Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 4
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 210


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

11. THE MERCHANT'S TALE

Prologue

 1213  "Wepyng  and  waylyng,  care  and  oother  sorwe
 1214  I  knowe  ynogh,  on  even  and  a-morwe,"
 1215  Quod  the  Marchant,  "and  so  doon  other  mo
 1216  That  wedded  been.  I  trowe  that  it  be  so,
 1217  For  wel  I  woot  it  fareth  so  with  me.
 1218  I  have  a  wyf,  the  worste  that  may  be;
 1219  For  thogh  the  feend  to  hire  ycoupled  were,
 1220  She  wolde  hym  overmacche,  I  dar  wel  swere.
 1221  What  sholde  I  yow  reherce  in  special
 1222  Hir  hye  malice?  She  is  a  shrewe  at  al.
 1223  Ther  is  a  long  and  large  difference
 1224  Bitwix  Grisildis  grete  pacience
 1225  And  of  my  wyf  the  passyng  crueltee.
 1226  Were  I  unbounden,  also  moot  I  thee,
 1227  I  wolde  nevere  eft  comen  in  the  snare.
 1228  We  wedded  men  lyven  in  sorwe  and  care.
 1229  Assaye  whoso  wole,  and  he  shal  fynde
 1230  That  I  seye  sooth,  by  Seint  Thomas  of  Ynde,
 1231  As  for  the  moore  part  --  I  sey  nat  alle.
 1232  God  shilde  that  it  sholde  so  bifalle!
 1233  "  A,  goode  sire  Hoost,  I  have  ywedded  bee
 1234  Thise  monthes  two,  and  moore  nat,  pardee;
 1235  And  yet,  I  trowe,  he  that  al  his  lyve
 1236  Wyflees  hath  been,  though  that  men  wolde  him  ryve
 1237  Unto  the  herte,  ne  koude  in  no  manere
 1238  Tellen  so  muchel  sorwe  as  I  now  heere
 1239  Koude  tellen  of  my  wyves  cursednesse!"
 1240  "Now,"  quod  oure  Hoost,  "Marchaunt,  so  God  yow  blesse,
 1241  Syn  ye  so  muchel  knowen  of  that  art
 1242  Ful  hertely  I  pray  yow  telle  us  part."
 1243  "Gladly,"  quod  he,  "but  of  myn  owene  soore,
 1244  For  soory  herte,  I  telle  may  namoore."


The  Tale

 1245  Whilom  ther  was  dwellynge  in  Lumbardye
 1246  A  worthy  knyght,  that  born  was  of  Pavye,
 1247  In  which  he  lyved  in  greet  prosperitee;
 1248  And  sixty  yeer  a  wyflees  man  was  hee,
 1249  And  folwed  ay  his  bodily  delyt
 1250  On  wommen,  ther  as  was  his  appetyt,
 1251  As  doon  thise  fooles  that  been  seculeer.
 1252  And  whan  that  he  was  passed  sixty  yeer,
 1253  Were  it  for  hoolynesse  or  for  dotage
 1254  I  kan  nat  seye,  but  swich  a  greet  corage
 1255  Hadde  this  knyght  to  been  a  wedded  man
 1256  That  day  and  nyght  he  dooth  al  that  he  kan
 1257  T'  espien  where  he  myghte  wedded  be,
 1258  Preyinge  oure  Lord  to  graunten  him  that  he
 1259  Mighte  ones  knowe  of  thilke  blisful  lyf
 1260  That  is  bitwixe  an  housbonde  and  his  wyf,
 1261  And  for  to  lyve  under  that  hooly  boond
 1262  With  which  that  first  God  man  and  womman  bond.
 1263  "Noon  oother  lyf,"  seyde  he,  "is  worth  a  bene,
 1264  For  wedlok  is  so  esy  and  so  clene,
 1265  That  in  this  world  it  is  a  paradys."
 1266  Thus  seyde  this  olde  knyght,  that  was  so  wys.
 1267  And  certeinly,  as  sooth  as  God  is  kyng,
 1268  To  take  a  wyf  it  is  a  glorious  thyng,
 1269  And  namely  whan  a  man  is  oold  and  hoor;
 1270  Thanne  is  a  wyf  the  fruyt  of  his  tresor.
 1271  Thanne  sholde  he  take  a  yong  wyf  and  a  feir,
 1272  On  which  he  myghte  engendren  hym  an  heir,
 1273  And  lede  his  lyf  in  joye  and  in  solas,
 1274  Where  as  thise  bacheleris  synge  "allas,"
 1275  Whan  that  they  fynden  any  adversitee
 1276  In  love,  which  nys  but  childyssh  vanytee.
 1277  And  trewely  it  sit  wel  to  be  so,
 1278  That  bacheleris  have  often  peyne  and  wo;
 1279  On  brotel  ground  they  buylde,  and  brotelnesse
 1280  They  fynde  whan  they  wene  sikernesse.
 1281  They  lyve  but  as  a  bryd  or  as  a  beest,
 1282  In  libertee  and  under  noon  arreest,
 1283  Ther  as  a  wedded  man  in  his  estaat
 1284  Lyveth  a  lyf  blisful  and  ordinaat
 1285  Under  this  yok  of  mariage  ybounde.
 1286  Wel  may  his  herte  in  joy  and  blisse  habounde,
 1287  For  who  kan  be  so  buxom  as  a  wyf?
 1288  Who  is  so  trewe,  and  eek  so  ententyf
 1289  To  kepe  hym,  syk  and  hool,  as  is  his  make?
 1290  For  wele  or  wo  she  wole  hym  nat  forsake;
 1291  She  nys  nat  wery  hym  to  love  and  serve,
 1292  Though  that  he  lye  bedrede  til  he  sterve.
 1293  And  yet  somme  clerkes  seyn  it  nys  nat  so,
 1294  Of  whiche  he  Theofraste  is  oon  of  tho.
 1295  What  force  though  Theofraste  liste  lye?
 1296  "Ne  take  no  wyf,"  quod  he,  "for  housbondrye,
 1297  As  for  to  spare  in  houshold  thy  dispence.
 1298  A  trewe  servant  dooth  moore  diligence
 1299  Thy  good  to  kepe  than  thyn  owene  wyf,
 1300  For  she  wol  clayme  half  part  al  hir  lyf.
 1301  And  if  thou  be  syk,  so  God  me  save,
 1302  Thy  verray  freendes,  or  a  trewe  knave,
 1303  Wol  kepe  thee  bet  than  she  that  waiteth  ay
 1304  After  thy  good  and  hath  doon  many  a  day.
 1305  And  if  thou  take  a  wyf  unto  thyn  hoold
 1306  Ful  lightly  maystow  been  a  cokewold."
 1307  This  sentence,  and  an  hundred  thynges  worse,
 1308  Writeth  this  man,  ther  God  his  bones  corse!
 1309  But  take  no  kep  of  al  swich  vanytee;
 1310  Deffie  Theofraste,  and  herke  me.
 1311  A  wyf  is  Goddes  yifte  verraily;
 1312  Alle  othere  manere  yiftes  hardily,
 1313  As  londes,  rentes,  pasture,  or  commune,
 1314  Or  moebles  --  alle  been  yiftes  of  Fortune
 1315  That  passen  as  a  shadwe  upon  a  wal.
 1316  But  drede  nat,  if  pleynly  speke  I  shal:
 1317  A  wyf  wol  laste,  and  in  thyn  hous  endure,
 1318  Wel  lenger  than  thee  list,  paraventure.
 1319  Mariage  is  a  ful  greet  sacrement.
 1320  He  which  that  hath  no  wyf,  I  holde  hym  shent;
 1321  He  lyveth  helplees  and  al  desolat  --
 1322  I  speke  of  folk  in  seculer  estaat.
 1323  And  herke  why  --  I  sey  nat  this  for  noght  --
 1324  That  womman  is  for  mannes  helpe  ywroght.
 1325  The  hye  God,  whan  he  hadde  Adam  maked,
 1326  And  saugh  him  al  allone,  bely-naked,
 1327  God  of  his  grete  goodnesse  seyde  than,
 1328  "Lat  us  now  make  an  helpe  unto  this  man
 1329  Lyk  to  hymself";  and  thanne  he  made  him  Eve.
 1330  Heere  may  ye  se,  and  heerby  may  ye  preve,
 1331  That  wyf  is  mannes  helpe  and  his  confort,
 1332  His  paradys  terrestre,  and  his  disport.
 1333  So  buxom  and  so  vertuous  is  she,
 1334  They  moste  nedes  lyve  in  unitee.
 1335  O  flessh  they  been,  and  o  fleesh,  as  I  gesse,
 1336  Hath  but  oon  herte,  in  wele  and  in  distresse.
 1337  A  wyf!  a,  Seinte  Marie,  benedicite!
 1338  How  myghte  a  man  han  any  adversitee
 1339  That  hath  a  wyf?  Certes,  I  kan  nat  seye.
 1340  The  blisse  which  that  is  bitwixe  hem  tweye
 1341  Ther  may  no  tonge  telle,  or  herte  thynke.
 1342  If  he  be  povre,  she  helpeth  hym  to  swynke;
 1343  She  kepeth  his  good,  and  wasteth  never  a  deel;
 1344  Al  that  hire  housbonde  lust,  hire  liketh  weel;
 1345  She  seith  nat  ones  "nay,"  whan  he  seith  "ye."
 1346  "Do  this,"  seith  he;  "  Al  redy,  sire,"  seith  she.
