Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 3
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




John Gower

Ïðî÷èòàíèé : 277


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

part 1

Prologus


                   Torpor,  ebes  sensus,  scola  parua  labor  minimusque
                             Causant  quo  minimus  ipse  minora  canam:
                   Qua  tamen  Engisti  lingua  canit  Insula  Bruti
                             Anglica  Carmente  metra  iuuante  loquar.
                   Ossibus  ergo  carens  que  conterit  ossa  loquelis
                             Absit,  et  interpres  stet  procul  oro  malus.


                   Of  hem  that  writen  ous  tofore
                   The  bokes  duelle,  and  we  therfore
                   Ben  tawht  of  that  was  write  tho:
                   Forthi  good  is  that  we  also
                   In  oure  tyme  among  ous  hiere
                   Do  wryte  of  newe  som  matiere,
                   Essampled  of  these  olde  wyse
                   So  that  it  myhte  in  such  a  wyse,
                   Whan  we  ben  dede  and  elleswhere,
                   Beleve  to  the  worldes  eere      10
                   In  tyme  comende  after  this.
                   Bot  for  men  sein,  and  soth  it  is,
                   That  who  that  al  of  wisdom  writ
                   It  dulleth  ofte  a  mannes  wit
                   To  him  that  schal  it  aldai  rede,
                   For  thilke  cause,  if  that  ye  rede,
                   I  wolde  go  the  middel  weie
                   And  wryte  a  bok  betwen  the  tweie,
                   Somwhat  of  lust,  somewhat  of  lore,
                   That  of  the  lasse  or  of  the  more      20
                   Som  man  mai  lyke  of  that  I  wryte:
                   And  for  that  fewe  men  endite
                   In  oure  englissh,  I  thenke  make
                   A  bok  for  Engelondes  sake,
                   The  yer  sextenthe  of  kyng  Richard.
                   What  schal  befalle  hierafterward
                   God  wot,  for  now  upon  this  tyde
                   Men  se  the  world  on  every  syde
                   In  sondry  wyse  so  diversed,
                   That  it  welnyh  stant  al  reversed,      30
                   As  forto  speke  of  tyme  ago.
                   The  cause  whi  it  changeth  so
                   It  needeth  nought  to  specifie,
                   The  thing  so  open  is  at  ije
                   That  every  man  it  mai  beholde:
                   And  natheles  be  daies  olde,
                   Whan  that  the  bokes  weren  levere,
                   Wrytinge  was  beloved  evere
                   Of  hem  that  weren  vertuous;
                   For  hier  in  erthe  amonges  ous,      40
                   If  noman  write  hou  that  it  stode,
                   The  pris  of  hem  that  weren  goode
                   Scholde,  as  who  seith,  a  gret  partie
                   Be  lost:  so  for  to  magnifie
                   The  worthi  princes  that  tho  were,
                   The  bokes  schewen  hiere  and  there,
                   Wherof  the  world  ensampled  is;
                   And  tho  that  deden  thanne  amis
                   Thurgh  tirannie  and  crualte,
                   Right  as  thei  stoden  in  degre,      50
                   So  was  the  wrytinge  of  here  werk.
                   Thus  I,  which  am  a  burel  clerk,
                   Purpose  forto  wryte  a  bok
                   After  the  world  that  whilom  tok
                   Long  tyme  in  olde  daies  passed:
                   Bot  for  men  sein  it  is  now  lassed,
                   In  worse  plit  than  it  was  tho,
                   I  thenke  forto  touche  also
                   The  world  which  neweth  every  dai,
                   So  as  I  can,  so  as  I  mai.      60
                   Thogh  I  seknesse  have  upon  honde
                   And  longe  have  had,  yit  woll  I  fonde
                   To  wryte  and  do  my  bisinesse,
                   That  in  som  part,  so  as  I  gesse,
                   The  wyse  man  mai  ben  avised.
                   For  this  prologe  is  so  assised
                   That  it  to  wisdom  al  belongeth:
                   What  wysman  that  it  underfongeth,
                   He  schal  drawe  into  remembrance
                   The  fortune  of  this  worldes  chance,      70
                   The  which  noman  in  his  persone
                   Mai  knowe,  bot  the  god  al  one.
                   Whan  the  prologe  is  so  despended,
                   This  bok  schal  afterward  ben  ended
                   Of  love,  which  doth  many  a  wonder
                   And  many  a  wys  man  hath  put  under.
                   And  in  this  wyse  I  thenke  trete
                   Towardes  hem  that  now  be  grete,
                   Betwen  the  vertu  and  the  vice
                   Which  longeth  unto  this  office.      80
                   Bot  for  my  wittes  ben  to  smale
                   To  tellen  every  man  his  tale,
                   This  bok,  upon  amendment
                   To  stonde  at  his  commandement,
                   With  whom  myn  herte  is  of  accord,
                   I  sende  unto  myn  oghne  lord,
                   Which  of  Lancastre  is  Henri  named:
                   The  hyhe  god  him  hath  proclamed
                   Ful  of  knyhthode  and  alle  grace.
                   So  woll  I  now  this  werk  embrace      90
                   With  hol  trust  and  with  hol  believe;
                   God  grante  I  mot  it  wel  achieve.
                   If  I  schal  drawe  in  to  my  mynde
                   The  tyme  passed,  thanne  I  fynde
                   The  world  stod  thanne  in  al  his  welthe:
                   Tho  was  the  lif  of  man  in  helthe,
                   Tho  was  plente,  tho  was  richesse,
                   Tho  was  the  fortune  of  prouesse,
                   Tho  was  knyhthode  in  pris  be  name,
                   Wherof  the  wyde  worldes  fame      100
                   Write  in  Cronique  is  yit  withholde;
                   Justice  of  lawe  tho  was  holde,
                   The  privilege  of  regalie
                   Was  sauf,  and  al  the  baronie
                   Worschiped  was  in  his  astat;
                   The  citees  knewen  no  debat,
                   The  poeple  stod  in  obeissance
                   Under  the  reule  of  governance,
                   And  pes,  which  ryhtwisnesse  keste,
                   With  charite  tho  stod  in  reste:      110
                   Of  mannes  herte  the  corage
                   Was  schewed  thanne  in  the  visage;
                   The  word  was  lich  to  the  conceite
                   Withoute  semblant  of  deceite:
                   Tho  was  ther  unenvied  love,
                   Tho  was  the  vertu  sett  above
                   And  vice  was  put  under  fote.
                   Now  stant  the  crop  under  the  rote,
                   The  world  is  changed  overal,
                   And  therof  most  in  special      120
                   That  love  is  falle  into  discord.
                   And  that  I  take  to  record
                   Of  every  lond  for  his  partie
                   The  comun  vois,  which  mai  noght  lie;
                   Noght  upon  on,  bot  upon  alle
                   It  is  that  men  now  clepe  and  calle,
                   And  sein  the  regnes  ben  divided,
                   In  stede  of  love  is  hate  guided,
                   The  werre  wol  no  pes  purchace,
                   And  lawe  hath  take  hire  double  face,      130
                   So  that  justice  out  of  the  weie
                   With  ryhtwisnesse  is  gon  aweie:
                   And  thus  to  loke  on  every  halve,
                   Men  sen  the  sor  withoute  salve,
                   Which  al  the  world  hath  overtake.
                   Ther  is  no  regne  of  alle  outtake,
                   For  every  climat  hath  his  diel
                   After  the  tornynge  of  the  whiel,
                   Which  blinde  fortune  overthroweth;
                   Wherof  the  certain  noman  knoweth:      140
                   The  hevene  wot  what  is  to  done,
                   Bot  we  that  duelle  under  the  mone
                   Stonde  in  this  world  upon  a  weer,
                   And  namely  bot  the  pouer
                   Of  hem  that  ben  the  worldes  guides
                   With  good  consail  on  alle  sides
                   Be  kept  upriht  in  such  a  wyse,
                   That  hate  breke  noght  thassise
                   Of  love,  which  is  al  the  chief
                   To  kepe  a  regne  out  of  meschief.      150
                   For  alle  resoun  wolde  this,
                   That  unto  him  which  the  heved  is
                   The  membres  buxom  scholden  bowe,
                   And  he  scholde  ek  her  trowthe  allowe,
                   With  al  his  herte  and  make  hem  chiere,
                   For  good  consail  is  good  to  hiere.
                   Althogh  a  man  be  wys  himselve,
                   Yit  is  the  wisdom  more  of  tuelve;
                   And  if  thei  stoden  bothe  in  on,
                   To  hope  it  were  thanne  anon      160
                   That  god  his  grace  wolde  sende
                   To  make  of  thilke  werre  an  ende,
                   Which  every  day  now  groweth  newe:
                   And  that  is  gretly  forto  rewe
                   In  special  for  Cristes  sake,
                   Which  wolde  his  oghne  lif  forsake
                   Among  the  men  to  yeve  pes.
                   But  now  men  tellen  natheles
                   That  love  is  fro  the  world  departed,
                   So  stant  the  pes  unevene  parted      170
                   With  hem  that  liven  now  adaies.
                   Bot  forto  loke  at  alle  assaies,
                   To  him  that  wolde  resoun  seche
                   After  the  comun  worldes  speche
                   It  is  to  wondre  of  thilke  werre,
                   In  which  non  wot  who  hath  the  werre;
                   For  every  lond  himself  deceyveth
                   And  of  desese  his  part  receyveth,
                   And  yet  ne  take  men  no  kepe.
