Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 613


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

The Parliament of Fowls - Middle English

Here  begynyth  the  Parlement  of  Foulys  

                             THE  PROEM

1        The  lyf  so  short,  the  craft  so  long  to  lerne,
2        Thassay  so  hard,  so  sharp  the  conquering,
3        The  dredful  Ioy,  that  alwey  slit  so  yerne,
4        Al  this  mene  I  by  love,  that  my  feling
5        Astonyeth  with  his  wonderful  worching
6        So  sore  y-wis,  that  whan  I  on  him  thinke,
7        Nat  wot  I  wel  wher  that  I  wake  or  winke.

8        For  al  be  that  I  knowe  nat  love  in  dede,
9        Ne  wot  how  that  he  quyteth  folk  hir  hyre,
10      Yet  happeth  me  ful  ofte  in  bokes  rede
11      Of  his  miracles,  and  his  cruel  yre;
12      Ther  rede  I  wel  he  wol  be  lord  and  syre,
13      I  dar  not  seyn,  his  strokes  been  so  sore,
14      But  God  save  swich  a  lord!  I  can  no  more.  

15      Of  usage,  what  for  luste  what  for  lore,
16      On  bokes  rede  I  ofte,  as  I  yow  tolde.
17      But  wherfor  that  I  speke  al  this?  not  yore
18      Agon,  hit  happed  me  for  to  beholde
19      Upon  a  boke,  was  write  with  lettres  olde;
20      And  ther-upon,  a  certeyn  thing  to  lerne,
21      The  longe  day  ful  faste  I  radde  and  yerne.

22      For  out  of  olde  feldes,  as  men  seith,
23      Cometh  al  this  newe  corn  fro  yeer  to  yere;
24      And  out  of  olde  bokes,  in  good  feith,
25      Cometh  al  this  newe  science  that  men  lere.
26      But  now  to  purpos  as  of  this  matere  --
27      To  rede  forth  hit  gan  me  so  delyte,
28      That  al  the  day  me  thoughte  but  a  lyte.  

29      This  book  of  which  I  make  of  mencioun,
30      Entitled  was  al  thus,  as  I  shal  telle,
31      `Tullius  of  the  dreme  of  Scipioun.';
32      Chapitres  seven  hit  hadde,  of  hevene  and  helle,
33      And  erthe,  and  soules  that  therinnr  dwelle,
34      Of  whiche,  as  shortly  as  I  can  hit  trete,
35      Of  his  sentence  I  wol  you  seyn  the  grete.

36      First  telleth  hit,  whan  Scipion  was  come
37      In  Afrik,  how  he  mette  Massinisse,
38      That  him  for  Ioye  in  armes  hath  y  nome.
39      Than  telleth  hit  hir  speche  and  al  the  blisse
40      That  was  betwix  hem,  til  the  day  gan  misse;
41      And  how  his  auncestre,  African  so  dere,
42      Gan  in  his  slepe  that  night  to  him  appere.

43      Than  telleth  hit  that,  fro  a  sterry  place,
44      How  African  hath  him  Cartage  shewed,
45      And  warned  him  before  of  al  his  grace,
46      And  seyde  him,  what  man,  lered  other  lewed,
47      That  loveth  comun  profit,  wel  y-thewed,
48      He  shal  unto  a  blisful  place  wende,
49      Ther  as  Ioye  is  that  last  withouten  ende.

50      Than  asked  he,  if  folk  that  heer  be  dede
51      Have  lyf  and  dwelling  in  another  place;
52      And  African  seyde,  `ye,  withoute  drede,'
53      And  that  our  present  worldes  lyves  space
54      Nis  but  a  maner  deth,  what  wey  we  trace,
55      And  rightful  folk  shal  go,  after  they  dye,
56      To  heven;  and  shewed  him  the  galaxye.

57      Than  shewed  he  him  the  litel  erthe,  that  heer  is,
58      At  regard  of  the  hevenes  quantite;
59      And  after  shewed  he  him  the  nyne  speres,
60      And  after  that  the  melodye  herde  he
61      That  cometh  of  thilke  speres  thryes  three,
62      That  welle  is  of  musyk  and  melodye
63      In  this  world  heer,  and  cause  of  armonye.

64      Than  bad  he  him,  sin  erthe  was  so  lyte,
65      And  ful  of  torment  and  of  harde  grace,
66      That  he  ne  shulde  him  in  the  world  delyte.
67      Than  tolde  he  him,  in  certeyn  yeres  space,
68      That  every  sterre  shulde  come  into  his  place
69      Ther  hit  was  first;  and  al  shulde  out  of  minde
70      That  in  this  worlde  is  don  of  al  mankinde.

71      Than  prayde  him  Scipioun  to  telle  him  al
72      The  wey  to  come  un-to  that  hevene  blisse;
73      And  he  seyde,  `know  thy-self  first  immortal,
74      And  loke  ay  besily  thou  werke  and  wisse
75      To  comun  profit,  and  thou  shalt  nat  misse
76      To  comen  swiftly  to  that  place  dere,
77      That  ful  of  blisse  is  and  of  soules  clere.

78      But  brekers  of  the  lawe,  soth  to  seyne,
79      And  lecherous  folk,  after  that  they  be  dede,
80      Shul  alwey  whirle  aboute  therthe  in  peyne,
81      Til  many  a  world  be  passed,  out  of  drede,
82      And  than,  for-yeven  alle  hir  wikked  dede,
83      Than  shul  they  come  unto  that  blisful  place,
84      To  which  to  comen  god  thee  sende  his  grace!'  --

85      The  day  gan  failen,  and  the  derke  night,
86      That  reveth  bestes  from  her  besinesse,
87      Berafte  me  my  book  for  lakke  of  light,
88      And  to  my  bedde  I  gan  me  for  to  dresse,
89      Fulfild  of  thought  and  besy  hevinesse;
90      For  bothe  I  hadde  thing  which  that  I  nolde,
91      And  eek  I  ne  hadde  that  thing  that  I  wolde.

