Сайт поезії, вірші, поздоровлення у віршах ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Рожевий сайт сучасної поезії

Бібліотека
України
| Поети
Кл. Поезії
| Інші поет.
сайти, канали
| СЛОВНИКИ ПОЕТАМ| Сайти вчителям| ДО ВУС синоніми| Оголошення| Літературні премії| Спілкування| Контакти
Кл. Поезії

 x
>> ВХІД ДО КЛУБУ <<


e-mail
пароль
забули пароль?
< реєстрaція >
Зараз на сайті - 9
Пошук

Перевірка розміру




Geoffrey Chaucer

Прочитаний : 239


Творчість | Біографія | Критика

12. THE SQUIRE'S TALE

Introduction

 1  "Squier,  com  neer,  if  it  youre  wille  be,
 2  And  sey  somwhat  of  love,  for  certes  ye
 3  Konnen  theron  as  muche  as  any  man."
 4  "Nay,  sire,"  quod  he,  "but  I  wol  seye  as  I  kan
 5  With  hertly  wyl,  for  I  wol  nat  rebelle
 6  Agayn  youre  lust;  a  tale  wol  I  telle.
 7  Have  me  excused  if  I  speke  amys;
 8  My  wyl  is  good,  and  lo,  my  tale  is  this."


The  Tale

