Сайт поезії, вірші, поздоровлення у віршах ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Рожевий сайт сучасної поезії

Бібліотека
України
| Поети
Кл. Поезії
| Інші поет.
сайти, канали
| СЛОВНИКИ ПОЕТАМ| Сайти вчителям| ДО ВУС синоніми| Оголошення| Літературні премії| Спілкування| Контакти
Кл. Поезії

 x
>> ВХІД ДО КЛУБУ <<


e-mail
пароль
забули пароль?
< реєстрaція >
Зараз на сайті - 3
Пошук

Перевірка розміру




Geoffrey Chaucer

Прочитаний : 664


Творчість | Біографія | Критика

The House of Fame - Middle English

BOOK  I        Incipit  liber  primus.

1            God  turne  us  every  dreem  to  gode!
2            For  hit  is  wonder,  be  the  rode,
3            To  my  wit,  what  causeth  swevens
4            Either  on  morwes,  or  on  evens;
5            And  why  the  effect  folweth  of  somme,
6            And  of  somme  hit  shal  never  come;
7            Why  that  is  an  avisioun,
8            And  this  a  revelacioun,
9            Why  this  a  dreem,  why  that  a  sweven,
10          And  nat  to  every  man  liche  even;
11          Why  this  a  fantom,  these  oracles,
12          I  noot;  but  who-so  of  these  miracles
13          The  causes  knoweth  bet  than  I,
14          Devyne  he;  for  I  certeinly
15          Ne  can  hem  noght,  ne  never  thinke
16          To  besily  my  wit  to  swinke,
17          To  knowe  of  hir  signifiaunce
18          The  gendres,  neither  the  distaunce
19          Of  tymes  of  hem,  ne  the  causes,
20          For-why  this  more  than  that  cause  is;
21          As  if  folkes  complexiouns
22          Make  hem  dreme  of  reflexiouns;
23          Or  ellis  thus,  as  other  sayn,
24          For  to  greet  feblenesse  of  brayn,
25          By  abstinence,  or  by  seeknesse,
26          Prison,  stewe,  or  greet  distresse;
27          Or  elles  by  disordinaunce
28          Of  naturel  acustomaunce,
29          That  som  man  is  to  curious
30          In  studie,  or  melancolious,
31          Or  thus,  so  inly  ful  of  drede,
32          That  no  man  may  him  bote  bede;
33          Or  elles,  that  devocioun
34          Of  somme,  and  contemplacioun
35          Causeth  swiche  dremes  ofte;
36          Or  that  the  cruel  lyf  unsofte
37          Which  these  ilke  lovers  leden
38          That  hopen  over  muche  or  dreden,
39          That  purely  hir  impressiouns
40          Causeth  hem  avisiouns;
41          Or  if  that  spirites  have  the  might
42          To  make  folk  to  dreme  a-night
43          Or  if  the  soule,  of  propre  kinde
44          Be  so  parfit,  as  men  finde,
45          That  hit  forwot  that  is  to  come,
46          And  that  hit  warneth  alle  and  somme
47          Of  everiche  of  hir  aventures
48          Be  avisiouns,  or  by  figures,
49          But  that  our  flesh  ne  hath  no  might
50          To  understonden  hit  aright,
51          For  hit  is  warned  to  derkly;  --
52          But  why  the  cause  is,  noght  wot  I.
53          Wel  worthe,  of  this  thing,  grete  clerkes,
54          That  trete  of  this  and  other  werkes;
55          For  I  of  noon  opinioun
56          Nil  as  now  make  mensioun,
57          But  only  that  the  holy  rode
58          Turne  us  every  dreem  to  gode!
59          For  never,  sith  that  I  was  born,
60          Ne  no  man  elles,  me  biforn,
61          Mette,  I  trowe  stedfastly,
62          So  wonderful  a  dreem  as  I
63          The  tenthe  day  dide  of  Decembre,
64          The  which,  as  I  can  now  remembre,
65          I  wol  yow  tellen  every  del,

                   The  Invocation

66          But  at  my  ginninge,  trusteth  wel,
67          I  wol  make  invocacioun,
68          With  special  devocioun,
69          Unto  the  god  of  slepe  anoon,
70          That  dwelleth  in  a  cave  of  stoon
71          Upon  a  streem  that  cometh  fro  Lete,
72          That  is  a  flood  of  helle  unswete;
73          Besyde  a  folk  men  clepe  Cimerie,
74          Ther  slepeth  ay  this  god  unmerie
75          With  his  slepy  thousand  sones
76          That  alway  for  to  slepe  hir  wone  is  --
77          And  to  this  god,  that  I  of  rede,
78          Prey  I,  that  he  wol  me  spede
79          My  sweven  for  to  telle  aright,
80          If  every  dreem  stonde  in  his  might.
81          And  he,  that  mover  is  of  al
82          That  is  and  was,  and  ever  shal,
83          So  yive  hem  Ioye  that  hit  here
84          Of  alle  that  they  dreme  to-yere,
85          And  for  to  stonden  alle  in  grace
86          Of  hir  loves,  or  in  what  place
87          That  hem  wer  levest  for  to  stonde,
88          And  shelde  hem  fro  poverte  and  shonde,
89          And  fro  unhappe  and  eche  disese,
90          And  sende  hem  al  that  may  hem  plese,
91          That  take  hit  wel,  and  scorne  hit  noght,
92          Ne  hit  misdemen  in  her  thoght
93          Through  malicious  entencioun.
94          And  who-so,  through  presumpcioun,
95          Or  hate  or  scorne,  or  through  envye,
96          Dispyt,  or  Iape,  or  vilanye,
97          Misdeme  hit,  preye  I  Iesus  god
98          That  (dreme  he  barfoot,  dreme  he  shod),
99          That  every  harm  that  any  man
100        Hath  had,  sith  that  the  world  began,
101        Befalle  him  therof,  or  he  sterve,
102        And  graunte  he  mote  hit  ful  deserve,
103        Lo!  with  swich  a  conclusioun
104        As  had  of  his  avisioun
105        Cresus,  that  was  king  of  Lyde,
106        That  high  upon  a  gebet  dyde!
107        This  prayer  shal  he  have  of  me;
108        I  am  no  bet  in  charite!
109            Now  herkneth,  as  I  have  you  seyd,
110        What  that  I  mette  or  I  abreyd.

