Сайт поезії, вірші, поздоровлення у віршах ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Рожевий сайт сучасної поезії

Бібліотека
України
| Поети
Кл. Поезії
| Інші поет.
сайти, канали
| СЛОВНИКИ ПОЕТАМ| Сайти вчителям| ДО ВУС синоніми| Оголошення| Літературні премії| Спілкування| Контакти
Кл. Поезії

 x
>> ВХІД ДО КЛУБУ <<


e-mail
пароль
забули пароль?
< реєстрaція >
Зараз на сайті - 3
Пошук

Перевірка розміру




Geoffrey Chaucer

Прочитаний : 278


Творчість | Біографія | Критика

21. THE NUN'S PRIEST'S TALE

Prologue

 2767  "Hoo!"  quod  the  Knyght,  "good  sire,  namoore  of  this!
 2768  That  ye  han  seyd  is  right  ynough,  ywis,
 2769  And  muchel  moore;  for  litel  hevynesse
 2770  Is  right  ynough  to  muche  folk,  I  gesse.
 2771  I  seye  for  me,  it  is  a  greet  disese,
 2772  Whereas  men  han  been  in  greet  welthe  and  ese,
 2773  To  heeren  of  hire  sodeyn  fal,  allas!
 2774  And  the  contrarie  is  joye  and  greet  solas,
 2775  As  whan  a  man  hath  been  in  povre  estaat,
 2776  And  clymbeth  up  and  wexeth  fortunat,
 2777  And  there  abideth  in  prosperitee.
 2778  Swich  thyng  is  gladsom,  as  it  thynketh  me,
 2779  And  of  swich  thyng  were  goodly  for  to  telle."
 2780  "Ye,"  quod  oure  Hooste,  "by  Seint  Poules  belle!
 2781  Ye  seye  right  sooth;  this  Monk  he  clappeth  lowde.
 2782  He  spak  how  Fortune  covered  with  a  clowde
 2783  I  noot  nevere  what;  and  als  of  a  tragedie
 2784  Right  now  ye  herde,  and  pardee,  no  remedie
 2785  It  is  for  to  biwaille  ne  compleyne
 2786  That  that  is  doon,  and  als  it  is  a  peyne,
 2787  As  ye  han  seyd,  to  heere  of  hevynesse.
 2788  "Sire  Monk,  namoore  of  this,  so  God  yow  blesse!
 2789  Youre  tale  anoyeth  al  this  compaignye.
 2790  Swich  talkyng  is  nat  worth  a  boterflye,
 2791  For  therinne  is  ther  no  desport  ne  game.
 2792  Wherfore,  sire  Monk,  daun  Piers  by  youre  name,
 2793  I  pray  yow  hertely  telle  us  somwhat  elles;
 2794  For  sikerly,  nere  clynkyng  of  youre  belles
 2795  That  on  youre  bridel  hange  on  every  syde,
 2796  By  hevene  kyng  that  for  us  alle  dyde,
 2797  I  sholde  er  this  han  fallen  doun  for  sleep,
 2798  Althogh  the  slough  had  never  been  so  deep;
 2799  Thanne  hadde  your  tale  al  be  toold  in  veyn.
 2800  For  certeinly,  as  that  thise  clerkes  seyn,
 2801  Whereas  a  man  may  have  noon  audience,
 2802  Noght  helpeth  it  to  tellen  his  sentence.
 2803  "  And  wel  I  woot  the  substance  is  in  me,
 2804  If  any  thyng  shal  wel  reported  be.
 2805  Sir,  sey  somwhat  of  huntyng,  I  yow  preye."
 2806  "Nay,"  quod  this  Monk,  "I  have  no  lust  to  pleye.
 2807  Now  lat  another  telle,  as  I  have  toold."
 2808  Thanne  spak  oure  Hoost  with  rude  speche  and  boold,
 2809  And  seyde  unto  the  Nonnes  Preest  anon,
 2810  "Com  neer,  thou  preest,  com  hyder,  thou  sir  John!
 2811  Telle  us  swich  thyng  as  may  oure  hertes  glade.
 2812  Be  blithe,  though  thou  ryde  upon  a  jade.
 2813  What  thogh  thyn  hors  be  bothe  foul  and  lene?
 2814  If  he  wol  serve  thee,  rekke  nat  a  bene.
 2815  Looke  that  thyn  herte  be  murie  everemo."
 2816  "Yis,  sir,"  quod  he,  "yis,  Hoost,  so  moot  I  go,
 2817  But  I  be  myrie,  ywis  I  wol  be  blamed."
 2818  And  right  anon  his  tale  he  hath  attamed,
 2819  And  thus  he  seyde  unto  us  everichon,
 2820  This  sweete  preest,  this  goodly  man  sir  John.