 1347  O  blisful  ordre  of  wedlok  precious,
 1348  Thou  art  so  murye,  and  eek  so  vertuous,
 1349  And  so  commended  and  appreved  eek
 1350  That  every  man  that  halt  hym  worth  a  leek
 1351  Upon  his  bare  knees  oughte  al  his  lyf
 1352  Thanken  his  God  that  hym  hath  sent  a  wyf,
 1353  Or  elles  preye  to  God  hym  for  to  sende
 1354  A  wyf  to  laste  unto  his  lyves  ende.
 1355  For  thanne  his  lyf  is  set  in  sikernesse;
 1356  He  may  nat  be  deceyved,  as  I  gesse,
 1357  So  that  he  werke  after  his  wyves  reed.
 1358  Thanne  may  he  boldely  beren  up  his  heed,
 1359  They  been  so  trewe  and  therwithal  so  wyse;
 1360  For  which,  if  thou  wolt  werken  as  the  wyse,
 1361  Do  alwey  so  as  wommen  wol  thee  rede.
 1362  Lo,  how  that  Jacob,  as  thise  clerkes  rede,
 1363  By  good  conseil  of  his  mooder  Rebekke,
 1364  Boond  the  kydes  skyn  aboute  his  nekke,
 1365  For  which  his  fadres  benyson  he  wan.
 1366  Lo  Judith,  as  the  storie  eek  telle  kan,
 1367  By  wys  conseil  she  Goddes  peple  kepte,
 1368  And  slow  hym  Olofernus,  whil  he  slepte.
 1369  Lo  Abigayl,  by  good  conseil  how  she
 1370  Saved  hir  housbonde  Nabal  whan  that  he
 1371  Sholde  han  be  slayn;  and  looke,  Ester  also
 1372  By  good  conseil  delyvered  out  of  wo
 1373  The  peple  of  God,  and  made  hym  Mardochee
 1374  Of  Assuere  enhaunced  for  to  be.
 1375  Ther  nys  no  thyng  in  gree  superlatyf,
 1376  As  seith  Senek,  above  an  humble  wyf.
 1377  Suffre  thy  wyves  tonge,  as  Catoun  bit;
 1378  She  shal  comande,  and  thou  shalt  suffren  it,
 1379  And  yet  she  wole  obeye  of  curteisye.
 1380  A  wyf  is  kepere  of  thyn  housbondrye;
 1381  Wel  may  the  sike  man  biwaille  and  wepe,
 1382  Ther  as  ther  nys  no  wyf  the  hous  to  kepe.
 1383  I  warne  thee,  if  wisely  thou  wolt  wirche,
 1384  Love  wel  thy  wyf,  as  Crist  loved  his  chirche.
 1385  If  thou  lovest  thyself,  thou  lovest  thy  wyf;
 1386  No  man  hateth  his  flessh,  but  in  his  lyf
 1387  He  fostreth  it,  and  therfore  bidde  I  thee
 1388  Cherisse  thy  wyf,  or  thou  shalt  nevere  thee.
 1389  Housbonde  and  wyf,  what  so  men  jape  or  pleye,
 1390  Of  worldly  folk  holden  the  siker  weye;
 1391  They  been  so  knyt  ther  may  noon  harm  bityde,
 1392  And  namely  upon  the  wyves  syde.
 1393  For  which  this  Januarie,  of  whom  I  tolde,
 1394  Considered  hath,  inwith  his  dayes  olde,
 1395  The  lusty  lyf,  the  vertuous  quyete,
 1396  That  is  in  mariage  hony-sweete,
 1397  And  for  his  freendes  on  a  day  he  sente,
 1398  To  tellen  hem  th'  effect  of  his  entente.
 1399  With  face  sad  his  tale  he  hath  hem  toold.
 1400  He  seyde,  "Freendes,  I  am  hoor  and  oold,
 1401  And  almoost,  God  woot,  on  my  pittes  brynke;
 1402  Upon  my  soule  somwhat  moste  I  thynke.
 1403  I  have  my  body  folily  despended;
 1404  Blessed  be  God  that  it  shal  been  amended!
 1405  For  I  wol  be,  certeyn,  a  wedded  man,
 1406  And  that  anoon  in  al  the  haste  I  kan.
 1407  Unto  som  mayde  fair  and  tendre  of  age,
 1408  I  prey  yow,  shapeth  for  my  mariage
 1409  Al  sodeynly,  for  I  wol  nat  abyde;
 1410  And  I  wol  fonde  t'  espien,  on  my  syde,
 1411  To  whom  I  may  be  wedded  hastily.
 1412  But  forasmuche  as  ye  been  mo  than  I,
 1413  Ye  shullen  rather  swich  a  thyng  espyen
 1414  Than  I,  and  where  me  best  were  to  allyen.
 1415  "But  o  thyng  warne  I  yow,  my  freendes  deere,
 1416  I  wol  noon  oold  wyf  han  in  no  manere.
 1417  She  shal  nat  passe  twenty  yeer,  certayn;
 1418  Oold  fissh  and  yong  flessh  wolde  I  have  fayn.
 1419  Bet  is,"  quod  he,  "a  pyk  than  a  pykerel,
 1420  And  bet  than  old  boef  is  the  tendre  veel.
 1421  I  wol  no  womman  thritty  yeer  of  age;
 1422  It  is  but  bene-straw  and  greet  forage.
 1423  And  eek  thise  olde  wydwes,  God  it  woot,
 1424  They  konne  so  muchel  craft  on  Wades  boot,
 1425  So  muchel  broken  harm,  whan  that  hem  leste,
 1426  That  with  hem  sholde  I  nevere  lyve  in  reste.
 1427  For  sondry  scoles  maken  sotile  clerkis;
 1428  Womman  of  manye  scoles  half  a  clerk  is.
 1429  But  certeynly,  a  yong  thyng  may  men  gye,
 1430  Right  as  men  may  warm  wex  with  handes  plye.
 1431  Wherfore  I  sey  yow  pleynly,  in  a  clause,
 1432  I  wol  noon  oold  wyf  han  right  for  this  cause.
 1433  For  if  so  were  I  hadde  swich  myschaunce
 1434  That  I  in  hire  ne  koude  han  no  plesaunce,
 1435  Thanne  sholde  I  lede  my  lyf  in  avoutrye
 1436  And  go  streight  to  the  devel  whan  I  dye.
 1437  Ne  children  sholde  I  none  upon  hire  geten;
 1438  Yet  were  me  levere  houndes  had  me  eten
 1439  Than  that  myn  heritage  sholde  falle
 1440  In  straunge  hand,  and  this  I  telle  yow  alle.
 1441  I  dote  nat;  I  woot  the  cause  why
 1442  Men  sholde  wedde,  and  forthermoore  woot  I
 1443  Ther  speketh  many  a  man  of  mariage
 1444  That  woot  namoore  of  it  than  woot  my  page
 1445  For  whiche  causes  man  sholde  take  a  wyf.
 1446  If  he  ne  may  nat  lyven  chaast  his  lyf,
 1447  Take  hym  a  wyf  with  greet  devocioun,
 1448  By  cause  of  leveful  procreacioun
 1449  Of  children  to  th'  onour  of  God  above,
 1450  And  nat  oonly  for  paramour  or  love;
 1451  And  for  they  sholde  leccherye  eschue,
 1452  And  yelde  hir  dette  whan  that  it  is  due;
 1453  Or  for  that  ech  of  hem  sholde  helpen  oother
 1454  In  meschief,  as  a  suster  shal  the  brother,
 1455  And  lyve  in  chastitee  ful  holily.
 1456  But  sires,  by  youre  leve,  that  am  nat  I.
 1457  For  --  God  be  thanked!  --  I  dar  make  avaunt
 1458  I  feele  my  lymes  stark  and  suffisaunt
 1459  To  do  al  that  a  man  bilongeth  to;
 1460  I  woot  myselven  best  what  I  may  do.
 1461  Though  I  be  hoor,  I  fare  as  dooth  a  tree
 1462  That  blosmeth  er  that  fruyt  ywoxen  bee;
 1463  And  blosmy  tree  nys  neither  drye  ne  deed.
 1464  I  feele  me  nowhere  hoor  but  on  myn  heed;
 1465  Myn  herte  and  alle  my  lymes  been  as  grene
 1466  As  laurer  thurgh  the  yeer  is  for  to  sene.
 1467  And  syn  that  ye  han  herd  al  myn  entente,
 1468  I  prey  yow  to  my  wyl  ye  wole  assente."
 1469  Diverse  men  diversely  hym  tolde
 1470  Of  mariage  manye  ensamples  olde.
 1471  Somme  blamed  it,  somme  preysed  it,  certeyn,
 1472  But  atte  laste,  shortly  for  to  seyn,
 1473  As  al  day  falleth  altercacioun
 1474  Bitwixen  freendes  in  disputisoun,
 1475  Ther  fil  a  stryf  bitwixe  his  bretheren  two,
 1476  Of  whiche  that  oon  was  cleped  Placebo;
 1477  Justinus  soothly  called  was  that  oother.
 1478  Placebo  seyde,  "O  Januarie,  brother,
 1479  Ful  litel  nede  hadde  ye,  my  lord  so  deere,
 1480  Conseil  to  axe  of  any  that  is  heere,
 1481  But  that  ye  been  so  ful  of  sapience
 1482  That  yow  ne  liketh,  for  youre  heighe  prudence,
 1483  To  weyven  fro  the  word  of  Salomon.
 1484  This  word  seyde  he  unto  us  everychon:
 1485  `Wirk  alle  thyng  by  conseil,'  thus  seyde  he,
 1486  `  And  thanne  shaltow  nat  repente  thee.'
