Сайт поезії, вірші, поздоровлення у віршах ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Рожевий сайт сучасної поезії

Бібліотека
України
| Поети
Кл. Поезії
| Інші поет.
сайти, канали
| СЛОВНИКИ ПОЕТАМ| Сайти вчителям| ДО ВУС синоніми| Оголошення| Літературні премії| Спілкування| Контакти
Кл. Поезії

 x
>> ВХІД ДО КЛУБУ <<


e-mail
пароль
забули пароль?
< реєстрaція >
Зараз на сайті - 9
Пошук

Перевірка розміру




Geoffrey Chaucer

Прочитаний : 206


Творчість | Біографія | Критика

22. THE SECOND NUN'S TALE

Prologue

 1  The  ministre  and  the  norice  unto  vices,
 2  Which  that  men  clepe  in  Englissh  Ydelnesse,
 3  That  porter  of  the  gate  is  of  delices,
 4  To  eschue,  and  by  hire  contrarie  hire  oppresse  --
 5  That  is  to  seyn,  by  leveful  bisynesse  --
 6  Wel  oghten  we  to  doon  al  oure  entente,
 7  Lest  that  the  feend  thurgh  ydelnesse  us  hente.
 8  For  he  that  with  his  thousand  cordes  slye
 9  Continuelly  us  waiteth  to  biclappe,
 10  Whan  he  may  man  in  ydelnesse  espye,
 11  He  kan  so  lightly  cache  hym  in  his  trappe,
 12  Til  that  a  man  be  hent  right  by  the  lappe,
 13  He  nys  nat  war  the  feend  hath  hym  in  honde.
 14  Wel  oghte  us  werche  and  ydelnesse  withstonde.
 15  And  though  men  dradden  nevere  for  to  dye,
 16  Yet  seen  men  wel  by  resoun,  doutelees,
 17  That  ydelnesse  is  roten  slogardye,
 18  Of  which  ther  nevere  comth  no  good  n'  encrees;
 19  And  syn  that  slouthe  hire  holdeth  in  a  lees
 20  Oonly  to  slepe,  and  for  to  ete  and  drynke,
 21  And  to  devouren  al  that  othere  swynke,
 22  And  for  to  putte  us  fro  swich  ydelnesse,
 23  That  cause  is  of  so  greet  confusioun,
 24  I  have  heer  doon  my  feithful  bisynesse
 25  After  the  legende  in  translacioun
 26  Right  of  thy  glorious  lif  and  passioun,
 27  Thou  with  thy  gerland  wroght  with  rose  and  lilie  --
 28  Thee  meene  I,  mayde  and  martyr,  Seint  Cecilie.
 29  And  thow  that  flour  of  virgines  art  alle,
 30  Of  whom  that  Bernard  list  so  wel  to  write,
 31  To  thee  at  my  bigynnyng  first  I  calle;
 32  Thou  confort  of  us  wrecches,  do  me  endite
 33  Thy  maydens  deeth,  that  wan  thurgh  hire  merite
 34  The  eterneel  lyf  and  of  the  feend  victorie,
 35  As  man  may  after  reden  in  hire  storie.
 36  Thow  Mayde  and  Mooder,  doghter  of  thy  Sone,
 37  Thow  welle  of  mercy,  synful  soules  cure,
 38  In  whom  that  God  for  bountee  chees  to  wone,
 39  Thow  humble,  and  heigh  over  every  creature,
 40  Thow  nobledest  so  ferforth  oure  nature,
 41  That  no  desdeyn  the  Makere  hadde  of  kynde
 42  His  Sone  in  blood  and  flessh  to  clothe  and  wynde.
 43  Withinne  the  cloistre  blisful  of  thy  sydis
 44  Took  mannes  shap  the  eterneel  love  and  pees,
 45  That  of  the  tryne  compas  lord  and  gyde  is,
 46  Whom  erthe  and  see  and  hevene  out  of  relees
 47  Ay  heryen;  and  thou,  Virgine  wemmelees,
 48  Baar  of  thy  body  --  and  dweltest  mayden  pure  --
 49  The  Creatour  of  every  creature.
 50  Assembled  is  in  thee  magnificence
 51  With  mercy,  goodnesse,  and  with  swich  pitee
 52  That  thou,  that  art  the  sonne  of  excellence
 53  Nat  oonly  helpest  hem  that  preyen  thee,
 54  But  often  tyme  of  thy  benygnytee
