Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 345


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

7. THE WIFE OF BATH'S TALE

Prologue

 1  "Experience,  though  noon  auctoritee
 2  Were  in  this  world,  is  right  ynogh  for  me
 3  To  speke  of  wo  that  is  in  mariage;
 4  For,  lordynges,  sith  I  twelve  yeer  was  of  age,
 5  Thonked  be  God  that  is  eterne  on  lyve,
 6  Housbondes  at  chirche  dore  I  have  had  fyve  --
 7  If  I  so  ofte  myghte  have  ywedded  bee  --
 8  And  alle  were  worthy  men  in  hir  degree.
 9  But  me  was  toold,  certeyn,  nat  longe  agoon  is,
 10  That  sith  that  Crist  ne  wente  nevere  but  onis
 11  To  weddyng,  in  the  Cane  of  Galilee,
 12  That  by  the  same  ensample  taughte  he  me
 13  That  I  ne  sholde  wedded  be  but  ones.
 14  Herkne  eek,  lo,  which  a  sharp  word  for  the  nones,
 15  Biside  a  welle,  Jhesus,  God  and  man,
 16  Spak  in  repreeve  of  the  Samaritan:
 17  `Thou  hast  yhad  fyve  housbondes,'  quod  he,
 18  `  And  that  ilke  man  that  now  hath  thee
 19  Is  noght  thyn  housbonde,'  thus  seyde  he  certeyn.
 20  What  that  he  mente  therby,  I  kan  nat  seyn;
 21  But  that  I  axe,  why  that  the  fifthe  man
 22  Was  noon  housbonde  to  the  Samaritan?
 23  How  manye  myghte  she  have  in  mariage?
 24  Yet  herde  I  nevere  tellen  in  myn  age
 25  Upon  this  nombre  diffinicioun.
 26  Men  may  devyne  and  glosen,  up  and  doun,
 27  But  wel  I  woot,  expres,  withoute  lye,
 28  God  bad  us  for  to  wexe  and  multiplye;
 29  That  gentil  text  kan  I  wel  understonde.
 30  Eek  wel  I  woot,  he  seyde  myn  housbonde
 31  Sholde  lete  fader  and  mooder  and  take  to  me.
 32  But  of  no  nombre  mencion  made  he,
 33  Of  bigamye,  or  of  octogamye;
 34  Why  sholde  men  thanne  speke  of  it  vileynye?
 35  Lo,  heere  the  wise  kyng,  daun  Salomon;
 36  I  trowe  he  hadde  wyves  mo  than  oon.
 37  As  wolde  God  it  leveful  were  unto  me
 38  To  be  refresshed  half  so  ofte  as  he!
 39  Which  yifte  of  God  hadde  he  for  alle  his  wyvys!
 40  No  man  hath  swich  that  in  this  world  alyve  is.
 41  God  woot,  this  noble  kyng,  as  to  my  wit,
 42  The  firste  nyght  had  many  a  myrie  fit
 43  With  ech  of  hem,  so  wel  was  hym  on  lyve.
 44  Yblessed  be  God  that  I  have  wedded  fyve!
 44a  [Of  whiche  I  have  pyked  out  the  beste,
 44b  Bothe  of  here  nether  purs  and  of  here  cheste.
 44c  Diverse  scoles  maken  parfyt  clerkes,
 44d  And  diverse  practyk  in  many  sondry  werkes
 44e  Maketh  the  werkman  parfyt  sekirly;
 44f  Of  fyve  husbondes  scoleiyng  am  I.]
 45  Welcome  the  sixte,  whan  that  evere  he  shal.
 46  For  sothe,  I  wol  nat  kepe  me  chaast  in  al.
 47  Whan  myn  housbonde  is  fro  the  world  ygon,
 48  Som  Cristen  man  shal  wedde  me  anon,
 49  For  thanne  th'  apostle  seith  that  I  am  free
 50  To  wedde,  a  Goddes  half,  where  it  liketh  me.
 51  He  seith  that  to  be  wedded  is  no  synne;
 52  Bet  is  to  be  wedded  than  to  brynne.
 53  What  rekketh  me,  thogh  folk  seye  vileynye
 54  Of  shrewed  Lameth  and  his  bigamye?
 55  I  woot  wel  Abraham  was  an  hooly  man,
 56  And  Jacob  eek,  as  ferforth  as  I  kan;
 57  And  ech  of  hem  hadde  wyves  mo  than  two,
 58  And  many  another  holy  man  also.
 59  Wher  can  ye  seye,  in  any  manere  age,
 60  That  hye  God  defended  mariage
 61  By  expres  word?  I  pray  yow,  telleth  me.
 62  Or  where  comanded  he  virginitee?
 63  I  woot  as  wel  as  ye,  it  is  no  drede,
 64  Th'  apostel,  whan  he  speketh  of  maydenhede,
 65  He  seyde  that  precept  therof  hadde  he  noon.
 66  Men  may  conseille  a  womman  to  been  oon,
 67  But  conseillyng  is  no  comandement.
 68  He  putte  it  in  oure  owene  juggement;
 69  For  hadde  God  comanded  maydenhede,
 70  Thanne  hadde  he  dampned  weddyng  with  the  dede.
 71  And  certes,  if  ther  were  no  seed  ysowe,
 72  Virginitee,  thanne  wherof  sholde  it  growe?
 73  Poul  dorste  nat  comanden,  atte  leeste,
 74  A  thyng  of  which  his  maister  yaf  noon  heeste.
 75  The  dart  is  set  up  for  virginitee;
 76  Cacche  whoso  may,  who  renneth  best  lat  see.
 77  But  this  word  is  nat  taken  of  every  wight,
 78  But  ther  as  God  lust  gyve  it  of  his  myght.
 79  I  woot  wel  that  th'  apostel  was  a  mayde;
 80  But  nathelees,  thogh  that  he  wroot  and  sayde
 81  He  wolde  that  every  wight  were  swich  as  he,
 82  Al  nys  but  conseil  to  virginitee.
 83  And  for  to  been  a  wyf  he  yaf  me  leve
 84  Of  indulgence;  so  nys  it  no  repreve
 85  To  wedde  me,  if  that  my  make  dye,
 86  Withouten  excepcion  of  bigamye.
 87  Al  were  it  good  no  womman  for  to  touche  --
 88  He  mente  as  in  his  bed  or  in  his  couche,
 89  For  peril  is  bothe  fyr  and  tow  t'  assemble;
 90  Ye  knowe  what  this  ensample  may  resemble.
 91  This  is  al  and  som:  he  heeld  virginitee
 92  Moore  parfit  than  weddyng  in  freletee.
 93  Freletee  clepe  I,  but  if  that  he  and  she
 94  Wolde  leden  al  hir  lyf  in  chastitee.
 95  I  graunte  it  wel;  I  have  noon  envie,
 96  Thogh  maydenhede  preferre  bigamye.
 97  It  liketh  hem  to  be  clene,  body  and  goost;
 98  Of  myn  estaat  I  nyl  nat  make  no  boost,
 99  For  wel  ye  knowe,  a  lord  in  his  houshold,
 100  He  nath  nat  every  vessel  al  of  gold;
 101  Somme  been  of  tree,  and  doon  hir  lord  servyse.
 102  God  clepeth  folk  to  hym  in  sondry  wyse,
 103  And  everich  hath  of  God  a  propre  yifte  --
 104  Som  this,  som  that,  as  hym  liketh  shifte.
 105  Virginitee  is  greet  perfeccion,
 106  And  continence  eek  with  devocion,
 107  But  Crist,  that  of  perfeccion  is  welle,
 108  Bad  nat  every  wight  he  sholde  go  selle
 109  Al  that  he  hadde,  and  gyve  it  to  the  poore,
 110  And  in  swich  wise  folwe  hym  and  his  foore.
 111  He  spak  to  hem  that  wolde  lyve  parfitly;
 112  And  lordynges,  by  youre  leve,  that  am  nat  I.
 113  I  wol  bistowe  the  flour  of  al  myn  age
 114  In  the  actes  and  in  fruyt  of  mariage.
 115  Telle  me  also,  to  what  conclusion
 116  Were  membres  maad  of  generacion,
 117  And  of  so  parfit  wys  a  [wright]  ywroght?
 118  Trusteth  right  wel,  they  were  nat  maad  for  noght.
 119  Glose  whoso  wole,  and  seye  bothe  up  and  doun
 120  That  they  were  maked  for  purgacioun
 121  Of  uryne,  and  oure  bothe  thynges  smale
 122  Were  eek  to  knowe  a  femele  from  a  male,
 123  And  for  noon  oother  cause  --  say  ye  no?
 124  The  experience  woot  wel  it  is  noght  so.
 125  So  that  the  clerkes  be  nat  with  me  wrothe,
 126  I  sey  this:  that  they  maked  ben  for  bothe;
 127  That  is  to  seye,  for  office  and  for  ese
 128  Of  engendrure,  ther  we  nat  God  displese.
 129  Why  sholde  men  elles  in  hir  bookes  sette
 130  That  man  shal  yelde  to  his  wyf  hire  dette?
 131  Now  wherwith  sholde  he  make  his  paiement,
 132  If  he  ne  used  his  sely  instrument?
 133  Thanne  were  they  maad  upon  a  creature
 134  To  purge  uryne,  and  eek  for  engendrure.
 135  But  I  seye  noght  that  every  wight  is  holde,
 136  That  hath  swich  harneys  as  I  to  yow  tolde,
 137  To  goon  and  usen  hem  in  engendrure.
 138  Thanne  sholde  men  take  of  chastitee  no  cure.
 139  Crist  was  a  mayde  and  shapen  as  a  man,
 140  And  many  a  seint,  sith  that  the  world  bigan;
 141  Yet  lyved  they  evere  in  parfit  chastitee.
 142  I  nyl  envye  no  virginitee.
 143  Lat  hem  be  breed  of  pured  whete-seed,
 144  And  lat  us  wyves  hoten  barly-breed;
 145  And  yet  with  barly-breed,  Mark  telle  kan,
 146  Oure  Lord  Jhesu  refresshed  many  a  man.
 147  In  swich  estaat  as  God  hath  cleped  us
 148  I  wol  persevere;  I  nam  nat  precius.
 149  In  wyfhod  I  wol  use  myn  instrument
 150  As  frely  as  my  Makere  hath  it  sent.
 151  If  I  be  daungerous,  God  yeve  me  sorwe!
 152  Myn  housbonde  shal  it  have  bothe  eve  and  morwe,
 153  Whan  that  hym  list  come  forth  and  paye  his  dette.
 154  An  housbonde  I  wol  have  --  I  wol  nat  lette  --
 155  Which  shal  be  bothe  my  dettour  and  my  thral,
 156  And  have  his  tribulacion  withal
 157  Upon  his  flessh,  whil  that  I  am  his  wyf.
 158  I  have  the  power  durynge  al  my  lyf
 159  Upon  his  propre  body,  and  noght  he.
 160  Right  thus  the  Apostel  tolde  it  unto  me,
 161  And  bad  oure  housbondes  for  to  love  us  weel.
 162  Al  this  sentence  me  liketh  every  deel"  --
 163  Up  stirte  the  Pardoner,  and  that  anon;
 164  "Now,  dame,"  quod  he,  "by  God  and  by  Seint  John!