92      But  fynally  my  spirit,  at  the  laste,
93      For-wery  of  my  labour  al  the  day,
94      Took  rest,  that  made  me  to  slepe  faste,
95      And  in  my  slepe  I  mette,  as  I  lay,
96      How  African,  right  in  the  selfe  aray
97      That  Scipioun  him  saw  before  that  tyde,
98      Was  comen  and  stood  right  at  my  bedes  syde.

99      The  wery  hunter,  slepinge  in  his  bed,
100    To  wode  ayein  his  minde  goth  anoon;
101    The  Iuge  dremeth  how  his  plees  ben  sped;
102    The  carter  dremeth  how  his  cartes  goon;
103    The  riche,  of  gold;  the  knight  fight  with  his  foon;
104    The  seke  met  he  drinketh  of  the  tonne;
105    The  lover  met  he  hath  his  lady  wonne.

106    Can  I  nat  seyn  if  that  the  cause  were
107    For  I  had  red  of  African  beforn,
108    That  made  me  to  mete  that  he  stood  there;
109    But  thus  seyde  he,  `thou  hast  thee  so  wel  born
110    In  loking  of  myn  olde  book  to-torn,
111    Of  which  Macrobie  roghte  nat  a  lyte,
112    That  somdel  of  thy  labour  wolde  I  quyte!'  --

113    Citherea!  thou  blisful  lady  swete,
114    That  with  thy  fyr-brand  dauntest  whom  thee  lest,
115    And  madest  me  this  sweven  for  to  mete,
116    Be  thou  my  help  in  this,  for  thou  mayst  best;
117    As  wisly  as  I  saw  thee  north-north-west,
118    When  I  began  my  sweven  for  to  wryte,
119    So  yif  me  might  to  ryme  and  endyte!


                             THE  STORY

120    This  forseid  African  me  hente  anoon,
121    And  forth  with  him  unto  a  gate  broghte
122    Right  of  a  parke,  walled  of  grene  stoon;
123    And  over  the  gate,  with  lettres  large  y-wroghte,
124    Ther  weren  vers  y-writen,  as  me  thoghte,
125    On  eyther  halfe,  of  ful  gret  difference,
126    Of  which  I  shal  yow  sey  the  pleyn  sentence.

127    `Thorgh  me  men  goon  in-to  that  blisful  place
128    Of  hertes  hele  and  dedly  woundes  cure;
129    Thorgh  me  men  goon  unto  the  welle  of  Grace,
130    Ther  grene  and  lusty  May  shal  ever  endure;
131    This  is  the  wey  to  al  good  aventure;
132    Be  glad,  thou  reder,  and  thy  sorwe  of-caste,
133    Al  open  am  I;  passe  in,  and  hy  the  faste!'

134    `Thorgh  me  men  goon,'  than  spak  that  other  syde,
135    `Unto  the  mortal  strokes  of  the  spere,
136    Of  which  Disdayn  and  Daunger  is  the  gyde,
137    Ther  tre  shal  never  fruyt  ne  leves  bere.
138    This  streem  yow  ledeth  to  the  sorwful  were,
139    Ther  as  the  fish  in  prison  is  al  drye;
140    Theschewing  is  only  the  remedye.'

141    Thise  vers  of  gold  and  blak  y-writen  were,
142    Of  whiche  I  gan  a  stounde  to  beholde,
143    For  with  that  oon  encresed  ay  my  fere,
144    And  with  that  other  gan  myn  herte  bolde;
145    That  oon  me  hette,  that  other  did  me  colde,
146    No  wit  had  I,  for  errour,  for  to  chese
147    To  entre  or  flee,  or  me  to  save  or  lese.

148    Right  as,  betwixen  adamauntes  two
149    Of  even  might,  a  pece  of  iren  y-set,
150    That  hath  no  might  to  meve  to  ne  fro  --
151    For  what  that  on  may  hale,  that  other  let  --
152    Ferde  I;  that  niste  whether  me  was  bet,
153    To  entre  or  leve,  til  African  my  gyde
154    Me  hente,  and  shoof  in  at  the  gates  wyde,

155    And  seyde,`hit  stondeth  writen  in  thy  face,
156    Thyn  errour,  though  thou  telle  it  not  to  me;
157    But  dred  the  nat  to  come  in-to  this  place,
158    For  this  wryting  is  no-thing  ment  by  thee,
159    Ne  by  noon,  but  he  Loves  servant  be;
160    For  thou  of  love  hast  lost  thy  tast,  I  gesse,
161    As  seek  man  hath  of  swete  and  bitternesse.

162    But  natheles,  al-though  that  thou  be  dulle,
163    Yit  that  thou  canst  not  do,  yit  mayst  thou  see;
164    For  many  a  man  that  may  not  stonde  a  pulle,
165    Yit  lyketh  him  at  the  wrastling  for  to  be,
166    And  demeth  yit  wher  he  do  bet  or  he;
167    And  if  thou  haddest  cunning  for  tendyte,
168    I  shal  thee  shewen  mater  of  to  wryte.'

169    With  that  my  hond  in  his  he  took  anoon,
170    Of  which  I  comfort  caughte,  and  went  in  faste;
171    But,  lord!  so  I  was  glad  and  wel  begoon!
172    For  over-al,  wher  that  I  myn  eyen  caste,
173    Were  trees  clad  with  leves  that  ay  shal  laste,
174    Eche  in  his  kinde,  of  colour  fresh  and  grene
175    As  emeraude,  that  Ioye  was  to  sene.

