Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




John Gower

Ïðî÷èòàíèé : 206


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

part 2

                   Explicit  Liber  Primus




Incipit  Liber  Secundus


                   Inuidie  culpa  magis  est  attrita  dolore,
                             Nam  sua  mens  nullo  tempore  leta  manet:
                   Quo  gaudent  alii,  dolet  ille,  nec  vnus  amicus
                             Est,  cui  de  puro  comoda  velle  facit.
                   Proximitatis  honor  sua  corda  veretur,  et  omnis
                             Est  sibi  leticia  sic  aliena  dolor.
                   Hoc  etenim  vicium  quam  sepe  repugnat  amanti,
                             Non  sibi,  set  reliquis,  dum  fauet  ipsa  Venus.
                   Est  amor  ex  proprio  motu  fantasticus,  et  que
                             Gaudia  fert  alius,  credit  obesse  sibi.


                   Now  after  Pride  the  secounde
                   Ther  is,  which  many  a  woful  stounde
                   Towardes  othre  berth  aboute
                   Withinne  himself  and  noght  withoute;
                   For  in  his  thoght  he  brenneth  evere,
                   Whan  that  he  wot  an  other  levere
                   Or  more  vertuous  than  he,
                   Which  passeth  him  in  his  degre;
                   Therof  he  takth  his  maladie:
                   That  vice  is  cleped  hot  Envie.      10
                   Forthi,  my  Sone,  if  it  be  so
                   Thou  art  or  hast  ben  on  of  tho,
                   As  forto  speke  in  loves  cas,
                   If  evere  yit  thin  herte  was
                   Sek  of  an  other  mannes  hele?
                   So  god  avance  my  querele,
                   Mi  fader,  ye,  a  thousend  sithe:
                   Whanne  I  have  sen  an  other  blithe
                   Of  love,  and  hadde  a  goodly  chiere,
                   Ethna,  which  brenneth  yer  be  yere,          20
                   Was  thanne  noght  so  hot  as  I
                   Of  thilke  Sor  which  prively
                   Min  hertes  thoght  withinne  brenneth.
                   The  Schip  which  on  the  wawes  renneth,
                   And  is  forstormed  and  forblowe,
                   Is  noght  more  peined  for  a  throwe
                   Than  I  am  thanne,  whanne  I  se
                   An  other  which  that  passeth  me
                   In  that  fortune  of  loves  yifte.
                   Bot,  fader,  this  I  telle  in  schrifte,          30
                   That  is  nowher  bot  in  o  place;
                   For  who  that  lese  or  finde  grace
                   In  other  stede,  it  mai  noght  grieve:
                   Bot  this  ye  mai  riht  wel  believe,
                   Toward  mi  ladi  that  I  serve,
                   Thogh  that  I  wiste  forto  sterve,
                   Min  herte  is  full  of  such  sotie,
                   That  I  myself  mai  noght  chastie.
                   Whan  I  the  Court  se  of  Cupide
                   Aproche  unto  my  ladi  side          40
                   Of  hem  that  lusti  ben  and  freisshe,-
                   Thogh  it  availe  hem  noght  a  reisshe,
                   Bot  only  that  thei  ben  in  speche,-
                   My  sorwe  is  thanne  noght  to  seche:
                   Bot  whan  thei  rounen  in  hire  Ere,
                   Than  groweth  al  my  moste  fere,
                   And  namly  whan  thei  talen  longe;
                   My  sorwes  thanne  be  so  stronge
                   Of  that  I  se  hem  wel  at  ese,
                   I  can  noght  telle  my  desese.          50
                   Bot,  Sire,  as  of  my  ladi  selve,
                   Thogh  sche  have  wowers  ten  or  twelve,
                   For  no  mistrust  I  have  of  hire
                   Me  grieveth  noght,  for  certes,  Sire,
                   I  trowe,  in  al  this  world  to  seche,
                   Nis  womman  that  in  dede  and  speche
                   Woll  betre  avise  hire  what  sche  doth,
                   Ne  betre,  forto  seie  a  soth,
                   Kepe  hire  honour  ate  alle  tide,
                   And  yit  get  hire  a  thank  beside.        60
                   Bot  natheles  I  am  beknowe,
                   That  whanne  I  se  at  eny  throwe,
                   Or  elles  if  I  mai  it  hiere,
                   That  sche  make  eny  man  good  chiere,
                   Thogh  I  therof  have  noght  to  done,
                   Mi  thought  wol  entermette  him  sone.
                   For  thogh  I  be  miselve  strange,
                   Envie  makth  myn  herte  change,
                   That  I  am  sorghfully  bestad
                   Of  that  I  se  an  other  glad        70
                   With  hire;  bot  of  other  alle,
                   Of  love  what  so  mai  befalle,
                   Or  that  he  faile  or  that  he  spede,
                   Therof  take  I  bot  litel  heede.
                   Now  have  I  seid,  my  fader,  al
                   As  of  this  point  in  special,
                   Als  ferforthli  as  I  have  wist.
                   Now  axeth  further  what  you  list.
                   Mi  Sone,  er  I  axe  eny  more,
                   I  thenke  somdiel  for  thi  lore        80
                   Telle  an  ensample  of  this  matiere
                   Touchende  Envie,  as  thou  schalt  hiere.
                   Write  in  Civile  this  I  finde:
                   Thogh  it  be  noght  the  houndes  kinde
                   To  ete  chaf,  yit  wol  he  werne
                   An  Oxe  which  comth  to  the  berne,
                   Therof  to  taken  eny  fode.
                   And  thus,  who  that  it  understode,
                   It  stant  of  love  in  many  place:
                   Who  that  is  out  of  loves  grace      90
                   And  mai  himselven  noght  availe,
                   He  wolde  an  other  scholde  faile;
                   And  if  he  may  put  eny  lette,
                   He  doth  al  that  he  mai  to  lette.
                   Wherof  I  finde,  as  thou  schalt  wite,
                   To  this  pourpos  a  tale  write.
                   Ther  ben  of  suche  mo  than  twelve,
                   That  ben  noght  able  as  of  hemselve
                   To  gete  love,  and  for  Envie
                   Upon  alle  othre  thei  aspie;      100
                   And  for  hem  lacketh  that  thei  wolde,
                   Thei  kepte  that  non  other  scholde
                   Touchende  of  love  his  cause  spede:
                   Wherof  a  gret  ensample  I  rede,
                   Which  unto  this  matiere  acordeth,
                   As  Ovide  in  his  bok  recordeth,
                   How  Poliphemus  whilom  wroghte,
                   Whan  that  he  Galathee  besoghte
                   Of  love,  which  he  mai  noght  lacche.
                   That  made  him  forto  waite  and  wacche      110
                   Be  alle  weies  how  it  ferde,
                   Til  ate  laste  he  knew  and  herde
                   How  that  an  other  hadde  leve
                   To  love  there  as  he  mot  leve,
                   As  forto  speke  of  eny  sped:
                   So  that  he  knew  non  other  red,
                   Bot  forto  wayten  upon  alle,
                   Til  he  may  se  the  chance  falle
                   That  he  hire  love  myhte  grieve,
                   Which  he  himself  mai  noght  achieve.        120
                   This  Galathee,  seith  the  Poete,
                   Above  alle  othre  was  unmete
                   Of  beaute,  that  men  thanne  knewe,
                   And  hadde  a  lusti  love  and  trewe,
                   A  Bacheler  in  his  degree,
                   Riht  such  an  other  as  was  sche,
                   On  whom  sche  hath  hire  herte  set,
                   So  that  it  myhte  noght  be  let
                   For  yifte  ne  for  no  beheste,
                   That  sche  ne  was  al  at  his  heste.              130
                   This  yonge  knyht  Acis  was  hote,
                   Which  hire  ayeinward  als  so  hote
                   Al  only  loveth  and  nomo.
                   Hierof  was  Poliphemus  wo
                   Thurgh  pure  Envie,  and  evere  aspide,
                   And  waiteth  upon  every  side,
                   Whan  he  togedre  myhte  se
                   This  yonge  Acis  with  Galathe.
                   So  longe  he  waiteth  to  and  fro,
                   Til  ate  laste  he  fond  hem  tuo,      140
                   In  prive  place  wher  thei  stode
                   To  speke  and  have  here  wordes  goode.
                   The  place  wher  as  he  hem  syh,
                   It  was  under  a  banke  nyh
                   The  grete  See,  and  he  above
                   Stod  and  behield  the  lusti  love
                   Which  ech  of  hem  to  other  made
                   With  goodly  chiere  and  wordes  glade,
                   That  al  his  herte  hath  set  afyre
                   Of  pure  Envie:  and  as  a  fyre          150
                   Which  fleth  out  of  a  myhti  bowe,
                   Aweie  he  fledde  for  a  throwe,
                   As  he  that  was  for  love  wod,
                   Whan  that  he  sih  how  that  it  stod.
                   This  Polipheme  a  Geant  was;
                   And  whan  he  sih  the  sothe  cas,
                   How  Galathee  him  hath  forsake
                   And  Acis  to  hire  love  take,
                   His  herte  mai  it  noght  forbere
                   That  he  ne  roreth  lich  a  Bere;      160
                   And  as  it  were  a  wilde  beste,
                   The  whom  no  reson  mihte  areste,
                   He  ran  Ethna  the  hell  aboute,
                   Wher  nevere  yit  the  fyr  was  oute,
                   Fulfild  of  sorghe  and  gret  desese,
                   That  he  syh  Acis  wel  at  ese.
                   Til  ate  laste  he  him  bethoghte,
                   As  he  which  al  Envie  soghte,
                   And  torneth  to  the  banke  ayein,
                   Wher  he  with  Galathee  hath  seyn          170
                   Acis,  whom  that  he  thoghte  grieve,
                   Thogh  he  himself  mai  noght  relieve.