 165  Ye  been  a  noble  prechour  in  this  cas.
 166  I  was  aboute  to  wedde  a  wyf;  allas!
 167  What  sholde  I  bye  it  on  my  flessh  so  deere?
 168  Yet  hadde  I  levere  wedde  no  wyf  to-yeere!"
 169  "  Abyde!"  quod  she,  "my  tale  is  nat  bigonne.
 170  Nay,  thou  shalt  drynken  of  another  tonne,
 171  Er  that  I  go,  shal  savoure  wors  than  ale.
 172  And  whan  that  I  have  toold  thee  forth  my  tale
 173  Of  tribulacion  in  mariage,
 174  Of  which  I  am  expert  in  al  myn  age  --
 175  This  is  to  seyn,  myself  have  been  the  whippe  --
 176  Than  maystow  chese  wheither  thou  wolt  sippe
 177  Of  thilke  tonne  that  I  shal  abroche.
 178  Be  war  of  it,  er  thou  to  ny  approche;
 179  For  I  shal  telle  ensamples  mo  than  ten.
 180  `Whoso  that  nyl  be  war  by  othere  men,
 181  By  hym  shul  othere  men  corrected  be.'
 182  The  same  wordes  writeth  Ptholomee;
 183  Rede  in  his  Almageste,  and  take  it  there."
 184  "Dame,  I  wolde  praye  yow,  if  youre  wyl  it  were,"
 185  Seyde  this  Pardoner,  "as  ye  bigan,
 186  Telle  forth  youre  tale,  spareth  for  no  man,
 187  And  teche  us  yonge  men  of  youre  praktike."
 188  "Gladly,"  quod  she,  "sith  it  may  yow  like;
 189  But  yet  I  praye  to  al  this  compaignye,
 190  If  that  I  speke  after  my  fantasye,
 191  As  taketh  not  agrief  of  that  I  seye,
 192  For  myn  entente  nys  but  for  to  pleye.
 193  Now,  sire,  now  wol  I  telle  forth  my  tale.
 194  As  evere  moote  I  drynken  wyn  or  ale,
 195  I  shal  seye  sooth;  tho  housbondes  that  I  hadde,
 196  As  thre  of  hem  were  goode,  and  two  were  badde.
 197  The  thre  were  goode  men,  and  riche,  and  olde;
 198  Unnethe  myghte  they  the  statut  holde
 199  In  which  that  they  were  bounden  unto  me.
 200  Ye  woot  wel  what  I  meene  of  this,  pardee!
 201  As  help  me  God,  I  laughe  whan  I  thynke
 202  How  pitously  a-nyght  I  made  hem  swynke!
 203  And,  by  my  fey,  I  tolde  of  it  no  stoor.
 204  They  had  me  yeven  hir  lond  and  hir  tresoor;
 205  Me  neded  nat  do  lenger  diligence
 206  To  wynne  hir  love,  or  doon  hem  reverence.
 207  They  loved  me  so  wel,  by  God  above,
 208  That  I  ne  tolde  no  deyntee  of  hir  love!
 209  A  wys  womman  wol  bisye  hire  evere  in  oon
 210  To  gete  hire  love,  ye,  ther  as  she  hath  noon.
 211  But  sith  I  hadde  hem  hoolly  in  myn  hond,
 212  And  sith  they  hadde  me  yeven  al  hir  lond,
 213  What  sholde  I  taken  keep  hem  for  to  plese,
 214  But  it  were  for  my  profit  and  myn  ese?
 215  I  sette  hem  so  a-werke,  by  my  fey,
 216  That  many  a  nyght  they  songen  `Weilawey!'
 217  The  bacon  was  nat  fet  for  hem,  I  trowe,
 218  That  som  men  han  in  Essex  at  Dunmowe.
 219  I  governed  hem  so  wel,  after  my  lawe,
 220  That  ech  of  hem  ful  blisful  was  and  fawe
 221  To  brynge  me  gaye  thynges  fro  the  fayre.
 222  They  were  ful  glad  whan  I  spak  to  hem  faire,
 223  For,  God  it  woot,  I  chidde  hem  spitously.
 224  Now  herkneth  hou  I  baar  me  proprely,
 225  Ye  wise  wyves,  that  kan  understonde.
 226  Thus  shulde  ye  speke  and  bere  hem  wrong  on  honde,
 227  For  half  so  boldely  kan  ther  no  man
 228  Swere  and  lyen,  as  a  womman  kan.
 229  I  sey  nat  this  by  wyves  that  been  wyse,
 230  But  if  it  be  whan  they  hem  mysavyse.
 231  A  wys  wyf,  if  that  she  kan  hir  good,
 232  Shal  beren  hym  on  honde  the  cow  is  wood,
 233  And  take  witnesse  of  hir  owene  mayde
 234  Of  hir  assent.  But  herkneth  how  I  sayde:
 235  `Sire  olde  kaynard,  is  this  thyn  array?