 9  At  Sarray,  in  the  land  of  Tartarye,
 10  Ther  dwelte  a  kyng  that  werreyed  Russye,
 11  Thurgh  which  ther  dyde  many  a  doughty  man.
 12  This  noble  kyng  was  cleped  Cambyuskan,
 13  Which  in  his  tyme  was  of  so  greet  renoun
 14  That  ther  was  nowher  in  no  regioun
 15  So  excellent  a  lord  in  alle  thyng:
 16  Hym  lakked  noght  that  longeth  to  a  kyng.
 17  As  of  the  secte  of  which  that  he  was  born
 18  He  kepte  his  lay,  to  which  that  he  was  sworn;
 19  And  therto  he  was  hardy,  wys,  and  riche,
 20  And  pitous  and  just,  alwey  yliche;
 21  Sooth  of  his  word,  benigne,  and  honurable;
 22  Of  his  corage  as  any  centre  stable;
 23  Yong,  fressh,  and  strong,  in  armes  desirous
 24  As  any  bacheler  of  al  his  hous.
 25  A  fair  persone  he  was  and  fortunat,
 26  And  kept  alwey  so  wel  roial  estat
 27  That  ther  was  nowher  swich  another  man.
 28  This  noble  kyng,  this  Tartre  Cambyuskan,
 29  Hadde  two  sones  on  Elpheta  his  wyf,
 30  Of  whiche  the  eldeste  highte  Algarsyf;
 31  That  oother  sone  was  cleped  Cambalo.
 32  A  doghter  hadde  this  worthy  kyng  also,
 33  That  yongest  was,  and  highte  Canacee.
 34  But  for  to  telle  yow  al  hir  beautee,
 35  It  lyth  nat  in  my  tonge,  n'  yn  my  konnyng;
 36  I  dar  nat  undertake  so  heigh  a  thyng.
 37  Myn  Englissh  eek  is  insufficient.
 38  It  moste  been  a  rethor  excellent
 39  That  koude  his  colours  longynge  for  that  art,
 40  If  he  sholde  hire  discryven  every  part.
 41  I  am  noon  swich,  I  moot  speke  as  I  kan.
 42  And  so  bifel  that  whan  this  Cambyuskan
 43  Hath  twenty  wynter  born  his  diademe,
 44  As  he  was  wont  fro  yeer  to  yeer,  I  deme,
 45  He  leet  the  feeste  of  his  nativitee
 46  Doon  cryen  thurghout  Sarray  his  citee,
 47  The  laste  Idus  of  March,  after  the  yeer.
 48  Phebus  the  sonne  ful  joly  was  and  cleer,
 49  For  he  was  neigh  his  exaltacioun
 50  In  Martes  face  and  in  his  mansioun
 51  In  Aries,  the  colerik  hoote  signe.
 52  Ful  lusty  was  the  weder  and  benigne,
 53  For  which  the  foweles,  agayn  the  sonne  sheene,
 54  What  for  the  sesoun  and  the  yonge  grene,
 55  Ful  loude  songen  hire  affecciouns.
 56  Hem  semed  han  geten  hem  protecciouns
 57  Agayn  the  swerd  of  wynter,  keene  and  coold.
 58  This  Cambyuskan,  of  which  I  have  yow  toold,
 59  In  roial  vestiment  sit  on  his  deys,
 60  With  diademe,  ful  heighe  in  his  paleys,
 61  And  halt  his  feeste  so  solempne  and  so  ryche
 62  That  in  this  world  ne  was  ther  noon  it  lyche;
 63  Of  which  if  I  shal  tellen  al  th'  array,
 64  Thanne  wolde  it  occupie  a  someres  day,
 65  And  eek  it  nedeth  nat  for  to  devyse
 66  At  every  cours  the  ordre  of  hire  servyse.
 67  I  wol  nat  tellen  of  hir  strange  sewes,
 68  Ne  of  hir  swannes,  ne  of  hire  heronsewes.
 69  Eek  in  that  lond,  as  tellen  knyghtes  olde,
 70  Ther  is  som  mete  that  is  ful  deynte  holde
 71  That  in  this  lond  men  recche  of  it  but  smal;
 72  Ther  nys  no  man  that  may  reporten  al.
 73  I  wol  nat  taryen  yow,  for  it  is  pryme
 74  And  for  it  is  no  fruyt  but  los  of  tyme;
 75  Unto  my  firste  I  wole  have  my  recours.
 76  And  so  bifel  that  after  the  thridde  cours,
 77  Whil  that  this  kyng  sit  thus  in  his  nobleye,
 78  Herknynge  his  mynstralles  hir  thynges  pleye
 79  Biforn  hym  at  the  bord  deliciously,
 80  In  at  the  halle  dore  al  sodeynly
 81  Ther  cam  a  knyght  upon  a  steede  of  bras,
 82  And  in  his  hand  a  brood  mirour  of  glas.
 83  Upon  his  thombe  he  hadde  of  gold  a  ryng,
 84  And  by  his  syde  a  naked  swerd  hangyng;
 85  And  up  he  rideth  to  the  heighe  bord.
 86  In  al  the  halle  ne  was  ther  spoken  a  word
 87  For  merveille  of  this  knyght;  hym  to  biholde
 88  Ful  bisily  they  wayten,  yonge  and  olde.
 89  This  strange  knyght,  that  cam  thus  sodeynly,
 90  Al  armed,  save  his  heed,  ful  richely,
 91  Saleweth  kyng  and  queene  and  lordes  alle,
 92  By  ordre,  as  they  seten  in  the  halle,
 93  With  so  heigh  reverence  and  obeisaunce,
 94  As  wel  in  speche  as  in  contenaunce,
 95  That  Gawayn,  with  his  olde  curteisye,
 96  Though  he  were  comen  ayeyn  out  of  Fairye,
 97  Ne  koude  hym  nat  amende  with  a  word.
 98  And  after  this,  biforn  the  heighe  bord,
 99  He  with  a  manly  voys  seide  his  message,
 100  After  the  forme  used  in  his  langage,
 101  Withouten  vice  of  silable  or  of  lettre;
 102  And  for  his  tale  sholde  seme  the  bettre,
 103  Accordant  to  his  wordes  was  his  cheere,
 104  As  techeth  art  of  speche  hem  that  it  leere.
 105  Al  be  that  I  kan  nat  sowne  his  stile,
 106  Ne  kan  nat  clymben  over  so  heigh  a  style,
 107  Yet  seye  I  this,  as  to  commune  entente:
 108  Thus  muche  amounteth  al  that  evere  he  mente,
 109  If  it  so  be  that  I  have  it  in  mynde.
 110  He  seyde,  "The  kyng  of  Arabe  and  of  Inde,
 111  My  lige  lord,  on  this  solempne  day
 112  Saleweth  yow,  as  he  best  kan  and  may,