                   Bot  thilke  lord  which  al  may  kepe,      180
                   To  whom  no  consail  may  ben  hid,
                   Upon  the  world  which  is  betid,
                   Amende  that  wherof  men  pleigne
                   With  trewe  hertes  and  with  pleine,
                   And  reconcile  love  ayeyn,
                   As  he  which  is  king  sovereign
                   Of  al  the  worldes  governaunce,
                   And  of  his  hyhe  porveaunce
                   Afferme  pes  betwen  the  londes
                   And  take  her  cause  into  hise  hondes,      190
                   So  that  the  world  may  stonde  apppesed
                   And  his  godhede  also  be  plesed.
                   To  thenke  upon  the  daies  olde,
                   The  lif  of  clerkes  to  beholde,
                   Men  sein  how  that  thei  weren  tho
                   Ensample  and  reule  of  alle  tho
                   Whiche  of  wisdom  the  vertu  soughten.
                   Unto  the  god  ferst  thei  besoughten
                   As  to  the  substaunce  of  her  Scole,
                   That  thei  ne  scholden  noght  befole      200
                   Her  wit  upon  none  erthly  werkes,
                   Which  were  ayein  thestat  of  clerkes,
                   And  that  thei  myhten  fle  the  vice
                   Which  Simon  hath  in  his  office,
                   Wherof  he  takth  the  gold  in  honde.
                   For  thilke  tyme  I  understonde
                   The  Lumbard  made  non  eschange
                   The  bisschopriches  forto  change,
                   Ne  yet  a  lettre  for  to  sende
                   For  dignite  ne  for  Provende,      210
                   Or  cured  or  withoute  cure.
                   The  cherche  keye  in  aventure
                   Of  armes  and  of  brygantaille
                   Stod  nothing  thanne  upon  bataille;
                   To  fyhte  or  for  to  make  cheste
                   It  thoghte  hem  thanne  noght  honeste;
                   Bot  of  simplesce  and  pacience
                   Thei  maden  thanne  no  defence:
                   The  Court  of  worldly  regalie
                   To  hem  was  thanne  no  baillie;      220
                   The  vein  honour  was  noght  desired,
                   Which  hath  the  proude  herte  fyred;
                   Humilite  was  tho  withholde,
                   And  Pride  was  a  vice  holde.
                   Of  holy  cherche  the  largesse
                   Yaf  thanne  and  dede  gret  almesse
                   To  povere  men  that  hadden  nede:
                   Thei  were  ek  chaste  in  word  and  dede,
                   Wherof  the  poeple  ensample  tok;
                   Her  lust  was  al  upon  the  bok,      230
                   Or  forto  preche  or  forto  preie,
                   To  wisse  men  the  ryhte  weie
                   Of  suche  as  stode  of  trowthe  unliered.
                   Lo,  thus  was  Petres  barge  stiered
                   Of  hem  that  thilke  tyme  were,
                   And  thus  cam  ferst  to  mannes  Ere
                   The  feith  of  Crist  and  alle  goode
                   Thurgh  hem  that  thanne  weren  goode
                   And  sobre  and  chaste  and  large  and  wyse.
                   Bot  now  men  sein  is  otherwise,      240
                   Simon  the  cause  hath  undertake,
                   The  worldes  swerd  on  honde  is  take;
                   And  that  is  wonder  natheles,
                   Whan  Crist  him  self  hath  bode  pes
                   And  set  it  in  his  testament,
                   How  now  that  holy  cherche  is  went,
                   Of  that  here  lawe  positif
                   Hath  set  to  make  werre  and  strif
                   For  worldes  good,  which  may  noght  laste.
                   God  wot  the  cause  to  the  laste      250
                   Of  every  right  and  wrong  also;
                   But  whil  the  lawe  is  reuled  so
                   That  clerkes  to  the  werre  entende,
                   I  not  how  that  thei  scholde  amende
                   The  woful  world  in  othre  thinges,
                   To  make  pes  betwen  the  kynges
                   After  the  lawe  of  charite,
                   Which  is  the  propre  duete
                   Belongende  unto  the  presthode.
                   Bot  as  it  thenkth  to  the  manhode,      260
                   The  hevene  is  ferr,  the  world  is  nyh,
                   And  veine  gloire  is  ek  so  slyh,
                   Which  coveitise  hath  now  withholde,
                   That  thei  non  other  thing  beholde,
                   Bot  only  that  thei  myhten  winne.
                   And  thus  the  werres  thei  beginne,
                   Wherof  the  holi  cherche  is  taxed,
                   That  in  the  point  as  it  is  axed
                   The  disme  goth  to  the  bataille,
                   As  thogh  Crist  myhte  noght  availe      270
                   To  don  hem  riht  be  other  weie.
                   In  to  the  swerd  the  cherche  keie
                   Is  torned,  and  the  holy  bede
                   Into  cursinge,  and  every  stede
                   Which  scholde  stonde  upon  the  feith
                   And  to  this  cause  an  Ere  leyth,
                   Astoned  is  of  the  querele.
                   That  scholde  be  the  worldes  hele
                   Is  now,  men  sein,  the  pestilence
                   Which  hath  exiled  pacience      280
                   Fro  the  clergie  in  special:
                   And  that  is  schewed  overal,
                   In  eny  thing  whan  thei  ben  grieved.
                   Bot  if  Gregoire  be  believed,
                   As  it  is  in  the  bokes  write,
                   He  doth  ous  somdel  forto  wite
                   The  cause  of  thilke  prelacie,
                   Wher  god  is  noght  of  compaignie:
                   For  every  werk  as  it  is  founded
                   Schal  stonde  or  elles  be  confounded;      290
                   Who  that  only  for  Cristes  sake
                   Desireth  cure  forto  take,
                   And  noght  for  pride  of  thilke  astat,
                   To  bere  a  name  of  a  prelat,
                   He  schal  be  resoun  do  profit
                   In  holy  cherche  upon  the  plit
                   That  he  hath  set  his  conscience;
                   Bot  in  the  worldes  reverence
                   Ther  ben  of  suche  manie  glade,
                   Whan  thei  to  thilke  astat  ben  made,      300
                   Noght  for  the  merite  of  the  charge,
                   Bot  for  thei  wolde  hemself  descharge
                   Of  poverte  and  become  grete;
                   And  thus  for  Pompe  and  for  beyete
                   The  Scribe  and  ek  the  Pharisee
                   Of  Moises  upon  the  See
                   In  the  chaiere  on  hyh  ben  set;
                   Wherof  the  feith  is  ofte  let,
                   Which  is  betaken  hem  to  kepe.
                   In  Cristes  cause  alday  thei  slepe,      310
                   Bot  of  the  world  is  noght  foryete;
                   For  wel  is  him  that  now  may  gete
                   Office  in  Court  to  ben  honoured.
                   The  stronge  coffre  hath  al  devoured
                   Under  the  keye  of  avarice
                   The  tresor  of  the  benefice,
                   Wherof  the  povere  schulden  clothe
                   And  ete  and  drinke  and  house  bothe;
                   The  charite  goth  al  unknowe,
                   For  thei  no  grein  of  Pite  sowe:      320
                   And  slouthe  kepeth  the  libraire
                   Which  longeth  to  the  Saintuaire;
                   To  studie  upon  the  worldes  lore
                   Sufficeth  now  withoute  more;
                   Delicacie  his  swete  toth
                   Hath  fostred  so  that  it  fordoth
                   Of  abstinence  al  that  ther  is.
                   And  forto  loken  over  this,
                   If  Ethna  brenne  in  the  clergie,
                   Al  openly  to  mannes  ije      330
                   At  Avynoun  thexperience
                   Therof  hath  yove  an  evidence,
                   Of  that  men  sen  hem  so  divided.
                   And  yit  the  cause  is  noght  decided;
                   Bot  it  is  seid  and  evere  schal,
                   Betwen  tuo  Stoles  lyth  the  fal,
                   Whan  that  men  wenen  best  to  sitte:
                   In  holy  cherche  of  such  a  slitte
                   Is  for  to  rewe  un  to  ous  alle;
                   God  grante  it  mote  wel  befalle      340
                   Towardes  him  which  hath  the  trowthe.
                   Bot  ofte  is  sen  that  mochel  slowthe,
                   Whan  men  ben  drunken  of  the  cuppe,
                   Doth  mochel  harm,  whan  fyr  is  uppe,
                   Bot  if  somwho  the  flamme  stanche;
                   And  so  to  speke  upon  this  branche,
                   Which  proud  Envie  hath  mad  to  springe,
                   Of  Scisme,  causeth  forto  bringe
                   This  newe  Secte  of  Lollardie,
                   And  also  many  an  heresie      350
                   Among  the  clerkes  in  hemselve.
                   It  were  betre  dike  and  delve
                   And  stonde  upon  the  ryhte  feith,
                   Than  knowe  al  that  the  bible  seith
                   And  erre  as  somme  clerkes  do.
                   Upon  the  hond  to  were  a  Schoo
                   And  sette  upon  the  fot  a  Glove
                   Acordeth  noght  to  the  behove
                   Of  resonable  mannes  us:
                   If  men  behielden  the  vertus      360
                   That  Crist  in  Erthe  taghte  here,
                   Thei  scholden  noght  in  such  manere,
                   Among  hem  that  ben  holden  wise,
                   The  Papacie  so  desguise
                   Upon  diverse  eleccioun,
                   Which  stant  after  thaffeccioun
                   Of  sondry  londes  al  aboute:
                   Bot  whan  god  wole,  it  schal  were  oute,
                   For  trowthe  mot  stonde  ate  laste.
