Сайт поезії, вірші, поздоровлення у віршах ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Рожевий сайт сучасної поезії

Бібліотека
України
| Поети
Кл. Поезії
| Інші поет.
сайти, канали
| СЛОВНИКИ ПОЕТАМ| Сайти вчителям| ДО ВУС синоніми| Оголошення| Літературні премії| Спілкування| Контакти
Кл. Поезії

 x
>> ВХІД ДО КЛУБУ <<


e-mail
пароль
забули пароль?
< реєстрaція >
Зараз на сайті - 3
Пошук

Перевірка розміру




Geoffrey Chaucer

Прочитаний : 224


Творчість | Біографія | Критика

14. THE PHYSICIAN'S TALE

 1  Ther  was,  as  telleth  Titus  Livius,
 2  A  knyght  that  called  was  Virginius,
 3  Fulfild  of  honour  and  of  worthynesse,
 4  And  strong  of  freendes,  and  of  greet  richesse.
 5  This  knyght  a  doghter  hadde  by  his  wyf;
 6  No  children  hadde  he  mo  in  al  his  lyf.
 7  Fair  was  this  mayde  in  excellent  beautee
 8  Aboven  every  wight  that  man  may  see;
 9  For  Nature  hath  with  sovereyn  diligence
 10  Yformed  hire  in  so  greet  excellence,
 11  As  though  she  wolde  seyn,  "Lo!  I,  Nature,
 12  Thus  kan  I  forme  and  peynte  a  creature,
 13  Whan  that  me  list;  who  kan  me  countrefete?
 14  Pigmalion  noght,  though  he  ay  forge  and  bete,
 15  Or  grave,  or  peynte;  for  I  dar  wel  seyn
 16  Apelles,  Zanzis,  sholde  werche  in  veyn
 17  Outher  to  grave,  or  peynte,  or  forge,  or  bete,
 18  If  they  presumed  me  to  countrefete.
 19  For  He  that  is  the  formere  principal
 20  Hath  maked  me  his  vicaire  general,
 21  To  forme  and  peynten  erthely  creaturis
 22  Right  as  me  list,  and  ech  thyng  in  my  cure  is
 23  Under  the  moone,  that  may  wane  and  waxe,
 24  And  for  my  werk  right  no  thyng  wol  I  axe;
 25  My  lord  and  I  been  ful  of  oon  accord.
 26  I  made  hire  to  the  worshipe  of  my  lord;
 27  So  do  I  alle  myne  othere  creatures,
 28  What  colour  that  they  han  or  what  figures."
 29  Thus  semeth  me  that  Nature  wolde  seye.
 30  This  mayde  of  age  twelve  yeer  was  and  tweye,
 31  In  which  that  Nature  hadde  swich  delit.
 32  For  right  as  she  kan  peynte  a  lilie  whit,
 33  And  reed  a  rose,  right  with  swich  peynture
 34  She  peynted  hath  this  noble  creature,
 35  Er  she  were  born,  upon  hir  lymes  fre,
 36  Where  as  by  right  swiche  colours  sholde  be;
 37  And  Phebus  dyed  hath  hire  tresses  grete
 38  Lyk  to  the  stremes  of  his  burned  heete.
 39  And  if  that  excellent  was  hire  beautee,
 40  A  thousand  foold  moore  vertuous  was  she.
 41  In  hire  ne  lakked  no  condicioun
 42  That  is  to  preyse,  as  by  discrecioun.
 43  As  wel  in  goost  as  body  chast  was  she,
 44  For  which  she  floured  in  virginitee
 45  With  alle  humylitee  and  abstinence,
 46  With  alle  attemperaunce  and  pacience,
 47  With  mesure  eek  of  beryng  and  array.
 48  Discreet  she  was  in  answeryng  alway;
 49  Though  she  were  wis  as  Pallas,  dar  I  seyn,
 50  Hir  facound  eek  ful  wommanly  and  pleyn,
 51  No  countrefeted  termes  hadde  she