 236  Why  is  my  neighebores  wyf  so  gay?
 237  She  is  honoured  overal  ther  she  gooth;
 238  I  sitte  at  hoom;  I  have  no  thrifty  clooth.
 239  What  dostow  at  my  neighebores  hous?
 240  Is  she  so  fair?  Artow  so  amorous?
 241  What  rowne  ye  with  oure  mayde?  Benedicite!
 242  Sire  olde  lecchour,  lat  thy  japes  be!
 243  And  if  I  have  a  gossib  or  a  freend,
 244  Withouten  gilt,  thou  chidest  as  a  feend,
 245  If  that  I  walke  or  pleye  unto  his  hous!
 246  Thou  comest  hoom  as  dronken  as  a  mous,
 247  And  prechest  on  thy  bench,  with  yvel  preef!
 248  Thou  seist  to  me  it  is  a  greet  meschief
 249  To  wedde  a  povre  womman,  for  costage;
 250  And  if  that  she  be  riche,  of  heigh  parage,
 251  Thanne  seistow  that  it  is  a  tormentrie
 252  To  soffre  hire  pride  and  hire  malencolie.
 253  And  if  that  she  be  fair,  thou  verray  knave,
 254  Thou  seyst  that  every  holour  wol  hire  have;
 255  She  may  no  while  in  chastitee  abyde,
 256  That  is  assailled  upon  ech  a  syde.
 257  Thou  seyst  som  folk  desiren  us  for  richesse,
 258  Somme  for  oure  shap,  and  somme  for  oure  fairnesse,
 259  And  som  for  she  kan  outher  synge  or  daunce,
 260  And  som  for  gentillesse  and  daliaunce;
 261  Som  for  hir  handes  and  hir  armes  smale;
 262  Thus  goth  al  to  the  devel,  by  thy  tale.
 263  Thou  seyst  men  may  nat  kepe  a  castel  wal,
 264  It  may  so  longe  assailled  been  overal.
 265  And  if  that  she  be  foul,  thou  seist  that  she
 266  Coveiteth  every  man  that  she  may  se,
 267  For  as  a  spanyel  she  wol  on  hym  lepe,
 268  Til  that  she  fynde  som  man  hire  to  chepe.
 269  Ne  noon  so  grey  goos  gooth  ther  in  the  lake
 270  As,  seistow,  wol  been  withoute  make.
 271  And  seyst  it  is  an  hard  thyng  for  to  welde
 272  A  thyng  that  no  man  wole,  his  thankes,  helde.
 273  Thus  seistow,  lorel,  whan  thow  goost  to  bedde,
 274  And  that  no  wys  man  nedeth  for  to  wedde,
 275  Ne  no  man  that  entendeth  unto  hevene.
 276  With  wilde  thonder-dynt  and  firy  levene
 277  Moote  thy  welked  nekke  be  tobroke!
 278  Thow  seyst  that  droppyng  houses,  and  eek  smoke,
 279  And  chidyng  wyves  maken  men  to  flee
 280  Out  of  hir  owene  houses;  a,  benedicitee!
 281  What  eyleth  swich  an  old  man  for  to  chide?
 282  Thow  seyst  we  wyves  wol  oure  vices  hide
 283  Til  we  be  fast,  and  thanne  we  wol  hem  shewe  --
 284  Wel  may  that  be  a  proverbe  of  a  shrewe!
 285  Thou  seist  that  oxen,  asses,  hors,  and  houndes,
 286  They  been  assayed  at  diverse  stoundes;
 287  Bacyns,  lavours,  er  that  men  hem  bye,
 288  Spoones  and  stooles,  and  al  swich  housbondrye,
 289  And  so  been  pottes,  clothes,  and  array;
 290  But  folk  of  wyves  maken  noon  assay,
 291  Til  they  be  wedded  --  olde  dotard  shrewe!  --
 292  And  thanne,  seistow,  we  wol  oure  vices  shewe.
 293  Thou  seist  also  that  it  displeseth  me
 294  But  if  that  thou  wolt  preyse  my  beautee,
 295  And  but  thou  poure  alwey  upon  my  face,
 296  And  clepe  me  "faire  dame"  in  every  place.
 297  And  but  thou  make  a  feeste  on  thilke  day
 298  That  I  was  born,  and  make  me  fressh  and  gay;
 299  And  but  thou  do  to  my  norice  honour,
 300  And  to  my  chamberere  withinne  my  bour,
 301  And  to  my  fadres  folk  and  his  allyes  --
 302  Thus  seistow,  olde  barel-ful  of  lyes!
 303  And  yet  of  oure  apprentice  Janekyn,
 304  For  his  crispe  heer,  shynynge  as  gold  so  fyn,
 305  And  for  he  squiereth  me  bothe  up  and  doun,
 306  Yet  hastow  caught  a  fals  suspecioun.
 307  I  wol  hym  noght,  thogh  thou  were  deed  tomorwe!
 308  But  tel  me  this:  why  hydestow,  with  sorwe,
 309  The  keyes  of  thy  cheste  awey  fro  me?
 310  It  is  my  good  as  wel  as  thyn,  pardee!
 311  What,  wenestow  make  an  ydiot  of  oure  dame?
 312  Now  by  that  lord  that  called  is  Seint  Jame,
 313  Thou  shalt  nat  bothe,  thogh  that  thou  were  wood,
 314  Be  maister  of  my  body  and  of  my  good;
 315  That  oon  thou  shalt  forgo,  maugree  thyne  yen.
 316  What  helpith  it  of  me  to  enquere  or  spyen?
 317  I  trowe  thou  woldest  loke  me  in  thy  chiste!
 318  Thou  sholdest  seye,  "Wyf,  go  wher  thee  liste;
 319  Taak  youre  disport;  I  wol  nat  leve  no  talys.
 320  I  knowe  yow  for  a  trewe  wyf,  dame  Alys."
 321  We  love  no  man  that  taketh  kep  or  charge
 322  Wher  that  we  goon;  we  wol  ben  at  oure  large.
 323  Of  alle  men  yblessed  moot  he  be,
 324  The  wise  astrologien,  Daun  Ptholome,
 325  That  seith  this  proverbe  in  his  Almageste:
 326  "Of  alle  men  his  wysdom  is  the  hyeste
 327  That  rekketh  nevere  who  hath  the  world  in  honde."
 328  By  this  proverbe  thou  shalt  understonde,
 329  Have  thou  ynogh,  what  thar  thee  recche  or  care
 330  How  myrily  that  othere  folkes  fare?
 331  For,  certeyn,  olde  dotard,  by  youre  leve,
 332  Ye  shul  have  queynte  right  ynogh  at  eve.
 333  He  is  to  greet  a  nygard  that  wolde  werne
 334  A  man  to  lighte  a  candle  at  his  lanterne;
 335  He  shal  have  never  the  lasse  light,  pardee.
 336  Have  thou  ynogh,  thee  thar  nat  pleyne  thee.
 337  Thou  seyst  also,  that  if  we  make  us  gay
 338  With  clothyng,  and  with  precious  array,
 339  That  it  is  peril  of  oure  chastitee;
 340  And  yet  --  with  sorwe!  --  thou  most  enforce  thee,
 341  And  seye  thise  wordes  in  the  Apostles  name:
 342  "In  habit  maad  with  chastitee  and  shame
 343  Ye  wommen  shul  apparaille  yow,"  quod  he,
 344  "  And  noght  in  tressed  heer  and  gay  perree,
 345  As  perles,  ne  with  gold,  ne  clothes  riche."
 346  After  thy  text,  ne  after  thy  rubriche,
 347  I  wol  nat  wirche  as  muchel  as  a  gnat.
 348  Thou  seydest  this,  that  I  was  lyk  a  cat;
 349  For  whoso  wolde  senge  a  cattes  skyn,
 350  Thanne  wolde  the  cat  wel  dwellen  in  his  in;
 351  And  if  the  cattes  skyn  be  slyk  and  gay,
 352  She  wol  nat  dwelle  in  house  half  a  day,
 353  But  forth  she  wole,  er  any  day  be  dawed,
 354  To  shewe  hir  skyn  and  goon  a-caterwawed.
 355  This  is  to  seye,  if  I  be  gay,  sire  shrewe,
 356  I  wol  renne  out  my  borel  for  to  shewe.
 357  Sire  olde  fool,  what  helpeth  thee  to  spyen?
 358  Thogh  thou  preye  Argus  with  his  hundred  yen
 359  To  be  my  warde-cors,  as  he  kan  best,
 360  In  feith,  he  shal  nat  kepe  me  but  me  lest;
 361  Yet  koude  I  make  his  berd,  so  moot  I  thee!
 362  Thou  seydest  eek  that  ther  been  thynges  thre,
 363  The  whiche  thynges  troublen  al  this  erthe,
 364  And  that  no  wight  may  endure  the  ferthe.
 365  O  leeve  sire  shrewe,  Jhesu  shorte  thy  lyf!
 366  Yet  prechestow  and  seyst  an  hateful  wyf
 367  Yrekened  is  for  oon  of  thise  meschances.
 368  Been  ther  none  othere  maner  resemblances
 369  That  ye  may  likne  youre  parables  to,
 370  But  if  a  sely  wyf  be  oon  of  tho?
 371  Thou  liknest  eek  wommenes  love  to  helle,
 372  To  bareyne  lond,  ther  water  may  nat  dwelle.
 373  Thou  liknest  it  also  to  wilde  fyr;
 374  The  moore  it  brenneth,  the  moore  it  hath  desir
 375  To  consume  every  thyng  that  brent  wole  be.
 376  Thou  seyest,  right  as  wormes  shende  a  tree,
 377  Right  so  a  wyf  destroyeth  hire  housbonde;
 378  This  knowe  they  that  been  to  wyves  bonde.'
 379  Lordynges,  right  thus,  as  ye  have  understonde,
 380  Baar  I  stifly  myne  olde  housbondes  on  honde
 381  That  thus  they  seyden  in  hir  dronkenesse;
 382  And  al  was  fals,  but  that  I  took  witnesse
 383  On  Janekyn,  and  on  my  nece  also.
 384  O  Lord!  The  peyne  I  dide  hem  and  the  wo,
 385  Ful  giltelees,  by  Goddes  sweete  pyne!
 386  For  as  an  hors  I  koude  byte  and  whyne.
 387  I  koude  pleyne,  and  yit  was  in  the  gilt,
 388  Or  elles  often  tyme  hadde  I  been  spilt.
 389  Whoso  that  first  to  mille  comth,  first  grynt;
 390  I  pleyned  first,  so  was  oure  werre  ystynt.
 391  They  were  ful  glade  to  excuse  hem  blyve
 392  Of  thyng  of  which  they  nevere  agilte  hir  lyve.
 393  Of  wenches  wolde  I  beren  hem  on  honde,
 394  Whan  that  for  syk  unnethes  myghte  they  stonde.
 395  Yet  tikled  I  his  herte,  for  that  he
 396  Wende  that  I  hadde  of  hym  so  greet  chiertee!
 397  I  swoor  that  al  my  walkynge  out  by  nyghte
 398  Was  for  t'  espye  wenches  that  he  dighte;
 399  Under  that  colour  hadde  I  many  a  myrthe.
 400  For  al  swich  wit  is  yeven  us  in  oure  byrthe;
 401  Deceite,  wepyng,  spynnyng  God  hath  yive
 402  To  wommen  kyndely,  whil  that  they  may  lyve.
 403  And  thus  of  o  thyng  I  avaunte  me:
 404  Atte  ende  I  hadde  the  bettre  in  ech  degree,
 405  By  sleighte,  or  force,  or  by  som  maner  thyng,
 406  As  by  continueel  murmur  or  grucchyng.
 407  Namely  abedde  hadden  they  meschaunce:
 408  Ther  wolde  I  chide  and  do  hem  no  plesaunce;
 409  I  wolde  no  lenger  in  the  bed  abyde,
 410  If  that  I  felte  his  arm  over  my  syde,
 411  Til  he  had  maad  his  raunson  unto  me;
 412  Thanne  wolde  I  suffre  hym  do  his  nycetee.
 413  And  therfore  every  man  this  tale  I  telle,
 414  Wynne  whoso  may,  for  al  is  for  to  selle;
 415  With  empty  hand  men  may  none  haukes  lure.
 416  For  wynnyng  wolde  I  al  his  lust  endure,
 417  And  make  me  a  feyned  appetit;
 418  And  yet  in  bacon  hadde  I  nevere  delit.
 419  That  made  me  that  evere  I  wolde  hem  chide,
 420  For  thogh  the  pope  hadde  seten  hem  biside,