                   Bot  yet  thei  argumenten  faste      370
                   Upon  the  Pope  and  his  astat,
                   Wherof  thei  falle  in  gret  debat;
                   This  clerk  seith  yee,  that  other  nay,
                   And  thus  thei  dryve  forth  the  day,
                   And  ech  of  hem  himself  amendeth
                   Of  worldes  good,  bot  non  entendeth
                   To  that  which  comun  profit  were.
                   Thei  sein  that  god  is  myhti  there,
                   And  schal  ordeine  what  he  wile,
                   Ther  make  thei  non  other  skile      380
                   Where  is  the  peril  of  the  feith,
                   Bot  every  clerk  his  herte  leith
                   To  kepe  his  world  in  special,
                   And  of  the  cause  general,
                   Which  unto  holy  cherche  longeth,
                   Is  non  of  hem  that  underfongeth
                   To  schapen  eny  resistence:
                   And  thus  the  riht  hath  no  defence,
                   Bot  ther  I  love,  ther  I  holde.
                   Lo,  thus  tobroke  is  Cristes  folde,      390
                   Wherof  the  flock  withoute  guide
                   Devoured  is  on  every  side,
                   In  lacke  of  hem  that  ben  unware
                   Schepherdes,  whiche  her  wit  beware
                   Upon  the  world  in  other  halve.
                   The  scharpe  pricke  in  stede  of  salve
                   Thei  usen  now,  wherof  the  hele
                   Thei  hurte  of  that  thei  scholden  hele;
                   And  what  Schep  that  is  full  of  wulle
                   Upon  his  back,  thei  toose  and  pulle,      400
                   Whil  ther  is  eny  thing  to  pile:
                   And  thogh  ther  be  non  other  skile
                   Bot  only  for  thei  wolden  wynne,
                   Thei  leve  noght,  whan  thei  begynne,
                   Upon  her  acte  to  procede,
                   Which  is  no  good  schepherdes  dede.
                   And  upon  this  also  men  sein,
                   That  fro  the  leese  which  is  plein
                   Into  the  breres  thei  forcacche
                   Her  Orf,  for  that  thei  wolden  lacche      410
                   With  such  duresce,  and  so  bereve
                   That  schal  upon  the  thornes  leve
                   Of  wulle,  which  the  brere  hath  tore;
                   Wherof  the  Schep  ben  al  totore
                   Of  that  the  hierdes  make  hem  lese.
                   Lo,  how  thei  feignen  chalk  for  chese,
                   For  though  thei  speke  and  teche  wel,
                   Thei  don  hemself  therof  no  del:
                   For  if  the  wolf  come  in  the  weie,
                   Her  gostly  Staf  is  thanne  aweie,      420
                   Wherof  thei  scholde  her  flock  defende;
                   Bot  if  the  povere  Schep  offende
                   In  eny  thing,  thogh  it  be  lyte,
                   They  ben  al  redy  forto  smyte;
                   And  thus,  how  evere  that  thei  tale,
                   The  strokes  falle  upon  the  smale,
                   And  upon  othre  that  ben  grete
                   Hem  lacketh  herte  forto  bete.
                   So  that  under  the  clerkes  lawe
                   Men  sen  the  Merel  al  mysdrawe,      430
                   I  wol  noght  seie  in  general,
                   For  ther  ben  somme  in  special
                   In  whom  that  alle  vertu  duelleth,
                   And  tho  ben,  as  thapostel  telleth,
                   That  god  of  his  eleccioun
                   Hath  cleped  to  perfeccioun
                   In  the  manere  as  Aaron  was:
                   Thei  ben  nothing  in  thilke  cas
                   Of  Simon,  which  the  foldes  gate
                   Hath  lete,  and  goth  in  othergate,      440
                   Bot  thei  gon  in  the  rihte  weie.
                   Ther  ben  also  somme,  as  men  seie,
                   That  folwen  Simon  ate  hieles,
                   Whos  carte  goth  upon  the  whieles
                   Of  coveitise  and  worldes  Pride,
                   And  holy  cherche  goth  beside,
                   Which  scheweth  outward  a  visage
                   Of  that  is  noght  in  the  corage.
                   For  if  men  loke  in  holy  cherche,
                   Betwen  the  word  and  that  thei  werche      450
                   Ther  is  a  full  gret  difference:
                   Thei  prechen  ous  in  audience
                   That  noman  schal  his  soule  empeire,
                   For  al  is  bot  a  chirie  feire
                   This  worldes  good,  so  as  thei  telle;
                   Also  thei  sein  ther  is  an  helle,
                   Which  unto  mannes  sinne  is  due,
                   And  bidden  ous  therfore  eschue
                   That  wikkid  is,  and  do  the  goode.
                   Who  that  here  wordes  understode,      460
                   It  thenkth  thei  wolden  do  the  same;
                   Bot  yet  betwen  ernest  and  game
                   Ful  ofte  it  torneth  other  wise.
                   With  holy  tales  thei  devise
                   How  meritoire  is  thilke  dede
                   Of  charite,  to  clothe  and  fede
                   The  povere  folk  and  forto  parte
                   The  worldes  good,  bot  thei  departe
                   Ne  thenken  noght  fro  that  thei  have.
                   Also  thei  sein,  good  is  to  save      470
                   With  penance  and  with  abstinence
                   Of  chastite  the  continence;
                   Bot  pleinly  forto  speke  of  that,
                   I  not  how  thilke  body  fat,
                   Which  thei  with  deynte  metes  kepe
                   And  leyn  it  softe  forto  slepe,
                   Whan  it  hath  elles  al  his  wille,
                   With  chastite  schal  stonde  stille:
                   And  natheles  I  can  noght  seie,
                   In  aunter  if  that  I  misseye.      480
                   Touchende  of  this,  how  evere  it  stonde,
                   I  here  and  wol  noght  understonde,
                   For  therof  have  I  noght  to  done:
                   Bot  he  that  made  ferst  the  Mone,
                   The  hyhe  god,  of  his  goodnesse,
                   If  ther  be  cause,  he  it  redresce.
                   Bot  what  as  eny  man  accuse,
                   This  mai  reson  of  trowthe  excuse;
                   The  vice  of  hem  that  ben  ungoode
                   Is  no  reproef  unto  the  goode:      490
                   For  every  man  hise  oghne  werkes
                   Schal  bere,  and  thus  as  of  the  clerkes
                   The  goode  men  ben  to  comende,
                   And  alle  these  othre  god  amende:
                   For  thei  ben  to  the  worldes  ije
                   The  Mirour  of  ensamplerie,
                   To  reulen  and  to  taken  hiede
                   Betwen  the  men  and  the  godhiede.
                   Now  forto  speke  of  the  comune,
                   It  is  to  drede  of  that  fortune      500
                   Which  hath  befalle  in  sondri  londes:
                   Bot  often  for  defalte  of  bondes
                   Al  sodeinliche,  er  it  be  wist,
                   A  Tonne,  whanne  his  lye  arist,
                   Tobrekth  and  renneth  al  aboute,
                   Which  elles  scholde  noght  gon  oute;
                   And  ek  fulofte  a  litel  Skar
                   Upon  a  Banke,  er  men  be  war,
                   Let  in  the  Strem,  which  with  gret  peine,
                   If  evere  man  it  schal  restreigne.      510
                   Wher  lawe  lacketh,  errour  groweth,
                   He  is  noght  wys  who  that  ne  troweth,
                   For  it  hath  proeved  ofte  er  this;
                   And  thus  the  comun  clamour  is
                   In  every  lond  wher  poeple  dwelleth,
                   And  eche  in  his  compleignte  telleth
                   How  that  the  world  is  al  miswent,
                   And  ther  upon  his  jugement
                   Yifth  every  man  in  sondry  wise.
                   Bot  what  man  wolde  himself  avise,      520
                   His  conscience  and  noght  misuse,
                   He  may  wel  ate  ferste  excuse
                   His  god,  which  evere  stant  in  on:
                   In  him  ther  is  defalte  non,
                   So  moste  it  stonde  upon  ousselve
                   Nought  only  upon  ten  ne  twelve,
                   Bot  plenerliche  upon  ous  alle,
                   For  man  is  cause  of  that  schal  falle.
                   And  natheles  yet  som  men  wryte
                   And  sein  that  fortune  is  to  wyte,      530
                   And  som  men  holde  oppinion
                   That  it  is  constellacion,
                   Which  causeth  al  that  a  man  doth:
                   God  wot  of  bothe  which  is  soth.
                   The  world  as  of  his  propre  kynde
                   Was  evere  untrewe,  and  as  the  blynde
                   Improprelich  he  demeth  fame,
                   He  blameth  that  is  noght  to  blame
                   And  preiseth  that  is  noght  to  preise:
                   Thus  whan  he  schal  the  thinges  peise,      540
                   Ther  is  deceipte  in  his  balance,
                   And  al  is  that  the  variance
                   Of  ous,  that  scholde  ous  betre  avise;
                   For  after  that  we  falle  and  rise,
                   The  world  arist  and  falth  withal,
                   So  that  the  man  is  overal
                   His  oghne  cause  of  wel  and  wo.
                   That  we  fortune  clepe  so
                   Out  of  the  man  himself  it  groweth;
                   And  who  that  other  wise  troweth,      550
                   Behold  the  poeple  of  Irael:
                   For  evere  whil  thei  deden  wel,
                   Fortune  was  hem  debonaire,
                   And  whan  thei  deden  the  contraire,
                   Fortune  was  contrariende.