                   This  Geant  with  his  ruide  myht
                   Part  of  the  banke  he  schof  doun  riht,
                   The  which  evene  upon  Acis  fell,
                   So  that  with  fallinge  of  this  hell
                   This  Poliphemus  Acis  slowh,
                   Wherof  sche  made  sorwe  ynowh.
                   And  as  sche  fledde  fro  the  londe,
                   Neptunus  tok  hire  into  honde          180
                   And  kept  hire  in  so  sauf  a  place
                   Fro  Polipheme  and  his  manace,
                   That  he  with  al  his  false  Envie
                   Ne  mihte  atteigne  hir  compaignie.
                   This  Galathee  of  whom  I  speke,
                   That  of  hirself  mai  noght  be  wreke,
                   Withouten  eny  semblant  feigned
                   Sche  hath  hire  loves  deth  compleigned,
                   And  with  hire  sorwe  and  with  hire  wo
                   Sche  hath  the  goddes  moeved  so,          190
                   That  thei  of  pite  and  of  grace
                   Have  Acis  in  the  same  place,
                   Ther  he  lai  ded,  into  a  welle
                   Transformed,  as  the  bokes  telle,
                   With  freisshe  stremes  and  with  cliere,
                   As  he  whilom  with  lusti  chiere
                   Was  freissh  his  love  forto  qweme.
                   And  with  this  ruide  Polipheme
                   For  his  Envie  and  for  his  hate
                   Thei  were  wrothe.  And  thus  algate,          200
                   Mi  Sone,  thou  myht  understonde,
                   That  if  thou  wolt  in  grace  stonde
                   With  love,  thou  most  leve  Envie:
                   And  as  thou  wolt  for  thi  partie
                   Toward  thi  love  stonde  fre,
                   So  most  thou  soffre  an  other  be,
                   What  so  befalle  upon  the  chaunce:
                   For  it  is  an  unwys  vengance,
                   Which  to  non  other  man  is  lief,
                   And  is  unto  himselve  grief.      210
                   Mi  fader,  this  ensample  is  good;
                   Bot  how  so  evere  that  it  stod
                   With  Poliphemes  love  as  tho,
                   It  schal  noght  stonde  with  me  so,
                   To  worchen  eny  felonie
                   In  love  for  no  such  Envie.
                   Forthi  if  ther  oght  elles  be,
                   Now  axeth  forth,  in  what  degre
                   It  is,  and  I  me  schal  confesse
                   With  schrifte  unto  youre  holinesse.        220
                   Mi  goode  Sone,  yit  ther  is
                   A  vice  revers  unto  this,
                   Which  envious  takth  his  gladnesse
                   Of  that  he  seth  the  hevinesse
                   Of  othre  men:  for  his  welfare
                   Is  whanne  he  wot  an  other  care:
                   Of  that  an  other  hath  a  fall,
                   He  thenkth  himself  arist  withal.
                   Such  is  the  gladschipe  of  Envie
                   In  worldes  thing,  and  in  partie          230
                   Fulofte  times  ek  also
                   In  loves  cause  it  stant  riht  so.
                   If  thou,  my  Sone,  hast  joie  had,
                   Whan  thou  an  other  sihe  unglad,
                   Schrif  the  therof.  Mi  fader,  yis:
                   I  am  beknowe  unto  you  this.
                   Of  these  lovers  that  loven  streyte,
                   And  for  that  point  which  thei  coveite
                   Ben  poursuiantz  fro  yeer  to  yere
                   In  loves  Court,  whan  I  may  hiere        240
                   How  that  thei  clymbe  upon  the  whel,
                   And  whan  thei  wene  al  schal  be  wel,
                   Thei  ben  doun  throwen  ate  laste,
                   Thanne  am  I  fedd  of  that  thei  faste,
                   And  lawhe  of  that  I  se  hem  loure;
                   And  thus  of  that  thei  brewe  soure
                   I  drinke  swete,  and  am  wel  esed
                   Of  that  I  wot  thei  ben  desesed.
                   Bot  this  which  I  you  telle  hiere
                   Is  only  for  my  lady  diere;        250
                   That  for  non  other  that  I  knowe
                   Me  reccheth  noght  who  overthrowe,
                   Ne  who  that  stonde  in  love  upriht:
                   Bot  be  he  squier,  be  he  knyht,
                   Which  to  my  ladiward  poursuieth,
                   The  more  he  lest  of  that  he  suieth,
                   The  mor  me  thenketh  that  I  winne,
                   And  am  the  more  glad  withinne
                   Of  that  I  wot  him  sorwe  endure.
                   For  evere  upon  such  aventure          260
                   It  is  a  confort,  as  men  sein,
                   To  him  the  which  is  wo  besein
                   To  sen  an  other  in  his  peine,
                   So  that  thei  bothe  mai  compleigne.
                   Wher  I  miself  mai  noght  availe
                   To  sen  an  other  man  travaile,
                   I  am  riht  glad  if  he  be  let;
                   And  thogh  I  fare  noght  the  bet,
                   His  sorwe  is  to  myn  herte  a  game:
                   Whan  that  I  knowe  it  is  the  same        270
                   Which  to  mi  ladi  stant  enclined,
                   And  hath  his  love  noght  termined,
                   I  am  riht  joifull  in  my  thoght.
                   If  such  Envie  grieveth  oght,
                   As  I  beknowe  me  coupable,
                   Ye  that  be  wys  and  resonable,
                   Mi  fader,  telleth  youre  avis.
                   Mi  Sone,  Envie  into  no  pris
                   Of  such  a  forme,  I  understonde,
                   Ne  mihte  be  no  resoun  stonde          280
                   For  this  Envie  hath  such  a  kinde,
                   That  he  wole  sette  himself  behinde
                   To  hindre  with  an  othre  wyht,
                   And  gladly  lese  his  oghne  riht
                   To  make  an  other  lesen  his.
                   And  forto  knowe  how  it  so  is,
                   A  tale  lich  to  this  matiere
                   I  thenke  telle,  if  thou  wolt  hiere,
                   To  schewe  proprely  the  vice
                   Of  this  Envie  and  the  malice.        290
                   Of  Jupiter  this  finde  I  write,
                   How  whilom  that  he  wolde  wite
                   Upon  the  pleigntes  whiche  he  herde,
                   Among  the  men  how  that  it  ferde,
                   As  of  here  wrong  condicion
                   To  do  justificacion:
                   And  for  that  cause  doun  he  sente
                   An  Angel,  which  about  wente,
                   That  he  the  sothe  knowe  mai.
                   So  it  befell  upon  a  dai        300
                   This  Angel,  which  him  scholde  enforme,
                   Was  clothed  in  a  mannes  forme,
                   And  overtok,  I  understonde,
                   Tuo  men  that  wenten  over  londe,
                   Thurgh  whiche  he  thoghte  to  aspie
                   His  cause,  and  goth  in  compaignie.
                   This  Angel  with  hise  wordes  wise
                   Opposeth  hem  in  sondri  wise,
                   Now  lowde  wordes  and  now  softe,
                   That  mad  hem  to  desputen  ofte,      310
                   And  ech  of  hem  his  reson  hadde.
                   And  thus  with  tales  he  hem  ladde
                   With  good  examinacioun,
                   Til  he  knew  the  condicioun,
                   What  men  thei  were  bothe  tuo;
                   And  sih  wel  ate  laste  tho,
                   That  on  of  hem  was  coveitous,
                   And  his  fela  was  envious.
                   And  thus,  whan  he  hath  knowlechinge,
                   Anon  he  feigneth  departinge,          320
                   And  seide  he  mot  algate  wende.
                   Bot  herkne  now  what  fell  at  ende:
                   For  thanne  he  made  hem  understonde
                   That  he  was  there  of  goddes  sonde,
                   And  seide  hem,  for  the  kindeschipe
                   That  thei  have  don  him  felaschipe,
                   He  wole  hem  do  som  grace  ayein,
                   And  bad  that  on  of  hem  schal  sein
                   What  thing  him  is  lievest  to  crave,
                   And  he  it  schal  of  yifte  have;      330
                   And  over  that  ek  forth  withal
                   He  seith  that  other  have  schal
                   The  double  of  that  his  felaw  axeth;
                   And  thus  to  hem  his  grace  he  taxeth.
                   The  coveitous  was  wonder  glad,
                   And  to  that  other  man  he  bad
                   And  seith  that  he  ferst  axe  scholde:
                   For  he  supposeth  that  he  wolde
                   Make  his  axinge  of  worldes  good;
                   For  thanne  he  knew  wel  how  it  stod,        340
                   That  he  himself  be  double  weyhte
                   Schal  after  take,  and  thus  be  sleyhte,
                   Be  cause  that  he  wolde  winne,
                   He  bad  his  fela  ferst  beginne.
                   This  Envious,  thogh  it  be  late,
                   Whan  that  he  syh  he  mot  algate
                   Make  his  axinge  ferst,  he  thoghte,
                   If  he  worschipe  or  profit  soghte,
                   It  schal  be  doubled  to  his  fiere:
                   That  wolde  he  chese  in  no  manere.      350
                   Bot  thanne  he  scheweth  what  he  was
                   Toward  Envie,  and  in  this  cas
                   Unto  this  Angel  thus  he  seide
                   And  for  his  yifte  this  he  preide,
                   To  make  him  blind  of  his  on  yhe,
                   So  that  his  fela  nothing  syhe.