The  Tale

 2821  A  povre  wydwe,  somdeel  stape  in  age,
 2822  Was  whilom  dwellyng  in  a  narwe  cotage,
 2823  Biside  a  grove,  stondynge  in  a  dale.
 2824  This  wydwe,  of  which  I  telle  yow  my  tale,
 2825  Syn  thilke  day  that  she  was  last  a  wyf
 2826  In  pacience  ladde  a  ful  symple  lyf,
 2827  For  litel  was  hir  catel  and  hir  rente.
 2828  By  housbondrie  of  swich  as  God  hire  sente
 2829  She  foond  hirself  and  eek  hir  doghtren  two.
 2830  Thre  large  sowes  hadde  she,  and  namo,
 2831  Three  keen,  and  eek  a  sheep  that  highte  Malle.
 2832  Ful  sooty  was  hire  bour  and  eek  hir  halle,
 2833  In  which  she  eet  ful  many  a  sklendre  meel.
 2834  Of  poynaunt  sauce  hir  neded  never  a  deel.
 2835  No  deyntee  morsel  passed  thurgh  hir  throte;
 2836  Hir  diete  was  accordant  to  hir  cote.
 2837  Repleccioun  ne  made  hire  nevere  sik;
 2838  Attempree  diete  was  al  hir  phisik,
 2839  And  exercise,  and  hertes  suffisaunce.
 2840  The  goute  lette  hire  nothyng  for  to  daunce,
 2841  N'  apoplexie  shente  nat  hir  heed.
 2842  No  wyn  ne  drank  she,  neither  whit  ne  reed;
 2843  Hir  bord  was  served  moost  with  whit  and  blak  --
 2844  Milk  and  broun  breed,  in  which  she  foond  no  lak,
 2845  Seynd  bacoun,  and  somtyme  an  ey  or  tweye,
 2846  For  she  was,  as  it  were,  a  maner  deye.
 2847  A  yeerd  she  hadde,  enclosed  al  aboute
 2848  With  stikkes,  and  a  drye  dych  withoute,
 2849  In  which  she  hadde  a  cok,  hight  Chauntecleer.
 2850  In  al  the  land,  of  crowyng  nas  his  peer.
 2851  His  voys  was  murier  than  the  murie  orgon
 2852  On  messe-dayes  that  in  the  chirche  gon.
 2853  Wel  sikerer  was  his  crowyng  in  his  logge
 2854  Than  is  a  clokke  or  an  abbey  orlogge.
 2855  By  nature  he  knew  ech  ascencioun
 2856  Of  the  equynoxial  in  thilke  toun;
 2857  For  whan  degrees  fiftene  weren  ascended,
 2858  Thanne  crew  he  that  it  myghte  nat  been  amended.
 2859  His  coomb  was  redder  than  the  fyn  coral,
 2860  And  batailled  as  it  were  a  castel  wal;
 2861  His  byle  was  blak,  and  as  the  jeet  it  shoon;
 2862  Lyk  asure  were  his  legges  and  his  toon;
 2863  His  nayles  whitter  than  the  lylye  flour,
 2864  And  lyk  the  burned  gold  was  his  colour.
 2865  This  gentil  cok  hadde  in  his  governaunce
 2866  Sevene  hennes  for  to  doon  al  his  plesaunce,
 2867  Whiche  were  his  sustres  and  his  paramours,
 2868  And  wonder  lyk  to  hym,  as  of  colours;
 2869  Of  whiche  the  faireste  hewed  on  hir  throte
 2870  Was  cleped  faire  damoysele  Pertelote.
 2871  Curteys  she  was,  discreet,  and  debonaire,
 2872  And  compaignable,  and  bar  hyrself  so  faire
 2873  Syn  thilke  day  that  she  was  seven  nyght  oold
 2874  That  trewely  she  hath  the  herte  in  hoold
 2875  Of  Chauntecleer,  loken  in  every  lith;
 2876  He  loved  hire  so  that  wel  was  hym  therwith.
 2877  But  swich  a  joye  was  it  to  here  hem  synge,
 2878  Whan  that  the  brighte  sonne  gan  to  sprynge,
 2879  In  sweete  accord,  "My  lief  is  faren  in  londe!"  --
 2880  For  thilke  tyme,  as  I  have  understonde,
 2881  Beestes  and  briddes  koude  speke  and  synge.
 2882  And  so  bifel  that  in  a  dawenynge,
 2883  As  Chauntecleer  among  his  wyves  alle
 2884  Sat  on  his  perche,  that  was  in  the  halle,
 2885  And  next  hym  sat  this  faire  Pertelote,
 2886  This  Chauntecleer  gan  gronen  in  his  throte,
 2887  As  man  that  in  his  dreem  is  drecched  soore.
 2888  And  whan  that  Pertelote  thus  herde  hym  roore,
 2889  She  was  agast  and  seyde,  "Herte  deere,
 2890  What  eyleth  yow,  to  grone  in  this  manere?
 2891  Ye  been  a  verray  sleper;  fy,  for  shame!"
 2892  And  he  answerde,  and  seyde  thus:  "Madame,
 2893  I  pray  yow  that  ye  take  it  nat  agrief.
 2894  By  God,  me  mette  I  was  in  swich  meschief
 2895  Right  now  that  yet  myn  herte  is  soore  afright.
 2896  Now  God,"  quod  he,  "my  swevene  recche  aright,
 2897  And  kepe  my  body  out  of  foul  prisoun!
 2898  Me  mette  how  that  I  romed  up  and  doun
 2899  Withinne  our  yeerd,  wheer  as  I  saugh  a  beest
 2900  Was  lyk  an  hound,  and  wolde  han  maad  areest
 2901  Upon  my  body,  and  wolde  han  had  me  deed.
 2902  His  colour  was  bitwixe  yelow  and  reed,
 2903  And  tipped  was  his  tayl  and  bothe  his  eeris
 2904  With  blak,  unlyk  the  remenant  of  his  heeris;
 2905  His  snowte  smal,  with  glowynge  eyen  tweye.
 2906  Yet  of  his  look  for  feere  almoost  I  deye;
 2907  This  caused  me  my  gronyng,  doutelees."
 2908  "  Avoy!"  quod  she,  "fy  on  yow,  hertelees!
 2909  Allas,"  quod  she,  "for,  by  that  God  above,
 2910  Now  han  ye  lost  myn  herte  and  al  my  love!
