Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 4
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 272


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

13. THE FRANKLIN'S TALE

Prologue

 709  Thise  olde  gentil  Britouns  in  hir  dayes
 710  Of  diverse  aventures  maden  layes,
 711  Rymeyed  in  hir  firste  Briton  tonge,
 712  Whiche  layes  with  hir  instrumentz  they  songe
 713  Or  elles  redden  hem  for  hir  plesaunce;
 714  And  oon  of  hem  have  I  in  remembraunce,
 715  Which  I  shal  seyn  with  good  wyl  as  I  kan.
 716  But,  sires,  by  cause  I  am  a  burel  man,
 717  At  my  bigynnyng  first  I  yow  biseche,
 718  Have  me  excused  of  my  rude  speche.
 719  I  lerned  nevere  rethorik,  certeyn;
 720  Thyng  that  I  speke,  it  moot  be  bare  and  pleyn.
 721  I  sleep  nevere  on  the  Mount  of  Pernaso,
 722  Ne  lerned  Marcus  Tullius  Scithero.
 723  Colours  ne  knowe  I  none,  withouten  drede,
 724  But  swiche  colours  as  growen  in  the  mede,
 725  Or  elles  swiche  as  men  dye  or  peynte.
 726  Colours  of  rethoryk  been  to  me  queynte;
 727  My  spirit  feeleth  noght  of  swich  mateere.
 728  But  if  yow  list,  my  tale  shul  ye  heere.


The  Tale