                   This  word  was  noght  so  sone  spoke,
                   That  his  on  yhe  anon  was  loke,
                   And  his  felawh  forthwith  also
                   Was  blind  of  bothe  his  yhen  tuo.        360
                   Tho  was  that  other  glad  ynowh,
                   That  on  wepte,  and  that  other  lowh,
                   He  sette  his  on  yhe  at  no  cost,
                   Wherof  that  other  two  hath  lost.
                   Of  thilke  ensample  which  fell  tho,
                   Men  tellen  now  fulofte  so,
                   The  world  empeireth  comunly:
                   And  yit  wot  non  the  cause  why;
                   For  it  acordeth  noght  to  kinde
                   Min  oghne  harm  to  seche  and  finde      370
                   Of  that  I  schal  my  brother  grieve;
                   It  myhte  nevere  wel  achieve.
                   What  seist  thou,  Sone,  of  this  folie?
                   Mi  fader,  bot  I  scholde  lie,
                   Upon  the  point  which  ye  have  seid
                   Yit  was  myn  herte  nevere  leid,
                   Bot  in  the  wise  as  I  you  tolde.
                   Bot  overmore,  if  that  ye  wolde
                   Oght  elles  to  my  schrifte  seie
                   Touchende  Envie,  I  wolde  preie.          380
                   Mi  Sone,  that  schal  wel  be  do:
                   Now  herkne  and  ley  thin  Ere  to.
                   Touchende  as  of  Envious  brod
                   I  wot  noght  on  of  alle  good;
                   Bot  natheles,  suche  as  thei  be,
                   Yit  is  ther  on,  and  that  is  he
                   Which  cleped  in  Detraccioun.
                   And  to  conferme  his  accioun,
                   He  hath  withholde  Malebouche,
                   Whos  tunge  neither  pyl  ne  crouche      390
                   Mai  hyre,  so  that  he  pronounce
                   A  plein  good  word  withoute  frounce
                   Awher  behinde  a  mannes  bak.
                   For  thogh  he  preise,  he  fint  som  lak,
                   Which  of  his  tale  is  ay  the  laste,
                   That  al  the  pris  schal  overcaste:
                   And  thogh  ther  be  no  cause  why,
                   Yit  wole  he  jangle  noght  forthi,
                   As  he  which  hath  the  heraldie
                   Of  hem  that  usen  forto  lye.      400
                   For  as  the  Netle  which  up  renneth
                   The  freisshe  rede  Roses  brenneth
                   And  makth  hem  fade  and  pale  of  hewe,
                   Riht  so  this  fals  Envious  hewe,
                   In  every  place  wher  he  duelleth,
                   With  false  wordes  whiche  he  telleth
                   He  torneth  preisinge  into  blame
                   And  worschipe  into  worldes  schame.
                   Of  such  lesinge  as  he  compasseth,
                   Is  non  so  good  that  he  ne  passeth      410
                   Betwen  his  teeth  and  is  bacbited,
                   And  thurgh  his  false  tunge  endited:
                   Lich  to  the  Scharnebudes  kinde,
                   Of  whos  nature  this  I  finde,
                   That  in  the  hoteste  of  the  dai,
                   Whan  comen  is  the  merie  Maii,
                   He  sprat  his  wynge  and  up  he  fleth:
                   And  under  al  aboute  he  seth
                   The  faire  lusti  floures  springe,
                   Bot  therof  hath  he  no  likinge;      420
                   Bot  where  he  seth  of  eny  beste
                   The  felthe,  ther  he  makth  his  feste,
                   And  therupon  he  wole  alyhte,
                   Ther  liketh  him  non  other  sihte.
                   Riht  so  this  janglere  Envious,
                   Thogh  he  a  man  se  vertuous
                   And  full  of  good  condicioun,
                   Therof  makth  he  no  mencioun:
                   Bot  elles,  be  it  noght  so  lyte,
                   Wherof  that  he  mai  sette  a  wyte,        430
                   Ther  renneth  he  with  open  mouth,
                   Behinde  a  man  and  makth  it  couth.
                   Bot  al  the  vertu  which  he  can,
                   That  wole  he  hide  of  every  man,
                   And  openly  the  vice  telle,
                   As  he  which  of  the  Scole  of  helle
                   Is  tawht,  and  fostred  with  Envie
                   Of  houshold  and  of  compaignie,
                   Wher  that  he  hath  his  propre  office
                   To  sette  on  every  man  a  vice.        440
                   How  so  his  mouth  be  comely,
                   His  word  sit  evermore  awry
                   And  seith  the  worste  that  he  may.
                   And  in  this  wise  now  a  day
                   In  loves  Court  a  man  mai  hiere
                   Fulofte  pleigne  of  this  matiere,
                   That  many  envious  tale  is  stered,
                   Wher  that  it  mai  noght  ben  ansuered;
                   Bot  yit  fulofte  it  is  believed,
                   And  many  a  worthi  love  is  grieved      450
                   Thurgh  bacbitinge  of  fals  Envie.
                   If  thou  have  mad  such  janglerie
                   In  loves  Court,  mi  Sone,  er  this,
                   Schrif  thee  therof.  Mi  fader,  yis:
                   Bot  wite  ye  how?  noght  openly,
                   Bot  otherwhile  prively,
                   Whan  I  my  diere  ladi  mete,
                   And  thenke  how  that  I  am  noght  mete
                   Unto  hire  hihe  worthinesse,
                   And  ek  I  se  the  besinesse          460
                   Of  al  this  yonge  lusty  route,
                   Whiche  alday  pressen  hire  aboute,
                   And  ech  of  hem  his  time  awaiteth,
                   And  ech  of  hem  his  tale  affaiteth,
                   Al  to  deceive  an  innocent,
                   Which  woll  noght  ben  of  here  assent;
                   And  for  men  sein  unknowe  unkest,
                   Hire  thombe  sche  holt  in  hire  fest
                   So  clos  withinne  hire  oghne  hond,
                   That  there  winneth  noman  lond;      470
                   Sche  lieveth  noght  al  that  sche  hiereth,
                   And  thus  fulofte  hirself  sche  skiereth
                   And  is  al  war  of  "hadde  I  wist":-
                   Bot  for  al  that  myn  herte  arist,
                   Whanne  I  thes  comun  lovers  se,
                   That  woll  noght  holden  hem  to  thre,
                   Bot  welnyh  loven  overal,
                   Min  herte  is  Envious  withal,
                   And  evere  I  am  adrad  of  guile,
                   In  aunter  if  with  eny  wyle        480
                   Thei  mihte  hire  innocence  enchaunte.
                   Forthi  my  wordes  ofte  I  haunte
                   Behynden  hem,  so  as  I  dar,
                   Wherof  my  ladi  may  be  war:
                   I  sai  what  evere  comth  to  mowthe,
                   And  worse  I  wolde,  if  that  I  cowthe;
                   For  whanne  I  come  unto  hir  speche,
                   Al  that  I  may  enquere  and  seche
                   Of  such  deceipte,  I  telle  it  al,
                   And  ay  the  werste  in  special.        490
                   So  fayn  I  wolde  that  sche  wiste
                   How  litel  thei  ben  forto  triste,
                   And  what  thei  wolde  and  what  thei  mente,
                   So  as  thei  be  of  double  entente:
                   Thus  toward  hem  that  wicke  mene
                   My  wicked  word  was  evere  grene.
                   And  natheles,  the  soth  to  telle,
                   In  certain  if  it  so  befelle
                   That  althertrewest  man  ybore,
                   To  chese  among  a  thousend  score,        500
                   Which  were  alfulli  forto  triste,
                   Mi  ladi  lovede,  and  I  it  wiste,
                   Yit  rathere  thanne  he  scholde  spede,
                   I  wolde  swiche  tales  sprede
                   To  my  ladi,  if  that  I  myhte,
                   That  I  scholde  al  his  love  unrihte,
                   And  therto  wolde  I  do  mi  peine.
                   For  certes  thogh  I  scholde  feigne,
                   And  telle  that  was  nevere  thoght,
                   For  al  this  world  I  myhte  noght          510
                   To  soffre  an  othre  fully  winne,
                   Ther  as  I  am  yit  to  beginne.
                   For  be  thei  goode,  or  be  thei  badde,
                   I  wolde  non  my  ladi  hadde;
                   And  that  me  makth  fulofte  aspie
                   And  usen  wordes  of  Envie,
                   Al  forto  make  hem  bere  a  blame.
                   And  that  is  bot  of  thilke  same,
                   The  whiche  unto  my  ladi  drawe,
                   For  evere  on  hem  I  rounge  and  gknawe      520
                   And  hindre  hem  al  that  evere  I  mai;
                   And  that  is,  sothly  forto  say,
                   Bot  only  to  my  lady  selve:
                   I  telle  it  noght  to  ten  ne  tuelve,
                   Therof  I  wol  me  wel  avise,
                   To  speke  or  jangle  in  eny  wise
                   That  toucheth  to  my  ladi  name,
                   The  which  in  ernest  and  in  game
                   I  wolde  save  into  my  deth;
                   For  me  were  levere  lacke  breth      530
                   Than  speken  of  hire  name  amis.
                   Now  have  ye  herd  touchende  of  this,
                   Mi  fader,  in  confessioun:
                   And  therfor  of  Detraccioun
                   In  love,  of  that  I  have  mispoke,
                   Tel  how  ye  wole  it  schal  be  wroke.
                   I  am  al  redy  forto  bere
                   Mi  peine,  and  also  to  forbere
                   What  thing  that  ye  wol  noght  allowe;
                   For  who  is  bounden,  he  mot  bowe.        540
                   So  wol  I  bowe  unto  youre  heste,
                   For  I  dar  make  this  beheste,
                   That  I  to  yow  have  nothing  hid,
                   Bot  told  riht  as  it  is  betid;
                   And  otherwise  of  no  mispeche,
                   Mi  conscience  forto  seche,
                   I  can  noght  of  Envie  finde,
                   That  I  mispoke  have  oght  behinde
                   Wherof  love  owhte  be  mispaid.