 55  Ful  frely,  er  that  men  thyn  help  biseche,
 56  Thou  goost  biforn  and  art  hir  lyves  leche.
 57  Now  help,  thow  meeke  and  blisful  faire  mayde,
 58  Me,  flemed  wrecche,  in  this  desert  of  galle;
 59  Thynk  on  the  womman  Cananee,  that  sayde
 60  That  whelpes  eten  somme  of  the  crommes  alle
 61  That  from  hir  lordes  table  been  yfalle;
 62  And  though  that  I,  unworthy  sone  of  Eve,
 63  Be  synful,  yet  accepte  my  bileve.
 64  And,  for  that  feith  is  deed  withouten  werkis,
 65  So  for  to  werken  yif  me  wit  and  space,
 66  That  I  be  quit  fro  thennes  that  most  derk  is!
 67  O  thou,  that  art  so  fair  and  ful  of  grace,
 68  Be  myn  advocat  in  that  heighe  place
 69  Theras  withouten  ende  is  songe  "Osanne,"
 70  Thow  Cristes  mooder,  doghter  deere  of  Anne!
 71  And  of  thy  light  my  soule  in  prison  lighte,
 72  That  troubled  is  by  the  contagioun
 73  Of  my  body,  and  also  by  the  wighte
 74  Of  erthely  lust  and  fals  affeccioun;
 75  O  havene  of  refut,  O  salvacioun
 76  Of  hem  that  been  in  sorwe  and  in  distresse,
 77  Now  help,  for  to  my  werk  I  wol  me  dresse.
 78  Yet  preye  I  yow  that  reden  that  I  write,
 79  Foryeve  me  that  I  do  no  diligence
 80  This  ilke  storie  subtilly  to  endite,
 81  For  bothe  have  I  the  wordes  and  sentence
 82  Of  hym  that  at  the  seintes  reverence
 83  The  storie  wroot,  and  folwen  hire  legende,
 84  And  pray  yow  that  ye  wole  my  werk  amende.
 85  First  wolde  I  yow  the  name  of  Seint  Cecilie
 86  Expowne,  as  men  may  in  hir  storie  see.
 87  It  is  to  seye  in  Englissh  "hevenes  lilie,"
 88  For  pure  chaastnesse  of  virginitee;
 89  Or,  for  she  whitnesse  hadde  of  honestee,
 90  And  grene  of  conscience,  and  of  good  fame
 91  The  soote  savour,  "lilie"  was  hir  name.
 92  Or  Cecilie  is  to  seye  "the  wey  to  blynde,"
 93  For  she  ensample  was  by  good  techynge;
 94  Or  elles  Cecile,  as  I  writen  fynde,
 95  Is  joyned,  by  a  manere  conjoynynge
 96  Of  "hevene"  and  "Lia";  and  heere,  in  figurynge,
 97  The  "hevene"  is  set  for  thoght  of  hoolynesse,
 98  And  "Lia"  for  hire  lastynge  bisynesse.
 99  Cecile  may  eek  be  seyd  in  this  manere,
 100  "Wantynge  of  blyndnesse,"  for  hir  grete  light
 101  Of  sapience  and  for  hire  thewes  cleere;
 102  Or  elles,  loo,  this  maydens  name  bright
 103  Of  "hevene"  and  "leos"  comth,  for  which  by  right
 104  Men  myghte  hire  wel  "the  hevene  of  peple"  calle,
 105  Ensample  of  goode  and  wise  werkes  alle.
 106  For  "leos"  "peple"  in  Englissh  is  to  seye,
 107  And  right  as  men  may  in  the  hevene  see
 108  The  sonne  and  moone  and  sterres  every  weye,
 109  Right  so  men  goostly  in  this  mayden  free
 110  Seyen  of  feith  the  magnanymytee,
 111  And  eek  the  cleernesse  hool  of  sapience,
 112  And  sondry  werkes,  brighte  of  excellence.
 113  And  right  so  as  thise  philosophres  write
 114  That  hevene  is  swift  and  round  and  eek  brennynge,
 115  Right  so  was  faire  Cecilie  the  white
 116  Ful  swift  and  bisy  evere  in  good  werkynge,
 117  And  round  and  hool  in  good  perseverynge,
 118  And  brennynge  evere  in  charite  ful  brighte.
 119  Now  have  I  yow  declared  what  she  highte.


The  Tale