 1487  But  though  that  Salomon  spak  swich  a  word,
 1488  Myn  owene  deere  brother  and  my  lord,
 1489  So  wysly  God  my  soule  brynge  at  reste,
 1490  I  holde  youre  owene  conseil  is  the  beste.
 1491  For,  brother  myn,  of  me  taak  this  motyf:
 1492  I  have  now  been  a  court-man  al  my  lyf,
 1493  And  God  it  woot,  though  I  unworthy  be,
 1494  I  have  stonden  in  ful  greet  degree
 1495  Abouten  lordes  of  ful  heigh  estaat;
 1496  Yet  hadde  I  nevere  with  noon  of  hem  debaat.
 1497  I  nevere  hem  contraried,  trewely;
 1498  I  woot  wel  that  my  lord  kan  moore  than  I.
 1499  What  that  he  seith,  I  holde  it  ferme  and  stable;
 1500  I  seye  the  same,  or  elles  thyng  semblable.
 1501  A  ful  greet  fool  is  any  conseillour
 1502  That  serveth  any  lord  of  heigh  honour,
 1503  That  dar  presume,  or  elles  thenken  it,
 1504  That  his  conseil  sholde  passe  his  lordes  wit.
 1505  Nay,  lordes  been  no  fooles,  by  my  fay!
 1506  Ye  han  youreselven  shewed  heer  to-day
 1507  So  heigh  sentence,  so  holily  and  weel,
 1508  That  I  consente  and  conferme  everydeel
 1509  Youre  wordes  alle  and  youre  opinioun.
 1510  By  God,  ther  nys  no  man  in  al  this  toun,
 1511  Ne  in  Ytaille,  that  koude  bet  han  sayd!
 1512  Crist  halt  hym  of  this  conseil  ful  wel  apayd.
 1513  And  trewely,  it  is  an  heigh  corage
 1514  Of  any  man  that  stapen  is  in  age
 1515  To  take  a  yong  wyf;  by  my  fader  kyn,
 1516  Youre  herte  hangeth  on  a  joly  pyn!
 1517  Dooth  now  in  this  matiere  right  as  yow  leste,
 1518  For  finally  I  holde  it  for  the  beste."
 1519  Justinus,  that  ay  stille  sat  and  herde,
 1520  Right  in  this  wise  he  to  Placebo  answerde:
 1521  "Now,  brother  myn,  be  pacient,  I  preye,
 1522  Syn  ye  han  seyd,  and  herkneth  what  I  seye.
 1523  Senek,  amonges  othere  wordes  wyse,
 1524  Seith  that  a  man  oghte  hym  right  wel  avyse
 1525  To  whom  he  yeveth  his  lond  or  his  catel.
 1526  And  syn  I  oghte  avyse  me  right  wel
 1527  To  whom  I  yeve  my  good  awey  fro  me,
 1528  Wel  muchel  moore  I  oghte  avysed  be
 1529  To  whom  I  yeve  my  body  for  alwey.
 1530  I  warne  yow  wel,  it  is  no  childes  pley
 1531  To  take  a  wyf  withouten  avysement.
 1532  Men  moste  enquere  --  this  is  myn  assent  --
 1533  Wher  she  be  wys,  or  sobre,  or  dronkelewe,
 1534  Or  proud,  or  elles  ootherweys  a  shrewe,
 1535  A  chidestere,  or  wastour  of  thy  good,
 1536  Or  riche,  or  poore,  or  elles  mannyssh  wood.
 1537  Al  be  it  so  that  no  man  fynden  shal
 1538  Noon  in  this  world  that  trotteth  hool  in  al,
 1539  Ne  man,  ne  beest,  swich  as  men  koude  devyse;
 1540  But  nathelees  it  oghte  ynough  suffise
 1541  With  any  wyf,  if  so  were  that  she  hadde
 1542  Mo  goode  thewes  than  hire  vices  badde;
 1543  And  al  this  axeth  leyser  for  t'  enquere.
 1544  For,  God  it  woot,  I  have  wept  many  a  teere
 1545  Ful  pryvely,  syn  I  have  had  a  wyf.
 1546  Preyse  whoso  wole  a  wedded  mannes  lyf,
 1547  Certein  I  fynde  in  it  but  cost  and  care
 1548  And  observances,  of  alle  blisses  bare.
 1549  And  yet,  God  woot,  my  neighebores  aboute,
 1550  And  namely  of  wommen  many  a  route,
 1551  Seyn  that  I  have  the  mooste  stedefast  wyf,
 1552  And  eek  the  mekeste  oon  that  bereth  lyf;
 1553  But  I  woot  best  where  wryngeth  me  my  sho.
 1554  Ye  mowe,  for  me,  right  as  yow  liketh  do;
 1555  Avyseth  yow  --  ye  been  a  man  of  age  --
 1556  How  that  ye  entren  into  mariage,
 1557  And  namely  with  a  yong  wyf  and  a  fair.
 1558  By  hym  that  made  water,  erthe,  and  air,
 1559  The  yongeste  man  that  is  in  al  this  route
 1560  Is  bisy  ynough  to  bryngen  it  aboute
 1561  To  han  his  wyf  allone.  Trusteth  me,
 1562  Ye  shul  nat  plesen  hire  fully  yeres  thre  --
 1563  This  is  to  seyn,  to  doon  hire  ful  plesaunce.
 1564  A  wyf  axeth  ful  many  an  observaunce.
 1565  I  prey  yow  that  ye  be  nat  yvele  apayd."
 1566  "Wel,"  quod  this  Januarie,  "and  hastow  ysayd?
 1567  Straw  for  thy  Senek,  and  for  thy  proverbes!
 1568  I  counte  nat  a  panyer  ful  of  herbes
 1569  Of  scole-termes.  Wyser  men  than  thow,
 1570  As  thou  hast  herd,  assenteden  right  now
 1571  To  my  purpos.  Placebo,  what  sey  ye?"
 1572  "I  seye  it  is  a  cursed  man,"  quod  he,
 1573  "That  letteth  matrimoigne,  sikerly."