 421  I  wolde  nat  spare  hem  at  hir  owene  bord,
 422  For,  by  my  trouthe,  I  quitte  hem  word  for  word.
 423  As  helpe  me  verray  God  omnipotent,
 424  Though  I  right  now  sholde  make  my  testament,
 425  I  ne  owe  hem  nat  a  word  that  it  nys  quit.
 426  I  broghte  it  so  aboute  by  my  wit
 427  That  they  moste  yeve  it  up,  as  for  the  beste,
 428  Or  elles  hadde  we  nevere  been  in  reste;
 429  For  thogh  he  looked  as  a  wood  leon,
 430  Yet  sholde  he  faille  of  his  conclusion.
 431  Thanne  wolde  I  seye,  `Goode  lief,  taak  keep
 432  How  mekely  looketh  Wilkyn,  oure  sheep!
 433  Com  neer,  my  spouse,  lat  me  ba  thy  cheke!
 434  Ye  sholde  been  al  pacient  and  meke,
 435  And  han  a  sweete  spiced  conscience,
 436  Sith  ye  so  preche  of  Jobes  pacience.
 437  Suffreth  alwey,  syn  ye  so  wel  kan  preche;
 438  And  but  ye  do,  certein  we  shal  yow  teche
 439  That  it  is  fair  to  have  a  wyf  in  pees.
 440  Oon  of  us  two  moste  bowen,  doutelees,
 441  And  sith  a  man  is  moore  resonable
 442  Than  womman  is,  ye  moste  been  suffrable.
 443  What  eyleth  yow  to  grucche  thus  and  grone?
 444  Is  it  for  ye  wolde  have  my  queynte  allone?
 445  Wy,  taak  it  al!  Lo,  have  it  every  deel!
 446  Peter!  I  shrewe  yow,  but  ye  love  it  weel;
 447  For  if  I  wolde  selle  my  bele  chose,
 448  I  koude  walke  as  fressh  as  is  a  rose;
 449  But  I  wol  kepe  it  for  youre  owene  tooth.
 450  Ye  be  to  blame,  by  God!  I  sey  yow  sooth.'
 451  Swiche  manere  wordes  hadde  we  on  honde.
 452  Now  wol  I  speken  of  my  fourthe  housbonde.
 453  My  fourthe  housbonde  was  a  revelour  --
 454  This  is  to  seyn,  he  hadde  a  paramour  --
 455  And  I  was  yong  and  ful  of  ragerye,
 456  Stibourn  and  strong,  and  joly  as  a  pye.
 457  How  koude  I  daunce  to  an  harpe  smale,
 458  And  synge,  ywis,  as  any  nyghtyngale,
 459  Whan  I  had  dronke  a  draughte  of  sweete  wyn!
 460  Metellius,  the  foule  cherl,  the  swyn,
 461  That  with  a  staf  birafte  his  wyf  hir  lyf,
 462  For  she  drank  wyn,  thogh  I  hadde  been  his  wyf,
 463  He  sholde  nat  han  daunted  me  fro  drynke!
 464  And  after  wyn  on  Venus  moste  I  thynke,
 465  For  al  so  siker  as  cold  engendreth  hayl,
 466  A  likerous  mouth  moste  han  a  likerous  tayl.
 467  In  wommen  vinolent  is  no  defence  --
 468  This  knowen  lecchours  by  experience.
 469  But  --  Lord  Crist!  --  whan  that  it  remembreth  me
 470  Upon  my  yowthe,  and  on  my  jolitee,
 471  It  tikleth  me  aboute  myn  herte  roote.
 472  Unto  this  day  it  dooth  myn  herte  boote
 473  That  I  have  had  my  world  as  in  my  tyme.
 474  But  age,  allas,  that  al  wole  envenyme,
 475  Hath  me  biraft  my  beautee  and  my  pith.
 476  Lat  go.  Farewel!  The  devel  go  therwith!
 477  The  flour  is  goon;  ther  is  namoore  to  telle;
 478  The  bren,  as  I  best  kan,  now  moste  I  selle;
 479  But  yet  to  be  right  myrie  wol  I  fonde.
 480  Now  wol  I  tellen  of  my  fourthe  housbonde.
 481  I  seye,  I  hadde  in  herte  greet  despit
 482  That  he  of  any  oother  had  delit.
 483  But  he  was  quit,  by  God  and  by  Seint  Joce!
 484  I  made  hym  of  the  same  wode  a  croce;
 485  Nat  of  my  body,  in  no  foul  manere,
 486  But  certeinly,  I  made  folk  swich  cheere
 487  That  in  his  owene  grece  I  made  hym  frye
 488  For  angre,  and  for  verray  jalousye.
 489  By  God,  in  erthe  I  was  his  purgatorie,
 490  For  which  I  hope  his  soule  be  in  glorie.
 491  For,  God  it  woot,  he  sat  ful  ofte  and  song,
 492  Whan  that  his  shoo  ful  bitterly  hym  wrong.
 493  Ther  was  no  wight,  save  God  and  he,  that  wiste,
 494  In  many  wise,  how  soore  I  hym  twiste.
 495  He  deyde  whan  I  cam  fro  Jerusalem,
 496  And  lith  ygrave  under  the  roode  beem,
 497  Al  is  his  tombe  noght  so  curyus
 498  As  was  the  sepulcre  of  hym  Daryus,
 499  Which  that  Appelles  wroghte  subtilly;
 500  It  nys  but  wast  to  burye  hym  preciously.
 501  Lat  hym  fare  wel;  God  yeve  his  soule  reste!
 502  He  is  now  in  his  grave  and  in  his  cheste.
 503  Now  of  my  fifthe  housbonde  wol  I  telle.
 504  God  lete  his  soule  nevere  come  in  helle!
 505  And  yet  was  he  to  me  the  mooste  shrewe;
 506  That  feele  I  on  my  ribbes  al  by  rewe,
 507  And  evere  shal  unto  myn  endyng  day.
 508  But  in  oure  bed  he  was  so  fressh  and  gay,
 509  And  therwithal  so  wel  koude  he  me  glose,
 510  Whan  that  he  wolde  han  my  bele  chose;
 511  That  thogh  he  hadde  me  bete  on  every  bon,
 512  He  koude  wynne  agayn  my  love  anon.
 513  I  trowe  I  loved  hym  best,  for  that  he
 514  Was  of  his  love  daungerous  to  me.
 515  We  wommen  han,  if  that  I  shal  nat  lye,
 516  In  this  matere  a  queynte  fantasye:
 517  Wayte  what  thyng  we  may  nat  lightly  have,
 518  Therafter  wol  we  crie  al  day  and  crave.
 519  Forbede  us  thyng,  and  that  desiren  we;
 520  Preesse  on  us  faste,  and  thanne  wol  we  fle.
 521  With  daunger  oute  we  al  oure  chaffare;
 522  Greet  prees  at  market  maketh  deere  ware,
 523  And  to  greet  cheep  is  holde  at  litel  prys:
 524  This  knoweth  every  womman  that  is  wys.
 525  My  fifthe  housbonde  --  God  his  soule  blesse!  --
 526  Which  that  I  took  for  love,  and  no  richesse,
 527  He  som  tyme  was  a  clerk  of  Oxenford,
 528  And  hadde  left  scole,  and  wente  at  hom  to  bord
 529  With  my  gossib,  dwellynge  in  oure  toun;
 530  God  have  hir  soule!  Hir  name  was  Alisoun.
 531  She  knew  myn  herte,  and  eek  my  privetee,
 532  Bet  than  oure  parisshe  preest,  so  moot  I  thee!
 533  To  hire  biwreyed  I  my  conseil  al.
 534  For  hadde  myn  housbonde  pissed  on  a  wal,
 535  Or  doon  a  thyng  that  sholde  han  cost  his  lyf,
 536  To  hire,  and  to  another  worthy  wyf,
 537  And  to  my  nece,  which  that  I  loved  weel,
 538  I  wolde  han  toold  his  conseil  every  deel.
 539  And  so  I  dide  ful  often,  God  it  woot,
 540  That  made  his  face  often  reed  and  hoot
 541  For  verray  shame,  and  blamed  hymself  for  he
 542  Had  toold  to  me  so  greet  a  pryvetee.
 543  And  so  bifel  that  ones  in  a  Lente  --
 544  So  often  tymes  I  to  my  gossyb  wente,
 545  For  evere  yet  I  loved  to  be  gay,
 546  And  for  to  walke  in  March,  Averill,  and  May,
 547  Fro  hous  to  hous,  to  heere  sondry  talys  --
 548  That  Jankyn  clerk,  and  my  gossyb  dame  Alys,
 549  And  I  myself,  into  the  feeldes  wente.
 550  Myn  housbonde  was  at  Londoun  al  that  Lente;
 551  I  hadde  the  bettre  leyser  for  to  pleye,
 552  And  for  to  se,  and  eek  for  to  be  seye
 553  Of  lusty  folk.  What  wiste  I  wher  my  grace
 554  Was  shapen  for  to  be,  or  in  what  place?
 555  Therfore  I  made  my  visitaciouns
 556  To  vigilies  and  to  processiouns,
 557  To  prechyng  eek,  and  to  thise  pilgrimages,
 558  To  pleyes  of  myracles,  and  to  mariages,
 559  And  wered  upon  my  gaye  scarlet  gytes.
 560  Thise  wormes,  ne  thise  motthes,  ne  thise  mytes,
 561  Upon  my  peril,  frete  hem  never  a  deel;
 562  And  wostow  why?  For  they  were  used  weel.
 563  Now  wol  I  tellen  forth  what  happed  me.
 564  I  seye  that  in  the  feeldes  walked  we,
 565  Til  trewely  we  hadde  swich  daliance,
 566  This  clerk  and  I,  that  of  my  purveiance
 567  I  spak  to  hym  and  seyde  hym  how  that  he,
 568  If  I  were  wydwe,  sholde  wedde  me.
 569  For  certeinly  --  I  sey  for  no  bobance  --
 570  Yet  was  I  nevere  withouten  purveiance
 571  Of  mariage,  n'  of  othere  thynges  eek.
 572  I  holde  a  mouses  herte  nat  worth  a  leek
 573  That  hath  but  oon  hole  for  to  sterte  to,
 574  And  if  that  faille,  thanne  is  al  ydo.
 575  I  bar  hym  on  honde  he  hadde  enchanted  me  --
 576  My  dame  taughte  me  that  soutiltee  --
 577  And  eek  I  seyde  I  mette  of  hym  al  nyght,
 578  He  wolde  han  slayn  me  as  I  lay  upright,
 579  And  al  my  bed  was  ful  of  verray  blood;
 580  `But  yet  I  hope  that  ye  shal  do  me  good,
 581  For  blood  bitokeneth  gold,  as  me  was  taught.'
 582  And  al  was  fals;  I  dremed  of  it  right  naught,
 583  But  as  I  folwed  ay  my  dames  loore,
 584  As  wel  of  this  as  of  othere  thynges  moore.
 585  But  now,  sire,  lat  me  se  what  I  shal  seyn.
 586  A  ha!  By  God,  I  have  my  tale  ageyn.
 587  Whan  that  my  fourthe  housbonde  was  on  beere,
 588  I  weep  algate,  and  made  sory  cheere,
 589  As  wyves  mooten,  for  it  is  usage,
 590  And  with  my  coverchief  covered  my  visage,
 591  But  for  that  I  was  purveyed  of  a  make,
 592  I  wepte  but  smal,  and  that  I  undertake.
 593  To  chirche  was  myn  housbonde  born  a-morwe
 594  With  neighebores,  that  for  hym  maden  sorwe;
 595  And  Jankyn,  oure  clerk,  was  oon  of  tho.
 596  As  help  me  God,  whan  that  I  saugh  hym  go
 597  After  the  beere,  me  thoughte  he  hadde  a  paire
 598  Of  legges  and  of  feet  so  clene  and  faire
 599  That  al  myn  herte  I  yaf  unto  his  hoold.
 600  He  was,  I  trowe,  twenty  wynter  oold,
 601  And  I  was  fourty,  if  I  shal  seye  sooth;
 602  But  yet  I  hadde  alwey  a  coltes  tooth.
 603  Gat-tothed  I  was,  and  that  bicam  me  weel;
 604  I  hadde  the  prente  of  seinte  Venus  seel.
 605  As  help  me  God,  I  was  a  lusty  oon,
 606  And  faire,  and  riche,  and  yong,  and  wel  bigon,
 607  And  trewely,  as  myne  housbondes  tolde  me,
 608  I  hadde  the  beste  quoniam  myghte  be.
 609  For  certes,  I  am  al  Venerien