                   The  Dream

111        Of  Decembre  the  tenthe  day,
112        Whan  hit  was  night,  to  slepe  I  lay
113        Right  ther  as  I  was  wont  to  done,
114        And  fil  on  slepe  wonder  sone,
115        As  he  that  wery  was  for-go
116        On  pilgrimage  myles  two
117        To  the  corseynt  Leonard,
118        To  make  lythe  of  that  was  hard.
119            But  as  I  sleep,  me  mette  I  was
120        Within  a  temple  y-mad  of  glas;
121        In  whiche  ther  were  mo  images
122        Of  gold,  stondinge  in  sondry  stages,
123        And  mo  riche  tabernacles,
124        And  with  perre  mo  pinacles,
125        And  mo  curious  portreytures,
126        And  queynte  maner  of  figures
127        Of  olde  werke,  then  I  saw  ever.
128        For  certeynly,  I  niste  never
129        Wher  that  I  was,  but  wel  wiste  I,
130        Hit  was  of  Venus  redely,
131        The  temple;  for,  in  portreyture,
132        I  sawgh  anoon-right  hir  figure
133        Naked  fletinge  in  a  see.
134        And  also  on  hir  heed,  parde,
135        Hir  rose-garlond  whyt  and  reed,
136        And  hir  comb  to  kembe  hir  heed,
137        Hir  dowves,  and  daun  Cupido
138        Hir  blinde  sone,  and  Vulcano,
139        That  in  his  face  was  ful  broun.
140            But  as  I  romed  up  and  doun,
141        I  fond  that  on  a  wal  ther  was
142        Thus  writen,  on  a  table  of  bras:
143        `I  wol  now  singe,  if  that  I  can,
144        The  armes,  and  al-so  the  man,
145        That  first  cam,  through  his  destinee,
146        Fugitif  of  Troye  contree,
147        In  Itaile,  with  ful  moche  pyne,
148        Unto  the  strondes  of  Lavyne.'
149        And  tho  began  the  story  anoon,
150        As  I  shal  telle  yow  echoon.
151            First  saw  I  the  destruccioun
152        Of  Troye,  through  the  Greek  Sinoun,
153        That  with  his  false  forsweringe,
154        And  his  chere  and  his  lesinge
155        Made  the  hors  broght  into  Troye,
156        Thorgh  which  Troyens  loste  al  hir  Ioye.
157        And  after  this  was  grave,  allas!
158        How  Ilioun  assailed  was
159        And  wonne,  and  King  Priam  y-slayn,
160        And  Polites  his  sone,  certayn,
161        Dispitously,  of  dan  Pirrus.
162            And  next  that  saw  I  how  Venus,
163        Whan  that  she  saw  the  castel  brende,
164        Doun  fro  the  hevene  gan  descende,
165        And  bad  hir  sone  Eneas  flee;
166        And  how  he  fledde,  and  how  that  he
167        Escaped  was  from  al  the  pres,
168        And  took  his  fader,  Anchises,
169        And  bar  him  on  his  bakke  away,
170        Cryinge,  `Allas,  and  welaway!'
171        The  whiche  Anchises  in  his  honde
172        Bar  the  goddes  of  the  londe,
173        Thilke  that  unbrende  were.
174            And  I  saw  next,  in  alle  this  fere,
175        How  Creusa,  daun  Eneas  wyf,
176        Which  that  he  lovede  as  his  lyf,
177        And  hir  yonge  sone  Iulo,
178        And  eek  Ascanius  also,
179        Fledden  eek  with  drery  chere,
180        That  hit  was  pitee  for  to  here;
181        And  in  a  forest,  as  they  wente,
182        At  a  turninge  of  a  wente,
183        How  Creusa  was  y-lost,  allas!
184        That  deed,  but  noot  I  how,  she  was;
185        How  he  hir  soughte,  and  how  hir  gost
186        Bad  him  to  flee  the  Grekes  ost,
187        And  seyde  he  most  unto  Itaile,
188        As  was  his  destinee,  sauns  faille;
189        That  hit  was  pitee  for  to  here,
190        Whan  hir  spirit  gan  appere,
191        The  wordes  that  she  to  him  seyde,
192        And  for  to  kepe  hir  sone  him  preyde.
193        Ther  saw  I  graven  eek  how  he,
194        His  fader  eek,  and  his  meynee,
195        With  his  shippes  gan  to  sayle
196        Toward  the  contree  of  Itaile,
197        As  streight  as  that  they  mighte  go.
198            Ther  saw  I  thee,  cruel  Iuno,
199        That  art  daun  Iupiteres  wyf,
200        That  hast  y-hated,  al  thy  lyf,
201        Al  the  Troyanisshe  blood,
202        Renne  and  crye,  as  thou  were  wood,
203        On  Eolus,  the  god  of  windes,
204        To  blowen  out,  of  alle  kindes,
205        So  loude,  that  he  shulde  drenche
206        Lord  and  lady,  grome  and  wenche,
207        Of  al  the  Troyan  nacioun,
208        Withoute  any  savacioun.
209            Ther  saw  I  swich  tempeste  aryse,
210        That  every  herte  mighte  agryse,
211        To  see  hit  peynted  on  the  walle.
212            Ther  saw  I  graven  eek  withalle,
213        Venus,  how  ye,  my  lady  dere,
214        Wepinge  with  ful  woful  chere,
215        Prayen  Iupiter  an  hye
216        To  save  and  kepe  that  navye
217        Of  the  Troyan  Eneas,
218        Sith  that  he  hir  sone  was.
219            Ther  saw  I  Ioves  Venus  kisse,
220        And  graunted  of  the  tempest  lisse.
221        Ther  saw  I  how  the  tempest  stente,
222        And  how  with  alle  pyne  he  wente,
223        And  prevely  took  arrivage
224        In  the  contree  of  Cartage;
225        And  on  the  morwe,  how  that  he
226        And  a  knight,  hight  Achatee,
227        Metten  with  Venus  that  day,
228        Goinge  in  a  queynt  array,
229        As  she  had  ben  an  hunteresse,
230        With  wind  blowinge  upon  hir  tresse;
231        How  Eneas  gan  him  to  pleyne,
232        Whan  that  he  knew  hir,  of  his  peyne;
233        And  how  his  shippes  dreynte  were,
234        Or  elles  lost,  he  niste  where;
235        How  she  gan  him  comforte  tho,
236        And  bad  him  to  Cartage  go,
237        And  ther  he  shulde  his  folk  finde
238        That  in  the  see  were  left  behinde.
239            And,  shortly  of  this  thing  to  pace,
240        She  made  Eneas  so  in  grace
241        Of  Dido,  quene  of  that  contree,
242        That,  shortly  for  to  tellen,  she
243        Becam  his  love,  and  leet  him  do
244        That  that  wedding  longeth  to.
245        What  shulde  I  speke  more  queynte,
246        Or  peyne  me  my  wordes  peynte,
247        To  speke  of  love?  hit  wol  not  be;
248        I  can  not  of  that  facultee.
249        And  eek  to  telle  the  manere
250        How  they  aqueynteden  in-fere,
251        Hit  were  a  long  proces  to  telle,
252        And  over  long  for  yow  to  dwelle.
253            Ther  sawgh  I  grave  how  Eneas
254        Tolde  Dido  every  cas,
255        That  him  was  tid  upon  the  see.
256            And  after  grave  was,  how  shee
257        Made  of  him,  shortly,  at  oo  word,
258        Hir  lyf,  hir  love,  hir  luste,  hir  lord;
259        And  dide  him  al  the  reverence,
260        And  leyde  on  him  al  the  dispence,
261        That  any  woman  mighte  do,
262        Weninge  hit  had  al  be  so,
263        As  he  hir  swoor;  and  her-by  demed
264        That  he  was  good,  for  he  swich  semed.
265        Allas!  what  harm  doth  apparence,
266        Whan  hit  is  fals  in  existence!
267        For  he  to  hir  a  traitour  was;
268        Wherfor  she  slow  hir-self,  allas!
269            Lo,  how  a  woman  doth  amis,
270        To  love  him  that  unknowen  is!
271        For,  by  Crist,  lo!  thus  hit  fareth;
272        `Hit  is  not  al  gold,  that  glareth.'
273        For,  al-so  brouke  I  wel  myn  heed,
274        Ther  may  be  under  goodliheed
275        Kevered  many  a  shrewed  vyce;
276        Therfor  be  no  wight  so  nyce,
277        To  take  a  love  only  for  chere,
278        For  speche,  or  for  frendly  manere;
279        For  this  shal  every  woman  finde
280        That  som  man,  of  his  pure  kinde,
281        Wol  shewen  outward  the  faireste,
282        Til  he  have  caught  that  what  him  leste;
283        And  thanne  wol  he  causes  finde,
284        And  swere  how  that  she  is  unkinde,
285        Or  fals,  or  prevy,  or  double  was.
286        Al  this  seye  I  by  Eneas
287        And  Dido,  and  hir  nyce  lest,
288        That  lovede  al  to  sone  a  gest;
289        Therfor  I  wol  seye  a  proverbe,
290        That  `he  that  fully  knoweth  therbe
291        May  saufly  leye  hit  to  his  ye';
292        Withoute  dreed,  this  is  no  lye.
293            But  let  us  speke  of  Eneas,
294        How  he  betrayed  hir,  allas!
295        And  lefte  hir  ful  unkindely.
296        So  whan  she  saw  al-utterly,
297        That  he  wolde  hir  of  trouthe  faile,
298        And  wende  fro  hir  to  Itaile,
299        She  gan  to  wringe  hir  hondes  two.
300            `Allas!'  quod  she,  `what  me  is  wo!
301        Allas!  is  every  man  thus  trewe,
302        That  every  yere  wolde  have  a  newe,
303        If  hit  so  longe  tyme  dure,
304        Or  elles  three,  peraventure?
305        As  thus:  of  oon  he  wolde  have  fame
306        In  magnifying  of  his  name;
307        Another  for  frendship,  seith  he;
308        And  yet  ther  shal  the  thridde  be,
309        That  shal  be  taken  for  delyt,