 1574  And  with  that  word  they  rysen  sodeynly,
 1575  And  been  assented  fully  that  he  sholde
 1576  Be  wedded  whanne  hym  liste  and  where  he  wolde.
 1577  Heigh  fantasye  and  curious  bisynesse
 1578  Fro  day  to  day  gan  in  the  soule  impresse
 1579  Of  Januarie  aboute  his  mariage.
 1580  Many  fair  shap  and  many  a  fair  visage
 1581  Ther  passeth  thurgh  his  herte  nyght  by  nyght,
 1582  As  whoso  tooke  a  mirour,  polisshed  bryght,
 1583  And  sette  it  in  a  commune  market-place,
 1584  Thanne  sholde  he  se  ful  many  a  figure  pace
 1585  By  his  mirour;  and  in  the  same  wyse
 1586  Gan  Januarie  inwith  his  thoght  devyse
 1587  Of  maydens  whiche  that  dwelten  hym  bisyde.
 1588  He  wiste  nat  wher  that  he  myghte  abyde.
 1589  For  if  that  oon  have  beaute  in  hir  face,
 1590  Another  stant  so  in  the  peples  grace
 1591  For  hire  sadnesse  and  hire  benyngnytee
 1592  That  of  the  peple  grettest  voys  hath  she;
 1593  And  somme  were  riche  and  hadden  badde  name.
 1594  But  nathelees,  bitwixe  ernest  and  game,
 1595  He  atte  laste  apoynted  hym  on  oon,
 1596  And  leet  alle  othere  from  his  herte  goon,
 1597  And  chees  hire  of  his  owene  auctoritee;
 1598  For  love  is  blynd  alday,  and  may  nat  see.
 1599  And  whan  that  he  was  in  his  bed  ybroght,
 1600  He  purtreyed  in  his  herte  and  in  his  thoght
 1601  Hir  fresshe  beautee  and  hir  age  tendre,
 1602  Hir  myddel  smal,  hire  armes  longe  and  sklendre,
 1603  Hir  wise  governaunce,  hir  gentillesse,
 1604  Hir  wommanly  berynge,  and  hire  sadnesse.
 1605  And  whan  that  he  on  hire  was  condescended,
 1606  Hym  thoughte  his  choys  myghte  nat  ben  amended.
 1607  For  whan  that  he  hymself  concluded  hadde,
 1608  Hym  thoughte  ech  oother  mannes  wit  so  badde
 1609  That  inpossible  it  were  to  repplye
 1610  Agayn  his  choys;  this  was  his  fantasye.
 1611  His  freendes  sente  he  to,  at  his  instaunce,
 1612  And  preyed  hem  to  doon  hym  that  plesaunce,
 1613  That  hastily  they  wolden  to  hym  come;
 1614  He  wolde  abregge  hir  labour,  alle  and  some.
 1615  Nedeth  namoore  for  hym  to  go  ne  ryde;
 1616  He  was  apoynted  ther  he  wolde  abyde.
 1617  Placebo  cam,  and  eek  his  freendes  soone,
 1618  And  alderfirst  he  bad  hem  alle  a  boone,
 1619  That  noon  of  hem  none  argumentes  make
 1620  Agayn  the  purpos  which  that  he  hath  take,
 1621  Which  purpos  was  plesant  to  God,  seyde  he,
 1622  And  verray  ground  of  his  prosperitee.
 1623  He  seyde  ther  was  a  mayden  in  the  toun,
 1624  Which  that  of  beautee  hadde  greet  renoun,
 1625  Al  were  it  so  she  were  of  smal  degree;
 1626  Suffiseth  hym  hir  yowthe  and  hir  beautee.
 1627  Which  mayde,  he  seyde,  he  wolde  han  to  his  wyf,
 1628  To  lede  in  ese  and  hoolynesse  his  lyf;
 1629  And  thanked  God  that  he  myghte  han  hire  al,
 1630  That  no  wight  his  blisse  parten  shal.
 1631  And  preyed  hem  to  laboure  in  this  nede,
 1632  And  shapen  that  he  faille  nat  to  spede;
 1633  For  thanne,  he  seyde,  his  spirit  was  at  ese.
 1634  "Thanne  is,"  quod  he,  "no  thyng  may  me  displese,
 1635  Save  o  thyng  priketh  in  my  conscience,
 1636  The  which  I  wol  reherce  in  youre  presence.
 1637  "I  have,"  quod  he,  "herd  seyd,  ful  yoore  ago,
 1638  Ther  may  no  man  han  parfite  blisses  two  --
 1639  This  is  to  seye,  in  erthe  and  eek  in  hevene.
 1640  For  though  he  kepe  hym  fro  the  synnes  sevene,
 1641  And  eek  from  every  branche  of  thilke  tree,
 1642  Yet  is  ther  so  parfit  felicitee
 1643  And  so  greet  ese  and  lust  in  mariage
 1644  That  evere  I  am  agast  now  in  myn  age
 1645  That  I  shal  lede  now  so  myrie  a  lyf,
 1646  So  delicat,  withouten  wo  and  stryf,
 1647  That  I  shal  have  myn  hevene  in  erthe  heere.
 1648  For  sith  that  verray  hevene  is  boght  so  deere
 1649  With  tribulacion  and  greet  penaunce,
 1650  How  sholde  I  thanne,  that  lyve  in  swich  plesaunce
 1651  As  alle  wedded  men  doon  with  hire  wyvys,
 1652  Come  to  the  blisse  ther  Crist  eterne  on  lyve  ys?
 1653  This  is  my  drede,  and  ye,  my  bretheren  tweye,
 1654  Assoilleth  me  this  question,  I  preye."
 1655  Justinus,  which  that  hated  his  folye,
 1656  Answerde  anon  right  in  his  japerye;
 1657  And  for  he  wolde  his  longe  tale  abregge,
 1658  He  wolde  noon  auctoritee  allegge,
 1659  But  seyde,  "Sire,  so  ther  be  noon  obstacle
 1660  Oother  than  this,  God  of  his  hygh  myracle
 1661  And  of  his  mercy  may  so  for  yow  wirche
 1662  That,  er  ye  have  youre  right  of  hooly  chirche,
 1663  Ye  may  repente  of  wedded  mannes  lyf,
 1664  In  which  ye  seyn  ther  is  no  wo  ne  stryf.
 1665  And  elles,  God  forbede  but  he  sente
 1666  A  wedded  man  hym  grace  to  repente
 1667  Wel  ofte  rather  than  a  sengle  man!
 1668  And  therfore,  sire  --  the  beste  reed  I  kan  --
 1669  Dispeire  yow  noght,  but  have  in  youre  memorie,
 1670  Paraunter  she  may  be  youre  purgatorie!
 1671  She  may  be  Goddes  meene  and  Goddes  whippe;
 1672  Thanne  shal  youre  soule  up  to  hevene  skippe
 1673  Swifter  than  dooth  an  arwe  out  of  a  bowe.
 1674  I  hope  to  God,  herafter  shul  ye  knowe
 1675  That  ther  nys  no  so  greet  felicitee
 1676  In  mariage,  ne  nevere  mo  shal  bee,
 1677  That  yow  shal  lette  of  youre  savacion,
 1678  So  that  ye  use,  as  skile  is  and  reson,
 1679  The  lustes  of  youre  wyf  attemprely,
 1680  And  that  ye  plese  hire  nat  to  amorously,
 1681  And  that  ye  kepe  yow  eek  from  oother  synne.
 1682  My  tale  is  doon,  for  my  wit  is  thynne.
 1683  Beth  nat  agast  herof,  my  brother  deere,
 1684  But  lat  us  waden  out  of  this  mateere.
 1685  The  Wyf  of  Bathe,  if  ye  han  understonde,
 1686  Of  mariage,  which  we  have  on  honde,
 1687  Declared  hath  ful  wel  in  litel  space.
 1688  Fareth  now  wel.  God  have  yow  in  his  grace."
 1689  And  with  this  word  this  Justyn  and  his  brother
 1690  Han  take  hir  leve,  and  ech  of  hem  of  oother.
 1691  For  whan  they  saughe  that  it  moste  nedes  be,
 1692  They  wroghten  so,  by  sly  and  wys  tretee,
 1693  That  she,  this  mayden  which  that  Mayus  highte,
 1694  As  hastily  as  evere  that  she  myghte
 1695  Shal  wedded  be  unto  this  Januarie.
 1696  I  trowe  it  were  to  longe  yow  to  tarie,
 1697  If  I  yow  tolde  of  every  scrit  and  bond
 1698  By  which  that  she  was  feffed  in  his  lond,
 1699  Or  for  to  herknen  of  hir  riche  array.
 1700  But  finally  ycomen  is  the  day
 1701  That  to  the  chirche  bothe  be  they  went
 1702  For  to  receyve  the  hooly  sacrement.
 1703  Forth  comth  the  preest,  with  stole  aboute  his  nekke,
 1704  And  bad  hire  be  lyk  Sarra  and  Rebekke
 1705  In  wysdom  and  in  trouthe  of  mariage;
 1706  And  seyde  his  orisons,  as  is  usage,
 1707  And  croucheth  hem,  and  bad  God  sholde  hem  blesse,
 1708  And  made  al  siker  ynogh  with  hoolynesse.
 1709  Thus  been  they  wedded  with  solempnitee,
 1710  And  at  the  feeste  sitteth  he  and  she
 1711  With  othere  worthy  folk  upon  the  deys.
 1712  Al  ful  of  joye  and  blisse  is  the  paleys,
 1713  And  ful  of  instrumentz  and  of  vitaille,
 1714  The  mooste  deyntevous  of  al  Ytaille.
 1715  Biforn  hem  stoode  instrumentz  of  swich  soun
 1716  That  Orpheus,  ne  of  Thebes  Amphioun,
 1717  Ne  maden  nevere  swich  a  melodye.
 1718  At  every  cours  thanne  cam  loud  mynstralcye
 1719  That  nevere  tromped  Joab  for  to  heere,
 1720  Nor  he  Theodomas,  yet  half  so  cleere
 1721  At  Thebes  whan  the  citee  was  in  doute.
 1722  Bacus  the  wyn  hem  shynketh  al  aboute,
 1723  And  Venus  laugheth  upon  every  wight,
 1724  For  Januarie  was  bicome  hir  knyght
 1725  And  wolde  bothe  assayen  his  corage
 1726  In  libertee,  and  eek  in  mariage;
 1727  And  with  hire  fyrbrond  in  hire  hand  aboute
 1728  Daunceth  biforn  the  bryde  and  al  the  route.
 1729  And  certeinly,  I  dar  right  wel  seyn  this,
 1730  Ymeneus,  that  god  of  weddyng  is,
 1731  Saugh  nevere  his  lyf  so  myrie  a  wedded  man.
 1732  Hoold  thou  thy  pees,  thou  poete  Marcian,
 1733  That  writest  us  that  ilke  weddyng  murie
 1734  Of  hire  Philologie  and  hym  Mercurie,
 1735  And  of  the  songes  that  the  Muses  songe!
 1736  To  smal  is  bothe  thy  penne,  and  eek  thy  tonge,
 1737  For  to  descryven  of  this  mariage.
 1738  Whan  tendre  youthe  hath  wedded  stoupyng  age,
 1739  Ther  is  swich  myrthe  that  it  may  nat  be  writen.
 1740  Assayeth  it  youreself;  thanne  may  ye  witen
