Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 5
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 219


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

24. THE MANCIPLE'S TALE

Prologue

 1  Woot  ye  nat  where  ther  stant  a  litel  toun
 2  Which  that  ycleped  is  Bobbe-up-and-doun,
 3  Under  the  Blee,  in  Caunterbury  Weye?
 4  Ther  gan  oure  Hooste  for  to  jape  and  pleye,
 5  And  seyde,  "Sires,  what!  Dun  is  in  the  myre!
 6  Is  ther  no  man,  for  preyere  ne  for  hyre,
 7  That  wole  awake  oure  felawe  al  bihynde?
 8  A  theef  myghte  hym  ful  lightly  robbe  and  bynde.
 9  See  how  he  nappeth!  See  how,  for  cokkes  bones,
 10  That  he  wol  falle  fro  his  hors  atones!
 11  Is  that  a  cook  of  Londoun,  with  meschaunce?
 12  Do  hym  come  forth,  he  knoweth  his  penaunce;
 13  For  he  shal  telle  a  tale,  by  my  fey,
 14  Although  it  be  nat  worth  a  botel  hey.
 15  Awake,  thou  Cook,"  quod  he,  "God  yeve  thee  sorwe!
 16  What  eyleth  thee  to  slepe  by  the  morwe?
 17  Hastow  had  fleen  al  nyght,  or  artow  dronke?
 18  Or  hastow  with  som  quene  al  nyght  yswonke,
 19  So  that  thow  mayst  nat  holden  up  thyn  heed?"
 20  This  Cook,  that  was  ful  pale  and  no  thyng  reed,
 21  Seyde  to  oure  Hoost,  "So  God  my  soule  blesse,
 22  As  ther  is  falle  on  me  swich  hevynesse,
 23  Noot  I  nat  why,  that  me  were  levere  slepe
 24  Than  the  beste  galon  wyn  in  Chepe."
 25  "Wel,"  quod  the  Maunciple,  "if  it  may  doon  ese
 26  To  thee,  sire  Cook,  and  to  no  wight  displese,
 27  Which  that  heere  rideth  in  this  compaignye,
 28  And  that  oure  Hoost  wole,  of  his  curteisye,
 29  I  wol  as  now  excuse  thee  of  thy  tale.
 30  For,  in  good  feith,  thy  visage  is  ful  pale,
 31  Thyne  eyen  daswen  eek,  as  that  me  thynketh,
 32  And,  wel  I  woot,  thy  breeth  ful  soure  stynketh:
 33  That  sheweth  wel  thou  art  nat  wel  disposed.
 34  Of  me,  certeyn,  thou  shalt  nat  been  yglosed.
 35  See  how  he  ganeth,  lo,  this  dronken  wight,
 36  As  though  he  wolde  swolwe  us  anonright.
 37  Hoold  cloos  thy  mouth,  man,  by  thy  fader  kyn!
 38  The  devel  of  helle  sette  his  foot  therin!
 39  Thy  cursed  breeth  infecte  wole  us  alle.
 40  Fy,  stynkyng  swyn!  Fy,  foule  moote  thee  falle!
 41  A,  taketh  heede,  sires,  of  this  lusty  man.
 42  Now,  sweete  sire,  wol  ye  justen  atte  fan?
 43  Therto  me  thynketh  ye  been  wel  yshape!
 44  I  trowe  that  ye  dronken  han  wyn  ape,
 45  And  that  is  whan  men  pleyen  with  a  straw."
 46  And  with  this  speche  the  Cook  wax  wrooth  and  wraw,
 47  And  on  the  Manciple  he  gan  nodde  faste
 48  For  lakke  of  speche,  and  doun  the  hors  hym  caste,
 49  Where  as  he  lay,  til  that  men  hym  up  took.