310        Lo,  or  for  singular  profyt.'
311            In  swiche  wordes  gan  to  pleyne
312        Dido  of  hir  grete  peyne,
313        As  me  mette  redely;
314        Non  other  auctour  alegge  I.
315        `Allas!'  quod  she,  `my  swete  herte,
316        Have  pitee  on  my  sorwes  smerte,
317        And  slee  me  not!  go  noght  away!
318        O  woful  Dido,  wel  away!'
319        Quod  she  to  hir-selve  tho.
320        `O  Eneas!  what  wil  ye  do?
321        O  that  your  love,  ne  your  bonde,
322        That  ye  han  sworn  with  your  right  honde,
323        Ne  my  cruel  deeth,'  quod  she,
324        "May  holde  yow  still  heer  with  me!
325        O,  haveth  of  my  deeth  pitee!
326        Y-wis,  my  dere  herte,  ye
327        Knowen  ful  wel  that  never  yit,
328        As  fer-forth  as  I  hadde  wit,
329        Agilte  I  yow  in  thoght  ne  deed.
330        0,  have  ye  men  swich  goodliheed
331        In  speche,  and  never  a  deel  of  trouthe?
332        Allas,  that  ever  hadde  routhe
333        Any  woman  on  any  man!
334        Now  see  I  wel,  and  telle  can,
335        We  wrecched  wimmen  conne  non  art;
336        For  certeyn,  for  the  more  part,
337        Thus  we  be  served  everichone.
338        How  sore  that  ye  men  conne  grone,
339        Anoon  as  we  have  yow  receyved!
340        Certeinly  we  ben  deceyved;
341        For,  though  your  love  laste  a  sesoun,
342        Wayte  upon  the  conclusioun,
343        And  eek  how  that  ye  determynen,
344        And  for  the  more  part  diffynen.
345            `O,  welawey  that  I  was  born!
346        For  through  yow  is  my  name  lorn,
347        And  alle  myn  actes  red  and  songe
348        Over  al  this  lond,  on  every  tonge.
349        O  wikke  Fame!  for  ther  nis
350        Nothing  so  swift,  lo,  as  she  is!
351        O,  sooth  is,  every  thing  is  wist,
352        Though  hit  be  kevered  with  the  mist.
353        Eek,  thogh  I  mighte  duren  ever,
354        That  I  have  doon,  rekever  I  never,
355        That  I  ne  shal  be  seyd,  allas,
356        Y-shamed  be  through  Eneas,
357        And  that  I  shal  thus  Iuged  be  --
358        `Lo,  right  as  she  hath  doon,  now  she
359        Wol  do  eftsones,  hardily;'
360        Thus  seyth  the  peple  prevely.'  --
361        But  that  is  doon,  nis  not  to  done;
362        Al  hir  compleynt  ne  al  hir  mone,
363        Certeyn,  availeth  hir  not  a  stre.
364            And  when  she  wiste  sothly  he
365        Was  forth  unto  his  shippes  goon,
366        She  in  hir  chambre  wente  anoon,
367        And  called  on  hir  suster  Anne,
368        And  gan  hir  to  compleyne  thanne;
369        And  seyde,  that  she  cause  was
370        That  she  first  lovede  Eneas,
371        And  thus  counseilled  hir  therto.
372        But  what!  when  this  was  seyd  and  do,
373        She  roof  hir-selve  to  the  herte,
374        And  deyde  through  the  wounde  smerte.
375        But  al  the  maner  how  she  deyde,
376        And  al  the  wordes  that  she  seyde,
377        Who-so  to  knowe  hit  hath  purpos,
378        Reed  Virgile  in  Eneidos
379        Or  the  Epistle  of  Ovyde,
380        What  that  she  wroot  or  that  she  dyde;
381        And  nere  hit  to  long  to  endyte,
382        By  god,  I  wolde  hit  here  wryte.
383            But,  welaway!  the  harm,  the  routhe,
384        That  hath  betid  for  swich  untrouthe,
385        As  men  may  ofte  in  bokes  rede,
386        And  al  day  seen  hit  yet  in  dede,
387        That  for  to  thenken  hit,  a  tene  is.
388            Lo,  Demophon,  duk  of  Athenis,
389        How  he  forswor  him  ful  falsly,
390        And  trayed  Phillis  wikkedly,
391        That  kinges  doghter  was  of  Trace,
392        And  falsly  gan  his  terme  pace;
393        And  when  she  wiste  that  he  was  fals,
394        She  heng  hir-self  right  by  the  hals,
395        For  he  had  do  hir  swich  untrouthe;
396        Lo!  was  not  this  a  wo  and  routhe?
397            Eek  lo!  how  fals  and  reccheles
398        Was  to  Breseida  Achilles,
399        And  Paris  to  Enone;
400        And  Iason  to  Isiphile;
401        And  eft  Iason  to  Medea;
402        And  Ercules  to  Dyanira;
403        For  he  left  hir  for  Iole,
404        That  made  him  cacche  his  deeth,  parde.
405            How  fals  eek  was  he,  Theseus;
406        That,  as  the  story  telleth  us,
407        How  he  betrayed  Adriane;
408        The  devel  be  his  soules  bane!
409        For  had  he  laughed,  had  he  loured,
410        He  moste  have  be  al  devoured,
411        If  Adriane  ne  had  y-be!
412        And,  for  she  had  of  him  pitee,
413        She  made  him  fro  the  dethe  escape,
414        And  he  made  hir  a  ful  fals  Iape;
415        For  aftir  this,  within  a  whyle
416        He  lefte  hir  slepinge  in  an  yle,
417        Deserte  alone,  right  in  the  see,
418        And  stal  away,  and  leet  hir  be;
419        And  took  hir  suster  Phedra  tho
420        With  him,  and  gan  to  shippe  go.
421        And  yet  he  had  y-sworn  to  here,
422        On  al  that  ever  he  mighte  swere,
423        That,  so  she  saved  him  his  lyf,
424        He  wolde  have  take  hir  to  his  wyf;
425        For  she  desired  nothing  elles,
426        In  certein,  as  the  book  us  telles.
427            But  to  excusen  Eneas
428        Fulliche  of  al  his  greet  trespas,
429        The  book  seyth,  Mercurie,  sauns  faile,
430        Bad  him  go  into  Itaile,
431        And  leve  Auffrykes  regioun,
432        And  Dido  and  hir  faire  toun.
433            Tho  saw  I  grave,  how  to  Itaile
434        Daun  Eneas  is  go  to  saile;
435        And  how  the  tempest  al  began,
436        And  how  he  loste  his  steresman,
437        Which  that  the  stere,  or  he  took  keep,
438        Smot  over-bord,  lo!  as  he  sleep.
439            And  also  saw  I  how  Sibyle
440        And  Eneas,  besyde  an  yle,
441        To  helle  wente,  for  to  see
442        His  fader,  Anchises  the  free.
443        How  he  ther  fond  Palinurus,
444        And  Dido,  and  eek  Deiphebus;
445        And  every  tourment  eek  in  helle
446        Saw  he,  which  is  long  to  telle.
447        Which  who-so  willeth  for  to  knowe,
448        He  most  rede  many  a  rowe
449        On  Virgile  or  on  Claudian,
450        Or  Daunte,  that  hit  telle  can.
451            Tho  saw  I  grave  al  tharivaile
452        That  Eneas  had  in  Itaile;
453        And  with  King  Latine  his  tretee,
454        And  alle  the  batailles  that  he
455        Was  at  him-self,  and  eek  his  knightes,
456        Or  he  had  al  y-wonne  his  rightes;
457        And  how  he  Turnus  refte  his  lyf,
458        And  wan  Lavyna  to  his  wyf;
459        And  al  the  mervelous  signals
460        Of  the  goddes  celestials;
461        How,  maugre  Iuno,  Eneas,
462        For  al  hir  sleighte  and  hir  compas,
463        Acheved  al  his  aventure;
464        For  Iupiter  took  of  him  cure
465        At  the  prayere  of  Venus;
466        The  whiche  I  preye  alwey  save  us,
467        And  us  ay  of  our  sorwes  lighte!
468            Whan  I  had  seyen  al  this  sighte
469        In  this  noble  temple  thus,
470        `A,  Lord!'  thoughte  I,  `that  madest  us,
471        Yet  saw  I  never  swich  noblesse
472        Of  images,  ne  swich  richesse,
473        As  I  saw  graven  in  this  chirche;
474        But  not  woot  I  who  dide  hem  wirche,
475        Ne  wher  I  am,  ne  in  what  contree.
476        But  now  wol  I  go  out  and  see,
477        Right  at  the  wiket,  if  I  can
478        See  o-wher  stering  any  man,
479        That  may  me  telle  wher  I  am.'
480            When  I  out  at  the  dores  cam,
481        I  faste  aboute  me  beheld.
482        Then  saw  I  but  a  large  feld,
483        As  fer  as  that  I  mighte  see,
484        Withouten  toun,  or  hous,  or  tree,
485        Or  bush,  or  gras,  or  ered  lond;
486        For  al  the  feld  nas  but  of  sond
487        As  smal  as  man  may  see  yet  lye
488        In  the  desert  of  Libye;
489        Ne  I  to  maner  creature,
490        That  is  y-formed  by  nature,
491        Ne  saw,  me  for  to  rede  or  wisse.
492        `O  Crist,'  thoughte  I,  `that  art  in  blisse,
493        Fro  fantom  and  illusioun
494        Me  save!'  and  with  devocioun
495        Myn  yen  to  the  heven  I  caste.
496            Tho  was  I  war,  lo!  at  the  laste,
497        That  faste  be  the  sonne,  as  hye
498        As  kenne  mighte  I  with  myn  ye,
499        Me  thoughte  I  saw  an  egle  sore,
500        But  that  hit  semed  moche  more
501        Then  I  had  any  egle  seyn.
502        But  this  as  sooth  as  deeth,  certeyn,
503        Hit  was  of  golde,  and  shoon  so  bright,
504        That  never  saw  men  such  a  sighte,
505        But-if  the  heven  hadde  y-wonne
506        Al  newe  of  golde  another  sonne;
507        So  shoon  the  egles  fethres  brighte,
508        And  somwhat  dounward  gan  hit  lighte.