 1741  If  that  I  lye  or  noon  in  this  matiere.
 1742  Mayus,  that  sit  with  so  benyngne  a  chiere,
 1743  Hire  to  biholde  it  semed  fayerye.
 1744  Queene  Ester  looked  nevere  with  swich  an  ye
 1745  On  Assuer,  so  meke  a  look  hath  she.
 1746  I  may  yow  nat  devyse  al  hir  beautee.
 1747  But  thus  muche  of  hire  beautee  telle  I  may,
 1748  That  she  was  lyk  the  brighte  morwe  of  May,
 1749  Fulfild  of  alle  beautee  and  plesaunce.
 1750  This  Januarie  is  ravysshed  in  a  traunce
 1751  At  every  tyme  he  looked  on  hir  face;
 1752  But  in  his  herte  he  gan  hire  to  manace
 1753  That  he  that  nyght  in  armes  wolde  hire  streyne
 1754  Harder  than  evere  Parys  dide  Eleyne.
 1755  But  nathelees  yet  hadde  he  greet  pitee
 1756  That  thilke  nyght  offenden  hire  moste  he,
 1757  And  thoughte,  "  Allas!  O  tendre  creature,
 1758  Now  wolde  God  ye  myghte  wel  endure
 1759  Al  my  corage,  it  is  so  sharp  and  keene!
 1760  I  am  agast  ye  shul  it  nat  susteene.
 1761  But  God  forbede  that  I  dide  al  my  myght!
 1762  Now  wolde  God  that  it  were  woxen  nyght,
 1763  And  that  the  nyght  wolde  lasten  everemo.
 1764  I  wolde  that  al  this  peple  were  ago."
 1765  And  finally  he  dooth  al  his  labour,
 1766  As  he  best  myghte,  savynge  his  honour,
 1767  To  haste  hem  fro  the  mete  in  subtil  wyse.
 1768  The  tyme  cam  that  resoun  was  to  ryse;
 1769  And  after  that  men  daunce  and  drynken  faste,
 1770  And  spices  al  aboute  the  hous  they  caste,
 1771  And  ful  of  joye  and  blisse  is  every  man  --
 1772  Al  but  a  squyer,  highte  Damyan,
 1773  Which  carf  biforn  the  knyght  ful  many  a  day.
 1774  He  was  so  ravysshed  on  his  lady  May
 1775  That  for  the  verray  peyne  he  was  ny  wood.
 1776  Almoost  he  swelte  and  swowned  ther  he  stood,
 1777  So  soore  hath  Venus  hurt  hym  with  hire  brond,
 1778  As  that  she  bar  it  daunsynge  in  hire  hond;
 1779  And  to  his  bed  he  wente  hym  hastily.
 1780  Namoore  of  hym  at  this  tyme  speke  I,
 1781  But  there  I  lete  hym  wepe  ynogh  and  pleyne
 1782  Til  fresshe  May  wol  rewen  on  his  peyne.
 1783  O  perilous  fyr,  that  in  the  bedstraw  bredeth!
 1784  O  famulier  foo,  that  his  servyce  bedeth!
 1785  O  servant  traytour,  false  hoomly  hewe,
 1786  Lyk  to  the  naddre  in  bosom  sly  untrewe,
 1787  God  shilde  us  alle  from  youre  aqueyntaunce!
 1788  O  Januarie,  dronken  in  plesaunce
 1789  In  mariage,  se  how  thy  Damyan,
 1790  Thyn  owene  squier  and  thy  borne  man,
 1791  Entendeth  for  to  do  thee  vileynye.
 1792  God  graunte  thee  thyn  hoomly  fo  t'  espye!
 1793  For  in  this  world  nys  worse  pestilence
 1794  Than  hoomly  foo  al  day  in  thy  presence.
 1795  Parfourned  hath  the  sonne  his  ark  diurne;
 1796  No  lenger  may  the  body  of  hym  sojurne
 1797  On  th'  orisonte,  as  in  that  latitude.
 1798  Night  with  his  mantel,  that  is  derk  and  rude,
 1799  Gan  oversprede  the  hemysperie  aboute;
 1800  For  which  departed  is  this  lusty  route
 1801  Fro  Januarie,  with  thank  on  every  syde.
 1802  Hoom  to  hir  houses  lustily  they  ryde,
 1803  Where  as  they  doon  hir  thynges  as  hem  leste,
 1804  And  whan  they  sye  hir  tyme,  goon  to  reste.
 1805  Soone  after  that,  this  hastif  Januarie
 1806  Wolde  go  to  bedde;  he  wolde  no  lenger  tarye.
 1807  He  drynketh  ypocras,  clarree,  and  vernage
 1808  Of  spices  hoote  t'  encreessen  his  corage;
 1809  And  many  a  letuarie  hath  he  ful  fyn,
 1810  Swiche  as  the  cursed  monk,  daun  Constantyn,
 1811  Hath  writen  in  his  book  De  Coitu;
 1812  To  eten  hem  alle  he  nas  no  thyng  eschu.
 1813  And  to  his  privee  freendes  thus  seyde  he:
 1814  "For  Goddes  love,  as  soone  as  it  may  be,
 1815  Lat  voyden  al  this  hous  in  curteys  wyse."
 1816  And  they  han  doon  right  as  he  wol  devyse.
 1817  Men  drynken  and  the  travers  drawe  anon.
 1818  The  bryde  was  broght  abedde  as  stille  as  stoon;
 1819  And  whan  the  bed  was  with  the  preest  yblessed,
 1820  Out  of  the  chambre  hath  every  wight  hym  dressed,
 1821  And  Januarie  hath  faste  in  armes  take
 1822  His  fresshe  May,  his  paradys,  his  make.
 1823  He  lulleth  hire;  he  kisseth  hire  ful  ofte;
 1824  With  thikke  brustles  of  his  berd  unsofte,
 1825  Lyk  to  the  skyn  of  houndfyssh,  sharp  as  brere  --
 1826  For  he  was  shave  al  newe  in  his  manere  --
 1827  He  rubbeth  hire  aboute  hir  tendre  face,
 1828  And  seyde  thus,  "  Allas!  I  moot  trespace
 1829  To  yow,  my  spouse,  and  yow  greetly  offende
 1830  Er  tyme  come  that  I  wil  doun  descende.
 1831  But  nathelees,  considereth  this,"  quod  he,
 1832  "Ther  nys  no  werkman,  whatsoevere  he  be,
 1833  That  may  bothe  werke  wel  and  hastily;
 1834  This  wol  be  doon  at  leyser  parfitly.
 1835  It  is  no  fors  how  longe  that  we  pleye;
 1836  In  trewe  wedlok  coupled  be  we  tweye,
 1837  And  blessed  be  the  yok  that  we  been  inne,
 1838  For  in  oure  actes  we  mowe  do  no  synne.
 1839  A  man  may  do  no  synne  with  his  wyf,
 1840  Ne  hurte  hymselven  with  his  owene  knyf,
 1841  For  we  han  leve  to  pleye  us  by  the  lawe."
 1842  Thus  laboureth  he  til  that  the  day  gan  dawe;
 1843  And  thanne  he  taketh  a  sop  in  fyn  clarree,
 1844  And  upright  in  his  bed  thanne  sitteth  he,
 1845  And  after  that  he  sang  ful  loude  and  cleere,
 1846  And  kiste  his  wyf,  and  made  wantown  cheere.
 1847  He  was  al  coltissh,  ful  of  ragerye,
 1848  And  ful  of  jargon  as  a  flekked  pye.
 1849  The  slakke  skyn  aboute  his  nekke  shaketh
 1850  Whil  that  he  sang,  so  chaunteth  he  and  craketh.
 1851  But  God  woot  what  that  May  thoughte  in  hir  herte,
 1852  Whan  she  hym  saugh  up  sittynge  in  his  sherte,
 1853  In  his  nyght-cappe,  and  with  his  nekke  lene;
 1854  She  preyseth  nat  his  pleyyng  worth  a  bene.
 1855  Thanne  seide  he  thus,  "My  reste  wol  I  take;
 1856  Now  day  is  come,  I  may  no  lenger  wake."
 1857  And  doun  he  leyde  his  heed  and  sleep  til  pryme.
 1858  And  afterward,  whan  that  he  saugh  his  tyme,
 1859  Up  ryseth  Januarie;  but  fresshe  May
 1860  Heeld  hire  chambre  unto  the  fourthe  day,
 1861  As  usage  is  of  wyves  for  the  beste.
 1862  For  every  labour  somtyme  moot  han  reste,
 1863  Or  elles  longe  may  he  nat  endure;
 1864  This  is  to  seyn,  no  lyves  creature,
 1865  Be  it  of  fyssh,  or  bryd,  or  beest,  or  man.
 1866  Now  wol  I  speke  of  woful  Damyan,
 1867  That  langwissheth  for  love,  as  ye  shul  heere;
 1868  Therfore  I  speke  to  hym  in  this  manere:
 1869  I  seye,  "O  sely  Damyan,  allas!
 1870  Andswere  to  my  demaunde,  as  in  this  cas.
 1871  How  shaltow  to  thy  lady,  fresshe  May,
 1872  Telle  thy  wo?  She  wole  alwey  seye  nay.
 1873  Eek  if  thou  speke,  she  wol  thy  wo  biwreye.
 1874  God  be  thyn  helpe!  I  kan  no  bettre  seye."
 1875  This  sike  Damyan  in  Venus  fyr
 1876  So  brenneth  that  he  dyeth  for  desyr,
 1877  For  which  he  putte  his  lyf  in  aventure.
 1878  No  lenger  myghte  he  in  this  wise  endure,
 1879  But  prively  a  penner  gan  he  borwe,
 1880  And  in  a  lettre  wroot  he  al  his  sorwe,
 1881  In  manere  of  a  compleynt  or  a  lay,
 1882  Unto  his  faire,  fresshe  lady  May;
 1883  And  in  a  purs  of  sylk  heng  on  his  sherte
 1884  He  hath  it  put,  and  leyde  it  at  his  herte.
 1885  The  moone,  that  at  noon  was  thilke  day
 1886  That  Januarie  hath  wedded  fresshe  May
 1887  In  two  of  Tawr,  was  into  Cancre  glyden;
 1888  So  longe  hath  Mayus  in  hir  chambre  abyden,
 1889  As  custume  is  unto  thise  nobles  alle.
 1890  A  bryde  shal  nat  eten  in  the  halle
 1891  Til  dayes  foure,  or  thre  dayes  atte  leeste,
 1892  Ypassed  been;  thanne  lat  hire  go  to  feeste.
 1893  The  fourthe  day  compleet  fro  noon  to  noon,
 1894  Whan  that  the  heighe  masse  was  ydoon,
 1895  In  halle  sit  this  Januarie  and  May,
 1896  As  fressh  as  is  the  brighte  someres  day.
 1897  And  so  bifel  how  that  this  goode  man
 1898  Remembred  hym  upon  this  Damyan,
 1899  And  seyde,  "Seynte  Marie!  how  may  this  be,
 1900  That  Damyan  entendeth  nat  to  me?
 1901  Is  he  ay  syk,  or  how  may  this  bityde?"
 1902  His  squieres,  whiche  that  stooden  ther  bisyde,
 1903  Excused  hym  by  cause  of  his  siknesse,
 1904  Which  letted  hym  to  doon  his  bisynesse;
 1905  Noon  oother  cause  myghte  make  hym  tarye.
 1906  "That  me  forthynketh,"  quod  this  Januarie,
 1907  "He  is  a  gentil  squier,  by  my  trouthe!