 120  This  mayden  bright  Cecilie,  as  hir  lif  seith,
 121  Was  comen  of  Romayns  and  of  noble  kynde,
 122  And  from  hir  cradel  up  fostred  in  the  feith
 123  Of  Crist,  and  bar  his  gospel  in  hir  mynde.
 124  She  nevere  cessed,  as  I  writen  fynde,
 125  Of  hir  preyere  and  God  to  love  and  drede,
 126  Bisekynge  hym  to  kepe  hir  maydenhede.
 127  And  whan  this  mayden  sholde  unto  a  man
 128  Ywedded  be,  that  was  ful  yong  of  age,
 129  Which  that  ycleped  was  Valerian,
 130  And  day  was  comen  of  hir  marriage,
 131  She,  ful  devout  and  humble  in  hir  corage,
 132  Under  hir  robe  of  gold,  that  sat  ful  faire,
 133  Hadde  next  hire  flessh  yclad  hire  in  an  haire.
 134  And  whil  the  organs  maden  melodie,
 135  To  God  allone  in  herte  thus  sang  she:
 136  "O  Lord,  my  soule  and  eek  my  body  gye
 137  Unwemmed,  lest  that  I  confounded  be."
 138  And  for  his  love  that  dyde  upon  a  tree
 139  Every  seconde  and  thridde  day  she  faste,
 140  Ay  biddynge  in  hire  orisons  ful  faste.
 141  The  nyght  cam,  and  to  bedde  moste  she  gon
 142  With  hire  housbonde,  as  ofte  is  the  manere,
 143  And  pryvely  to  hym  she  seyde  anon,
 144  "O  sweete  and  wel  biloved  spouse  deere,
 145  Ther  is  a  conseil,  and  ye  wolde  it  heere,
 146  Which  that  right  fayn  I  wolde  unto  yow  seye,
 147  So  that  ye  swere  ye  shul  it  nat  biwreye."
 148  Valerian  gan  faste  unto  hire  swere
 149  That  for  no  cas  ne  thyng  that  myghte  be,
 150  He  sholde  nevere  mo  biwreyen  here;
 151  And  thanne  at  erst  to  hym  thus  seyde  she:
 152  "I  have  an  aungel  which  that  loveth  me,
 153  That  with  greet  love,  wher  so  I  wake  or  sleepe,
 154  Is  redy  ay  my  body  for  to  kepe.
 155  "  And  if  that  he  may  feelen,  out  of  drede,
 156  That  ye  me  touche,  or  love  in  vileynye,
 157  He  right  anon  wol  sle  yow  with  the  dede,
 158  And  in  youre  yowthe  thus  ye  shullen  dye;
 159  And  if  that  ye  in  clene  love  me  gye,
 160  He  wol  yow  loven  as  me,  for  youre  clennesse,
 161  And  shewen  yow  his  joye  and  his  brightnesse."
 162  Valerian,  corrected  as  God  wolde,
 163  Answerde  agayn,  "If  I  shal  trusten  thee,
 164  Lat  me  that  aungel  se  and  hym  biholde;
 165  And  if  that  it  a  verray  angel  bee,
 166  Thanne  wol  I  doon  as  thou  hast  prayed  me;
 167  And  if  thou  love  another  man,  for  sothe
 168  Right  with  this  swerd  thanne  wol  I  sle  yow  bothe."
 169  Cecile  answerde  anon-right  in  this  wise:
 170  "If  that  yow  list,  the  angel  shul  ye  see,
 171  So  that  ye  trowe  on  Crist  and  yow  baptize.
 172  Gooth  forth  to  Via  Apia,"  quod  shee,
 173  "That  fro  this  toun  ne  stant  but  miles  three,
 174  And  to  the  povre  folkes  that  ther  dwelle,
 175  Sey  hem  right  thus,  as  that  I  shal  yow  telle.
 176  "Telle  hem  that  I,  Cecile,  yow  to  hem  sente
 177  To  shewen  yow  the  goode  Urban  the  olde,
 178  For  secree  nedes  and  for  good  entente.
 179  And  whan  that  ye  Seint  Urban  han  biholde,
 180  Telle  hym  the  wordes  whiche  I  to  yow  tolde;
 181  And  whan  that  he  hath  purged  yow  fro  synne,
 182  Thanne  shul  ye  se  that  angel,  er  ye  twynne."
 183  Valerian  is  to  the  place  ygon,
 184  And  right  as  hym  was  taught  by  his  lernynge,
 185  He  foond  this  hooly  olde  Urban  anon
 186  Among  the  seintes  buryeles  lotynge.
 187  And  he  anon  withouten  tariynge
 188  Dide  his  message;  and  whan  that  he  it  tolde,
 189  Urban  for  joye  his  handes  gan  up  holde.
 190  The  teeris  from  his  eyen  leet  he  falle.
 191  "  Almyghty  Lord,  O  Jhesu  Crist,"  quod  he,
 192  "Sower  of  chaast  conseil,  hierde  of  us  alle,