 50  This  was  a  fair  chyvachee  of  a  cook!
 51  Allas,  he  nadde  holde  hym  by  his  ladel!
 52  And  er  that  he  agayn  were  in  his  sadel,
 53  Ther  was  greet  showvyng  bothe  to  and  fro
 54  To  lifte  hym  up,  and  muchel  care  and  wo,
 55  So  unweeldy  was  this  sory  palled  goost.
 56  And  to  the  Manciple  thanne  spak  oure  Hoost:
 57  "By  cause  drynke  hath  dominacioun
 58  Upon  this  man,  by  my  savacioun,
 59  I  trowe  he  lewedly  wolde  telle  his  tale.
 60  For,  were  it  wyn  or  oold  or  moysty  ale
 61  That  he  hath  dronke,  he  speketh  in  his  nose,
 62  And  fneseth  faste,  and  eek  he  hath  the  pose.
 63  "He  hath  also  to  do  moore  than  ynough
 64  To  kepen  hym  and  his  capul  out  of  the  slough;
 65  And  if  he  falle  from  his  capul  eftsoone,
 66  Thanne  shal  we  alle  have  ynogh  to  doone
 67  In  liftyng  up  his  hevy  dronken  cors.
 68  Telle  on  thy  tale;  of  hym  make  I  no  fors.
 69  "But  yet,  Manciple,  in  feith  thou  art  to  nyce,
 70  Thus  openly  repreve  hym  of  his  vice.
 71  Another  day  he  wole,  peraventure,
 72  Reclayme  thee  and  brynge  thee  to  lure;
 73  I  meene,  he  speke  wole  of  smale  thynges,
 74  As  for  to  pynchen  at  thy  rekenynges,
 75  That  were  nat  honest,  if  it  cam  to  preef."
 76  "No,"  quod  the  Manciple,  "that  were  a  greet  mescheef!
 77  So  myghte  he  lightly  brynge  me  in  the  snare.
 78  Yet  hadde  I  levere  payen  for  the  mare
 79  Which  he  rit  on,  than  he  sholde  with  me  stryve.
 80  I  wol  nat  wratthen  hym,  also  moot  I  thryve!
 81  That  that  I  spak,  I  seyde  it  in  my  bourde.
 82  And  wite  ye  what?  I  have  heer  in  a  gourde
 83  A  draghte  of  wyn,  ye,  of  a  ripe  grape,
 84  And  right  anon  ye  shul  seen  a  good  jape.
 85  This  Cook  shal  drynke  therof,  if  I  may.
 86  Up  peyne  of  deeth,  he  wol  nat  seye  me  nay."
 87  And  certeynly,  to  tellen  as  it  was,
 88  Of  this  vessel  the  Cook  drank  faste,  allas!
 89  What  neded  hym?  He  drank  ynough  biforn.
 90  And  whan  he  hadde  pouped  in  this  horn,
 91  To  the  Manciple  he  took  the  gourde  agayn;
 92  And  of  that  drynke  the  Cook  was  wonder  fayn,
 93  And  thanked  hym  in  swich  wise  as  he  koude.
 94  Thanne  gan  oure  Hoost  to  laughen  wonder  loude,
 95  And  seyde,  "I  se  wel  it  is  necessarie,
 96  Where  that  we  goon,  good  drynke  with  us  carie;
 97  For  that  wol  turne  rancour  and  disese
 98  T'  acord  and  love,  and  many  a  wrong  apese.
 99  "O  Bacus,  yblessed  be  thy  name,
 100  That  so  kanst  turnen  ernest  into  game!
 101  Worshipe  and  thank  be  to  thy  deitee!
 102  Of  that  mateere  ye  gete  namoore  of  me.
 103  Telle  on  thy  tale,  Manciple,  I  thee  preye."
 104  "Wel,  sire,"  quod  he,  "now  herkneth  what  I  seye.


The  Tale