 1908  If  that  he  deyde,  it  were  harm  and  routhe.
 1909  He  is  as  wys,  discreet,  and  as  secree
 1910  As  any  man  I  woot  of  his  degree,
 1911  And  therto  manly,  and  eek  servysable,
 1912  And  for  to  been  a  thrifty  man  right  able.
 1913  But  after  mete,  as  soone  as  evere  I  may,
 1914  I  wol  myself  visite  hym,  and  eek  May,
 1915  To  doon  hym  al  the  confort  that  I  kan."
 1916  And  for  that  word  hym  blessed  every  man,
 1917  That  of  his  bountee  and  his  gentillesse
 1918  He  wolde  so  conforten  in  siknesse
 1919  His  squier,  for  it  was  a  gentil  dede.
 1920  "Dame,"  quod  this  Januarie,  "taak  good  hede,
 1921  At  after-mete  ye  with  youre  wommen  alle,
 1922  Whan  ye  han  been  in  chambre  out  of  this  halle,
 1923  That  alle  ye  go  se  this  Damyan.
 1924  Dooth  hym  disport  --  he  is  a  gentil  man;
 1925  And  telleth  hym  that  I  wol  hym  visite,
 1926  Have  I  no  thyng  but  rested  me  a  lite;
 1927  And  spede  yow  faste,  for  I  wole  abyde
 1928  Til  that  ye  slepe  faste  by  my  syde."
 1929  And  with  that  word  he  gan  to  hym  to  calle
 1930  A  squier,  that  was  marchal  of  his  halle,
 1931  And  tolde  hym  certeyn  thynges,  what  he  wolde.
 1932  This  fresshe  May  hath  streight  hir  wey  yholde
 1933  With  alle  hir  wommen  unto  Damyan.
 1934  Doun  by  his  beddes  syde  sit  she  than,
 1935  Confortynge  hym  as  goodly  as  she  may.
 1936  This  Damyan,  whan  that  his  tyme  he  say,
 1937  In  secree  wise  his  purs  and  eek  his  bille,
 1938  In  which  that  he  ywriten  hadde  his  wille,
 1939  Hath  put  into  hire  hand,  withouten  moore,
 1940  Save  that  he  siketh  wonder  depe  and  soore,
 1941  And  softely  to  hire  right  thus  seyde  he:
 1942  "Mercy!  And  that  ye  nat  discovere  me,
 1943  For  I  am  deed  if  that  this  thyng  be  kyd."
 1944  This  purs  hath  she  inwith  hir  bosom  hyd
 1945  And  wente  hire  wey;  ye  gete  namoore  of  me.
 1946  But  unto  Januarie  ycomen  is  she,
 1947  That  on  his  beddes  syde  sit  ful  softe.
 1948  He  taketh  hire,  and  kisseth  hire  ful  ofte,
 1949  And  leyde  hym  doun  to  slepe,  and  that  anon.
 1950  She  feyned  hire  as  that  she  moste  gon
 1951  Ther  as  ye  woot  that  every  wight  moot  neede;
 1952  And  whan  she  of  this  bille  hath  taken  heede,
 1953  She  rente  it  al  to  cloutes  atte  laste,
 1954  And  in  the  pryvee  softely  it  caste.
 1955  Who  studieth  now  but  faire  fresshe  May?
 1956  Adoun  by  olde  Januarie  she  lay,
 1957  That  sleep  til  that  the  coughe  hath  hym  awaked.
 1958  Anon  he  preyde  hire  strepen  hire  al  naked;
 1959  He  wolde  of  hire,  he  seyde,  han  som  plesaunce;
 1960  He  seyde  hir  clothes  dide  hym  encombraunce,
 1961  And  she  obeyeth,  be  hire  lief  or  looth.
 1962  But  lest  that  precious  folk  be  with  me  wrooth,
 1963  How  that  he  wroghte,  I  dar  nat  to  yow  telle,
 1964  Or  wheither  hire  thoughte  it  paradys  or  helle.
 1965  But  heere  I  lete  hem  werken  in  hir  wyse
 1966  Til  evensong  rong  and  that  they  moste  aryse.
 1967  Were  it  by  destynee  or  by  aventure,
 1968  Were  it  by  influence  or  by  nature,
 1969  Or  constellacion,  that  in  swich  estaat
 1970  The  hevene  stood  that  tyme  fortunaat
 1971  Was  for  to  putte  a  bille  of  Venus  werkes  --
 1972  For  alle  thyng  hath  tyme,  as  seyn  thise  clerkes  --
 1973  To  any  womman  for  to  gete  hire  love,
 1974  I  kan  nat  seye;  but  grete  God  above,
 1975  That  knoweth  that  noon  act  is  causelees,
 1976  He  deme  of  al,  for  I  wole  holde  my  pees.
 1977  But  sooth  is  this,  how  that  this  fresshe  May
 1978  Hath  take  swich  impression  that  day
 1979  Of  pitee  of  this  sike  Damyan
 1980  That  from  hire  herte  she  ne  dryve  kan
 1981  The  remembrance  for  to  doon  hym  ese.
 1982  "Certeyn,"  thoghte  she,  "whom  that  this  thyng  displese
 1983  I  rekke  noght,  for  heere  I  hym  assure
 1984  To  love  hym  best  of  any  creature,
 1985  Though  he  namoore  hadde  than  his  sherte."
 1986  Lo,  pitee  renneth  soone  in  gentil  herte!
 1987  Heere  may  ye  se  how  excellent  franchise
 1988  In  wommen  is,  whan  they  hem  narwe  avyse.
 1989  Som  tyrant  is,  as  ther  be  many  oon
 1990  That  hath  an  herte  as  hard  as  any  stoon,
 1991  Which  wolde  han  lat  hym  sterven  in  the  place
 1992  Wel  rather  than  han  graunted  hym  hire  grace,
 1993  And  hem  rejoysen  in  hire  crueel  pryde,
 1994  And  rekke  nat  to  been  an  homycide.
 1995  This  gentil  May,  fulfilled  of  pitee,
 1996  Right  of  hire  hand  a  lettre  made  she,
 1997  In  which  she  graunteth  hym  hire  verray  grace.
 1998  Ther  lakketh  noght  oonly  but  day  and  place
 1999  Wher  that  she  myghte  unto  his  lust  suffise,
 2000  For  it  shal  be  right  as  he  wole  devyse.
 2001  And  whan  she  saugh  hir  tyme,  upon  a  day
 2002  To  visite  this  Damyan  gooth  May,
 2003  And  sotilly  this  lettre  doun  she  threste
 2004  Under  his  pilwe;  rede  it  if  hym  leste.
 2005  She  taketh  hym  by  the  hand  and  harde  hym  twiste
 2006  So  secrely  that  no  wight  of  it  wiste,
 2007  And  bad  hym  been  al  hool,  and  forth  she  wente
 2008  To  Januarie,  whan  that  he  for  hire  sente.
 2009  Up  riseth  Damyan  the  nexte  morwe;
 2010  Al  passed  was  his  siknesse  and  his  sorwe.
 2011  He  kembeth  hym,  he  preyneth  hym  and  pyketh,
 2012  He  dooth  al  that  his  lady  lust  and  lyketh,
 2013  And  eek  to  Januarie  he  gooth  as  lowe
 2014  As  evere  dide  a  dogge  for  the  bowe.
 2015  He  is  so  plesant  unto  every  man
 2016  (For  craft  is  al,  whoso  that  do  it  kan)
 2017  That  every  wight  is  fayn  to  speke  hym  good,
 2018  And  fully  in  his  lady  grace  he  stood.
 2019  Thus  lete  I  Damyan  aboute  his  nede,
 2020  And  in  my  tale  forth  I  wol  procede.
 2021  Somme  clerkes  holden  that  felicitee
 2022  Stant  in  delit,  and  therfore  certeyn  he,
 2023  This  noble  Januarie,  with  al  his  myght,
 2024  In  honest  wyse,  as  longeth  to  a  knyght,
 2025  Shoop  hym  to  lyve  ful  deliciously.
 2026  His  housynge,  his  array,  as  honestly
 2027  To  his  degree  was  maked  as  a  kynges.
 2028  Amonges  othere  of  his  honeste  thynges,
 2029  He  made  a  gardyn,  walled  al  with  stoon;
 2030  So  fair  a  gardyn  woot  I  nowher  noon.
 2031  For,  out  of  doute,  I  verraily  suppose
 2032  That  he  that  wroot  the  Romance  of  the  Rose
 2033  Ne  koude  of  it  the  beautee  wel  devyse;
 2034  Ne  Priapus  ne  myghte  nat  suffise,
 2035  Though  he  be  god  of  gardyns,  for  to  telle
 2036  The  beautee  of  the  gardyn  and  the  welle
 2037  That  stood  under  a  laurer  alwey  grene.
 2038  Ful  ofte  tyme  he  Pluto  and  his  queene,
 2039  Proserpina,  and  al  hire  fayerye,
 2040  Disporten  hem  and  maken  melodye
 2041  Aboute  that  welle,  and  daunced,  as  men  tolde.
 2042  This  noble  knyght,  this  Januarie  the  olde,
 2043  Swich  deyntee  hath  in  it  to  walke  and  pleye,
 2044  That  he  wol  no  wight  suffren  bere  the  keye
 2045  Save  he  hymself;  for  of  the  smale  wyket
 2046  He  baar  alwey  of  silver  a  clyket,
 2047  With  which,  whan  that  hym  leste,  he  it  unshette.
 2048  And  whan  he  wolde  paye  his  wyf  hir  dette
 2049  In  somer  seson,  thider  wolde  he  go,
 2050  And  May  his  wyf,  and  no  wight  but  they  two;
 2051  And  thynges  whiche  that  were  nat  doon  abedde,
 2052  He  in  the  gardyn  parfourned  hem  and  spedde.
 2053  And  in  this  wyse,  many  a  murye  day,
 2054  Lyved  this  Januarie  and  fresshe  May.
 2055  But  worldly  joye  may  nat  alwey  dure
 2056  To  Januarie,  ne  to  no  creature.
 2057  O  sodeyn  hap!  O  thou  Fortune  unstable!
 2058  Lyk  to  the  scorpion  so  deceyvable,
 2059  That  flaterest  with  thyn  heed  whan  thou  wolt  stynge;
 2060  Thy  tayl  is  deeth,  thurgh  thyn  envenymynge.
 2061  O  brotil  joye!  O  sweete  venym  queynte!
 2062  O  monstre,  that  so  subtilly  kanst  peynte
 2063  Thy  yiftes  under  hewe  of  stidefastnesse,
 2064  That  thou  deceyvest  bothe  moore  and  lesse!
 2065  Why  hastow  Januarie  thus  deceyved,
 2066  That  haddest  hym  for  thy  fulle  freend  receyved?
 2067  And  now  thou  hast  biraft  hym  bothe  his  yen,
 2068  For  sorwe  of  which  desireth  he  to  dyen.
 2069  Allas,  this  noble  Januarie  free,
 2070  Amydde  his  lust  and  his  prosperitee,
 2071  Is  woxen  blynd,  and  that  al  sodeynly.
 2072  He  wepeth  and  he  wayleth  pitously;
 2073  And  therwithal  the  fyr  of  jalousie,
 2074  Lest  that  his  wyf  sholde  falle  in  som  folye,
 2075  So  brente  his  herte  that  he  wolde  fayn
 2076  That  som  man  bothe  hire  and  hym  had  slayn.
 2077  For  neither  after  his  deeth  nor  in  his  lyf
 2078  Ne  wolde  he  that  she  were  love  ne  wyf,
 2079  But  evere  lyve  as  wydwe  in  clothes  blake,
 2080  Soul  as  the  turtle  that  lost  hath  hire  make.
 2081  But  atte  laste,  after  a  month  or  tweye,
 2082  His  sorwe  gan  aswage,  sooth  to  seye;
 2083  For  whan  he  wiste  it  may  noon  oother  be,
 2084  He  paciently  took  his  adversitee,
 2085  Save,  out  of  doute,  he  may  nat  forgoon
 2086  That  he  nas  jalous  everemoore  in  oon;
 2087  Which  jalousye  it  was  so  outrageous
 2088  That  neither  in  halle,  n'  yn  noon  oother  hous,
 2089  Ne  in  noon  oother  place,  neverthemo,
 2090  He  nolde  suffre  hire  for  to  ryde  or  go,
 2091  But  if  that  he  had  hond  on  hire  alway;
 2092  For  which  ful  ofte  wepeth  fresshe  May,
 2093  That  loveth  Damyan  so  benyngnely
 2094  That  she  moot  outher  dyen  sodeynly
 2095  Or  elles  she  moot  han  hym  as  hir  leste.
 2096  She  wayteth  whan  hir  herte  wolde  breste.
 2097  Upon  that  oother  syde  Damyan
 2098  Bicomen  is  the  sorwefulleste  man
 2099  That  evere  was,  for  neither  nyght  ne  day
 2100  Ne  myghte  he  speke  a  word  to  fresshe  May,
 2101  As  to  his  purpos,  of  no  swich  mateere,
 2102  But  if  that  Januarie  moste  it  heere,
 2103  That  hadde  an  hand  upon  hire  everemo.
 2104  But  nathelees,  by  writyng  to  and  fro
 2105  And  privee  signes  wiste  he  what  she  mente,
 2106  And  she  knew  eek  the  fyn  of  his  entente.
 2107  O  Januarie,  what  myghte  it  thee  availle,
 2108  Thogh  thou  myghtest  se  as  fer  as  shippes  saille?
 2109  For  as  good  is  blynd  deceyved  be
 2110  As  to  be  deceyved  whan  a  man  may  se.
 2111  Lo,  Argus,  which  that  hadde  an  hondred  yen,
 2112  For  al  that  evere  he  koude  poure  or  pryen,
 2113  Yet  was  he  blent,  and,  God  woot,  so  been  mo
 2114  That  wenen  wisly  that  it  be  nat  so.
 2115  Passe  over  is  an  ese,  I  sey  namoore.
 2116  This  fresshe  May,  that  I  spak  of  so  yoore,
 2117  In  warm  wex  hath  emprented  the  clyket
 2118  That  Januarie  bar  of  the  smale  wyket,
 2119  By  which  into  his  gardyn  ofte  he  wente;
 2120  And  Damyan,  that  knew  al  hire  entente,
 2121  The  cliket  countrefeted  pryvely.
 2122  Ther  nys  namoore  to  seye,  but  hastily
 2123  Som  wonder  by  this  clyket  shal  bityde,
 2124  Which  ye  shul  heeren,  if  ye  wole  abyde.
 2125  O  noble  Ovyde,  ful  sooth  seystou,  God  woot,
 2126  What  sleighte  is  it,  thogh  it  be  long  and  hoot,
 2127  That  Love  nyl  fynde  it  out  in  som  manere?
 2128  By  Piramus  and  Tesbee  may  men  leere;
 2129  Thogh  they  were  kept  ful  longe  streite  overal,
 2130  They  been  accorded,  rownynge  thurgh  a  wal,
 2131  Ther  no  wight  koude  han  founde  out  swich  a  sleighte.
 2132  But  now  to  purpos:  er  that  dayes  eighte
 2133  Were  passed  [of]  the  month  of  [Juyn],  bifil
 2134  That  Januarie  hath  caught  so  greet  a  wil,
 2135  Thurgh  eggyng  of  his  wyf,  hym  for  to  pleye
 2136  In  his  gardyn,  and  no  wight  but  they  tweye,
 2137  That  in  a  morwe  unto  his  May  seith  he:
 2138  "Rys  up,  my  wyf,  my  love,  my  lady  free!