                   Now  have  ye  herd  and  I  have  said;      550
                   What  wol  ye,  fader,  that  I  do?
                   Mi  Sone,  do  nomore  so,
                   Bot  evere  kep  thi  tunge  stille,
                   Thou  miht  the  more  have  of  thi  wille.
                   For  as  thou  saist  thiselven  here,
                   Thi  ladi  is  of  such  manere,
                   So  wys,  so  war  in  alle  thinge,
                   It  nedeth  of  no  bakbitinge
                   That  thou  thi  ladi  mis  enforme:
                   For  whan  sche  knoweth  al  the  forme,        560
                   How  that  thiself  art  envious,
                   Thou  schalt  noght  be  so  gracious
                   As  thou  peraunter  scholdest  elles.
                   Ther  wol  noman  drinke  of  tho  welles
                   Whiche  as  he  wot  is  puyson  inne;
                   And  ofte  swich  as  men  beginne
                   Towardes  othre,  swich  thei  finde,
                   That  set  hem  ofte  fer  behinde,
                   Whan  that  thei  wene  be  before.
                   Mi  goode  Sone,  and  thou  therfore        570
                   Bewar  and  lef  thi  wicke  speche,
                   Wherof  hath  fallen  ofte  wreche
                   To  many  a  man  befor  this  time.
                   For  who  so  wole  his  handes  lime,
                   Thei  mosten  be  the  more  unclene;
                   For  many  a  mote  schal  be  sene,
                   That  wolde  noght  cleve  elles  there;
                   And  that  schold  every  wys  man  fere:
                   For  who  so  wol  an  other  blame,
                   He  secheth  ofte  his  oghne  schame,      580
                   Which  elles  myhte  be  riht  stille.
                   Forthi  if  that  it  be  thi  wille
                   To  stonde  upon  amendement,
                   A  tale  of  gret  entendement
                   I  thenke  telle  for  thi  sake,
                   Wherof  thou  miht  ensample  take.
                   A  worthi  kniht  in  Cristes  lawe
                   Of  grete  Rome,  as  is  the  sawe,
                   The  Sceptre  hadde  forto  rihte;
                   Tiberie  Constantin  he  hihte,          590
                   Whos  wif  was  cleped  Ytalie:
                   Bot  thei  togedre  of  progenie
                   No  children  hadde  bot  a  Maide;
                   And  sche  the  god  so  wel  apaide,
                   That  al  the  wide  worldes  fame
                   Spak  worschipe  of  hire  goode  name.
                   Constance,  as  the  Cronique  seith,
                   Sche  hihte,  and  was  so  ful  of  feith,
                   That  the  greteste  of  Barbarie,
                   Of  hem  whiche  usen  marchandie,      600
                   Sche  hath  converted,  as  thei  come
                   To  hire  upon  a  time  in  Rome,
                   To  schewen  such  thing  as  thei  broghte;
                   Whiche  worthili  of  hem  sche  boghte,
                   And  over  that  in  such  a  wise
                   Sche  hath  hem  with  hire  wordes  wise
                   Of  Cristes  feith  so  full  enformed,
                   That  thei  therto  ben  all  conformed,
                   So  that  baptesme  thei  receiven
                   And  alle  here  false  goddes  weyven.          610
                   Whan  thei  ben  of  the  feith  certein,
                   Thei  gon  to  Barbarie  ayein,
                   And  ther  the  Souldan  for  hem  sente
                   And  axeth  hem  to  what  entente
                   Thei  have  here  ferste  feith  forsake.
                   And  thei,  whiche  hadden  undertake
                   The  rihte  feith  to  kepe  and  holde,
                   The  matiere  of  here  tale  tolde
                   With  al  the  hole  circumstance.
                   And  whan  the  Souldan  of  Constance      620
                   Upon  the  point  that  thei  ansuerde
                   The  beaute  and  the  grace  herde,
                   As  he  which  thanne  was  to  wedde,
                   In  alle  haste  his  cause  spedde
                   To  sende  for  the  mariage.
                   And  furthermor  with  good  corage
                   He  seith,  be  so  he  mai  hire  have,
                   That  Crist,  which  cam  this  world  to  save,
                   He  woll  believe:  and  this  recorded,
                   Thei  ben  on  either  side  acorded,        630
                   And  therupon  to  make  an  ende
                   The  Souldan  hise  hostages  sende
                   To  Rome,  of  Princes  Sones  tuelve:
                   Wherof  the  fader  in  himselve
                   Was  glad,  and  with  the  Pope  avised
                   Tuo  Cardinals  he  hath  assissed
                   With  othre  lordes  many  mo,
                   That  with  his  doghter  scholden  go,
                   To  se  the  Souldan  be  converted.
                   Bot  that  which  nevere  was  wel  herted,          640
                   Envie,  tho  began  travaile
                   In  destourbance  of  this  spousaile
                   So  prively  that  non  was  war.
                   The  Moder  which  this  Souldan  bar
                   Was  thanne  alyve,  and  thoghte  this
                   Unto  hirself:  "If  it  so  is
                   Mi  Sone  him  wedde  in  this  manere,
                   Than  have  I  lost  my  joies  hiere,
                   For  myn  astat  schal  so  be  lassed."
                   Thenkende  thus  sche  hath  compassed          650
                   Be  sleihte  how  that  sche  may  beguile
                   Hire  Sone;  and  fell  withinne  a  while,
                   Betwen  hem  two  whan  that  thei  were,
                   Sche  feigneth  wordes  in  his  Ere,
                   And  in  this  wise  gan  to  seie:
                   "Mi  Sone,  I  am  be  double  weie
                   With  al  myn  herte  glad  and  blithe,
                   For  that  miself  have  ofte  sithe
                   Desired  thou  wolt,  as  men  seith,
                   Receive  and  take  a  newe  feith,      660
                   Which  schal  be  forthringe  of  thi  lif:
                   And  ek  so  worschipful  a  wif,
                   The  doughter  of  an  Emperour,
                   To  wedde  it  schal  be  gret  honour.
                   Forthi,  mi  Sone,  I  you  beseche
                   That  I  such  grace  mihte  areche,
                   Whan  that  my  doughter  come  schal,
                   That  I  mai  thanne  in  special,
                   So  as  me  thenkth  it  is  honeste,
                   Be  thilke  which  the  ferste  feste        670
                   Schal  make  unto  hire  welcominge."
                   The  Souldan  granteth  hire  axinge,
                   And  sche  therof  was  glad  ynowh:
                   For  under  that  anon  sche  drowh
                   With  false  wordes  that  sche  spak
                   Covine  of  deth  behinde  his  bak.
                   And  therupon  hire  ordinance
                   She  made  so,  that  whan  Constance
                   Was  come  forth  with  the  Romeins,
                   Of  clerkes  and  of  Citezeins,                  680
                   A  riche  feste  sche  hem  made:
                   And  most  whan  that  thei  weren  glade,
                   With  fals  covine  which  sche  hadde
                   Hire  clos  Envie  tho  sche  spradde,
                   And  alle  tho  that  hadden  be
                   Or  in  apert  or  in  prive
                   Of  conseil  to  the  mariage,
                   Sche  slowh  hem  in  a  sodein  rage
                   Endlong  the  bord  as  thei  be  set,
                   So  that  it  myhte  noght  be  let;      690
                   Hire  oghne  Sone  was  noght  quit,
                   Bot  deide  upon  the  same  plit.
                   Bot  what  the  hihe  god  wol  spare
                   It  mai  for  no  peril  misfare:
                   This  worthi  Maiden  which  was  there
                   Stod  thanne,  as  who  seith,  ded  for  feere,
                   To  se  the  feste  how  that  it  stod,
                   Which  al  was  torned  into  blod:
                   The  Dissh  forthwith  the  Coppe  and  al
                   Bebled  thei  weren  overal;          700
                   Sche  sih  hem  deie  on  every  side;
                   No  wonder  thogh  sche  wepte  and  cride
                   Makende  many  a  wofull  mone.
                   Whan  al  was  slain  bot  sche  al  one,
                   This  olde  fend,  this  Sarazine,
                   Let  take  anon  this  Constantine
                   With  al  the  good  sche  thider  broghte,
                   And  hath  ordeined,  as  sche  thoghte,
                   A  nakid  Schip  withoute  stiere,
                   In  which  the  good  and  hire  in  fiere,      710
                   Vitailed  full  for  yeres  fyve,
                   Wher  that  the  wynd  it  wolde  dryve,
                   Sche  putte  upon  the  wawes  wilde.
                   Bot  he  which  alle  thing  mai  schilde,
                   Thre  yer,  til  that  sche  cam  to  londe,
                   Hire  Schip  to  stiere  hath  take  in  honde,
                   And  in  Northumberlond  aryveth;
                   And  happeth  thanne  that  sche  dryveth
                   Under  a  Castel  with  the  flod,
                   Which  upon  Humber  banke  stod          720
                   And  was  the  kynges  oghne  also,
                   The  which  Allee  was  cleped  tho,
                   A  Saxon  and  a  worthi  knyht,
                   Bot  he  believed  noght  ariht.
                   Of  this  Castell  was  Chastellein
                   Elda  the  kinges  Chamberlein,
                   A  knyhtly  man  after  his  lawe;
                   And  whan  he  sih  upon  the  wawe
                   The  Schip  drivende  al  one  so,
                   He  bad  anon  men  scholden  go      730
                   To  se  what  it  betokne  mai.