 610  In  feelynge,  and  myn  herte  is  Marcien.
 611  Venus  me  yaf  my  lust,  my  likerousnesse,
 612  And  Mars  yaf  me  my  sturdy  hardynesse;
 613  Myn  ascendent  was  Taur,  and  Mars  therinne.
 614  Allas,  allas!  That  evere  love  was  synne!
 615  I  folwed  ay  myn  inclinacioun
 616  By  vertu  of  my  constellacioun;
 617  That  made  me  I  koude  noght  withdrawe
 618  My  chambre  of  Venus  from  a  good  felawe.
 619  Yet  have  I  Martes  mark  upon  my  face,
 620  And  also  in  another  privee  place.
 621  For  God  so  wys  be  my  savacioun,
 622  I  ne  loved  nevere  by  no  discrecioun,
 623  But  evere  folwede  myn  appetit,
 624  Al  were  he  short,  or  long,  or  blak,  or  whit;
 625  I  took  no  kep,  so  that  he  liked  me,
 626  How  poore  he  was,  ne  eek  of  what  degree.
 627  What  sholde  I  seye  but,  at  the  monthes  ende,
 628  This  joly  clerk,  Jankyn,  that  was  so  hende,
 629  Hath  wedded  me  with  greet  solempnytee,
 630  And  to  hym  yaf  I  al  the  lond  and  fee
 631  That  evere  was  me  yeven  therbifoore.
 632  But  afterward  repented  me  ful  soore;
 633  He  nolde  suffre  nothyng  of  my  list.
 634  By  God,  he  smoot  me  ones  on  the  lyst,
 635  For  that  I  rente  out  of  his  book  a  leef,
 636  That  of  the  strook  myn  ere  wax  al  deef.
 637  Stibourn  I  was  as  is  a  leonesse,
 638  And  of  my  tonge  a  verray  jangleresse,
 639  And  walke  I  wolde,  as  I  had  doon  biforn,
 640  From  hous  to  hous,  although  he  had  it  sworn;
 641  For  which  he  often  tymes  wolde  preche,
 642  And  me  of  olde  Romayn  geestes  teche;
 643  How  he  Symplicius  Gallus  lefte  his  wyf,
 644  And  hire  forsook  for  terme  of  al  his  lyf,
 645  Noght  but  for  open-heveded  he  hir  say
 646  Lookynge  out  at  his  dore  upon  a  day.
 647  Another  Romayn  tolde  he  me  by  name,
 648  That,  for  his  wyf  was  at  a  someres  game
 649  Withouten  his  wityng,  he  forsook  hire  eke.
 650  And  thanne  wolde  he  upon  his  Bible  seke
 651  That  ilke  proverbe  of  Ecclesiaste
 652  Where  he  comandeth  and  forbedeth  faste
 653  Man  shal  nat  suffre  his  wyf  go  roule  aboute.
 654  Thanne  wolde  he  seye  right  thus,  withouten  doute:
 655  `Whoso  that  buyldeth  his  hous  al  of  salwes,
 656  And  priketh  his  blynde  hors  over  the  falwes,
 657  And  suffreth  his  wyf  to  go  seken  halwes,
 658  Is  worthy  to  been  hanged  on  the  galwes!'
 659  But  al  for  noght,  I  sette  noght  an  hawe
 660  Of  his  proverbes  n'  of  his  olde  sawe,
 661  Ne  I  wolde  nat  of  hym  corrected  be.
 662  I  hate  hym  that  my  vices  telleth  me,
 663  And  so  doo  mo,  God  woot,  of  us  than  I.
 664  This  made  hym  with  me  wood  al  outrely;
 665  I  nolde  noght  forbere  hym  in  no  cas.
 666  Now  wol  I  seye  yow  sooth,  by  Seint  Thomas,
 667  Why  that  I  rente  out  of  his  book  a  leef,
 668  For  which  he  smoot  me  so  that  I  was  deef.
 669  He  hadde  a  book  that  gladly,  nyght  and  day,
 670  For  his  desport  he  wolde  rede  alway;
 671  He  cleped  it  Valerie  and  Theofraste,
 672  At  which  book  he  lough  alwey  ful  faste.
 673  And  eek  ther  was  somtyme  a  clerk  at  Rome,
 674  A  cardinal,  that  highte  Seint  Jerome,
 675  That  made  a  book  agayn  Jovinian;
 676  In  which  book  eek  ther  was  Tertulan,
 677  Crisippus,  Trotula,  and  Helowys,
 678  That  was  abbesse  nat  fer  fro  Parys,
 679  And  eek  the  Parables  of  Salomon,
 680  Ovides  Art,  and  bookes  many  on,
 681  And  alle  thise  were  bounden  in  o  volume.
 682  And  every  nyght  and  day  was  his  custume,
 683  Whan  he  hadde  leyser  and  vacacioun
 684  From  oother  worldly  occupacioun,
 685  To  reden  on  this  book  of  wikked  wyves.
 686  He  knew  of  hem  mo  legendes  and  lyves
 687  Than  been  of  goode  wyves  in  the  Bible.
 688  For  trusteth  wel,  it  is  an  impossible
 689  That  any  clerk  wol  speke  good  of  wyves,
 690  But  if  it  be  of  hooly  seintes  lyves,
 691  Ne  of  noon  oother  womman  never  the  mo.
 692  Who  peyntede  the  leon,  tel  me  who?
 693  By  God,  if  wommen  hadde  writen  stories,
 694  As  clerkes  han  withinne  hire  oratories,
 695  They  wolde  han  writen  of  men  moore  wikkednesse
 696  Than  al  the  mark  of  Adam  may  redresse.
 697  The  children  of  Mercurie  and  of  Venus
 698  Been  in  hir  wirkyng  ful  contrarius;
 699  Mercurie  loveth  wysdam  and  science,
 700  And  Venus  loveth  ryot  and  dispence.
 701  And,  for  hire  diverse  disposicioun,
 702  Ech  falleth  in  otheres  exaltacioun.
 703  And  thus,  God  woot,  Mercurie  is  desolat
 704  In  Pisces,  wher  Venus  is  exaltat,
 705  And  Venus  falleth  ther  Mercurie  is  reysed.
 706  Therfore  no  womman  of  no  clerk  is  preysed.
 707  The  clerk,  whan  he  is  oold,  and  may  noght  do
 708  Of  Venus  werkes  worth  his  olde  sho,
 709  Thanne  sit  he  doun,  and  writ  in  his  dotage
 710  That  wommen  kan  nat  kepe  hir  mariage!
 711  But  now  to  purpos,  why  I  tolde  thee
 712  That  I  was  beten  for  a  book,  pardee!
 713  Upon  a  nyght  Jankyn,  that  was  oure  sire,
 714  Redde  on  his  book,  as  he  sat  by  the  fire,
 715  Of  Eva  first,  that  for  hir  wikkednesse
 716  Was  al  mankynde  broght  to  wrecchednesse,
 717  For  which  that  Jhesu  Crist  hymself  was  slayn,
 718  That  boghte  us  with  his  herte  blood  agayn.
 719  Lo,  heere  expres  of  womman  may  ye  fynde
 720  That  womman  was  the  los  of  al  mankynde.
 721  Tho  redde  he  me  how  Sampson  loste  his  heres:
 722  Slepynge,  his  lemman  kitte  it  with  hir  sheres;
 723  Thurgh  which  treson  loste  he  bothe  his  yen.
 724  Tho  redde  he  me,  if  that  I  shal  nat  lyen,
 725  Of  Hercules  and  of  his  Dianyre,
 726  That  caused  hym  to  sette  hymself  afyre.
 727  No  thyng  forgat  he  the  care  and  the  wo
 728  That  Socrates  hadde  with  his  wyves  two,
 729  How  Xantippa  caste  pisse  upon  his  heed.
 730  This  sely  man  sat  stille  as  he  were  deed;
 731  He  wiped  his  heed,  namoore  dorste  he  seyn,
 732  But  `Er  that  thonder  stynte,  comth  a  reyn!'
 733  Of  Phasipha,  that  was  the  queene  of  Crete,
 734  For  shrewednesse,  hym  thoughte  the  tale  swete;
 735  Fy!  Spek  namoore  --  it  is  a  grisly  thyng  --
 736  Of  hire  horrible  lust  and  hir  likyng.
 737  Of  Clitermystra,  for  hire  lecherye,
 738  That  falsly  made  hire  housbonde  for  to  dye,
 739  He  redde  it  with  ful  good  devocioun.
 740  He  tolde  me  eek  for  what  occasioun
 741  Amphiorax  at  Thebes  loste  his  lyf.
 742  Myn  housbonde  hadde  a  legende  of  his  wyf,
 743  Eriphilem,  that  for  an  ouche  of  gold
 744  Hath  prively  unto  the  Grekes  told
 745  Wher  that  hir  housbonde  hidde  hym  in  a  place,
 746  For  which  he  hadde  at  Thebes  sory  grace.
 747  Of  Lyvia  tolde  he  me,  and  of  Lucye:
 748  They  bothe  made  hir  housbondes  for  to  dye,
 749  That  oon  for  love,  that  oother  was  for  hate.
 750  Lyvia  hir  housbonde,  on  an  even  late,
 751  Empoysoned  hath,  for  that  she  was  his  fo;
 752  Lucia,  likerous,  loved  hire  housbonde  so
 753  That,  for  he  sholde  alwey  upon  hire  thynke,
 754  She  yaf  hym  swich  a  manere  love-drynke
 755  That  he  was  deed  er  it  were  by  the  morwe;
 756  And  thus  algates  housbondes  han  sorwe.
 757  Thanne  tolde  he  me  how  oon  Latumyus
 758  Compleyned  unto  his  felawe  Arrius
 759  That  in  his  gardyn  growed  swich  a  tree
 760  On  which  he  seyde  how  that  his  wyves  thre
 761  Hanged  hemself  for  herte  despitus.
 762  `O  leeve  brother,'  quod  this  Arrius,
 763  `Yif  me  a  plante  of  thilke  blissed  tree,
 764  And  in  my  gardyn  planted  shal  it  bee.'
 765  Of  latter  date,  of  wyves  hath  he  red
 766  That  somme  han  slayn  hir  housbondes  in  hir  bed,
 767  And  lete  hir  lecchour  dighte  hire  al  the  nyght,
 768  Whan  that  the  corps  lay  in  the  floor  upright.
 769  And  somme  han  dryve  nayles  in  hir  brayn,
 770  Whil  that  they  slepte,  and  thus  they  had  hem  slayn.
 771  Somme  han  hem  yeve  poysoun  in  hire  drynke.
 772  He  spak  moore  harm  than  herte  may  bithynke,
 773  And  therwithal  he  knew  of  mo  proverbes
 774  Than  in  this  world  ther  growen  gras  or  herbes.
 775  `Bet  is,'  quod  he,  `thyn  habitacioun
 776  Be  with  a  leon  or  a  foul  dragoun,
 777  Than  with  a  womman  usynge  for  to  chyde.
 778  Bet  is,'  quod  he,  `hye  in  the  roof  abyde,
 779  Than  with  an  angry  wyf  doun  in  the  hous;
 780  They  been  so  wikked  and  contrarious,
 781  They  haten  that  hir  housbondes  loven  ay.'
 782  He  seyde,  `  A  womman  cast  hir  shame  away,
 783  Whan  she  cast  of  hir  smok';  and  forthermo,
 784  `  A  fair  womman,  but  she  be  chaast  also,
 785  Is  lyk  a  gold  ryng  in  a  sowes  nose.'
 786  Who  wolde  wene,  or  who  wolde  suppose,
 787  The  wo  that  in  myn  herte  was,  and  pyne?
 788  And  whan  I  saugh  he  wolde  nevere  fyne
 789  To  reden  on  this  cursed  book  al  nyght,
 790  Al  sodeynly  thre  leves  have  I  plyght
 791  Out  of  his  book,  right  as  he  radde,  and  eke
 792  I  with  my  fest  so  took  hym  on  the  cheke
 793  That  in  oure  fyr  he  fil  bakward  adoun.
 794  And  he  up  stirte  as  dooth  a  wood  leoun,
 795  And  with  his  fest  he  smoot  me  on  the  heed
 796  That  in  the  floor  I  lay  as  I  were  deed.
 797  And  whan  he  saugh  how  stille  that  I  lay,
 798  He  was  agast  and  wolde  han  fled  his  way,
 799  Til  atte  laste  out  of  my  swogh  I  breyde.
 800  `O!  hastow  slayn  me,  false  theef?'  I  seyde,
 801  `  And  for  my  land  thus  hastow  mordred  me?