 105  Whan  Phebus  dwelled  heere  in  this  erthe  adoun,
 106  As  olde  bookes  maken  mencioun,
 107  He  was  the  mooste  lusty  bachiler
 108  In  al  this  world,  and  eek  the  beste  archer.
 109  He  slow  Phitoun,  the  serpent,  as  he  lay
 110  Slepynge  agayn  the  sonne  upon  a  day;
 111  And  many  another  noble  worthy  dede
 112  He  with  his  bowe  wroghte,  as  men  may  rede.
 113  Pleyen  he  koude  on  every  mynstralcie,
 114  And  syngen  that  it  was  a  melodie
 115  To  heeren  of  his  cleere  voys  the  soun.
 116  Certes  the  kyng  of  Thebes,  Amphioun,
 117  That  with  his  syngyng  walled  that  citee,
 118  Koude  nevere  syngen  half  so  wel  as  hee.
 119  Therto  he  was  the  semelieste  man
 120  That  is  or  was  sith  that  the  world  bigan.
 121  What  nedeth  it  his  fetures  to  discryve?
 122  For  in  this  world  was  noon  so  faire  on-lyve.
 123  He  was  therwith  fulfild  of  gentillesse,
 124  Of  honour,  and  of  parfit  worthynesse.
 125  This  Phebus,  that  was  flour  of  bachilrie,
 126  As  wel  in  fredom  as  in  chivalrie,
 127  For  his  desport,  in  signe  eek  of  victorie
 128  Of  Phitoun,  so  as  telleth  us  the  storie,
 129  Was  wont  to  beren  in  his  hand  a  bowe.
 130  Now  hadde  this  Phebus  in  his  hous  a  crowe
 131  Which  in  a  cage  he  fostred  many  a  day,
 132  And  taughte  it  speken,  as  men  teche  a  jay.
 133  Whit  was  this  crowe  as  is  a  snow-whit  swan,
 134  And  countrefete  the  speche  of  every  man
 135  He  koude,  whan  he  sholde  telle  a  tale.
 136  Therwith  in  al  this  world  no  nyghtyngale
 137  Ne  koude,  by  an  hondred  thousand  deel,
 138  Syngen  so  wonder  myrily  and  weel.
 139  Now  hadde  this  Phebus  in  his  hous  a  wyf
 140  Which  that  he  lovede  moore  than  his  lyf,
 141  And  nyght  and  day  dide  evere  his  diligence
 142  Hir  for  to  plese  and  doon  hire  reverence,
 143  Save  oonly,  if  the  sothe  that  I  shal  sayn,
 144  Jalous  he  was,  and  wolde  have  kept  hire  fayn.
 145  For  hym  were  looth  byjaped  for  to  be,
 146  And  so  is  every  wight  in  swich  degree;
 147  But  al  in  ydel,  for  it  availleth  noght.
 148  A  good  wyf,  that  is  clene  of  werk  and  thoght,
 149  Sholde  nat  been  kept  in  noon  awayt,  certayn;
 150  And  trewely  the  labour  is  in  vayn
 151  To  kepe  a  shrewe,  for  it  wol  nat  bee.
 152  This  holde  I  for  a  verray  nycetee,
 153  To  spille  labour  for  to  kepe  wyves:
 154  Thus  writen  olde  clerkes  in  hir  lyves.
 155  But  now  to  purpos,  as  I  first  bigan:
 156  This  worthy  Phebus  dooth  al  that  he  kan
 157  To  plesen  hire,  wenynge  for  swich  plesaunce,
 158  And  for  his  manhede  and  his  governaunce,
 159  That  no  man  sholde  han  put  hym  from  hir  grace.
 160  But  God  it  woot,  ther  may  no  man  embrace
 161  As  to  destreyne  a  thyng  which  that  nature
 162  Hath  natureelly  set  in  a  creature.
 163  Taak  any  bryd,  and  put  it  in  a  cage,
 164  And  do  al  thyn  entente  and  thy  corage
 165  To  fostre  it  tendrely  with  mete  and  drynke
 166  Of  alle  deyntees  that  thou  kanst  bithynke,
 167  And  keep  it  al  so  clenly  as  thou  may,
 168  Although  his  cage  of  gold  be  never  so  gay,
 169  Yet  hath  this  brid,  by  twenty  thousand  foold,
 170  Levere  in  a  forest  that  is  rude  and  coold
 171  Goon  ete  wormes  and  swich  wrecchednesse.
 172  For  evere  this  brid  wol  doon  his  bisynesse
 173  To  escape  out  of  his  cage,  yif  he  may.
 174  His  libertee  this  brid  desireth  ay.