176    The  bilder  ook,  and  eek  the  hardy  asshe;
177    The  piler  elm,  the  cofre  unto  careyne;
178    The  boxtree  piper;  holm  to  whippes  lasshe;
179    The  sayling  firr;  the  cipres,  deth  to  pleyne;
180    The  sheter  ew,  the  asp  for  shaftes  pleyne;
181    The  olyve  of  pees,  and  eek  the  drunken  vyne,
182    The  victor  palm,  the  laurer  to  devyne.

183    A  gardyn  saw  I,  ful  of  blosmy  bowes,
184    Upon  a  river,  in  a  grene  mede,
185    Ther  as  swetnesse  evermore  y-now  is,
186    With  floures  whyte,  blewe,  yelowe,  and  rede;
187    And  colde  welle-stremes,  no-thing  dede,
188    That  swommen  ful  of  smale  fisshes  lighte,
189    With  finnes  rede  and  scales  silver-brighte.

190    On  every  bough  the  briddes  herde  I  singe,
191    With  voys  of  aungel  in  hir  armonye,
192    Som  besyed  hem  hir  briddes  forth  to  bringe;
193    The  litel  conyes  to  hir  pley  gunne  hye.
194    And  further  al  aboute  I  gan  espye
195    The  dredful  roo,  the  buk,  the  hert  and  hinde,
196    Squerels,  and  bestes  smale  of  gentil  kinde.

197    Of  instruments  of  strenges  in  acord
198    Herde  I  so  pleye  a  ravisshing  swetnesse,
199    That  god,  that  maker  is  of  al  and  lord,
200    Ne  herde  never  better,  as  I  gesse;
201    Therwith  a  wind,  unnethe  hit  might  be  lesse,
202    Made  in  the  leves  grene  a  noise  softe
203    Acordaunt  to  the  foules  songe  on-lofte.

204    The  air  of  that  place  so  attempre  was
205    That  never  was  grevaunce  of  hoot  ne  cold;
206    Ther  wex  eek  every  holsum  spyce  and  gras,
207    Ne  no  man  may  ther  wexe  seek  ne  old;
208    Yet  was  ther  Ioye  more  a  thousand  fold
209    Then  man  can  telle;  ne  never  wolde  it  nighte,
210    But  ay  cleer  day  to  any  mannes  sighte.

211    Under  a  tree,  besyde  a  welle,  I  say
212    Cupyde  our  lord  his  arwes  forge  and  fyle;
213    And  at  his  fete  his  bowe  al  redy  lay,
214    And  wel  his  doghter  tempred  al  this  whyle
215    The  hedes  in  the  welle,  and  with  hir  wyle
216    She  couched  hem  after  as  they  shulde  serve,
217    Some  for  to  slee,  and  some  to  wounde  and  kerve.

218    Tho  was  I  war  of  Plesaunce  anon-right,
219    And  of  Aray,  and  Lust,  and  Curtesye,
220    And  of  the  Craft  that  can  and  hath  the  might
221    To  doon  by  force  a  wight  to  do  folye  --
222    Disfigurat  was  she,  I  nil  not  lye;
223    And  by  him-self,  under  an  oke,  I  gesse,
224    Saw  I  Delyt,  that  stood  with  Gentilnesse.

225    I  saw  Beautee,  withouten  any  atyr,
226    And  Youthe,  ful  of  game  and  Iolyte,
227    Fool-hardinesse,  Flatery,  and  Desyr,
228    Messagerye,  and  Mede,  and  other  three  --
229    Hir  names  shul  noght  here  be  told  for  me  --
230    And  upon  pilers  grete  of  Iasper  longe
231    I  saw  a  temple  of  bras  y-founded  stronge.

232    Aboute  the  temple  daunceden  alway
233    Wommen  y-nowe,  of  whiche  some  ther  were
234    Faire  of  hem-self,  and  somme  of  hem  were  gay;
235    In  kirtels,  al  disshevele,  wente  they  there  --
236    That  was  hir  office  alway,  yeer  by  yere  --
237    And  on  the  temple,  of  doves  whyte  and  faire
238    Saw  I  sittinge  many  a  hunderede  paire.

239    Before  the  temple-dore  ful  soberly
240    Dame  Pees  sat,  with  a  curteyn  in  hir  hond:
241    And  hir  besyde,  wonder  discretly,
242    Dame  Pacience  sitting  ther  I  fond
243    With  face  pale,  upon  an  hille  of  sond;
244    And  alder-next,  within  and  eek  with-oute,
245    Behest  and  Art,  and  of  hir  folke  a  route.

246    Within  the  temple,  of  syghes  hote  as  fyr
247    I  herde  a  swogh  that  gan  aboute  renne;
248    Which  syghes  were  engendred  with  desyr,
249    That  maden  every  auter  for  to  brenne
250    Of  newe  flaume;  and  wel  aspyed  I  thenne
251    That  al  the  cause  of  sorwes  that  they  drye
252    Com  of  the  bitter  goddesse  Ialousye.

253    The  god  Priapus  saw  I,  as  I  wente,
254    Within  the  temple,  in  soverayn  place  stonde,
255    In  swich  aray  as  whan  the  asse  him  shente
256    With  crye  by  night,  and  with  ceptre  in  honde;
257    Ful  besily  men  gunne  assaye  and  fonde
258    Upon  his  hede  to  sette,  of  sondry  hewe,
259    Garlondes  ful  of  fresshe  floures  newe.

260    And  in  a  privee  corner,  in  disporte,
261    Fond  I  Venus  and  hir  porter  Richesse,
262    That  was  ful  noble  and  hauteyn  of  hir  porte;
263    Derk  was  that  place,  but  afterward  lightnesse
264    I  saw  a  lyte,  unnethe  hit  might  be  lesse,
265    And  on  a  bed  of  golde  she  lay  to  reste,
266    Til  that  the  hote  sonne  gan  to  weste.