 113  And  sendeth  yow,  in  honour  of  youre  feeste,
 114  By  me,  that  am  al  redy  at  youre  heeste,
 115  This  steede  of  bras,  that  esily  and  weel
 116  Kan  in  the  space  of  o  day  natureel  --
 117  This  is  to  seyn,  in  foure  and  twenty  houres  --
 118  Wher-so  yow  lyst,  in  droghte  or  elles  shoures,
 119  Beren  youre  body  into  every  place
 120  To  which  youre  herte  wilneth  for  to  pace,
 121  Withouten  wem  of  yow,  thurgh  foul  or  fair;
 122  Or,  if  yow  lyst  to  fleen  as  hye  in  the  air
 123  As  dooth  an  egle  whan  hym  list  to  soore,
 124  This  same  steede  shal  bere  yow  evere  moore,
 125  Withouten  harm,  til  ye  be  ther  yow  leste,
 126  Though  that  ye  slepen  on  his  bak  or  reste,
 127  And  turne  ayeyn  with  writhyng  of  a  pyn.
 128  He  that  it  wroghte  koude  ful  many  a  gyn.
 129  He  wayted  many  a  constellacion
 130  Er  he  had  doon  this  operacion,
 131  And  knew  ful  many  a  seel  and  many  a  bond.
 132  "This  mirour  eek,  that  I  have  in  myn  hond,
 133  Hath  swich  a  myght  that  men  may  in  it  see
 134  Whan  ther  shal  fallen  any  adversitee
 135  Unto  youre  regne  or  to  youreself  also,
 136  And  openly  who  is  youre  freend  or  foo.
 137  "  And  over  al  this,  if  any  lady  bright
 138  Hath  set  hire  herte  on  any  maner  wight,
 139  If  he  be  fals,  she  shal  his  tresoun  see,
 140  His  newe  love,  and  al  his  subtiltee,
 141  So  openly  that  ther  shal  no  thyng  hyde.
 142  Wherfore,  ageyn  this  lusty  someres  tyde,
 143  This  mirour  and  this  ryng,  that  ye  may  see,
 144  He  hath  sent  to  my  lady  Canacee,
 145  Youre  excellente  doghter  that  is  heere.
 146  "The  vertu  of  the  ryng,  if  ye  wol  heere,
 147  Is  this:  that  if  hire  lust  it  for  to  were
 148  Upon  hir  thombe  or  in  hir  purs  it  bere,
 149  Ther  is  no  fowel  that  fleeth  under  the  hevene
 150  That  she  ne  shal  wel  understonde  his  stevene,
 151  And  knowe  his  menyng  openly  and  pleyn,
 152  And  answere  hym  in  his  langage  ageyn;
 153  And  every  gras  that  groweth  upon  roote
 154  She  shal  eek  knowe,  and  whom  it  wol  do  boote,
 155  Al  be  his  woundes  never  so  depe  and  wyde.
 156  "This  naked  swerd,  that  hangeth  by  my  syde,
 157  Swich  vertu  hath  that  what  man  so  ye  smyte
 158  Thurghout  his  armure  it  wole  kerve  and  byte,
 159  Were  it  as  thikke  as  is  a  branched  ook;
 160  And  what  man  that  is  wounded  with  the  strook
 161  Shal  never  be  hool  til  that  yow  list,  of  grace,
 162  To  stroke  hym  with  the  plat  in  thilke  place
 163  Ther  he  is  hurt;  this  is  as  muche  to  seyn,
 164  Ye  moote  with  the  platte  swerd  ageyn
 165  Stroke  hym  in  the  wounde,  and  it  wol  close.
 166  This  is  a  verray  sooth,  withouten  glose;
 167  It  failleth  nat  whils  it  is  in  youre  hoold."
 168  And  whan  this  knyght  hath  thus  his  tale  toold,
 169  He  rideth  out  of  halle  and  doun  he  lighte.
 170  His  steede,  which  that  shoon  as  sonne  brighte,
 171  Stant  in  the  court,  stille  as  any  stoon.
 172  This  knyght  is  to  his  chambre  lad  anoon,
 173  And  is  unarmed,  and  to  mete  yset.
 174  The  presentes  been  ful  roially  yfet  --
 175  This  is  to  seyn,  the  swerd  and  the  mirour  --
 176  And  born  anon  into  the  heighe  tour
 177  With  certeine  officers  ordeyned  therfore;
 178  And  unto  Canacee  this  ryng  is  bore
 179  Solempnely,  ther  she  sit  at  the  table.
 180  But  sikerly,  withouten  any  fable,
 181  The  hors  of  bras,  that  may  nat  be  remewed,
 182  It  stant  as  it  were  to  the  ground  yglewed.
 183  Ther  may  no  man  out  of  the  place  it  dryve
 184  For  noon  engyn  of  wyndas  or  polyve;
 185  And  cause  why?  For  they  kan  nat  the  craft.
 186  And  therfore  in  the  place  they  han  it  laft
 187  Til  that  the  knyght  hath  taught  hem  the  manere
 188  To  voyden  hym,  as  ye  shal  after  heere.
 189  Greet  was  the  prees  that  swarmeth  to  and  fro
 190  To  gauren  on  this  hors  that  stondeth  so,
 191  For  it  so  heigh  was,  and  so  brood  and  long,
 192  So  wel  proporcioned  for  to  been  strong,
 193  Right  as  it  were  a  steede  of  Lumbardye;
 194  Therwith  so  horsly,  and  so  quyk  of  ye,
 195  As  it  a  gentil  Poilleys  courser  were.
 196  For  certes,  fro  his  tayl  unto  his  ere
 197  Nature  ne  art  ne  koude  hym  nat  amende
 198  In  no  degree,  as  al  the  people  wende.
 199  But  everemoore  hir  mooste  wonder  was
 200  How  that  it  koude  gon,  and  was  of  bras;
 201  It  was  a  fairye,  as  the  peple  semed.
 202  Diverse  folk  diversely  they  demed;
 203  As  many  heddes,  as  manye  wittes  ther  been.
 204  They  murmureden  as  dooth  a  swarm  of  been,
 205  And  maden  skiles  after  hir  fantasies,
 206  Rehersynge  of  thise  olde  poetries,
 207  And  seyden  it  was  lyk  the  Pegasee,
 208  The  hors  that  hadde  wynges  for  to  flee;
 209  Or  elles  it  was  the  Grekes  hors  Synon,
 210  That  broghte  Troie  to  destruccion,
 211  As  men  in  thise  olde  geestes  rede.
 212  "Myn  herte,"  quod  oon,  "is  everemoore  in  drede;