 802  Er  I  be  deed,  yet  wol  I  kisse  thee.'
 803  And  neer  he  cam,  and  kneled  faire  adoun,
 804  And  seyde,  `Deere  suster  Alisoun,
 805  As  help  me  God,  I  shal  thee  nevere  smyte!
 806  That  I  have  doon,  it  is  thyself  to  wyte.
 807  Foryeve  it  me,  and  that  I  thee  biseke!'
 808  And  yet  eftsoones  I  hitte  hym  on  the  cheke,
 809  And  seyde,  `Theef,  thus  muchel  am  I  wreke;
 810  Now  wol  I  dye,  I  may  no  lenger  speke.'
 811  But  atte  laste,  with  muchel  care  and  wo,
 812  We  fille  acorded  by  us  selven  two.
 813  He  yaf  me  al  the  bridel  in  myn  hond,
 814  To  han  the  governance  of  hous  and  lond,
 815  And  of  his  tonge,  and  of  his  hond  also;
 816  And  made  hym  brenne  his  book  anon  right  tho.
 817  And  whan  that  I  hadde  geten  unto  me,
 818  By  maistrie,  al  the  soveraynetee,
 819  And  that  he  seyde,  `Myn  owene  trewe  wyf,
 820  Do  as  thee  lust  the  terme  of  al  thy  lyf;
 821  Keep  thyn  honour,  and  keep  eek  myn  estaat'  --
 822  After  that  day  we  hadden  never  debaat.
 823  God  helpe  me  so,  I  was  to  hym  as  kynde
 824  As  any  wyf  from  Denmark  unto  Ynde,
 825  And  also  trewe,  and  so  was  he  to  me.
 826  I  prey  to  God,  that  sit  in  magestee,
 827  So  blesse  his  soule  for  his  mercy  deere.
 828  Now  wol  I  seye  my  tale,  if  ye  wol  heere."
 829  The  Frere  lough,  whan  he  hadde  herd  al  this;
 830  "Now  dame,"  quod  he,  "so  have  I  joye  or  blis,
 831  This  is  a  long  preamble  of  a  tale!"
 832  And  whan  the  Somonour  herde  the  Frere  gale,
 833  "Lo,"  quod  the  Somonour,  "Goddes  armes  two!
 834  A  frere  wol  entremette  hym  everemo.
 835  Lo,  goode  men,  a  flye  and  eek  a  frere
 836  Wol  falle  in  every  dyssh  and  eek  mateere.
 837  What  spekestow  of  preambulacioun?
 838  What!  amble,  or  trotte,  or  pees,  or  go  sit  doun!
 839  Thou  lettest  oure  disport  in  this  manere."
 840  "Ye,  woltow  so,  sire  Somonour?"  quod  the  Frere;
 841  "Now,  by  my  feith  I  shal,  er  that  I  go,
 842  Telle  of  a  somonour  swich  a  tale  or  two
 843  That  alle  the  folk  shal  laughen  in  this  place."
 844  "Now  elles,  Frere,  I  bishrewe  thy  face,"
 845  Quod  this  Somonour,  "and  I  bishrewe  me,
 846  But  if  I  telle  tales  two  or  thre
 847  Of  freres  er  I  come  to  Sidyngborne
 848  That  I  shal  make  thyn  herte  for  to  morne,
 849  For  wel  I  woot  thy  pacience  is  gon."
 850  Oure  Hooste  cride  "Pees!  And  that  anon!"
 851  And  seyde,  "Lat  the  womman  telle  hire  tale.
 852  Ye  fare  as  folk  that  dronken  ben  of  ale.
 853  Do,  dame,  telle  forth  youre  tale,  and  that  is  best."
 854  "  Al  redy,  sire,"  quod  she,  "right  as  yow  lest,
 855  If  I  have  licence  of  this  worthy  Frere."
 856  "Yis,  dame,"  quod  he,  "tel  forth,  and  I  wol  heere."


The  Tale