267    Hir  gilte  heres  with  a  golden  threde
268    Y-bounden  were,  untressed  as  she  lay,
269    And  naked  fro  the  breste  unto  the  hede
270    Men  might  hir  see;  and,  sothly  for  to  say,
271    The  remenant  wel  kevered  to  my  pay
272    Right  with  a  subtil  kerchef  of  Valence,
273    Ther  was  no  thikker  cloth  of  no  defence.

274    The  place  yaf  a  thousand  savours  swote,
275    And  Bachus,  god  of  wyn,  sat  hir  besyde,
276    And  Ceres  next,  that  doth  of  hunger  bote;
277    And,  as  I  seide,  amiddes  lay  Cipryde,
278    To  whom  on  knees  two  yonge  folkes  cryde
279    To  ben  hir  help;  but  thus  I  leet  hir  lye,
280    And  ferther  in  the  temple  I  gan  espye

281    That,  in  dispyte  of  Diane  the  chaste,
282    Ful  many  a  bowe  y-broke  heng  on  the  wal
283    Of  maydens,  suche  as  gunne  hir  tymes  waste
284    In  hir  servyse;  and  peynted  over  al
285    Of  many  a  story,  of  which  I  touche  shal
286    A  fewe,  as  of  Calixte  and  Athalaunte,
287    And  many  a  mayde,  of  which  the  name  I  wante;

288    Semyramus,  Candace,  and  Ercules,
289    Biblis,  Dido,  Thisbe,  and  Piramus,
290    Tristram,  Isoude,  Paris,  and  Achilles,
291    Eleyne,  Cleopatre,  and  Troilus,
292    Silla,  and  eek  the  moder  of  Romulus  --
293    Alle  these  were  peynted  on  that  other  syde,
294    And  al  hir  love,  and  in  what  plyte  they  dyde.

295    Whan  I  was  come  ayen  unto  the  place
296    That  I  of  spak,  that  was  so  swote  and  grene,
297    Forth  welk  I  tho,  my-selven  to  solace.
298    Tho  was  I  war  wher  that  ther  sat  a  quene
299    That,  as  of  light  the  somer-sonne  shene
300    Passeth  the  sterre,  right  so  over  mesure
301    She  fairer  was  than  any  creature.

302    And  in  a  launde,  upon  an  hille  of  floures,
303    Was  set  this  noble  goddesse  Nature;
304    Of  braunches  were  hir  halles  and  hir  boures,
305    Y-wrought  after  hir  craft  and  hir  mesure;
306    Ne  ther  nas  foul  that  cometh  of  engendrure,
307    That  they  ne  were  prest  in  hir  presence,
308    To  take  hir  doom  and  yeve  hir  audience.

309    For  this  was  on  seynt  Valentynes  day,
310    Whan  every  foul  cometh  ther  to  chese  his  make,
311    Of  every  kinde,  that  men  thenke  may;
312    And  that  so  huge  a  noyse  gan  they  make,
313    That  erthe  and  see,  and  tree,  and  every  lake
314    So  ful  was,  that  unnethe  was  ther  space
315    For  me  to  stonde,  so  ful  was  al  the  place.

316    And  right  as  Aleyn,  in  the  Pleynt  of  Kinde,
317    Devyseth  Nature  of  aray  and  face,
318    In  swich  aray  men  mighten  hir  ther  finde.
319    This  noble  emperesse,  ful  of  grace,
320    Bad  every  foul  to  take  his  owne  place,
321    As  they  were  wont  alwey  fro  yeer  to  yere,
322    Seynt  Valentynes  day,  to  stonden  there.

323    That  is  to  sey,  the  foules  of  ravyne
324    Were  hyest  set;  and  than  the  foules  smale,
325    That  eten  as  hem  nature  wolde  enclyne,
326    As  worm  or  thing  of  whiche  I  telle  no  tale;
327    And  water-foul  sat  loweste  in  the  dale;
328    But  foul  that  liveth  by  seed  sat  on  the  grene,
329    And  that  so  fele,  that  wonder  was  to  sene.

330    There  mighte  men  the  royal  egle  finde,
331    That  with  his  sharpe  look  perceth  the  sonne;
332    And  other  egles  of  a  lower  kinde,
333    Of  which  that  clerkes  wel  devysen  conne.
334    Ther  was  the  tyraunt  with  his  fethres  donne
335    And  greye,  I  mene  the  goshauk,  that  doth  pyne
336    To  briddes  for  his  outrageous  ravyne.

337    The  gentil  faucoun,  that  with  his  feet  distreyneth
338    The  kinges  hond;  the  hardy  sperhauk  eke,
339    The  quayles  foo;  the  merlion  that  payneth
340    Him-self  ful  ofte,  the  larke  for  to  seke;
341    Ther  was  the  douve,  with  hir  eyen  meke;
342    The  Ialous  swan,  ayens  his  deth  that  singeth;
343    The  oule  eek,  that  of  dethe  the  bode  bringeth;

344    The  crane  the  geaunt,  with  his  trompes  soune;
345    The  theef,  the  chogh;  and  eek  the  Iangling  pye;
346    The  scorning  Iay;  the  eles  foo,  heroune;
347    The  false  lapwing,  ful  of  trecherye;
348    The  stare,  that  the  counseyl  can  bewrye;
349    The  tame  ruddok;  and  the  coward  kyte;
350    The  cok,  that  orloge  is  of  thorpes  lyte;

351    The  sparow,  Venus  sone;  the  nightingale,
352    That  clepeth  forth  the  fresshe  leves  newe;
353    The  swalow,  mordrer  of  the  flyes  smale
354    That  maken  hony  of  floures  fresshe  of  hewe;
355    The  wedded  turtel,  with  hir  herte  trewe;
356    The  pecok,  with  his  aungels  fethres  brighte;
357    The  fesaunt,  scorner  of  the  cok  by  nighte;

358    The  waker  goos;  the  cukkow  ever  unkinde;
359    The  popiniay,  ful  of  delicasye;
360    The  drake,  stroyer  of  his  owne  kinde;
361    The  stork,  the  wreker  of  avouterye;
362    The  hote  cormeraunt  of  glotonye;
363    The  raven  wys,  the  crow  with  vois  of  care;
364    The  throstel  olde;  the  frosty  feldefare.