 213  I  trowe  som  men  of  armes  been  therinne,
 214  That  shapen  hem  this  citee  for  to  wynne.
 215  It  were  right  good  that  al  swich  thyng  were  knowe."
 216  Another  rowned  to  his  felawe  lowe,
 217  And  seyde,  "He  lyeth,  for  it  is  rather  lyk
 218  An  apparence  ymaad  by  som  magyk,
 219  As  jogelours  pleyen  at  thise  feestes  grete."
 220  Of  sondry  doutes  thus  they  jangle  and  trete,
 221  As  lewed  peple  demeth  comunly
 222  Of  thynges  that  been  maad  moore  subtilly
 223  Than  they  kan  in  hir  lewednesse  comprehende;
 224  They  demen  gladly  to  the  badder  ende.
 225  And  somme  of  hem  wondred  on  the  mirour,
 226  That  born  was  up  into  the  maister-tour,
 227  Hou  men  myghte  in  it  swiche  thynges  se.
 228  Another  answerde  and  seyde  it  myghte  wel  be
 229  Naturelly,  by  composiciouns
 230  Of  anglis  and  of  slye  reflexiouns,
 231  And  seyde  that  in  Rome  was  swich  oon.
 232  They  speken  of  Alocen,  and  Vitulon,
 233  And  Aristotle,  that  writen  in  hir  lyves
 234  Of  queynte  mirours  and  of  perspectives,
 235  As  knowen  they  that  han  hir  bookes  herd.
 236  And  oother  folk  han  wondred  on  the  swerd
 237  That  wolde  percen  thurghout  every  thyng,
 238  And  fille  in  speche  of  Thelophus  the  kyng,
 239  And  of  Achilles  with  his  queynte  spere,
 240  For  he  koude  with  it  bothe  heele  and  dere,
 241  Right  in  swich  wise  as  men  may  with  the  swerd
 242  Of  which  right  now  ye  han  youreselven  herd.
 243  They  speken  of  sondry  hardyng  of  metal,
 244  And  speke  of  medicynes  therwithal,
 245  And  how  and  whanne  it  sholde  yharded  be,
 246  Which  is  unknowe,  algates  unto  me.
 247  Tho  speeke  they  of  Canacees  ryng,
 248  And  seyden  alle  that  swich  a  wonder  thyng
 249  Of  craft  of  rynges  herde  they  nevere  noon,
 250  Save  that  he  Moyses  and  kyng  Salomon
 251  Hadde  a  name  of  konnyng  in  swich  art.
 252  Thus  seyn  the  peple  and  drawen  hem  apart.
 253  But  nathelees  somme  seiden  that  it  was
 254  Wonder  to  maken  of  fern-asshen  glas,
 255  And  yet  nys  glas  nat  lyk  asshen  of  fern;
 256  But,  for  they  han  yknowen  it  so  fern,
 257  Therfore  cesseth  hir  janglyng  and  hir  wonder.
 258  As  soore  wondren  somme  on  cause  of  thonder,
 259  On  ebbe,  on  flood,  on  gossomer,  and  on  myst,
 260  And  alle  thyng,  til  that  the  cause  is  wyst.
 261  Thus  jangle  they,  and  demen,  and  devyse
 262  Til  that  the  kyng  gan  fro  the  bord  aryse.
 263  Phebus  hath  laft  the  angle  meridional,
 264  And  yet  ascendynge  was  the  beest  roial,
 265  The  gentil  Leon,  with  his  Aldiran,
 266  Whan  that  this  Tartre  kyng,  Cambyuskan,
 267  Roos  fro  his  bord,  ther  as  he  sat  ful  hye.
 268  Toforn  hym  gooth  the  loude  mynstralcye
 269  Til  he  cam  to  his  chambre  of  parementz,
 270  Ther  as  they  sownen  diverse  instrumentz
 271  That  it  is  lyk  an  hevene  for  to  heere.
 272  Now  dauncen  lusty  Venus  children  deere,
 273  For  in  the  Fyssh  hir  lady  sat  ful  hye,
 274  And  looketh  on  hem  with  a  freendly  ye.
 275  This  noble  kyng  is  set  upon  his  trone.
 276  This  strange  knyght  is  fet  to  hym  ful  soone,
 277  And  on  the  daunce  he  gooth  with  Canacee.
 278  Heere  is  the  revel  and  the  jolitee
 279  That  is  nat  able  a  dul  man  to  devyse.
 280  He  moste  han  knowen  love  and  his  servyse
 281  And  been  a  feestlych  man  as  fressh  as  May,
 282  That  sholde  yow  devysen  swich  array.
 283  Who  koude  telle  yow  the  forme  of  daunces
 284  So  unkouthe,  and  swiche  fresshe  contenaunces,
 285  Swich  subtil  lookyng  and  dissymulynges
 286  For  drede  of  jalouse  mennes  aperceyvynges?
 287  No  man  but  Launcelot,  and  he  is  deed.
 288  Therfore  I  passe  of  al  this  lustiheed;
 289  I  sey  namoore,  but  in  this  jolynesse
 290  I  lete  hem  til  men  to  the  soper  dresse.
 291  The  styward  bit  the  spices  for  to  hye,
 292  And  eek  the  wyn,  in  al  this  melodye.
 293  The  usshers  and  the  squiers  been  ygoon,
 294  The  spices  and  the  wyn  is  come  anoon.
 295  They  ete  and  drynke,  and  whan  this  hadde  an  ende,
 296  Unto  the  temple,  as  reson  was,  they  wende.
 297  The  service  doon,  they  soupen  al  by  day.
 298  What  nedeth  yow  rehercen  hire  array?
 299  Ech  man  woot  wel  that  a  kynges  feeste
 300  Hath  plentee  to  the  meeste  and  to  the  leeste,
 301  And  deyntees  mo  than  been  in  my  knowyng.
 302  At  after-soper  gooth  this  noble  kyng
 303  To  seen  this  hors  of  bras,  with  al  a  route
 304  Of  lordes  and  of  ladyes  hym  aboute.
 305  Swich  wondryng  was  ther  on  this  hors  of  bras
 306  That  syn  the  grete  sege  of  Troie  was,
 307  Theras  men  wondreden  on  an  hors  also,
 308  Ne  was  ther  swich  a  wondryng  as  was  tho.
 309  But  fynally  the  kyng  axeth  this  knyght
 310  The  vertu  of  this  courser  and  the  myght,
 311  And  preyde  hym  to  telle  his  governaunce.
 312  This  hors  anoon  bigan  to  trippe  and  daunce,
 313  Whan  that  this  knyght  leyde  hand  upon  his  reyne,
 314  And  seyde,  "Sire,  ther  is  namoore  to  seyne,
 315  But,  whan  yow  list  to  ryden  anywhere,
 316  Ye  mooten  trille  a  pyn,  stant  in  his  ere,
 317  Which  I  shal  yow  telle  bitwix  us  two.
 318  Ye  moote  nempne  hym  to  what  place  also,
 319  Or  to  what  contree,  that  yow  list  to  ryde.
 320  And  whan  ye  come  ther  as  yow  list  abyde,
 321  Bidde  hym  descende,  and  trille  another  pyn,
 322  For  therin  lith  th'  effect  of  al  the  gyn,
 323  And  he  wol  doun  descende  and  doon  youre  wille,
 324  And  in  that  place  he  wol  abyde  stille.
 325  Though  al  the  world  the  contrarie  hadde  yswore,
 326  He  shal  nat  thennes  been  ydrawe  ne  ybore.
 327  Or,  if  yow  liste  bidde  hym  thennes  goon,
 328  Trille  this  pyn,  and  he  wol  vanysshe  anoon
 329  Out  of  the  sighte  of  every  maner  wight,
 330  And  come  agayn,  be  it  by  day  or  nyght,
 331  Whan  that  yow  list  to  clepen  hym  ageyn
 332  In  swich  a  gyse  as  I  shal  to  yow  seyn
 333  Bitwixe  yow  and  me,  and  that  ful  soone.
 334  Ride  whan  yow  list;  ther  is  namoore  to  doone."
 335  Enformed  whan  the  kyng  was  of  that  knyght,
 336  And  hath  conceyved  in  his  wit  aright
 337  The  manere  and  the  forme  of  al  this  thyng,
 338  Ful  glad  and  blithe,  this  noble  doughty  kyng
 339  Repeireth  to  his  revel  as  biforn.
 340  The  brydel  is  unto  the  tour  yborn
 341  And  kept  among  his  jueles  leeve  and  deere.
 342  The  hors  vanysshed,  I  noot  in  what  manere,
 343  Out  of  hir  sighte;  ye  gete  namoore  of  me.
 344  But  thus  I  lete  in  lust  and  jolitee
 345  This  Cambyuskan  his  lordes  festeiynge
 346  Til  wel  ny  the  day  bigan  to  sprynge.
 347  The  norice  of  digestioun,  the  sleep,
 348  Gan  on  hem  wynke  and  bad  hem  taken  keep
 349  That  muchel  drynke  and  labour  wolde  han  reste;
 350  And  with  a  galpyng  mouth  hem  alle  he  keste,
 351  And  seyde  that  it  was  tyme  to  lye  adoun,
 352  For  blood  was  in  his  domynacioun.
 353  "Cherisseth  blood,  natures  freend,"  quod  he.