                   So  that  it  proeveth  wel  at  ende
                   Why  that  the  world  is  wonderfull
                   And  may  no  while  stonde  full,
                   Though  that  it  seme  wel  besein;
                   For  every  worldes  thing  is  vein,      560
                   And  evere  goth  the  whiel  aboute,
                   And  evere  stant  a  man  in  doute,
                   Fortune  stant  no  while  stille,
                   So  hath  ther  noman  al  his  wille.
                   Als  fer  as  evere  a  man  may  knowe,
                   Ther  lasteth  nothing  bot  a  throwe;
                   The  world  stant  evere  upon  debat,
                   So  may  be  seker  non  astat,
                   Now  hier  now  ther,  now  to  now  fro,
                   Now  up  now  down,  this  world  goth  so,      570
                   And  evere  hath  don  and  evere  schal:
                   Wherof  I  finde  in  special
                   A  tale  writen  in  the  Bible,
                   Which  moste  nedes  be  credible;
                   And  that  as  in  conclusioun
                   Seith  that  upon  divisioun
                   Stant,  why  no  worldes  thing  mai  laste,
                   Til  it  be  drive  to  the  laste.
                   And  fro  the  ferste  regne  of  alle
                   Into  this  day,  hou  so  befalle,      580
                   Of  that  the  regnes  be  muable
                   The  man  himself  hath  be  coupable,
                   Which  of  his  propre  governance
                   Fortuneth  al  the  worldes  chance.
                   The  hyhe  almyhti  pourveance,
                   In  whos  eterne  remembrance
                   Fro  ferst  was  every  thing  present,
                   He  hath  his  prophecie  sent,
                   In  such  a  wise  as  thou  schalt  hiere,
                   To  Daniel  of  this  matiere,      590
                   Hou  that  this  world  schal  torne  and  wende,
                   Till  it  be  falle  to  his  ende;
                   Wherof  the  tale  telle  I  schal,
                   In  which  it  is  betokned  al.
                   As  Nabugodonosor  slepte,
                   A  swevene  him  tok,  the  which  he  kepte
                   Til  on  the  morwe  he  was  arise,
                   For  he  therof  was  sore  agrise.
                   To  Daniel  his  drem  he  tolde,
                   And  preide  him  faire  that  he  wolde      600
                   Arede  what  it  tokne  may;
                   And  seide:  "Abedde  wher  I  lay,
                   Me  thoghte  I  syh  upon  a  Stage
                   Wher  stod  a  wonder  strange  ymage.
                   His  hed  with  al  the  necke  also
                   Thei  were  of  fin  gold  bothe  tuo;
                   His  brest,  his  schuldres  and  his  armes
                   Were  al  of  selver,  bot  the  tharmes,
                   The  wombe  and  al  doun  to  the  kne,
                   Of  bras  thei  were  upon  to  se;      610
                   The  legges  were  al  mad  of  Stiel,
                   So  were  his  feet  also  somdiel,
                   And  somdiel  part  to  hem  was  take
                   Of  Erthe  which  men  Pottes  make;
                   The  fieble  meynd  was  with  the  stronge,
                   So  myhte  it  wel  noght  stonde  longe.
                   And  tho  me  thoghte  that  I  sih
                   A  gret  ston  from  an  hull  on  hyh
                   Fel  doun  of  sodein  aventure
                   Upon  the  feet  of  this  figure,      620
                   With  which  Ston  al  tobroke  was
                   Gold,  Selver,  Erthe,  Stiel  and  Bras,
                   That  al  was  in  to  pouldre  broght,
                   And  so  forth  torned  into  noght."
                   This  was  the  swevene  which  he  hadde,
                   That  Daniel  anon  aradde,
                   And  seide  him  that  figure  strange
                   Betokneth  how  the  world  schal  change
                   And  waxe  lasse  worth  and  lasse,
                   Til  it  to  noght  al  overpasse.      630
                   The  necke  and  hed,  that  weren  golde,
                   He  seide  how  that  betokne  scholde
                   A  worthi  world,  a  noble,  a  riche,
                   To  which  non  after  schal  be  liche.
                   Of  Selver  that  was  overforth
                   Schal  ben  a  world  of  lasse  worth;
                   And  after  that  the  wombe  of  Bras
                   Tokne  of  a  werse  world  it  was.
                   The  Stiel  which  he  syh  afterward
                   A  world  betokneth  more  hard:      640
                   Bot  yet  the  werste  of  everydel
                   Is  last,  whan  that  of  Erthe  and  Stiel
                   He  syh  the  feet  departed  so,
                   For  that  betokneth  mochel  wo.
                   Whan  that  the  world  divided  is,
                   It  moste  algate  fare  amis,
                   For  Erthe  which  is  meynd  with  Stiel
                   Togedre  may  noght  laste  wiel,
                   Bot  if  that  on  that  other  waste;
                   So  mot  it  nedes  faile  in  haste.      650
                   The  Ston,  which  fro  the  hully  Stage
                   He  syh  doun  falle  on  that  ymage,
                   And  hath  it  into  pouldre  broke,
                   That  swevene  hath  Daniel  unloke,
                   And  seide  how  that  is  goddes  myht,
                   Which  whan  men  wene  most  upryht
                   To  stonde,  schal  hem  overcaste.
                   And  that  is  of  this  world  the  laste,
                   And  thanne  a  newe  schal  beginne,
                   Fro  which  a  man  schal  nevere  twinne;      660
                   Or  al  to  peine  or  al  to  pes
                   That  world  schal  lasten  endeles.
                   Lo  thus  expondeth  Daniel
                   The  kynges  swevene  faire  and  wel
                   In  Babiloyne  the  Cite,
                   Wher  that  the  wiseste  of  Caldee
                   Ne  cowthen  wite  what  it  mente;
                   Bot  he  tolde  al  the  hol  entente,
                   As  in  partie  it  is  befalle.
                   Of  gold  the  ferste  regne  of  alle      670
                   Was  in  that  kinges  time  tho,
                   And  laste  manye  daies  so,
                   Therwhiles  that  the  Monarchie
                   Of  al  the  world  in  that  partie
                   To  Babiloyne  was  soubgit;
                   And  hield  him  stille  in  such  a  plit,
                   Til  that  the  world  began  diverse:
                   And  that  was  whan  the  king  of  Perse,
                   Which  Cirus  hyhte,  ayein  the  pes
                   Forth  with  his  Sone  Cambises      680
                   Of  Babiloine  al  that  Empire,
                   Ryht  as  thei  wolde  hemself  desire,
                   Put  under  in  subjeccioun
                   And  tok  it  in  possessioun,
                   And  slayn  was  Baltazar  the  king,
                   Which  loste  his  regne  and  al  his  thing.
                   And  thus  whan  thei  it  hadde  wonne,
                   The  world  of  Selver  was  begonne
                   And  that  of  gold  was  passed  oute:
                   And  in  this  wise  it  goth  aboute      690
                   In  to  the  Regne  of  Darius;
                   And  thanne  it  fell  to  Perse  thus,
                   That  Alisaundre  put  hem  under,
                   Which  wroghte  of  armes  many  a  wonder,
                   So  that  the  Monarchie  lefte
                   With  Grecs,  and  here  astat  uplefte,
                   And  Persiens  gon  under  fote,
                   So  soffre  thei  that  nedes  mote.
                   And  tho  the  world  began  of  Bras,
                   And  that  of  selver  ended  was;      700
                   Bot  for  the  time  thus  it  laste,
                   Til  it  befell  that  ate  laste
                   This  king,  whan  that  his  day  was  come,
                   With  strengthe  of  deth  was  overcome.
                   And  natheles  yet  er  he  dyde,
                   He  schop  his  Regnes  to  divide
                   To  knyhtes  whiche  him  hadde  served,
                   And  after  that  thei  have  deserved
                   Yaf  the  conquestes  that  he  wan;
                   Wherof  gret  werre  tho  began      710
                   Among  hem  that  the  Regnes  hadde,
                   Thurgh  proud  Envie  which  hem  ladde,
                   Til  it  befell  ayein  hem  thus:
                   The  noble  Cesar  Julius,
                   Which  tho  was  king  of  Rome  lond,
                   With  gret  bataille  and  with  strong  hond
                   Al  Grece,  Perse  and  ek  Caldee
                   Wan  and  put  under,  so  that  he
                   Noght  al  only  of  thorient
                   Bot  al  the  Marche  of  thoccident      720
                   Governeth  under  his  empire,
                   As  he  that  was  hol  lord  and  Sire,
                   And  hield  thurgh  his  chivalerie
                   Of  al  this  world  the  Monarchie,
                   And  was  the  ferste  of  that  honour
                   Which  tok  the  name  of  Emperour.
                   Wher  Rome  thanne  wolde  assaille,
                   Ther  myhte  nothing  contrevaille,
                   Bot  every  contre  moste  obeie:
                   Tho  goth  the  Regne  of  Bras  aweie,      730
                   And  comen  is  the  world  of  Stiel,
                   And  stod  above  upon  the  whiel.
                   As  Stiel  is  hardest  in  his  kynde
                   Above  alle  othre  that  men  finde
                   Of  Metals,  such  was  Rome  tho
                   The  myhtieste,  and  laste  so
                   Long  time  amonges  the  Romeins
                   Til  thei  become  so  vileins,
                   That  the  fals  Emperour  Leo
                   With  Constantin  his  Sone  also      740
                   The  patrimoine  and  the  richesse,
                   Which  to  Silvestre  in  pure  almesse
                   The  ferste  Constantinus  lefte,
                   Fro  holy  cherche  thei  berefte.