365    What  shulde  I  seyn?  of  foules  every  kinde
366    That  in  this  world  han  fethres  and  stature,
367    Men  mighten  in  that  place  assembled  finde
368    Before  the  noble  goddesse  Nature,
369    And  everich  of  hem  did  his  besy  cure
370    Benignely  to  chese  or  for  to  take,
371    By  hir  acord,  his  formel  or  his  make.

372    But  to  the  poynt  --  Nature  held  on  hir  honde
373    A  formel  egle,  of  shap  the  gentileste
374    That  ever  she  among  hir  werkes  fonde,
375    The  moste  benigne  and  the  goodlieste;
376    In  hir  was  every  vertu  at  his  reste,
377    So  ferforth,  that  Nature  hir-self  had  blisse
378    To  loke  on  hir,  and  ofte  hir  bek  to  kisse.

379    Nature,  the  vicaire  of  thalmighty  lorde,
380    That  hoot,  cold,  hevy,  light,  and  moist  and  dreye
381    Hath  knit  by  even  noumbre  of  acorde,
382    In  esy  vois  began  to  speke  and  seye,
383    `Foules,  tak  hede  of  my  sentence,  I  preye,
384    And,  for  your  ese,  in  furthering  of  your  nede,
385    As  faste  as  I  may  speke,  I  wol  me  spede.

386    Ye  knowe  wel  how,  seynt  Valentynes  day,
387    By  my  statut  and  through  my  governaunce,
388    Ye  come  for  to  chese  --  and  flee  your  way  --
389    Your  makes,  as  I  prik  yow  with  plesaunce.
390    But  natheles,  my  rightful  ordenaunce
391    May  I  not  lete,  for  al  this  world  to  winne,
392    That  he  that  most  is  worthy  shal  beginne.

393    The  tercel  egle,  as  that  ye  knowen  wel,
394    The  foul  royal  above  yow  in  degree,
395    The  wyse  and  worthy,  secree,  trewe  as  stel,
396    The  which  I  formed  have,  as  ye  may  see,
397    In  every  part  as  hit  best  lyketh  me,
398    Hit  nedeth  noght  his  shap  yow  to  devyse,
399    He  shal  first  chese  and  speken  in  his  gyse.

400    And  after  him,  by  order  shul  ye  chese,
401    After  your  kinde,  everich  as  yow  lyketh,
402    And,  as  your  hap  is,  shul  ye  winne  or  lese;
403    But  which  of  yow  that  love  most  entryketh,
404    God  sende  him  hir  that  sorest  for  him  syketh.'
405    And  therwith-al  the  tercel  gan  she  calle,
406    And  seyde,  `my  sone,  the  choys  is  to  thee  falle.

407    But  natheles,  in  this  condicioun
408    Mot  be  the  choys  of  everich  that  is  here,
409    That  she  agree  to  his  eleccioun,
410    What-so  he  be  that  shulde  be  hir  fere;
411    This  is  our  usage  alwey,  fro  yeer  to  yere;
412    And  who  so  may  at  this  time  have  his  grace,
413    In  blisful  tyme  he  com  in-to  this  place.'

414    With  hed  enclyned  and  with  ful  humble  chere
415    This  royal  tercel  spak  and  taried  nought:
416    `Unto  my  sovereyn  lady,  and  noght  my  fere,
417    I  chese,  and  chese  with  wille  and  herte  and  thought,
418    The  formel  on  your  hond  so  wel  y-wrought,
419    Whos  I  am  al  and  ever  wol  hir  serve,
420    Do  what  hir  list,  to  do  me  live  or  sterve.

421    Beseching  hir  of  mercy  and  of  grace,
422    As  she  that  is  my  lady  sovereyne;
423    Or  let  me  dye  present  in  this  place.
424    For  certes,  long  may  I  not  live  in  peyne;
425    For  in  myn  herte  is  corven  every  veyne;
426    Having  reward  only  to  my  trouthe,
427    My  dere  herte,  have  on  my  wo  som  routhe.

428    And  if  that  I  to  hir  be  founde  untrewe,
429    Disobeysaunt,  or  wilful  negligent,
430    Avauntour,  or  in  proces  love  a  newe,
431    I  pray  to  you  this  be  my  Iugement,
432    That  with  these  foules  I  be  al  to-rent,
433    That  ilke  day  that  ever  she  me  finde
434    To  hir  untrewe,  or  in  my  gilte  unkinde.

435    And  sin  that  noon  loveth  hir  so  wel  as  I,
436    Al  be  she  never  of  love  me  behette,
437    Than  oghte  she  be  myn  thourgh  hir  mercy,
438    For  other  bond  can  I  noon  on  hir  knette.
439    For  never,  for  no  wo,  ne  shal  I  lette
440    To  serven  hir,  how  fer  so  that  she  wende;
441    Sey  what  yow  list,  my  tale  is  at  an  ende.'