 857  In  th'  olde  dayes  of  the  Kyng  Arthour,
 858  Of  which  that  Britons  speken  greet  honour,
 859  Al  was  this  land  fulfild  of  fayerye.
 860  The  elf-queene,  with  hir  joly  compaignye,
 861  Daunced  ful  ofte  in  many  a  grene  mede.
 862  This  was  the  olde  opinion,  as  I  rede;
 863  I  speke  of  manye  hundred  yeres  ago.
 864  But  now  kan  no  man  se  none  elves  mo,
 865  For  now  the  grete  charitee  and  prayeres
 866  Of  lymytours  and  othere  hooly  freres,
 867  That  serchen  every  lond  and  every  streem,
 868  As  thikke  as  motes  in  the  sonne-beem,
 869  Blessynge  halles,  chambres,  kichenes,  boures,
 870  Citees,  burghes,  castels,  hye  toures,
 871  Thropes,  bernes,  shipnes,  dayeryes  --
 872  This  maketh  that  ther  ben  no  fayeryes.
 873  For  ther  as  wont  to  walken  was  an  elf
 874  Ther  walketh  now  the  lymytour  hymself
 875  In  undermeles  and  in  morwenynges,
 876  And  seyth  his  matyns  and  his  hooly  thynges
 877  As  he  gooth  in  his  lymytacioun.
 878  Wommen  may  go  saufly  up  and  doun.
 879  In  every  bussh  or  under  every  tree
 880  Ther  is  noon  oother  incubus  but  he,
 881  And  he  ne  wol  doon  hem  but  dishonour.
 882  And  so  bifel  that  this  kyng  Arthour
 883  Hadde  in  his  hous  a  lusty  bacheler,
 884  That  on  a  day  cam  ridynge  fro  ryver,
 885  And  happed  that,  allone  as  he  was  born,
 886  He  saugh  a  mayde  walkynge  hym  biforn,
 887  Of  which  mayde  anon,  maugree  hir  heed,
 888  By  verray  force,  he  rafte  hire  maydenhed;
 889  For  which  oppressioun  was  swich  clamour
 890  And  swich  pursute  unto  the  kyng  Arthour
 891  That  dampned  was  this  knyght  for  to  be  deed,
 892  By  cours  of  lawe,  and  sholde  han  lost  his  heed  --
 893  Paraventure  swich  was  the  statut  tho  --
 894  But  that  the  queene  and  other  ladyes  mo
 895  So  longe  preyeden  the  kyng  of  grace
 896  Til  he  his  lyf  hym  graunted  in  the  place,
 897  And  yaf  hym  to  the  queene,  al  at  hir  wille,
 898  To  chese  wheither  she  wolde  hym  save  or  spille.
 899  The  queene  thanketh  the  kyng  with  al  hir  myght,
 900  And  after  this  thus  spak  she  to  the  knyght,
 901  Whan  that  she  saugh  hir  tyme,  upon  a  day:
 902  "Thou  standest  yet,"  quod  she,  "in  swich  array
 903  That  of  thy  lyf  yet  hastow  no  suretee.
 904  I  grante  thee  lyf,  if  thou  kanst  tellen  me
 905  What  thyng  is  it  that  wommen  moost  desiren.
 906  Be  war,  and  keep  thy  nekke-boon  from  iren!
 907  And  if  thou  kanst  nat  tellen  it  anon,
 908  Yet  wol  I  yeve  thee  leve  for  to  gon
 909  A  twelf-month  and  a  day,  to  seche  and  leere
 910  An  answere  suffisant  in  this  mateere;
 911  And  suretee  wol  I  han,  er  that  thou  pace,
 912  Thy  body  for  to  yelden  in  this  place."
 913  Wo  was  this  knyght,  and  sorwefully  he  siketh;
 914  But  what!  He  may  nat  do  al  as  hym  liketh.
 915  And  at  the  laste  he  chees  hym  for  to  wende
 916  And  come  agayn,  right  at  the  yeres  ende,
 917  With  swich  answere  as  God  wolde  hym  purveye;
 918  And  taketh  his  leve,  and  wendeth  forth  his  weye.
 919  He  seketh  every  hous  and  every  place
 920  Where  as  he  hopeth  for  to  fynde  grace
 921  To  lerne  what  thyng  wommen  loven  moost,
 922  But  he  ne  koude  arryven  in  no  coost
 923  Wher  as  he  myghte  fynde  in  this  mateere
 924  Two  creatures  accordynge  in-feere.
 925  Somme  seyde  wommen  loven  best  richesse,
 926  Somme  seyde  honour,  somme  seyde  jolynesse,
 927  Somme  riche  array,  somme  seyden  lust  abedde,
 928  And  oftetyme  to  be  wydwe  and  wedde.
 929  Somme  seyde  that  oure  hertes  been  moost  esed
 930  Whan  that  we  been  yflatered  and  yplesed.
 931  He  gooth  ful  ny  the  sothe,  I  wol  nat  lye.
 932  A  man  shal  wynne  us  best  with  flaterye,
 933  And  with  attendance  and  with  bisynesse
 934  Been  we  ylymed,  bothe  moore  and  lesse.
 935  And  somme  seyen  that  we  loven  best
 936  For  to  be  free  and  do  right  as  us  lest,
 937  And  that  no  man  repreve  us  of  oure  vice,
 938  But  seye  that  we  be  wise  and  no  thyng  nyce.
 939  For  trewely  ther  is  noon  of  us  alle,
 940  If  any  wight  wol  clawe  us  on  the  galle,
 941  That  we  nel  kike,  for  he  seith  us  sooth.
 942  Assay,  and  he  shal  fynde  it  that  so  dooth;
 943  For,  be  we  never  so  vicious  withinne,
 944  We  wol  been  holden  wise  and  clene  of  synne.
 945  And  somme  seyn  that  greet  delit  han  we
 946  For  to  been  holden  stable,  and  eek  secree,
 947  And  in  o  purpos  stedefastly  to  dwelle,
 948  And  nat  biwreye  thyng  that  men  us  telle.
 949  But  that  tale  is  nat  worth  a  rake-stele.
 950  Pardee,  we  wommen  konne  no  thyng  hele;
 951  Witnesse  on  Myda  --  wol  ye  heere  the  tale?
 952  Ovyde,  amonges  othere  thynges  smale,
 953  Seyde  Myda  hadde,  under  his  longe  heres,
 954  Growynge  upon  his  heed  two  asses  eres,
 955  The  whiche  vice  he  hydde  as  he  best  myghte
 956  Ful  subtilly  from  every  mannes  sighte,
 957  That,  save  his  wyf,  ther  wiste  of  it  namo.
 958  He  loved  hire  moost,  and  trusted  hire  also;
 959  He  preyede  hire  that  to  no  creature
 960  She  sholde  tellen  of  his  disfigure.
 961  She  swoor  him,  "Nay";  for  al  this  world  to  wynne,
 962  She  nolde  do  that  vileynye  or  synne,
 963  To  make  hir  housbonde  han  so  foul  a  name.
 964  She  nolde  nat  telle  it  for  hir  owene  shame.
 965  But  nathelees,  hir  thoughte  that  she  dyde
 966  That  she  so  longe  sholde  a  conseil  hyde;
 967  Hir  thoughte  it  swal  so  soore  aboute  hir  herte
 968  That  nedely  som  word  hire  moste  asterte;
 969  And  sith  she  dorste  telle  it  to  no  man,
 970  Doun  to  a  mareys  faste  by  she  ran  --
 971  Til  she  cam  there  hir  herte  was  afyre  --
 972  And  as  a  bitore  bombleth  in  the  myre,
 973  She  leyde  hir  mouth  unto  the  water  doun:
 974  "Biwreye  me  nat,  thou  water,  with  thy  soun,"
 975  Quod  she;  "to  thee  I  telle  it  and  namo;
 976  Myn  housbonde  hath  longe  asses  erys  two!
 977  Now  is  myn  herte  al  hool;  now  is  it  oute.
 978  I  myghte  no  lenger  kepe  it,  out  of  doute."
 979  Heere  may  ye  se,  thogh  we  a  tyme  abyde,
 980  Yet  out  it  moot;  we  kan  no  conseil  hyde.
 981  The  remenant  of  the  tale  if  ye  wol  heere,
 982  Redeth  Ovyde,  and  ther  ye  may  it  leere.
 983  This  knyght,  of  which  my  tale  is  specially,
 984  Whan  that  he  saugh  he  myghte  nat  come  therby  --
 985  This  is  to  seye,  what  wommen  love  moost  --
 986  Withinne  his  brest  ful  sorweful  was  the  goost.
 987  But  hoom  he  gooth;  he  myghte  nat  sojourne;
 988  The  day  was  come  that  homward  moste  he  tourne.
 989  And  in  his  wey  it  happed  hym  to  ryde,
 990  In  al  this  care,  under  a  forest  syde,
 991  Wher  as  he  saugh  upon  a  daunce  go
 992  Of  ladyes  foure  and  twenty,  and  yet  mo;
 993  Toward  the  whiche  daunce  he  drow  ful  yerne,
 994  In  hope  that  som  wysdom  sholde  he  lerne.
 995  But  certeinly,  er  he  cam  fully  there,
 996  Vanysshed  was  this  daunce,  he  nyste  where.
 997  No  creature  saugh  he  that  bar  lyf,
 998  Save  on  the  grene  he  saugh  sittynge  a  wyf  --
 999  A  fouler  wight  ther  may  no  man  devyse.
 1000  Agayn  the  knyght  this  olde  wyf  gan  ryse,
 1001  And  seyde,  "Sire  knyght,  heer  forth  ne  lith  no  wey.
 1002  Tel  me  what  that  ye  seken,  by  youre  fey!
 1003  Paraventure  it  may  the  bettre  be;
 1004  Thise  olde  folk  kan  muchel  thyng,"  quod  she.
 1005  "My  leeve  mooder,"  quod  this  knyght,  "certeyn
 1006  I  nam  but  deed  but  if  that  I  kan  seyn
 1007  What  thyng  it  is  that  wommen  moost  desire.
 1008  Koude  ye  me  wisse,  I  wolde  wel  quite  youre  hire."
 1009  "Plight  me  thy  trouthe  heere  in  myn  hand,"  quod  she,
 1010  "The  nexte  thyng  that  I  requere  thee,
 1011  Thou  shalt  it  do,  if  it  lye  in  thy  myght,
 1012  And  I  wol  telle  it  yow  er  it  be  nyght."
 1013  "Have  heer  my  trouthe,"  quod  the  knyght,  "I  grante."
 1014  "Thanne,"  quod  she,  "I  dar  me  wel  avante
 1015  Thy  lyf  is  sauf,  for  I  wol  stonde  therby;
 1016  Upon  my  lyf,  the  queene  wol  seye  as  I.
 1017  Lat  se  which  is  the  proudeste  of  hem  alle
 1018  That  wereth  on  a  coverchief  or  a  calle
 1019  That  dar  seye  nay  of  that  I  shal  thee  teche.
 1020  Lat  us  go  forth  withouten  lenger  speche."
 1021  Tho  rowned  she  a  pistel  in  his  ere,
 1022  And  bad  hym  to  be  glad  and  have  no  fere.
 1023  Whan  they  be  comen  to  the  court,  this  knyght
 1024  Seyde  he  had  holde  his  day,  as  he  hadde  hight,
 1025  And  redy  was  his  answere,  as  he  sayde.
 1026  Ful  many  a  noble  wyf,  and  many  a  mayde,
 1027  And  many  a  wydwe,  for  that  they  been  wise,
 1028  The  queene  hirself  sittynge  as  a  justise,
 1029  Assembled  been,  his  answere  for  to  heere;
 1030  And  afterward  this  knyght  was  bode  appeere.
 1031  To  every  wight  comanded  was  silence,
 1032  And  that  the  knyght  sholde  telle  in  audience
 1033  What  thyng  that  worldly  wommen  loven  best.
 1034  This  knyght  ne  stood  nat  stille  as  doth  a  best,
 1035  But  to  his  questioun  anon  answerde
 1036  With  manly  voys,  that  al  the  court  it  herde:
 1037  "My  lige  lady,  generally,"  quod  he,
 1038  "Wommen  desiren  to  have  sovereynetee
 1039  As  wel  over  hir  housbond  as  hir  love,
 1040  And  for  to  been  in  maistrie  hym  above.
 1041  This  is  youre  mooste  desir,  thogh  ye  me  kille.
 1042  Dooth  as  yow  list;  I  am  heer  at  youre  wille."
 1043  In  al  the  court  ne  was  ther  wyf,  ne  mayde,
 1044  Ne  wydwe  that  contraried  that  he  sayde,
 1045  But  seyden  he  was  worthy  han  his  lyf.
 1046  And  with  that  word  up  stirte  the  olde  wyf,
 1047  Which  that  the  knyght  saugh  sittynge  on  the  grene:
 1048  "Mercy,"  quod  she,  "my  sovereyn  lady  queene!
 1049  Er  that  youre  court  departe,  do  me  right.
 1050  I  taughte  this  answere  unto  the  knyght;
 1051  For  which  he  plighte  me  his  trouthe  there,
 1052  The  firste  thyng  that  I  wolde  hym  requere
 1053  He  wolde  it  do,  if  it  lay  in  his  myghte.
 1054  Bifore  the  court  thanne  preye  I  thee,  sir  knyght,"
 1055  Quod  she,  "that  thou  me  take  unto  thy  wyf,
 1056  For  wel  thou  woost  that  I  have  kept  thy  lyf.
 1057  If  I  seye  fals,  sey  nay,  upon  thy  fey!"
 1058  This  knyght  answerde,  "  Allas  and  weylawey!
 1059  I  woot  right  wel  that  swich  was  my  biheste.
 1060  For  Goddes  love,  as  chees  a  newe  requeste!
 1061  Taak  al  my  good  and  lat  my  body  go."
 1062  "Nay,  thanne,"  quod  she,  "I  shrewe  us  bothe  two!
 1063  For  thogh  that  I  be  foul,  and  oold,  and  poore
 1064  I  nolde  for  al  the  metal,  ne  for  oore
 1065  That  under  erthe  is  grave  or  lith  above,
 1066  But  if  thy  wyf  I  were,  and  eek  thy  love."
 1067  "My  love?"  quod  he,  "nay,  my  dampnacioun!
 1068  Allas,  that  any  of  my  nacioun
 1069  Sholde  evere  so  foule  disparaged  be!"
 1070  But  al  for  noght;  the  ende  is  this,  that  he
 1071  Constreyned  was;  he  nedes  moste  hire  wedde,
 1072  And  taketh  his  olde  wyf,  and  gooth  to  bedde.
 1073  Now  wolden  som  men  seye,  paraventure,
 1074  That  for  my  necligence  I  do  no  cure
 1075  To  tellen  yow  the  joye  and  al  th'  array
 1076  That  at  the  feeste  was  that  ilke  day.
 1077  To  which  thyng  shortly  answeren  I  shal:
 1078  I  seye  ther  nas  no  joye  ne  feeste  at  al;
 1079  Ther  nas  but  hevynesse  and  muche  sorwe.
 1080  For  prively  he  wedded  hire  on  morwe,
 1081  And  al  day  after  hidde  hym  as  an  owle,
 1082  So  wo  was  hym,  his  wyf  looked  so  foule.
 1083  Greet  was  the  wo  the  knyght  hadde  in  his  thoght,
 1084  Whan  he  was  with  his  wyf  abedde  ybroght;
 1085  He  walweth  and  he  turneth  to  and  fro.
 1086  His  olde  wyf  lay  smylynge  everemo,
 1087  And  seyde,  "O  deere  housbonde,  benedicitee!
 1088  Fareth  every  knyght  thus  with  his  wyf  as  ye?
 1089  Is  this  the  lawe  of  kyng  Arthures  hous?
 1090  Is  every  knyght  of  his  so  dangerous?
 1091  I  am  youre  owene  love  and  youre  wyf;
 1092  I  am  she  which  that  saved  hath  youre  lyf,
 1093  And,  certes,  yet  ne  dide  I  yow  nevere  unright;
 1094  Why  fare  ye  thus  with  me  this  firste  nyght?
 1095  Ye  faren  lyk  a  man  had  lost  his  wit.
 1096  What  is  my  gilt?  For  Goddes  love,  tel  it,
 1097  And  it  shal  been  amended,  if  I  may."
 1098  "  Amended?"  quod  this  knyght,  "  Allas,  nay,  nay!
 1099  It  wol  nat  been  amended  nevere  mo.
 1100  Thou  art  so  loothly,  and  so  oold  also,
 1101  And  therto  comen  of  so  lough  a  kynde,
 1102  That  litel  wonder  is  thogh  I  walwe  and  wynde.
 1103  So  wolde  God  myn  herte  wolde  breste!"
 1104  "Is  this,"  quod  she,  "the  cause  of  youre  unreste?"
 1105  "Ye,  certeinly,"  quod  he,  "no  wonder  is."
