Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïåðñîíàëüíûé ×ÀÒ Zorg
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 437


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

15. THE PARDONER'S Tale

Introduction  and  Prologue

 287  Oure  Hooste  gan  to  swere  as  he  were  wood;
 288  "Harrow!"  quod  he,  "by  nayles  and  by  blood!
 289  This  was  a  fals  cherl  and  a  fals  justise.
 290  As  shameful  deeth  as  herte  may  devyse
 291  Come  to  thise  juges  and  hire  advocatz!
 292  Algate  this  sely  mayde  is  slayn,  allas!
 293  Allas,  to  deere  boughte  she  beautee!
 294  Wherfore  I  seye  al  day  that  men  may  see
 295  That  yiftes  of  Fortune  and  of  Nature
 296  Been  cause  of  deeth  to  many  a  creature.
 297  Hire  beautee  was  hire  deth,  I  dar  wel  sayn.
 298  Allas,  so  pitously  as  she  was  slayn!
 299  Of  bothe  yiftes  that  I  speke  of  now
 300  Men  han  ful  ofte  moore  for  harm  than  prow.
 301  But  trewely,  myn  owene  maister  deere,
 302  This  is  a  pitous  tale  for  to  heere.
 303  But  nathelees,  passe  over;  is  no  fors.
 304  I  pray  to  God  so  save  thy  gentil  cors,
 305  And  eek  thyne  urynals  and  thy  jurdones,
 306  Thyn  ypocras,  and  eek  thy  galiones,
 307  And  every  boyste  ful  of  thy  letuarie;
 308  God  blesse  hem,  and  oure  lady  Seinte  Marie!
 309  So  moot  I  theen,  thou  art  a  propre  man,
 310  And  lyk  a  prelat,  by  Seint  Ronyan!
 311  Seyde  I  nat  wel?  I  kan  nat  speke  in  terme;
 312  But  wel  I  woot  thou  doost  myn  herte  to  erme,
 313  That  I  almoost  have  caught  a  cardynacle.
 314  By  corpus  bones!  but  I  have  triacle,
 315  Or  elles  a  draughte  of  moyste  and  corny  ale,
 316  Or  but  I  heere  anon  a  myrie  tale,
 317  Myn  herte  is  lost  for  pitee  of  this  mayde.
 318  Thou  beel  amy,  thou  Pardoner,"  he  sayde,
 319  "Telle  us  som  myrthe  or  japes  right  anon."
 320  "It  shal  be  doon,"  quod  he,  "by  Seint  Ronyon!
 321  But  first,"  quod  he,  "heere  at  this  alestake
 322  I  wol  bothe  drynke  and  eten  of  a  cake."
 323  But  right  anon  thise  gentils  gonne  to  crye,
 324  "Nay,  lat  hym  telle  us  of  no  ribaudye!
 325  Telle  us  som  moral  thyng,  that  we  may  leere
 326  Som  wit,  and  thanne  wol  we  gladly  heere."
 327  "I  graunte,  ywis,"  quod  he,  "but  I  moot  thynke
 328  Upon  som  honest  thyng  while  that  I  drynke."
 329  "Lordynges,"  quod  he,  "in  chirches  whan  I  preche,
 330  I  peyne  me  to  han  an  hauteyn  speche,
 331  And  rynge  it  out  as  round  as  gooth  a  belle,
 332  For  I  kan  al  by  rote  that  I  telle.
 333  My  theme  is  alwey  oon,  and  evere  was  --
 334  Radix  malorum  est  Cupiditas.
 335  "First  I  pronounce  whennes  that  I  come,
 336  And  thanne  my  bulles  shewe  I,  alle  and  some.
 337  Oure  lige  lordes  seel  on  my  patente,
 338  That  shewe  I  first,  my  body  to  warente,
 339  That  no  man  be  so  boold,  ne  preest  ne  clerk,
 340  Me  to  destourbe  of  Cristes  hooly  werk.
 341  And  after  that  thanne  telle  I  forth  my  tales;
 342  Bulles  of  popes  and  of  cardynales,
 343  Of  patriarkes  and  bishopes  I  shewe,
 344  And  in  Latyn  I  speke  a  wordes  fewe,
 345  To  saffron  with  my  predicacioun,
 346  And  for  to  stire  hem  to  devocioun.
 347  Thanne  shewe  I  forth  my  longe  cristal  stones,
 348  Ycrammed  ful  of  cloutes  and  of  bones  --
 349  Relikes  been  they,  as  wenen  they  echoon.
 350  Thanne  have  I  in  latoun  a  sholder-boon
 351  Which  that  was  of  an  hooly  Jewes  sheep.
 352  `Goode  men,'  I  seye,  `taak  of  my  wordes  keep;
 353  If  that  this  boon  be  wasshe  in  any  welle,
 354  If  cow,  or  calf,  or  sheep,  or  oxe  swelle
 355  That  any  worm  hath  ete,  or  worm  ystonge,
 356  Taak  water  of  that  welle  and  wassh  his  tonge,
 357  And  it  is  hool  anon;  and  forthermoore,
 358  Of  pokkes  and  of  scabbe,  and  every  soore
 359  Shal  every  sheep  be  hool  that  of  this  welle
 360  Drynketh  a  draughte.  Taak  kep  eek  what  I  telle:
 361  If  that  the  good-man  that  the  beestes  oweth
 362  Wol  every  wyke,  er  that  the  cok  hym  croweth,
 363  Fastynge,  drynken  of  this  welle  a  draughte,
 364  As  thilke  hooly  Jew  oure  eldres  taughte,
 365  His  beestes  and  his  stoor  shal  multiplie.
 366  `  And,  sires,  also  it  heeleth  jalousie;
 367  For  though  a  man  be  falle  in  jalous  rage,
 368  Lat  maken  with  this  water  his  potage,
 369  And  nevere  shal  he  moore  his  wyf  mystriste,
 370  Though  he  the  soothe  of  hir  defaute  wiste,
 371  Al  had  she  taken  prestes  two  or  thre.
 372  `Heere  is  a  miteyn  eek,  that  ye  may  se.