                   Explicit  liber  primus.


Book  II      Incipit  liber  secundus.

                   Proem.

509            Now  herkneth,  every  maner  man
510        That  English  understonde  can,
511        And  listeth  of  my  dreem  to  lere;
512        For  now  at  erste  shul  ye  here
513        So  selly  an  avisioun,
514        That  Isaye,  ne  Scipioun,
515        Ne  King  Nabugodonosor,
516        Pharo,  Turnus,  ne  Elcanor,
517        Ne  mette  swich  a  dreem  as  this!
518        Now  faire  blisfull,  O  Cipris,
519        So  be  my  favour  at  this  tyme!
520        And  ye,  me  to  endyte  and  ryme
521        Helpeth,  that  on  Parnaso  dwelle
522        By  Elicon  the  clere  welle.
523            O  Thought,  that  wroot  al  that  I  mette,
524        And  in  the  tresorie  hit  shette
525        Of  my  brayn!  now  shal  men  see
526        If  any  vertu  in  thee  be,
527        To  tellen  al  my  dreem  aright;
528        Now  kythe  thyn  engyne  and  might!

                   The  Dream.

529            This  egle,  of  which  I  have  yow  told,
530        That  shoon  with  fethres  as  of  gold,
531        Which  that  so  hye  gan  to  sore,
532        I  gan  beholde  more  and  more,
533        To  see  hir  the  beautee  and  the  wonder;
534        But  never  was  ther  dint  of  thonder,
535        Ne  that  thing  that  men  calle  foudre,
536        That  smoot  somtyme  a  tour  to  poudre,
537        And  in  his  swifte  coming  brende,
538        That  so  swythe  gan  descende,
539        As  this  foul,  whan  hit  behelde
540        That  I  a-roume  was  in  the  felde;
541        And  with  his  grimme  pawes  stronge,
542        Within  his  sharpe  nayles  longe,
543        Me,  fleinge,  at  a  swappe  he  hente,
544        And  with  his  sours  agayn  up  wente,
545        Me  caryinge  in  his  clawes  starke
546        As  lightly  as  I  were  a  larke,
547        How  high  I  can  not  telle  yow,
548        For  I  cam  up,  I  niste  how.
549        For  so  astonied  and  a-sweved
550        Was  every  vertu  in  my  heved,
551        What  with  his  sours  and  with  my  drede,
552        That  al  my  feling  gan  to  dede;
553        For-why  hit  was  to  greet  affray.
554            Thus  I  longe  in  his  clawes  lay,
555        Til  at  the  laste  he  to  me  spak
556        In  mannes  vois,  and  seyde,  `Awak!
557        And  be  not  so  a-gast,  for  shame!'
558        And  called  me  tho  by  my  name,
559        And,  for  I  sholde  the  bet  abreyde  --
560        Me  mette  --  `Awak,'  to  me  he  seyde,
561        Right  in  the  same  vois  and  stevene
562        That  useth  oon  I  coude  nevene;
563        And  with  that  vois,  soth  for  to  sayn,
564        My  minde  cam  to  me  agayn;
565        For  hit  was  goodly  seyd  to  me,
566        So  nas  hit  never  wont  to  be.
567            And  herewithal  I  gan  to  stere,
568        And  he  me  in  his  feet  to  bere,
569        Til  that  he  felte  that  I  had  hete,
570        And  felte  eek  tho  myn  herte  bete.
571        And  tho  gan  he  me  to  disporte,
572        And  with  wordes  to  comforte,
573        And  sayde  twyes,  `Seynte  Marie!
574        Thou  art  noyous  for  to  carie,
575        And  nothing  nedeth  hit,  parde!
576        For  al-so  wis  god  helpe  me
577        As  thou  non  harm  shalt  have  of  this;
578        And  this  cas,  that  betid  thee  is,
579        Is  for  thy  lore  and  for  thy  prow;  --
580        Let  see!  darst  thou  yet  loke  now?
581        Be  ful  assured,  boldely,
582        I  am  thy  frend.'  And  therwith  I
583        Gan  for  to  wondren  in  my  minde.
584        `O  god,'  thoughte  I,  `that  madest  kinde,
585        Shal  I  non  other  weyes  dye?
586        Wher  Ioves  wol  me  stellifye,
587        Or  what  thing  may  this  signifye?
588        I  neither  am  Enok,  ne  Elye,
589        Ne  Romulus,  ne  Ganymede
590        That  was  y-bore  up,  as  men  rede,
591        To  hevene  with  dan  Iupiter,
592        And  maad  the  goddes  boteler.'
593            Lo!  this  was  tho  my  fantasye!
594        But  he  that  bar  me  gan  espye
595        That  I  so  thoghte,  and  seyde  this:  --
596        `Thou  demest  of  thy-self  amis;
597        For  Ioves  is  not  ther-aboute  --
598        I  dar  wel  putte  thee  out  of  doute  --
599        To  make  of  thee  as  yet  a  sterre.
600        But  er  I  bere  thee  moche  ferre,
601        I  wol  thee  telle  what  I  am,
602        And  whider  thou  shalt,  and  why  I  cam
603        To  done  this,  so  that  thou  take
604        Good  herte,  and  not  for  fere  quake.'
605        `Gladly,'  quod  I.  --  `Now  wel,'  quod  he:  --
606        `First  I,  that  in  my  feet  have  thee,
607        Of  which  thou  hast  a  feer  and  wonder,
608        Am  dwellinge  with  the  god  of  thonder,
609        Which  that  men  callen  Iupiter,
610        That  dooth  me  flee  ful  ofte  fer
611        To  do  al  his  comaundement.
612        And  for  this  cause  he  hath  me  sent
613        To  thee:  now  herke,  by  thy  trouthe!
614        Certeyn,  he  hath  of  thee  routhe,
615        That  thou  so  longe  trewely
616        Hast  served  so  ententifly
617        His  blinde  nevew  Cupido,
618        And  fair  Venus  goddesse  also,
619        Withoute  guerdoun  ever  yit,
620        And  nevertheles  has  set  thy  wit  --
621        Although  that  in  thy  hede  ful  lyte  is  --
622        To  make  bokes,  songes,  dytees,
623        In  ryme,  or  elles  in  cadence,
624        As  thou  best  canst,  in  reverence
625        Of  Love,  and  of  his  servants  eke,
626        That  have  his  servise  soght,  and  seke;
627        And  peynest  thee  to  preyse  his  art,
628        Althogh  thou  haddest  never  part;
629        Wherfor,  al-so  god  me  blesse,
630        Ioves  halt  hit  greet  humblesse
631        And  vertu  eek,  that  thou  wolt  make
632        A-night  ful  ofte  thyn  heed  to  ake,
633        In  thy  studie  so  thou  wrytest,
634        And  ever-mo  of  love  endytest,
635        In  honour  of  him  and  preysinges,
636        And  in  his  foIkes  furtheringes,
637        And  in  hir  matere  al  devysest,
638        And  noght  him  nor  his  folk  despysest,
639        Although  thou  mayst  go  in  the  daunce
640        Of  hem  that  him  list  not  avaunce.
641            `Wherfor,  as  I  seyde,  y-wis,
642        Iupiter  considereth  this,
643        And  also,  beau  sir,  other  thinges;
644        That  is,  that  thou  hast  no  tydinges
645        Of  Loves  folk,  if  they  be  glade,
646        Ne  of  noght  elles  that  god  made;
647        And  noght  only  fro  fer  contree
648        That  ther  no  tyding  comth  to  thee,
649        But  of  thy  verray  neyghebores,
650        That  dwellen  almost  at  thy  dores,
651        Thou  herest  neither  that  ne  this;
652        For  whan  thy  labour  doon  al  is,
653        And  hast  y-maad  thy  rekeninges,
654        In  stede  of  reste  and  newe  thinges,
655        Thou  gost  hoom  to  thy  hous  anoon;
656        And,  also  domb  as  any  stoon,
657        Thou  sittest  at  another  boke,
658        Til  fully  daswed  is  thy  loke,
659        And  livest  thus  as  an  hermyte,
660        Although  thyn  abstinence  is  lyte.
661            `And  therfor  Ioves,  through  his  grace,
662        Wol  that  I  bere  thee  to  a  place,
663        Which  that  hight  THE  HOUS  OF  FAME,
664        To  do  thee  som  disport  and  game,
665        In  som  recompensacioun
666        Of  labour  and  devocioun
667        That  thou  has  had,  lo!  causeles,
668        To  Cupido,  the  reccheles!
669        And  thus  this  god,  thorgh  his  meryte,
670        Wol  with  som  maner  thing  thee  quyte,
671        So  that  thou  wolt  be  of  good  chere.
672        For  truste  wel,  that  thou  shalt  here,
673        When  we  be  comen  ther  I  seye,
674        Mo  wonder  thinges,  dar  I  leye:
675        Of  Loves  folke  mo  tydinges,
676        Both  soth-sawes  and  lesinges;
677        And  mo  loves  newe  begonne,
678        And  longe  y-served  loves  wonne,
679        And  mo  loves  casuelly
680        That  been  betid,  no  man  wot  why,
681        But  as  a  blind  man  stert  an  hare;
682        And  more  Iolytee  and  fare,
683        Whyl  that  they  finde  love  of  stele,
684        As  thinketh  hem,  and  over-al  wele;
685        Mo  discords,  mo  Ielousyes,
686        Mo  murmurs,  and  mo  novelryes,
687        And  mo  dissimulaciouns;
688        And  feyned  reparaciouns;
689        And  mo  berdes  in  two  houres
690        Withoute  rasour  or  sisoures
691        Y-maad,  then  greynes  be  of  sondes;
692        And  eke  mo  holdinge  in  hondes,
693        And  also  mo  renovelaunces
694        Of  olde  forleten  aqueyntaunces;
695        Mo  love-dayes  and  acordes
696        Then  on  instruments  ben  cordes;
697        And  eke  of  loves  mo  eschaunges
698        Than  ever  cornes  were  in  graunges;
699        Unnethe  maistow  trowen  this?'  --
700        Quod  he.  `No,  helpe  me  god  so  wis!'  --