                   This  was  upon  a  Somer  dai,
                   The  Schip  was  loked  and  sche  founde;
                   Elda  withinne  a  litel  stounde
                   It  wiste,  and  with  his  wif  anon
                   Toward  this  yonge  ladi  gon,
                   Wher  that  thei  founden  gret  richesse;
                   Bot  sche  hire  wolde  noght  confesse,
                   Whan  thei  hire  axen  what  sche  was.
                   And  natheles  upon  the  cas          740
                   Out  of  the  Schip  with  gret  worschipe
                   Thei  toke  hire  into  felaschipe,
                   As  thei  that  weren  of  hir  glade:
                   Bot  sche  no  maner  joie  made,
                   Bot  sorweth  sore  of  that  sche  fond
                   No  cristendom  in  thilke  lond;
                   Bot  elles  sche  hath  al  hire  wille,
                   And  thus  with  hem  sche  duelleth  stille.
                   Dame  Hermyngheld,  which  was  the  wif
                   Of  Elda,  lich  hire  oghne  lif          750
                   Constance  loveth;  and  fell  so,
                   Spekende  alday  betwen  hem  two,
                   Thurgh  grace  of  goddes  pourveance
                   This  maiden  tawhte  the  creance
                   Unto  this  wif  so  parfitly,
                   Upon  a  dai  that  faste  by
                   In  presence  of  hire  housebonde,
                   Wher  thei  go  walkende  on  the  Stronde,
                   A  blind  man,  which  cam  there  lad,
                   Unto  this  wif  criende  he  bad,        760
                   With  bothe  hise  hondes  up  and  preide
                   To  hire,  and  in  this  wise  he  seide:
                   "O  Hermyngeld,  which  Cristes  feith,
                   Enformed  as  Constance  seith,
                   Received  hast,  yif  me  my  sihte."
                   Upon  his  word  hire  herte  afflihte
                   Thenkende  what  was  best  to  done,
                   Bot  natheles  sche  herde  his  bone
                   And  seide,  "In  trust  of  Cristes  lawe,
                   Which  don  was  on  the  crois  and  slawe,          770
                   Thou  bysne  man,  behold  and  se."
                   With  that  to  god  upon  his  kne
                   Thonkende  he  tok  his  sihte  anon,
                   Wherof  thei  merveile  everychon,
                   Bot  Elda  wondreth  most  of  alle:
                   This  open  thing  which  is  befalle
                   Concludeth  him  be  such  a  weie,
                   That  he  the  feith  mot  nede  obeie.
                   Now  lest  what  fell  upon  this  thing.
                   This  Elda  forth  unto  the  king        780
                   A  morwe  tok  his  weie  and  rod,
                   And  Hermyngeld  at  home  abod
                   Forth  with  Constance  wel  at  ese.
                   Elda,  which  thoghte  his  king  to  plese,
                   As  he  that  thanne  unwedded  was,
                   Of  Constance  al  the  pleine  cas
                   Als  goodliche  as  he  cowthe  tolde.
                   The  king  was  glad  and  seide  he  wolde
                   Come  thider  upon  such  a  wise
                   That  he  him  mihte  of  hire  avise,        790
                   The  time  apointed  forth  withal.
                   This  Elda  triste  in  special
                   Upon  a  knyht,  whom  fro  childhode
                   He  hadde  updrawe  into  manhode:
                   To  him  he  tolde  al  that  he  thoghte,
                   Wherof  that  after  him  forthoghte;
                   And  natheles  at  thilke  tide
                   Unto  his  wif  he  bad  him  ride
                   To  make  redi  alle  thing
                   Ayein  the  cominge  of  the  king,      800
                   And  seith  that  he  himself  tofore
                   Thenkth  forto  come,  and  bad  therfore
                   That  he  him  kepe,  and  told  him  whanne.
                   This  knyht  rod  forth  his  weie  thanne;
                   And  soth  was  that  of  time  passed
                   He  hadde  in  al  his  wit  compassed
                   How  he  Constance  myhte  winne;
                   Bot  he  sih  tho  no  sped  therinne,
                   Wherof  his  lust  began  tabate,
                   And  that  was  love  is  thanne  hate;      810
                   Of  hire  honour  he  hadde  Envie,
                   So  that  upon  his  tricherie
                   A  lesinge  in  his  herte  he  caste.
                   Til  he  cam  home  he  hieth  faste,
                   And  doth  his  ladi  tunderstonde
                   The  Message  of  hire  housebonde:
                   And  therupon  the  longe  dai
                   Thei  setten  thinges  in  arrai,
                   That  al  was  as  it  scholde  be
                   Of  every  thing  in  his  degree;        820
                   And  whan  it  cam  into  the  nyht,
                   This  wif  hire  hath  to  bedde  dyht,
                   Wher  that  this  Maiden  with  hire  lay.
                   This  false  knyht  upon  delay
                   Hath  taried  til  thei  were  aslepe,
                   As  he  that  wolde  his  time  kepe
                   His  dedly  werkes  to  fulfille;
                   And  to  the  bed  he  stalketh  stille,
                   Wher  that  he  wiste  was  the  wif,
                   And  in  his  hond  a  rasour  knif        830
                   He  bar,  with  which  hire  throte  he  cutte,
                   And  prively  the  knif  he  putte
                   Under  that  other  beddes  side,
                   Wher  that  Constance  lai  beside.
                   Elda  cam  hom  the  same  nyht,
                   And  stille  with  a  prive  lyht,
                   As  he  that  wolde  noght  awake
                   His  wif,  he  hath  his  weie  take
                   Into  the  chambre,  and  ther  liggende
                   He  fond  his  dede  wif  bledende,      840
                   Wher  that  Constance  faste  by
                   Was  falle  aslepe;  and  sodeinly
                   He  cride  alowd,  and  sche  awok,
                   And  forth  withal  sche  caste  a  lok
                   And  sih  this  ladi  blede  there,
                   Wherof  swoundende  ded  for  fere
                   Sche  was,  and  stille  as  eny  Ston
                   She  lay,  and  Elda  therupon
                   Into  the  Castell  clepeth  oute,
                   And  up  sterte  every  man  aboute,          850
                   Into  the  chambre  and  forth  thei  wente.
                   Bot  he,  which  alle  untrouthe  mente,
                   This  false  knyht,  among  hem  alle
                   Upon  this  thing  which  is  befalle
                   Seith  that  Constance  hath  don  this  dede;
                   And  to  the  bed  with  that  he  yede
                   After  the  falshed  of  his  speche,
                   And  made  him  there  forto  seche,
                   And  fond  the  knif,  wher  he  it  leide,
                   And  thanne  he  cride  and  thanne  he  seide,          860
                   "Lo,  seth  the  knif  al  blody  hiere!
                   What  nedeth  more  in  this  matiere
                   To  axe?"  And  thus  hire  innocence
                   He  sclaundreth  there  in  audience
                   With  false  wordes  whiche  he  feigneth.
                   Bot  yit  for  al  that  evere  he  pleigneth,
                   Elda  no  full  credence  tok:
                   And  happeth  that  ther  lay  a  bok,
                   Upon  the  which,  whan  he  it  sih,
                   This  knyht  hath  swore  and  seid  on  hih,        870
                   That  alle  men  it  mihte  wite,
                   "Now  be  this  bok,  which  hier  is  write,
                   Constance  is  gultif,  wel  I  wot."
                   With  that  the  hond  of  hevene  him  smot
                   In  tokne  of  that  he  was  forswore,
                   That  he  hath  bothe  hise  yhen  lore,
                   Out  of  his  hed  the  same  stounde
                   Thei  sterte,  and  so  thei  weren  founde.
                   A  vois  was  herd,  whan  that  they  felle,
                   Which  seide,  "O  dampned  man  to  helle,          880
                   Lo,  thus  hath  god  the  sclaundre  wroke
                   That  thou  ayein  Constance  hast  spoke:
                   Beknow  the  sothe  er  that  thou  dye."
                   And  he  told  out  his  felonie,
                   And  starf  forth  with  his  tale  anon.
                   Into  the  ground,  wher  alle  gon,
                   This  dede  lady  was  begrave:
                   Elda,  which  thoghte  his  honour  save,
                   Al  that  he  mai  restreigneth  sorwe.
                   For  the  seconde  day  a  morwe      890
                   The  king  cam,  as  thei  were  acorded;
                   And  whan  it  was  to  him  recorded
                   What  god  hath  wroght  upon  this  chaunce,
                   He  tok  it  into  remembrance
                   And  thoghte  more  than  he  seide.
                   For  al  his  hole  herte  he  leide
                   Upon  Constance,  and  seide  he  scholde
                   For  love  of  hire,  if  that  sche  wolde,
                   Baptesme  take  and  Cristes  feith
                   Believe,  and  over  that  he  seith          900
                   He  wol  hire  wedde,  and  upon  this
                   Asseured  ech  til  other  is.
                   And  forto  make  schorte  tales,
                   Ther  cam  a  Bisschop  out  of  Wales
                   Fro  Bangor,  and  Lucie  he  hihte,
                   Which  thurgh  the  grace  of  god  almihte
                   The  king  with  many  an  other  mo
                   Hath  cristned,  and  betwen  hem  tuo
                   He  hath  fulfild  the  mariage.
                   Bot  for  no  lust  ne  for  no  rage              910
                   Sche  tolde  hem  nevere  what  sche  was;
                   And  natheles  upon  the  cas
                   The  king  was  glad,  how  so  it  stod,
                   For  wel  he  wiste  and  understod
                   Sche  was  a  noble  creature.
                   The  hihe  makere  of  nature
                   Hire  hath  visited  in  a  throwe,
                   That  it  was  openliche  knowe
                   Sche  was  with  childe  be  the  king,
                   Wherof  above  al  other  thing      920
                   He  thonketh  god  and  was  riht  glad.