442    Right  as  the  fresshe,  rede  rose  newe
443    Ayen  the  somer-sonne  coloured  is,
444    Right  so  for  shame  al  wexen  gan  the  hewe
445    Of  this  formel,  whan  she  herde  al  this;
446    She  neyther  answerde  `Wel',  ne  seyde  amis,
447    So  sore  abasshed  was  she,  til  that  Nature
448    Seyde,  `doghter,  drede  yow  noght,  I  yow  assure.'

449    Another  tercel  egle  spak  anoon
450    Of  lower  kinde,  and  seyde,  `that  shal  nat  be;
451    I  love  hir  bet  than  ye  do,  by  seynt  Iohn,
452    Or  atte  leste  I  love  hir  as  wel  as  ye;
453    And  lenger  have  served  hir,  in  my  degree,
454    And  if  she  shulde  have  loved  for  long  loving,
455    To  me  allone  had  been  the  guerdoninge.

456    I  dar  eek  seye,  if  she  me  finde  fals,
457    Unkinde,  Iangler,  or  rebel  in  any  wyse,
458    Or  Ialous,  do  me  hongen  by  the  hals!
459    And  but  I  bere  me  in  hir  servyse
460    As  wel  as  that  my  wit  can  me  suffyse,
461    From  poynt  to  poynt,  hir  honour  for  to  save,
462    Tak  she  my  lyf,  and  al  the  good  I  have.'

463    The  thridde  tercel  egle  answerde  tho,
464    `Now,  sirs,  ye  seen  the  litel  leyser  here;
465    For  every  foul  cryeth  out  to  been  a-go
466    Forth  with  his  make,  or  with  his  lady  dere;
467    And  eek  Nature  hir-self  ne  wol  nought  here,
468    For  tarying  here,  noght  half  that  I  wolde  seye;
469    And  but  I  speke,  I  mot  for  sorwe  deye.

470    Of  long  servyse  avaunte  I  me  no-thing,
471    But  as  possible  is  me  to  dye  to-day
472    For  wo,  as  he  that  hath  ben  languisshing
473    Thise  twenty  winter,  and  wel  happen  may
474    A  man  may  serven  bet  and  more  to  pay
475    In  half  a  yere,  al-though  hit  were  no  more,
476    Than  som  man  doth  that  hath  served  ful  yore.

477    I  ne  sey  not  this  by  me,  for  I  ne  can
478    Do  no  servyse  that  may  my  lady  plese;
479    But  I  dar  seyn,  I  am  hir  trewest  man
480    As  to  my  dome,  and  feynest  wolde  hir  ese;
481    At  shorte  wordes,  til  that  deth  me  sese,
482    I  wol  ben  hires,  whether  I  wake  or  winke,
483    And  trewe  in  al  that  herte  may  bethinke.'

484    Of  al  my  lyf,  sin  that  day  I  was  born,
485    So  gentil  plee  in  love  or  other  thing
486    Ne  herde  never  no  man  me  beforn,
487    Who-so  that  hadde  leyser  and  cunning
488    For  to  reherse  hir  chere  and  hir  speking;
489    And  from  the  morwe  gan  this  speche  laste
490    Til  dounward  drow  the  sonne  wonder  faste.

491    The  noyse  of  foules  for  to  ben  delivered
492    So  loude  rong,  `have  doon  and  let  us  wende!'
493    That  wel  wende  I  the  wode  had  al  to-shivered.
494    `Come  of!'  they  cryde,  `allas!  ye  wil  us  shende!
495    Whan  shal  your  cursed  pleding  have  an  ende?
496    How  shulde  a  Iuge  eyther  party  leve,
497    For  yee  or  nay,  with-outen  any  preve?'

498    The  goos,  the  cokkow,  and  the  doke  also
499    So  cryden,  `kek,  kek!'  `kukkow!'  `quek,  quek!'  hye,
500    That  thorgh  myn  eres  the  noyse  wente  tho.
501    The  goos  seyde,  `al  this  nis  not  worth  a  flye!
502    But  I  can  shape  hereof  a  remedye,
503    And  I  wol  sey  my  verdit  faire  and  swythe
504    For  water-foul,  who-so  be  wrooth  or  blythe.'

505    `And  I  for  worm-foul,'  seyde  the  fool  cukkow,
506    `For  I  wol,  of  myn  owne  auctorite,
507    For  comune  spede,  take  the  charge  now,
508    For  to  delivere  us  is  gret  charite.'
509    `Ye  may  abyde  a  whyle  yet,  parde!'
510    Seide  the  turtel,  `if  hit  be  your  wille
511    A  wight  may  speke,  him  were  as  good  be  stille.

512    I  am  a  seed-foul,  oon  the  unworthieste,
513    That  wot  I  wel,  and  litel  of  kunninge;
514    But  bet  is  that  a  wightes  tonge  reste
515    Than  entermeten  him  of  such  doinge
516    Of  which  he  neyther  rede  can  nor  singe.
517    And  who-so  doth,  ful  foule  himself  acloyeth,
518    For  office  uncommitted  ofte  anoyeth.'

519    Nature,  which  that  alway  had  an  ere
520    To  murmour  of  the  lewednes  behinde,
521    With  facound  voys  seide,  `hold  your  tonges  there!
522    And  I  shal  sone,  I  hope,  a  counseyl  finde
523    You  to  delivere,  and  fro  this  noyse  unbinde;
524    I  Iuge,  of  every  folk  men  shal  oon  calle
525    To  seyn  the  verdit  for  you  foules  alle.'

526    Assented  were  to  this  conclusioun
527    The  briddes  alle;  and  foules  of  ravyne
528    Han  chosen  first,  by  pleyn  eleccioun,
529    The  tercelet  of  the  faucon,  to  diffyne
530    Al  hir  sentence,  and  as  him  list,  termyne;
531    And  to  Nature  him  gonnen  to  presente,
532    And  she  accepteth  him  with  glad  entente.