701        Quod  I.  `No?  why?'  quod  he.  `For  hit
702        Were  impossible,  to  my  wit,
703        Though  that  Fame  hadde  al  the  pyes
704        In  al  a  realme,  and  al  the  spyes,
705        How  that  yet  she  shulde  here  al  this,
706        Or  they  espye  hit.'  `O  yis,  yis!'
707        Quod  he  to  me,  `that  can  I  preve
708        By  resoun,  worthy  for  to  leve,
709        So  that  thou  yeve  thyn  advertence
710        To  understonde  my  sentence.
711            `First  shalt  thou  heren  wher  she  dwelleth,
712        And  so  thyn  owne  book  hit  telleth;
713        Hir  paleys  stant,  as  I  shal  seye,
714        Right  even  in  middes  of  the  weye
715        Betwixen  hevene,  erthe,  and  see;
716        That,  what-so-ever  in  al  these  three
717        Is  spoken,  in  privee  or  aperte,
718        The  way  therto  is  so  overte,
719        And  stant  eek  in  so  Iuste  a  place,
720        That  every  soun  mot  to  hit  pace,
721        Or  what  so  comth  fro  any  tonge,
722        Be  hit  rouned,  red,  or  songe,
723        Or  spoke  in  seurtee  or  in  drede,
724        Certein,  hit  moste  thider  nede.
725            `Now  herkne  wel;  for-why  I  wille
726        Tellen  thee  a  propre  skile,
727        And  worthy  demonstracioun
728        In  myn  imagynacioun.
729            `Geffrey,  thou  wost  right  wel  this,
730        That  every  kindly  thing  that  is,
731        Hath  a  kindly  stede  ther  he
732        May  best  in  hit  conserved  be;
733        Unto  which  place  every  thing,
734        Through  his  kindly  enclyning,
735        Moveth  for  to  come  to,
736        Whan  that  hit  is  awey  therfro;
737        As  thus;  lo,  thou  mayst  al  day  see
738        That  any  thing  that  hevy  be,
739        As  stoon  or  leed,  or  thing  of  wighte,
740        And  ber  hit  never  so  hye  on  highte,
741        Lat  goo  thyn  hand,  hit  falleth  doun.
742            `Right  so  seye  I  by  fyre  or  soun,
743        Or  smoke,  or  other  thinges  lighte,
744        Alwey  they  seke  upward  on  highte;
745        Whyl  ech  of  hem  is  at  his  large,
746        Light  thing  up,  and  dounward  charge.
747            `And  for  this  cause  mayst  thou  see,
748        That  every  river  to  the  see
749        Enclyned  is  to  go,  by  kinde.
750        And  by  these  skilles,  as  I  finde,
751        Hath  fish  dwellinge  in  floode  and  see,
752        And  trees  eek  in  erthe  be.
753        Thus  every  thing,  by  this  resoun,
754        Hath  his  propre  mansioun,
755        To  which  hit  seketh  to  repaire,
756        As  ther  hit  shulde  not  apaire.
757        Lo,  this  sentence  is  knowen  couthe
758        Of  every  philosophres  mouthe,
759        As  Aristotle  and  dan  Platon,
760        And  other  clerkes  many  oon;
761        And  to  confirme  my  resoun,
762        Thou  wost  wel  this,  that  speche  is  soun,
763        Or  elles  no  man  mighte  hit  here;
764        Now  herkne  what  I  wol  thee  lere.
765            `Soun  is  noght  but  air  y-broken,
766        And  every  speche  that  is  spoken,
767        Loud  or  privee,  foul  or  fair,
768        In  his  substaunce  is  but  air;
769        For  as  flaumbe  is  but  lighted  smoke,
770        Right  so  soun  is  air  y-broke.
771        But  this  may  be  in  many  wyse,
772        Of  which  I  wil  thee  two  devise,
773        As  soun  that  comth  of  pype  or  harpe.
774        For  whan  a  pype  is  blowen  sharpe,
775        The  air  is  twist  with  violence,
776        And  rent;  lo,  this  is  my  sentence;
777        Eke,  whan  men  harpe-stringes  smyte,
778        Whether  hit  be  moche  or  lyte,
779        Lo,  with  the  strook  the  air  to-breketh;
780        Right  so  hit  breketh  whan  men  speketh.
781        Thus  wost  thou  wel  what  thing  is  speche.
782            `Now  hennesforth  I  wol  thee  teche,
783        How  every  speche,  or  noise,  or  soun,
784        Through  his  multiplicacioun,
785        Thogh  hit  were  pyped  of  a  mouse,
786        Moot  nede  come  to  Fames  House.
787        I  preve  hit  thus  --  tak  hede  now  --
788        Be  experience;  for  if  that  thou
789        Throwe  on  water  now  a  stoon,
790        Wel  wost  thou,  hit  wol  make  anoon
791        A  litel  roundel  as  a  cercle,
792        Paraventer  brood  as  a  covercle;
793        And  right  anoon  thou  shalt  see  weel,
794        That  wheel  wol  cause  another  wheel,
795        And  that  the  thridde,  and  so  forth,  brother,
796        Every  cercle  causinge  other,
797        Wyder  than  himselve  was;
798        And  thus,  fro  roundel  to  compas,
799        Ech  aboute  other  goinge,
800        Caused  of  othres  steringe,
801        And  multiplying  ever-mo,
802        Til  that  hit  be  so  fer  ygoo
803        That  hit  at  bothe  brinkes  be.
804        Al-thogh  thou  mowe  hit  not  y-see,
805        Above,  hit  goth  yet  alway  under,
806        Although  thou  thenke  hit  a  gret  wonder.
807        And  who-so  seith  of  trouthe  I  varie,
808        Bid  him  proven  the  contrarie.
809        And  right  thus  every  word,  y-wis,
810        That  loude  or  privee  spoken  is,
811        Moveth  first  an  air  aboute,
812        And  of  this  moving,  out  of  doute,
813        Another  air  anoon  is  meved,
814        As  I  have  of  the  water  preved,
815        That  every  cercle  causeth  other.
816        Right  so  of  air,  my  leve  brother;
817        Everich  air  in  other  stereth
818        More  and  more,  and  speche  up  bereth,
819        Or  vois,  or  noise,  or  word,  or  soun,
820        Ay  through  multiplicacioun,
821        Til  hit  be  atte  House  of  Fame;  --
822        Tak  hit  in  ernest  or  in  game.
823            `Now  have  I  told,  if  thou  have  minde,
824        How  speche  or  soun,  of  pure  kinde,
825        Enclyned  is  upward  to  meve;
826        This,  mayst  thou  fele,  wel  I  preve.
827        And  that  the  mansioun,  y-wis,
828        That  every  thing  enclyned  to  is,
829        Hath  his  kindeliche  stede:
830        That  sheweth  hit,  withouten  drede,
831        That  kindely  the  mansioun
832        Of  every  speche,  of  every  soun,
833        Be  hit  either  foul  or  fair,
834        Hath  his  kinde  place  in  air.
835        And  sin  that  every  thing,  that  is
836        Out  of  his  kinde  place,  y-wis,
837        Moveth  thider  for  to  go
838        If  hit  a-weye  be  therfro,
839        As  I  before  have  preved  thee,
840        Hit  seweth,  every  soun,  pardee,
841        Moveth  kindeIy  to  pace
842        Al  up  into  his  kindely  place.
843        And  this  place  of  which  I  telle,
844        Ther  as  Fame  list  to  dwelle,
845        Is  set  amiddes  of  these  three,
846        Heven,  erthe,  and  eek  the  see,
847        As  most  conservatif  the  soun.
848        Than  is  this  the  conclusioun,
849        That  every  speche  of  every  man,
850        As  I  thee  telle  first  began,
851        Moveth  up  on  high  to  pace
852        Kindely  to  Fames  place.
853            `Telle  me  this  feithfully,
854        Have  I  not  preved  thus  simply,
855        Withouten  any  subtiltee
856        Of  speche,  or  gret  prolixitee
857        Of  termes  of  philosophye,
858        Of  figures  of  poetrye,
859        Or  colours  of  rethoryke?
860        Pardee,  hit  oghte  thee  to  lyke;
861        For  hard  langage  and  hard  matere
862        Is  encombrous  for  to  here
863        At  ones;  Wost  thou  not  wel  this?'
864        And  I  answerde,  and  seyde,`Yis.'
865            `A  ha!'  quod  he,  `lo,  so  I  can,
866        Lewedly  to  a  lewed  man
867        Speke,  and  shewe  him  swiche  skiles,
868        That  he  may  shake  hem  by  the  biles,
869        So  palpable  they  shulden  be.
870        But  tel  me  this,  now  pray  I  thee,
871        How  thinkth  thee  my  conclusioun?'
872        Quod  he.  `A  good  persuasioun,'
873        Quod  I,  `hit  is;  and  lyk  to  be
874        Right  so  as  thou  hast  preved  me.'
875        `By  god,'  quod  he,  `and  as  I  leve,
876        Thou  shalt  have  yit,  or  hit  be  eve,
877        Of  every  word  of  this  sentence
878        A  preve,  by  experience;
879        And  with  thyn  eres  heren  wel
880        Top  and  tail,  and  everydel,
881        That  every  word  that  spoken  is
882        Comth  into  Fames  Hous,  y-wis,
883        As  I  have  seyd;  what  wilt  thou  more?'
884        And  with  this  word  upper  to  sore
885        He  gan,  and  seyde,  `Be  Seynt  Iame!
886        Now  wil  we  speken  al  of  game.'  --
887            `How  farest  thou?'  quod  he  to  me,
888        `Wel,'  quod  I.  `Now  see,'  quod  he,
889        `By  thy  trouthe,  yond  adoun,
890        Wher  that  thou  knowest  any  toun,
891        Or  hous,  or  any  other  thing.
892        And  whan  thou  hast  of  ought  knowing,
893        Loke  that  thou  warne  me,
894        And  I  anoon  shal  telle  thee
895        How  fer  that  thou  art  now  therfro.'
896            And  I  adoun  gan  loken  tho,