                   Bot  Adrian,  which  Pope  was,
                   And  syh  the  meschief  of  this  cas,
                   Goth  in  to  France  forto  pleigne,
                   And  preith  the  grete  Charlemeine,
                   For  Cristes  sake  and  Soule  hele
                   That  he  wol  take  the  querele      750
                   Of  holy  cherche  in  his  defence.
                   And  Charles  for  the  reverence
                   Of  god  the  cause  hath  undertake,
                   And  with  his  host  the  weie  take
                   Over  the  Montz  of  Lombardie;
                   Of  Rome  and  al  the  tirandie
                   With  blodi  swerd  he  overcom,
                   And  the  Cite  with  strengthe  nom;
                   In  such  a  wise  and  there  he  wroghte,
                   That  holy  cherche  ayein  he  broghte      760
                   Into  franchise,  and  doth  restore
                   The  Popes  lost,  and  yaf  him  more:
                   And  thus  whan  he  his  god  hath  served,
                   He  tok,  as  he  wel  hath  deserved,
                   The  Diademe  and  was  coroned.
                   Of  Rome  and  thus  was  abandoned
                   Thempire,  which  cam  nevere  ayein
                   Into  the  hond  of  no  Romein;
                   Bot  a  long  time  it  stod  so  stille
                   Under  the  Frensche  kynges  wille,      770
                   Til  that  fortune  hir  whiel  so  ladde,
                   That  afterward  Lombardz  it  hadde,
                   Noght  be  the  swerd,  bot  be  soffrance
                   Of  him  that  tho  was  kyng  of  France,
                   Which  Karle  Calvus  cleped  was;
                   And  he  resigneth  in  this  cas
                   Thempire  of  Rome  unto  Lowis
                   His  Cousin,  which  a  Lombard  is.
                   And  so  hit  laste  into  the  yeer
                   Of  Albert  and  of  Berenger;      780
                   Bot  thanne  upon  dissencioun
                   Thei  felle,  and  in  divisioun
                   Among  hemself  that  were  grete,
                   So  that  thei  loste  the  beyete
                   Of  worschipe  and  of  worldes  pes.
                   Bot  in  proverbe  natheles
                   Men  sein,  ful  selden  is  that  welthe
                   Can  soffre  his  oghne  astat  in  helthe;
                   And  that  was  on  the  Lombardz  sene,
                   Such  comun  strif  was  hem  betwene      790
                   Thurgh  coveitise  and  thurgh  Envie,
                   That  every  man  drowh  his  partie,
                   Which  myhte  leden  eny  route,
                   Withinne  Burgh  and  ek  withoute:
                   The  comun  ryht  hath  no  felawe,
                   So  that  the  governance  of  lawe
                   Was  lost,  and  for  necessite,
                   Of  that  thei  stode  in  such  degre
                   Al  only  thurgh  divisioun,
                   Hem  nedeth  in  conclusioun      800
                   Of  strange  londes  help  beside.
                   And  thus  for  thei  hemself  divide
                   And  stonden  out  of  reule  unevene,
                   Of  Alemaine  Princes  sevene
                   Thei  chose  in  this  condicioun,
                   That  upon  here  eleccioun
                   Thempire  of  Rome  scholde  stonde.
                   And  thus  thei  lefte  it  out  of  honde
                   For  lacke  of  grace,  and  it  forsoke,
                   That  Alemans  upon  hem  toke:      810
                   And  to  confermen  here  astat,
                   Of  that  thei  founden  in  debat
                   Thei  token  the  possessioun
                   After  the  composicioun
                   Among  hemself,  and  therupon
                   Thei  made  an  Emperour  anon,
                   Whos  name  as  the  Cronique  telleth
                   Was  Othes;  and  so  forth  it  duelleth,
                   Fro  thilke  day  yit  unto  this
                   Thempire  of  Rome  hath  ben  and  is      820
                   To  thalemans.  And  in  this  wise,
                   As  ye  tofore  have  herd  divise
                   How  Daniel  the  swevene  expondeth
                   Of  that  ymage,  on  whom  he  foundeth
                   The  world  which  after  scholde  falle,
                   Come  is  the  laste  tokne  of  alle;
                   Upon  the  feet  of  Erthe  and  Stiel
                   So  stant  this  world  now  everydiel
                   Departed;  which  began  riht  tho,
                   Whan  Rome  was  divided  so:      830
                   And  that  is  forto  rewe  sore,
                   For  alway  siththe  more  and  more
                   The  world  empeireth  every  day.
                   Wherof  the  sothe  schewe  may,
                   At  Rome  ferst  if  we  beginne:
                   The  wall  and  al  the  Cit  withinne
                   Stant  in  ruine  and  in  decas,
                   The  feld  is  wher  the  Paleis  was,
                   The  toun  is  wast;  and  overthat,
                   If  we  beholde  thilke  astat      840
                   Which  whilom  was  of  the  Romeins,
                   Of  knyhthode  and  of  Citezeins,
                   To  peise  now  with  that  beforn,
                   The  chaf  is  take  for  the  corn,
                   As  forto  speke  of  Romes  myht:
                   Unethes  stant  ther  oght  upryht
                   Of  worschipe  or  of  worldes  good,
                   As  it  before  tyme  stod.
                   And  why  the  worschipe  is  aweie,
                   If  that  a  man  the  sothe  seie,      850
                   The  cause  hath  ben  divisioun,
                   Which  moder  of  confusioun
                   Is  wher  sche  cometh  overal,
                   Noght  only  of  the  temporal
                   Bot  of  the  spirital  also.
                   The  dede  proeveth  it  is  so,
                   And  hath  do  many  day  er  this,
                   Thurgh  venym  which  that  medled  is
                   In  holy  cherche  of  erthly  thing:
                   For  Crist  himself  makth  knowleching      860
                   That  noman  may  togedre  serve
                   God  and  the  world,  bot  if  he  swerve
                   Froward  that  on  and  stonde  unstable;
                   And  Cristes  word  may  noght  be  fable.
                   The  thing  so  open  is  at  ije,
                   It  nedeth  noght  to  specefie
                   Or  speke  oght  more  in  this  matiere;
                   Bot  in  this  wise  a  man  mai  lere
                   Hou  that  the  world  is  gon  aboute,
                   The  which  welnyh  is  wered  oute,      870
                   After  the  forme  of  that  figure
                   Which  Daniel  in  his  scripture
                   Expondeth,  as  tofore  is  told.
                   Of  Bras,  of  Selver  and  of  Gold
                   The  world  is  passed  and  agon,
                   And  now  upon  his  olde  ton
                   It  stant  of  brutel  Erthe  and  Stiel,
                   The  whiche  acorden  nevere  a  diel;
                   So  mot  it  nedes  swerve  aside
                   As  thing  the  which  men  sen  divide.      880
                   Thapostel  writ  unto  ous  alle
                   And  seith  that  upon  ous  is  falle
                   Thende  of  the  world;  so  may  we  knowe,
                   This  ymage  is  nyh  overthrowe,
                   Be  which  this  world  was  signified,
                   That  whilom  was  so  magnefied,
                   And  now  is  old  and  fieble  and  vil,
                   Full  of  meschief  and  of  peril,
                   And  stant  divided  ek  also
                   Lich  to  the  feet  that  were  so,      890
                   As  I  tolde  of  the  Statue  above.
                   And  this  men  sen,  thurgh  lacke  of  love
                   Where  as  the  lond  divided  is,
                   It  mot  algate  fare  amis:
                   And  now  to  loke  on  every  side,
                   A  man  may  se  the  world  divide,
                   The  werres  ben  so  general
                   Among  the  cristene  overal,
                   That  every  man  now  secheth  wreche,
                   And  yet  these  clerkes  alday  preche      900
                   And  sein,  good  dede  may  non  be
                   Which  stant  noght  upon  charite:
                   I  not  hou  charite  may  stonde,
                   Wher  dedly  werre  is  take  on  honde.
                   Bot  al  this  wo  is  cause  of  man,
                   The  which  that  wit  and  reson  can,
                   And  that  in  tokne  and  in  witnesse
                   That  ilke  ymage  bar  liknesse
                   Of  man  and  of  non  other  beste.
                   For  ferst  unto  the  mannes  heste      910
                   Was  every  creature  ordeined,
                   Bot  afterward  it  was  restreigned:
                   Whan  that  he  fell,  thei  fellen  eke,
                   Whan  he  wax  sek,  thei  woxen  seke;
                   For  as  the  man  hath  passioun
                   Of  seknesse,  in  comparisoun
                   So  soffren  othre  creatures.
                   Lo,  ferst  the  hevenly  figures,
                   The  Sonne  and  Mone  eclipsen  bothe,
                   And  ben  with  mannes  senne  wrothe;      920
                   The  purest  Eir  for  Senne  alofte
                   Hath  ben  and  is  corrupt  fulofte,
                   Right  now  the  hyhe  wyndes  blowe,
                   And  anon  after  thei  ben  lowe,
                   Now  clowdy  and  now  clier  it  is:
                   So  may  it  proeven  wel  be  this,
                   A  mannes  Senne  is  forto  hate,
                   Which  makth  the  welkne  to  debate.
                   And  forto  se  the  proprete
                   Of  every  thyng  in  his  degree,      930
                   Benethe  forth  among  ous  hiere
                   Al  stant  aliche  in  this  matiere:
                   The  See  now  ebbeth,  now  it  floweth,
                   The  lond  now  welketh,  now  it  groweth,
                   Now  be  the  Trees  with  leves  grene,
                   Now  thei  be  bare  and  nothing  sene,
                   Now  be  the  lusti  somer  floures,
                   Now  be  the  stormy  wynter  shoures,
                   Now  be  the  daies,  now  the  nyhtes,
                   So  stant  ther  nothing  al  upryhtes,      940
                   Now  it  is  lyht,  now  it  is  derk;
                   And  thus  stant  al  the  worldes  werk
                   After  the  disposicioun
                   Of  man  and  his  condicioun.