 175  Lat  take  a  cat,  and  fostre  hym  wel  with  milk
 176  And  tendre  flessh,  and  make  his  couche  of  silk,
 177  And  lat  hym  seen  a  mous  go  by  the  wal,
 178  Anon  he  weyveth  milk  and  flessh  and  al,
 179  And  every  deyntee  that  is  in  that  hous,
 180  Swich  appetit  hath  he  to  ete  a  mous.
 181  Lo,  heere  hath  lust  his  dominacioun,
 182  And  appetit  fleemeth  discrecioun.
 183  A  she-wolf  hath  also  a  vileyns  kynde.
 184  The  lewedeste  wolf  that  she  may  fynde,
 185  Or  leest  of  reputacioun,  wol  she  take,
 186  In  tyme  whan  hir  lust  to  han  a  make.
 187  Alle  thise  ensamples  speke  I  by  thise  men
 188  That  been  untrewe,  and  nothyng  by  wommen.
 189  For  men  han  evere  a  likerous  appetit
 190  On  lower  thyng  to  parfourne  hire  delit
 191  Than  on  hire  wyves,  be  they  never  so  faire,
 192  Ne  never  so  trewe,  ne  so  debonaire.
 193  Flessh  is  so  newefangel,  with  meschaunce,
 194  That  we  ne  konne  in  nothyng  han  plesaunce
 195  That  sowneth  into  vertu  any  while.
 196  This  Phebus,  which  that  thoghte  upon  no  gile,
 197  Deceyved  was,  for  al  his  jolitee.
 198  For  under  hym  another  hadde  shee,
 199  A  man  of  litel  reputacioun,
 200  Nat  worth  to  Phebus  in  comparisoun.
 201  The  moore  harm  is,  it  happeth  ofte  so,
 202  Of  which  ther  cometh  muchel  harm  and  wo.
 203  And  so  bifel,  whan  Phebus  was  absent,
 204  His  wyf  anon  hath  for  hir  lemman  sent.
 205  Hir  lemman?  Certes,  this  is  a  knavyssh  speche!
 206  Foryeveth  it  me,  and  that  I  yow  biseche.
 207  The  wise  Plato  seith,  as  ye  may  rede,
 208  The  word  moot  nede  accorde  with  the  dede.
 209  If  men  shal  telle  proprely  a  thyng,
 210  The  word  moot  cosyn  be  to  the  werkyng.
 211  I  am  a  boystous  man,  right  thus  seye  I:
 212  Ther  nys  no  difference,  trewely,
 213  Bitwixe  a  wyf  that  is  of  heigh  degree,
 214  If  of  hir  body  dishonest  she  bee,
 215  And  a  povre  wenche,  oother  than  this  --
 216  If  it  so  be  they  werke  bothe  amys  --
 217  But  that  the  gentile,  in  estaat  above,
 218  She  shal  be  cleped  his  lady,  as  in  love;
 219  And  for  that  oother  is  a  povre  womman,
 220  She  shal  be  cleped  his  wenche  or  his  lemman.
 221  And,  God  it  woot,  myn  owene  deere  brother,
 222  Men  leyn  that  oon  as  lowe  as  lith  that  oother.
 223  Right  so  bitwixe  a  titlelees  tiraunt
 224  And  an  outlawe  or  a  theef  erraunt,
 225  The  same  I  seye:  ther  is  no  difference.
 226  To  Alisaundre  was  toold  this  sentence,
 227  That,  for  the  tirant  is  of  gretter  myght
 228  By  force  of  meynee  for  to  sleen  dounright,
 229  And  brennen  hous  and  hoom,  and  make  al  playn,
 230  Lo,  therfore  is  he  cleped  a  capitayn;
 231  And  for  the  outlawe  hath  but  smal  meynee,
 232  And  may  nat  doon  so  greet  an  harm  as  he,
 233  Ne  brynge  a  contree  to  so  greet  mescheef,
 234  Men  clepen  hym  an  outlawe  or  a  theef.
 235  But  for  I  am  a  man  noght  textueel,
 236  I  wol  noght  telle  of  textes  never  a  deel;
 237  I  wol  go  to  my  tale,  as  I  bigan.
 238  Whan  Phebus  wyf  had  sent  for  hir  lemman,
 239  Anon  they  wroghten  al  hire  lust  volage.
 240  The  white  crowe,  that  heeng  ay  in  the  cage,
 241  Biheeld  hire  werk,  and  seyde  never  a  word.
 242  And  whan  that  hoom  was  come  Phebus,  the  lord,
 243  This  crowe  sang  "Cokkow!  Cokkow!  Cokkow!"
 244  "What,  bryd?"  quod  Phebus.  "What  song  syngestow?