 52  To  seme  wys,  but  after  hir  degree
 53  She  spak,  and  alle  hire  wordes,  moore  and  lesse,
 54  Sownynge  in  vertu  and  in  gentillesse.
 55  Shamefast  she  was  in  maydens  shamefastnesse,
 56  Constant  in  herte,  and  evere  in  bisynesse
 57  To  dryve  hire  out  of  ydel  slogardye.
 58  Bacus  hadde  of  hir  mouth  right  no  maistrie;
 59  For  wyn  and  youthe  dooth  Venus  encresse,
 60  As  men  in  fyr  wol  casten  oille  or  greesse.
 61  And  of  hir  owene  vertu,  unconstreyned,
 62  She  hath  ful  ofte  tyme  syk  hire  feyned,
 63  For  that  she  wolde  fleen  the  compaignye
 64  Where  likly  was  to  treten  of  folye,
 65  As  is  at  feestes,  revels,  and  at  daunces,
 66  That  been  occasions  of  daliaunces.
 67  Swich  thynges  maken  children  for  to  be
 68  To  soone  rype  and  boold,  as  men  may  se,
 69  Which  is  ful  perilous  and  hath  been  yoore.
 70  For  al  to  soone  may  she  lerne  loore
 71  Of  booldnesse,  whan  she  woxen  is  a  wyf.
 72  And  ye  maistresses,  in  youre  olde  lyf,
 73  That  lordes  doghtres  han  in  governaunce,
 74  Ne  taketh  of  my  wordes  no  displesaunce.
 75  Thenketh  that  ye  been  set  in  governynges
 76  Of  lordes  doghtres  oonly  for  two  thynges:
 77  Outher  for  ye  han  kept  youre  honestee,
 78  Or  elles  ye  han  falle  in  freletee,
 79  And  knowen  wel  ynough  the  olde  daunce,
 80  And  han  forsaken  fully  swich  meschaunce
 81  For  everemo;  therfore,  for  Cristes  sake,
 82  To  teche  hem  vertu  looke  that  ye  ne  slake.
 83  A  theef  of  venysoun,  that  hath  forlaft
 84  His  likerousnesse  and  al  his  olde  craft,
 85  Kan  kepe  a  forest  best  of  any  man.
 86  Now  kepeth  wel,  for  if  ye  wole,  ye  kan.
 87  Looke  wel  that  ye  unto  no  vice  assente,
 88  Lest  ye  be  dampned  for  youre  wikke  entente;
 89  For  whoso  dooth,  a  traitour  is,  certeyn.
 90  And  taketh  kep  of  that  that  I  shal  seyn:
 91  Of  alle  tresons  sovereyn  pestilence
 92  Is  whan  a  wight  bitrayseth  innocence.
 93  Ye  fadres  and  ye  moodres  eek  also,
 94  Though  ye  han  children,  be  it  oon  or  mo,
 95  Youre  is  the  charge  of  al  hir  surveiaunce,
 96  Whil  that  they  been  under  youre  governaunce.
 97  Beth  war,  if  by  ensample  of  youre  lyvynge,
 98  Or  by  youre  necligence  in  chastisynge,
 99  That  they  ne  perisse;  for  I  dar  wel  seye
 100  If  that  they  doon,  ye  shul  it  deere  abeye.
 101  Under  a  shepherde  softe  and  necligent
 102  The  wolf  hath  many  a  sheep  and  lamb  torent.
 103  Suffiseth  oon  ensample  now  as  heere,
 104  For  I  moot  turne  agayn  to  my  matere.
 105  This  mayde,  of  which  I  wol  this  tale  expresse,
 106  So  kepte  hirself  hir  neded  no  maistresse,
 107  For  in  hir  lyvyng  maydens  myghten  rede,
 108  As  in  a  book,  every  good  word  or  dede
 109  That  longeth  to  a  mayden  vertuous,
 110  She  was  so  prudent  and  so  bountevous.
 111  For  which  the  fame  out  sprong  on  every  syde,