                   Forthi  Gregoire  in  his  Moral
                   Seith  that  a  man  in  special
                   The  lasse  world  is  properly:
                   And  that  he  proeveth  redely;
                   For  man  of  Soule  resonable
                   Is  to  an  Angel  resemblable,      950
                   And  lich  to  beste  he  hath  fielinge,
                   And  lich  to  Trees  he  hath  growinge;
                   The  Stones  ben  and  so  is  he:
                   Thus  of  his  propre  qualite
                   The  man,  as  telleth  the  clergie,
                   Is  as  a  world  in  his  partie,
                   And  whan  this  litel  world  mistorneth,
                   The  grete  world  al  overtorneth.
                   The  Lond,  the  See,  the  firmament,
                   Thei  axen  alle  jugement      960
                   Ayein  the  man  and  make  him  werre:
                   Therwhile  himself  stant  out  of  herre,
                   The  remenant  wol  noght  acorde:
                   And  in  this  wise,  as  I  recorde,
                   The  man  is  cause  of  alle  wo,
                   Why  this  world  is  divided  so.
                   Division,  the  gospell  seith,
                   On  hous  upon  another  leith,
                   Til  that  the  Regne  al  overthrowe:
                   And  thus  may  every  man  wel  knowe,      970
                   Division  aboven  alle
                   Is  thing  which  makth  the  world  to  falle,
                   And  evere  hath  do  sith  it  began.
                   It  may  ferst  proeve  upon  a  man;
                   The  which,  for  his  complexioun
                   Is  mad  upon  divisioun
                   Of  cold,  of  hot,  of  moist,  of  drye,
                   He  mot  be  verray  kynde  dye:
                   For  the  contraire  of  his  astat
                   Stant  evermore  in  such  debat,      980
                   Til  that  o  part  be  overcome,
                   Ther  may  no  final  pes  be  nome.
                   Bot  other  wise,  if  a  man  were
                   Mad  al  togedre  of  o  matiere
                   Withouten  interrupcioun,
                   Ther  scholde  no  corrupcioun
                   Engendre  upon  that  unite:
                   Bot  for  ther  is  diversite
                   Withinne  himself,  he  may  noght  laste,
                   That  he  ne  deieth  ate  laste.      990
                   Bot  in  a  man  yit  over  this
                   Full  gret  divisioun  ther  is,
                   Thurgh  which  that  he  is  evere  in  strif,
                   Whil  that  him  lasteth  eny  lif:
                   The  bodi  and  the  Soule  also
                   Among  hem  ben  divided  so,
                   That  what  thing  that  the  body  hateth
                   The  soule  loveth  and  debateth;
                   Bot  natheles  fulofte  is  sene
                   Of  werre  which  is  hem  betwene      1000
                   The  fieble  hath  wonne  the  victoire.
                   And  who  so  drawth  into  memoire
                   What  hath  befalle  of  old  and  newe,
                   He  may  that  werre  sore  rewe,
                   Which  ferst  began  in  Paradis:
                   For  ther  was  proeved  what  it  is,
                   And  what  desese  there  it  wroghte;
                   For  thilke  werre  tho  forth  broghte
                   The  vice  of  alle  dedly  Sinne,
                   Thurgh  which  division  cam  inne      1010
                   Among  the  men  in  erthe  hiere,
                   And  was  the  cause  and  the  matiere
                   Why  god  the  grete  flodes  sende,
                   Of  al  the  world  and  made  an  ende
                   Bot  Noe5  with  his  felaschipe,
                   Which  only  weren  saulf  be  Schipe.
                   And  over  that  thurgh  Senne  it  com
                   That  Nembrot  such  emprise  nom,
                   Whan  he  the  Tour  Babel  on  heihte
                   Let  make,  as  he  that  wolde  feihte      1020
                   Ayein  the  hihe  goddes  myht,
                   Wherof  divided  anon  ryht
                   Was  the  langage  in  such  entente,
                   Ther  wiste  non  what  other  mente,
                   So  that  thei  myhten  noght  procede.
                   And  thus  it  stant  of  every  dede,
                   Wher  Senne  takth  the  cause  on  honde,
                   It  may  upriht  noght  longe  stonde;
                   For  Senne  of  his  condicioun
                   Is  moder  of  divisioun      1030
                   And  tokne  whan  the  world  schal  faile.
                   For  so  seith  Crist  withoute  faile,
                   That  nyh  upon  the  worldes  ende
                   Pes  and  acord  awey  schol  wende
                   And  alle  charite  schal  cesse,
                   Among  the  men  and  hate  encresce;
                   And  whan  these  toknes  ben  befalle,
                   Al  sodeinly  the  Ston  schal  falle,
                   As  Daniel  it  hath  beknowe,
                   Which  al  this  world  schal  overthrowe,      1040
                   And  every  man  schal  thanne  arise
                   To  Joie  or  elles  to  Juise,
                   Wher  that  he  schal  for  evere  dwelle,
                   Or  straght  to  hevene  or  straght  to  helle.
                   In  hevene  is  pes  and  al  acord,
                   Bot  helle  is  full  of  such  descord
                   That  ther  may  be  no  loveday:
                   Forthi  good  is,  whil  a  man  may,
                   Echon  to  sette  pes  with  other
                   And  loven  as  his  oghne  brother;      1050
                   So  may  he  winne  worldes  welthe
                   And  afterward  his  soule  helthe.
                   Bot  wolde  god  that  now  were  on
                   An  other  such  as  Arion,
                   Which  hadde  an  harpe  of  such  temprure,
                   And  therto  of  so  good  mesure
                   He  song,  that  he  the  bestes  wilde
                   Made  of  his  note  tame  and  milde,
                   The  Hinde  in  pes  with  the  Leoun,
                   The  Wolf  in  pes  with  the  Moltoun,      1060
                   The  Hare  in  pees  stod  with  the  Hound;
                   And  every  man  upon  this  ground
                   Which  Arion  that  time  herde,
                   Als  wel  the  lord  as  the  schepherde,
                   He  broghte  hem  alle  in  good  acord;
                   So  that  the  comun  with  the  lord,
                   And  lord  with  the  comun  also,
                   He  sette  in  love  bothe  tuo
                   And  putte  awey  malencolie.
                   That  was  a  lusti  melodie,      1070
                   Whan  every  man  with  other  low;
                   And  if  ther  were  such  on  now,
                   Which  cowthe  harpe  as  he  tho  dede,
                   He  myhte  availe  in  many  a  stede
                   To  make  pes  wher  now  is  hate;
                   For  whan  men  thenken  to  debate,
                   I  not  what  other  thing  is  good.
                   Bot  wher  that  wisdom  waxeth  wod,
                   And  reson  torneth  into  rage,
                   So  that  mesure  upon  oultrage      1080
                   Hath  set  his  world,  it  is  to  drede;
                   For  that  bringth  in  the  comun  drede,
                   Which  stant  at  every  mannes  Dore:
                   Bot  whan  the  scharpnesse  of  the  spore
                   The  horse  side  smit  to  sore,
                   It  grieveth  ofte.  And  now  nomore,
                   As  forto  speke  of  this  matiere,
                   Which  non  bot  only  god  may  stiere.


                   Explicit  Prologus




Incipit  Liber  Primus


                   Naturatus  amor  nature  legibus  orbem
                             Subdit,  et  vnanimes  concitat  esse  feras:
                   Huius  enim  mundi  Princeps  amor  esse  videtur,
                             Cuius  eget  diues,  pauper  et  omnis  ope.
                   Sunt  in  agone  pares  amor  et  fortuna,  que  cecas
                             Plebis  ad  insidias  vertit  vterque  rotas.
                   Est  amor  egra  salus,  vexata  quies,  pius  error,
                             Bellica  pax,  vulnus  dulce,  suaue  malum.



                   I  may  noght  strecche  up  to  the  hevene
                   Min  hand,  ne  setten  al  in  evene
                   This  world,  which  evere  is  in  balance:
                   It  stant  noght  in  my  sufficance
                   So  grete  thinges  to  compasse,
                   Bot  I  mot  lete  it  overpasse
                   And  treten  upon  othre  thinges.
                   Forthi  the  Stile  of  my  writinges
                   Fro  this  day  forth  I  thenke  change
                   And  speke  of  thing  is  noght  so  strange,        10
                   Which  every  kinde  hath  upon  honde,
                   And  wherupon  the  world  mot  stonde,
                   And  hath  don  sithen  it  began,
                   And  schal  whil  ther  is  any  man;
                   And  that  is  love,  of  which  I  mene
                   To  trete,  as  after  schal  be  sene.
                   In  which  ther  can  noman  him  reule,
                   For  loves  lawe  is  out  of  reule,
                   That  of  tomoche  or  of  tolite
                   Welnyh  is  every  man  to  wyte,      20
                   And  natheles  ther  is  noman
                   In  al  this  world  so  wys,  that  can
                   Of  love  tempre  the  mesure,
                   Bot  as  it  falth  in  aventure:
                   For  wit  ne  strengthe  may  noght  helpe,
                   And  he  which  elles  wolde  him  yelpe
                   Is  rathest  throwen  under  fote,
                   Ther  can  no  wiht  therof  do  bote.