 2911  I  kan  nat  love  a  coward,  by  my  feith!
 2912  For  certes,  what  so  any  womman  seith,
 2913  We  alle  desiren,  if  it  myghte  bee,
 2914  To  han  housbondes  hardy,  wise,  and  free,
 2915  And  secree  --  and  no  nygard,  ne  no  fool,
 2916  Ne  hym  that  is  agast  of  every  tool,
 2917  Ne  noon  avauntour,  by  that  God  above!
 2918  How  dorste  ye  seyn,  for  shame,  unto  youre  love
 2919  That  any  thyng  myghte  make  yow  aferd?
 2920  Have  ye  no  mannes  herte,  and  han  a  berd?
 2921  Allas!  And  konne  ye  been  agast  of  swevenys?
 2922  Nothyng,  God  woot,  but  vanitee  in  sweven  is.
 2923  Swevenes  engendren  of  replecciouns,
 2924  And  ofte  of  fume  and  of  complecciouns,
 2925  Whan  humours  been  to  habundant  in  a  wight.
 2926  Certes  this  dreem,  which  ye  han  met  to-nyght,
 2927  Cometh  of  the  greete  superfluytee
 2928  Of  youre  rede  colera,  pardee,
 2929  Which  causeth  folk  to  dreden  in  hir  dremes
 2930  Of  arwes,  and  of  fyr  with  rede  lemes,
 2931  Of  rede  beestes,  that  they  wol  hem  byte,
 2932  Of  contek,  and  of  whelpes,  grete  and  lyte;
 2933  Right  as  the  humour  of  malencolie
 2934  Causeth  ful  many  a  man  in  sleep  to  crie
 2935  For  feere  of  blake  beres,  or  boles  blake,
 2936  Or  elles  blake  develes  wole  hem  take.
 2937  Of  othere  humours  koude  I  telle  also
 2938  That  werken  many  a  man  sleep  ful  wo;
 2939  But  I  wol  passe  as  lightly  as  I  kan.
 2940  "Lo  Catoun,  which  that  was  so  wys  a  man,
 2941  Seyde  he  nat  thus,  `Ne  do  no  fors  of  dremes'?
 2942  "Now  sire,"  quod  she,  "whan  we  flee  fro  the  bemes,
 2943  For  Goddes  love,  as  taak  som  laxatyf.
 2944  Up  peril  of  my  soule  and  of  my  lyf,
 2945  I  conseille  yow  the  beste  --  I  wol  nat  lye  --
 2946  That  bothe  of  colere  and  of  malencolye
 2947  Ye  purge  yow;  and  for  ye  shal  nat  tarie,
 2948  Though  in  this  toun  is  noon  apothecarie,
 2949  I  shal  myself  to  herbes  techen  yow
 2950  That  shul  been  for  youre  hele  and  for  youre  prow;
 2951  And  in  oure  yeerd  tho  herbes  shal  I  fynde
 2952  The  whiche  han  of  hire  propretee  by  kynde
 2953  To  purge  yow  bynethe  and  eek  above.
 2954  Foryet  nat  this,  for  Goddes  owene  love!
 2955  Ye  been  ful  coleryk  of  compleccioun;
 2956  Ware  the  sonne  in  his  ascencioun
 2957  Ne  fynde  yow  nat  repleet  of  humours  hoote.
 2958  And  if  it  do,  I  dar  wel  leye  a  grote,
 2959  That  ye  shul  have  a  fevere  terciane,
 2960  Or  an  agu  that  may  be  youre  bane.
 2961  A  day  or  two  ye  shul  have  digestyves
 2962  Of  wormes,  er  ye  take  youre  laxatyves
 2963  Of  lawriol,  centaure,  and  fumetere,
 2964  Or  elles  of  ellebor,  that  groweth  there,
 2965  Of  katapuce,  or  of  gaitrys  beryis,
 2966  Of  herbe  yve,  growyng  in  oure  yeerd,  ther  mery  is;
 2967  Pekke  hem  up  right  as  they  growe  and  ete  hem  yn.
 2968  Be  myrie,  housbonde,  for  youre  fader  kyn!
 2969  Dredeth  no  dreem;  I  kan  sey  yow  namoore."
 2970  "Madame,"  quod  he,  "graunt  mercy  of  youre  loore.
 2971  But  nathelees,  as  touchyng  daun  Catoun,
 2972  That  hath  of  wysdom  swich  a  greet  renoun,
 2973  Though  that  he  bad  no  dremes  for  to  drede,
 2974  By  God,  men  may  in  olde  bookes  rede
 2975  Of  many  a  man  moore  of  auctorite
 2976  Than  evere  Caton  was,  so  moot  I  thee,
 2977  That  al  the  revers  seyn  of  this  sentence,
 2978  And  han  wel  founden  by  experience
 2979  That  dremes  been  significaciouns
 2980  As  wel  of  joye  as  of  tribulaciouns
 2981  That  folk  enduren  in  this  lif  present.
 2982  Ther  nedeth  make  of  this  noon  argument;
 2983  The  verray  preeve  sheweth  it  in  dede.
 2984  "Oon  of  the  gretteste  auctour  that  men  rede
 2985  Seith  thus:  that  whilom  two  felawes  wente
 2986  On  pilgrimage,  in  a  ful  good  entente,
 2987  And  happed  so,  they  coomen  in  a  toun
 2988  Wher  as  ther  was  swich  congregacioun
 2989  Of  peple,  and  eek  so  streit  of  herbergage,
 2990  That  they  ne  founde  as  muche  as  o  cotage
 2991  In  which  they  bothe  myghte  ylogged  bee.
 2992  Wherfore  they  mosten  of  necessitee,
 2993  As  for  that  nyght,  departen  compaignye;
 2994  And  ech  of  hem  gooth  to  his  hostelrye,
 2995  And  took  his  loggyng  as  it  wolde  falle.
 2996  That  oon  of  hem  was  logged  in  a  stalle,
 2997  Fer  in  a  yeerd,  with  oxen  of  the  plough;
 2998  That  oother  man  was  logged  wel  ynough,
 2999  As  was  his  aventure  or  his  fortune,
 3000  That  us  governeth  alle  as  in  commune.
 3001  "  And  so  bifel  that,  longe  er  it  were  day,
 3002  This  man  mette  in  his  bed,  ther  as  he  lay,
 3003  How  that  his  felawe  gan  upon  hym  calle,