 354  They  thanken  hym  galpynge,  by  two,  by  thre,
 355  And  every  wight  gan  drawe  hym  to  his  reste,
 356  As  sleep  hem  bad;  they  tooke  it  for  the  beste.
 357  Hire  dremes  shul  nat  now  been  toold  for  me;
 358  Ful  were  hire  heddes  of  fumositee,
 359  That  causeth  dreem  of  which  ther  nys  no  charge.
 360  They  slepen  til  that  it  was  pryme  large,
 361  The  mooste  part,  but  it  were  Canacee.
 362  She  was  ful  mesurable,  as  wommen  be;
 363  For  of  hir  fader  hadde  she  take  leve
 364  To  goon  to  reste  soone  after  it  was  eve.
 365  Hir  liste  nat  appalled  for  to  be,
 366  Ne  on  the  morwe  unfeestlich  for  to  se,
 367  And  slepte  hire  firste  sleep,  and  thanne  awook.
 368  For  swich  a  joye  she  in  hir  herte  took
 369  Bothe  of  hir  queynte  ryng  and  hire  mirour,
 370  That  twenty  tyme  she  changed  hir  colour;
 371  And  in  hire  sleep,  right  for  impressioun
 372  Of  hire  mirour,  she  hadde  a  visioun.
 373  Wherfore,  er  that  the  sonne  gan  up  glyde,
 374  She  cleped  on  hir  maistresse  hire  bisyde,
 375  And  seyde  that  hire  liste  for  to  ryse.
 376  Thise  olde  wommen  that  been  gladly  wyse,
 377  As  is  hire  maistresse,  answerde  hire  anon,
 378  And  seyde,  "Madame,  whider  wil  ye  goon
 379  Thus  erly,  for  the  folk  been  alle  on  reste?"
 380  "I  wol,"  quod  she,  "arise,  for  me  leste
 381  Ne  lenger  for  to  slepe,  and  walke  aboute."
 382  Hire  maistresse  clepeth  wommen  a  greet  route,
 383  And  up  they  rysen,  wel  a  ten  or  twelve;
 384  Up  riseth  fresshe  Canacee  hireselve,
 385  As  rody  and  bright  as  dooth  the  yonge  sonne,
 386  That  in  the  Ram  is  foure  degrees  up  ronne  --
 387  Noon  hyer  was  he  whan  she  redy  was  --
 388  And  forth  she  walketh  esily  a  pas,
 389  Arrayed  after  the  lusty  seson  soote
 390  Lightly,  for  to  pleye  and  walke  on  foote,
 391  Nat  but  with  fyve  or  sixe  of  hir  meynee;
 392  And  in  a  trench  forth  in  the  park  gooth  she.
 393  The  vapour  which  that  fro  the  erthe  glood
 394  Made  the  sonne  to  seme  rody  and  brood;
 395  But  nathelees  it  was  so  fair  a  sighte
 396  That  it  made  alle  hire  hertes  for  to  lighte,
 397  What  for  the  seson  and  the  morwenynge,
 398  And  for  the  foweles  that  she  herde  synge.
 399  For  right  anon  she  wiste  what  they  mente
 400  Right  by  hir  song,  and  knew  al  hire  entente.
 401  The  knotte  why  that  every  tale  is  toold,
 402  If  it  be  taried  til  that  lust  be  coold
 403  Of  hem  that  han  it  after  herkned  yoore,
 404  The  savour  passeth  ever  lenger  the  moore,
 405  For  fulsomnesse  of  his  prolixitee;
 406  And  by  the  same  resoun,  thynketh  me,
 407  I  sholde  to  the  knotte  condescende,
 408  And  maken  of  hir  walkyng  soone  an  ende.
 409  Amydde  a  tree,  for  drye  as  whit  as  chalk,
 410  As  Canacee  was  pleyyng  in  hir  walk,
 411  Ther  sat  a  faucon  over  hire  heed  ful  hye,
 412  That  with  a  pitous  voys  so  gan  to  crye
 413  That  all  the  wode  resouned  of  hire  cry.
 414  Ybeten  hadde  she  hirself  so  pitously
 415  With  bothe  hir  wynges  til  the  rede  blood
 416  Ran  endelong  the  tree  ther-as  she  stood.
 417  And  evere  in  oon  she  cryde  alwey  and  shrighte,
 418  And  with  hir  beek  hirselven  so  she  prighte
 419  That  ther  nys  tygre,  ne  noon  so  crueel  beest
 420  That  dwelleth  outher  in  wode  or  in  forest,
 421  That  nolde  han  wept,  if  that  he  wepe  koude,
 422  For  sorwe  of  hire,  she  shrighte  alwey  so  loude.
 423  For  ther  nas  nevere  yet  no  man  on  lyve,
 424  If  that  I  koude  a  faucon  wel  discryve,
 425  That  herde  of  swich  another  of  fairnesse,
 426  As  wel  of  plumage  as  of  gentillesse
 427  Of  shap,  of  al  that  myghte  yrekened  be.
 428  A  faucon  peregryn  thanne  semed  she
 429  Of  fremde  land;  and  everemoore,  as  she  stood,
 430  She  swowneth  now  and  now  for  lak  of  blood,
 431  Til  wel  neigh  is  she  fallen  fro  the  tree.
 432  This  faire  kynges  doghter,  Canacee,
 433  That  on  hir  fynger  baar  the  queynte  ryng,
 434  Thurgh  which  she  understood  wel  every  thyng
 435  That  any  fowel  may  in  his  leden  seyn,
 436  And  koude  answeren  hym  in  his  ledene  ageyn,
 437  Hath  understonde  what  this  faucon  seyde,
 438  And  wel  neigh  for  the  routhe  almoost  she  deyde.
 439  And  to  the  tree  she  gooth  ful  hastily,
 440  And  on  this  faukon  looketh  pitously,
 441  And  heeld  hir  lappe  abrood,  for  wel  she  wiste
 442  The  faukon  moste  fallen  fro  the  twiste,
 443  Whan  that  it  swowned  next,  for  lak  of  blood.
 444  A  longe  whil  to  wayten  hire  she  stood
 445  Til  atte  laste  she  spak  in  this  manere
 446  Unto  the  hauk,  as  ye  shal  after  heere:
 447  "What  is  the  cause,  if  it  be  for  to  telle,
 448  That  ye  be  in  this  furial  pyne  of  helle?"
 449  Quod  Canacee  unto  this  hauk  above.
 450  "Is  this  for  sorwe  of  deeth  or  los  of  love?