 729  In  Armorik,  that  called  is  Britayne,
 730  Ther  was  a  knyght  that  loved  and  dide  his  payne
 731  To  serve  a  lady  in  his  beste  wise;
 732  And  many  a  labour,  many  a  greet  emprise,
 733  He  for  his  lady  wroghte  er  she  were  wonne.
 734  For  she  was  oon  the  faireste  under  sonne,
 735  And  eek  therto  comen  of  so  heigh  kynrede
 736  That  wel  unnethes  dorste  this  knyght,  for  drede,
 737  Telle  hire  his  wo,  his  peyne,  and  his  distresse.
 738  But  atte  laste  she,  for  his  worthynesse,
 739  And  namely  for  his  meke  obeysaunce,
 740  Hath  swich  a  pitee  caught  of  his  penaunce
 741  That  pryvely  she  fil  of  his  accord
 742  To  take  hym  for  hir  housbonde  and  hir  lord,
 743  Of  swich  lordshipe  as  men  han  over  hir  wyves.
 744  And  for  to  lede  the  moore  in  blisse  hir  lyves,
 745  Of  his  free  wyl  he  swoor  hire  as  a  knyght
 746  That  nevere  in  al  his  lyf  he,  day  ne  nyght,
 747  Ne  sholde  upon  hym  take  no  maistrie
 748  Agayn  hir  wyl,  ne  kithe  hire  jalousie,
 749  But  hire  obeye,  and  folwe  hir  wyl  in  al,
 750  As  any  lovere  to  his  lady  shal,
 751  Save  that  the  name  of  soveraynetee,
 752  That  wolde  he  have  for  shame  of  his  degree.
 753  She  thanked  hym,  and  with  ful  greet  humblesse
 754  She  seyde,  "Sire,  sith  of  youre  gentillesse
 755  Ye  profre  me  to  have  so  large  a  reyne,
 756  Ne  wolde  nevere  God  bitwixe  us  tweyne,
 757  As  in  my  gilt,  were  outher  werre  or  stryf.
 758  Sire,  I  wol  be  youre  humble  trewe  wyf  --
 759  Have  heer  my  trouthe  --  til  that  myn  herte  breste."
 760  Thus  been  they  bothe  in  quiete  and  in  reste.
 761  For  o  thyng,  sires,  saufly  dar  I  seye,
 762  That  freendes  everych  oother  moot  obeye,
 763  If  they  wol  longe  holden  compaignye.
 764  Love  wol  nat  been  constreyned  by  maistrye.
 765  Whan  maistrie  comth,  the  God  of  Love  anon
 766  Beteth  his  wynges,  and  farewel,  he  is  gon!
 767  Love  is  a  thyng  as  any  spirit  free.
 768  Wommen,  of  kynde,  desiren  libertee,
 769  And  nat  to  been  constreyned  as  a  thral;
 770  And  so  doon  men,  if  I  sooth  seyen  shal.
 771  Looke  who  that  is  moost  pacient  in  love,
 772  He  is  at  his  avantage  al  above.
 773  Pacience  is  an  heigh  vertu,  certeyn,
 774  For  it  venquysseth,  as  thise  clerkes  seyn,
 775  Thynges  that  rigour  sholde  nevere  atteyne.
 776  For  every  word  men  may  nat  chide  or  pleyne.
 777  Lerneth  to  suffre,  or  elles,  so  moot  I  goon,
 778  Ye  shul  it  lerne,  wher  so  ye  wole  or  noon;
 779  For  in  this  world,  certein,  ther  no  wight  is
 780  That  he  ne  dooth  or  seith  somtyme  amys.
 781  Ire,  siknesse,  or  constellacioun,
 782  Wyn,  wo,  or  chaungynge  of  complexioun
 783  Causeth  ful  ofte  to  doon  amys  or  speken.
 784  On  every  wrong  a  man  may  nat  be  wreken.
 785  After  the  tyme  moste  be  temperaunce
 786  To  every  wight  that  kan  on  governaunce.
 787  And  therfore  hath  this  wise,  worthy  knyght,
 788  To  lyve  in  ese,  suffrance  hire  bihight,
 789  And  she  to  hym  ful  wisly  gan  to  swere
 790  That  nevere  sholde  ther  be  defaute  in  here.
 791  Heere  may  men  seen  an  humble,  wys  accord;
 792  Thus  hath  she  take  hir  servant  and  hir  lord  --
 793  Servant  in  love,  and  lord  in  mariage.
 794  Thanne  was  he  bothe  in  lordshipe  and  servage.
 795  Servage?  Nay,  but  in  lordshipe  above,
 796  Sith  he  hath  bothe  his  lady  and  his  love;
 797  His  lady,  certes,  and  his  wyf  also,
 798  The  which  that  lawe  of  love  acordeth  to.
 799  And  whan  he  was  in  this  prosperitee,
 800  Hoom  with  his  wyf  he  gooth  to  his  contree,
 801  Nat  fer  fro  Pedmark,  ther  his  dwellyng  was,
 802  Where  as  he  lyveth  in  blisse  and  in  solas.
 803  Who  koude  telle,  but  he  hadde  wedded  be,
 804  The  joye,  the  ese,  and  the  prosperitee
 805  That  is  bitwixe  an  housbonde  and  his  wyf?
 806  A  yeer  and  moore  lasted  this  blisful  lyf,
 807  Til  that  the  knyght  of  which  I  speke  of  thus,
 808  That  of  Kayrrud  was  cleped  Arveragus,
 809  Shoop  hym  to  goon  and  dwelle  a  yeer  or  tweyne
 810  In  Engelond,  that  cleped  was  eek  Briteyne,
 811  To  seke  in  armes  worshipe  and  honour  --
 812  For  al  his  lust  he  sette  in  swich  labour  --
 813  And  dwelled  there  two  yeer;  the  book  seith  thus.
 814  Now  wol  I  stynten  of  this  Arveragus,
 815  And  speken  I  wole  of  Dorigen  his  wyf,
 816  That  loveth  hire  housbonde  as  hire  hertes  lyf.
 817  For  his  absence  wepeth  she  and  siketh,
 818  As  doon  thise  noble  wyves  whan  hem  liketh.
 819  She  moorneth,  waketh,  wayleth,  fasteth,  pleyneth;
 820  Desir  of  his  presence  hire  so  destreyneth
 821  That  al  this  wyde  world  she  sette  at  noght.
 822  Hire  freendes,  whiche  that  knewe  hir  hevy  thoght,
 823  Conforten  hire  in  al  that  ever  they  may.
 824  They  prechen  hire,  they  telle  hire  nyght  and  day
 825  That  causelees  she  sleeth  hirself,  allas!
 826  And  every  confort  possible  in  this  cas
 827  They  doon  to  hire  with  al  hire  bisynesse,
 828  Al  for  to  make  hire  leve  hire  hevynesse.
 829  By  proces,  as  ye  knowen  everichoon,
 830  Men  may  so  longe  graven  in  a  stoon
 831  Til  som  figure  therinne  emprented  be.
 832  So  longe  han  they  conforted  hire  til  she
 833  Receyved  hath,  by  hope  and  by  resoun,
 834  The  emprentyng  of  hire  consolacioun,
 835  Thurgh  which  hir  grete  sorwe  gan  aswage;
 836  She  may  nat  alwey  duren  in  swich  rage.
 837  And  eek  Arveragus,  in  al  this  care,
 838  Hath  sent  hire  lettres  hoom  of  his  welfare,
 839  And  that  he  wol  come  hastily  agayn;
 840  Or  elles  hadde  this  sorwe  hir  herte  slayn.
 841  Hire  freendes  sawe  hir  sorwe  gan  to  slake
 842  And  preyde  hire  on  knees,  for  Goddes  sake,
 843  To  come  and  romen  hire  in  compaignye,
 844  Awey  to  dryve  hire  derke  fantasye.
 845  And  finally  she  graunted  that  requeste,
 846  For  wel  she  saugh  that  it  was  for  the  beste.
 847  Now  stood  hire  castel  faste  by  the  see,
 848  And  often  with  hire  freendes  walketh  shee
 849  Hire  to  disporte  upon  the  bank  an  heigh,
 850  Where  as  she  many  a  ship  and  barge  seigh
 851  Seillynge  hir  cours,  where  as  hem  liste  go.
 852  But  thanne  was  that  a  parcel  of  hire  wo,
 853  For  to  hirself  ful  ofte,  "  Allas!"  seith  she,
 854  "Is  ther  no  ship,  of  so  manye  as  I  se,
 855  Wol  bryngen  hom  my  lord?  Thanne  were  myn  herte
 856  Al  warisshed  of  his  bittre  peynes  smerte."
 857  Another  tyme  ther  wolde  she  sitte  and  thynke,
 858  And  caste  hir  eyen  dounward  fro  the  brynke.
 859  But  whan  she  saugh  the  grisly  rokkes  blake,
 860  For  verray  feere  so  wolde  hir  herte  quake
 861  That  on  hire  feet  she  myghte  hire  noght  sustene.
 862  Thanne  wolde  she  sitte  adoun  upon  the  grene,
 863  And  pitously  into  the  see  biholde,
 864  And  seyn  right  thus,  with  sorweful  sikes  colde:
 865  "Eterne  God,  that  thurgh  thy  purveiaunce
 866  Ledest  the  world  by  certein  governaunce,
 867  In  ydel,  as  men  seyn,  ye  no  thyng  make.
 868  But,  Lord,  thise  grisly  feendly  rokkes  blake,
 869  That  semen  rather  a  foul  confusion
 870  Of  werk  than  any  fair  creacion
 871  Of  swich  a  parfit  wys  God  and  a  stable,
 872  Why  han  ye  wroght  this  werk  unresonable?
 873  For  by  this  werk,  south,  north,  ne  west,  ne  eest,
 874  Ther  nys  yfostred  man,  ne  bryd,  ne  beest;
 875  It  dooth  no  good,  to  my  wit,  but  anoyeth.
 876  Se  ye  nat,  Lord,  how  mankynde  it  destroyeth?
 877  An  hundred  thousand  bodyes  of  mankynde
 878  Han  rokkes  slayn,  al  be  they  nat  in  mynde,
 879  Which  mankynde  is  so  fair  part  of  thy  werk
 880  That  thou  it  madest  lyk  to  thyn  owene  merk.
 881  Thanne  semed  it  ye  hadde  a  greet  chiertee
 882  Toward  mankynde;  but  how  thanne  may  it  bee
 883  That  ye  swiche  meenes  make  it  to  destroyen,
 884  Whiche  meenes  do  no  good,  but  evere  anoyen?
 885  I  woot  wel  clerkes  wol  seyn  as  hem  leste,
 886  By  argumentz,  that  al  is  for  the  beste,
 887  Though  I  ne  kan  the  causes  nat  yknowe.
 888  But  thilke  God  that  made  wynd  to  blowe
 889  As  kepe  my  lord!  This  my  conclusion.
 890  To  clerkes  lete  I  al  disputison.
 891  But  wolde  God  that  alle  thise  rokkes  blake
 892  Were  sonken  into  helle  for  his  sake!
 893  Thise  rokkes  sleen  myn  herte  for  the  feere."
 894  Thus  wolde  she  seyn,  with  many  a  pitous  teere.
 895  Hire  freendes  sawe  that  it  was  no  disport
 896  To  romen  by  the  see,  but  disconfort,