                   For  yet  was  nevere  such  covine,
                   That  couthe  ordeine  a  medicine      30
                   To  thing  which  god  in  lawe  of  kinde
                   Hath  set,  for  ther  may  noman  finde
                   The  rihte  salve  of  such  a  Sor.
                   It  hath  and  schal  ben  everemor
                   That  love  is  maister  wher  he  wile,
                   Ther  can  no  lif  make  other  skile;
                   For  wher  as  evere  him  lest  to  sette,
                   Ther  is  no  myht  which  him  may  lette.
                   Bot  what  schal  fallen  ate  laste,
                   The  sothe  can  no  wisdom  caste,        40
                   Bot  as  it  falleth  upon  chance;
                   For  if  ther  evere  was  balance
                   Which  of  fortune  stant  governed,
                   I  may  wel  lieve  as  I  am  lerned
                   That  love  hath  that  balance  on  honde,
                   Which  wol  no  reson  understonde.
                   For  love  is  blind  and  may  noght  se,
                   Forthi  may  no  certeinete
                   Be  set  upon  his  jugement,
                   Bot  as  the  whiel  aboute  went          50
                   He  yifth  his  graces  undeserved,
                   And  fro  that  man  which  hath  him  served
                   Fulofte  he  takth  aweye  his  fees,
                   As  he  that  pleieth  ate  Dees,
                   And  therupon  what  schal  befalle
                   He  not,  til  that  the  chance  falle,
                   Wher  he  schal  lese  or  he  schal  winne.
                   And  thus  fulofte  men  beginne,
                   That  if  thei  wisten  what  it  mente,
                   Thei  wolde  change  al  here  entente.          60
                   And  forto  proven  it  is  so,
                   I  am  miselven  on  of  tho,
                   Which  to  this  Scole  am  underfonge.
                   For  it  is  siththe  go  noght  longe,
                   As  forto  speke  of  this  matiere,
                   I  may  you  telle,  if  ye  woll  hiere,
                   A  wonder  hap  which  me  befell,
                   That  was  to  me  bothe  hard  and  fell,
                   Touchende  of  love  and  his  fortune,
                   The  which  me  liketh  to  comune        70
                   And  pleinly  forto  telle  it  oute.
                   To  hem  that  ben  lovers  aboute
                   Fro  point  to  point  I  wol  declare
                   And  wryten  of  my  woful  care,
                   Mi  wofull  day,  my  wofull  chance,
                   That  men  mowe  take  remembrance
                   Of  that  thei  schall  hierafter  rede:
                   For  in  good  feith  this  wolde  I  rede,
                   That  every  man  ensample  take
                   Of  wisdom  which  him  is  betake,        80
                   And  that  he  wot  of  good  aprise
                   To  teche  it  forth,  for  such  emprise
                   Is  forto  preise;  and  therfore  I
                   Woll  wryte  and  schewe  al  openly
                   How  love  and  I  togedre  mette,
                   Wherof  the  world  ensample  fette
                   Mai  after  this,  whan  I  am  go,
                   Of  thilke  unsely  jolif  wo,
                   Whos  reule  stant  out  of  the  weie,
                   Nou  glad  and  nou  gladnesse  aweie,        90
                   And  yet  it  may  noght  be  withstonde
                   For  oght  that  men  may  understonde.
                   Upon  the  point  that  is  befalle
                   Of  love,  in  which  that  I  am  falle,
                   I  thenke  telle  my  matiere:
                   Now  herkne,  who  that  wol  it  hiere,
                   Of  my  fortune  how  that  it  ferde.
                   This  enderday,  as  I  forthferde
                   To  walke,  as  I  yow  telle  may,-
                   And  that  was  in  the  Monthe  of  Maii,          100
                   Whan  every  brid  hath  chose  his  make
                   And  thenkth  his  merthes  forto  make
                   Of  love  that  he  hath  achieved;
                   Bot  so  was  I  nothing  relieved,
                   For  I  was  further  fro  my  love
                   Than  Erthe  is  fro  the  hevene  above,
                   As  forto  speke  of  eny  sped:
                   So  wiste  I  me  non  other  red,
                   Bot  as  it  were  a  man  forfare
                   Unto  the  wode  I  gan  to  fare,      110
                   Noght  forto  singe  with  the  briddes,
                   For  whanne  I  was  the  wode  amiddes,
                   I  fond  a  swote  grene  pleine,
                   And  ther  I  gan  my  wo  compleigne
                   Wisshinge  and  wepinge  al  myn  one,
                   For  other  merthes  made  I  none.
                   So  hard  me  was  that  ilke  throwe,
                   That  ofte  sithes  overthrowe
                   To  grounde  I  was  withoute  breth;
                   And  evere  I  wisshide  after  deth,          120
                   Whanne  I  out  of  my  peine  awok,
                   And  caste  up  many  a  pitous  lok
                   Unto  the  hevene,  and  seide  thus:
                   "O  thou  Cupide,  O  thou  Venus,
                   Thou  god  of  love  and  thou  goddesse,
                   Wher  is  pite?  wher  is  meknesse?
                   Now  doth  me  pleinly  live  or  dye,
                   For  certes  such  a  maladie
                   As  I  now  have  and  longe  have  hadd,
                   It  myhte  make  a  wisman  madd,      130
                   If  that  it  scholde  longe  endure.
                   O  Venus,  queene  of  loves  cure,
                   Thou  lif,  thou  lust,  thou  mannes  hele,
                   Behold  my  cause  and  my  querele,
                   And  yif  me  som  part  of  thi  grace,
                   So  that  I  may  finde  in  this  place
                   If  thou  be  gracious  or  non."
                   And  with  that  word  I  sawh  anon
                   The  kyng  of  love  and  qweene  bothe;
                   Bot  he  that  kyng  with  yhen  wrothe      140
                   His  chiere  aweiward  fro  me  caste,
                   And  forth  he  passede  ate  laste.
                   Bot  natheles  er  he  forth  wente
                   A  firy  Dart  me  thoghte  he  hente
                   And  threw  it  thurgh  myn  herte  rote:
                   In  him  fond  I  non  other  bote,
                   For  lenger  list  him  noght  to  duelle.
                   Bot  sche  that  is  the  Source  and  Welle
                   Of  wel  or  wo,  that  schal  betide
                   To  hem  that  loven,  at  that  tide          150
                   Abod,  bot  forto  tellen  hiere
                   Sche  cast  on  me  no  goodly  chiere:
                   Thus  natheles  to  me  sche  seide,
                   "What  art  thou,  Sone?"  and  I  abreide
                   Riht  as  a  man  doth  out  of  slep,
                   And  therof  tok  sche  riht  good  kep
                   And  bad  me  nothing  ben  adrad:
                   Bot  for  al  that  I  was  noght  glad,
                   For  I  ne  sawh  no  cause  why.
                   And  eft  scheo  asketh,  what  was  I:      160
                   I  seide,  "A  Caitif  that  lith  hiere:
                   What  wolde  ye,  my  Ladi  diere?
                   Schal  I  ben  hol  or  elles  dye?"
                   Sche  seide,  "Tell  thi  maladie:
                   What  is  thi  Sor  of  which  thou  pleignest?
                   Ne  hyd  it  noght,  for  if  thou  feignest,
                   I  can  do  the  no  medicine."
                   "Ma  dame,  I  am  a  man  of  thyne,
                   That  in  thi  Court  have  longe  served,
                   And  aske  that  I  have  deserved,        170
                   Some  wele  after  my  longe  wo."
                   And  sche  began  to  loure  tho,
                   And  seide,  "Ther  is  manye  of  yow
                   Faitours,  and  so  may  be  that  thow
                   Art  riht  such  on,  and  be  feintise
                   Seist  that  thou  hast  me  do  servise."
                   And  natheles  sche  wiste  wel,
                   Mi  world  stod  on  an  other  whiel
                   Withouten  eny  faiterie:
                   Bot  algate  of  my  maladie      180
                   Sche  bad  me  telle  and  seie  hir  trowthe.
                   "Ma  dame,  if  ye  wolde  have  rowthe,"
                   Quod  I,  "than  wolde  I  telle  yow."
                   "Sey  forth,"  quod  sche,  "and  tell  me  how;
                   Schew  me  thi  seknesse  everydiel."
                   "Ma  dame,  that  can  I  do  wel,
                   Be  so  my  lif  therto  wol  laste."
                   With  that  hir  lok  on  me  sche  caste,
                   And  seide:  "In  aunter  if  thou  live,
                   Mi  will  is  ferst  that  thou  be  schrive;        190
                   And  natheles  how  that  it  is
                   I  wot  miself,  bot  for  al  this
                   Unto  my  prest,  which  comth  anon,
                   I  woll  thou  telle  it  on  and  on,
                   Bothe  all  thi  thoght  and  al  thi  werk.
                   O  Genius  myn  oghne  Clerk,
                   Com  forth  and  hier  this  mannes  schrifte,"
                   Quod  Venus  tho;  and  I  uplifte
                   Min  hefd  with  that,  and  gan  beholde
                   The  selve  Prest,  which  as  sche  wolde      200
                   Was  redy  there  and  sette  him  doun
                   To  hiere  my  confessioun.
                   This  worthi  Prest,  this  holy  man
                   To  me  spekende  thus  began,
                   And  seide:  "Benedicite,
                   Mi  Sone,  of  the  felicite
                   Of  love  and  ek  of  all  the  wo
                   Thou  schalt  thee  schrive  of  bothe  tuo.
                   What  thou  er  this  for  loves  sake
                   Hast  felt,  let  nothing  be  forsake,      210
                   Tell  pleinliche  as  it  is  befalle."