 451  For,  as  I  trowe,  thise  been  causes  two
 452  That  causen  moost  a  gentil  herte  wo;
 453  Of  oother  harm  it  nedeth  nat  to  speke.
 454  For  ye  youreself  upon  yourself  yow  wreke,
 455  Which  proveth  wel  that  outher  ire  or  drede
 456  Moot  been  enchesoun  of  youre  cruel  dede,
 457  Syn  that  I  see  noon  oother  wight  yow  chace.
 458  For  love  of  God,  as  dooth  youreselven  grace,
 459  Or  what  may  been  youre  help?  For  west  nor  est
 460  Ne  saugh  I  nevere  er  now  no  bryd  ne  beest
 461  That  ferde  with  hymself  so  pitously.
 462  Ye  sle  me  with  youre  sorwe  verraily,
 463  I  have  of  yow  so  greet  compassioun.
 464  For  Goddes  love,  com  fro  the  tree  adoun;
 465  And  as  I  am  a  kynges  doghter  trewe,
 466  If  that  I  verraily  the  cause  knewe
 467  Of  youre  disese,  if  it  lay  in  my  myght,
 468  I  wolde  amenden  it  er  that  it  were  nyght,
 469  As  wisly  helpe  me  grete  God  of  kynde!
 470  And  herbes  shal  I  right  ynowe  yfynde
 471  To  heel  with  youre  hurtes  hastily."
 472  Tho  shrighte  this  faucon  yet  moore  pitously
 473  Than  ever  she  dide,  and  fil  to  grounde  anon,
 474  And  lith  aswowne,  deed  and  lyk  a  stoon,
 475  Til  Canacee  hath  in  hire  lappe  hire  take
 476  Unto  the  tyme  she  gan  of  swough  awake.
 477  And  after  that  she  of  hir  swough  gan  breyde,
 478  Right  in  hir  haukes  ledene  thus  she  seyde:
 479  "That  pitee  renneth  soone  in  gentil  herte,
 480  Feelynge  his  similitude  in  peynes  smerte,
 481  Is  preved  alday,  as  men  may  it  see,
 482  As  wel  by  werk  as  by  auctoritee;
 483  For  gentil  herte  kitheth  gentillesse.
 484  I  se  wel  that  ye  han  of  my  distresse
 485  Compassion,  my  faire  Canacee,
 486  Of  verray  wommanly  benignytee
 487  That  Nature  in  youre  principles  hath  set.
 488  But  for  noon  hope  for  to  fare  the  bet,
 489  But  for  to  obeye  unto  youre  herte  free,
 490  And  for  to  maken  othere  be  war  by  me,
 491  As  by  the  whelp  chasted  is  the  leon,
 492  Right  for  that  cause  and  that  conclusion,
 493  Whil  that  I  have  a  leyser  and  a  space,
 494  Myn  harm  I  wol  confessen  er  I  pace."
 495  And  evere,  whil  that  oon  hir  sorwe  tolde,
 496  That  oother  weep  as  she  to  water  wolde
 497  Til  that  the  faucon  bad  hire  to  be  stille,
 498  And,  with  a  syk,  right  thus  she  seyde  hir  wille:
 499  "Ther  I  was  bred  --  allas,  that  ilke  day!  --
 500  And  fostred  in  a  roche  of  marbul  gray
 501  So  tendrely  that  no  thyng  eyled  me,
 502  I  nyste  nat  what  was  adversitee
 503  Til  I  koude  flee  ful  hye  under  the  sky.
 504  Tho  dwelte  a  tercelet  me  faste  by,
 505  That  semed  welle  of  alle  gentillesse;
 506  Al  were  he  ful  of  treson  and  falsnesse,
 507  It  was  so  wrapped  under  humble  cheere,
 508  And  under  hewe  of  trouthe  in  swich  manere,
 509  Under  plesance,  and  under  bisy  peyne,
 510  That  no  wight  koude  han  wend  he  koude  feyne,
 511  So  depe  in  greyn  he  dyed  his  coloures.
 512  Right  as  a  serpent  hit  hym  under  floures
 513  Til  he  may  seen  his  tyme  for  to  byte,
 514  Right  so  this  god  of  loves  ypocryte
 515  Dooth  so  his  cerymonyes  and  obeisaunces,
 516  And  kepeth  in  semblaunt  alle  his  observaunces
 517  That  sownen  into  gentillesse  of  love.
 518  As  in  a  toumbe  is  al  the  faire  above,
 519  And  under  is  the  corps,  swich  as  ye  woot,
 520  Swich  was  this  ypocrite,  bothe  coold  and  hoot.
 521  And  in  this  wise  he  served  his  entente
 522  That,  save  the  feend,  noon  wiste  what  he  mente,
 523  Til  he  so  longe  hadde  wopen  and  compleyned,
 524  And  many  a  yeer  his  service  to  me  feyned,
 525  Til  that  myn  herte,  to  pitous  and  to  nyce,
 526  Al  innocent  of  his  crouned  malice,
 527  Forfered  of  his  deeth,  as  thoughte  me,
 528  Upon  his  othes  and  his  seuretee,
 529  Graunted  hym  love,  upon  this  condicioun,
 530  That  everemoore  myn  honour  and  renoun
 531  Were  saved,  bothe  privee  and  apert;
 532  This  is  to  seyn,  that  after  his  desert,
 533  I  yaf  hym  al  myn  herte  and  al  my  thoght  --
 534  God  woot  and  he,  that  ootherwise  noght  --
 535  And  took  his  herte  in  chaunge  of  myn  for  ay.
 536  But  sooth  is  seyd,  goon  sithen  many  a  day,
 537  `  A  trewe  wight  and  a  theef  thenken  nat  oon.'