 897  And  shopen  for  to  pleyen  somwher  elles.
 898  They  leden  hire  by  ryveres  and  by  welles,
 899  And  eek  in  othere  places  delitables;
 900  They  dauncen  and  they  pleyen  at  ches  and  tables.
 901  So  on  a  day,  right  in  the  morwe-tyde,
 902  Unto  a  gardyn  that  was  ther  bisyde,
 903  In  which  that  they  hadde  maad  hir  ordinaunce
 904  Of  vitaille  and  of  oother  purveiaunce,
 905  They  goon  and  pleye  hem  al  the  longe  day.
 906  And  this  was  on  the  sixte  morwe  of  May,
 907  Which  May  hadde  peynted  with  his  softe  shoures
 908  This  gardyn  ful  of  leves  and  of  floures;
 909  And  craft  of  mannes  hand  so  curiously
 910  Arrayed  hadde  this  gardyn,  trewely,
 911  That  nevere  was  ther  gardyn  of  swich  prys
 912  But  if  it  were  the  verray  paradys.
 913  The  odour  of  floures  and  the  fresshe  sighte
 914  Wolde  han  maked  any  herte  lighte
 915  That  evere  was  born,  but  if  to  greet  siknesse
 916  Or  to  greet  sorwe  helde  it  in  distresse,
 917  So  ful  it  was  of  beautee  with  plesaunce.
 918  At  after-dyner  gonne  they  to  daunce,
 919  And  synge  also,  save  Dorigen  allone,
 920  Which  made  alwey  hir  compleint  and  hir  moone,
 921  For  she  ne  saugh  hym  on  the  daunce  go
 922  That  was  hir  housbonde  and  hir  love  also.
 923  But  nathelees  she  moste  a  tyme  abyde
 924  And  with  good  hope  lete  hir  sorwe  slyde.
 925  Upon  this  daunce,  amonges  othere  men,
 926  Daunced  a  squier  biforn  Dorigen,
 927  That  fressher  was  and  jolyer  of  array,
 928  As  to  my  doom,  than  is  the  month  of  May.
 929  He  syngeth,  daunceth,  passynge  any  man
 930  That  is,  or  was,  sith  that  the  world  bigan.
 931  Therwith  he  was,  if  men  sholde  hym  discryve,
 932  Oon  of  the  beste  farynge  man  on  lyve;
 933  Yong,  strong,  right  vertuous,  and  riche,  and  wys,
 934  And  wel  biloved,  and  holden  in  greet  prys.
 935  And  shortly,  if  the  sothe  I  tellen  shal,
 936  Unwityng  of  this  Dorigen  at  al,
 937  This  lusty  squier,  servant  to  Venus,
 938  Which  that  ycleped  was  Aurelius,
 939  Hadde  loved  hire  best  of  any  creature
 940  Two  yeer  and  moore,  as  was  his  aventure,
 941  But  nevere  dorste  he  tellen  hire  his  grevaunce.
 942  Withouten  coppe  he  drank  al  his  penaunce.
 943  He  was  despeyred;  no  thyng  dorste  he  seye,
 944  Save  in  his  songes  somwhat  wolde  he  wreye
 945  His  wo,  as  in  a  general  compleynyng;
 946  He  seyde  he  lovede  and  was  biloved  no  thyng.
 947  Of  swich  matere  made  he  manye  layes,
 948  Songes,  compleintes,  roundels,  virelayes,
 949  How  that  he  dorste  nat  his  sorwe  telle,
 950  But  langwissheth  as  a  furye  dooth  in  helle;
 951  And  dye  he  moste,  he  seyde,  as  dide  Ekko
 952  For  Narcisus,  that  dorste  nat  telle  hir  wo.
 953  In  oother  manere  than  ye  heere  me  seye,
 954  Ne  dorste  he  nat  to  hire  his  wo  biwreye,
 955  Save  that,  paraventure,  somtyme  at  daunces,
 956  Ther  yonge  folk  kepen  hir  observaunces,
 957  It  may  wel  be  he  looked  on  hir  face
 958  In  swich  a  wise  as  man  that  asketh  grace;
 959  But  nothyng  wiste  she  of  his  entente.
 960  Nathelees  it  happed,  er  they  thennes  wente,
 961  By  cause  that  he  was  hire  neighebour,
 962  And  was  a  man  of  worshipe  and  honour,
 963  And  hadde  yknowen  hym  of  tyme  yoore,
 964  They  fille  in  speche;  and  forth,  moore  and  moore,
 965  Unto  his  purpos  drough  Aurelius,
 966  And  whan  he  saugh  his  tyme,  he  seyde  thus:
 967  "Madame,"  quod  he,  "by  God  that  this  world  made,
 968  So  that  I  wiste  it  myghte  youre  herte  glade,
 969  I  wolde  that  day  that  youre  Arveragus
 970  Wente  over  the  see,  that  I,  Aurelius,
 971  Hadde  went  ther  nevere  I  sholde  have  come  agayn.
 972  For  wel  I  woot  my  servyce  is  in  vayn;
 973  My  gerdon  is  but  brestyng  of  myn  herte.
 974  Madame,  reweth  upon  my  peynes  smerte;
 975  For  with  a  word  ye  may  me  sleen  or  save.
 976  Heere  at  youre  feet  God  wolde  that  I  were  grave!
 977  I  ne  have  as  now  no  leyser  moore  to  seye;
 978  Have  mercy,  sweete,  or  ye  wol  do  me  deye!"
 979  She  gan  to  looke  upon  Aurelius;
 980  "Is  this  youre  wyl,"  quod  she,  "and  sey  ye  thus?
 981  Nevere  erst,"  quod  she,  "ne  wiste  I  what  ye  mente.
 982  But  now,  Aurelie,  I  knowe  youre  entente,
 983  By  thilke  God  that  yaf  me  soule  and  lyf,
 984  Ne  shal  I  nevere  been  untrewe  wyf
 985  In  word  ne  werk,  as  fer  as  I  have  wit;
 986  I  wol  been  his  to  whom  that  I  am  knyt.
 987  Taak  this  for  fynal  answere  as  of  me."
 988  But  after  that  in  pley  thus  seyde  she:
 989  "  Aurelie,"  quod  she,  "by  heighe  God  above,
 990  Yet  wolde  I  graunte  yow  to  been  youre  love,
 991  Syn  I  yow  se  so  pitously  complayne.
 992  Looke  what  day  that  endelong  Britayne
 993  Ye  remoeve  alle  the  rokkes,  stoon  by  stoon,
 994  That  they  ne  lette  ship  ne  boot  to  goon  --
 995  I  seye,  whan  ye  han  maad  the  coost  so  clene
 996  Of  rokkes  that  ther  nys  no  stoon  ysene,
 997  Thanne  wol  I  love  yow  best  of  any  man;
 998  Have  heer  my  trouthe,  in  al  that  evere  I  kan."
 999  "Is  ther  noon  oother  grace  in  yow?"  quod  he.
 1000  "No,  by  that  Lord,"  quod  she,  "that  maked  me!
 1001  For  wel  I  woot  that  it  shal  never  bityde.
 1002  Lat  swiche  folies  out  of  youre  herte  slyde.
 1003  What  deyntee  sholde  a  man  han  in  his  lyf
 1004  For  to  go  love  another  mannes  wyf,
 1005  That  hath  hir  body  whan  so  that  hym  liketh?"
 1006  Aurelius  ful  ofte  soore  siketh;
 1007  Wo  was  Aurelie  whan  that  he  this  herde,
 1008  And  with  a  sorweful  herte  he  thus  answerde:
 1009  "Madame,"  quod  he,  "this  were  an  inpossible!
 1010  Thanne  moot  I  dye  of  sodeyn  deth  horrible."
 1011  And  with  that  word  he  turned  hym  anon.
 1012  Tho  coome  hir  othere  freendes  many  oon,
 1013  And  in  the  aleyes  romeden  up  and  doun,
 1014  And  nothyng  wiste  of  this  conclusioun,
 1015  But  sodeynly  bigonne  revel  newe
 1016  Til  that  the  brighte  sonne  loste  his  hewe;
 1017  For  th'  orisonte  hath  reft  the  sonne  his  lyght  --
 1018  This  is  as  muche  to  seye  as  it  was  nyght  --
 1019  And  hoom  they  goon  in  joye  and  in  solas,
 1020  Save  oonly  wrecche  Aurelius,  allas!
 1021  He  to  his  hous  is  goon  with  sorweful  herte.
 1022  He  seeth  he  may  nat  fro  his  deeth  asterte;
 1023  Hym  semed  that  he  felte  his  herte  colde.
 1024  Up  to  the  hevene  his  handes  he  gan  holde,
 1025  And  on  his  knowes  bare  he  sette  hym  doun,
 1026  And  in  his  ravyng  seyde  his  orisoun.
 1027  For  verray  wo  out  of  his  wit  he  breyde.
 1028  He  nyste  what  he  spak,  but  thus  he  seyde;
 1029  With  pitous  herte  his  pleynt  hath  he  bigonne
 1030  Unto  the  goddes,  and  first  unto  the  sonne:
 1031  He  seyde,  "  Appollo,  god  and  governour
 1032  Of  every  plaunte,  herbe,  tree,  and  flour,
 1033  That  yevest,  after  thy  declinacion,
 1034  To  ech  of  hem  his  tyme  and  his  seson,
 1035  As  thyn  herberwe  chaungeth  lowe  or  heighe,
 1036  Lord  Phebus,  cast  thy  merciable  eighe
 1037  On  wrecche  Aurelie,  which  that  am  but  lorn.
 1038  Lo,  lord!  My  lady  hath  my  deeth  ysworn
 1039  Withoute  gilt,  but  thy  benignytee
 1040  Upon  my  dedly  herte  have  som  pitee.
 1041  For  wel  I  woot,  lord  Phebus,  if  yow  lest,
 1042  Ye  may  me  helpen,  save  my  lady,  best.
 1043  Now  voucheth  sauf  that  I  may  yow  devyse
 1044  How  that  I  may  been  holpen  and  in  what  wyse.
 1045  "Youre  blisful  suster,  Lucina  the  sheene,
 1046  That  of  the  see  is  chief  goddesse  and  queene
 1047  (Though  Neptunus  have  deitee  in  the  see,
 1048  Yet  emperisse  aboven  hym  is  she),
 1049  Ye  knowen  wel,  lord,  that  right  as  hir  desir
 1050  Is  to  be  quyked  and  lighted  of  youre  fir,
 1051  For  which  she  folweth  yow  ful  bisily,
 1052  Right  so  the  see  desireth  naturelly
 1053  To  folwen  hire,  as  she  that  is  goddesse
 1054  Bothe  in  the  see  and  ryveres  moore  and  lesse.
 1055  Wherfore,  lord  Phebus,  this  is  my  requeste  --
 1056  Do  this  miracle,  or  do  myn  herte  breste  --
 1057  That  now  next  at  this  opposicion
 1058  Which  in  the  signe  shal  be  of  the  Leon,
 1059  As  preieth  hire  so  greet  a  flood  to  brynge
 1060  That  fyve  fadme  at  the  leeste  it  oversprynge
 1061  The  hyeste  rokke  in  Armorik  Briteyne;
 1062  And  lat  this  flood  endure  yeres  tweyne.
 1063  Thanne  certes  to  my  lady  may  I  seye,
 1064  `Holdeth  youre  heste,  the  rokkes  been  aweye.'