 193  The  fruyt  of  thilke  seed  of  chastitee
 194  That  thou  hast  sowe  in  Cecile,  taak  to  thee!
 195  Lo,  lyk  a  bisy  bee,  withouten  gile,
 196  Thee  serveth  ay  thyn  owene  thral  Cecile.
 197  "For  thilke  spouse  that  she  took  but  now
 198  Ful  lyk  a  fiers  leoun,  she  sendeth  heere,
 199  As  meke  as  evere  was  any  lomb,  to  yow!"
 200  And  with  that  word  anon  ther  gan  appeere
 201  An  oold  man,  clad  in  white  clothes  cleere,
 202  That  hadde  a  book  with  lettre  of  gold  in  honde,
 203  And  gan  bifore  Valerian  to  stonde.
 204  Valerian  as  deed  fil  doun  for  drede
 205  Whan  he  hym  saugh,  and  he  up  hente  hym  tho,
 206  And  on  his  book  right  thus  he  gan  to  rede:
 207  "O  Lord,  o  feith,  o  God,  withouten  mo,
 208  O  Cristendom,  and  Fader  of  alle  also,
 209  Aboven  alle  and  over  alle  everywhere."
 210  Thise  wordes  al  with  gold  ywriten  were.
 211  Whan  this  was  rad,  thanne  seyde  this  olde  man,
 212  "Leevestow  this  thyng  or  no?  Sey  ye  or  nay."
 213  "I  leeve  al  this  thyng,"  quod  Valerian,
 214  "For  sother  thyng  than  this,  I  dar  wel  say,
 215  Under  the  hevene  no  wight  thynke  may."
 216  Tho  vanysshed  this  olde  man,  he  nyste  where,
 217  And  Pope  Urban  hym  cristned  right  there.
 218  Valerian  gooth  hoom  and  fynt  Cecilie
 219  Withinne  his  chambre  with  an  angel  stonde.
 220  This  angel  hadde  of  roses  and  of  lilie
 221  Corones  two,  the  which  he  bar  in  honde;
 222  And  first  to  Cecile,  as  I  understonde,
 223  He  yaf  that  oon,  and  after  gan  he  take
 224  That  oother  to  Valerian,  hir  make.
 225  "With  body  clene  and  with  unwemmed  thoght
 226  Kepeth  ay  wel  thise  corones,"  quod  he;
 227  "Fro  paradys  to  yow  have  I  hem  broght,
 228  Ne  nevere  mo  ne  shal  they  roten  bee,
 229  Ne  lese  hir  soote  savour,  trusteth  me;
 230  Ne  nevere  wight  shal  seen  hem  with  his  ye,
 231  But  he  be  chaast  and  hate  vileynye.
 232  "  And  thow,  Valerian,  for  thow  so  soone
 233  Assentedest  to  good  conseil  also,
 234  Sey  what  thee  list,  and  thou  shalt  han  thy  boone."
 235  "I  have  a  brother,"  quod  Valerian  tho,
 236  "That  in  this  world  I  love  no  man  so.
 237  I  pray  yow  that  my  brother  may  han  grace
 238  To  knowe  the  trouthe,  as  I  do  in  this  place."
 239  The  angel  seyde,  "God  liketh  thy  requeste,
 240  And  bothe  with  the  palm  of  martirdom
 241  Ye  shullen  come  unto  his  blisful  feste."
 242  And  with  that  word  Tiburce  his  brother  coom.
 243  And  whan  that  he  the  savour  undernoom,
 244  Which  that  the  roses  and  the  lilies  caste,
 245  Withinne  his  herte  he  gan  to  wondre  faste,
 246  And  seyde,  "I  wondre,  this  tyme  of  the  yeer,
 247  Whennes  that  soote  savour  cometh  so
 248  Of  rose  and  lilies  that  I  smelle  heer.
 249  For  though  I  hadde  hem  in  myne  handes  two,
 250  The  savour  myghte  in  me  no  depper  go.
 251  The  sweete  smel  that  in  myn  herte  I  fynde
 252  Hath  chaunged  me  al  in  another  kynde."
 253  Valerian  seyde:  "Two  corones  han  we,
 254  Snow  white  and  rose  reed,  that  shynen  cleere,
 255  Whiche  that  thyne  eyen  han  no  myght  to  see;
 256  And  as  thou  smellest  hem  thurgh  my  preyere,
 257  So  shaltow  seen  hem,  leeve  brother  deere,
 258  If  it  so  be  thou  wolt,  withouten  slouthe,
 259  Bileve  aright  and  knowen  verray  trouthe."
 260  Tiburce  answerde,  "Seistow  this  to  me
 261  In  soothnesse,  or  in  dreem  I  herkne  this?"
 262  "In  dremes,"  quod  Valerian,  "han  we  be
 263  Unto  this  tyme,  brother  myn,  ywis.
 264  But  now  at  erst  in  trouthe  oure  dwellyng  is."
 265  "How  woostow  this?"  quod  Tiburce,  "and  in  what  wyse?"