 2139  The  turtles  voys  is  herd,  my  dowve  sweete;
 2140  The  wynter  is  goon  with  alle  his  reynes  weete.
 2141  Com  forth  now,  with  thyne  eyen  columbyn!
 2142  How  fairer  been  thy  brestes  than  is  wyn!
 2143  The  gardyn  is  enclosed  al  aboute;
 2144  Com  forth,  my  white  spouse!  Out  of  doute
 2145  Thou  hast  me  wounded  in  myn  herte,  O  wyf!
 2146  No  spot  of  thee  ne  knew  I  al  my  lyf.
 2147  Com  forth,  and  lat  us  taken  oure  disport;
 2148  I  chees  thee  for  my  wyf  and  my  confort."
 2149  Swiche  olde  lewed  wordes  used  he.
 2150  On  Damyan  a  signe  made  she,
 2151  That  he  sholde  go  biforn  with  his  cliket.
 2152  This  Damyan  thanne  hath  opened  the  wyket,
 2153  And  in  he  stirte,  and  that  in  swich  manere
 2154  That  no  wight  myghte  it  se  neither  yheere,
 2155  And  stille  he  sit  under  a  bussh  anon.
 2156  This  Januarie,  as  blynd  as  is  a  stoon,
 2157  With  Mayus  in  his  hand,  and  no  wight  mo,
 2158  Into  his  fresshe  gardyn  is  ago,
 2159  And  clapte  to  the  wyket  sodeynly.
 2160  "Now  wyf,"  quod  he,  "heere  nys  but  thou  and  I,
 2161  That  art  the  creature  that  I  best  love.
 2162  For  by  that  Lord  that  sit  in  hevene  above,
 2163  Levere  ich  hadde  to  dyen  on  a  knyf
 2164  Than  thee  offende,  trewe  deere  wyf!
 2165  For  Goddes  sake,  thenk  how  I  thee  chees,
 2166  Noght  for  no  coveitise,  doutelees,
 2167  But  oonly  for  the  love  I  had  to  thee.
 2168  And  though  that  I  be  oold  and  may  nat  see,
 2169  Beth  to  me  trewe,  and  I  wol  telle  yow  why.
 2170  Thre  thynges,  certes,  shal  ye  wynne  therby:
 2171  First,  love  of  Crist,  and  to  youreself  honour,
 2172  And  al  myn  heritage,  toun  and  tour;
 2173  I  yeve  it  yow,  maketh  chartres  as  yow  leste;
 2174  This  shal  be  doon  to-morwe  er  sonne  reste,
 2175  So  wisly  God  my  soule  brynge  in  blisse.
 2176  I  prey  yow  first,  in  covenant  ye  me  kisse;
 2177  And  though  that  I  be  jalous,  wyte  me  noght.
 2178  Ye  been  so  depe  enprented  in  my  thoght
 2179  That,  whan  that  I  considere  youre  beautee
 2180  And  therwithal  the  unlikly  elde  of  me,
 2181  I  may  nat,  certes,  though  I  sholde  dye,
 2182  Forbere  to  been  out  of  youre  compaignye
 2183  For  verray  love;  this  is  withouten  doute.
 2184  Now  kys  me,  wyf,  and  lat  us  rome  aboute."
 2185  This  fresshe  May,  whan  she  thise  wordes  herde,
 2186  Benyngnely  to  Januarie  answerde,
 2187  But  first  and  forward  she  bigan  to  wepe.
 2188  "I  have,"  quod  she,  "a  soule  for  to  kepe
 2189  As  wel  as  ye,  and  also  myn  honour,
 2190  And  of  my  wyfhod  thilke  tendre  flour,
 2191  Which  that  I  have  assured  in  youre  hond,
 2192  Whan  that  the  preest  to  yow  my  body  bond;
 2193  Wherfore  I  wole  answere  in  this  manere,
 2194  By  the  leve  of  yow,  my  lord  so  deere:
 2195  I  prey  to  God  that  nevere  dawe  the  day
 2196  That  I  ne  sterve,  as  foule  as  womman  may,
 2197  If  evere  I  do  unto  my  kyn  that  shame,
 2198  Or  elles  I  empeyre  so  my  name,
 2199  That  I  be  fals;  and  if  I  do  that  lak,
 2200  Do  strepe  me  and  put  me  in  a  sak,
 2201  And  in  the  nexte  ryver  do  me  drenche.
 2202  I  am  a  gentil  womman  and  no  wenche.
 2203  Why  speke  ye  thus?  But  men  been  evere  untrewe,
 2204  And  wommen  have  repreve  of  yow  ay  newe.
 2205  Ye  han  noon  oother  contenance,  I  leeve,
 2206  But  speke  to  us  of  untrust  and  repreeve."
 2207  And  with  that  word  she  saugh  wher  Damyan
 2208  Sat  in  the  bussh,  and  coughen  she  bigan,
 2209  And  with  hir  fynger  signes  made  she
 2210  That  Damyan  sholde  clymbe  upon  a  tree
 2211  That  charged  was  with  fruyt,  and  up  he  wente.
 2212  For  verraily  he  knew  al  hire  entente,
 2213  And  every  signe  that  she  koude  make,
 2214  Wel  bet  than  Januarie,  hir  owene  make,
 2215  For  in  a  lettre  she  hadde  toold  hym  al
 2216  Of  this  matere,  how  he  werchen  shal.
 2217  And  thus  I  lete  hym  sitte  upon  the  pyrie,
 2218  And  Januarie  and  May  romynge  myrie.
 2219  Bright  was  the  day,  and  blew  the  firmament;
 2220  Phebus  hath  of  gold  his  stremes  doun  ysent
 2221  To  gladen  every  flour  with  his  warmnesse.
 2222  He  was  that  tyme  in  Geminis,  as  I  gesse,
 2223  But  litel  fro  his  declynacion
 2224  Of  Cancer,  Jovis  exaltacion.
 2225  And  so  bifel,  that  brighte  morwe-tyde
 2226  That  in  that  gardyn,  in  the  ferther  syde,
 2227  Pluto,  that  is  kyng  of  Fayerye,
 2228  And  many  a  lady  in  his  compaignye,
 2229  Folwynge  his  wyf,  the  queene  Proserpyna,
 2230  Which  that  he  ravysshed  out  of  [Ethna]
 2231  Whil  that  she  gadered  floures  in  the  mede  --
 2232  In  Claudyan  ye  may  the  stories  rede,
 2233  How  in  his  grisely  carte  he  hire  fette  --
 2234  This  kyng  of  Fairye  thanne  adoun  hym  sette
 2235  Upon  a  bench  of  turves,  fressh  and  grene,
 2236  And  right  anon  thus  seyde  he  to  his  queene:
 2237  "My  wyf,"  quod  he,  "ther  may  no  wight  seye  nay;
 2238  Th'  experience  so  preveth  every  day
 2239  The  tresons  whiche  that  wommen  doon  to  man.
 2240  Ten  hondred  thousand  [tales]  tellen  I  kan
 2241  Notable  of  youre  untrouthe  and  brotilnesse.
 2242  O  Salomon,  wys,  and  richest  of  richesse,
 2243  Fulfild  of  sapience  and  of  worldly  glorie,
 2244  Ful  worthy  been  thy  wordes  to  memorie
 2245  To  every  wight  that  wit  and  reson  kan.
 2246  Thus  preiseth  he  yet  the  bountee  of  man:
 2247  `  Amonges  a  thousand  men  yet  foond  I  oon,
 2248  But  of  wommen  alle  foond  I  noon.'
 2249  "Thus  seith  the  kyng  that  knoweth  youre  wikkednesse.
 2250  And  Jhesus,  filius  Syrak,  as  I  gesse,
 2251  Ne  speketh  of  yow  but  seelde  reverence.
 2252  A  wylde  fyr  and  corrupt  pestilence
 2253  So  falle  upon  youre  bodyes  yet  to-nyght!
 2254  Ne  se  ye  nat  this  honurable  knyght,
 2255  By  cause,  allas,  that  he  is  blynd  and  old,
 2256  His  owene  man  shal  make  hym  cokewold.
 2257  Lo,  where  he  sit,  the  lechour,  in  the  tree!
 2258  Now  wol  I  graunten,  of  my  magestee,
 2259  Unto  this  olde,  blynde,  worthy  knyght
 2260  That  he  shal  have  ayen  his  eyen  syght,
 2261  Whan  that  his  wyf  wold  doon  hym  vileynye.
 2262  Thanne  shal  he  knowen  al  hire  harlotrye,
 2263  Bothe  in  repreve  of  hire  and  othere  mo."
 2264  "Ye  shal?"  quod  Proserpyne,  "wol  ye  so?
 2265  Now  by  my  moodres  sires  soule  I  swere
 2266  That  I  shal  yeven  hire  suffisant  answere,
 2267  And  alle  wommen  after,  for  hir  sake,
 2268  That,  though  they  be  in  any  gilt  ytake,
 2269  With  face  boold  they  shulle  hemself  excuse,
 2270  And  bere  hem  doun  that  wolden  hem  accuse.
 2271  For  lak  of  answere  noon  of  hem  shal  dyen.
 2272  Al  hadde  man  seyn  a  thyng  with  bothe  his  yen,
 2273  Yit  shul  we  wommen  visage  it  hardily,
 2274  And  wepe,  and  swere,  and  chyde  subtilly,
 2275  So  that  ye  men  shul  been  as  lewed  as  gees.
 2276  "What  rekketh  me  of  youre  auctoritees?