 1065  "Lord  Phebus,  dooth  this  miracle  for  me.
 1066  Preye  hire  she  go  no  faster  cours  than  ye;
 1067  I  seye,  preyeth  your  suster  that  she  go
 1068  No  faster  cours  than  ye  thise  yeres  two.
 1069  Thanne  shal  she  been  evene  atte  fulle  alway,
 1070  And  spryng  flood  laste  bothe  nyght  and  day.
 1071  And  but  she  vouche  sauf  in  swich  manere
 1072  To  graunte  me  my  sovereyn  lady  deere,
 1073  Prey  hire  to  synken  every  rok  adoun
 1074  Into  hir  owene  dirke  regioun
 1075  Under  the  ground,  ther  Pluto  dwelleth  inne,
 1076  Or  nevere  mo  shal  I  my  lady  wynne.
 1077  Thy  temple  in  Delphos  wol  I  barefoot  seke.
 1078  Lord  Phebus,  se  the  teeris  on  my  cheke,
 1079  And  of  my  peyne  have  som  compassioun."
 1080  And  with  that  word  in  swowne  he  fil  adoun,
 1081  And  longe  tyme  he  lay  forth  in  a  traunce.
 1082  His  brother,  which  that  knew  of  his  penaunce,
 1083  Up  caughte  hym  and  to  bedde  he  hath  hym  broght.
 1084  Dispeyred  in  this  torment  and  this  thoght
 1085  Lete  I  this  woful  creature  lye;
 1086  Chese  he,  for  me,  wheither  he  wol  lyve  or  dye.
 1087  Arveragus,  with  heele  and  greet  honour,
 1088  As  he  that  was  of  chivalrie  the  flour,
 1089  Is  comen  hoom,  and  othere  worthy  men.
 1090  O  blisful  artow  now,  thou  Dorigen,
 1091  That  hast  thy  lusty  housbonde  in  thyne  armes,
 1092  The  fresshe  knyght,  the  worthy  man  of  armes,
 1093  That  loveth  thee  as  his  owene  hertes  lyf.
 1094  No  thyng  list  hym  to  been  ymaginatyf,
 1095  If  any  wight  hadde  spoke,  whil  he  was  oute,
 1096  To  hire  of  love;  he  hadde  of  it  no  doute.
 1097  He  noght  entendeth  to  no  swich  mateere,
 1098  But  daunceth,  justeth,  maketh  hire  good  cheere;
 1099  And  thus  in  joye  and  blisse  I  lete  hem  dwelle,
 1100  And  of  the  sike  Aurelius  wol  I  telle.
 1101  In  langour  and  in  torment  furyus
 1102  Two  yeer  and  moore  lay  wrecche  Aurelyus,
 1103  Er  any  foot  he  myghte  on  erthe  gon;
 1104  Ne  confort  in  this  tyme  hadde  he  noon,
 1105  Save  of  his  brother,  which  that  was  a  clerk.
 1106  He  knew  of  al  this  wo  and  al  this  werk,
 1107  For  to  noon  oother  creature,  certeyn,
 1108  Of  this  matere  he  dorste  no  word  seyn.
 1109  Under  his  brest  he  baar  it  moore  secree
 1110  Than  evere  dide  Pamphilus  for  Galathee.
 1111  His  brest  was  hool,  withoute  for  to  sene,
 1112  But  in  his  herte  ay  was  the  arwe  kene.
 1113  And  wel  ye  knowe  that  of  a  sursanure
 1114  In  surgerye  is  perilous  the  cure,
 1115  But  men  myghte  touche  the  arwe  or  come  therby.
 1116  His  brother  weep  and  wayled  pryvely,
 1117  Til  atte  laste  hym  fil  in  remembraunce,
 1118  That  whiles  he  was  at  Orliens  in  Fraunce  --
 1119  As  yonge  clerkes  that  been  lykerous
 1120  To  reden  artes  that  been  curious
 1121  Seken  in  every  halke  and  every  herne
 1122  Particuler  sciences  for  to  lerne  --
 1123  He  hym  remembred  that,  upon  a  day,
 1124  At  Orliens  in  studie  a  book  he  say
 1125  Of  magyk  natureel,  which  his  felawe,
 1126  That  was  that  tyme  a  bacheler  of  lawe,
 1127  Al  were  he  ther  to  lerne  another  craft,
 1128  Hadde  prively  upon  his  desk  ylaft;
 1129  Which  book  spak  muchel  of  the  operaciouns
 1130  Touchynge  the  eighte  and  twenty  mansiouns
 1131  That  longen  to  the  moone,  and  swich  folye
 1132  As  in  oure  dayes  is  nat  worth  a  flye  --
 1133  For  hooly  chirches  feith  in  oure  bileve
 1134  Ne  suffreth  noon  illusioun  us  to  greve.
 1135  And  whan  this  book  was  in  his  remembraunce,
 1136  Anon  for  joye  his  herte  gan  to  daunce,
 1137  And  to  hymself  he  seyde  pryvely:
 1138  "My  brother  shal  be  warisshed  hastily;
 1139  For  I  am  siker  that  ther  be  sciences
 1140  By  whiche  men  make  diverse  apparences,
 1141  Swiche  as  thise  subtile  tregetoures  pleye.
 1142  For  ofte  at  feestes  have  I  wel  herd  seye
 1143  That  tregetours  withinne  an  halle  large
 1144  Have  maad  come  in  a  water  and  a  barge,
 1145  And  in  the  halle  rowen  up  and  doun.
 1146  Somtyme  hath  semed  come  a  grym  leoun;
 1147  And  somtyme  floures  sprynge  as  in  a  mede;
 1148  Somtyme  a  vyne,  and  grapes  white  and  rede;
 1149  Somtyme  a  castel,  al  of  lym  and  stoon;
 1150  And  whan  hem  lyked,  voyded  it  anon.
 1151  Thus  semed  it  to  every  mannes  sighte.
 1152  "Now  thanne  conclude  I  thus:  that  if  I  myghte
 1153  At  Orliens  som  oold  felawe  yfynde
 1154  That  hadde  thise  moones  mansions  in  mynde,
 1155  Or  oother  magyk  natureel  above,
 1156  He  sholde  wel  make  my  brother  han  his  love.
 1157  For  with  an  apparence  a  clerk  may  make,
 1158  To  mannes  sighte,  that  alle  the  rokkes  blake
 1159  Of  Britaigne  weren  yvoyded  everichon,
 1160  And  shippes  by  the  brynke  comen  and  gon,
 1161  And  in  swich  forme  enduren  a  wowke  or  two.
 1162  Thanne  were  my  brother  warisshed  of  his  wo;
 1163  Thanne  moste  she  nedes  holden  hire  biheste,
 1164  Or  elles  he  shal  shame  hire  atte  leeste."
 1165  What  sholde  I  make  a  lenger  tale  of  this?
 1166  Unto  his  brotheres  bed  he  comen  is,
 1167  And  swich  confort  he  yaf  hym  for  to  gon
 1168  To  Orliens  that  he  up  stirte  anon,
 1169  And  on  his  wey  forthward  thanne  is  he  fare
 1170  In  hope  for  to  been  lissed  of  his  care.
 1171  Whan  they  were  come  almoost  to  that  citee,
 1172  But  if  it  were  a  two  furlong  or  thre,
 1173  A  yong  clerk  romynge  by  hymself  they  mette,
 1174  Which  that  in  Latyn  thriftily  hem  grette,
 1175  And  after  that  he  seyde  a  wonder  thyng:
 1176  "I  knowe,"  quod  he,  "the  cause  of  youre  comyng."