 266  Quod  Valerian,  "That  shal  I  thee  devyse.
 267  "The  aungel  of  God  hath  me  the  trouthe  ytaught
 268  Which  thou  shalt  seen,  if  that  thou  wolt  reneye
 269  The  ydoles  and  be  clene,  and  elles  naught."
 270  And  of  the  myracle  of  thise  corones  tweye
 271  Seint  Ambrose  in  his  preface  list  to  seye;
 272  Solempnely  this  noble  doctour  deere
 273  Commendeth  it,  and  seith  in  this  manere:
 274  "The  palm  of  martirdom  for  to  receyve,
 275  Seinte  Cecile,  fulfild  of  Goddes  yifte,
 276  The  world  and  eek  hire  chambre  gan  she  weyve;
 277  Witnesse  Tyburces  and  [Valerians]  shrifte,
 278  To  whiche  God  of  his  bountee  wolde  shifte
 279  Corones  two  of  floures  wel  smellynge,
 280  And  made  his  angel  hem  the  corones  brynge.
 281  "The  mayde  hath  broght  thise  men  to  blisse  above;
 282  The  world  hath  wist  what  it  is  worth,  certeyn,
 283  Devocioun  of  chastitee  to  love."
 284  Tho  shewed  hym  Cecile  al  open  and  pleyn
 285  That  alle  ydoles  nys  but  a  thyng  in  veyn,
 286  For  they  been  dombe,  and  therto  they  been  deve,
 287  And  charged  hym  his  ydoles  for  to  leve.
 288  "Whoso  that  troweth  nat  this,  a  beest  he  is,"
 289  Quod  tho  Tiburce,  "if  that  I  shal  nat  lye."
 290  And  she  gan  kisse  his  brest,  that  herde  this,
 291  And  was  ful  glad  he  koude  trouthe  espye.
 292  "This  day  I  take  thee  for  myn  allye,"
 293  Seyde  this  blisful  faire  mayde  deere,
 294  And  after  that  she  seyde  as  ye  may  heere:
 295  "Lo,  right  so  as  the  love  of  Crist,"  quod  she,
 296  "Made  me  thy  brotheres  wyf,  right  in  that  wise
 297  Anon  for  myn  allye  heer  take  I  thee,
 298  Syn  that  thou  wolt  thyne  ydoles  despise.
 299  Go  with  thy  brother  now,  and  thee  baptise,
 300  And  make  thee  clene,  so  that  thou  mowe  biholde
 301  The  angels  face  of  which  thy  brother  tolde."
 302  Tiburce  answerde  and  seyde,  "Brother  deere,
 303  First  tel  me  whider  I  shal,  and  to  what  man?"
 304  "To  whom?"  quod  he,  "com  forth  with  right  good  cheere,
 305  I  wol  thee  lede  unto  the  Pope  Urban."
 306  "Til  Urban?  Brother  myn  Valerian,"
 307  Quod  tho  Tiburce,  "woltow  me  thider  lede?
 308  Me  thynketh  that  it  were  a  wonder  dede.
 309  "Ne  menestow  nat  Urban,"  quod  he  tho,
 310  "That  is  so  ofte  dampned  to  be  deed,
 311  And  woneth  in  halkes  alwey  to  and  fro,
 312  And  dar  nat  ones  putte  forth  his  heed?
 313  Men  sholde  hym  brennen  in  a  fyr  so  reed
 314  If  he  were  founde,  or  that  men  myghte  hym  spye,
 315  And  we  also,  to  bere  hym  compaignye;
 316  "  And  whil  we  seken  thilke  divinitee
 317  That  is  yhid  in  hevene  pryvely,
 318  Algate  ybrend  in  this  world  shul  we  be!"
 319  To  whom  Cecile  answerde  boldely,
 320  "Men  myghten  dreden  wel  and  skilfully
 321  This  lyf  to  lese,  myn  owene  deere  brother,
 322  If  this  were  lyvynge  oonly  and  noon  oother.
 323  "But  ther  is  bettre  lif  in  oother  place,
 324  That  nevere  shal  be  lost,  ne  drede  thee  noght,
 325  Which  Goddes  Sone  us  tolde  thurgh  his  grace.
 326  That  Fadres  Sone  hath  alle  thyng  ywroght,
 327  And  al  that  wroght  is  with  a  skilful  thoght;
 328  The  Goost,  that  fro  the  Fader  gan  procede,
 329  Hath  sowled  hem,  withouten  any  drede.
 330  "By  word  and  by  myracle  heigh  Goddes  Sone,
 331  Whan  he  was  in  this  world,  declared  heere
 332  That  ther  was  oother  lyf  ther  men  may  wone."
 333  To  whom  answerde  Tiburce,  "O  suster  deere,
 334  Ne  seydestow  right  now  in  this  manere,
 335  Ther  nys  but  o  God,  lord  in  soothfastnesse?
 336  And  now  of  three  how  maystow  bere  witnesse?"
 337  "That  shal  I  telle,"  quod  she,  "er  I  go.
