Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




John Gower

Ïðî÷èòàíèé : 247


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

part 4

Explicit  Liber  Quartus.




Incipit  Liber  Quintus


                   Obstat  auaricia  nature  legibus,  et  que
                             Largus  amor  poscit,  striccius  illa  vetat.
                   Omne  quod  est  nimium  viciosum  dicitur  aurum,
                             Vellera  sicut  oues,  seruat  auarus  opes.
                   Non  decet  vt  soli  seruabitur  es,  set  amori
                             Debet  homo  solam  solus  habere  suam.


                   Ferst  whan  the  hyhe  god  began
                   This  world,  and  that  the  kinde  of  man
                   Was  falle  into  no  gret  encress,
                   For  worldes  good  tho  was  no  press,
                   Bot  al  was  set  to  the  comune.
                   Thei  spieken  thanne  of  no  fortune
                   Or  forto  lese  or  forto  winne,
                   Til  Avarice  broghte  it  inne;
                   And  that  was  whan  the  world  was  woxe
                   Of  man,  of  hors,  of  Schep,  of  Oxe,        10
                   And  that  men  knewen  the  moneie.
                   Tho  wente  pes  out  of  the  weie
                   And  werre  cam  on  every  side,
                   Which  alle  love  leide  aside
                   And  of  comun  his  propre  made,
                   So  that  in  stede  of  schovele  and  spade
                   The  scharpe  swerd  was  take  on  honde;
                   And  in  this  wise  it  cam  to  londe,
                   Wherof  men  maden  dyches  depe
                   And  hyhe  walles  forto  kepe      20
                   The  gold  which  Avarice  encloseth.
                   Bot  al  to  lytel  him  supposeth,
                   Thogh  he  mihte  al  the  world  pourchace;
                   For  what  thing  that  he  may  embrace
                   Of  gold,  of  catel  or  of  lond,
                   He  let  it  nevere  out  of  his  hond,
                   Bot  get  him  more  and  halt  it  faste,
                   As  thogh  the  world  scholde  evere  laste.
                   So  is  he  lych  unto  the  helle;
                   For  as  these  olde  bokes  telle,    30
                   What  comth  therinne,  lasse  or  more,
                   It  schal  departe  neveremore:
                   Thus  whanne  he  hath  his  cofre  loken,
                   It  schal  noght  after  ben  unstoken,
                   Bot  whanne  him  list  to  have  a  syhte
                   Of  gold,  hou  that  it  schyneth  brihte,
                   That  he  ther  on  mai  loke  and  muse;
                   For  otherwise  he  dar  noght  use
                   To  take  his  part,  or  lasse  or  more.
                   So  is  he  povere,  and  everemore    40
                   Him  lacketh  that  he  hath  ynowh:
                   An  Oxe  draweth  in  the  plowh,
                   Of  that  himself  hath  no  profit;
                   A  Schep  riht  in  the  same  plit
                   His  wolle  berth,  bot  on  a  day
                   An  other  takth  the  flees  away:
                   Thus  hath  he,  that  he  noght  ne  hath,
                   For  he  therof  his  part  ne  tath.
                   To  seie  hou  such  a  man  hath  good,
                   Who  so  that  reson  understod,        50
                   It  is  impropreliche  seid,
                   For  good  hath  him  and  halt  him  teid,
                   That  he  ne  gladeth  noght  withal,
                   Bot  is  unto  his  good  a  thral,
                   And  as  soubgit  thus  serveth  he,
                   Wher  that  he  scholde  maister  be:
                   Such  is  the  kinde  of  thaverous.
                   Mi  Sone,  as  thou  art  amerous,
                   Tell  if  thou  farst  of  love  so.
                   Mi  fader,  as  it  semeth,  no;    60
                   That  averous  yit  nevere  I  was,
                   So  as  ye  setten  me  the  cas:
                   For  as  ye  tolden  here  above,
                   In  full  possession  of  love
                   Yit  was  I  nevere  hier  tofore,
                   So  that  me  thenketh  wel  therfore,
                   I  mai  excuse  wel  my  dede.
                   Bot  of  mi  will  withoute  drede,
                   If  I  that  tresor  mihte  gete,
                   It  scholde  nevere  be  foryete,      70
                   That  I  ne  wolde  it  faste  holde,
                   Til  god  of  love  himselve  wolde
                   That  deth  ous  scholde  part  atuo.
                   For  lieveth  wel,  I  love  hire  so,
                   That  evene  with  min  oghne  lif,
                   If  I  that  swete  lusti  wif
                   Mihte  ones  welden  at  my  wille,
                   For  evere  I  wolde  hire  holde  stille:
                   And  in  this  wise,  taketh  kepe,
                   If  I  hire  hadde,  I  wolde  hire  kepe,      80
                   And  yit  no  friday  wolde  I  faste,
                   Thogh  I  hire  kepte  and  hielde  faste.