533    The  tercelet  seide  than  in  this  manere:
534    `Ful  hard  were  it  to  preve  hit  by  resoun
535    Who  loveth  best  this  gentil  formel  here;
536    For  everich  hath  swich  replicacioun,
537    That  noon  by  skilles  may  be  broght  a-doun;
538    I  can  not  seen  that  argumentes  avayle;
539    Than  semeth  hit  ther  moste  be  batayle.'

540    `Al  redy!'  quod  these  egles  tercels  tho.
541    `Nay,  sirs!'  quod  he,  `if  that  I  dorste  it  seye,
542    Ye  doon  me  wrong,  my  tale  is  not  y-do!
543    For  sirs,  ne  taketh  noght  a-gref,  I  preye,
544    It  may  noght  gon,  as  ye  wolde,  in  this  weye;
545    Oure  is  the  voys  that  han  the  charge  in  honde,
546    And  to  the  Iuges  dome  ye  moten  stonde;

547    `And  therfor,  pees!  I  seye,  as  to  my  wit,
548    Me  wolde  thinke  how  that  the  worthieste
549    Of  knighthode,  and  lengest  hath  used  hit,
550    Moste  of  estat,  of  blode  the  gentileste,
551    Were  sittingest  for  hir,  if  that  hir  leste;
552    And  of  these  three  she  wot  hir-self,  I  trowe,
553    Which  that  he  be,  for  hit  is  light  to  knowe.'

554    The  water-foules  han  her  hedes  leyd
555    Togeder,  and  of  short  avysement,
556    Whan  everich  had  his  large  golee  seyd,
557    They  seyden  sothly,  al  by  oon  assent,
558    How  that  `the  goos,  with  hir  facounde  gent,
559    That  so  desyreth  to  pronounce  our  nede,
560    Shal  telle  our  tale,'  and  preyde  `god  hir  spede.'

561    And  for  these  water-foules  tho  began
562    The  goos  to  speke,  and  in  hir  cakelinge
563    She  seyde,  `pees!  now  tak  kepe  every  man,
564    And  herkeneth  which  a  reson  I  shal  bringe;
565    My  wit  is  sharp,  I  love  no  taryinge;
566    I  seye,  I  rede  him,  though  he  were  my  brother,
567    But  she  wol  love  him,  lat  him  love  another!'

568    `Lo  here!  a  parfit  reson  of  a  goos!'
569    Quod  the  sperhauk;  `never  mot  she  thee!
570    Lo,  swich  hit  is  to  have  a  tonge  loos!
571    Now  parde,  fool,  yet  were  hit  bet  for  thee
572    Have  holde  thy  pees,  than  shewed  thy  nycete!
573    Hit  lyth  not  in  his  wit  nor  in  his  wille,
574    But  sooth  is  seyd,  "a  fool  can  noght  be  stille."'

575    The  laughter  aroos  of  gentil  foules  alle,
576    And  right  anoon  the  seed-foul  chosen  hadde
577    The  turtel  trewe,  and  gunne  hir  to  hem  calle,
578    And  preyden  hir  to  seye  the  sothe  sadde
579    Of  this  matere,  and  asked  what  she  radde;
580    And  she  answerde,  that  pleynly  hir  entente
581    She  wolde  shewe,  and  sothly  what  she  mente.

582    `Nay,  god  forbede  a  lover  shulde  chaunge!'
583    The  turtle  seyde,  and  wex  for  shame  al  reed;
584    `Thogh  that  his  lady  ever-more  be  straunge,
585    Yet  let  him  serve  hir  ever,  til  he  be  deed;
586    For  sothe,  I  preyse  noght  the  gooses  reed;
587    For  thogh  she  deyed,  I  wolde  non  other  make,
588    I  wol  ben  hires,  til  that  the  deth  me  take.'

589    `Wel  bourded!'  quod  the  doke,  `by  my  hat!
590    That  men  shulde  alwey  loven,  causeles,
591    Who  can  a  reson  finde  or  wit  in  that?
592    Daunceth  he  mury  that  is  mirtheles?
593    Who  shulde  recche  of  that  is  reccheles?
594    Ye,  quek!'  yit  quod  the  doke,  ful  wel  and  faire,
595    `There  been  mo  sterres,  god  wot,  than  a  paire!'

596    `Now  fy,  cherl!'  quod  the  gentil  tercelet,
597    `Out  of  the  dunghil  com  that  word  ful  right,
598    Thou  canst  noght  see  which  thing  is  wel  be-set:
599    Thou  farest  by  love  as  oules  doon  by  light,
600    The  day  hem  blent,  ful  wel  they  see  by  night;
601    Thy  kind  is  of  so  lowe  a  wrechednesse,
602    That  what  love  is,  thou  canst  nat  see  ne  gesse.'

603    Tho  gan  the  cukkow  putte  him  forth  in  prees
604    For  foul  that  eteth  worm,  and  seide  blyve,
605    `So  I,'  quod  he,  `may  have  my  make  in  pees,
606    I  recche  not  how  longe  that  ye  stryve;
607    Lat  ech  of  hem  be  soleyn  al  hir  lyve,
608    This  is  my  reed,  sin  they  may  not  acorde;
609    This  shorte  lesson  nedeth  noght  recorde.'

610    `Ye!  have  the  glotoun  fild  ynogh  his  paunche,
611    Than  are  we  wel!'  seyde  the  merlioun;
612    `Thou  mordrer  of  the  heysugge  on  the  braunche
613    That  broghte  thee  forth,  thou  rewthelees  glotoun!
614    Live  thou  soleyn,  wormes  corrupcioun!
615    For  no  fors  is  of  lakke  of  thy  nature;
616    Go,  lewed  be  thou,  whyl  the  world  may  dure!'