 1177  And  er  they  ferther  any  foote  wente,
 1178  He  tolde  hem  al  that  was  in  hire  entente.
 1179  This  Briton  clerk  hym  asked  of  felawes
 1180  The  whiche  that  he  had  knowe  in  olde  dawes,
 1181  And  he  answerde  hym  that  they  dede  were,
 1182  For  which  he  weep  ful  ofte  many  a  teere.
 1183  Doun  of  his  hors  Aurelius  lighte  anon,
 1184  And  with  this  magicien  forth  is  he  gon
 1185  Hoom  to  his  hous,  and  maden  hem  wel  at  ese.
 1186  Hem  lakked  no  vitaille  that  myghte  hem  plese.
 1187  So  wel  arrayed  hous  as  ther  was  oon
 1188  Aurelius  in  his  lyf  saugh  nevere  noon.
 1189  He  shewed  hym,  er  he  wente  to  sopeer,
 1190  Forestes,  parkes  ful  of  wilde  deer;
 1191  Ther  saugh  he  hertes  with  hir  hornes  hye,
 1192  The  gretteste  that  evere  were  seyn  with  ye.
 1193  He  saugh  of  hem  an  hondred  slayn  with  houndes,
 1194  And  somme  with  arwes  blede  of  bittre  woundes.
 1195  He  saugh,  whan  voyded  were  thise  wilde  deer,
 1196  Thise  fauconers  upon  a  fair  ryver,
 1197  That  with  hir  haukes  han  the  heron  slayn.
 1198  Tho  saugh  he  knyghtes  justyng  in  a  playn;
 1199  And  after  this  he  dide  hym  swich  plesaunce
 1200  That  he  hym  shewed  his  lady  on  a  daunce,
 1201  On  which  hymself  he  daunced,  as  hym  thoughte.
 1202  And  whan  this  maister  that  this  magyk  wroughte
 1203  Saugh  it  was  tyme,  he  clapte  his  handes  two,
 1204  And  farewel!  Al  oure  revel  was  ago.
 1205  And  yet  remoeved  they  nevere  out  of  the  hous,
 1206  Whil  they  saugh  al  this  sighte  merveillous,
 1207  But  in  his  studie,  ther  as  his  bookes  be,
 1208  They  seten  stille,  and  no  wight  but  they  thre.
 1209  To  hym  this  maister  called  his  squier,
 1210  And  seyde  hym  thus:  "Is  redy  oure  soper?
 1211  Almoost  an  houre  it  is,  I  undertake,
 1212  Sith  I  yow  bad  oure  soper  for  to  make,
 1213  Whan  that  thise  worthy  men  wenten  with  me
 1214  Into  my  studie,  ther  as  my  bookes  be."
 1215  "Sire,"  quod  this  squier,  "whan  it  liketh  yow,
 1216  It  is  al  redy,  though  ye  wol  right  now."
 1217  "Go  we  thanne  soupe,"  quod  he,  "as  for  the  beste.
 1218  Thise  amorous  folk  somtyme  moote  han  hir  reste."
 1219  At  after-soper  fille  they  in  tretee
 1220  What  somme  sholde  this  maistres  gerdon  be
 1221  To  remoeven  alle  the  rokkes  of  Britayne,
 1222  And  eek  from  Gerounde  to  the  mouth  of  Sayne.
 1223  He  made  it  straunge,  and  swoor,  so  God  hym  save,
 1224  Lasse  than  a  thousand  pound  he  wolde  nat  have,
 1225  Ne  gladly  for  that  somme  he  wolde  nat  goon.
 1226  Aurelius,  with  blisful  herte  anoon,
 1227  Answerde  thus:  "Fy  on  a  thousand  pound!
 1228  This  wyde  world,  which  that  men  seye  is  round,
 1229  I  wolde  it  yeve,  if  I  were  lord  of  it.
 1230  This  bargayn  is  ful  dryve,  for  we  been  knyt.
 1231  Ye  shal  be  payed  trewely,  by  my  trouthe!
 1232  But  looketh  now,  for  no  necligence  or  slouthe
 1233  Ye  tarie  us  heere  no  lenger  than  to-morwe."
 1234  "Nay,"  quod  this  clerk,  "have  heer  my  feith  to  borwe."