 373  He  that  his  hand  wol  putte  in  this  mitayn,
 374  He  shal  have  multipliyng  of  his  grayn,
 375  Whan  he  hath  sowen,  be  it  whete  or  otes,
 376  So  that  he  offre  pens,  or  elles  grotes.
 377  `Goode  men  and  wommen,  o  thyng  warne  I  yow:
 378  If  any  wight  be  in  this  chirche  now
 379  That  hath  doon  synne  horrible,  that  he
 380  Dar  nat,  for  shame,  of  it  yshryven  be,
 381  Or  any  womman,  be  she  yong  or  old,
 382  That  hath  ymaked  hir  housbonde  cokewold,
 383  Swich  folk  shal  have  no  power  ne  no  grace
 384  To  offren  to  my  relikes  in  this  place.
 385  And  whoso  fyndeth  hym  out  of  swich  blame,
 386  He  wol  come  up  and  offre  a  Goddes  name,
 387  And  I  assoille  him  by  the  auctoritee
 388  Which  that  by  bulle  ygraunted  was  to  me.'
 389  "By  this  gaude  have  I  wonne,  yeer  by  yeer,
 390  An  hundred  mark  sith  I  was  pardoner.
 391  I  stonde  lyk  a  clerk  in  my  pulpet,
 392  And  whan  the  lewed  peple  is  doun  yset,
 393  I  preche  so  as  ye  han  herd  bifoore
 394  And  telle  an  hundred  false  japes  moore.
 395  Thanne  peyne  I  me  to  strecche  forth  the  nekke,
 396  And  est  and  west  upon  the  peple  I  bekke,
 397  As  dooth  a  dowve  sittynge  on  a  berne.
 398  Myne  handes  and  my  tonge  goon  so  yerne
 399  That  it  is  joye  to  se  my  bisynesse.
 400  Of  avarice  and  of  swich  cursednesse
 401  Is  al  my  prechyng,  for  to  make  hem  free
 402  To  yeven  hir  pens,  and  namely  unto  me.
 403  For  myn  entente  is  nat  but  for  to  wynne,
 404  And  nothyng  for  correccioun  of  synne.
 405  I  rekke  nevere,  whan  that  they  been  beryed,
 406  Though  that  hir  soules  goon  a-blakeberyed!
 407  For  certes,  many  a  predicacioun
 408  Comth  ofte  tyme  of  yvel  entencioun;
 409  Som  for  plesance  of  folk  and  flaterye,
 410  To  been  avaunced  by  ypocrisye,
 411  And  som  for  veyne  glorie,  and  som  for  hate.
 412  For  whan  I  dar  noon  oother  weyes  debate,
 413  Thanne  wol  I  stynge  hym  with  my  tonge  smerte
 414  In  prechyng,  so  that  he  shal  nat  asterte
 415  To  been  defamed  falsly,  if  that  he
 416  Hath  trespased  to  my  bretheren  or  to  me.
 417  For  though  I  telle  noght  his  propre  name,
 418  Men  shal  wel  knowe  that  it  is  the  same,
 419  By  signes,  and  by  othere  circumstances.
 420  Thus  quyte  I  folk  that  doon  us  displesances;
 421  Thus  spitte  I  out  my  venym  under  hewe
 422  Of  hoolynesse,  to  semen  hooly  and  trewe.
 423  "But  shortly  myn  entente  I  wol  devyse:
 424  I  preche  of  no  thyng  but  for  coveityse.
 425  Therfore  my  theme  is  yet,  and  evere  was,
 426  Radix  malorum  est  Cupiditas.
 427  Thus  kan  I  preche  agayn  that  same  vice
 428  Which  that  I  use,  and  that  is  avarice.
 429  But  though  myself  be  gilty  in  that  synne,
 430  Yet  kan  I  maken  oother  folk  to  twynne
 431  From  avarice  and  soore  to  repente.
 432  But  that  is  nat  my  principal  entente;
 433  I  preche  nothyng  but  for  coveitise.
 434  Of  this  mateere  it  oghte  ynogh  suffise.
 435  "Thanne  telle  I  hem  ensamples  many  oon
 436  Of  olde  stories  longe  tyme  agoon.
 437  For  lewed  peple  loven  tales  olde;
 438  Swiche  thynges  kan  they  wel  reporte  and  holde.
 439  What,  trowe  ye,  that  whiles  I  may  preche,
 440  And  wynne  gold  and  silver  for  I  teche,
 441  That  I  wol  lyve  in  poverte  wilfully?
 442  Nay,  nay,  I  thoghte  it  nevere,  trewely!
 443  For  I  wol  preche  and  begge  in  sondry  landes;
 444  I  wol  nat  do  no  labour  with  myne  handes,
 445  Ne  make  baskettes  and  lyve  therby,
 446  By  cause  I  wol  nat  beggen  ydelly.
 447  I  wol  noon  of  the  apostles  countrefete;
 448  I  wol  have  moneie,  wolle,  chese,  and  whete,
 449  Al  were  it  yeven  of  the  povereste  page,
 450  Or  of  the  povereste  wydwe  in  a  village,
 451  Al  sholde  hir  children  sterve  for  famyne.
 452  Nay,  I  wol  drynke  licour  of  the  vyne
 453  And  have  a  joly  wenche  in  every  toun.
 454  But  herkneth,  lordynges,  in  conclusioun:
 455  Youre  likyng  is  that  I  shal  telle  a  tale.
 456  Now  have  I  dronke  a  draughte  of  corny  ale,
 457  By  God,  I  hope  I  shal  yow  telle  a  thyng
 458  That  shal  by  reson  been  at  youre  likyng.
 459  For  though  myself  be  a  ful  vicious  man,
 460  A  moral  tale  yet  I  yow  telle  kan,
 461  Which  I  am  wont  to  preche  for  to  wynne.
 462  Now  hoold  youre  pees!  My  tale  I  wol  bigynne."


The  Tale