 338  Right  as  a  man  hath  sapiences  three  --
 339  Memorie,  engyn,  and  intellect  also  --
 340  So  in  o  beynge  of  divinitee,
 341  Thre  persones  may  ther  right  wel  bee."
 342  Tho  gan  she  hym  ful  bisily  to  preche
 343  Of  Cristes  come,  and  of  his  peynes  teche,
 344  And  manye  pointes  of  his  passioun;
 345  How  Goddes  Sone  in  this  world  was  withholde
 346  To  doon  mankynde  pleyn  remissioun,
 347  That  was  ybounde  in  synne  and  cares  colde;
 348  Al  this  thyng  she  unto  Tiburce  tolde.
 349  And  after  this  Tiburce  in  good  entente
 350  With  Valerian  to  Pope  Urban  he  wente,
 351  That  thanked  God,  and  with  glad  herte  and  light
 352  He  cristned  hym  and  made  hym  in  that  place
 353  Parfit  in  his  lernynge,  Goddes  knyght.
 354  And  after  this  Tiburce  gat  swich  grace
 355  That  every  day  he  saugh  in  tyme  and  space
 356  The  aungel  of  God;  and  every  maner  boone
 357  That  he  God  axed,  it  was  sped  ful  soone.
 358  It  were  ful  hard  by  ordre  for  to  seyn
 359  How  manye  wondres  Jhesus  for  hem  wroghte;
 360  But  atte  laste,  to  tellen  short  and  pleyn,
 361  The  sergeantz  of  the  toun  of  Rome  hem  soghte,
 362  And  hem  biforn  Almache,  the  prefect,  broghte,
 363  Which  hem  apposed,  and  knew  al  hire  entente,
 364  And  to  the  ymage  of  Juppiter  hem  sente,
 365  And  seyde,  "Whoso  wol  nat  sacrifise,
 366  Swape  of  his  heed;  this  my  sentence  heer."
 367  Anon  thise  martirs  that  I  yow  devyse,
 368  Oon  Maximus,  that  was  an  officer
 369  Of  the  prefectes,  and  his  corniculer,
 370  Hem  hente,  and  whan  he  forth  the  seintes  ladde,
 371  Hymself  he  weep  for  pitee  that  he  hadde.
 372  Whan  Maximus  had  herd  the  seintes  loore,
 373  He  gat  hym  of  the  tormentoures  leve,
 374  And  ladde  hem  to  his  hous  withoute  moore,
 375  And  with  hir  prechyng,  er  that  it  were  eve,
 376  They  gonnen  fro  the  tormentours  to  reve,
 377  And  fro  Maxime,  and  fro  his  folk  echone,
 378  The  false  feith,  to  trowe  in  God  allone.
 379  Cecile  cam,  whan  it  was  woxen  nyght,
 380  With  preestes  that  hem  cristned  alle  yfeere;
 381  And  afterward,  whan  day  was  woxen  light,
 382  Cecile  hem  seyde  with  a  ful  stedefast  cheere,
 383  "Now,  Cristes  owene  knyghtes  leeve  and  deere,
 384  Cast  alle  awey  the  werkes  of  derknesse,
 385  And  armeth  yow  in  armure  of  brightnesse.
 386  "Ye  han  for  sothe  ydoon  a  greet  bataille,
 387  Youre  cours  is  doon,  youre  feith  han  ye  conserved.
 388  Gooth  to  the  corone  of  lif  that  may  nat  faille;
 389  The  rightful  Juge,  which  that  ye  han  served,
 390  Shal  yeve  it  yow,  as  ye  han  it  deserved."
 391  And  whan  this  thyng  was  seyd  as  I  devyse,
 392  Men  ledde  hem  forth  to  doon  the  sacrefise.
 393  But  whan  they  weren  to  the  place  broght
 394  To  tellen  shortly  the  conclusioun,
 395  They  nolde  encense  ne  sacrifise  right  noght,
 396  But  on  hir  knees  they  setten  hem  adoun
 397  With  humble  herte  and  sad  devocioun,
 398  And  losten  bothe  hir  hevedes  in  the  place.
 399  Hir  soules  wenten  to  the  Kyng  of  grace.
 400  This  Maximus,  that  saugh  this  thyng  bityde,
 401  With  pitous  teeris  tolde  it  anonright,
 402  That  he  hir  soules  saugh  to  hevene  glyde
 403  With  aungels  ful  of  cleernesse  and  of  light,
 404  And  with  his  word  converted  many  a  wight;
 405  For  which  Almachius  dide  hym  so  bete
 406  With  whippe  of  leed  til  he  his  lif  gan  lete.
 407  Cecile  hym  took  and  buryed  hym  anon
 408  By  Tiburce  and  Valerian  softely
 409  Withinne  hire  buriyng  place,  under  the  stoon;
 410  And  after  this,  Almachius  hastily
 411  Bad  his  ministres  fecchen  openly
 412  Cecile,  so  that  she  myghte  in  his  presence
 413  Doon  sacrifice  and  Juppiter  encense.
 414  But  they,  converted  at  hir  wise  loore,
 415  Wepten  ful  soore,  and  yaven  ful  credence
 416  Unto  hire  word,  and  cryden  moore  and  moore,
 417  "Crist,  Goddes  Sone,  withouten  difference,
 418  Is  verray  God  --  this  is  al  oure  sentence  --
 419  That  hath  so  good  a  servant  hym  to  serve.
 420  This  with  o  voys  we  trowen,  thogh  we  sterve!"
 421  Almachius,  that  herde  of  this  doynge,
 422  Bad  fecchen  Cecile,  that  he  myghte  hire  see,
 423  And  alderfirst,  lo,  this  was  his  axynge.
 424  "What  maner  womman  artow?"  tho  quod  he.