 245  Ne  were  thow  wont  so  myrily  to  synge
 246  That  to  myn  herte  it  was  a  rejoysynge
 247  To  heere  thy  voys?  Allas,  what  song  is  this?"
 248  "By  God,"  quod  he,  "I  synge  nat  amys.
 249  Phebus,"  quod  he,  "for  al  thy  worthynesse,
 250  For  al  thy  beautee  and  thy  gentilesse,
 251  For  al  thy  song  and  al  thy  mynstralcye,
 252  For  al  thy  waityng,  blered  is  thyn  ye
 253  With  oon  of  litel  reputacioun,
 254  Noght  worth  to  thee,  as  in  comparisoun,
 255  The  montance  of  a  gnat,  so  moote  I  thryve!
 256  For  on  thy  bed  thy  wyf  I  saugh  hym  swyve."
 257  What  wol  ye  moore?  The  crowe  anon  hym  tolde,
 258  By  sadde  tokenes  and  by  wordes  bolde,
 259  How  that  his  wyf  had  doon  hire  lecherye,
 260  Hym  to  greet  shame  and  to  greet  vileynye,
 261  And  tolde  hym  ofte  he  saugh  it  with  his  yen.
 262  This  Phebus  gan  aweyward  for  to  wryen,
 263  And  thoughte  his  sorweful  herte  brast  atwo.
 264  His  bowe  he  bente,  and  sette  therinne  a  flo,
 265  And  in  his  ire  his  wyf  thanne  hath  he  slayn.
 266  This  is  th'  effect;  ther  is  namoore  to  sayn;
 267  For  sorwe  of  which  he  brak  his  mynstralcie,
 268  Bothe  harpe,  and  lute,  and  gyterne,  and  sautrie;
 269  And  eek  he  brak  his  arwes  and  his  bowe,
 270  And  after  that  thus  spak  he  to  the  crowe:
 271  "Traitour,"  quod  he,  "with  tonge  of  scorpioun,
 272  Thou  hast  me  broght  to  my  confusioun;
 273  Allas,  that  I  was  wroght!  Why  nere  I  deed?
 274  O  deere  wyf!  O  gemme  of  lustiheed!
 275  That  were  to  me  so  sad  and  eek  so  trewe,
 276  Now  listow  deed,  with  face  pale  of  hewe,
 277  Ful  giltelees,  that  dorste  I  swere,  ywys!
 278  O  rakel  hand,  to  doon  so  foule  amys!
 279  O  trouble  wit,  O  ire  recchelees,
 280  That  unavysed  smyteth  gilteles!
 281  O  wantrust,  ful  of  fals  suspecion,
 282  Where  was  thy  wit  and  thy  discrecion?
 283  O  every  man,  be  war  of  rakelnesse!
 284  Ne  trowe  no  thyng  withouten  strong  witnesse.
 285  Smyt  nat  to  soone,  er  that  ye  witen  why,
 286  And  beeth  avysed  wel  and  sobrely
 287  Er  ye  doon  any  execucion
 288  Upon  youre  ire  for  suspecion.
 289  Allas,  a  thousand  folk  hath  rakel  ire
 290  Fully  fordoon,  and  broght  hem  in  the  mire.
 291  Allas!  For  sorwe  I  wol  myselven  slee!"
 292  And  to  the  crowe,  "O  false  theef!"  seyde  he,
 293  "I  wol  thee  quite  anon  thy  false  tale.