 463  In  Flaundres  whilom  was  a  compaignye
 464  Of  yonge  folk  that  haunteden  folye,
 465  As  riot,  hasard,  stywes,  and  tavernes,
 466  Where  as  with  harpes,  lutes,  and  gyternes,
 467  They  daunce  and  pleyen  at  dees  bothe  day  and  nyght,
 468  And  eten  also  and  drynken  over  hir  myght,
 469  Thurgh  which  they  doon  the  devel  sacrifise
 470  Withinne  that  develes  temple  in  cursed  wise
 471  By  superfluytee  abhomynable.
 472  Hir  othes  been  so  grete  and  so  dampnable
 473  That  it  is  grisly  for  to  heere  hem  swere.
 474  Oure  blissed  Lordes  body  they  totere  --
 475  Hem  thoughte  that  Jewes  rente  hym  noght  ynough  --
 476  And  ech  of  hem  at  otheres  synne  lough.
 477  And  right  anon  thanne  comen  tombesteres
 478  Fetys  and  smale,  and  yonge  frutesteres,
 479  Syngeres  with  harpes,  baudes,  wafereres,
 480  Whiche  been  the  verray  develes  officeres
 481  To  kyndle  and  blowe  the  fyr  of  lecherye,
 482  That  is  annexed  unto  glotonye.
 483  The  hooly  writ  take  I  to  my  witnesse
 484  That  luxurie  is  in  wyn  and  dronkenesse.
 485  Lo,  how  that  dronken  Looth,  unkyndely,
 486  Lay  by  his  doghtres  two,  unwityngly;
 487  So  dronke  he  was,  he  nyste  what  he  wroghte.
 488  Herodes,  whoso  wel  the  stories  soghte,
 489  Whan  he  of  wyn  was  repleet  at  his  feeste,
 490  Right  at  his  owene  table  he  yaf  his  heeste
 491  To  sleen  the  Baptist  John,  ful  giltelees.
 492  Senec  seith  a  good  word  doutelees;
 493  He  seith  he  kan  no  difference  fynde
 494  Bitwix  a  man  that  is  out  of  his  mynde
 495  And  a  man  which  that  is  dronkelewe,
 496  But  that  woodnesse,  yfallen  in  a  shrewe,
 497  Persevereth  lenger  than  doth  dronkenesse.
 498  O  glotonye,  ful  of  cursednesse!
 499  O  cause  first  of  oure  confusioun!
 500  O  original  of  oure  dampnacioun,
 501  Til  Crist  hadde  boght  us  with  his  blood  agayn!
 502  Lo,  how  deere,  shortly  for  to  sayn,
 503  Aboght  was  thilke  cursed  vileynye!
 504  Corrupt  was  al  this  world  for  glotonye.
 505  Adam  oure  fader,  and  his  wyf  also,
 506  Fro  Paradys  to  labour  and  to  wo
 507  Were  dryven  for  that  vice,  it  is  no  drede.
 508  For  whil  that  Adam  fasted,  as  I  rede,
 509  He  was  in  Paradys;  and  whan  that  he
 510  Eet  of  the  fruyt  deffended  on  the  tree,
 511  Anon  he  was  out  cast  to  wo  and  peyne.
 512  O  glotonye,  on  thee  wel  oghte  us  pleyne!
 513  O,  wiste  a  man  how  manye  maladyes
 514  Folwen  of  excesse  and  of  glotonyes,
 515  He  wolde  been  the  moore  mesurable
 516  Of  his  diete,  sittynge  at  his  table.
 517  Allas,  the  shorte  throte,  the  tendre  mouth,
 518  Maketh  that  est  and  west  and  north  and  south,
 519  In  erthe,  in  eir,  in  water,  men  to  swynke
 520  To  gete  a  glotoun  deyntee  mete  and  drynke!
 521  Of  this  matiere,  O  Paul,  wel  kanstow  trete:
 522  "Mete  unto  wombe,  and  wombe  eek  unto  mete,
 523  Shal  God  destroyen  bothe,"  as  Paulus  seith.
 524  Allas,  a  foul  thyng  is  it,  by  my  feith,
 525  To  seye  this  word,  and  fouler  is  the  dede,
 526  Whan  man  so  drynketh  of  the  white  and  rede
 527  That  of  his  throte  he  maketh  his  pryvee
 528  Thurgh  thilke  cursed  superfluitee.
 529  The  apostel  wepyng  seith  ful  pitously,
 530  "Ther  walken  manye  of  whiche  yow  toold  have  I  --
 531  I  seye  it  now  wepyng,  with  pitous  voys  --
 532  They  been  enemys  of  Cristes  croys,
 533  Of  whiche  the  ende  is  deeth;  wombe  is  hir  god!"
 534  O  wombe!  O  bely!  O  stynkyng  cod,
 535  Fulfilled  of  dong  and  of  corrupcioun!
 536  At  either  ende  of  thee  foul  is  the  soun.
 537  How  greet  labour  and  cost  is  thee  to  fynde!
 538  Thise  cookes,  how  they  stampe,  and  streyne,  and  grynde,
 539  And  turnen  substaunce  into  accident
 540  To  fulfille  al  thy  likerous  talent!
 541  Out  of  the  harde  bones  knokke  they
 542  The  mary,  for  they  caste  noght  awey
 543  That  may  go  thurgh  the  golet  softe  and  swoote.
 544  Of  spicerie  of  leef,  and  bark,  and  roote
 545  Shal  been  his  sauce  ymaked  by  delit,
 546  To  make  hym  yet  a  newer  appetit.
 547  But,  certes,  he  that  haunteth  swiche  delices
 548  Is  deed,  whil  that  he  lyveth  in  tho  vices.
 549  A  lecherous  thyng  is  wyn,  and  dronkenesse
 550  Is  ful  of  stryvyng  and  of  wrecchednesse.
 551  O  dronke  man,  disfigured  is  thy  face,
 552  Sour  is  thy  breeth,  foul  artow  to  embrace,
 553  And  thurgh  thy  dronke  nose  semeth  the  soun
 554  As  though  thou  seydest  ay  "Sampsoun,  Sampsoun!"
 555  And  yet,  God  woot,  Sampsoun  drank  nevere  no  wyn.
 556  Thou  fallest  as  it  were  a  styked  swyn;
 557  Thy  tonge  is  lost,  and  al  thyn  honeste  cure,
 558  For  dronkenesse  is  verray  sepulture
 559  Of  mannes  wit  and  his  discrecioun.
 560  In  whom  that  drynke  hath  dominacioun
 561  He  kan  no  conseil  kepe;  it  is  no  drede.
 562  Now  kepe  yow  fro  the  white  and  fro  the  rede,
 563  And  namely  fro  the  white  wyn  of  Lepe
 564  That  is  to  selle  in  Fysshstrete  or  in  Chepe.
 565  This  wyn  of  Spaigne  crepeth  subtilly
 566  In  othere  wynes,  growynge  faste  by,
 567  Of  which  ther  ryseth  swich  fumositee
 568  That  whan  a  man  hath  dronken  draughtes  thre,
 569  And  weneth  that  he  be  at  hoom  in  Chepe,
 570  He  is  in  Spaigne,  right  at  the  toune  of  Lepe  --
 571  Nat  at  the  Rochele,  ne  at  Burdeux  toun  --
 572  And  thanne  wol  he  seye  "Sampsoun,  Sampsoun!"
 573  But  herkneth,  lordynges,  o  word,  I  yow  preye,
 574  That  alle  the  sovereyn  actes,  dar  I  seye,
 575  Of  victories  in  the  Olde  Testament,
 576  Thurgh  verray  God,  that  is  omnipotent,
 577  Were  doon  in  abstinence  and  in  preyere.
 578  Looketh  the  Bible,  and  ther  ye  may  it  leere.
 579  Looke,  Attilla,  the  grete  conquerour,
 580  Deyde  in  his  sleep,  with  shame  and  dishonour,
 581  Bledynge  ay  at  his  nose  in  dronkenesse.
 582  A  capitayn  sholde  lyve  in  sobrenesse.
 583  And  over  al  this,  avyseth  yow  right  wel
 584  What  was  comaunded  unto  Lamuel  --
 585  Nat  Samuel,  but  Lamuel,  seye  I;
 586  Redeth  the  Bible,  and  fynde  it  expresly
 587  Of  wyn-yevyng  to  hem  that  han  justise.
 588  Namoore  of  this,  for  it  may  wel  suffise.
 589  And  now  that  I  have  spoken  of  glotonye,
 590  Now  wol  I  yow  deffenden  hasardrye.
 591  Hasard  is  verray  mooder  of  lesynges,
 592  And  of  deceite,  and  cursed  forswerynges,
 593  Blaspheme  of  Crist,  manslaughtre,  and  wast  also
 594  Of  catel  and  of  tyme;  and  forthermo,
 595  It  is  repreeve  and  contrarie  of  honour
 596  For  to  ben  holde  a  commune  hasardour.
 597  And  ever  the  hyer  he  is  of  estaat,
 598  The  moore  is  he  yholden  desolaat.
 599  If  that  a  prynce  useth  hasardrye,
 600  In  alle  governaunce  and  policye
 601  He  is,  as  by  commune  opinioun,
 602  Yholde  the  lasse  in  reputacioun.
 603  Stilboun,  that  was  a  wys  embassadour,
 604  Was  sent  to  Corynthe  in  ful  greet  honour
 605  Fro  Lacidomye  to  make  hire  alliaunce.
 606  And  whan  he  cam,  hym  happede,  par  chaunce,
 607  That  alle  the  gretteste  that  were  of  that  lond,
 608  Pleyynge  atte  hasard  he  hem  fond.
 609  For  which,  as  soone  as  it  myghte  be,
 610  He  stal  hym  hoom  agayn  to  his  contree,
 611  And  seyde,  "Ther  wol  I  nat  lese  my  name,
 612  Ne  I  wol  nat  take  on  me  so  greet  defame,
 613  Yow  for  to  allie  unto  none  hasardours.
 614  Sendeth  othere  wise  embassadours;
 615  For,  by  my  trouthe,  me  were  levere  dye
 616  Than  I  yow  sholde  to  hasardours  allye.
 617  For  ye,  that  been  so  glorious  in  honours,
 618  Shul  nat  allyen  yow  with  hasardours
 619  As  by  my  wyl,  ne  as  by  my  tretee."
 620  This  wise  philosophre,  thus  seyde  hee.
 621  Looke  eek  that  to  the  kyng  Demetrius
 622  The  kyng  of  Parthes,  as  the  book  seith  us,
 623  Sente  him  a  paire  of  dees  of  gold  in  scorn,
 624  For  he  hadde  used  hasard  ther-biforn;
 625  For  which  he  heeld  his  glorie  or  his  renoun
 626  At  no  value  or  reputacioun.
 627  Lordes  may  fynden  oother  maner  pley
 628  Honest  ynough  to  dryve  the  day  awey.
 629  Now  wol  I  speke  of  othes  false  and  grete
 630  A  word  or  two,  as  olde  bookes  trete.
 631  Gret  sweryng  is  a  thyng  abhominable,
 632  And  fals  sweryng  is  yet  moore  reprevable.
 633  The  heighe  God  forbad  sweryng  at  al,
 634  Witnesse  on  Mathew;  but  in  special
 635  Of  sweryng  seith  the  hooly  Jeremye,
 636  "Thou  shalt  swere  sooth  thyne  othes,  and  nat  lye,
 637  And  swere  in  doom  and  eek  in  rightwisnesse";
 638  But  ydel  sweryng  is  a  cursednesse.
 639  Bihoold  and  se  that  in  the  firste  table
 640  Of  heighe  Goddes  heestes  honurable,
 641  Hou  that  the  seconde  heeste  of  hym  is  this:
 642  "Take  nat  my  name  in  ydel  or  amys."