 538  And  whan  he  saugh  the  thyng  so  fer  ygoon
 539  That  I  hadde  graunted  hym  fully  my  love
 540  In  swich  a  gyse  as  I  have  seyd  above,
 541  And  yeven  hym  my  trewe  herte  as  free
 542  As  he  swoor  he  yaf  his  herte  to  me,
 543  Anon  this  tigre,  ful  of  doublenesse,
 544  Fil  on  his  knees  with  so  devout  humblesse,
 545  With  so  heigh  reverence,  and,  as  by  his  cheere,
 546  So  lyk  a  gentil  lovere  of  manere,
 547  So  ravysshed,  as  it  semed,  for  the  joye
 548  That  nevere  Jason  ne  Parys  of  Troye  --
 549  Jason?  certes,  ne  noon  oother  man
 550  Syn  Lameth  was,  that  alderfirst  bigan
 551  To  loven  two,  as  writen  folk  biforn  --
 552  Ne  nevere,  syn  the  firste  man  was  born,
 553  Ne  koude  man,  by  twenty  thousand  part,
 554  Countrefete  the  sophymes  of  his  art,
 555  Ne  were  worthy  unbokelen  his  galoche,
 556  Ther  doublenesse  or  feynyng  sholde  approche,
 557  Ne  so  koude  thonke  a  wight  as  he  dide  me!
 558  His  manere  was  an  hevene  for  to  see
 559  Til  any  womman,  were  she  never  so  wys,
 560  So  peynted  he  and  kembde  at  point-devys
 561  As  wel  his  wordes  as  his  contenaunce.
 562  And  I  so  loved  hym  for  his  obeisaunce,
 563  And  for  the  trouthe  I  demed  in  his  herte,
 564  That  if  so  were  that  any  thyng  hym  smerte,
 565  Al  were  it  never  so  lite,  and  I  it  wiste,
 566  Me  thoughte  I  felte  deeth  myn  herte  twiste.
 567  And  shortly,  so  ferforth  this  thyng  is  went
 568  That  my  wyl  was  his  willes  instrument;
 569  This  is  to  seyn,  my  wyl  obeyed  his  wyl
 570  In  alle  thyng,  as  fer  as  reson  fil,
 571  Kepynge  the  boundes  of  my  worshipe  evere.
 572  Ne  nevere  hadde  I  thyng  so  lief,  ne  levere,
 573  As  hym,  God  woot,  ne  nevere  shal  namo.
 574  "This  laste  lenger  than  a  yeer  or  two,
 575  That  I  supposed  of  hym  noght  but  good.
 576  But  finally,  thus  atte  laste  it  stood,
 577  That  Fortune  wolde  that  he  moste  twynne
 578  Out  of  that  place  which  that  I  was  inne.
 579  Wher  me  was  wo,  that  is  no  questioun;
 580  I  kan  nat  make  of  it  discripsioun.
 581  For  o  thyng  dar  I  tellen  boldely:
 582  I  knowe  what  is  the  peyne  of  deeth  therby;
 583  Swich  harm  I  felte  for  he  ne  myghte  bileve.
 584  So  on  a  day  of  me  he  took  his  leve,
 585  So  sorwefully  eek  that  I  wende  verraily
 586  That  he  had  felt  as  muche  harm  as  I,
 587  Whan  that  I  herde  hym  speke  and  saugh  his  hewe.
 588  But  nathelees,  I  thoughte  he  was  so  trewe,
 589  And  eek  that  he  repaire  sholde  ageyn
 590  Withinne  a  litel  while,  sooth  to  seyn;
 591  And  resoun  wolde  eek  that  he  moste  go
 592  For  his  honour,  as  ofte  it  happeth  so,
 593  That  I  made  vertu  of  necessitee,
 594  And  took  it  wel,  syn  that  it  moste  be.
 595  As  I  best  myghte,  I  hidde  fro  hym  my  sorwe,
 596  And  took  hym  by  the  hond,  Seint  John  to  borwe,
 597  And  seyde  hym  thus:  `Lo,  I  am  youres  al;
 598  Beth  swich  as  I  to  yow  have  been  and  shal.'
 599  What  he  answerde,  it  nedeth  noght  reherce;
 600  Who  kan  sey  bet  than  he,  who  kan  do  werse?
 601  Whan  he  hath  al  wel  seyd,  thanne  hath  he  doon.
 602  `Therfore  bihoveth  hire  a  ful  long  spoon
 603  That  shal  ete  with  a  feend,'  thus  herde  I  seye.
 604  So  atte  laste  he  moste  forth  his  weye,
 605  And  forth  he  fleeth  til  he  cam  ther  hym  leste.
 606  Whan  it  cam  hym  to  purpos  for  to  reste,
 607  I  trowe  he  hadde  thilke  text  in  mynde,
 608  That  `alle  thyng,  repeirynge  to  his  kynde,
 609  Gladeth  hymself;'  thus  seyn  men,  as  I  gesse.
 610  Men  loven  of  propre  kynde  newefangelnesse,
 611  As  briddes  doon  that  men  in  cages  fede.
 612  For  though  thou  nyght  and  day  take  of  hem  hede,
 613  And  strawe  hir  cage  faire  and  softe  as  silk,
 614  And  yeve  hem  sugre,  hony,  breed  and  milk,
 615  Yet  right  anon  as  that  his  dore  is  uppe
 616  He  with  his  feet  wol  spurne  adoun  his  cuppe,
 617  And  to  the  wode  he  wole  and  wormes  ete;
 618  So  newefangel  been  they  of  hire  mete,
 619  And  loven  novelries  of  propre  kynde,
 620  No  gentillesse  of  blood  ne  may  hem  bynde.
 621  "So  ferde  this  tercelet,  allas  the  day!