897        And  beheld  feldes  and  plaines,
898        And  now  hilles,  and  now  mountaines,
899        Now  valeys,  and  now  forestes,
900        And  now,  unethes,  grete  bestes;
901        Now  riveres,  now  citees,
902        Now  tounes,  and  now  grete  trees,
903        Now  shippes  saillinge  in  the  see.
904            But  thus  sone  in  a  whyle  he
905        Was  flowen  fro  the  grounde  so  hye,
906        That  al  the  world,  as  to  myn  ye,
907        No  more  semed  than  a  prikke;
908        Or  elles  was  the  air  so  thikke
909        That  I  ne  mighte  not  discerne.
910        With  that  he  spak  to  me  as  yerne,
911        And  seyde:  `Seestow  any  toun
912        Or  ought  thou  knowest  yonder  doun?'
913            I  seyde,  `Nay.'  `No  wonder  nis,'
914        Quod  he,  `for  half  so  high  as  this
915        Nas  Alexander  Macedo;
916        Ne  the  king,  dan  Scipio.
917        That  saw  in  dreme,  at  point  devys,
918        Helle  and  erthe,  and  paradys;
919        Ne  eek  the  wrecche  Dedalus,
920        Ne  his  child,  nyce  Icarus,
921        That  fleigh  so  highe  that  the  hete
922        His  winges  malt,  and  he  fel  wete
923        In-mid  the  see,  and  ther  he  dreynte,
924        For  whom  was  maked  moch  compleynte.
925            `Now  turn  upward,'  quod  he,  `thy  face,
926        And  behold  this  large  place,
927        This  air;  but  loke  thou  ne  be
928        Adrad  of  hem  that  thou  shalt  see;
929        For  in  this  regioun,  certein,
930        Dwelleth  many  a  citezein,
931        Of  which  that  speketh  dan  Plato.
932        These  ben  the  eyrish  bestes,  lo!'
933        And  so  saw  I  al  that  meynee
934        Bothe  goon  and  also  flee.
935        `Now,'  quod  he  tho,  `cast  up  thyn  ye;
936        See  yonder,  lo,  the  Galaxye,
937        Which  men  clepeth  the  Milky  Wey,
938        For  hit  is  whyt:  and  somme,  parfey,
939        Callen  hit  Watlinge  Strete:
940        That  ones  was  y-brent  with  hete,
941        Whan  the  sonnes  sone,  the  rede,
942        That  highte  Pheton,  wolde  lede
943        Algate  his  fader  cart,  and  gye.
944        The  cart-hors  gonne  wel  espye
945        That  he  ne  coude  no  governaunce,
946        And  gonne  for  to  lepe  and  launce,
947        And  beren  him  now  up,  now  doun,
948        Til  that  he  saw  the  Scorpioun,
949        Which  that  in  heven  a  signe  is  yit,
950        And  he,  for  ferde,  loste  his  wit,
951        Of  that,  and  leet  the  reynes  goon
952        Of  his  hors;  and  they  anoon
953        Gonne  up  to  mounte,  and  doun  descende
954        Til  bothe  the  eyr  and  erthe  brende;
955        Til  Iupiter,  lo,  atte  laste,
956        Him  slow,  and  fro  the  carte  caste.
957        Lo,  is  it  not  a  greet  mischaunce,
958        To  lete  a  fole  han  governaunce
959        Of  thing  that  he  can  not  demeine?'
960            And  with  this  word,  soth  for  to  seyne,
961        He  gan  alway  upper  to  sore,
962        And  gladded  me  ay  more  and  more,
963        So  feithfully  to  me  spak  he.
964            Tho  gan  I  loken  under  me,
965        And  beheld  the  eyrish  bestes,
966        Cloudes,  mistes,  and  tempestes,
967        Snowes,  hailes,  reines,  windes,
968        And  thengendring  in  hir  kindes,
969        And  al  the  wey  through  whiche  I  cam;
970        `O  god,'  quod  I,  `that  made  Adam,
971        Moche  is  thy  might  and  thy  noblesse!'
972            And  tho  thoughte  I  upon  Boece,
973        That  writ,  `a  thought  may  flee  so  hye,
974        With  fetheres  of  Philosophye,
975        To  passen  everich  element;
976        And  whan  he  hath  so  fer  y-went,
977        Than  may  be  seen,  behind  his  bak,
978        Cloud,  and  al  that  I  of  spak.'
979            Tho  gan  I  wexen  in  a  were,
980        And  seyde,  `I  woot  wel  I  am  here;
981        But  wher  in  body  or  in  gost
982        I  noot,  y-wis;  but  god,  thou  wost!'
983        For  more  cleer  entendement
984        Nadde  he  me  never  yit  y-sent.
985        And  than  thoughte  I  on  Marcian,
986        And  eek  on  Anleclaudian,
987        That  sooth  was  hir  descripcioun
988        Of  al  the  hevenes  regioun,
989        As  fer  as  that  I  saw  the  preve;
990        Therfor  I  can  hem  now  beleve.
991            With  that  this  egle  gan  to  crye:
992        `Lat  be,'  quod  he,  `thy  fantasye;
993        Wilt  thou  lere  of  sterres  aught?'
994        `Nay,  certeinly,'  quod  I,  `right  naught;
995        `And  why?  for  I  am  now  to  old.'
996        `Elles  I  wolde  thee  have  told,'
997        Quod  he,  `the  sterres  names,  lo,
998        And  al  the  hevenes  signes  to,
999        And  which  they  been.'  `No  fors,'  quod  I.
1000      `Yis,  pardee,'  quod  he;  `wostow  why?
1001      For  when  thou  redest  poetrye,
1002      How  goddes  gonne  stellifye
1003      Brid,  fish,  beste,  or  him  or  here,
1004      As  the  Raven,  or  either  Bere,
1005      Or  Ariones  harpe  fyn,
1006      Castor,  Pollux,  or  Delphyn,
1007      Or  Atlantes  doughtres  sevene,
1008      How  alle  these  arn  set  in  hevene;
1009      For  though  thou  have  hem  ofte  on  honde,
1010      Yet  nostow  not  wher  that  they  stonde.'
1011      `No  fors,'  quod  I,  `hit  is  no  nede;
1012      I  leve  as  wel,  so  god  me  spede,
1013      Hem  that  wryte  of  this  matere,
1014      As  though  I  knew  hir  places  here;
1015      And  eek  they  shynen  here  so  brighte,
1016      Hit  shulde  shenden  al  my  sighte
1017      To  loke  on  hem.'  `That  may  wel  be,'
1018      Quod  he.  And  so  forth  bar  he  me
1019      A  whyl,  and  than  he  gan  to  crye,
1020      That  never  herde  I  thing  so  hye,
1021      `Now  up  the  heed;  for  al  is  wel;
1022      Seynt  Iulyan,  lo,  bon  hostel!
1023      See  here  the  Hous  of  Fame,  lo!
1024      Maistow  not  heren  that  I  do?'
1025      `What?'  quod  I.  `The  grete  soun,'
1026      Quod  he,  `that  rumbleth  up  and  doun
1027      In  Fames  Hous,  full  of  tydinges,
1028      Bothe  of  fair  speche  and  chydinges,
1029      And  of  fals  and  soth  compouned.
1030      Herke  wel;  hit  is  not  rouned.
1031      Herestow  not  the  grete  swogh?'
1032      `Yis,  pardee,'  quod  I,  `wel  y-nogh.'
1033      `And  what  soun  is  it  lyk?'  quod  he.
1034      `Peter!  lyk  beting  of  the  see,'
1035      Quod  I,  `again  the  roches  holowe,
1036      Whan  tempest  doth  the  shippes  swalowe;
1037      And  lat  a  man  stonde,  out  of  doute,
1038      A  myle  thens,  and  here  hit  route;
1039      Or  elles  lyk  the  last  humblinge
1040      After  the  clappe  of  oo  thundringe,
1041      Whan  Ioves  hath  the  aire  y-bete;
1042      But  hit  doth  me  for  fere  swete.'
1043      `Nay,  dred  thee  not  thereof,'  quod  he,
1044      `Hit  is  nothing  wil  byten  thee;
1045      Thou  shalt  non  harme  have,  trewely.'
1046          And  with  this  word  bothe  he  and  I
1047      As  nigh  the  place  arryved  were
1048      As  men  may  casten  with  a  spere.
1049      I  niste  how,  but  in  a  strete
1050      He  sette  me  faire  on  my  fete,
1051      And  seyde,  `Walke  forth  a  pas,
1052      And  tak  thyn  aventure  or  cas,
1053      That  thou  shalt  finde  in  Fames  place.'
1054          `Now,'  quod  I,  `whyl  we  han  space
1055      To  speke,  or  that  I  go  fro  thee,
1056      For  the  love  of  god,  tel  me,
1057      In  sooth,  that  wil  I  of  thee  lere,
1058      If  this  noise  that  I  here
1059      Be  as  I  have  herd  thee  tellen,
1060      Of  folk  that  doun  in  erthe  dwellen,
1061      And  cometh  here  in  the  same  wyse
1062      As  I  thee  herde  or  this  devyse;
1063      And  that  ther  lyves  body  nis
1064      In  al  that  hous  that  yonder  is,
1065      That  maketh  al  this  loude  fare?'
1066      `No,'  quod  he,  `by  Seynte  Clare,
1067      And  also  wis  god  rede  me!
1068      But  o  thinge  I  wil  warne  thee
1069      Of  the  which  thou  wolt  have  wonder.
1070      Lo,  to  the  House  of  Fame  yonder
1071      Thou  wost  how  cometh  every  speche,
1072      Hit  nedeth  noght  thee  eft  to  teche.
1073      But  understond  now  right  wel  this;
1074      Whan  any  speche  y-comen  is
1075      Up  to  the  paleys,  anon-right
1076      Hit  wexeth  lyk  the  same  wight,
1077      Which  that  the  word  in  erthe  spak,
1078      Be  hit  clothed  red  or  blak;
1079      And  hath  so  verray  his  lyknesse
1080      That  spak  the  word,  that  thou  wilt  gesse
1081      That  hit  the  same  body  be,
1082      Man  or  woman,  he  or  she,
1083      And  is  not  this  a  wonder  thing?'
1084      `Yis,'  quod  I  tho,  `by  hevene  king!'
1085      And  with  this  worde,  `Farwel,'  quod  he,
1086      `And  here  I  wol  abyden  thee;
1087      And  god  of  hevene  sende  thee  grace,
1088      Som  good  to  lernen  in  this  place,'
1089      And  I  of  him  took  leve  anoon,
1090      And  gan  forth  to  the  paleys  goon.