 112  Bothe  of  hir  beautee  and  hir  bountee  wyde,
 113  That  thurgh  that  land  they  preised  hire  echone
 114  That  loved  vertu,  save  Envye  allone,
 115  That  sory  is  of  oother  mennes  wele
 116  And  glad  is  of  his  sorwe  and  his  unheele.
 117  (The  Doctour  maketh  this  descripcioun.)
 118  This  mayde  upon  a  day  wente  in  the  toun
 119  Toward  a  temple,  with  hire  mooder  deere,
 120  As  is  of  yonge  maydens  the  manere.
 121  Now  was  ther  thanne  a  justice  in  that  toun,
 122  That  governour  was  of  that  regioun.
 123  And  so  bifel  this  juge  his  eyen  caste
 124  Upon  this  mayde,  avysynge  hym  ful  faste,
 125  As  she  cam  forby  ther  as  this  juge  stood.
 126  Anon  his  herte  chaunged  and  his  mood,
 127  So  was  he  caught  with  beautee  of  this  mayde,
 128  And  to  hymself  ful  pryvely  he  sayde,
 129  "This  mayde  shal  be  myn,  for  any  man!"
 130  Anon  the  feend  into  his  herte  ran,
 131  And  taughte  hym  sodeynly  that  he  by  slyghte
 132  The  mayden  to  his  purpos  wynne  myghte.
 133  For  certes,  by  no  force  ne  by  no  meede,
 134  Hym  thoughte,  he  was  nat  able  for  to  speede;
 135  For  she  was  strong  of  freendes,  and  eek  she
 136  Confermed  was  in  swich  soverayn  bountee
 137  That  wel  he  wiste  he  myghte  hire  nevere  wynne
 138  As  for  to  make  hire  with  hir  body  synne.
 139  For  which,  by  greet  deliberacioun,
 140  He  sente  after  a  cherl,  was  in  the  toun,
 141  Which  that  he  knew  for  subtil  and  for  boold.
 142  This  juge  unto  this  cherl  his  tale  hath  toold
 143  In  secree  wise,  and  made  hym  to  ensure
 144  He  sholde  telle  it  to  no  creature,
 145  And  if  he  dide,  he  sholde  lese  his  heed.
 146  Whan  that  assented  was  this  cursed  reed,
 147  Glad  was  this  juge,  and  maked  him  greet  cheere,
 148  And  yaf  hym  yiftes  preciouse  and  deere.
 149  Whan  shapen  was  al  hire  conspiracie
 150  Fro  point  to  point,  how  that  his  lecherie
 151  Parfourned  sholde  been  ful  subtilly,
 152  As  ye  shul  heere  it  after  openly,
 153  Hoom  gooth  the  cherl,  that  highte  Claudius.
 154  This  false  juge,  that  highte  Apius,
 155  (So  was  his  name,  for  this  is  no  fable,
 156  But  knowen  for  historial  thyng  notable;
 157  The  sentence  of  it  sooth  is,  out  of  doute),
 158  This  false  juge  gooth  now  faste  aboute
 159  To  hasten  his  delit  al  that  he  may.
 160  And  so  bifel  soone  after,  on  a  day,
 161  This  false  juge,  as  telleth  us  the  storie,
 162  As  he  was  wont,  sat  in  his  consistorie,
 163  And  yaf  his  doomes  upon  sondry  cas.
 164  This  false  cherl  cam  forth  a  ful  greet  pas,
 165  And  seyde,  "Lord,  if  that  it  be  youre  wille,
 166  As  dooth  me  right  upon  this  pitous  bille,
 167  In  which  I  pleyne  upon  Virginius;
 168  And  if  that  he  wol  seyn  it  is  nat  thus,
 169  I  wol  it  preeve,  and  fynde  good  witnesse,
 170  That  sooth  is  that  my  bille  wol  expresse."