 294  Thou  songe  whilom  lyk  a  nyghtyngale;
 295  Now  shaltow,  false  theef,  thy  song  forgon,
 296  And  eek  thy  white  fetheres  everichon,
 297  Ne  nevere  in  al  thy  lif  ne  shaltou  speke.
 298  Thus  shal  men  on  a  traytour  been  awreke;
 299  Thou  and  thyn  ofspryng  evere  shul  be  blake,
 300  Ne  nevere  sweete  noyse  shul  ye  make,
 301  But  evere  crie  agayn  tempest  and  rayn,
 302  In  tokenynge  that  thurgh  thee  my  wyf  is  slayn."
 303  And  to  the  crowe  he  stirte,  and  that  anon,
 304  And  pulled  his  white  fetheres  everychon,
 305  And  made  hym  blak,  and  refte  hym  al  his  song,
 306  And  eek  his  speche,  and  out  at  dore  hym  slong
 307  Unto  the  devel,  which  I  hym  bitake;
 308  And  for  this  caas  been  alle  crowes  blake.
 309  Lordynges,  by  this  ensample  I  yow  preye,
 310  Beth  war,  and  taketh  kep  what  that  ye  seye:
 311  Ne  telleth  nevere  no  man  in  youre  lyf
 312  How  that  another  man  hath  dight  his  wyf;
 313  He  wol  yow  haten  mortally,  certeyn.
 314  Daun  Salomon,  as  wise  clerkes  seyn,
 315  Techeth  a  man  to  kepen  his  tonge  weel.
 316  But,  as  I  seyde,  I  am  noght  textueel.
 317  But  nathelees,  thus  taughte  me  my  dame:
 318  "My  sone,  thenk  on  the  crowe,  a  Goddes  name!
 319  My  sone,  keep  wel  thy  tonge,  and  keep  thy  freend.
 320  A  wikked  tonge  is  worse  than  a  feend;
 321  My  sone,  from  a  feend  men  may  hem  blesse.
 322  My  sone,  God  of  his  endelees  goodnesse
 323  Walled  a  tonge  with  teeth  and  lippes  eke,
 324  For  man  sholde  hym  avyse  what  he  speeke.
 325  My  sone,  ful  ofte,  for  to  muche  speche
 326  Hath  many  a  man  been  spilt,  as  clerkes  teche,
 327  But  for  litel  speche  avysely
 328  Is  no  man  shent,  to  speke  generally.
 329  My  sone,  thy  tonge  sholdestow  restreyne
 330  At  alle  tymes,  but  whan  thou  doost  thy  peyne
 331  To  speke  of  God,  in  honour  and  preyere.
 332  The  firste  vertu,  sone,  if  thou  wolt  leere,
 333  Is  to  restreyne  and  kepe  wel  thy  tonge;
 334  Thus  lerne  children  whan  that  they  been  yonge.
 335  My  sone,  of  muchel  spekyng  yvele  avysed,
 336  Ther  lasse  spekyng  hadde  ynough  suffised,
 337  Comth  muchel  harm;  thus  was  me  toold  and  taught.
 338  In  muchel  speche  synne  wanteth  naught.
 339  Wostow  wherof  a  rakel  tonge  serveth?
 340  Right  as  a  swerd  forkutteth  and  forkerveth
 341  An  arm  a-two,  my  deere  sone,  right  so
 342  A  tonge  kutteth  freendshipe  al  a-two.
 343  A  jangler  is  to  God  abhomynable.
 344  Reed  Salomon,  so  wys  and  honurable;
 345  Reed  David  in  his  psalmes;  reed  Senekke.
 346  My  sone,  spek  nat,  but  with  thyn  heed  thou  bekke.
 347  Dissimule  as  thou  were  deef,  if  that  thou  heere
 348  A  janglere  speke  of  perilous  mateere.
 349  The  Flemyng  seith,  and  lerne  it  if  thee  leste,
 350  That  litel  janglyng  causeth  muchel  reste.
 351  My  sone,  if  thou  no  wikked  word  hast  seyd,
 352  Thee  thar  nat  drede  for  to  be  biwreyd;
 353  But  he  that  hath  mysseyd,  I  dar  wel  sayn,
 354  He  may  by  no  wey  clepe  his  word  agayn.
 355  Thyng  that  is  seyd  is  seyd,  and  forth  it  gooth,
 356  Though  hym  repente,  or  be  hym  nevere  so  looth.
 357  He  is  his  thral  to  whom  that  he  hath  sayd
 358  A  tale  of  which  he  is  now  yvele  apayd.
 359  My  sone,  be  war,  and  be  noon  auctour  newe
 360  Of  tidynges,  wheither  they  been  false  or  trewe.
 361  Whereso  thou  come,  amonges  hye  or  lowe,
 362  Kepe  wel  thy  tonge  and  thenk  upon  the  crowe."


Íîâ³ òâîðè