617    `Now  pees,'  quod  Nature,  `I  comaunde  here;
618    For  I  have  herd  al  your  opinioun,
619    And  in  effect  yet  be  we  never  the  nere;
620    But  fynally,  this  is  my  conclusioun,
621    That  she  hir-self  shal  han  the  eleccioun
622    Of  whom  hir  list,  who-so  be  wrooth  or  blythe,
623    Him  that  she  cheest,  he  shal  hir  have  as  swythe.

624    For  sith  hit  may  not  here  discussed  be
625    Who  loveth  hir  best,  as  seide  the  tercelet,
626    Than  wol  I  doon  hir  this  favour,  that  she
627    Shal  have  right  him  on  whom  hir  herte  is  set,
628    And  he  hir  that  his  herte  hath  on  hir  knet.
629    Thus  Iuge  I,  Nature,  for  I  may  not  lye;
630    To  noon  estat  I  have  non  other  ye.

631    But  as  for  counseyl  for  to  chese  a  make,
632    If  hit  were  reson,  certes,  than  wolde  I
633    Counseyle  yow  the  royal  tercel  take,
634    As  seide  the  tercelet  ful  skilfully,
635    As  for  the  gentilest  and  most  worthy,
636    Which  I  have  wroght  so  wel  to  my  plesaunce;
637    That  to  yow  oghte  been  a  suffisaunce.'

638    With  dredful  vois  the  formel  hir  answerde,
639    `My  rightful  lady,  goddesse  of  Nature,
640    Soth  is  that  I  am  ever  under  your  yerde,
641    Lyk  as  is  everiche  other  creature,
642    And  moot  be  youres  whyl  that  my  lyf  may  dure;
643    And  therfor  graunteth  me  my  firste  bone,
644    And  myn  entente  I  wol  yow  sey  right  sone.'

645    `I  graunte  it  you,'  quod  she;  and  right  anoon
646    This  formel  egle  spak  in  this  degree,
647    `Almighty  quene,  unto  this  yeer  be  doon
648    I  aske  respit  for  to  avysen  me.
649    And  after  that  to  have  my  choys  al  free;
650    This  al  and  sum,  that  I  wolde  speke  and  seye;
651    Ye  gete  no  more,  al-though  ye  do  me  deye.

652    I  wol  noght  serven  Venus  ne  Cupyde
653    For  sothe  as  yet,  by  no  manere  wey.'
654    `Now  sin  it  may  non  other  wyse  betyde,'
655    Quod  tho  Nature,  `here  is  no  more  to  sey;
656    Than  wolde  I  that  these  foules  were  a-wey
657    Ech  with  his  make,  for  tarying  lenger  here'  --
658    And  seyde  hem  thus,  as  ye  shul  after  here.

659    `To  you  speke  I,  ye  tercelets,'  quod  Nature,
660    `Beth  of  good  herte  and  serveth,  alle  three;
661    A  yeer  is  not  so  longe  to  endure,
662    And  ech  of  yow  peyne  him,  in  his  degree,
663    For  to  do  wel;  for,  god  wot,  quit  is  she
664    Fro  yow  this  yeer;  what  after  so  befalle,
665    This  entremes  is  dressed  for  you  alle.'

666    And  whan  this  werk  al  broght  was  to  an  ende,
667    To  every  foule  Nature  yaf  his  make
668    By  even  acorde,  and  on  hir  wey  they  wende.
669    A!  lord!  the  blisse  and  Ioye  that  they  make!
670    For  ech  of  hem  gan  other  in  winges  take,
671    And  with  hir  nekkes  ech  gan  other  winde,
672    Thanking  alwey  the  noble  goddesse  of  kinde.

673    But  first  were  chosen  foules  for  to  singe,
674    As  yeer  by  yere  was  alwey  hir  usaunce
675    To  singe  a  roundel  at  hir  departinge,
676    To  do  to  Nature  honour  and  plesaunce.
677    The  note,  I  trowe,  maked  was  in  Fraunce;
678    The  wordes  wer  swich  as  ye  may  heer  finde,
679    The  nexte  vers,  as  I  now  have  in  minde.

                   Qui  bien  aime  a  tard  oublie.

680    `Now  welcom  somer,  with  thy  sonne  softe,
681    That  hast  this  wintres  weders  over-shake,
682    And  driven  awey  the  longe  nightes  blake!

683    `Saynt  Valentyn,  that  art  ful  hy  on-lofte;  --
684    Thus  singen  smale  foules  for  thy  sake  --
685        Now  welcom  somer,  with  thy  sonne  softe,
686        That  hast  this  wintres  weders  over-shake.

687    `Wel  han  they  cause  for  to  gladen  ofte,
688    Sith  ech  of  hem  recovered  hath  his  make;
689    Ful  blisful  may  they  singen  whan  they  wake;
690        Now  welcom  somer,  with  thy  sonne  softe,
691        That  hast  this  wintres  weders  over-shake,
692        And  driven  away  the  longe  nightes  blake.'

693    And  with  the  showting,  whan  hir  song  was  do,
694    That  foules  maden  at  hir  flight  a-way,
695    I  wook,  and  other  bokes  took  me  to
696    To  rede  upon,  and  yet  I  rede  alway;
697    In  hope,  y-wis,  to  rede  so  som  day
698    That  I  shal  mete  som  thing  for  to  fare
699    The  bet;  and  thus  to  rede  I  nil  not  spare.

Parliamentum  avium  in  die  Sancti  Valentini  tentum  secundum
Galfridum  Chaucer.  Deo  gracias.




Íîâ³ òâîðè