 171  The  juge  answerde,  "Of  this,  in  his  absence,
 172  I  may  nat  yeve  diffynytyf  sentence.
 173  Lat  do  hym  calle,  and  I  wol  gladly  heere;
 174  Thou  shalt  have  al  right,  and  no  wrong  heere."
 175  Virginius  cam  to  wite  the  juges  wille,
 176  And  right  anon  was  rad  this  cursed  bille;
 177  The  sentence  of  it  was  as  ye  shul  heere:
 178  "To  yow,  my  lord,  sire  Apius  so  deere,
 179  Sheweth  youre  povre  servant  Claudius
 180  How  that  a  knyght,  called  Virginius,
 181  Agayns  the  lawe,  agayn  al  equitee,
 182  Holdeth,  expres  agayn  the  wyl  of  me,
 183  My  servant,  which  that  is  my  thral  by  right,
 184  Which  fro  myn  hous  was  stole  upon  a  nyght,
 185  Whil  that  she  was  ful  yong;  this  wol  I  preeve
 186  By  witnesse,  lord,  so  that  it  nat  yow  greeve.
 187  She  nys  his  doghter  nat,  what  so  he  seye.
 188  Wherfore  to  yow,  my  lord  the  juge,  I  preye,
 189  Yeld  me  my  thral,  if  that  it  be  youre  wille."
 190  Lo,  this  was  al  the  sentence  of  his  bille.
 191  Virginius  gan  upon  the  cherl  biholde,
 192  But  hastily,  er  he  his  tale  tolde,
 193  And  wolde  have  preeved  it  as  sholde  a  knyght,
 194  And  eek  by  witnessyng  of  many  a  wight,
 195  That  al  was  fals  that  seyde  his  adversarie,
 196  This  cursed  juge  wolde  no  thyng  tarie,
 197  Ne  heere  a  word  moore  of  Virginius,
 198  But  yaf  his  juggement,  and  seyde  thus:
 199  "I  deeme  anon  this  cherl  his  servant  have;
 200  Thou  shalt  no  lenger  in  thyn  hous  hir  save.
 201  Go  bryng  hire  forth,  and  put  hire  in  oure  warde.
 202  The  cherl  shal  have  his  thral,  this  I  awarde."
 203  And  whan  this  worthy  knyght  Virginius
 204  Thurgh  sentence  of  this  justice  Apius
 205  Moste  by  force  his  deere  doghter  yiven
 206  Unto  the  juge,  in  lecherie  to  lyven,
 207  He  gooth  hym  hoom,  and  sette  him  in  his  halle,
 208  And  leet  anon  his  deere  doghter  calle,
 209  And  with  a  face  deed  as  asshen  colde
 210  Upon  hir  humble  face  he  gan  biholde,
 211  With  fadres  pitee  stikynge  thurgh  his  herte,
 212  Al  wolde  he  from  his  purpos  nat  converte.
 213  "Doghter,"  quod  he,  "Virginia,  by  thy  name,
 214  Ther  been  two  weyes,  outher  deeth  or  shame,
 215  That  thou  most  suffre;  allas,  that  I  was  bore!
 216  For  nevere  thou  deservedest  wherfore
 217  To  dyen  with  a  swerd  or  with  a  knyf.
 218  O  deere  doghter,  endere  of  my  lyf,
 219  Which  I  have  fostred  up  with  swich  plesaunce
 220  That  thou  were  nevere  out  of  my  remembraunce!
 221  O  doghter,  which  that  art  my  laste  wo,
 222  And  in  my  lyf  my  laste  joye  also,
 223  O  gemme  of  chastitee,  in  pacience
 224  Take  thou  thy  deeth,  for  this  is  my  sentence.
 225  For  love,  and  nat  for  hate,  thou  most  be  deed;
 226  My  pitous  hand  moot  smyten  of  thyn  heed.
 227  Allas,  that  evere  Apius  the  say!
 228  Thus  hath  he  falsly  jugged  the  to-day"  --