 2277  I  woot  wel  that  this  Jew,  this  Salomon,
 2278  Foond  of  us  wommen  fooles  many  oon.
 2279  But  though  that  he  ne  foond  no  good  womman,
 2280  Yet  hath  ther  founde  many  another  man
 2281  Wommen  ful  trewe,  ful  goode,  and  vertuous.
 2282  Witnesse  on  hem  that  dwelle  in  Cristes  hous;
 2283  With  martirdom  they  preved  hire  constance.
 2284  The  Romayn  geestes  eek  make  remembrance
 2285  Of  many  a  verray,  trewe  wyf  also.
 2286  But,  sire,  ne  be  nat  wrooth,  al  be  it  so,
 2287  Though  that  he  seyde  he  foond  no  good  womman,
 2288  I  prey  yow  take  the  sentence  of  the  man;
 2289  He  mente  thus,  that  in  sovereyn  bontee
 2290  Nis  noon  but  God,  but  neither  he  ne  she.
 2291  "Ey!  for  verray  God  that  nys  but  oon,
 2292  What  make  ye  so  muche  of  Salomon?
 2293  What  though  he  made  a  temple,  Goddes  hous?
 2294  What  though  he  were  riche  and  glorious?
 2295  So  made  he  eek  a  temple  of  false  goddis.
 2296  How  myghte  he  do  a  thyng  that  moore  forbode  is?
 2297  Pardee,  as  faire  as  ye  his  name  emplastre,
 2298  He  was  a  lecchour  and  an  ydolastre,
 2299  And  in  his  elde  he  verray  God  forsook;
 2300  And  if  God  ne  hadde,  as  seith  the  book,
 2301  Yspared  him  for  his  fadres  sake,  he  sholde
 2302  Have  lost  his  regne  rather  than  he  wolde.
 2303  I  sette  right  noght,  of  al  the  vileynye
 2304  That  ye  of  wommen  write,  a  boterflye!
 2305  I  am  a  womman,  nedes  moot  I  speke,
 2306  Or  elles  swelle  til  myn  herte  breke.
 2307  For  sithen  he  seyde  that  we  been  jangleresses,
 2308  As  evere  hool  I  moote  brouke  my  tresses,
 2309  I  shal  nat  spare,  for  no  curteisye,
 2310  To  speke  hym  harm  that  wolde  us  vileynye."
 2311  "Dame,"  quod  this  Pluto,  "be  no  lenger  wrooth;
 2312  I  yeve  it  up!  But  sith  I  swoor  myn  ooth
 2313  That  I  wolde  graunten  hym  his  sighte  ageyn,
 2314  My  word  shal  stonde,  I  warne  yow  certeyn.
 2315  I  am  a  kyng;  it  sit  me  noght  to  lye."
 2316  "  And  I,"  quod  she,  "a  queene  of  Fayerye!
 2317  Hir  answere  shal  she  have,  I  undertake.
 2318  Lat  us  namoore  wordes  heerof  make;
 2319  For  sothe,  I  wol  no  lenger  yow  contrarie."
 2320  Now  lat  us  turne  agayn  to  Januarie,
 2321  That  in  the  gardyn  with  his  faire  May
 2322  Syngeth  ful  murier  than  the  papejay,
 2323  "Yow  love  I  best,  and  shal,  and  oother  noon."
 2324  So  longe  aboute  the  aleyes  is  he  goon,
 2325  Til  he  was  come  agaynes  thilke  pyrie
 2326  Where  as  this  Damyan  sitteth  ful  myrie
 2327  An  heigh  among  the  fresshe  leves  grene.
 2328  This  fresshe  May,  that  is  so  bright  and  sheene,
 2329  Gan  for  to  syke,  and  seyde,  "  Allas,  my  syde!
 2330  Now  sire,"  quod  she,  "for  aught  that  may  bityde,
 2331  I  moste  han  of  the  peres  that  I  see,
 2332  Or  I  moot  dye,  so  soore  longeth  me
 2333  To  eten  of  the  smale  peres  grene.
 2334  Help,  for  hir  love  that  is  of  hevene  queene!
 2335  I  telle  yow  wel,  a  womman  in  my  plit
 2336  May  han  to  fruyt  so  greet  an  appetit
 2337  That  she  may  dyen  but  she  of  it  have."
 2338  "  Allas,"  quod  he,  "that  I  ne  had  heer  a  knave
 2339  That  koude  clymbe!  Allas,  allas,"  quod  he,
 2340  "For  I  am  blynd!"  "Ye,  sire,  no  fors,"  quod  she;
 2341  "But  wolde  ye  vouche  sauf,  for  Goddes  sake,
 2342  The  pyrie  inwith  youre  armes  for  to  take,
 2343  For  wel  I  woot  that  ye  mystruste  me,
 2344  Thanne  sholde  I  clymbe  wel  ynogh,"  quod  she,
 2345  "So  I  my  foot  myghte  sette  upon  youre  bak."
 2346  "Certes,"  quod  he,  "theron  shal  be  no  lak,
 2347  Mighte  I  yow  helpen  with  myn  herte  blood."
 2348  He  stoupeth  doun,  and  on  his  bak  she  stood,
 2349  And  caughte  hire  by  a  twiste,  and  up  she  gooth  --
 2350  Ladyes,  I  prey  yow  that  ye  be  nat  wrooth;
 2351  I  kan  nat  glose,  I  am  a  rude  man  --
 2352  And  sodeynly  anon  this  Damyan
 2353  Gan  pullen  up  the  smok,  and  in  he  throng.
 2354  And  whan  that  Pluto  saugh  this  grete  wrong,
 2355  To  Januarie  he  gaf  agayn  his  sighte,
 2356  And  made  hym  se  as  wel  as  evere  he  myghte.
 2357  And  whan  that  he  hadde  caught  his  sighte  agayn,
 2358  Ne  was  ther  nevere  man  of  thyng  so  fayn,
 2359  But  on  his  wyf  his  thoght  was  everemo.
 2360  Up  to  the  tree  he  caste  his  eyen  two,
 2361  And  saugh  that  Damyan  his  wyf  had  dressed
 2362  In  swich  manere  it  may  nat  been  expressed,
 2363  But  if  I  wolde  speke  uncurteisly;
 2364  And  up  he  yaf  a  roryng  and  a  cry,
 2365  As  dooth  the  mooder  whan  the  child  shal  dye:
 2366  "Out!  Help!  Allas!  Harrow!"  he  gan  to  crye,
 2367  "O  stronge  lady  stoore,  what  dostow?"
 2368  And  she  answerde,  "Sire,  what  eyleth  yow?
 2369  Have  pacience  and  resoun  in  youre  mynde.
 2370  I  have  yow  holpe  on  bothe  youre  eyen  blynde.
 2371  Up  peril  of  my  soule,  I  shal  nat  lyen,
 2372  As  me  was  taught,  to  heele  with  youre  eyen,
 2373  Was  no  thyng  bet,  to  make  yow  to  see,
 2374  Than  strugle  with  a  man  upon  a  tree.
 2375  God  woot,  I  dide  it  in  ful  good  entente."
 2376  "Strugle?"  quod  he,  "Ye,  algate  in  it  wente!
 2377  God  yeve  yow  bothe  on  shames  deth  to  dyen!
 2378  He  swyved  thee;  I  saugh  it  with  myne  yen,
 2379  And  elles  be  I  hanged  by  the  hals!"
 2380  "Thanne  is,"  quod  she,  "my  medicyne  fals;
 2381  For  certeinly,  if  that  ye  myghte  se,
 2382  Ye  wolde  nat  seyn  thise  wordes  unto  me.
 2383  Ye  han  som  glymsyng,  and  no  parfit  sighte."
 2384  "I  se,"  quod  he,  "as  wel  as  evere  I  myghte,
 2385  Thonked  be  God!  With  bothe  myne  eyen  two,
 2386  And  by  my  trouthe,  me  thoughte  he  dide  thee  so."
 2387  "Ye  maze,  maze,  goode  sire,"  quod  she;
 2388  "This  thank  have  I  for  I  have  maad  yow  see.
 2389  Allas,"  quod  she,  "that  evere  I  was  so  kynde!"
 2390  "Now,  dame,"  quod  he,  "lat  al  passe  out  of  mynde.
 2391  Com  doun,  my  lief,  and  if  I  have  myssayd,
 2392  God  helpe  me  so,  as  I  am  yvele  apayd.
 2393  But,  by  my  fader  soule,  I  wende  han  seyn
 2394  How  that  this  Damyan  hadde  by  thee  leyn,
 2395  And  that  thy  smok  hadde  leyn  upon  his  brest."
 2396  "Ye,  sire,"  quod  she,  "ye  may  wene  as  yow  lest.
 2397  But,  sire,  a  man  that  waketh  out  of  his  sleep,
 2398  He  may  nat  sodeynly  wel  taken  keep
 2399  Upon  a  thyng,  ne  seen  it  parfitly,
 2400  Til  that  he  be  adawed  verraily.
 2401  Right  so  a  man  that  longe  hath  blynd  ybe,
 2402  Ne  may  nat  sodeynly  so  wel  yse,
 2403  First  whan  his  sighte  is  newe  come  ageyn,
 2404  As  he  that  hath  a  day  or  two  yseyn.
 2405  Til  that  youre  sighte  ysatled  be  a  while
 2406  Ther  may  ful  many  a  sighte  yow  bigile.
 2407  Beth  war,  I  prey  yow,  for  by  hevene  kyng,
 2408  Ful  many  a  man  weneth  to  seen  a  thyng,
 2409  And  it  is  al  another  than  it  semeth.
 2410  He  that  mysconceyveth,  he  mysdemeth."
 2411  And  with  that  word  she  leep  doun  fro  the  tree.
 2412  This  Januarie,  who  is  glad  but  he?
 2413  He  kisseth  hire  and  clippeth  hire  ful  ofte,
 2414  And  on  hire  wombe  he  stroketh  hire  ful  softe,
 2415  And  to  his  palays  hoom  he  hath  hire  lad.
 2416  Now,  goode  men,  I  pray  yow  to  be  glad.
 2417  Thus  endeth  heere  my  tale  of  Januarie;
 2418  God  blesse  us,  and  his  mooder  Seinte  Marie!


The  Epilogue

 2419  "Ey!  Goddes  mercy!"  seyde  oure  Hooste  tho,
 2420  "Now  swich  a  wyf  I  pray  God  kepe  me  fro!
 2421  Lo,  whiche  sleightes  and  subtilitees
 2422  In  wommen  been!  For  ay  as  bisy  as  bees
 2423  Been  they,  us  sely  men  for  to  deceyve,
 2424  And  from  the  soothe  evere  wol  they  weyve;
 2425  By  this  Marchauntes  tale  it  preveth  weel.
 2426  But  doutelees,  as  trewe  as  any  steel
 2427  I  have  a  wyf,  though  that  she  povre  be,
 2428  But  of  hir  tonge,  a  labbyng  shrewe  is  she,
 2429  And  yet  she  hath  an  heep  of  vices  mo;
 2430  Therof  no  fors!  Lat  alle  swiche  thynges  go.
 2431  But  wyte  ye  what?  In  conseil  be  it  seyd,
 2432  Me  reweth  soore  I  am  unto  hire  teyd.
 2433  For  and  I  sholde  rekenen  every  vice
 2434  Which  that  she  hath,  ywis  I  were  to  nyce.
 2435  And  cause  why?  It  sholde  reported  be
 2436  And  toold  to  hire  of  somme  of  this  meynee  --
 2437  Of  whom,  it  nedeth  nat  for  to  declare,
 2438  Syn  wommen  konnen  outen  swich  chaffare;
 2439  And  eek  my  wit  suffiseth  nat  therto
 2440  To  tellen  al;  wherfore  my  tale  is  do."


Íîâ³ òâîðè