 3004  And  seyde,  `  Allas,  for  in  an  oxes  stalle
 3005  This  nyght  I  shal  be  mordred  ther  I  lye!
 3006  Now  help  me,  deere  brother,  or  I  dye.
 3007  In  alle  haste  com  to  me!'  he  sayde.
 3008  This  man  out  of  his  sleep  for  feere  abrayde;
 3009  But  whan  that  he  was  wakened  of  his  sleep,
 3010  He  turned  hym  and  took  of  this  no  keep.
 3011  Hym  thoughte  his  dreem  nas  but  a  vanitee.
 3012  Thus  twies  in  his  slepyng  dremed  hee;
 3013  And  atte  thridde  tyme  yet  his  felawe
 3014  Cam,  as  hym  thoughte,  and  seide,  `I  am  now  slawe.
 3015  Bihoold  my  bloody  woundes  depe  and  wyde!
 3016  Arys  up  erly  in  the  morwe  tyde,
 3017  And  at  the  west  gate  of  the  toun,'  quod  he,
 3018  `  A  carte  ful  of  dong  ther  shaltow  se,
 3019  In  which  my  body  is  hid  ful  prively;
 3020  Do  thilke  carte  arresten  boldely.
 3021  My  gold  caused  my  mordre,  sooth  to  sayn,'
 3022  And  tolde  hym  every  point  how  he  was  slayn,
 3023  With  a  ful  pitous  face,  pale  of  hewe.
 3024  And  truste  wel,  his  dreem  he  foond  ful  trewe,
 3025  For  on  the  morwe,  as  soone  as  it  was  day,
 3026  To  his  felawes  in  he  took  the  way;
 3027  And  whan  that  he  cam  to  this  oxes  stalle,
 3028  After  his  felawe  he  bigan  to  calle.
 3029  "The  hostiler  answerede  hym  anon,
 3030  And  seyde,  `Sire,  your  felawe  is  agon.
 3031  As  soone  as  day  he  wente  out  of  the  toun.'
 3032  "This  man  gan  fallen  in  suspecioun,
 3033  Remembrynge  on  his  dremes  that  he  mette,
 3034  And  forth  he  gooth  --  no  lenger  wolde  he  lette  --
 3035  Unto  the  west  gate  of  the  toun,  and  fond
 3036  A  dong-carte,  wente  as  it  were  to  donge  lond,
 3037  That  was  arrayed  in  that  same  wise
 3038  As  ye  han  herd  the  dede  man  devyse.
 3039  And  with  an  hardy  herte  he  gan  to  crye
 3040  Vengeance  and  justice  of  this  felonye:
 3041  `My  felawe  mordred  is  this  same  nyght,
 3042  And  in  this  carte  he  lith  gapyng  upright.
 3043  I  crye  out  on  the  ministres,'  quod  he,
 3044  `That  sholden  kepe  and  reulen  this  citee.
 3045  Harrow!  Allas!  Heere  lith  my  felawe  slayn!'
 3046  What  sholde  I  moore  unto  this  tale  sayn?
 3047  The  peple  out  sterte  and  caste  the  cart  to  grounde,
 3048  And  in  the  myddel  of  the  dong  they  founde
 3049  The  dede  man,  that  mordred  was  al  newe.
 3050  "O  blisful  God,  that  art  so  just  and  trewe,
 3051  Lo,  how  that  thou  biwreyest  mordre  alway!
 3052  Mordre  wol  out;  that  se  we  day  by  day.
 3053  Mordre  is  so  wlatsom  and  abhomynable
 3054  To  God,  that  is  so  just  and  resonable,
 3055  That  he  ne  wol  nat  suffre  it  heled  be,
 3056  Though  it  abyde  a  yeer,  or  two,  or  thre.
 3057  Mordre  wol  out,  this  my  conclusioun.
 3058  And  right  anon,  ministres  of  that  toun
 3059  Han  hent  the  carter  and  so  soore  hym  pyned,
 3060  And  eek  the  hostiler  so  soore  engyned,
 3061  That  they  biknewe  hire  wikkednesse  anon,
 3062  And  were  anhanged  by  the  nekke-bon.
 3063  "Heere  may  men  seen  that  dremes  been  to  drede.
 3064  And  certes  in  the  same  book  I  rede,
 3065  Right  in  the  nexte  chapitre  after  this  --
 3066  I  gabbe  nat,  so  have  I  joye  or  blis  --
 3067  Two  men  that  wolde  han  passed  over  see,
 3068  For  certeyn  cause,  into  a  fer  contree,
 3069  If  that  the  wynd  ne  hadde  been  contrarie,
 3070  That  made  hem  in  a  citee  for  to  tarie
 3071  That  stood  ful  myrie  upon  an  haven-syde;
 3072  But  on  a  day,  agayn  the  even-tyde,
 3073  The  wynd  gan  chaunge,  and  blew  right  as  hem  leste.
 3074  Jolif  and  glad  they  wente  unto  hir  reste,
 3075  And  casten  hem  ful  erly  for  to  saille.
 3076  But  herkneth!  To  that  o  man  fil  a  greet  mervaille:
 3077  That  oon  of  hem,  in  slepyng  as  he  lay,
 3078  Hym  mette  a  wonder  dreem  agayn  the  day.
 3079  Hym  thoughte  a  man  stood  by  his  beddes  syde,
 3080  And  hym  comanded  that  he  sholde  abyde,
 3081  And  seyde  hym  thus:  `If  thou  tomorwe  wende,
 3082  Thow  shalt  be  dreynt;  my  tale  is  at  an  ende.'
 3083  He  wook,  and  tolde  his  felawe  what  he  mette,
 3084  And  preyde  hym  his  viage  for  to  lette;
 3085  As  for  that  day,  he  preyde  hym  to  byde.
 3086  His  felawe,  that  lay  by  his  beddes  syde,
 3087  Gan  for  to  laughe,  and  scorned  him  ful  faste.
 3088  `No  dreem,'  quod  he,  `may  so  myn  herte  agaste
 3089  That  I  wol  lette  for  to  do  my  thynges.
 3090  I  sette  nat  a  straw  by  thy  dremynges,
 3091  For  swevenes  been  but  vanytees  and  japes.
 3092  Men  dreme  alday  of  owles  and  of  apes,
 3093  And  of  many  a  maze  therwithal;
 3094  Men  dreme  of  thyng  that  nevere  was  ne  shal.