                   Explicit  liber  secundus.


Book  III    Incipit  liber  tercius.

                   Invocation.

1091      O  god  of  science  and  of  light,
1092      Apollo,  through  thy  grete  might,
1093      This  litel  laste  book  thou  gye!
1094      Nat  that  I  wilne,  for  maistrye,
1095      Here  art  poetical  be  shewed;
1096      But,  for  the  rym  is  light  and  lewed,
1097      Yit  make  hit  sumwhat  agreable,
1098      Though  som  vers  faile  in  a  sillable;
1099      And  that  I  do  no  diligence
1100      To  shewe  craft,  but  o  sentence.
1101      And  if,  divyne  vertu,  thou
1102      Wilt  helpe  me  to  shewe  now
1103      That  in  myn  hede  y-marked  is  --
1104      Lo,  that  is  for  to  menen  this,
1105      The  Hous  of  Fame  for  to  descryve  --
1106      Thou  shalt  see  me  go,  as  blyve,
1107      Unto  the  nexte  laure  I  see,
1108      And  kisse  hit,  for  hit  is  thy  tree;
1109      Now  entreth  in  my  brest  anoon!

                   The  Dream.

1110      Whan  I  was  fro  this  egle  goon,
1111      I  gan  beholde  upon  this  place.
1112      And  certein,  or  I  ferther  pace,
1113      I  wol  yow  al  the  shap  devyse
1114      Of  hous  and  site;  and  al  the  wyse
1115      How  I  gan  to  this  place  aproche
1116      That  stood  upon  so  high  a  roche,
1117      Hyer  stant  ther  noon  in  Spaine.
1118      But  up  I  clomb  with  alle  paine,
1119      And  though  to  climbe  hit  greved  me,
1120      Yit  I  ententif  was  to  see,
1121      And  for  to  pouren  wonder  lowe,
1122      If  I  coude  any  weyes  knowe
1123      What  maner  stoon  this  roche  was;
1124      For  hit  was  lyk  a  thing  of  glas,
1125      But  that  hit  shoon  ful  more  clere;
1126      But  of  what  congeled  matere
1127      Hit  was,  I  niste  redely.
1128          But  at  the  laste  espyed  I,
1129      And  found  that  hit  was,  every  deel,
1130      A  roche  of  yse,  and  not  of  steel.
1131      Thoughte  I,  `By  Seynt  Thomas  of  Kent!
1132      This  were  a  feble  foundement
1133      To  bilden  on  a  place  hye;
1134      He  ought  him  litel  glorifye
1135      That  her-on  bilt,  god  so  me  save!'
1136          Tho  saw  I  al  the  half  y-grave
1137      With  famous  folkes  names  fele,
1138      That  had  y-been  in  mochel  wele,
1139      And  hir  fames  wyde  y-blowe.
1140      But  wel  unethes  coude  I  knowe
1141      Any  lettres  for  to  rede
1142      Hir  names  by;  for,  out  of  drede,
1143      They  were  almost  of-thowed  so,
1144      That  of  the  lettres  oon  or  two
1145      Was  molte  away  of  every  name,
1146      So  unfamous  was  wexe  hir  fame;
1147      But  men  seyn,  `What  may  ever  laste?'
1148          Tho  gan  I  in  myn  herte  caste,
1149      That  they  were  molte  awey  with  hete,
1150      And  not  awey  with  stormes  bete.
1151      For  on  that  other  syde  I  sey
1152      Of  this  hille,  that  northward  lay,
1153      How  hit  was  writen  ful  of  names
1154      Of  folk  that  hadden  grete  fames
1155      Of  olde  tyme,  and  yit  they  were
1156      As  fresshe  as  men  had  writen  hem  there
1157      The  selve  day  right,  or  that  houre
1158      That  I  upon  hem  gan  to  poure.
1159      But  wel  I  wiste  what  hit  made;
1160      Hit  was  conserved  with  the  shade  --
1161      Al  this  wrytinge  that  I  sy  --
1162      Of  a  castel,  that  stood  on  hy,
1163      And  stood  eek  on  so  cold  a  place,
1164      That  hete  mighte  hit  not  deface.
1165          Tho  gan  I  up  the  hille  to  goon,
1166      And  fond  upon  the  coppe  a  woon,
1167      That  alle  the  men  that  ben  on  lyve
1168      Ne  han  the  cunning  to  descryve
1169      The  beautee  of  that  ilke  place,
1170      Ne  coude  casten  no  compace
1171      Swich  another  for  to  make,
1172      That  mighte  of  beautee  be  his  make
1173      Ne  be  so  wonderliche  y-wrought;
1174      That  hit  astonieth  yit  my  thought,
1175      And  maketh  al  my  wit  to  swinke
1176      On  this  castel  to  bethinke.
1177      So  that  the  grete  craft,  beautee,
1178      The  cast,  and  curiositee
1179      Ne  can  I  not  to  yow  devyse,
1180      My  wit  ne  may  me  not  suffyse.
1181          But  natheles  al  the  substance
1182      I  have  yit  in  my  remembrance;
1183      For-why  me  thoughte,  by  Seynt  Gyle!
1184      Al  was  of  stone  of  beryle,
1185      Bothe  castel  and  the  tour,
1186      And  eek  the  halle,  and  every  bour,
1187      Withouten  peces  or  Ioininges,
1188      But  many  subtil  compassinges,
1189      Babewinnes  and  pinacles,
1190      Imageries  and  tabernacles,
1191      I  saw;  and  ful  eek  of  windowes,
1192      As  flakes  falle  in  grete  snowes.
1193      And  eek  in  ech  of  the  pinacles
1194      Weren  sondry  habitacles,
1195      In  whiche  stoden,  al  withoute  --
1196      Ful  the  castel,  al  aboute  --
1197      Of  alle  maner  of  minstrales,
1198      And  gestiours,  that  tellen  tales
1199      Bothe  of  weping  and  of  game,
1200      Of  al  that  longeth  unto  Fame.
1201          Ther  herde  I  pleyen  on  an  harpe
1202      That  souned  bothe  wel  and  sharpe,
1203      Orpheus  ful  craftely,
1204      And  on  his  syde,  faste  by,
1205      Sat  the  harper  Orion,
1206      And  Eacides  Chiron,
1207      And  other  harpers  many  oon,
1208      And  the  Bret  Glascurion;
1209      And  smale  harpers  with  her  glees
1210      Saten  under  hem  in  sees,
1211      And  gunne  on  hem  upward  to  gape,
1212      And  countrefete  hem  as  an  ape,
1213      Or  as  craft  countrefeteth  kinde.
1214          Tho  saugh  I  stonden  hem  behinde,
1215      A-fer  fro  hem,  al  by  hemselve,
1216      Many  thousand  tymes  twelve,
1217      That  maden  loude  menstralcyes
1218      In  cornemuse  and  shalmyes,
1219      And  many  other  maner  pype,
1220      That  craftely  begunne  pype
1221      Bothe  in  doucet  and  in  rede,
1222      That  ben  at  festes  with  the  brede;
1223      And  many  floute  and  lilting-horne,
1224      And  pypes  made  of  grene  corne,
1225      As  han  thise  litel  herde-gromes
1226      That  kepen  bestes  in  the  bromes.
1227          Ther  saugh  I  than  Atiteris,
1228      And  of  Athenes  dan  Pseustis,
1229      And  Marcia  that  lost  her  skin,
1230      Bothe  in  face,  body,  and  chin,
1231      For  that  she  wolde  envyen,  lo!
1232      To  pypen  bet  than  Apollo.
1233      Ther  saugh  I  famous,  olde  and  yonge,
1234      Pypers  of  the  Duche  tonge,
1235      To  lerne  love-daunces,  springes,
1236      Reyes,  and  these  straunge  thinges.
1237          Tho  saugh  I  in  another  place
1238      Stonden  in  a  large  space,
1239      Of  hem  that  maken  blody  soun
1240      In  trumpe,  beme,  and  clarioun;
1241      For  in  fight  and  blood-shedinge
1242      Is  used  gladly  clarioninge.
1243          Ther  herde  I  trumpen  Messenus,
1244      Of  whom  that  speketh  Virgilius.
1245      Ther  herde  I  Ioab  trumpe  also,
1246      Theodomas,  and  other  mo;
1247      And  alle  that  used  clarion
1248      In  Cataloigne  and  Aragon,
1249      That  in  hir  tyme  famous  were
1250      To  lerne,  saugh  I  trumpe  there.
1251          Ther  saugh  I  sitte  in  other  sees,
1252      Pleyinge  upon  sondry  glees,
1253      Whiche  that  I  cannot  nevene,
1254      Mo  then  sterres  been  in  hevene,
1255      Of  whiche  I  nil  as  now  not  ryme,
1256      For  ese  of  yow,  and  losse  of  tyme:
1257      For  tyme  y-lost,  this  knowen  ye,
1258      By  no  way  may  recovered  be.
1259          Ther  saugh  I  pleyen  Iogelours,
1260      Magiciens  and  tregetours,
1261      And  phitonesses,  charmeresses,
1262      Olde  wicches,  sorceresses,
1263      That  use  exorsisaciouns,
1264      And  eek  thise  fumigaciouns;
1265      And  clerkes  eek,  which  conne  wel
1266      Al  this  magyke  naturel,
1267      That  craftely  don  hir  ententes,
1268      To  make,  in  certeyn  ascendentes,
1269      Images,  lo,  through  which  magyk
1270      To  make  a  man  ben  hool  or  syk.
1271      Ther  saugh  I  thee  queen  Medea,
1272      And  Circes  eke,  and  Calipsa;
1273      Ther  saugh  I  Hermes  Ballenus,
1274      Lymote,  and  eek  Simon  Magus.
1275      Ther  saugh  I,  and  knew  hem  by  name,
1276      That  by  such  art  don  men  han  fame.
1277      Ther  saugh  I  Colle  tregetour
1278      Upon  a  table  of  sicamour
1279      Pleye  an  uncouthe  thing  to  telle;
1280      I  saugh  him  carien  a  wind-melle
1281      Under  a  walsh-note  shale.
1282          What  shuld  I  make  lenger  tale
1283      Of  al  the  peple  that  I  say,
1284      Fro  hennes  in-to  domesday?
1285          Whan  I  had  al  this  folk  beholde,
1286      And  fond  me  lous,  and  noght  y-holde,
1287      And  eft  y-mused  longe  whyle
1288      Upon  these  walles  of  beryle,
1289      That  shoon  ful  lighter  than  a  glas,
1290      And  made  wel  more  than  hit  was
1291      To  semen,  every  thing,  y-wis,
1292      As  kinde  thing  of  fames  is;
1293      I  gan  forth  romen  til  I  fond
1294      The  castel-yate  on  my  right  hond,
1295      Which  that  so  wel  corven  was
1296      That  never  swich  another  nas;
1297      And  yit  hit  was  by  aventure
1298      Y-wrought,  as  often  as  by  cure.
1299          Hit  nedeth  noght  yow  for  to  tellen,
1300      To  make  yow  to  longe  dwellen,
1301      Of  this  yates  florisshinges,
1302      Ne  of  compasses,  ne  of  kervinges,
1303      Ne  how  they  hatte  in  masoneries,
1304      As,  corbetz  fulle  of  imageries.
1305      But,  lord!  so  fair  hit  was  to  shewe,
1306      For  hit  was  al  with  gold  behewe.
1307      But  in  I  wente,  and  that  anoon;
1308      Ther  mette  I  crying  many  oon,  --
1309      `A  larges,  larges,  hold  up  wel!
1310      God  save  the  lady  of  this  pel,
1311      Our  owne  gentil  lady  Fame,
1312      And  hem  that  wilnen  to  have  name
1313      Of  us!'  Thus  herde  I  cryen  alle,
1314      And  faste  comen  out  of  halle,
1315      And  shoken  nobles  and  sterlinges.
1316      And  somme  crouned  were  as  kinges,
1317      With  crounes  wroght  ful  of  losenges;
1318      And  many  riban,  and  many  frenges
1319      Were  on  hir  clothes  trewely.
1320          Tho  atte  laste  aspyed  I
1321      That  pursevauntes  and  heraudes,
1322      That  cryen  riche  folkes  laudes,
1323      Hit  weren  alle;  and  every  man
1324      Of  hem,  as  I  yow  tellen  can,
1325      Had  on  him  throwen  a  vesture,
1326      Which  that  men  clepe  a  cote-armure,
1327      Enbrowded  wonderliche  riche,
1328      Al-though  they  nere  nought  y-liche.
1329      But  noght  nil  I,  so  mote  I  thryve,
1330      Been  aboute  to  discryve
1331      Al  these  armes  that  ther  weren,
1332      That  they  thus  on  her  cotes  beren,
1333      For  hit  to  me  were  impossible;
1334      Men  mighte  make  of  hem  a  bible
1335      Twenty  foot  thikke,  as  I  trowe.
1336      For  certeyn,  who-so  coude  y-knowe
1337      Mighte  ther  alle  the  armes  seen
1338      Of  famous  folk  that  han  y-been
1339      In  Auffrike,  Europe,  and  Asye,
1340      Sith  first  began  the  chevalrye,
1341          Lo!  how  shulde  I  now  telle  al  this?
1342      Ne  of  the  halle  eek  what  nede  is
1343      To  tellen  yow,  that  every  wal
1344      Of  hit,  and  floor,  and  roof  and  al
1345      Was  plated  half  a  fote  thikke
1346      Of  gold,  and  that  nas  no-thing  wikke,
1347      But,  for  to  prove  in  alle  wyse,
1348      As  fyn  as  ducat  in  Venyse,
1349      Of  whiche  to  lyte  al  in  my  pouche  is?
1350      And  they  wer  set  as  thikke  of  nouchis
1351      Fulle  of  the  fynest  stones  faire,
1352      That  men  rede  in  the  Lapidaire,
1353      As  greses  growen  in  a  mede;
1354      But  hit  were  al  to  longe  to  rede
1355      The  names;  and  therfore  I  pace.
1356          But  in  this  riche  lusty  place,
1357      That  Fames  halle  called  was,
1358      Ful  moche  prees  of  folk  ther  nas,
1359      Ne  crouding,  for  to  mochil  prees.
1360      But  al  on  hye,  above  a  dees,
1361      Sitte  in  a  see  imperial,
1362      That  maad  was  of  a  rubee  al,
1363      Which  that  a  carbuncle  is  y-called,
1364      I  saugh,  perpetually  y-stalled,
1365      A  feminyne  creature;
1366      That  never  formed  by  nature
1367      Nas  swich  another  thing  y-seye.
1368      For  altherfirst,  soth  for  to  seye,
1369      Me  thoughte  that  she  was  so  lyte,