 1106  "Now,  sire,"  quod  she,  "I  koude  amende  al  this,
 1107  If  that  me  liste,  er  it  were  dayes  thre,
 1108  So  wel  ye  myghte  bere  yow  unto  me.
 1109  "But,  for  ye  speken  of  swich  gentillesse
 1110  As  is  descended  out  of  old  richesse,
 1111  That  therfore  sholden  ye  be  gentil  men,
 1112  Swich  arrogance  is  nat  worth  an  hen.
 1113  Looke  who  that  is  moost  vertuous  alway,
 1114  Pryvee  and  apert,  and  moost  entendeth  ay
 1115  To  do  the  gentil  dedes  that  he  kan;
 1116  Taak  hym  for  the  grettest  gentil  man.
 1117  Crist  wole  we  clayme  of  hym  oure  gentillesse,
 1118  Nat  of  oure  eldres  for  hire  old  richesse.
 1119  For  thogh  they  yeve  us  al  hir  heritage,
 1120  For  which  we  clayme  to  been  of  heigh  parage,
 1121  Yet  may  they  nat  biquethe  for  no  thyng
 1122  To  noon  of  us  hir  vertuous  lyvyng,
 1123  That  made  hem  gentil  men  ycalled  be,
 1124  And  bad  us  folwen  hem  in  swich  degree.
 1125  "Wel  kan  the  wise  poete  of  Florence,
 1126  That  highte  Dant,  speken  in  this  sentence.
 1127  Lo,  in  swich  maner  rym  is  Dantes  tale:
 1128  `Ful  selde  up  riseth  by  his  branches  smale
 1129  Prowesse  of  man,  for  God,  of  his  goodnesse,
 1130  Wole  that  of  hym  we  clayme  oure  gentillesse';
 1131  For  of  oure  eldres  may  we  no  thyng  clayme
 1132  But  temporel  thyng,  that  man  may  hurte  and  mayme.
 1133  "Eek  every  wight  woot  this  as  wel  as  I,
 1134  If  gentillesse  were  planted  natureelly
 1135  Unto  a  certeyn  lynage  doun  the  lyne,
 1136  Pryvee  and  apert  thanne  wolde  they  nevere  fyne
 1137  To  doon  of  gentillesse  the  faire  office;
 1138  They  myghte  do  no  vileynye  or  vice.
 1139  "Taak  fyr  and  ber  it  in  the  derkeste  hous
 1140  Bitwix  this  and  the  mount  of  Kaukasous,
 1141  And  lat  men  shette  the  dores  and  go  thenne;
 1142  Yet  wole  the  fyr  as  faire  lye  and  brenne
 1143  As  twenty  thousand  men  myghte  it  biholde;
 1144  His  office  natureel  ay  wol  it  holde,
 1145  Up  peril  of  my  lyf,  til  that  it  dye.
 1146  "Heere  may  ye  se  wel  how  that  genterye
 1147  Is  nat  annexed  to  possessioun,
 1148  Sith  folk  ne  doon  hir  operacioun
 1149  Alwey,  as  dooth  the  fyr,  lo,  in  his  kynde.
 1150  For,  God  it  woot,  men  may  wel  often  fynde
 1151  A  lordes  sone  do  shame  and  vileynye;
 1152  And  he  that  wole  han  pris  of  his  gentrye,
 1153  For  he  was  boren  of  a  gentil  hous
 1154  And  hadde  his  eldres  noble  and  vertuous,
 1155  And  nel  hymselven  do  no  gentil  dedis
 1156  Ne  folwen  his  gentil  auncestre  that  deed  is,
 1157  He  nys  nat  gentil,  be  he  duc  or  erl,
 1158  For  vileyns  synful  dedes  make  a  cherl.
 1159  For  gentillesse  nys  but  renomee
 1160  Of  thyne  auncestres,  for  hire  heigh  bountee,
 1161  Which  is  a  strange  thyng  to  thy  persone.
 1162  Thy  gentillesse  cometh  fro  God  allone.
 1163  Thanne  comth  oure  verray  gentillesse  of  grace;
 1164  It  was  no  thyng  biquethe  us  with  oure  place.
 1165  "Thenketh  hou  noble,  as  seith  Valerius,
 1166  Was  thilke  Tullius  Hostillius,
 1167  That  out  of  poverte  roos  to  heigh  noblesse.
 1168  Reedeth  Senek,  and  redeth  eek  Boece;
 1169  Ther  shul  ye  seen  expres  that  it  no  drede  is
 1170  That  he  is  gentil  that  dooth  gentil  dedis.
 1171  And  therfore,  leeve  housbonde,  I  thus  conclude:
 1172  Al  were  it  that  myne  auncestres  were  rude,
 1173  Yet  may  the  hye  God,  and  so  hope  I,
 1174  Grante  me  grace  to  lyven  vertuously.
 1175  Thanne  am  I  gentil,  whan  that  I  bigynne
 1176  To  lyven  vertuously  and  weyve  synne.
 1177  "  And  ther  as  ye  of  poverte  me  repreeve,
 1178  The  hye  God,  on  whom  that  we  bileeve,
 1179  In  wilful  poverte  chees  to  lyve  his  lyf.
 1180  And  certes  every  man,  mayden,  or  wyf
 1181  May  understonde  that  Jhesus,  hevene  kyng,
 1182  Ne  wolde  nat  chese  a  vicious  lyvyng.
 1183  Glad  poverte  is  an  honest  thyng,  certeyn;
 1184  This  wole  Senec  and  othere  clerkes  seyn.
 1185  Whoso  that  halt  hym  payd  of  his  poverte,
 1186  I  holde  hym  riche,  al  hadde  he  nat  a  sherte.
 1187  He  that  coveiteth  is  a  povre  wight,
 1188  For  he  wolde  han  that  is  nat  in  his  myght;
 1189  But  he  that  noght  hath,  ne  coveiteth  have,
 1190  Is  riche,  although  ye  holde  hym  but  a  knave.
 1191  Verray  poverte,  it  syngeth  proprely;
 1192  Juvenal  seith  of  poverte  myrily:
 1193  `The  povre  man,  whan  he  goth  by  the  weye,
 1194  Bifore  the  theves  he  may  synge  and  pleye.'
 1195  Poverte  is  hateful  good  and,  as  I  gesse,
 1196  A  ful  greet  bryngere  out  of  bisynesse;
 1197  A  greet  amendere  eek  of  sapience
 1198  To  hym  that  taketh  it  in  pacience.
 1199  Poverte  is  this,  although  it  seme  alenge:
 1200  Possessioun  that  no  wight  wol  chalenge.
 1201  Poverte  ful  ofte,  whan  a  man  is  lowe,
 1202  Maketh  his  God  and  eek  hymself  to  knowe.
 1203  Poverte  a  spectacle  is,  as  thynketh  me,
 1204  Thurgh  which  he  may  his  verray  freendes  see.
 1205  And  therfore,  sire,  syn  that  I  noght  yow  greve,
 1206  Of  my  poverte  namoore  ye  me  repreve.
 1207  "Now,  sire,  of  elde  ye  repreve  me;
 1208  And  certes,  sire,  thogh  noon  auctoritee
 1209  Were  in  no  book,  ye  gentils  of  honour
 1210  Seyn  that  men  sholde  an  oold  wight  doon  favour
 1211  And  clepe  hym  fader,  for  youre  gentillesse;
 1212  And  auctours  shal  I  fynden,  as  I  gesse.
 1213  "Now  ther  ye  seye  that  I  am  foul  and  old,
 1214  Than  drede  you  noght  to  been  a  cokewold;
 1215  For  filthe  and  eelde,  also  moot  I  thee,
 1216  Been  grete  wardeyns  upon  chastitee.
 1217  But  nathelees,  syn  I  knowe  youre  delit,
 1218  I  shal  fulfille  youre  worldly  appetit.
 1219  "Chese  now,"  quod  she,  "oon  of  thise  thynges  tweye:
 1220  To  han  me  foul  and  old  til  that  I  deye,
 1221  And  be  to  yow  a  trewe,  humble  wyf,
 1222  And  nevere  yow  displese  in  al  my  lyf,
 1223  Or  elles  ye  wol  han  me  yong  and  fair,
 1224  And  take  youre  aventure  of  the  repair
 1225  That  shal  be  to  youre  hous  by  cause  of  me,
 1226  Or  in  som  oother  place,  may  wel  be.
 1227  Now  chese  yourselven,  wheither  that  yow  liketh."
 1228  This  knyght  avyseth  hym  and  sore  siketh,
 1229  But  atte  laste  he  seyde  in  this  manere:
 1230  "My  lady  and  my  love,  and  wyf  so  deere,
 1231  I  put  me  in  youre  wise  governance;
 1232  Cheseth  youreself  which  may  be  moost  plesance
 1233  And  moost  honour  to  yow  and  me  also.
 1234  I  do  no  fors  the  wheither  of  the  two,
 1235  For  as  yow  liketh,  it  suffiseth  me."
 1236  "Thanne  have  I  gete  of  yow  maistrie,"  quod  she,
 1237  "Syn  I  may  chese  and  governe  as  me  lest?"
 1238  "Ye,  certes,  wyf,"  quod  he,  "I  holde  it  best."
 1239  "Kys  me,"  quod  she,  "we  be  no  lenger  wrothe,
 1240  For,  by  my  trouthe,  I  wol  be  to  yow  bothe  --
 1241  This  is  to  seyn,  ye,  bothe  fair  and  good.
 1242  I  prey  to  God  that  I  moote  sterven  wood,
 1243  But  I  to  yow  be  also  good  and  trewe
 1244  As  evere  was  wyf,  syn  that  the  world  was  newe.
 1245  And  but  I  be  to-morn  as  fair  to  seene
 1246  As  any  lady,  emperice,  or  queene,
 1247  That  is  bitwixe  the  est  and  eke  the  west,
 1248  Dooth  with  my  lyf  and  deth  right  as  yow  lest.
 1249  Cast  up  the  curtyn,  looke  how  that  it  is."
 1250  And  whan  the  knyght  saugh  verraily  al  this,
 1251  That  she  so  fair  was,  and  so  yong  therto,
 1252  For  joye  he  hente  hire  in  his  armes  two.
 1253  His  herte  bathed  in  a  bath  of  blisse.
 1254  A  thousand  tyme  a-rewe  he  gan  hire  kisse,
 1255  And  she  obeyed  hym  in  every  thyng
 1256  That  myghte  doon  hym  plesance  or  likyng.
 1257  And  thus  they  lyve  unto  hir  lyves  ende
 1258  In  parfit  joye;  and  Jhesu  Crist  us  sende
 1259  Housbondes  meeke,  yonge,  and  fressh  abedde,
 1260  And  grace  t'  overbyde  hem  that  we  wedde;
 1261  And  eek  I  praye  Jhesu  shorte  hir  lyves
 1262  That  noght  wol  be  governed  by  hir  wyves;
 1263  And  olde  and  angry  nygardes  of  dispence,
 1264  God  sende  hem  soone  verray  pestilence!


Íîâ³ òâîðè