 3095  But  sith  I  see  that  thou  wolt  heere  abyde,
 3096  And  thus  forslewthen  wilfully  thy  tyde,
 3097  God  woot,  it  reweth  me;  and  have  good  day!'
 3098  And  thus  he  took  his  leve,  and  wente  his  way.
 3099  But  er  that  he  hadde  half  his  cours  yseyled,
 3100  Noot  I  nat  why,  ne  what  myschaunce  it  eyled,
 3101  But  casuelly  the  shippes  botme  rente,
 3102  And  ship  and  man  under  the  water  wente
 3103  In  sighte  of  othere  shippes  it  bisyde,
 3104  That  with  hem  seyled  at  the  same  tyde.
 3105  And  therfore,  faire  Pertelote  so  deere,
 3106  By  swiche  ensamples  olde  maistow  leere
 3107  That  no  man  sholde  been  to  recchelees
 3108  Of  dremes;  for  I  seye  thee,  doutelees,
 3109  That  many  a  dreem  ful  soore  is  for  to  drede.
 3110  "Lo,  in  the  lyf  of  Seint  Kenelm  I  rede,
 3111  That  was  Kenulphus  sone,  the  noble  kyng
 3112  Of  Mercenrike,  how  Kenelm  mette  a  thyng.
 3113  A  lite  er  he  was  mordred,  on  a  day,
 3114  His  mordre  in  his  avysioun  he  say.
 3115  His  norice  hym  expowned  every  deel
 3116  His  sweven,  and  bad  hym  for  to  kepe  hym  weel
 3117  For  traisoun;  but  he  nas  but  seven  yeer  oold,
 3118  And  therfore  litel  tale  hath  he  toold
 3119  Of  any  dreem,  so  hooly  was  his  herte.
 3120  By  God!  I  hadde  levere  than  my  sherte
 3121  That  ye  hadde  rad  his  legende,  as  have  I.
 3122  "Dame  Pertelote,  I  sey  yow  trewely,
 3123  Macrobeus,  that  writ  the  avisioun
 3124  In  Affrike  of  the  worthy  Cipioun,
 3125  Affermeth  dremes,  and  seith  that  they  been
 3126  Warnynge  of  thynges  that  men  after  seen.
 3127  And  forthermoore,  I  pray  yow,  looketh  wel
 3128  In  the  olde  testament,  of  Daniel,
 3129  If  he  heeld  dremes  any  vanitee.
 3130  Reed  eek  of  Joseph,  and  ther  shul  ye  see
 3131  Wher  dremes  be  somtyme  --  I  sey  nat  alle  --
 3132  Warnynge  of  thynges  that  shul  after  falle.
 3133  Looke  of  Egipte  the  kyng,  daun  Pharao,
 3134  His  bakere  and  his  butiller  also,
 3135  Wher  they  ne  felte  noon  effect  in  dremes.
 3136  Whoso  wol  seken  actes  of  sondry  remes
 3137  May  rede  of  dremes  many  a  wonder  thyng.
 3138  Lo  Cresus,  which  that  was  of  Lyde  kyng,
 3139  Mette  he  nat  that  he  sat  upon  a  tree,
 3140  Which  signified  he  sholde  anhanged  bee?
 3141  Lo  heere  Andromacha,  Ectores  wyf,
 3142  That  day  that  Ector  sholde  lese  his  lyf,
 3143  She  dremed  on  the  same  nyght  biforn
 3144  How  that  the  lyf  of  Ector  sholde  be  lorn,
 3145  If  thilke  day  he  wente  into  bataille.
 3146  She  warned  hym,  but  it  myghte  nat  availle;
 3147  He  wente  for  to  fighte  natheles,
 3148  But  he  was  slayn  anon  of  Achilles.
 3149  But  thilke  tale  is  al  to  longe  to  telle,
 3150  And  eek  it  is  ny  day;  I  may  nat  dwelle.
 3151  Shortly  I  seye,  as  for  conclusioun,
 3152  That  I  shal  han  of  this  avisioun
 3153  Adversitee;  and  I  seye  forthermoor
 3154  That  I  ne  telle  of  laxatyves  no  stoor,
 3155  For  they  been  venymes,  I  woot  it  weel;
 3156  I  hem  diffye,  I  love  hem  never  a  deel!
 3157  "Now  let  us  speke  of  myrthe,  and  stynte  al  this.
 3158  Madame  Pertelote,  so  have  I  blis,
 3159  Of  o  thyng  God  hath  sent  me  large  grace;
 3160  For  whan  I  se  the  beautee  of  youre  face,
 3161  Ye  been  so  scarlet  reed  aboute  youre  yen,
 3162  It  maketh  al  my  drede  for  to  dyen;
 3163  For  al  so  siker  as  In  principio,
 3164  Mulier  est  hominis  confusio  --
 3165  Madame,  the  sentence  of  this  Latyn  is,
 3166  `Womman  is  mannes  joye  and  al  his  blis.'
 3167  For  whan  I  feele  a-nyght  your  softe  syde  --
 3168  Al  be  it  that  I  may  nat  on  yow  ryde,
 3169  For  that  oure  perche  is  maad  so  narwe,  allas  --
 3170  I  am  so  ful  of  joye  and  of  solas,
 3171  That  I  diffye  bothe  sweven  and  dreem."
 3172  And  with  that  word  he  fley  doun  fro  the  beem,
 3173  For  it  was  day,  and  eke  his  hennes  alle,
 3174  And  with  a  chuk  he  gan  hem  for  to  calle,
 3175  For  he  hadde  founde  a  corn,  lay  in  the  yerd.
 3176  Real  he  was,  he  was  namoore  aferd.
 3177  He  fethered  Pertelote  twenty  tyme,
 3178  And  trad  hire  eke  as  ofte,  er  it  was  pryme.
 3179  He  looketh  as  it  were  a  grym  leoun,
 3180  And  on  his  toos  he  rometh  up  and  doun;
 3181  Hym  deigned  nat  to  sette  his  foot  to  grounde.
 3182  He  chukketh  whan  he  hath  a  corn  yfounde,
 3183  And  to  hym  rennen  thanne  his  wyves  alle.
 3184  Thus  roial,  as  a  prince  is  in  his  halle,
 3185  Leve  I  this  Chauntecleer  in  his  pasture,
 3186  And  after  wol  I  telle  his  aventure.
 3187  Whan  that  the  month  in  which  the  world  bigan,