                   And  fell  that  time  he  was  bestad
                   Upon  a  werre  and  moste  ride;
                   And  whil  he  scholde  there  abide,
                   He  lefte  at  hom  to  kepe  his  wif
                   Suche  as  he  knew  of  holi  lif,
                   Elda  forth  with  the  Bisschop  eke;
                   And  he  with  pouer  goth  to  seke
                   Ayein  the  Scottes  forto  fonde
                   The  werre  which  he  tok  on  honde.        930
                   The  time  set  of  kinde  is  come,
                   This  lady  hath  hire  chambre  nome,
                   And  of  a  Sone  bore  full,
                   Wherof  that  sche  was  joiefull,
                   Sche  was  delivered  sauf  and  sone.
                   The  bisshop,  as  it  was  to  done,
                   Yaf  him  baptesme  and  Moris  calleth;
                   And  therupon,  as  it  befalleth,
                   With  lettres  writen  of  record
                   Thei  sende  unto  here  liege  lord,        940
                   That  kepers  weren  of  the  qweene:
                   And  he  that  scholde  go  betwene,
                   The  Messager,  to  Knaresburgh,
                   Which  toun  he  scholde  passe  thurgh,
                   Ridende  cam  the  ferste  day.
                   The  kinges  Moder  there  lay,
                   Whos  rihte  name  was  Domilde,
                   Which  after  al  the  cause  spilde:
                   For  he,  which  thonk  deserve  wolde,
                   Unto  this  ladi  goth  and  tolde        950
                   Of  his  Message  al  how  it  ferde.
                   And  sche  with  feigned  joie  it  herde
                   And  yaf  him  yiftes  largely,
                   Bot  in  the  nyht  al  prively
                   Sche  tok  the  lettres  whiche  he  hadde,
                   Fro  point  to  point  and  overradde,
                   As  sche  that  was  thurghout  untrewe,
                   And  let  do  wryten  othre  newe
                   In  stede  of  hem,  and  thus  thei  spieke:
                   "Oure  liege  lord,  we  thee  beseke        960
                   That  thou  with  ous  ne  be  noght  wroth,
                   Though  we  such  thing  as  is  thee  loth
                   Upon  oure  trowthe  certefie.
                   Thi  wif,  which  is  of  faierie,
                   Of  such  a  child  delivered  is
                   Fro  kinde  which  stant  al  amis:
                   Bot  for  it  scholde  noght  be  seie,
                   We  have  it  kept  out  of  the  weie
                   For  drede  of  pure  worldes  schame,
                   A  povere  child  and  in  the  name      970
                   Of  thilke  which  is  so  misbore
                   We  toke,  and  therto  we  be  swore,
                   That  non  bot  only  thou  and  we
                   Schal  knowen  of  this  privete:
                   Moris  it  hatte,  and  thus  men  wene
                   That  it  was  boren  of  the  qweene
                   And  of  thin  oghne  bodi  gete.
                   Bot  this  thing  mai  noght  be  foryete,
                   That  thou  ne  sende  ous  word  anon
                   What  is  thi  wille  therupon."          980
                   This  lettre,  as  thou  hast  herd  devise,
                   Was  contrefet  in  such  a  wise
                   That  noman  scholde  it  aperceive:
                   And  sche,  which  thoghte  to  deceive,
                   It  leith  wher  sche  that  other  tok.
                   This  Messager,  whan  he  awok,
                   And  wiste  nothing  how  it  was,
                   Aros  and  rod  the  grete  pas
                   And  tok  this  lettre  to  the  king.
                   And  whan  he  sih  this  wonder  thing,          990
                   He  makth  the  Messager  no  chiere,
                   Bot  natheles  in  wys  manere
                   He  wrote  ayein,  and  yaf  hem  charge
                   That  thei  ne  soffre  noght  at  large
                   His  wif  to  go,  bot  kepe  hire  stille,
                   Til  thei  have  herd  mor  of  his  wille.
                   This  Messager  was  yifteles,
                   Bot  with  this  lettre  natheles,
                   Or  be  him  lief  or  be  him  loth,
                   In  alle  haste  ayein  he  goth      1000
                   Be  Knaresburgh,  and  as  he  wente,
                   Unto  the  Moder  his  entente
                   Of  that  he  fond  toward  the  king
                   He  tolde;  and  sche  upon  this  thing
                   Seith  that  he  scholde  abide  al  nyht
                   And  made  him  feste  and  chiere  ariht,
                   Feignende  as  thogh  sche  cowthe  him  thonk.
                   Bot  he  with  strong  wyn  which  he  dronk
                   Forth  with  the  travail  of  the  day
                   Was  drunke,  aslepe  and  while  he  lay,      1010
                   Sche  hath  hise  lettres  overseie
                   And  formed  in  an  other  weie.
                   Ther  was  a  newe  lettre  write,
                   Which  seith:  "I  do  you  forto  wite,
                   That  thurgh  the  conseil  of  you  tuo
                   I  stonde  in  point  to  ben  undo,
                   As  he  which  is  a  king  deposed.
                   For  every  man  it  hath  supposed,
                   How  that  my  wif  Constance  is  faie;
                   And  if  that  I,  thei  sein,  delaie        1020
                   To  put  hire  out  of  compaignie,
                   The  worschipe  of  my  Regalie
                   Is  lore;  and  over  this  thei  telle,
                   Hire  child  schal  noght  among  hem  duelle,
                   To  cleymen  eny  heritage.
                   So  can  I  se  non  avantage,
                   Bot  al  is  lost,  if  sche  abide:
                   Forthi  to  loke  on  every  side
                   Toward  the  meschief  as  it  is,
                   I  charge  you  and  bidde  this,          1030
                   That  ye  the  same  Schip  vitaile,
                   In  which  that  sche  tok  arivaile,
                   Therinne  and  putteth  bothe  tuo,
                   Hireself  forthwith  hire  child  also,
                   And  so  forth  broght  unto  the  depe
                   Betaketh  hire  the  See  to  kepe.
                   Of  foure  daies  time  I  sette,
                   That  ye  this  thing  no  longer  lette,
                   So  that  your  lif  be  noght  forsfet."
                   And  thus  this  lettre  contrefet      1040
                   The  Messager,  which  was  unwar,
                   Upon  the  kingeshalve  bar,
                   And  where  he  scholde  it  hath  betake.
                   Bot  whan  that  thei  have  hiede  take,
                   And  rad  that  writen  is  withinne,
                   So  gret  a  sorwe  thei  beginne,
                   As  thei  here  oghne  Moder  sihen
                   Brent  in  a  fyr  before  here  yhen:
                   Ther  was  wepinge  and  ther  was  wo,
                   Bot  finaly  the  thing  is  do.      1050
                   Upon  the  See  thei  have  hire  broght,
                   Bot  sche  the  cause  wiste  noght,
                   And  thus  upon  the  flod  thei  wone,
                   This  ladi  with  hire  yonge  Sone:
                   And  thanne  hire  handes  to  the  hevene
                   Sche  strawhte,  and  with  a  milde  stevene
                   Knelende  upon  hire  bare  kne
                   Sche  seide,  "O  hihe  mageste,
                   Which  sest  the  point  of  every  trowthe,
                   Tak  of  thi  wofull  womman  rowthe                  1060
                   And  of  this  child  that  I  schal  kepe."
                   And  with  that  word  sche  gan  to  wepe,
                   Swounende  as  ded,  and  ther  sche  lay;
                   Bot  he  which  alle  thinges  may
                   Conforteth  hire,  and  ate  laste
                   Sche  loketh  and  hire  yhen  caste
                   Upon  hire  child  and  seide  this:
                   "Of  me  no  maner  charge  it  is
                   What  sorwe  I  soffre,  bot  of  thee
                   Me  thenkth  it  is  a  gret  pite,        1070
                   For  if  I  sterve  thou  schalt  deie:
                   So  mot  I  nedes  be  that  weie
                   For  Moderhed  and  for  tendresse
                   With  al  myn  hole  besinesse
                   Ordeigne  me  for  thilke  office,
                   As  sche  which  schal  be  thi  Norrice."
                   Thus  was  sche  strengthed  forto  stonde;
                   And  tho  sche  tok  hire  child  in  honde
                   And  yaf  it  sowke,  and  evere  among
                   Sche  wepte,  and  otherwhile  song          1080
                   To  rocke  with  hire  child  aslepe:
                   And  thus  hire  oghne  child  to  kepe
                   Sche  hath  under  the  goddes  cure.
                   And  so  fell  upon  aventure,
                   Whan  thilke  yer  hath  mad  his  ende,
                   Hire  Schip,  so  as  it  moste  wende
                   Thurgh  strengthe  of  wynd  which  god  hath  yive,
                   Estward  was  into  Spaigne  drive
                   Riht  faste  under  a  Castell  wall,
                   Wher  that  an  hethen  Amirall      1090
                   Was  lord,  and  he  a  Stieward  hadde,
                   Oon  Thelo  s,  which  al  was  badde,
                   A  fals  knyht  and  a  renegat.
                   He  goth  to  loke  in  what  astat
                   The  Schip  was  come,  and  there  he  fond
                   Forth  with  a  child  upon  hire  hond
                   This  lady,  wher  sche  was  al  one.
                   He  tok  good  hiede  of  the  persone,
                   And  sih  sche  was  a  worthi  wiht,
                   And  thoghte  he  wolde  upon  the  nyht          1100
                   Demene  hire  at  his  oghne  wille,
                   And  let  hire  be  therinne  stille,
                   That  mo  men  sih  sche  noght  that  dai.