 425  "I  am  a  gentil  womman  born,"  quod  she.
 426  "I  axe  thee,"  quod  he,  "though  it  thee  greeve,
 427  Of  thy  religioun  and  of  thy  bileeve."
 428  "Ye  han  bigonne  youre  questioun  folily,"
 429  Quod  she,  "that  wolden  two  answeres  conclude
 430  In  o  demande;  ye  axed  lewedly."
 431  Almache  answerde  unto  that  similitude,
 432  "Of  whennes  comth  thyn  answeryng  so  rude?"
 433  "Of  whennes?"  quod  she,  whan  that  she  was  freyned,
 434  "Of  conscience  and  of  good  feith  unfeyned."
 435  Almachius  seyde,  "Ne  takestow  noon  heede
 436  Of  my  power?"  And  she  answerde  hym  this:
 437  "Youre  myght,"  quod  she,  "ful  litel  is  to  dreede,
 438  For  every  mortal  mannes  power  nys
 439  But  lyk  a  bladdre  ful  of  wynd,  ywys.
 440  For  with  a  nedles  poynt,  whan  it  is  blowe,
 441  May  al  the  boost  of  it  be  leyd  ful  lowe."
 442  "Ful  wrongfully  bigonne  thow,"  quod  he,
 443  "  And  yet  in  wrong  is  thy  perseveraunce.
 444  Wostow  nat  how  oure  myghty  princes  free
 445  Han  thus  comanded  and  maad  ordinaunce
 446  That  every  Cristen  wight  shal  han  penaunce
 447  But  if  that  he  his  Cristendom  withseye,
 448  And  goon  al  quit,  if  he  wole  it  reneye?"
 449  "Yowre  princes  erren,  as  youre  nobleye  dooth,"
 450  Quod  tho  Cecile,  "and  with  a  wood  sentence
 451  Ye  make  us  gilty,  and  it  is  nat  sooth.
 452  For  ye,  that  knowen  wel  oure  innocence,
 453  For  as  muche  as  we  doon  a  reverence
 454  To  Crist,  and  for  we  bere  a  Cristen  name,
 455  Ye  putte  on  us  a  cryme  and  eek  a  blame.
 456  "But  we  that  knowen  thilke  name  so
 457  For  vertuous,  we  may  it  nat  withseye."
 458  Almache  answerde,  "Chees  oon  of  thise  two:
 459  Do  sacrifice,  or  Cristendom  reneye,
 460  That  thou  mowe  now  escapen  by  that  weye."
 461  At  which  the  hooly  blisful  faire  mayde
 462  Gan  for  to  laughe,  and  to  the  juge  sayde:
 463  "O  juge,  confus  in  thy  nycetee,
 464  Woltow  that  I  reneye  innocence,
 465  To  make  me  a  wikked  wight?"  quod  shee.
 466  "Lo,  he  dissymuleth  heere  in  audience;
 467  He  stareth,  and  woodeth  in  his  advertence!"
 468  To  whom  Almachius,  "Unsely  wrecche,
 469  Ne  woostow  nat  how  fer  my  myght  may  strecche?
 470  "Han  noght  oure  myghty  princes  to  me  yiven,
 471  Ye,  bothe  power  and  auctoritee
 472  To  maken  folk  to  dyen  or  to  lyven?
 473  Why  spekestow  so  proudly  thanne  to  me?"
 474  "I  speke  noght  but  stedfastly,"  quod  she;
 475  "Nat  proudly,  for  I  seye,  as  for  my  syde,
 476  We  haten  deedly  thilke  vice  of  pryde.
 477  "  And  if  thou  drede  nat  a  sooth  to  heere,
 478  Thanne  wol  I  shewe  al  openly,  by  right,
 479  That  thou  hast  maad  a  ful  gret  lesyng  heere.
 480  Thou  seyst  thy  princes  han  thee  yeven  myght
 481  Bothe  for  to  sleen  and  for  to  quyken  a  wight;
 482  Thou,  that  ne  mayst  but  oonly  lyf  bireve,
 483  Thou  hast  noon  oother  power  ne  no  leve.
 484  "But  thou  mayst  seyn  thy  princes  han  thee  maked
 485  Ministre  of  deeth;  for  if  thou  speke  of  mo,
 486  Thou  lyest,  for  thy  power  is  ful  naked."
 487  "Do  wey  thy  booldnesse,"  seyde  Almachius  tho,
 488  "  And  sacrifice  to  oure  goddes  er  thou  go!