                   And  with  that  word  I  gan  doun  falle
                   On  knees,  and  with  devocioun
                   And  with  full  gret  contricioun
                   I  seide  thanne:  "Dominus,
                   Min  holi  fader  Genius,
                   So  as  thou  hast  experience
                   Of  love,  for  whos  reverence
                   Thou  schalt  me  schriven  at  this  time,
                   I  prai  the  let  me  noght  mistime          220
                   Mi  schrifte,  for  I  am  destourbed
                   In  al  myn  herte,  and  so  contourbed,
                   That  I  ne  may  my  wittes  gete,
                   So  schal  I  moche  thing  foryete:
                   Bot  if  thou  wolt  my  schrifte  oppose
                   Fro  point  to  point,  thanne  I  suppose,
                   Ther  schal  nothing  be  left  behinde.
                   Bot  now  my  wittes  ben  so  blinde,
                   That  I  ne  can  miselven  teche."
                   Tho  he  began  anon  to  preche,      230
                   And  with  his  wordes  debonaire
                   He  seide  tome  softe  and  faire:
                   "Thi  schrifte  to  oppose  and  hiere,
                   My  Sone,  I  am  assigned  hiere
                   Be  Venus  the  godesse  above,
                   Whos  Prest  I  am  touchende  of  love.
                   Bot  natheles  for  certein  skile
                   I  mot  algate  and  nedes  wile
                   Noght  only  make  my  spekynges
                   Of  love,  bot  of  othre  thinges,        240
                   That  touchen  to  the  cause  of  vice.
                   For  that  belongeth  to  thoffice
                   Of  Prest,  whos  ordre  that  I  bere,
                   So  that  I  wol  nothing  forbere,
                   That  I  the  vices  on  and  on
                   Ne  schal  thee  schewen  everychon;
                   Wherof  thou  myht  take  evidence
                   To  reule  with  thi  conscience.
                   Bot  of  conclusion  final
                   Conclude  I  wol  in  special          250
                   For  love,  whos  servant  I  am,
                   And  why  the  cause  is  that  I  cam.
                   So  thenke  I  to  don  bothe  tuo,
                   Ferst  that  myn  ordre  longeth  to,
                   The  vices  forto  telle  arewe,
                   Bot  next  above  alle  othre  schewe
                   Of  love  I  wol  the  propretes,
                   How  that  thei  stonde  be  degrees
                   After  the  disposicioun
                   Of  Venus,  whos  condicioun          260
                   I  moste  folwe,  as  I  am  holde.
                   For  I  with  love  am  al  withholde,
                   So  that  the  lasse  I  am  to  wyte,
                   Thogh  I  ne  conne  bot  a  lyte
                   Of  othre  thinges  that  ben  wise:
                   I  am  noght  tawht  in  such  a  wise;
                   For  it  is  noght  my  comun  us
                   To  speke  of  vices  and  vertus,
                   Bot  al  of  love  and  of  his  lore,
                   For  Venus  bokes  of  nomore          270
                   Me  techen  nowther  text  ne  glose.
                   Bot  for  als  moche  as  I  suppose
                   It  sit  a  prest  to  be  wel  thewed,
                   And  schame  it  is  if  he  be  lewed,
                   Of  my  Presthode  after  the  forme
                   I  wol  thi  schrifte  so  enforme,
                   That  ate  leste  thou  schalt  hiere
                   The  vices,  and  to  thi  matiere
                   Of  love  I  schal  hem  so  remene,
                   That  thou  schalt  knowe  what  thei  mene.        280
                   For  what  a  man  schal  axe  or  sein
                   Touchende  of  schrifte,  it  mot  be  plein,
                   It  nedeth  noght  to  make  it  queinte,
                   For  trowthe  hise  wordes  wol  noght  peinte:
                   That  I  wole  axe  of  the  forthi,
                   My  Sone,  it  schal  be  so  pleinly,
                   That  thou  schalt  knowe  and  understonde
                   The  pointz  of  schrifte  how  that  thei  stonde."
                   Betwen  the  lif  and  deth  I  herde
                   This  Prestes  tale  er  I  answerde,          290
                   And  thanne  I  preide  him  forto  seie
                   His  will,  and  I  it  wolde  obeie
                   After  the  forme  of  his  apprise.
                   Tho  spak  he  tome  in  such  a  wise,
                   And  bad  me  that  I  scholde  schrive
                   As  touchende  of  my  wittes  fyve,
                   And  schape  that  thei  were  amended
                   Of  that  I  hadde  hem  misdispended.
                   For  tho  be  proprely  the  gates,
                   Thurgh  whiche  as  to  the  herte  algates          300
                   Comth  alle  thing  unto  the  feire,
                   Which  may  the  mannes  Soule  empeire.
                   And  now  this  matiere  is  broght  inne,
                   Mi  Sone,  I  thenke  ferst  beginne
                   To  wite  how  that  thin  yhe  hath  stonde,
                   The  which  is,  as  I  understonde,
                   The  moste  principal  of  alle,
                   Thurgh  whom  that  peril  mai  befalle.
                   And  forto  speke  in  loves  kinde,
                   Ful  manye  suche  a  man  mai  finde,          310
                   Whiche  evere  caste  aboute  here  yhe,
                   To  loke  if  that  thei  myhte  aspie
                   Fulofte  thing  which  hem  ne  toucheth,
                   Bot  only  that  here  herte  soucheth
                   In  hindringe  of  an  other  wiht;
                   And  thus  ful  many  a  worthi  knyht
                   And  many  a  lusti  lady  bothe
                   Have  be  fulofte  sythe  wrothe.
                   So  that  an  yhe  is  as  a  thief
                   To  love,  and  doth  ful  gret  meschief;      320
                   And  also  for  his  oghne  part
                   Fulofte  thilke  firy  Dart
                   Of  love,  which  that  evere  brenneth,
                   Thurgh  him  into  the  herte  renneth:
                   And  thus  a  mannes  yhe  ferst
                   Himselve  grieveth  alther  werst,
                   And  many  a  time  that  he  knoweth
                   Unto  his  oghne  harm  it  groweth.
                   Mi  Sone,  herkne  now  forthi
                   A  tale,  to  be  war  therby      330
                   Thin  yhe  forto  kepe  and  warde,
                   So  that  it  passe  noght  his  warde.
                   Ovide  telleth  in  his  bok
                   Ensample  touchende  of  mislok,
                   And  seith  hou  whilom  ther  was  on,
                   A  worthi  lord,  which  Acteon
                   Was  hote,  and  he  was  cousin  nyh
                   To  him  that  Thebes  ferst  on  hyh
                   Up  sette,  which  king  Cadme  hyhte.
                   This  Acteon,  as  he  wel  myhte,          340
                   Above  alle  othre  caste  his  chiere,
                   And  used  it  fro  yer  to  yere,
                   With  Houndes  and  with  grete  Hornes
                   Among  the  wodes  and  the  thornes
                   To  make  his  hunting  and  his  chace:
                   Where  him  best  thoghte  in  every  place
                   To  finde  gamen  in  his  weie,
                   Ther  rod  he  forto  hunte  and  pleie.
                   So  him  befell  upon  a  tide
                   On  his  hunting  as  he  cam  ride,        350
                   In  a  Forest  al  one  he  was:
                   He  syh  upon  the  grene  gras
                   The  faire  freisshe  floures  springe,
                   He  herde  among  the  leves  singe
                   The  Throstle  with  the  nyhtingale:
                   Thus  er  he  wiste  into  a  Dale
                   He  cam,  wher  was  a  litel  plein,
                   All  round  aboute  wel  besein
                   With  buisshes  grene  and  Cedres  hyhe;
                   And  ther  withinne  he  caste  his  yhe.        360
                   Amidd  the  plein  he  syh  a  welle,
                   So  fair  ther  myhte  noman  telle,
                   In  which  Diana  naked  stod
                   To  bathe  and  pleie  hire  in  the  flod
                   With  many  a  Nimphe,  which  hire  serveth.
                   Bot  he  his  yhe  awey  ne  swerveth
                   Fro  hire,  which  was  naked  al,
                   And  sche  was  wonder  wroth  withal,
                   And  him,  as  sche  which  was  godesse,
                   Forschop  anon,  and  the  liknesse          370
                   Sche  made  him  taken  of  an  Hert,
                   Which  was  tofore  hise  houndes  stert,
                   That  ronne  besiliche  aboute
                   With  many  an  horn  and  many  a  route,
                   That  maden  mochel  noise  and  cry:
                   And  ate  laste  unhappely
                   This  Hert  his  oghne  houndes  slowhe
                   And  him  for  vengance  al  todrowhe.
                   Lo  now,  my  Sone,  what  it  is
                   A  man  to  caste  his  yhe  amis,      380
                   Which  Acteon  hath  dere  aboght;
                   Be  war  forthi  and  do  it  noght.
                   For  ofte,  who  that  hiede  toke,
                   Betre  is  to  winke  than  to  loke.
                   And  forto  proven  it  is  so,
                   Ovide  the  Poete  also
                   A  tale  which  to  this  matiere
                   Acordeth  seith,  as  thou  schalt  hiere.
                   In  Metamor  it  telleth  thus,
                   How  that  a  lord  which  Phorce  s          390
                   Was  hote,  hadde  dowhtres  thre.
                   Bot  upon  here  nativite
                   Such  was  the  constellacion,
                   That  out  of  mannes  nacion
                   Fro  kynde  thei  be  so  miswent,
                   That  to  the  liknesse  of  Serpent
                   The

Íîâ³ òâîðè