                   At  goddes  wille  and  thus  sche  lai,
                   Unknowe  what  hire  schal  betide;
                   And  fell  so  that  be  nyhtes  tide
                   This  knyht  withoute  felaschipe
                   Hath  take  a  bot  and  cam  to  Schipe,
                   And  thoghte  of  hire  his  lust  to  take,
                   And  swor,  if  sche  him  daunger  make,        1110
                   That  certeinly  sche  scholde  deie.
                   Sche  sih  ther  was  non  other  weie,
                   And  seide  he  scholde  hire  wel  conforte,
                   That  he  ferst  loke  out  ate  porte,
                   That  noman  were  nyh  the  stede,
                   Which  myhte  knowe  what  thei  dede,
                   And  thanne  he  mai  do  what  he  wolde.
                   He  was  riht  glad  that  sche  so  tolde,
                   And  to  the  porte  anon  he  ferde:
                   Sche  preide  god,  and  he  hire  herde,        1120
                   And  sodeinliche  he  was  out  throwe
                   And  dreynt,  and  tho  began  to  blowe
                   A  wynd  menable  fro  the  lond,
                   And  thus  the  myhti  goddes  hond
                   Hire  hath  conveied  and  defended.
                   And  whan  thre  yer  be  full  despended,
                   Hire  Schip  was  drive  upon  a  dai,
                   Wher  that  a  gret  Navye  lay
                   Of  Schipes,  al  the  world  at  ones:
                   And  as  god  wolde  for  the  nones,          1130
                   Hire  Schip  goth  in  among  hem  alle,
                   And  stinte  noght,  er  it  be  falle
                   And  hath  the  vessell  undergete,
                   Which  Maister  was  of  al  the  Flete,
                   Bot  there  it  resteth  and  abod.
                   This  grete  Schip  on  Anker  rod;
                   The  Lord  cam  forth,  and  whan  he  sih
                   That  other  ligge  abord  so  nyh,
                   He  wondreth  what  it  myhte  be,
                   And  bad  men  to  gon  in  and  se.        1140
                   This  ladi  tho  was  crope  aside,
                   As  sche  that  wolde  hireselven  hide,
                   For  sche  ne  wiste  what  thei  were:
                   Thei  soghte  aboute  and  founde  hir  there
                   And  broghten  up  hire  child  and  hire;
                   And  therupon  this  lord  to  spire
                   Began,  fro  whenne  that  sche  cam,
                   And  what  sche  was.  Quod  sche,  "I  am
                   A  womman  wofully  bestad.
                   I  hadde  a  lord,  and  thus  he  bad,        1150
                   That  I  forth  with  my  litel  Sone
                   Upon  the  wawes  scholden  wone,
                   Bot  why  the  cause  was,  I  not:
                   Bot  he  which  alle  thinges  wot
                   Yit  hath,  I  thonke  him,  of  his  miht
                   Mi  child  and  me  so  kept  upriht,
                   That  we  be  save  bothe  tuo."
                   This  lord  hire  axeth  overmo
                   How  sche  believeth,  and  sche  seith,
                   "I  lieve  and  triste  in  Cristes  feith,          1160
                   Which  deide  upon  the  Rode  tree."
                   "What  is  thi  name?"  tho  quod  he.
                   "Mi  name  is  Couste,"  sche  him  seide:
                   Bot  forthermor  for  noght  he  preide
                   Of  hire  astat  to  knowe  plein,
                   Sche  wolde  him  nothing  elles  sein
                   Bot  of  hir  name,  which  sche  feigneth;
                   Alle  othre  thinges  sche  restreigneth,
                   That  a  word  more  sche  ne  tolde.
                   This  lord  thanne  axeth  if  sche  wolde      1170
                   With  him  abide  in  compaignie,
                   And  seide  he  cam  fro  Barbarie
                   To  Romeward,  and  hom  he  wente.
                   Tho  sche  supposeth  what  it  mente,
                   And  seith  sche  wolde  with  him  wende
                   And  duelle  unto  hire  lyves  ende,
                   Be  so  it  be  to  his  plesance.
                   And  thus  upon  here  aqueintance
                   He  tolde  hire  pleinly  as  it  stod,
                   Of  Rome  how  that  the  gentil  blod        1180
                   In  Barbarie  was  betraied,
                   And  therupon  he  hath  assaied
                   Be  werre,  and  taken  such  vengance,
                   That  non  of  al  thilke  alliance,
                   Be  whom  the  tresoun  was  compassed,
                   Is  from  the  swerd  alyve  passed;
                   Bot  of  Constance  hou  it  was,
                   That  cowthe  he  knowe  be  no  cas,
                   Wher  sche  becam,  so  as  he  seide.
                   Hire  Ere  unto  his  word  sche  leide,          1190
                   Bot  forther  made  sche  no  chiere.
                   And  natheles  in  this  matiere
                   It  happeth  thilke  time  so:
                   This  Lord,  with  whom  sche  scholde  go,
                   Of  Rome  was  the  Senatour,
                   And  of  hir  fader  themperour
                   His  brother  doughter  hath  to  wyve,
                   Which  hath  hir  fader  ek  alyve,
                   And  was  Salustes  cleped  tho;
                   This  wif  Heleine  hihte  also,          1200
                   To  whom  Constance  was  Cousine.
                   Thus  to  the  sike  a  medicine
                   Hath  god  ordeined  of  his  grace,
                   That  forthwith  in  the  same  place
                   This  Senatour  his  trowthe  plihte,
                   For  evere,  whil  he  live  mihte,
                   To  kepe  in  worschipe  and  in  welthe,
                   Be  so  that  god  wol  yive  hire  helthe,
                   This  ladi,  which  fortune  him  sende.
                   And  thus  be  Schipe  forth  sailende      1210
                   Hire  and  hir  child  to  Rome  he  broghte,
                   And  to  his  wif  tho  he  besoghte
                   To  take  hire  into  compaignie:
                   And  sche,  which  cowthe  of  courtesie
                   Al  that  a  good  wif  scholde  konne,
                   Was  inly  glad  that  sche  hath  wonne
                   The  felaschip  of  so  good  on.
                   Til  tuelve  yeres  were  agon,
                   This  Emperoures  dowhter  Custe
                   Forth  with  the  dowhter  of  Saluste      1220
                   Was  kept,  bot  noman  redily
                   Knew  what  sche  was,  and  noght  forthi
                   Thei  thoghten  wel  sche  hadde  be
                   In  hire  astat  of  hih  degre,
                   And  every  lif  hire  loveth  wel.
                   Now  herke  how  thilke  unstable  whel,
                   Which  evere  torneth,  wente  aboute.
                   The  king  Allee,  whil  he  was  oute,
                   As  thou  tofore  hast  herd  this  cas,
                   Deceived  thurgh  his  Moder  was:      1230
                   Bot  whan  that  he  cam  hom  ayein,
                   He  axeth  of  his  Chamberlein
                   And  of  the  Bisschop  ek  also,
                   Wher  thei  the  qweene  hadden  do.
                   And  thei  answerde,  there  he  bad,
                   And  have  him  thilke  lettre  rad,
                   Which  he  hem  sende  for  warant,
                   And  tolde  him  pleinli  as  it  stant,
                   And  sein,  it  thoghte  hem  gret  pite
                   To  se  so  worthi  on  as  sche,      1240
                   With  such  a  child  as  ther  was  bore,
                   So  sodeinly  to  be  forlore.
                   He  axeth  hem  what  child  that  were;
                   And  thei  him  seiden,  that  naghere,
                   In  al  the  world  thogh  men  it  soghte,
                   Was  nevere  womman  that  forth  broghte
                   A  fairer  child  than  it  was  on.
                   And  thanne  he  axede  hem  anon,
                   Whi  thei  ne  hadden  write  so:
                   Thei  tolden,  so  thei  hadden  do.          1250
                   He  seide,  "Nay."  Thei  seiden,  "Yis."
                   The  lettre  schewed  rad  it  is,
                   Which  thei  forsoken  everidel.
                   Tho  was  it  understonde  wel
                   That  ther  is  tresoun  in  the  thing:
                   The  Messager  tofore  the  king
                   Was  broght  and  sodeinliche  opposed;
                   And  he,  which  nothing  hath  supposed
                   Bot  alle  wel,  began  to  seie
                   That  he  nagher  upon  the  weie          1260
                   Abod,  bot  only  in  a  stede;
                   And  cause  why  that  he  so  dede
                   Was,  as  he  wente  to  and  fro,
                   At  Knaresburgh  be  nyhtes  tuo
                   The  kinges  Moder  made  him  duelle.
                   And  whan  the  king  it  herde  telle,
                   Withinne  his  herte  he  wiste  als  faste
                   The  treson  which  his  Moder  caste;
                   And  thoghte  he  wolde  noght  abide,
                   Bot  forth  riht  in  the  same  tide          1270
                   He  tok  his  hors  and  rod  anon.
                   With  him  ther  riden  manion,
                   To  Knaresburgh  and  forth  thei  wente,
                   And  lich  the  fyr  which  tunder  hente,
                   In  such  a  rage,  as  seith  the  bok,
                   His  Moder  sodeinliche  he  tok
                   And  seide  unto  hir  in  this  wise:
                   "O  beste  of  helle,  in  what  juise
                   Hast  thou  deserved  forto  deie,
                   That  hast  so  falsly  put  aweie        1280
                   With  tresoun  of  thi  bacbitinge
                   The  treweste  at  my  knowlechinge
                   Of  wyves  and  the  most  honeste?
                   Bot  I  wol  make  this  beheste,
                   I  schal  be  venged  er  I  go."
                   And  let  a  fyr  do  make  tho,
                   And  bad  men  forto  caste  hire  inne:
                   Bot  ferst  sche  tolde  out  al  the  sinne,
                   And  dede  hem  alle  forto  wite
                   How  sche  the  lettres  hadde  write,      1290
                   Fro  point  to  point  as  it  was  wroght.