 3188  That  highte  March,  whan  God  first  maked  man,
 3189  Was  compleet,  and  passed  were  also,
 3190  Syn  March  [was  gon],  thritty  dayes  and  two,
 3191  Bifel  that  Chauntecleer  in  al  his  pryde,
 3192  His  sevene  wyves  walkynge  by  his  syde,
 3193  Caste  up  his  eyen  to  the  brighte  sonne,
 3194  That  in  the  signe  of  Taurus  hadde  yronne
 3195  Twenty  degrees  and  oon,  and  somwhat  moore,
 3196  And  knew  by  kynde,  and  by  noon  oother  loore,
 3197  That  it  was  pryme,  and  crew  with  blisful  stevene.
 3198  "The  sonne,"  he  seyde,  "is  clomben  up  on  hevene
 3199  Fourty  degrees  and  oon,  and  moore  ywis.
 3200  Madame  Pertelote,  my  worldes  blis,
 3201  Herkneth  thise  blisful  briddes  how  they  synge,
 3202  And  se  the  fresshe  floures  how  they  sprynge;
 3203  Ful  is  myn  herte  of  revel  and  solas!"
 3204  But  sodeynly  hym  fil  a  sorweful  cas,
 3205  For  evere  the  latter  ende  of  joye  is  wo.
 3206  God  woot  that  worldly  joye  is  soone  ago;
 3207  And  if  a  rethor  koude  faire  endite,
 3208  He  in  a  cronycle  saufly  myghte  it  write
 3209  As  for  a  sovereyn  notabilitee.
 3210  Now  every  wys  man,  lat  him  herkne  me;
 3211  This  storie  is  also  trewe,  I  undertake,
 3212  As  is  the  book  of  Launcelot  de  Lake,
 3213  That  wommen  holde  in  ful  greet  reverence.
 3214  Now  wol  I  torne  agayn  to  my  sentence.
 3215  A  col-fox,  ful  of  sly  iniquitee,
 3216  That  in  the  grove  hadde  woned  yeres  three,
 3217  By  heigh  ymaginacioun  forncast,
 3218  The  same  nyght  thurghout  the  hegges  brast
 3219  Into  the  yerd  ther  Chauntecleer  the  faire
 3220  Was  wont,  and  eek  his  wyves,  to  repaire;
 3221  And  in  a  bed  of  wortes  stille  he  lay
 3222  Til  it  was  passed  undren  of  the  day,
 3223  Waitynge  his  tyme  on  Chauntecleer  to  falle,
 3224  As  gladly  doon  thise  homycides  alle
 3225  That  in  await  liggen  to  mordre  men.
 3226  O  false  mordrour,  lurkynge  in  thy  den!
 3227  O  newe  Scariot,  newe  Genylon,
 3228  False  dissymulour,  o  Greek  Synon,
 3229  That  broghtest  Troye  al  outrely  to  sorwe!
 3230  O  Chauntecleer,  acursed  be  that  morwe
 3231  That  thou  into  that  yerd  flaugh  fro  the  bemes!
 3232  Thou  were  ful  wel  ywarned  by  thy  dremes
 3233  That  thilke  day  was  perilous  to  thee;
 3234  But  what  that  God  forwoot  moot  nedes  bee,
 3235  After  the  opinioun  of  certein  clerkis.
 3236  Witnesse  on  hym  that  any  parfit  clerk  is,
 3237  That  in  scole  is  greet  altercacioun
 3238  In  this  mateere,  and  greet  disputisoun,
 3239  And  hath  been  of  an  hundred  thousand  men.
 3240  But  I  ne  kan  nat  bulte  it  to  the  bren
 3241  As  kan  the  hooly  doctour  Augustyn,
 3242  Or  Boece,  or  the  Bisshop  Bradwardyn,
 3243  Wheither  that  Goddes  worthy  forwityng
 3244  Streyneth  me  nedely  for  to  doon  a  thyng  --
 3245  "Nedely"  clepe  I  symple  necessitee  --
 3246  Or  elles,  if  free  choys  be  graunted  me
 3247  To  do  that  same  thyng,  or  do  it  noght,
 3248  Though  God  forwoot  it  er  that  I  was  wroght;
 3249  Or  if  his  wityng  streyneth  never  a  deel
 3250  But  by  necessitee  condicioneel.
 3251  I  wol  nat  han  to  do  of  swich  mateere;
 3252  My  tale  is  of  a  cok,  as  ye  may  heere,
 3253  That  tok  his  conseil  of  his  wyf,  with  sorwe,
 3254  To  walken  in  the  yerd  upon  that  morwe
 3255  That  he  hadde  met  that  dreem  that  I  yow  tolde.
 3256  Wommennes  conseils  been  ful  ofte  colde;
 3257  Wommannes  conseil  broghte  us  first  to  wo
 3258  And  made  Adam  fro  Paradys  to  go,
 3259  Ther  as  he  was  ful  myrie  and  wel  at  ese.
 3260  But  for  I  noot  to  whom  it  myght  displese,
 3261  If  I  conseil  of  wommen  wolde  blame,
 3262  Passe  over,  for  I  seyde  it  in  my  game.
 3263  Rede  auctours,  where  they  trete  of  swich  mateere,
 3264  And  what  they  seyn  of  wommen  ye  may  heere.
 3265  Thise  been  the  cokkes  wordes,  and  nat  myne;
 3266  I  kan  noon  harm  of  no  womman  divyne.
 3267  Faire  in  the  soond,  to  bathe  hire  myrily,
 3268  Lith  Pertelote,  and  alle  hire  sustres  by,
 3269  Agayn  the  sonne,  and  Chauntecleer  so  free
 3270  Soong  murier  than  the  mermayde  in  the  see
 3271  (For  Phisiologus  seith  sikerly
 3272  How  that  they  syngen  wel  and  myrily).
 3273  And  so  bifel  that,  as  he  caste  his  ye
 3274  Among  the  wortes  on  a  boterflye,
 3275  He  was  war  of  this  fox,  that  lay  ful  lowe.
 3276  Nothyng  ne  liste  hym  thanne  for  to  crowe,
 3277  But  cride  anon,  "Cok!  cok!"  and  up  he  sterte
 3278  As  man  that  was  affrayed  in  his  herte.
 3279  For  natureelly  a  beest  desireth  flee
 3280  Fro  his  contrarie,  if  he  may  it  see,