 643  Lo,  rather  he  forbedeth  swich  sweryng
 644  Than  homycide  or  many  a  cursed  thyng;
 645  I  seye  that,  as  by  ordre,  thus  it  stondeth;
 646  This  knoweth,  that  his  heestes  understondeth,
 647  How  that  the  seconde  heeste  of  God  is  that.
 648  And  forther  over,  I  wol  thee  telle  al  plat
 649  That  vengeance  shal  nat  parten  from  his  hous
 650  That  of  his  othes  is  to  outrageous.
 651  "By  Goddes  precious  herte,"  and  "By  his  nayles,"
 652  And  "By  the  blood  of  Crist  that  is  in  Hayles,
 653  Sevene  is  my  chaunce,  and  thyn  is  cynk  and  treye!"
 654  "By  Goddes  armes,  if  thou  falsly  pleye,
 655  This  daggere  shal  thurghout  thyn  herte  go!"  --
 656  This  fruyt  cometh  of  the  bicched  bones  two,
 657  Forsweryng,  ire,  falsnesse,  homycide.
 658  Now,  for  the  love  of  Crist,  that  for  us  dyde,
 659  Lete  youre  othes,  bothe  grete  and  smale.
 660  But,  sires,  now  wol  I  telle  forth  my  tale.
 661  Thise  riotoures  thre  of  whiche  I  telle,
 662  Longe  erst  er  prime  rong  of  any  belle,
 663  Were  set  hem  in  a  taverne  to  drynke,
 664  And  as  they  sat,  they  herde  a  belle  clynke
 665  Biforn  a  cors,  was  caried  to  his  grave.
 666  That  oon  of  hem  gan  callen  to  his  knave:
 667  "Go  bet,"  quod  he,  "and  axe  redily
 668  What  cors  is  this  that  passeth  heer  forby;
 669  And  looke  that  thou  reporte  his  name  weel."
 670  "Sire,"  quod  this  boy,  "it  nedeth  never-a-deel;
 671  It  was  me  toold  er  ye  cam  heer  two  houres.
 672  He  was,  pardee,  an  old  felawe  of  youres,
 673  And  sodeynly  he  was  yslayn  to-nyght,
 674  Fordronke,  as  he  sat  on  his  bench  upright.
 675  Ther  cam  a  privee  theef  men  clepeth  Deeth,
 676  That  in  this  contree  al  the  peple  sleeth,
 677  And  with  his  spere  he  smoot  his  herte  atwo,
 678  And  wente  his  wey  withouten  wordes  mo.
 679  He  hath  a  thousand  slayn  this  pestilence.
 680  And,  maister,  er  ye  come  in  his  presence,
 681  Me  thynketh  that  it  were  necessarie
 682  For  to  be  war  of  swich  an  adversarie.
 683  Beth  redy  for  to  meete  hym  everemoore;
 684  Thus  taughte  me  my  dame;  I  sey  namoore."
 685  "By  Seinte  Marie!"  seyde  this  taverner,
 686  "The  child  seith  sooth,  for  he  hath  slayn  this  yeer,
 687  Henne  over  a  mile,  withinne  a  greet  village,
 688  Bothe  man  and  womman,  child,  and  hyne,  and  page;
 689  I  trowe  his  habitacioun  be  there.
 690  To  been  avysed  greet  wysdom  it  were,
 691  Er  that  he  dide  a  man  a  dishonour."
 692  "Ye,  Goddes  armes!"  quod  this  riotour,
 693  "Is  it  swich  peril  with  hym  for  to  meete?