 1235  To  bedde  is  goon  Aurelius  whan  hym  leste,
 1236  And  wel  ny  al  that  nyght  he  hadde  his  reste.
 1237  What  for  his  labour  and  his  hope  of  blisse,
 1238  His  woful  herte  of  penaunce  hadde  a  lisse.
 1239  Upon  the  morwe,  whan  that  it  was  day,
 1240  To  Britaigne  tooke  they  the  righte  way,
 1241  Aurelius  and  this  magicien  bisyde,
 1242  And  been  descended  ther  they  wolde  abyde.
 1243  And  this  was,  as  thise  bookes  me  remembre,
 1244  The  colde,  frosty  seson  of  Decembre.
 1245  Phebus  wax  old,  and  hewed  lyk  laton,
 1246  That  in  his  hoote  declynacion
 1247  Shoon  as  the  burned  gold  with  stremes  brighte;
 1248  But  now  in  Capricorn  adoun  he  lighte,
 1249  Where  as  he  shoon  ful  pale,  I  dar  wel  seyn.
 1250  The  bittre  frostes,  with  the  sleet  and  reyn,
 1251  Destroyed  hath  the  grene  in  every  yerd.
 1252  Janus  sit  by  the  fyr,  with  double  berd,
 1253  And  drynketh  of  his  bugle  horn  the  wyn;
 1254  Biforn  hym  stant  brawen  of  the  tusked  swyn,
 1255  And  "Nowel"  crieth  every  lusty  man.
 1256  Aurelius  in  al  that  evere  he  kan
 1257  Dooth  to  this  maister  chiere  and  reverence,
 1258  And  preyeth  hym  to  doon  his  diligence
 1259  To  bryngen  hym  out  of  his  peynes  smerte,
 1260  Or  with  a  swerd  that  he  wolde  slitte  his  herte.
 1261  This  subtil  clerk  swich  routhe  had  of  this  man
 1262  That  nyght  and  day  he  spedde  hym  that  he  kan
 1263  To  wayten  a  tyme  of  his  conclusioun;
 1264  This  is  to  seye,  to  maken  illusioun,
 1265  By  swich  an  apparence  or  jogelrye  --
 1266  I  ne  kan  no  termes  of  astrologye  --
 1267  That  she  and  every  wight  sholde  wene  and  seye
 1268  That  of  Britaigne  the  rokkes  were  aweye,
 1269  Or  ellis  they  were  sonken  under  grounde.
 1270  So  atte  laste  he  hath  his  tyme  yfounde
 1271  To  maken  his  japes  and  his  wrecchednesse
 1272  Of  swich  a  supersticious  cursednesse.
 1273  His  tables  Tolletanes  forth  he  brought,
 1274  Ful  wel  corrected,  ne  ther  lakked  nought,
 1275  Neither  his  collect  ne  his  expans  yeeris,
 1276  Ne  his  rootes,  ne  his  othere  geeris,
 1277  As  been  his  centris  and  his  argumentz
 1278  And  his  proporcioneles  convenientz
 1279  For  his  equacions  in  every  thyng.
 1280  And  by  his  eighte  speere  in  his  wirkyng
 1281  He  knew  ful  wel  how  fer  Alnath  was  shove
 1282  Fro  the  heed  of  thilke  fixe  Aries  above,
 1283  That  in  the  ninthe  speere  considered  is;
 1284  Ful  subtilly  he  kalkuled  al  this.
 1285  Whan  he  hadde  founde  his  firste  mansioun,
 1286  He  knew  the  remenaunt  by  proporcioun,
 1287  And  knew  the  arisyng  of  his  moone  weel,
 1288  And  in  whos  face,  and  terme,  and  everydeel;
 1289  And  knew  ful  weel  the  moones  mansioun
 1290  Acordaunt  to  his  operacioun,
 1291  And  knew  also  his  othere  observaunces
 1292  For  swiche  illusiouns  and  swiche  meschaunces
 1293  As  hethen  folk  useden  in  thilke  dayes.
 1294  For  which  no  lenger  maked  he  delayes,
 1295  But  thurgh  his  magik,  for  a  wyke  or  tweye,
 1296  It  semed  that  alle  the  rokkes  were  aweye.
 1297  Aurelius,  which  that  yet  despeired  is
 1298  Wher  he  shal  han  his  love  or  fare  amys,
 1299  Awaiteth  nyght  and  day  on  this  myracle;
 1300  And  whan  he  knew  that  ther  was  noon  obstacle,
 1301  That  voyded  were  thise  rokkes  everychon,
 1302  Doun  to  his  maistres  feet  he  fil  anon,
 1303  And  seyde,  "I  woful  wrecche,  Aurelius,
 1304  Thanke  yow,  lord,  and  lady  myn  Venus,
 1305  That  me  han  holpen  fro  my  cares  colde."
 1306  And  to  the  temple  his  wey  forth  hath  he  holde,
 1307  Where  as  he  knew  he  sholde  his  lady  see.
 1308  And  whan  he  saugh  his  tyme,  anon-right  hee,
 1309  With  dredful  herte  and  with  ful  humble  cheere,
 1310  Salewed  hath  his  sovereyn  lady  deere:
 1311  "My  righte  lady,"  quod  this  woful  man,
 1312  "Whom  I  moost  drede  and  love  as  I  best  kan,
 1313  And  lothest  were  of  al  this  world  displese,
 1314  Nere  it  that  I  for  yow  have  swich  disese
 1315  That  I  moste  dyen  heere  at  youre  foot  anon,
 1316  Noght  wolde  I  telle  how  me  is  wo  bigon.
 1317  But  certes  outher  moste  I  dye  or  pleyne;
 1318  Ye  sle  me  giltelees  for  verray  peyne.
 1319  But  of  my  deeth  thogh  that  ye  have  no  routhe,
 1320  Avyseth  yow  er  that  ye  breke  youre  trouthe.
 1321  Repenteth  yow,  for  thilke  God  above,
 1322  Er  ye  me  sleen  by  cause  that  I  yow  love.
 1323  For,  madame,  wel  ye  woot  what  ye  han  hight  --
 1324  Nat  that  I  chalange  any  thyng  of  right
 1325  Of  yow,  my  sovereyn  lady,  but  youre  grace  --
 1326  But  in  a  gardyn  yond,  at  swich  a  place,
 1327  Ye  woot  right  wel  what  ye  bihighten  me;
 1328  And  in  myn  hand  youre  trouthe  plighten  ye
 1329  To  love  me  best  --  God  woot,  ye  seyde  so,
 1330  Al  be  that  I  unworthy  am  therto.
 1331  Madame,  I  speke  it  for  the  honour  of  yow
 1332  Moore  than  to  save  myn  hertes  lyf  right  now  --
 1333  I  have  do  so  as  ye  comanded  me;
 1334  And  if  ye  vouche  sauf,  ye  may  go  see.
 1335  Dooth  as  yow  list;  have  youre  biheste  in  mynde,
 1336  For,  quyk  or  deed,  right  there  ye  shal  me  fynde.
 1337  In  yow  lith  al  to  do  me  lyve  or  deye  --
 1338  But  wel  I  woot  the  rokkes  been  aweye."
 1339  He  taketh  his  leve,  and  she  astoned  stood;
 1340  In  al  hir  face  nas  a  drope  of  blood.
 1341  She  wende  nevere  han  come  in  swich  a  trappe.
 1342  "  Allas,"  quod  she,  "that  evere  this  sholde  happe!
 1343  For  wende  I  nevere  by  possibilitee
 1344  That  swich  a  monstre  or  merveille  myghte  be!
 1345  It  is  agayns  the  proces  of  nature."
 1346  And  hoom  she  goth  a  sorweful  creature;
 1347  For  verray  feere  unnethe  may  she  go.
 1348  She  wepeth,  wailleth,  al  a  day  or  two,
 1349  And  swowneth,  that  it  routhe  was  to  see.
 1350  But  why  it  was  to  no  wight  tolde  shee,
 1351  For  out  of  towne  was  goon  Arveragus.
 1352  But  to  hirself  she  spak,  and  seyde  thus,
 1353  With  face  pale  and  with  ful  sorweful  cheere,
 1354  In  hire  compleynt,  as  ye  shal  after  heere:
 1355  "  Allas,"  quod  she,  "on  thee,  Fortune,  I  pleyne,
 1356  That  unwar  wrapped  hast  me  in  thy  cheyne,
 1357  Fro  which  t'  escape  woot  I  no  socour,
 1358  Save  oonly  deeth  or  elles  dishonour;
 1359  Oon  of  thise  two  bihoveth  me  to  chese.
 1360  But  nathelees,  yet  have  I  levere  to  lese
 1361  My  lif  than  of  my  body  to  have  a  shame,
 1362  Or  knowe  myselven  fals,  or  lese  my  name;
 1363  And  with  my  deth  I  may  be  quyt,  ywis.
 1364  Hath  ther  nat  many  a  noble  wyf  er  this,
 1365  And  many  a  mayde,  yslayn  hirself,  allas,
 1366  Rather  than  with  hir  body  doon  trespas?
 1367  "Yis,  certes,  lo,  thise  stories  beren  witnesse:
 1368  Whan  thritty  tirauntz,  ful  of  cursednesse,
 1369  Hadde  slayn  Phidon  in  Atthenes  atte  feste,
 1370  They  comanded  his  doghtres  for  t'  areste
 1371  And  bryngen  hem  biforn  hem  in  despit,
 1372  Al  naked,  to  fulfille  hir  foul  delit,
 1373  And  in  hir  fadres  blood  they  made  hem  daunce
 1374  Upon  the  pavement,  God  yeve  hem  meschaunce!
 1375  For  which  thise  woful  maydens,  ful  of  drede,
 1376  Rather  than  they  wolde  lese  hir  maydenhede,
 1377  They  prively  been  stirt  into  a  welle
 1378  And  dreynte  hemselven,  as  the  bookes  telle.
 1379  "They  of  Mecene  leete  enquere  and  seke
 1380  Of  Lacedomye  fifty  maydens  eke,
 1381  On  whiche  they  wolden  doon  hir  lecherye.
 1382  But  was  ther  noon  of  al  that  compaignye
 1383  That  she  nas  slayn,  and  with  a  good  entente
 1384  Chees  rather  for  to  dye  than  assente
 1385  To  been  oppressed  of  hir  maydenhede.
 1386  Why  sholde  I  thanne  to  dye  been  in  drede?
 1387  Lo,  eek,  the  tiraunt  Aristoclides,
 1388  That  loved  a  mayden,  heet  Stymphalides,
 1389  Whan  that  hir  fader  slayn  was  on  a  nyght,
 1390  Unto  Dianes  temple  goth  she  right,
 1391  And  hente  the  ymage  in  hir  handes  two,
 1392  Fro  which  ymage  wolde  she  nevere  go.
 1393  No  wight  ne  myghte  hir  handes  of  it  arace
 1394  Til  she  was  slayn,  right  in  the  selve  place.
 1395  "Now  sith  that  maydens  hadden  swich  despit
 1396  To  been  defouled  with  mannes  foul  delit,
 1397  Wel  oghte  a  wyf  rather  hirselven  slee
 1398  Than  be  defouled,  as  it  thynketh  me.
 1399  What  shal  I  seyn  of  Hasdrubales  wyf,
 1400  That  at  Cartage  birafte  hirself  hir  lyf?
 1401  For  whan  she  saugh  that  Romayns  wan  the  toun,
 1402  She  took  hir  children  alle,  and  skipte  adoun
 1403  Into  the  fyr,  and  chees  rather  to  dye
 1404  Than  any  Romayn  dide  hire  vileynye.
 1405  Hath  nat  Lucresse  yslayn  hirself,  allas,
 1406  At  Rome,  whan  that  she  oppressed  was
 1407  Of  Tarquyn,  for  hire  thoughte  it  was  a  shame
 1408  To  lyven  whan  she  hadde  lost  hir  name?
 1409  The  sevene  maydens  of  Milesie  also
 1410  Han  slayn  hemself,  for  verrey  drede  and  wo,
 1411  Rather  than  folk  of  Gawle  hem  sholde  oppresse.
 1412  Mo  than  a  thousand  stories,  as  I  gesse,
 1413  Koude  I  now  telle  as  touchynge  this  mateere.
 1414  Whan  Habradate  was  slayn,  his  wyf  so  deere
 1415  Hirselven  slow,  and  leet  hir  blood  to  glyde
 1416  In  Habradates  woundes  depe  and  wyde,
 1417  And  seyde,  `My  body,  at  the  leeste  way,
 1418  Ther  shal  no  wight  defoulen,  if  I  may."
 1419  "What  sholde  I  mo  ensamples  heerof  sayn,
 1420  Sith  that  so  manye  han  hemselven  slayn
 1421  Wel  rather  than  they  wolde  defouled  be?
 1422  I  wol  conclude  that  it  is  bet  for  me
 1423  To  sleen  myself  than  been  defouled  thus.
 1424  I  wol  be  trewe  unto  Arveragus,
 1425  Or  rather  sleen  myself  in  som  manere,
 1426  As  dide  Demociones  doghter  deere
 1427  By  cause  that  she  wolde  nat  defouled  be.
 1428  O  Cedasus,  it  is  ful  greet  pitee
 1429  To  reden  how  thy  doghtren  deyde,  allas,
 1430  That  slowe  hemself  for  swich  manere  cas.
 1431  As  greet  a  pitee  was  it,  or  wel  moore,
 1432  The  Theban  mayden  that  for  Nichanore
 1433  Hirselven  slow,  right  for  swich  manere  wo.
 1434  Another  Theban  mayden  dide  right  so;
 1435  For  oon  of  Macidonye  hadde  hire  oppressed,
 1436  She  with  hire  deeth  hir  maydenhede  redressed.
 1437  What  shal  I  seye  of  Nicerates  wyf,
 1438  That  for  swich  cas  birafte  hirself  hir  lyf?
 1439  How  trewe  eek  was  to  Alcebiades
 1440  His  love,  that  rather  for  to  dyen  chees
 1441  Than  for  to  suffre  his  body  unburyed  be.
 1442  Lo,  which  a  wyf  was  Alceste,"  quod  she.
 1443  "What  seith  Omer  of  goode  Penalopee?
 1444  Al  Grece  knoweth  of  hire  chastitee.
 1445  Pardee,  of  Laodomya  is  writen  thus,
 1446  That  whan  at  Troie  was  slayn  Protheselaus,
 1447  Ne  lenger  wolde  she  lyve  after  his  day.
 1448  The  same  of  noble  Porcia  telle  I  may;
 1449  Withoute  Brutus  koude  she  nat  lyve,
 1450  To  whom  she  hadde  al  hool  hir  herte  yive.
 1451  The  parfit  wyfhod  of  Arthemesie
 1452  Honured  is  thurgh  al  the  Barbarie.
 1453  O  Teuta,  queene,  thy  wyfly  chastitee
 1454  To  alle  wyves  may  a  mirour  bee.
 1455  The  same  thyng  I  seye  of  Bilyea,
 1456  Of  Rodogone,  and  eek  Valeria."
 1457  Thus  pleyned  Dorigen  a  day  or  tweye,
 1458  Purposynge  evere  that  she  wolde  deye.
 1459  But  nathelees,  upon  the  thridde  nyght,
 1460  Hoom  cam  Arveragus,  this  worthy  knyght,
 1461  And  asked  hire  why  that  she  weep  so  soore;
 1462  And  she  gan  wepen  ever  lenger  the  moore.
 1463  "  Allas,"  quod  she,  "that  evere  was  I  born!
 1464  Thus  have  I  seyd,"  quod  she,  "thus  have  I  sworn"  --
 1465  And  toold  hym  al  as  ye  han  herd  bifore;
 1466  It  nedeth  nat  reherce  it  yow  namoore.
 1467  This  housbonde,  with  glad  chiere,  in  freendly  wyse
 1468  Answerde  and  seyde  as  I  shal  yow  devyse:
 1469  "Is  ther  oght  elles,  Dorigen,  but  this?"
 1470  "Nay,  nay,"  quod  she,  "God  helpe  me  so  as  wys!
 1471  This  is  to  muche,  and  it  were  Goddes  wille."
 1472  "Ye,  wyf,"  quod  he,  "lat  slepen  that  is  stille.
 1473  It  may  be  wel,  paraventure,  yet  to  day.
 1474  Ye  shul  youre  trouthe  holden,  by  my  fay!
 1475  For  God  so  wisly  have  mercy  upon  me,
 1476  I  hadde  wel  levere  ystiked  for  to  be
 1477  For  verray  love  which  that  I  to  yow  have,
 1478  But  if  ye  sholde  youre  trouthe  kepe  and  save.
 1479  Trouthe  is  the  hyeste  thyng  that  man  may  kepe"  --
 1480  But  with  that  word  he  brast  anon  to  wepe,
 1481  And  seyde,  "I  yow  forbede,  up  peyne  of  deeth,
 1482  That  nevere,  whil  thee  lasteth  lyf  ne  breeth,
 1483  To  no  wight  telle  thou  of  this  aventure  --
 1484  As  I  may  best,  I  wol  my  wo  endure  --
 1485  Ne  make  no  contenance  of  hevynesse,
 1486  That  folk  of  yow  may  demen  harm  or  gesse."
 1487  And  forth  he  cleped  a  squier  and  a  mayde:
 1488  "Gooth  forth  anon  with  Dorigen,"  he  sayde,
 1489  "  And  bryngeth  hire  to  swich  a  place  anon."