 3281  Though  he  never  erst  hadde  seyn  it  with  his  ye.
 3282  This  Chauntecleer,  whan  he  gan  hym  espye,
 3283  He  wolde  han  fled,  but  that  the  fox  anon
 3284  Seyde,  "Gentil  sire,  allas,  wher  wol  ye  gon?
 3285  Be  ye  affrayed  of  me  that  am  youre  freend?
 3286  Now,  certes,  I  were  worse  than  a  feend,
 3287  If  I  to  yow  wolde  harm  or  vileynye!
 3288  I  am  nat  come  youre  conseil  for  t'  espye,
 3289  But  trewely,  the  cause  of  my  comynge
 3290  Was  oonly  for  to  herkne  how  that  ye  synge.
 3291  For  trewely,  ye  have  as  myrie  a  stevene
 3292  As  any  aungel  hath  that  is  in  hevene.
 3293  Therwith  ye  han  in  musyk  moore  feelynge
 3294  Than  hadde  Boece,  or  any  that  kan  synge.
 3295  My  lord  youre  fader  --  God  his  soule  blesse!  --
 3296  And  eek  youre  mooder,  of  hire  gentillesse,
 3297  Han  in  myn  hous  ybeen  to  my  greet  ese;
 3298  And  certes,  sire,  ful  fayn  wolde  I  yow  plese.
 3299  But,  for  men  speke  of  syngyng,  I  wol  seye  --
 3300  So  moote  I  brouke  wel  myne  eyen  tweye  --
 3301  Save  yow,  I  herde  nevere  man  so  synge
 3302  As  dide  youre  fader  in  the  morwenynge.
 3303  Certes,  it  was  of  herte,  al  that  he  song.
 3304  And  for  to  make  his  voys  the  moore  strong,
 3305  He  wolde  so  peyne  hym  that  with  bothe  his  yen
 3306  He  moste  wynke,  so  loude  he  wolde  cryen,
 3307  And  stonden  on  his  tiptoon  therwithal,
 3308  And  strecche  forth  his  nekke  long  and  smal.
 3309  And  eek  he  was  of  swich  discrecioun
 3310  That  ther  nas  no  man  in  no  regioun
 3311  That  hym  in  song  or  wisedom  myghte  passe.
 3312  I  have  wel  rad  in  `Daun  Burnel  the  Asse,'
 3313  Among  his  vers,  how  that  ther  was  a  cok,
 3314  For  that  a  preestes  sone  yaf  hym  a  knok
 3315  Upon  his  leg  whil  he  was  yong  and  nyce,
 3316  He  made  hym  for  to  lese  his  benefice.
 3317  But  certeyn,  ther  nys  no  comparisoun
 3318  Bitwixe  the  wisedom  and  discrecioun
 3319  Of  youre  fader  and  of  his  subtiltee.
 3320  Now  syngeth,  sire,  for  seinte  charitee;
 3321  Lat  se;  konne  ye  youre  fader  countrefete?"
 3322  This  Chauntecleer  his  wynges  gan  to  bete,
 3323  As  man  that  koude  his  traysoun  nat  espie,
 3324  So  was  he  ravysshed  with  his  flaterie.
 3325  Allas,  ye  lordes,  many  a  fals  flatour
 3326  Is  in  youre  courtes,  and  many  a  losengeour,
 3327  That  plesen  yow  wel  moore,  by  my  feith,
 3328  Than  he  that  soothfastnesse  unto  yow  seith.
 3329  Redeth  Ecclesiaste  of  flaterye;
 3330  Beth  war,  ye  lordes,  of  hir  trecherye.
 3331  This  Chauntecleer  stood  hye  upon  his  toos,
 3332  Strecchynge  his  nekke,  and  heeld  his  eyen  cloos,
 3333  And  gan  to  crowe  loude  for  the  nones.
 3334  And  daun  Russell  the  fox  stirte  up  atones,
 3335  And  by  the  gargat  hente  Chauntecleer,
 3336  And  on  his  bak  toward  the  wode  hym  beer,
 3337  For  yet  ne  was  ther  no  man  that  hym  sewed.
 3338  O  destinee,  that  mayst  nat  been  eschewed!
 3339  Allas,  that  Chauntecleer  fleigh  fro  the  bemes!
 3340  Allas,  his  wyf  ne  roghte  nat  of  dremes!
 3341  And  on  a  Friday  fil  al  this  meschaunce.
 3342  O  Venus,  that  art  goddesse  of  plesaunce,
 3343  Syn  that  thy  servant  was  this  Chauntecleer,
 3344  And  in  thy  servyce  dide  al  his  poweer,
 3345  Moore  for  delit  than  world  to  multiplye,
 3346  Why  woldestow  suffre  hym  on  thy  day  to  dye?
 3347  O  Gaufred,  deere  maister  soverayn,
 3348  That  whan  thy  worthy  kyng  Richard  was  slayn
 3349  With  shot,  compleynedest  his  deeth  so  soore,
 3350  Why  ne  hadde  I  now  thy  sentence  and  thy  loore,
 3351  The  Friday  for  to  chide,  as  diden  ye?
 3352  For  on  a  Friday,  soothly,  slayn  was  he.
 3353  Thanne  wolde  I  shewe  yow  how  that  I  koude  pleyne
 3354  For  Chauntecleres  drede  and  for  his  peyne.
 3355  Certes,  swich  cry  ne  lamentacion
 3356  Was  nevere  of  ladyes  maad  whan  Ylion
 3357  Was  wonne,  and  Pirrus  with  his  streite  swerd,
 3358  Whan  he  hadde  hent  kyng  Priam  by  the  berd,
 3359  And  slayn  hym,  as  seith  us  Eneydos,
 3360  As  maden  alle  the  hennes  in  the  clos,
 3361  Whan  they  had  seyn  of  Chauntecleer  the  sighte.
 3362  But  sovereynly  dame  Pertelote  shrighte
 3363  Ful  louder  than  dide  Hasdrubales  wyf,
 3364  Whan  that  hir  housbonde  hadde  lost  his  lyf
 3365  And  that  the  Romayns  hadde  brend  Cartage.
 3366  She  was  so  ful  of  torment  and  of  rage
 3367  That  wilfully  into  the  fyr  she  sterte
 3368  And  brende  hirselven  with  a  stedefast  herte.
 3369  O  woful  hennes,  right  so  criden  ye
 3370  As  whan  that  Nero  brende  the  citee
 3371  Of  Rome  cryden  senatoures  wyves