 694  I  shal  hym  seke  by  wey  and  eek  by  strete,
 695  I  make  avow  to  Goddes  digne  bones!
 696  Herkneth,  felawes,  we  thre  been  al  ones;
 697  Lat  ech  of  us  holde  up  his  hand  til  oother,
 698  And  ech  of  us  bicomen  otheres  brother,
 699  And  we  wol  sleen  this  false  traytour  Deeth.
 700  He  shal  be  slayn,  he  that  so  manye  sleeth,
 701  By  Goddes  dignitee,  er  it  be  nyght!"
 702  Togidres  han  thise  thre  hir  trouthes  plight
 703  To  lyve  and  dyen  ech  of  hem  for  oother,
 704  As  though  he  were  his  owene  ybore  brother.
 705  And  up  they  stirte,  al  dronken  in  this  rage,
 706  And  forth  they  goon  towardes  that  village
 707  Of  which  the  taverner  hadde  spoke  biforn.
 708  And  many  a  grisly  ooth  thanne  han  they  sworn,
 709  And  Cristes  blessed  body  they  torente  --
 710  Deeth  shal  be  deed,  if  that  they  may  hym  hente!
 711  Whan  they  han  goon  nat  fully  half  a  mile,
 712  Right  as  they  wolde  han  troden  over  a  stile,
 713  An  oold  man  and  a  povre  with  hem  mette.
 714  This  olde  man  ful  mekely  hem  grette,
 715  And  seyde  thus,  "Now,  lordes,  God  yow  see!"
 716  The  proudeste  of  thise  riotoures  three
 717  Answerde  agayn,  "What,  carl,  with  sory  grace!
 718  Why  artow  al  forwrapped  save  thy  face?
 719  Why  lyvestow  so  longe  in  so  greet  age?"
 720  This  olde  man  gan  looke  in  his  visage,
 721  And  seyde  thus:  "For  I  ne  kan  nat  fynde
 722  A  man,  though  that  I  walked  into  Ynde,
 723  Neither  in  citee  ne  in  no  village,
 724  That  wolde  chaunge  his  youthe  for  myn  age;
 725  And  therfore  moot  I  han  myn  age  stille,
 726  As  longe  tyme  as  it  is  Goddes  wille.
 727  Ne  Deeth,  allas,  ne  wol  nat  han  my  lyf.
 728  Thus  walke  I,  lyk  a  restelees  kaityf,
 729  And  on  the  ground,  which  is  my  moodres  gate,
 730  I  knokke  with  my  staf,  bothe  erly  and  late,
 731  And  seye  `Leeve  mooder,  leet  me  in!
 732  Lo  how  I  vanysshe,  flessh,  and  blood,  and  skyn!
 733  Allas,  whan  shul  my  bones  been  at  reste?
 734  Mooder,  with  yow  wolde  I  chaunge  my  cheste
 735  That  in  my  chambre  longe  tyme  hath  be,
 736  Ye,  for  an  heyre  clowt  to  wrappe  me!'
 737  But  yet  to  me  she  wol  nat  do  that  grace,
 738  For  which  ful  pale  and  welked  is  my  face.
 739  "But,  sires,  to  yow  it  is  no  curteisye
 740  To  speken  to  an  old  man  vileynye,
 741  But  he  trespasse  in  word  or  elles  in  dede.
 742  In  Hooly  Writ  ye  may  yourself  wel  rede:
 743  `  Agayns  an  oold  man,  hoor  upon  his  heed,
 744  Ye  sholde  arise;'  wherfore  I  yeve  yow  reed,
 745  Ne  dooth  unto  an  oold  man  noon  harm  now,
 746  Namoore  than  that  ye  wolde  men  did  to  yow
 747  In  age,  if  that  ye  so  longe  abyde.
 748  And  God  be  with  yow,  where  ye  go  or  ryde!
 749  I  moot  go  thider  as  I  have  to  go."
 750  "Nay,  olde  cherl,  by  God,  thou  shalt  nat  so,"
 751  Seyde  this  oother  hasardour  anon;
 752  "Thou  partest  nat  so  lightly,  by  Seint  John!
 753  Thou  spak  right  now  of  thilke  traytour  Deeth.
 754  That  in  this  contree  alle  oure  freendes  sleeth.
 755  Have  heer  my  trouthe,  as  thou  art  his  espye,
 756  Telle  where  he  is  or  thou  shalt  it  abye,
 757  By  God  and  by  the  hooly  sacrement!
 758  For  soothly  thou  art  oon  of  his  assent
 759  To  sleen  us  yonge  folk,  thou  false  theef!"
 760  "Now,  sires,"  quod  he,  "if  that  yow  be  so  leef
 761  To  fynde  Deeth,  turne  up  this  croked  wey,
 762  For  in  that  grove  I  lafte  hym,  by  my  fey,
 763  Under  a  tree,  and  there  he  wole  abyde;
 764  Noght  for  youre  boost  he  wole  him  no  thyng  hyde.
 765  Se  ye  that  ook?  Right  there  ye  shal  hym  fynde.
 766  God  save  yow,  that  boghte  agayn  mankynde,
 767  And  yow  amende!"  Thus  seyde  this  olde  man;
 768  And  everich  of  thise  riotoures  ran
 769  Til  he  cam  to  that  tree,  and  ther  they  founde
 770  Of  floryns  fyne  of  gold  ycoyned  rounde
 771  Wel  ny  an  eighte  busshels,  as  hem  thoughte.
 772  No  lenger  thanne  after  Deeth  they  soughte,
 773  But  ech  of  hem  so  glad  was  of  that  sighte,
 774  For  that  the  floryns  been  so  faire  and  brighte,
 775  That  doun  they  sette  hem  by  this  precious  hoord.
 776  The  worste  of  hem,  he  spak  the  firste  word.
 777  "Bretheren,"  quod  he,  "taak  kep  what  that  I  seye;