 229  And  tolde  hire  al  the  cas,  as  ye  bifore
 230  Han  herd;  nat  nedeth  for  to  telle  it  moore.
 231  "O  mercy,  deere  fader!"  quod  this  mayde,
 232  And  with  that  word  she  bothe  hir  armes  layde
 233  Aboute  his  nekke,  as  she  was  wont  to  do.
 234  The  teeris  bruste  out  of  hir  eyen  two,
 235  And  seyde,  "Goode  fader,  shal  I  dye?
 236  Is  ther  no  grace,  is  ther  no  remedye?"
 237  "No,  certes,  deere  doghter  myn,"  quod  he.
 238  "Thanne  yif  me  leyser,  fader  myn,"  quod  she,
 239  "My  deeth  for  to  compleyne  a  litel  space;
 240  For,  pardee,  Jepte  yaf  his  doghter  grace
 241  For  to  compleyne,  er  he  hir  slow,  allas!
 242  And,  God  it  woot,  no  thyng  was  hir  trespas,
 243  But  for  she  ran  hir  fader  first  to  see,
 244  To  welcome  hym  with  greet  solempnitee."
 245  And  with  that  word  she  fil  aswowne  anon,
 246  And  after,  whan  hir  swownyng  is  agon,
 247  She  riseth  up,  and  to  hir  fader  sayde,
 248  "Blissed  be  God  that  I  shal  dye  a  mayde!
 249  Yif  me  my  deeth,  er  that  I  have  a  shame;
 250  Dooth  with  youre  child  youre  wyl,  a  Goddes  name!"
 251  And  with  that  word  she  preyed  hym  ful  ofte
 252  That  with  his  swerd  he  wolde  smyte  softe;
 253  And  with  that  word  aswowne  doun  she  fil.
 254  Hir  fader,  with  ful  sorweful  herte  and  wil,
 255  Hir  heed  of  smoot,  and  by  the  top  it  hente,
 256  And  to  the  juge  he  gan  it  to  presente,
 257  As  he  sat  yet  in  doom  in  consistorie.
 258  And  whan  the  juge  it  saugh,  as  seith  the  storie,
 259  He  bad  to  take  hym  and  anhange  hym  faste;
 260  But  right  anon  a  thousand  peple  in  thraste,
 261  To  save  the  knyght,  for  routhe  and  for  pitee,
 262  For  knowen  was  the  false  iniquitee.
 263  The  peple  anon  had  suspect  in  this  thyng,
 264  By  manere  of  the  cherles  chalangyng,
 265  That  it  was  by  the  assent  of  Apius;
 266  They  wisten  wel  that  he  was  lecherus.
 267  For  which  unto  this  Apius  they  gon
 268  And  caste  hym  in  a  prisoun  right  anon,
 269  Ther  as  he  slow  hymself;  and  Claudius,
 270  That  servant  was  unto  this  Apius,
 271  Was  demed  for  to  hange  upon  a  tree,
 272  But  that  Virginius,  of  his  pitee,
 273  So  preyde  for  hym  that  he  was  exiled;
 274  And  elles,  certes,  he  had  been  bigyled.
 275  The  remenant  were  anhanged,  moore  and  lesse,
 276  That  were  consentant  of  this  cursednesse.
 277  Heere  may  men  seen  how  synne  hath  his  merite.
 278  Beth  war,  for  no  man  woot  whom  God  wol  smyte
 279  In  no  degree,  ne  in  which  manere  wyse;
 280  The  worm  of  conscience  may  agryse
 281  Of  wikked  lyf,  though  it  so  pryvee  be
 282  That  no  man  woot  therof  but  God  and  he.
 283  For  be  he  lewed  man,  or  ellis  lered,
 284  He  noot  how  soone  that  he  shal  been  afered.
 285  Therfore  I  rede  yow  this  conseil  take:
 286  Forsaketh  synne,  er  synne  yow  forsake.


Нові твори