 3372  For  that  hir  husbondes  losten  alle  hir  lyves  --
 3373  Withouten  gilt  this  Nero  hath  hem  slayn.
 3374  Now  wole  I  turne  to  my  tale  agayn.
 3375  This  sely  wydwe  and  eek  hir  doghtres  two
 3376  Herden  thise  hennes  crie  and  maken  wo,
 3377  And  out  at  dores  stirten  they  anon,
 3378  And  syen  the  fox  toward  the  grove  gon,
 3379  And  bar  upon  his  bak  the  cok  away,
 3380  And  cryden,  "Out!  Harrow  and  weylaway!
 3381  Ha,  ha!  The  fox!"  and  after  hym  they  ran,
 3382  And  eek  with  staves  many  another  man.
 3383  Ran  Colle  oure  dogge,  and  Talbot  and  Gerland,
 3384  And  Malkyn,  with  a  dystaf  in  hir  hand;
 3385  Ran  cow  and  calf,  and  eek  the  verray  hogges,
 3386  So  fered  for  the  berkyng  of  the  dogges
 3387  And  shoutyng  of  the  men  and  wommen  eeke
 3388  They  ronne  so  hem  thoughte  hir  herte  breeke.
 3389  They  yolleden  as  feendes  doon  in  helle;
 3390  The  dokes  cryden  as  men  wolde  hem  quelle;
 3391  The  gees  for  feere  flowen  over  the  trees;
 3392  Out  of  the  hyve  cam  the  swarm  of  bees.
 3393  So  hydous  was  the  noyse  --  a,  benedicitee!  --
 3394  Certes,  he  Jakke  Straw  and  his  meynee
 3395  Ne  made  nevere  shoutes  half  so  shrille
 3396  Whan  that  they  wolden  any  Flemyng  kille,
 3397  As  thilke  day  was  maad  upon  the  fox.
 3398  Of  bras  they  broghten  bemes,  and  of  box,
 3399  Of  horn,  of  boon,  in  whiche  they  blewe  and  powped,
 3400  And  therwithal  they  skriked  and  they  howped.
 3401  It  semed  as  that  hevene  sholde  falle.
 3402  Now,  goode  men,  I  prey  yow  herkneth  alle:
 3403  Lo,  how  Fortune  turneth  sodeynly
 3404  The  hope  and  pryde  eek  of  hir  enemy!
 3405  This  cok,  that  lay  upon  the  foxes  bak,
 3406  In  al  his  drede  unto  the  fox  he  spak,
 3407  And  seyde,  "Sire,  if  that  I  were  as  ye,
 3408  Yet  sholde  I  seyn,  as  wys  God  helpe  me,
 3409  `Turneth  agayn,  ye  proude  cherles  alle!
 3410  A  verray  pestilence  upon  yow  falle!
 3411  Now  I  am  come  unto  the  wodes  syde;
 3412  Maugree  youre  heed,  the  cok  shal  heere  abyde.
 3413  I  wol  hym  ete,  in  feith,  and  that  anon!'"
 3414  The  fox  answerde,  "In  feith,  it  shal  be  don."
 3415  And  as  he  spak  that  word,  al  sodeynly
 3416  This  cok  brak  from  his  mouth  delyverly,
 3417  And  heighe  upon  a  tree  he  fleigh  anon.
 3418  And  whan  the  fox  saugh  that  the  cok  was  gon,
 3419  "  Allas!"  quod  he,  "O  Chauntecleer,  allas!
 3420  I  have  to  yow,"  quod  he,  "ydoon  trespas,
 3421  In  as  muche  as  I  maked  yow  aferd
 3422  Whan  I  yow  hente  and  broghte  out  of  the  yerd.
 3423  But,  sire,  I  dide  it  in  no  wikke  entente.
 3424  Com  doun,  and  I  shal  telle  yow  what  I  mente;
 3425  I  shal  seye  sooth  to  yow,  God  help  me  so!"
 3426  "Nay  thanne,"  quod  he,  "I  shrewe  us  bothe  two.
 3427  And  first  I  shrewe  myself,  bothe  blood  and  bones,
 3428  If  thou  bigyle  me  ofter  than  ones.
 3429  Thou  shalt  namoore  thurgh  thy  flaterye
 3430  Do  me  to  synge  and  wynke  with  myn  ye;
 3431  For  he  that  wynketh,  whan  he  sholde  see,
 3432  Al  wilfully,  God  lat  him  nevere  thee!"
 3433  "Nay,"  quod  the  fox,  "but  God  yeve  hym  meschaunce,
 3434  That  is  so  undiscreet  of  governaunce
 3435  That  jangleth  whan  he  sholde  holde  his  pees."
 3436  Lo,  swich  it  is  for  to  be  recchelees
 3437  And  necligent,  and  truste  on  flaterye.
 3438  But  ye  that  holden  this  tale  a  folye,
 3439  As  of  a  fox,  or  of  a  cok  and  hen,
 3440  Taketh  the  moralite,  goode  men.
 3441  For  Seint  Paul  seith  that  al  that  writen  is,
 3442  To  oure  doctrine  it  is  ywrite,  ywis;
 3443  Taketh  the  fruyt,  and  lat  the  chaf  be  stille.
 3444  Now,  goode  God,  if  that  it  be  thy  wille,
 3445  As  seith  my  lord,  so  make  us  alle  goode  men,
 3446  And  brynge  us  to  his  heighe  blisse!  Amen.


Epilogue

 3447  ["Sire  Nonnes  Preest,"  oure  Hooste  seide  anoon,
 3448  "I-blessed  be  thy  breche,  and  every  stoon!
 3449  This  was  a  murie  tale  of  Chauntecleer.
 3450  But  by  my  trouthe,  if  thou  were  seculer,
 3451  Thou  woldest  ben  a  trede-foul  aright.
 3452  For  if  thou  have  corage  as  thou  hast  myght,
 3453  Thee  were  nede  of  hennes,  as  I  wene,
 3454  Ya,  moo  than  seven  tymes  seventene.
 3455  See,  whiche  braunes  hath  this  gentil  preest,
 3456  So  gret  a  nekke,  and  swich  a  large  breest!
 3457  He  loketh  as  a  sperhauk  with  his  yen;
 3458  Him  nedeth  nat  his  colour  for  to  dyen
 3459  With  brasile  ne  with  greyn  of  Portyngale.
 3460  Now,  sire,  faire  falle  yow  for  youre  tale!"
 3461  And  after  that  he,  with  ful  merie  chere,
 3462  Seide  unto  another,  as  ye  shuln  heere.]


Нові твори