 778  My  wit  is  greet,  though  that  I  bourde  and  pleye.
 779  This  tresor  hath  Fortune  unto  us  yiven
 780  In  myrthe  and  joliftee  oure  lyf  to  lyven,
 781  And  lightly  as  it  comth,  so  wol  we  spende.
 782  Ey,  Goddes  precious  dignitee!  Who  wende
 783  To-day  that  we  sholde  han  so  fair  a  grace?
 784  But  myghte  this  gold  be  caried  fro  this  place
 785  Hoom  to  myn  hous,  or  elles  unto  youres  --
 786  For  wel  ye  woot  that  al  this  gold  is  oures  --
 787  Thanne  were  we  in  heigh  felicitee.
 788  But  trewely,  by  daye  it  may  nat  bee.
 789  Men  wolde  seyn  that  we  were  theves  stronge,
 790  And  for  oure  owene  tresor  doon  us  honge.
 791  This  tresor  moste  ycaried  be  by  nyghte
 792  As  wisely  and  as  slyly  as  it  myghte.
 793  Wherfore  I  rede  that  cut  among  us  alle
 794  Be  drawe,  and  lat  se  wher  the  cut  wol  falle;
 795  And  he  that  hath  the  cut  with  herte  blithe
 796  Shal  renne  to  the  town,  and  that  ful  swithe,
 797  And  brynge  us  breed  and  wyn  ful  prively.
 798  And  two  of  us  shul  kepen  subtilly
 799  This  tresor  wel;  and  if  he  wol  nat  tarie,
 800  Whan  it  is  nyght,  we  wol  this  tresor  carie,
 801  By  oon  assent,  where  as  us  thynketh  best."
 802  That  oon  of  hem  the  cut  broghte  in  his  fest,
 803  And  bad  hem  drawe  and  looke  where  it  wol  falle;
 804  And  it  fil  on  the  yongeste  of  hem  alle,
 805  And  forth  toward  the  toun  he  wente  anon.
 806  And  also  soone  as  that  he  was  gon,
 807  That  oon  of  hem  spak  thus  unto  that  oother:
 808  "Thow  knowest  wel  thou  art  my  sworen  brother;