 622  Though  he  were  gentil  born,  and  fressh  and  gay,
 623  And  goodlich  for  to  seen,  and  humble  and  free,
 624  He  saugh  upon  a  tyme  a  kyte  flee,
 625  And  sodeynly  he  loved  this  kyte  so
 626  That  al  his  love  is  clene  fro  me  ago,
 627  And  hath  his  trouthe  falsed  in  this  wyse.
 628  Thus  hath  the  kyte  my  love  in  hire  servyse,
 629  And  I  am  lorn  withouten  remedie!"
 630  And  with  that  word  this  faucon  gan  to  crie
 631  And  swowned  eft  in  Canacees  barm.
 632  Greet  was  the  sorwe  for  the  haukes  harm
 633  That  Canacee  and  alle  hir  wommen  made;
 634  They  nyste  hou  they  myghte  the  faucon  glade.
 635  But  Canacee  hom  bereth  hire  in  hir  lappe,
 636  And  softely  in  plastres  gan  hire  wrappe,
 637  Ther  as  she  with  hire  beek  hadde  hurt  hirselve.
 638  Now  kan  nat  Canacee  but  herbes  delve
 639  Out  of  the  ground,  and  make  salves  newe
 640  Of  herbes  preciouse  and  fyne  of  hewe
 641  To  heelen  with  this  hauk.  Fro  day  to  nyght
 642  She  dooth  hire  bisynesse  and  al  hire  myght,
 643  And  by  hire  beddes  heed  she  made  a  mewe
 644  And  covered  it  with  veluettes  blewe,
 645  In  signe  of  trouthe  that  is  in  wommen  sene.
 646  And  al  withoute,  the  mewe  is  peynted  grene,
 647  In  which  were  peynted  alle  thise  false  fowles,
 648  As  ben  thise  tidyves,  tercelettes,  and  owles;
 649  Right  for  despit  were  peynted  hem  bisyde,
 650  Pyes,  on  hem  for  to  crie  and  chyde.
 651  Thus  lete  I  Canacee  hir  hauk  kepyng;
 652  I  wol  namoore  as  now  speke  of  hir  ryng
 653  Til  it  come  eft  to  purpos  for  to  seyn
 654  How  that  this  faucon  gat  hire  love  ageyn
 655  Repentant,  as  the  storie  telleth  us,
 656  By  mediacion  of  Cambalus,
 657  The  kynges  sone,  of  which  I  yow  tolde.
 658  But  hennesforth  I  wol  my  proces  holde
 659  To  speken  of  aventures  and  of  batailles
 660  That  nevere  yet  was  herd  so  grete  mervailles.
 661  First  wol  I  telle  yow  of  Cambyuskan,
 662  That  in  his  tyme  many  a  citee  wan;
 663  And  after  wol  I  speke  of  Algarsif,
 664  How  that  he  wan  Theodora  to  his  wif,
 665  For  whom  ful  ofte  in  greet  peril  he  was,
 666  Ne  hadde  he  ben  holpen  by  the  steede  of  bras;
 667  And  after  wol  I  speke  of  Cambalo,
 668  That  faught  in  lystes  with  the  bretheren  two
 669  For  Canacee  er  that  he  myghte  hire  wynne.
 670  And  ther  I  lefte  I  wol  ayeyn  bigynne.
 671  Appollo  whirleth  up  his  chaar  so  hye
 672  Til  that  the  god  Mercurius  hous,  the  slye  --
 673  "In  feith,  Squier,  thow  hast  thee  wel  yquit
 674  And  gentilly.  I  preise  wel  thy  wit,"
 675  Quod  the  Frankeleyn,  "considerynge  thy  yowthe,
 676  So  feelyngly  thou  spekest,  sire,  I  allow  the!
 677  As  to  my  doom,  ther  is  noon  that  is  heere
 678  Of  eloquence  that  shal  be  thy  peere,
 679  If  that  thou  lyve;  God  yeve  thee  good  chaunce,
 680  And  in  vertu  sende  thee  continuaunce,
 681  For  of  thy  speche  I  have  greet  deyntee.
 682  I  have  a  sone,  and  by  the  Trinitee,
 683  I  hadde  levere  than  twenty  pound  worth  lond,
 684  Though  it  right  now  were  fallen  in  myn  hond,
 685  He  were  a  man  of  swich  discrecioun
 686  As  that  ye  been!  Fy  on  possessioun,
 687  But  if  a  man  be  vertuous  withal!
 688  I  have  my  sone  snybbed,  and  yet  shal,
 689  For  he  to  vertu  listeth  nat  entende;
 690  But  for  to  pleye  at  dees,  and  to  despende
 691  And  lese  al  that  he  hath  is  his  usage.
 692  And  he  hath  levere  talken  with  a  page
 693  Than  to  comune  with  any  gentil  wight
 694  Where  he  myghte  lerne  gentillesse  aright."
 695  "Straw  for  youre  gentillesse!"  quod  oure  Hoost.
 696  "What,  Frankeleyn!  Pardee,  sire,  wel  thou  woost
 697  That  ech  of  yow  moot  tellen  atte  leste
 698  A  tale  or  two,  or  breken  his  biheste."
 699  "That  knowe  I  wel,  sire,"  quod  the  Frankeleyn.
 700  "I  prey  yow,  haveth  me  nat  in  desdeyn,
 701  Though  to  this  man  I  speke  a  word  or  two."
 702  "Telle  on  thy  tale  withouten  wordes  mo."
 703  "Gladly,  sire  Hoost,"  quod  he,  "I  wole  obeye
 704  Unto  your  wyl;  now  herkneth  what  I  seye.
 705  I  wol  yow  nat  contrarien  in  no  wyse
 706  As  fer  as  that  my  wittes  wol  suffyse.
 707  I  prey  to  God  that  it  may  plesen  yow;
 708  Thanne  woot  I  wel  that  it  is  good  ynow."


Нові твори