 489  I  recche  nat  what  wrong  that  thou  me  profre,
 490  For  I  kan  suffre  it  as  a  philosophre;
 491  "But  thilke  wronges  may  I  nat  endure
 492  That  thou  spekest  of  oure  goddes  heere,"  quod  he.
 493  Cecile  answerde,  "O  nyce  creature!
 494  Thou  seydest  no  word  syn  thou  spak  to  me
 495  That  I  ne  knew  therwith  thy  nycetee
 496  And  that  thou  were  in  every  maner  wise
 497  A  lewed  officer  and  a  veyn  justise.
 498  "Ther  lakketh  no  thyng  to  thyne  outter  yen
 499  That  thou  n'  art  blynd;  for  thyng  that  we  seen  alle
 500  That  it  is  stoon  --  that  men  may  wel  espyen  --
 501  That  ilke  stoon  a  god  thow  wolt  it  calle.
 502  I  rede  thee,  lat  thyn  hand  upon  it  falle
 503  And  taste  it  wel,  and  stoon  thou  shalt  it  fynde,
 504  Syn  that  thou  seest  nat  with  thyne  eyen  blynde.
 505  "It  is  a  shame  that  the  peple  shal
 506  So  scorne  thee  and  laughe  at  thy  folye,
 507  For  communly  men  woot  it  wel  overal
 508  That  myghty  God  is  in  his  hevenes  hye;
 509  And  thise  ymages,  wel  thou  mayst  espye,
 510  To  thee  ne  to  hemself  mowen  noght  profite,
 511  For  in  effect  they  been  nat  worth  a  myte."
 512  Thise  wordes  and  swiche  othere  seyde  she,
 513  And  he  weex  wroth,  and  bad  men  sholde  hir  lede
 514  Hom  til  hir  hous,  and  "In  hire  hous,"  quod  he,
 515  "Brenne  hire  right  in  a  bath  of  flambes  rede."
 516  And  as  he  bad,  right  so  was  doon  the  dede;
 517  For  in  a  bath  they  gonne  hire  faste  shetten,
 518  And  nyght  and  day  greet  fyr  they  under  betten.
 519  The  longe  nyght,  and  eek  a  day  also,
 520  For  al  the  fyr  and  eek  the  bathes  heete
 521  She  sat  al  coold  and  feelede  no  wo.
 522  It  made  hire  nat  a  drope  for  to  sweete.
 523  But  in  that  bath  hir  lyf  she  moste  lete,
 524  For  he  Almachius,  with  ful  wikke  entente,
 525  To  sleen  hire  in  the  bath  his  sonde  sente.
 526  Thre  strokes  in  the  nekke  he  smoot  hire  tho,
 527  The  tormentour,  but  for  no  maner  chaunce
 528  He  myghte  noght  smyte  al  hir  nekke  atwo;
 529  And  for  ther  was  that  tyme  an  ordinaunce
 530  That  no  man  sholde  doon  man  swich  penaunce
 531  The  ferthe  strook  to  smyten,  softe  or  soore,
 532  This  tormentour  ne  dorste  do  namoore,
 533  But  half  deed,  with  hir  nekke  ycorven  there,
 534  He  lefte  hir  lye,  and  on  his  wey  he  went.
 535  The  Cristen  folk,  which  that  aboute  hire  were,
 536  With  sheetes  han  the  blood  ful  faire  yhent.
 537  Thre  dayes  lyved  she  in  this  torment,
 538  And  nevere  cessed  hem  the  feith  to  teche
 539  That  she  hadde  fostred;  hem  she  gan  to  preche,
 540  And  hem  she  yaf  hir  moebles  and  hir  thyng,
 541  And  to  the  Pope  Urban  bitook  hem  tho,
 542  And  seyde,  "I  axed  this  of  hevene  kyng,
 543  To  han  respit  thre  dayes  and  namo
 544  To  recomende  to  yow,  er  that  I  go,
 545  Thise  soules,  lo,  and  that  I  myghte  do  werche
 546  Heere  of  myn  hous  perpetuelly  a  cherche."
 547  Seint  Urban  with  his  deknes  prively
 548  The  body  fette  and  buryed  it  by  nyghte
 549  Among  his  othere  seintes  honestly.
 550  Hir  hous  the  chirche  of  Seint  Cecilie  highte;
 551  Seint  Urban  halwed  it,  as  he  wel  myghte;
 552  In  which,  into  this  day,  in  noble  wyse,
 553  Men  doon  to  Crist  and  to  his  seint  servyse.


Нові твори