 1490  They  take  hir  leve,  and  on  hir  wey  they  gon,
 1491  But  they  ne  wiste  why  she  thider  wente.
 1492  He  nolde  no  wight  tellen  his  entente.
 1493  Paraventure  an  heep  of  yow,  ywis,
 1494  Wol  holden  hym  a  lewed  man  in  this
 1495  That  he  wol  putte  his  wyf  in  jupartie.
 1496  Herkneth  the  tale  er  ye  upon  hire  crie.
 1497  She  may  have  bettre  fortune  than  yow  semeth;
 1498  And  whan  that  ye  han  herd  the  tale,  demeth.
 1499  This  squier,  which  that  highte  Aurelius,
 1500  On  Dorigen  that  was  so  amorus,
 1501  Of  aventure  happed  hire  to  meete
 1502  Amydde  the  toun,  right  in  the  quykkest  strete,
 1503  As  she  was  bown  to  goon  the  wey  forth  right
 1504  Toward  the  gardyn  ther  as  she  had  hight.
 1505  And  he  was  to  the  gardyn-ward  also;
 1506  For  wel  he  spyed  whan  she  wolde  go
 1507  Out  of  hir  hous  to  any  maner  place.
 1508  But  thus  they  mette,  of  aventure  or  grace,
 1509  And  he  saleweth  hire  with  glad  entente,
 1510  And  asked  of  hire  whiderward  she  wente;
 1511  And  she  answerde,  half  as  she  were  mad,
 1512  "Unto  the  gardyn,  as  myn  housbonde  bad,
 1513  My  trouthe  for  to  holde  --  allas,  allas!"
 1514  Aurelius  gan  wondren  on  this  cas,
 1515  And  in  his  herte  hadde  greet  compassioun
 1516  Of  hire  and  of  hire  lamentacioun,
 1517  And  of  Arveragus,  the  worthy  knyght,
 1518  That  bad  hire  holden  al  that  she  had  hight,
 1519  So  looth  hym  was  his  wyf  sholde  breke  hir  trouthe;
 1520  And  in  his  herte  he  caughte  of  this  greet  routhe,
 1521  Considerynge  the  beste  on  every  syde,
 1522  That  fro  his  lust  yet  were  hym  levere  abyde
 1523  Than  doon  so  heigh  a  cherlyssh  wrecchednesse
 1524  Agayns  franchise  and  alle  gentillesse;
 1525  For  which  in  fewe  wordes  seyde  he  thus:
 1526  "Madame,  seyth  to  youre  lord  Arveragus
 1527  That  sith  I  se  his  grete  gentillesse
 1528  To  yow,  and  eek  I  se  wel  youre  distresse,
 1529  That  him  were  levere  han  shame  (and  that  were  routhe)
 1530  Than  ye  to  me  sholde  breke  thus  youre  trouthe,
 1531  I  have  wel  levere  evere  to  suffre  wo
 1532  Than  I  departe  the  love  bitwix  yow  two.
 1533  I  yow  relesse,  madame,  into  youre  hond
 1534  Quyt  every  serement  and  every  bond
 1535  That  ye  han  maad  to  me  as  heerbiforn,
 1536  Sith  thilke  tyme  which  that  ye  were  born.
 1537  My  trouthe  I  plighte,  I  shal  yow  never  repreve
 1538  Of  no  biheste,  and  heere  I  take  my  leve,
 1539  As  of  the  treweste  and  the  beste  wyf
 1540  That  evere  yet  I  knew  in  al  my  lyf.
 1541  But  every  wyf  be  war  of  hire  biheeste!
 1542  On  Dorigen  remembreth,  atte  leeste.
 1543  Thus  kan  a  squier  doon  a  gentil  dede
 1544  As  wel  as  kan  a  knyght,  withouten  drede."
 1545  She  thonketh  hym  upon  hir  knees  al  bare,
 1546  And  hoom  unto  hir  housbonde  is  she  fare,
 1547  And  tolde  hym  al,  as  ye  han  herd  me  sayd;
 1548  And  be  ye  siker,  he  was  so  weel  apayd
 1549  That  it  were  impossible  me  to  wryte.
 1550  What  sholde  I  lenger  of  this  cas  endyte?
 1551  Arveragus  and  Dorigen  his  wyf
 1552  In  sovereyn  blisse  leden  forth  hir  lyf.
 1553  Nevere  eft  ne  was  ther  angre  hem  bitwene.
 1554  He  cherisseth  hire  as  though  she  were  a  queene,
 1555  And  she  was  to  hym  trewe  for  everemoore.
 1556  Of  thise  two  folk  ye  gete  of  me  namoore.
 1557  Aurelius,  that  his  cost  hath  al  forlorn,
 1558  Curseth  the  tyme  that  evere  he  was  born:
 1559  "  Allas!"  quod  he.  "  Allas,  that  I  bihighte
 1560  Of  pured  gold  a  thousand  pound  of  wighte
 1561  Unto  this  philosophre!  How  shal  I  do?
 1562  I  se  namoore  but  that  I  am  fordo.
 1563  Myn  heritage  moot  I  nedes  selle,
 1564  And  been  a  beggere;  heere  may  I  nat  dwelle
 1565  And  shamen  al  my  kynrede  in  this  place,
 1566  But  I  of  hym  may  gete  bettre  grace.
 1567  But  nathelees,  I  wole  of  hym  assaye,
 1568  At  certeyn  dayes,  yeer  by  yeer,  to  paye,
 1569  And  thanke  hym  of  his  grete  curteisye.
 1570  My  trouthe  wol  I  kepe,  I  wol  nat  lye."
 1571  With  herte  soor  he  gooth  unto  his  cofre,
 1572  And  broghte  gold  unto  this  philosophre,
 1573  The  value  of  fyve  hundred  pound,  I  gesse,
 1574  And  hym  bisecheth,  of  his  gentillesse,
 1575  To  graunte  hym  dayes  of  the  remenaunt;
 1576  And  seyde,  "Maister,  I  dar  wel  make  avaunt,
 1577  I  failled  nevere  of  my  trouthe  as  yit.
 1578  For  sikerly  my  dette  shal  be  quyt
 1579  Towardes  yow,  howevere  that  I  fare
 1580  To  goon  a-begged  in  my  kirtle  bare.
 1581  But  wolde  ye  vouche  sauf,  upon  seuretee,
 1582  Two  yeer  or  thre  for  to  respiten  me,
 1583  Thanne  were  I  wel;  for  elles  moot  I  selle
 1584  Myn  heritage;  ther  is  namoore  to  telle."
 1585  This  philosophre  sobrely  answerde,
 1586  And  seyde  thus,  whan  he  thise  wordes  herde:
 1587  "Have  I  nat  holden  covenant  unto  thee?"
 1588  "Yes,  certes,  wel  and  trewely,"  quod  he.
 1589  "Hastow  nat  had  thy  lady  as  thee  liketh?"
 1590  "No,  no,"  quod  he,  and  sorwefully  he  siketh.
 1591  "What  was  the  cause?  Tel  me  if  thou  kan."
 1592  Aurelius  his  tale  anon  bigan,
 1593  And  tolde  hym  al,  as  ye  han  herd  bifoore;
 1594  It  nedeth  nat  to  yow  reherce  it  moore.
 1595  He  seide,  "  Arveragus,  of  gentillesse,
 1596  Hadde  levere  dye  in  sorwe  and  in  distresse
 1597  Than  that  his  wyf  were  of  hir  trouthe  fals."
 1598  The  sorwe  of  Dorigen  he  tolde  hym  als;
 1599  How  looth  hire  was  to  been  a  wikked  wyf,
 1600  And  that  she  levere  had  lost  that  day  hir  lyf,
 1601  And  that  hir  trouthe  she  swoor  thurgh  innocence,
 1602  She  nevere  erst  hadde  herde  speke  of  apparence.
 1603  "That  made  me  han  of  hire  so  greet  pitee;
 1604  And  right  as  frely  as  he  sente  hire  me,
 1605  As  frely  sente  I  hire  to  hym  ageyn.
 1606  This  al  and  som;  ther  is  namoore  to  seyn."
 1607  This  philosophre  answerde,  "Leeve  brother,
 1608  Everich  of  yow  dide  gentilly  til  oother.
 1609  Thou  art  a  squier,  and  he  is  a  knyght;
 1610  But  God  forbede,  for  his  blisful  myght,
 1611  But  if  a  clerk  koude  doon  a  gentil  dede
 1612  As  wel  as  any  of  yow,  it  is  no  drede!
 1613  Sire,  I  releesse  thee  thy  thousand  pound,
 1614  As  thou  right  now  were  cropen  out  of  the  ground,
 1615  Ne  nevere  er  now  ne  haddest  knowen  me.
 1616  For,  sire,  I  wol  nat  taken  a  peny  of  thee
 1617  For  al  my  craft,  ne  noght  for  my  travaille.
 1618  Thou  hast  ypayed  wel  for  my  vitaille.
 1619  It  is  ynogh,  and  farewel,  have  good  day!"
 1620  And  took  his  hors,  and  forth  he  goth  his  way.
 1621  Lordynges,  this  question,  thanne,  wol  I  aske  now,
 1622  Which  was  the  mooste  fre,  as  thynketh  yow?
 1623  Now  telleth  me,  er  that  ye  ferther  wende.
 1624  I  kan  namoore;  my  tale  is  at  an  ende.


Íîâ³ òâîðè