 809  Thy  profit  wol  I  telle  thee  anon.
 810  Thou  woost  wel  that  oure  felawe  is  agon.
 811  And  heere  is  gold,  and  that  ful  greet  plentee,
 812  That  shal  departed  been  among  us  thre.
 813  But  nathelees,  if  I  kan  shape  it  so
 814  That  it  departed  were  among  us  two,
 815  Hadde  I  nat  doon  a  freendes  torn  to  thee?"
 816  That  oother  answerde,  "I  noot  hou  that  may  be.
 817  He  woot  that  the  gold  is  with  us  tweye;
 818  What  shal  we  doon?  What  shal  we  to  hym  seye?"
 819  "Shal  it  be  conseil?"  seyde  the  firste  shrewe,
 820  "  And  I  shal  tellen  in  a  wordes  fewe
 821  What  we  shal  doon,  and  brynge  it  wel  aboute."
 822  "I  graunte,"  quod  that  oother,  "out  of  doute,
 823  That,  by  my  trouthe,  I  wol  thee  nat  biwreye."
 824  "Now,"  quod  the  firste,  "thou  woost  wel  we  be  tweye,
 825  And  two  of  us  shul  strenger  be  than  oon.
 826  Looke  whan  that  he  is  set,  that  right  anoon
 827  Arys  as  though  thou  woldest  with  hym  pleye,
 828  And  I  shal  ryve  hym  thurgh  the  sydes  tweye
 829  Whil  that  thou  strogelest  with  hym  as  in  game,
 830  And  with  thy  daggere  looke  thou  do  the  same;
 831  And  thanne  shal  al  this  gold  departed  be,
 832  My  deere  freend,  bitwixen  me  and  thee.
 833  Thanne  may  we  bothe  oure  lustes  all  fulfille,
 834  And  pleye  at  dees  right  at  oure  owene  wille."
 835  And  thus  acorded  been  thise  shrewes  tweye
 836  To  sleen  the  thridde,  as  ye  han  herd  me  seye.
 837  This  yongeste,  which  that  wente  to  the  toun,
 838  Ful  ofte  in  herte  he  rolleth  up  and  doun
 839  The  beautee  of  thise  floryns  newe  and  brighte.
 840  "O  Lord!"  quod  he,  "if  so  were  that  I  myghte
 841  Have  al  this  tresor  to  myself  allone,
 842  Ther  is  no  man  that  lyveth  under  the  trone
 843  Of  God  that  sholde  lyve  so  murye  as  I!"
 844  And  atte  laste  the  feend,  oure  enemy,
 845  Putte  in  his  thought  that  he  sholde  poyson  beye,
 846  With  which  he  myghte  sleen  his  felawes  tweye;
 847  For-why  the  feend  foond  hym  in  swich  lyvynge
 848  That  he  hadde  leve  him  to  sorwe  brynge.
 849  For  this  was  outrely  his  fulle  entente,
 850  To  sleen  hem  bothe  and  nevere  to  repente.
 851  And  forth  he  gooth,  no  lenger  wolde  he  tarie,
 852  Into  the  toun,  unto  a  pothecarie,
 853  And  preyde  hym  that  he  hym  wolde  selle
 854  Som  poyson,  that  he  myghte  his  rattes  quelle;
 855  And  eek  ther  was  a  polcat  in  his  hawe,
 856  That,  as  he  seyde,  his  capouns  hadde  yslawe,
 857  And  fayn  he  wolde  wreke  hym,  if  he  myghte,
 858  On  vermyn  that  destroyed  hym  by  nyghte.
 859  The  pothecarie  answerde,  "  And  thou  shalt  have
 860  A  thyng  that,  also  God  my  soule  save,
 861  In  al  this  world  ther  is  no  creature
 862  That  eten  or  dronken  hath  of  this  confiture
 863  Noght  but  the  montance  of  a  corn  of  whete,
 864  That  he  ne  shal  his  lif  anon  forlete;
 865  Ye,  sterve  he  shal,  and  that  in  lasse  while
 866  Than  thou  wolt  goon  a  paas  nat  but  a  mile,
 867  This  poysoun  is  so  strong  and  violent."
 868  This  cursed  man  hath  in  his  hond  yhent
 869  This  poysoun  in  a  box,  and  sith  he  ran
 870  Into  the  nexte  strete  unto  a  man,
 871  And  borwed  [of]  hym  large  botelles  thre,
 872  And  in  the  two  his  poyson  poured  he;
 873  The  thridde  he  kepte  clene  for  his  drynke.
 874  For  al  the  nyght  he  shoop  hym  for  to  swynke
 875  In  cariynge  of  the  gold  out  of  that  place.
 876  And  whan  this  riotour,  with  sory  grace,
 877  Hadde  filled  with  wyn  his  grete  botels  thre,
 878  To  his  felawes  agayn  repaireth  he.
 879  What  nedeth  it  to  sermone  of  it  moore?
 880  For  right  as  they  hadde  cast  his  deeth  bifoore,
 881  Right  so  they  han  hym  slayn,  and  that  anon.
 882  And  whan  that  this  was  doon,  thus  spak  that  oon:
 883  "Now  lat  us  sitte  and  drynke,  and  make  us  merie,
 884  And  afterward  we  wol  his  body  berie."
 885  And  with  that  word  it  happed  hym,  par  cas,
 886  To  take  the  botel  ther  the  poyson  was,
 887  And  drank,  and  yaf  his  felawe  drynke  also,
 888  For  which  anon  they  storven  bothe  two.
 889  But  certes,  I  suppose  that  Avycen
 890  Wroot  nevere  in  no  canon,  ne  in  no  fen,
 891  Mo  wonder  signes  of  empoisonyng
 892  Than  hadde  thise  wrecches  two,  er  hir  endyng.
 893  Thus  ended  been  thise  homycides  two,
 894  And  eek  the  false  empoysonere  also.
 895  O  cursed  synne  of  alle  cursednesse!
 896  O  traytours  homycide,  O  wikkednesse!
 897  O  glotonye,  luxurie,  and  hasardrye!
 898  Thou  blasphemour  of  Crist  with  vileynye
 899  And  othes  grete,  of  usage  and  of  pride!
 900  Allas,  mankynde,  how  may  it  bitide
 901  That  to  thy  creatour,  which  that  the  wroghte
 902  And  with  his  precious  herte-blood  thee  boghte,
 903  Thou  art  so  fals  and  so  unkynde,  allas?
 904  Now,  goode  men,  God  foryeve  yow  youre  trespas,
 905  And  ware  yow  fro  the  synne  of  avarice!
 906  Myn  hooly  pardoun  may  yow  alle  warice,
 907  So  that  ye  offre  nobles  or  sterlynges,
 908  Or  elles  silver  broches,  spoones,  rynges.
 909  Boweth  youre  heed  under  this  hooly  bulle!
 910  Cometh  up,  ye  wyves,  offreth  of  youre  wolle!
 911  Youre  names  I  entre  heer  in  my  rolle  anon;
 912  Into  the  blisse  of  hevene  shul  ye  gon.
 913  I  yow  assoille,  by  myn  heigh  power,
 914  Yow  that  wol  offre,  as  clene  and  eek  as  cleer
 915  As  ye  were  born.  --  And  lo,  sires,  thus  I  preche.
 916  And  Jhesu  Crist,  that  is  oure  soules  leche,
 917  So  graunte  yow  his  pardoun  to  receyve,
 918  For  that  is  best;  I  wol  yow  nat  deceyve.
 919  But,  sires,  o  word  forgat  I  in  my  tale:
 920  I  have  relikes  and  pardoun  in  my  male,
 921  As  faire  as  any  man  in  Engelond,
 922  Whiche  were  me  yeven  by  the  popes  hond.
 923  If  any  of  yow  wole,  of  devocion,
 924  Offren  and  han  myn  absolucion,
 925  Com  forth  anon,  and  kneleth  heere  adoun,
 926  And  mekely  receyveth  my  pardoun;
 927  Or  elles  taketh  pardoun  as  ye  wende,
 928  Al  newe  and  fressh  at  every  miles  ende,
 929  So  that  ye  offren,  alwey  newe  and  newe,
 930  Nobles  or  pens,  whiche  that  be  goode  and  trewe.
 931  It  is  an  honour  to  everich  that  is  heer
 932  That  ye  mowe  have  a  suffisant  pardoneer
 933  T'  assoille  yow  in  contree  as  ye  ryde,
 934  For  aventures  whiche  that  may  bityde.
 935  Paraventure  ther  may  fallen  oon  or  two
 936  Doun  of  his  hors  and  breke  his  nekke  atwo.
 937  Looke  which  a  seuretee  is  it  to  yow  alle
 938  That  I  am  in  youre  felaweshipe  yfalle,
 939  That  may  assoille  yow,  bothe  moore  and  lasse,
 940  Whan  that  the  soule  shal  fro  the  body  passe.
 941  I  rede  that  oure  Hoost  heere  shal  bigynne,
 942  For  he  is  moost  envoluped  in  synne.
 943  Com  forth,  sire  Hoost,  and  offre  first  anon,
 944  And  thou  shalt  kisse  the  relikes  everychon,
 945  Ye,  for  a  grote!  Unbokele  anon  thy  purs."
 946  "Nay,  nay!"  quod  he,  "thanne  have  I  Cristes  curs!
 947  Lat  be,"  quod  he,  "it  shal  nat  be,  so  theech!
 948  Thou  woldest  make  me  kisse  thyn  olde  breech,
 949  And  swere  it  were  a  relyk  of  a  seint,
 950  Though  it  were  with  thy  fundement  depeint!
 951  But,  by  the  croys  which  that  Seint  Eleyne  fond,
 952  I  wolde  I  hadde  thy  coillons  in  myn  hond
 953  In  stide  of  relikes  or  of  seintuarie.
 954  Lat  kutte  hem  of,  I  wol  thee  helpe  hem  carie;
 955  They  shul  be  shryned  in  an  hogges  toord!"
 956  This  Pardoner  answerde  nat  a  word;
 957  So  wrooth  he  was,  no  word  ne  wolde  he  seye.
 958  "Now,"  quod  oure  Hoost,  "I  wol  no  lenger  pleye
 959  With  thee,  ne  with  noon  oother  angry  man."
 960  But  right  anon  the  worthy  Knyght  bigan,
 961  Whan  that  he  saugh  that  al  the  peple  lough,
 962  "Namoore  of  this,  for  it  is  right  ynough!
 963  Sire  Pardoner,  be  glad  and  myrie  of  cheere;
 964  And  ye,  sire  Hoost,  that  been  to  me  so  deere,
 965  I  prey  yow  that  ye  kisse  the  Pardoner.
 966  And  Pardoner,  I  prey  thee,  drawe  thee  neer,
 967  And,  as  we  diden,  lat  us  laughe  and  pleye."
 968  Anon  they  kiste,  and  ryden  forth  hir  weye.


Íîâ³ òâîðè