                   And  tho  sche  was  to  dethe  broght
                   And  brent  tofore  hire  Sones  yhe:
                   Wherof  these  othre,  whiche  it  sihe
                   And  herden  how  the  cause  stod,
                   Sein  that  the  juggement  is  good,
                   Of  that  hir  Sone  hire  hath  so  served;
                   For  sche  it  hadde  wel  deserved
                   Thurgh  tresoun  of  hire  false  tunge,
                   Which  thurgh  the  lond  was  after  sunge,        1300
                   Constance  and  every  wiht  compleigneth.
                   Bot  he,  whom  alle  wo  distreigneth,
                   This  sorghfull  king,  was  so  bestad,
                   That  he  schal  nevermor  be  glad,
                   He  seith,  eftsone  forto  wedde,
                   Til  that  he  wiste  how  that  sche  spedde,
                   Which  hadde  ben  his  ferste  wif:
                   And  thus  his  yonge  unlusti  lif
                   He  dryveth  forth  so  as  he  mai.
                   Til  it  befell  upon  a  dai,          1310
                   Whan  he  hise  werres  hadde  achieved,
                   And  thoghte  he  wolde  be  relieved
                   Of  Soule  hele  upon  the  feith
                   Which  he  hath  take,  thanne  he  seith
                   That  he  to  Rome  in  pelrinage
                   Wol  go,  wher  Pope  was  Pelage,
                   To  take  his  absolucioun.
                   And  upon  this  condicioun
                   He  made  Edwyn  his  lieutenant,
                   Which  heir  to  him  was  apparant,          1320
                   That  he  the  lond  in  his  absence
                   Schal  reule:  and  thus  be  providence
                   Of  alle  thinges  wel  begon
                   He  tok  his  leve  and  forth  is  gon.
                   Elda,  which  tho  was  with  him  there,
                   Er  thei  fulliche  at  Rome  were,
                   Was  sent  tofore  to  pourveie;
                   And  he  his  guide  upon  the  weie,
                   In  help  to  ben  his  herbergour,
                   Hath  axed  who  was  Senatour,      1330
                   That  he  his  name  myhte  kenne.
                   Of  Capadoce,  he  seide,  Arcenne
                   He  hihte,  and  was  a  worthi  kniht.
                   To  him  goth  Elda  tho  forth  riht
                   And  tolde  him  of  his  lord  tidinge,
                   And  preide  that  for  his  comynge
                   He  wolde  assigne  him  herbergage;
                   And  he  so  dede  of  good  corage.
                   Whan  al  is  do  that  was  to  done,
                   The  king  himself  cam  after  sone.        1340
                   This  Senatour,  whan  that  he  com,
                   To  Couste  and  to  his  wif  at  hom
                   Hath  told  how  such  a  king  Allee
                   Of  gret  array  to  the  Citee
                   Was  come,  and  Couste  upon  his  tale
                   With  herte  clos  and  colour  pale
                   Aswoune  fell,  and  he  merveileth
                   So  sodeinly  what  thing  hire  eyleth,
                   And  cawhte  hire  up,  and  whan  sche  wok,
                   Sche  syketh  with  a  pitous  lok        1350
                   And  feigneth  seknesse  of  the  See;
                   Bot  it  was  for  the  king  Allee,
                   For  joie  which  fell  in  hire  thoght
                   That  god  him  hath  to  toune  broght.
                   This  king  hath  spoke  with  the  Pope
                   And  told  al  that  he  cowthe  agrope,
                   What  grieveth  in  his  conscience;
                   And  thanne  he  thoghte  in  reverence
                   Of  his  astat,  er  that  he  wente,
                   To  make  a  feste,  and  thus  he  sente          1360
                   Unto  the  Senatour  to  come
                   Upon  the  morwe  and  othre  some,
                   To  sitte  with  him  at  the  mete.
                   This  tale  hath  Couste  noght  foryete,
                   Bot  to  Moris  hire  Sone  tolde
                   That  he  upon  the  morwe  scholde
                   In  al  that  evere  he  cowthe  and  mihte
                   Be  present  in  the  kinges  sihte,
                   So  that  the  king  him  ofte  sihe.
                   Moris  tofore  the  kinges  yhe      1370
                   Upon  the  morwe,  wher  he  sat,
                   Fulofte  stod,  and  upon  that
                   The  king  his  chiere  upon  him  caste,
                   And  in  his  face  him  thoghte  als  faste
                   He  sih  his  oghne  wif  Constance;
                   For  nature  as  in  resemblance
                   Of  face  hem  liketh  so  to  clothe,
                   That  thei  were  of  a  suite  bothe.
                   The  king  was  moeved  in  his  thoght
                   Of  that  he  seth,  and  knoweth  it  noght;        1380
                   This  child  he  loveth  kindely,
                   And  yit  he  wot  no  cause  why.
                   Bot  wel  he  sih  and  understod
                   That  he  toward  Arcenne  stod,
                   And  axeth  him  anon  riht  there,
                   If  that  this  child  his  Sone  were.
                   He  seide,  "Yee,  so  I  him  calle,
                   And  wolde  it  were  so  befalle,
                   Bot  it  is  al  in  other  wise."
                   And  tho  began  he  to  devise        1390
                   How  he  the  childes  Moder  fond
                   Upon  the  See  from  every  lond
                   Withinne  a  Schip  was  stiereles,
                   And  how  this  ladi  helpeles
                   Forth  with  hir  child  he  hath  forthdrawe.
                   The  king  hath  understonde  his  sawe,
                   The  childes  name  and  axeth  tho,
                   And  what  the  Moder  hihte  also
                   That  he  him  wolde  telle  he  preide.
                   "Moris  this  child  is  hote,"  he  seide,          1400
                   "His  Moder  hatte  Couste,  and  this
                   I  not  what  maner  name  it  is."
                   But  Allee  wiste  wel  ynowh,
                   Wherof  somdiel  smylende  he  lowh;
                   For  Couste  in  Saxoun  is  to  sein
                   Constance  upon  the  word  Romein.
                   Bot  who  that  cowthe  specefie
                   What  tho  fell  in  his  fantasie,
                   And  how  his  wit  aboute  renneth
                   Upon  the  love  in  which  he  brenneth,        1410
                   It  were  a  wonder  forto  hiere:
                   For  he  was  nouther  ther  ne  hiere,
                   Bot  clene  out  of  himself  aweie,
                   That  he  not  what  to  thenke  or  seie,
                   So  fain  he  wolde  it  were  sche.
                   Wherof  his  hertes  privete
                   Began  the  werre  of  yee  and  nay,
                   The  which  in  such  balance  lay,
                   That  contenance  for  a  throwe
                   He  loste,  til  he  mihte  knowe          1420
                   The  sothe:  bot  in  his  memoire
                   The  man  which  lith  in  purgatoire
                   Desireth  noght  the  hevene  more,
                   That  he  ne  longeth  al  so  sore
                   To  wite  what  him  schal  betide.
                   And  whan  the  bordes  were  aside
                   And  every  man  was  rise  aboute,
                   The  king  hath  weyved  al  the  route,
                   And  with  the  Senatour  al  one
                   He  spak  and  preide  him  of  a  bone,      1430
                   To  se  this  Couste,  wher  sche  duelleth
                   At  hom  with  him,  so  as  he  telleth.
                   The  Senatour  was  wel  appaied,
                   This  thing  no  lengere  is  delaied,
                   To  se  this  Couste  goth  the  king;
                   And  sche  was  warned  of  the  thing,
                   And  with  Heleine  forth  sche  cam
                   Ayein  the  king,  and  he  tho  nam
                   Good  hiede,  and  whan  he  sih  his  wif,
                   Anon  with  al  his  hertes  lif      1440
                   He  cawhte  hire  in  his  arm  and  kiste.
                   Was  nevere  wiht  that  sih  ne  wiste
                   A  man  that  more  joie  made,
                   Wherof  thei  weren  alle  glade
                   Whiche  herde  tellen  of  this  chance.
                   This  king  tho  with  his  wif  Constance,
                   Which  hadde  a  gret  part  of  his  wille,
                   In  Rome  for  a  time  stille
                   Abod  and  made  him  wel  at  ese:
                   Bot  so  yit  cowthe  he  nevere  plese      1450
                   His  wif,  that  sche  him  wolde  sein
                   Of  hire  astat  the  trowthe  plein,
                   Of  what  contre  that  sche  was  bore,
                   Ne  what  sche  was,  and  yit  therfore
                   With  al  his  wit  he  hath  don  sieke.
                   Thus  as  they  lihe  abedde  and  spieke,
                   Sche  preide  him  and  conseileth  bothe,
                   That  for  the  worschipe  of  hem  bothe,
                   So  as  hire  thoghte  it  were  honeste,
                   He  wolde  an  honourable  feste          1460
                   Make,  er  he  wente,  in  the  Cite,
                   Wher  themperour  himself  schal  be:
                   He  graunteth  al  that  sche  him  preide.
                   Bot  as  men  in  that  time  seide,
                   This  Emperour  fro  thilke  day
                   That  ferst  his  dowhter  wente  away
                   He  was  thanne  after  nevere  glad;
                   Bot  what  that  eny  man  him  bad
                   Of  grace  for  his  dowhter  sake,
                   That  grace  wolde  he  noght  forsake;          1470
                   And  thus  ful  gret  almesse  he  dede,
                   Wherof  sche  hadde  many  a  bede.
                   This  Emperour  out  of  the  toun
                   Withinne  a  ten  mile  enviroun,
                   Where  as  it  thoghte  him  for  the  

Íîâ³ òâîðè