1370      That  the  lengthe  of  a  cubyte
1371      Was  lenger  than  she  semed  be;
1372      But  thus  sone,  in  a  whyle,  she
1373      Hir  tho  so  wonderliche  streighte,
1374      That  with  hir  feet  she  therthe  reighte,
1375      And  with  hir  heed  she  touched  hevene,
1376      Ther  as  shynen  sterres  sevene.
1377      And  ther-to  eek,  as  to  my  wit,
1378      I  saugh  a  gretter  wonder  yit
1379      Upon  hir  eyen  to  beholde;
1380      But  certeyn  I  hem  never  tolde;
1381      For  as  fele  eyen  hadde  she
1382      As  fetheres  upon  foules  be,
1383      Or  weren  on  the  bestes  foure
1384      That  goddes  trone  gunne  honoure,
1385      As  Iohn  writ  in  th'Apocalips.
1386      Hir  heer,  that  oundy  was  and  crips,
1387      As  burned  gold  hit  shoon  to  see.
1388      And  sooth  to  tellen,  also  she
1389      Had  also  fele  up-stonding  eres
1390      And  tonges,  as  on  bestes  heres;
1391      And  on  hir  feet  wexen  saugh  I
1392      Partriches  winges  redely.
1393          But,  lord!  the  perrie  and  the  richesse
1394      I  saugh  sitting  on  this  goddesse!
1395      And,  lord!  the  hevenish  melodye
1396      Of  songes,  ful  of  armonye,
1397      I  herde  aboute  her  trone  y-songe,
1398      That  al  the  paleys-walles  ronge!
1399      So  song  the  mighty  Muse,  she
1400      That  cleped  is  Caliopee,
1401      And  hir  eighte  sustren  eke,
1402      That  in  hir  face  semen  meke;
1403      And  evermo,  eternally,
1404      They  songe  of  Fame,  as  tho  herde  I:  --
1405      `Heried  be  thou  and  thy  name,
1406      Goddesse  of  renoun  and  of  fame!'
1407          Tho  was  I  war,  lo,  atte  laste,
1408      As  I  myn  eyen  gan  up  caste,
1409      That  this  ilke  noble  quene
1410      On  hir  shuldres  gan  sustene
1411      Bothe  tharmes  and  the  name
1412      Of  tho  that  hadde  large  fame;
1413      Alexander,  and  Hercules
1414      That  with  a  sherte  his  lyf  lees!
1415      Thus  fond  I  sitting  this  goddesse,
1416      In  nobley,  honour,  and  richesse;
1417      Of  which  I  stinte  a  whyle  now,
1418      Other  thing  to  tellen  yow.
1419          Tho  saugh  I  stonde  on  either  syde,
1420      Streight  doun  to  the  dores  wyde,
1421      Fro  the  dees,  many  a  pileer
1422      Of  metal,  that  shoon  not  ful  cleer;
1423      But  though  they  nere  of  no  richesse,
1424      Yet  they  were  maad  for  greet  noblesse,
1425      And  in  hem  greet  and  hy  sentence,
1426      And  folk  of  digne  reverence,
1427      Of  whiche  I  wol  yow  telle  fonde,
1428      Upon  the  piler  saugh  I  stonde.
1429          Alderfirst,  lo,  ther  I  sigh,
1430      Upon  a  piler  stonde  on  high,
1431      That  was  of  lede  and  yren  fyn,
1432      Him  of  secte  Saturnyn,
1433      The  Ebrayk  Iosephus,  the  olde,
1434      That  of  Iewes  gestes  tolde;
1435      And  bar  upon  his  shuldres  hye
1436      The  fame  up  of  the  Iewerye.
1437      And  by  him  stoden  other  sevene,
1438      Wyse  and  worthy  for  to  nevene,
1439      To  helpen  him  bere  up  the  charge,
1440      Hit  was  so  hevy  and  so  large.
1441      And  for  they  writen  of  batailes,
1442      As  wel  as  other  olde  mervailes,
1443      Therfor  was,  lo,  this  pileer,
1444      Of  which  that  I  yow  telle  heer,
1445      Of  lede  and  yren  bothe,  y-wis,
1446      For  yren  Martes  metal  is,
1447      Which  that  god  is  of  bataille;
1448      And  the  leed,  withouten  faille,
1449      Is,  lo,  the  metal  of  Saturne,
1450      That  hath  ful  large  wheel  to  turne.
1451      Tho  stoden  forth,  on  every  rowe,
1452      Of  hem  which  that  I  coude  knowe,
1453      Thogh  I  hem  noght  be  ordre  telle,
1454      To  make  yow  to  long  to  dwelle.
1455          These,  of  whiche  I  ginne  rede,
1456      Ther  saugh  I  stonden,  out  of  drede:
1457      Upon  an  yren  piler  strong,
1458      That  peynted  was,  al  endelonge,
1459      With  tygres  blode  in  every  place,
1460      The  Tholosan  that  highte  Stace,
1461      That  bar  of  Thebes  up  the  fame
1462      Upon  his  shuldres,  and  the  name
1463      Also  of  cruel  Achilles.
1464      And  by  him  stood,  withouten  lees,
1465      Ful  wonder  hye  on  a  pileer
1466      Of  yren,  he,  the  gret  Omeer;
1467      And  with  him  Dares  and  Tytus
1468      Before,  and  eek  he  Lollius,
1469      And  Guido  eek  de  Columpnis,
1470      And  English  Gaufride  eek,  y-wis;
1471      And  ech  of  these,  as  have  I  Ioye,
1472      Was  besy  for  to  bere  up  Troye.
1473      So  hevy  ther-of  was  the  fame,
1474      That  for  to  bere  hit  was  no  game.
1475      But  yit  I  gan  ful  wel  espye,
1476      Betwix  hem  was  a  litil  envye.
1477      Oon  seyde,  Omere  made  lyes,
1478      Feyninge  in  his  poetryes,
1479      And  was  to  Grekes  favorable;
1480      Therfor  held  he  hit  but  fable.
1481          Tho  saugh  I  stonde  on  a  pileer,
1482      That  was  of  tinned  yren  cleer,
1483      That  Latin  poete,  dan  Virgyle,
1484      That  bore  hath  up  a  longe  whyle
1485      The  fame  of  Pius  Eneas.
1486          And  next  him  on  a  piler  was,
1487      Of  coper,  Venus  clerk,  Ovyde,
1488      That  hath  y-sowen  wonder  wyde
1489      The  grete  god  of  Loves  name.
1490      And  ther  he  bar  up  wel  his  fame,
1491      Upon  his  piler,  also  hye
1492      As  I  might  see  hit  with  myn  ye:
1493      For-why  this  halle,  of  whiche  I  rede
1494      Was  woxe  on  highte,  lengthe  and  brede,
1495      Wel  more,  by  a  thousand  del,
1496      Than  hit  was  erst,  that  saugh  I  wel.
1497          Tho  saugh  I,  on  a  piler  by,
1498      Of  yren  wroght  ful  sternely,
1499      The  grete  poete,  daun  Lucan,
1500      And  on  his  shuldres  bar  up  than,
1501      As  highe  as  that  I  mighte  see,
1502      The  fame  of  Iulius  and  Pompee.
1503      And  by  him  stoden  alle  these  clerkes,
1504      That  writen  of  Romes  mighty  werkes,
1505      That,  if  I  wolde  hir  names  telle,
1506      Al  to  longe  most  I  dwelle.
1507          And  next  him  on  a  piler  stood
1508      Of  soulfre,  lyk  as  he  were  wood,
1509      Dan  Claudian,  the  soth  to  telle,
1510      That  bar  up  al  the  fame  of  helle,
1511      Of  Pluto,  and  of  Proserpyne,
1512      That  quene  is  of  the  derke  pyne.
1513          What  shulde  I  more  telle  of  this?
1514      The  halle  was  al  ful,  y-wis,
1515      Of  hem  that  writen  olde  gestes,
1516      As  ben  on  trees  rokes  nestes;
1517      But  hit  a  ful  confus  matere
1518      Were  al  the  gestes  for  to  here,
1519      That  they  of  write,  and  how  they  highte.
1520      But  whyl  that  I  beheld  this  sighte,
1521      I  herde  a  noise  aprochen  blyve,
1522      That  ferde  as  been  don  in  an  hyve,
1523      Agen  her  tyme  of  out-fleyinge;
1524      Right  swiche  a  maner  murmuringe,
1525      For  al  the  world,  hit  semed  me.
1526          Tho  gan  I  loke  aboute  and  see,
1527      That  ther  come  entring  in  the  halle
1528      A  right  gret  company  with-alle,
1529      And  that  of  sondry  regiouns,
1530      Of  alleskinnes  condiciouns,
1531      That  dwelle  in  erthe  under  the  mone,
1532      Pore  and  ryche.  And  also  sone
1533      As  they  were  come  into  the  halle,
1534      They  gonne  doun  on  knees  falle
1535      Before  this  ilke  noble  quene,
1536      And  seyde,  `Graunte  us,  lady  shene,
1537      Ech  of  us,  of  thy  grace,  a  bone!'
1538      And  somme  of  hem  she  graunted  sone,
1539      And  somme  she  werned  wel  and  faire;
1540      And  somme  she  graunted  the  contraire
1541      Of  hir  axing  utterly,
1542      But  thus  I  seye  yow  trewely,
1543      What  hir  cause  was,  I  niste.
1544      For  of  this  folk,  ful  wel  I  wiste,
1545      They  hadde  good  fame  ech  deserved,
1546      Althogh  they  were  diversly  served;
1547      Right  as  hir  suster,  dame  Fortune,
1548      Is  wont  to  serven  in  comune.
1549          Now  herkne  how  she  gan  to  paye
1550      That  gonne  hir  of  hir  grace  praye;
1551      And  yit,  lo,  al  this  companye
1552      Seyden  sooth,  and  noght  a  lye.
1553      `Madame,'  seyden  they,  `we  be
1554      Folk  that  heer  besechen  thee,
1555      That  thou  graunte  us  now  good  fame,
1556      And  let  our  werkes  han  that  name;
1557      In  ful  recompensacioun
1558      Of  good  werk,  give  us  good  renoun.'
1559          `I  werne  yow  hit,'  quod  she  anoon,
1560      `Ye  gete  of  me  good  fame  noon,
1561      By  god!  and  therfor  go  your  wey.'
1562          `Alas,'  quod  they,  `and  welaway!
1563      Telle  us,  what  may  your  cause  be?'
1564          `For  me  list  hit  noght,'  quod  she;
1565      `No  wight  shal  speke  of  yow,  y-wis,
1566      Good  ne  harm,  ne  that  ne  this.'
1567      And  with  that  word  she  gan  to  calle
1568      Hir  messanger,  that  was  in  halle,
1569      And  bad  that  he  shulde  faste  goon,
1570      Up  peyne  to  be  blind  anoon,
1571      For  Eolus,  the  god  of  winde;  --
1572      `In  Trace  ther  ye  shul  him  finde,
1573      And  bid  him  bringe  his  clarioun,
1574      That  is  ful  dyvers  of  his  soun,
1575      And  hit  is  cleped  Clere  Laude,
1576      With  which  he  wont  is  to  heraude
1577      Hem  that  me  list  y-preised  be:
1578      And  also  bid  him  how  that  he
1579      Bringe  his  other  clarioun,
1580      That  highte  Sclaundre  in  every  toun,
1581      With  which  he  wont  is  to  diffame
1582      Hem  that  me  list,  and  do  hem  shame.'
1583          This  messanger  gan  faste  goon,
1584      And  found  wher,  in  a  cave  of  stoon,
1585      In  a  contree  that  highte  Trace,
1586      This  Eolus,  with  harde  grace,
1587      Held  the  windes  in  distresse,
1588      And  gan  hem  under  him  to  presse,
1589      That  they  gonne  as  beres  rore,
1590      He  bond  and  pressed  hem  so  sore.
1591          This  messanger  gan  faste  crye,
1592      `Rys  up,'  quod  he,  `and  faste  hye,
1593      Til  that  thou  at  my  lady  be;
1594      And  tak  thy  clarions  eek  with  thee,
1595      And  speed  the  forth.'  And  he  anon
1596      Took  to  a  man,  that  hight  Triton,
1597      His  clariouns  to  bere  tho,
1598      And  leet  a  certeyn  wind  to  go,
1599      That  blew  so  hidously  and  hye,
1600      That  hit  ne  lefte  not  a  skye
1601      In  al  the  welken  longe  an  brood.
1602          This  Eolus  no-wher  abood
1603      Til  he  was  come  at  Fames  feet,
1604      And  eek  the  man  that  Triton  heet;
1605      And  ther  he  stood,  as  still  as  stoon.
1606      And  her-withal  ther  com  anoon
1607      Another  huge  companye
1608      Of  gode  folk,  and  gunne  crye,
1609      `Lady,  graunte  us  now  good  fame,
1610      And  lat  our  werkes  han  that  name
1611      Now,  in  honour  of  gentilesse,
1612      And  also  god  your  soule  blesse!
1613      For  we  han  wel  deserved  hit,
1614      Therfore  is  right  that  we  ben  quit.'
1615          `As  thryve  I,'  quod  she,  `ye  shal  faile,
1616      Good  werkes  shal  yow  noght  availe
1617      To  have  of  me  good  fame  as  now.
1618      But  wite  ye  what?  Y  graunte  yow,
1619      That  ye  shal  have  a  shrewed  fame
1620      And  wikked  loos,  and  worse  name,
1621      Though  ye  good  loos  have  wel  deserved.
1622      Now  go  your  wey,  for  ye  be  served;
1623      And  thou,  dan  Eolus,  let  see!
1624      Tak  forth  thy  trumpe  anon,'  quod  she,
1625      `That  is  y-cleped  Sclaunder  light,
1626      And  blow  her  loos,  that  every  wight
1627      Speke  of  hem  harm  and  shrewednesse,
1628      In  stede  of  good  and  worthinesse.
1629      For  thou  shalt  trumpe  al  the  contraire
1630      Of  that  they  han  don  wel  or  faire.'
1631          `Alas,'  thoughte  I,  `what  aventures
1632      Han  these  sory  creatures!
1633      For  they,  amonges  al  the  pres,
1634      Shul  thus  be  shamed,  gilteles!
1635      But  what!  hit  moste  nedes  be.'
1636          What  did  this  Eolus,  but  he
1637      Tok  out  his  blakke  trumpe  of  bras,
1638      That  fouler  than  the  devil  was,
1639      And  gan  this  trumpe  for  to  blowe,
1640      As  al  the  world  shulde  overthrowe;
1641      That  through-out  every  regioun
1642      Wente  this  foule  trumpes  soun,
1643      As  swift  as  pelet  out  of  gonne,
1644      Whan  fyr  is  in  the  poudre  ronne.
1645  

Нові твори