                   Fy  on  the  bagges  in  the  kiste!
                   I  hadde  ynogh,  if  I  hire  kiste.
                   For  certes,  if  sche  were  myn,
                   I  hadde  hir  levere  than  a  Myn
                   Of  Gold;  for  al  this  worldesriche
                   Ne  mihte  make  me  so  riche
                   As  sche,  that  is  so  inly  good.
                   I  sette  noght  of  other  good;        90
                   For  mihte  I  gete  such  a  thing,
                   I  hadde  a  tresor  for  a  king;
                   And  thogh  I  wolde  it  faste  holde,
                   I  were  thanne  wel  beholde.
                   Bot  I  mot  pipe  nou  with  lasse,
                   And  suffre  that  it  overpasse,
                   Noght  with  mi  will,  for  thus  I  wolde
                   Ben  averous,  if  that  I  scholde.
                   Bot,  fader,  I  you  herde  seie
                   Hou  thaverous  hath  yit  som  weie,      100
                   Wherof  he  mai  be  glad;  for  he
                   Mai  whanne  him  list  his  tresor  se,
                   And  grope  and  fiele  it  al  aboute,
                   Bot  I  fulofte  am  schet  theroute,
                   Ther  as  my  worthi  tresor  is.
                   So  is  mi  lif  lich  unto  this,
                   That  ye  me  tolden  hier  tofore,
                   Hou  that  an  Oxe  his  yock  hath  bore
                   For  thing  that  scholde  him  noght  availe:
                   And  in  this  wise  I  me  travaile;        110
                   For  who  that  evere  hath  the  welfare,
                   I  wot  wel  that  I  have  the  care,
                   For  I  am  hadd  and  noght  ne  have,
                   And  am,  as  who  seith,  loves  knave.
                   Nou  demeth  in  youre  oghne  thoght,
                   If  this  be  Avarice  or  noght.
                   Mi  Sone,  I  have  of  thee  no  wonder,
                   Thogh  thou  to  serve  be  put  under
                   With  love,  which  to  kinde  acordeth:
                   Bot,  so  as  every  bok  recordeth,        120
                   It  is  to  kinde  no  plesance
                   That  man  above  his  sustienance
                   Unto  the  gold  schal  serve  and  bowe,
                   For  that  mai  no  reson  avowe.
                   Bot  Avarice  natheles,
                   If  he  mai  geten  his  encress
                   Of  gold,  that  wole  he  serve  and  kepe,
                   For  he  takth  of  noght  elles  kepe,
                   Bot  forto  fille  hise  bagges  large;
                   And  al  is  to  him  bot  a  charge,    130
                   For  he  ne  parteth  noght  withal,
                   Bot  kepth  it,  as  a  servant  schal:
                   And  thus,  thogh  that  he  multeplie
                   His  gold,  withoute  tresorie
                   He  is,  for  man  is  noght  amended
                   With  gold,  bot  if  it  be  despended
                   To  mannes  us;  wherof  I  rede
                   A  tale,  and  tak  therof  good  hiede,
                   Of  that  befell  be  olde  tyde,
                   As  telleth  ous  the  clerk  Ovide.        140
                   Bachus,  which  is  the  god  of  wyn,
                   Acordant  unto  his  divin
                   A  Prest,  the  which  Cillenus  hihte,
                   He  hadde,  and  fell  so  that  be  nyhte
                   This  Prest  was  drunke  and  goth  astraied,
                   Wherof  the  men  were  evele  apaied
                   In  Frigelond,  where  as  he  wente.
                   Bot  ate  laste  a  cherl  him  hente
                   With  strengthe  of  other  felaschipe,
                   So  that  upon  his  drunkeschipe      150
                   Thei  bounden  him  with  chenes  faste,
                   And  forth  thei  ladde  him  als  so  faste
                   Unto  the  king,  which  hihte  Myde.
                   Bot  he,  that  wolde  his  vice  hyde,
                   This  courteis  king,  tok  of  him  hiede,
                   And  bad  that  men  him  scholde  lede
                   Into  a  chambre  forto  kepe,
                   Til  he  of  leisir  hadde  slepe.
                   And  tho  this  Prest  was  sone  unbounde,
                   And  up  a  couche  fro  the  grounde        160
                   To  slepe  he  was  leid  softe  ynowh;
                   And  whanne  he  wok,  the  king  him  drowh
                   To  his  presence  and  dede  him  chiere,
                   So  that  this  Prest  in  such  manere,
                   Whil  that  him  liketh,  there  he  duelleth:
                   And  al  this  he  to  Bachus  telleth,
                   Whan  that  he  cam  to  him  ayein.
                   And  whan  that  Bachus  herde  sein
                   How  Mide  hath  don  his  courtesie,
                   Him  thenkth  it  were  a  vilenie,    170
                   Bot  he  rewarde  him  for  his  dede,
                   So  as  he  mihte  of  his  godhiede.
                   Unto  this  king  this  god  appiereth
                   And  clepeth,  and  that  other  hiereth:
                   This  god  to  Mide  thonketh  faire
                   Of  that  he  was  so  debonaire
                   Toward  his  Prest,  and  bad  him  seie:
                   What  thing  it  were  he  wolde  preie,
                   He  scholde  it  have,  of  worldes  good.
                   This  king  was  glad,  and  stille  stod,    180
                   And  was  of  his  axinge  in  doute,
                   And  al  the  world  he  caste  aboute,
                   What  thing  was  best  for  his  astat,
                   And  with  himself  stod  in  debat
                   Upon  thre  pointz,  the  whiche  I  finde
                   Ben  lievest  unto  mannes  kinde.
                   The  ferste  of  hem  it  is  delit,
                   The  tuo  ben  worschipe  and  profit.
                   And  thanne  he  thoghte,  "If  that  I  crave
                   Delit,  thogh  I  delit  mai  have,    190
                   Delit  schal  passen  in  myn  age:
                   That  is  no  siker  avantage,
                   For  every  joie  bodily
                   Schal  ende  in  wo:  delit  forthi
                   Wol  I  noght  chese.  And  if  worschipe
                   I  axe  and  of  the  world  lordschipe,
                   That  is  an  occupacion
                   Of  proud  ymaginacion,
                   Which  makth  an  herte  vein  withinne;
                   Ther  is  no  certain  forto  winne,        200
                   For  lord  and  knave  al  is  o  weie,
                   Whan  thei  be  bore  and  whan  thei  deie.
                   And  if  I  profit  axe  wolde,
                   I  not  in  what  manere  I  scholde
                   Of  worldes  good  have  sikernesse;
                   For  every  thief  upon  richesse
                   Awaiteth  forto  robbe  and  stele:
                   Such  good  is  cause  of  harmes  fele.
                   And  also,  thogh  a  man  at  ones
                   Of  al  the  world  withinne  his  wones        210
                   The  tresor  myhte  have  everydel,
                   Yit  hadde  he  bot  o  mannes  del
                   Toward  himself,  so  as  I  thinke,
                   Of  clothinge  and  of  mete  and  drinke,
                   For  more,  outake  vanite,
                   Ther  hath  no  lord  in  his  degre."
                   And  thus  upon  the  pointz  diverse
                   Diverseliche  he  gan  reherce
                   What  point  him  thoghte  for  the  beste;
                   Bot  pleinly  forto  gete  him  reste      220
                   He  can  so  siker  weie  caste.
                   And  natheles  yit  ate  laste
                   He  fell  upon  the  coveitise
                   Of  gold;  and  thanne  in  sondri  wise
                   He  thoghte,  as  I  have  seid  tofore,
                   Hou  tresor  mai  be  sone  lore,
                   And  hadde  an  inly  gret  desir
                   Touchende  of  such  recoverir,
                   Hou  that  he  mihte  his  cause  availe
                   To  gete  him  gold  withoute  faile.      230
                   Withinne  his  herte  and  thus  he  preiseth
                   The  gold,  and  seith  hou  that  it  peiseth
                   Above  al  other  metall  most:
                   "The  gold,"  he  seith,  "may  lede  an  host
                   To  make  werre  ayein  a  King;
                   The  gold  put  under  alle  thing,
                   And  set  it  whan  him  list  above;
                   The  gold  can  make  of  hate  love
                   And  werre  of  pes  and  ryht  of  wrong,
                   And  long  to  schort  and  schort  to  long;      240
                   Withoute  gold  mai  be  no  feste,
                   Gold  is  the  lord  of  man  and  beste,
                   And  mai  hem  bothe  beie  and  selle;
                   So  that  a  man  mai  sothly  telle
                   That  al  the  world  to  gold  obeieth."
                   Forthi  this  king  to  Bachus  preieth
                   To  grante  him  gold,  bot  he  excedeth
                   Mesure  more  than  him  nedeth.
                   Men  tellen  that  the  maladie
                   Which  cleped  is  ydropesie        250
                   Resembled  is  unto  this  vice
                   Be  weie  of  kinde  of  Avarice:
                   The  more  ydropesie  drinketh,
                   The  more  him  thursteth,  for  him  thinketh
                   That  he  mai  nevere  drinke  his  fille;
                   So  that  ther  mai  nothing  fulfille
                   The  lustes  of  his  appetit:
                   And  riht  in  such  a  maner  plit
                   Stant  Avarice  and  evere  stod;
                   The  more  he  hath  of  worldes  good,    260
                   The  more  he  wolde  it  kepe  streyte,
                   And  evere  mor  and  mor  coveite.
                   And  riht  in  such  condicioun
                   Withoute  good  discrecioun
                   This  king  with  avarice  is  smite,
                   That  al  the  world  it  myhte  wite:
                   For  he  to  Bachus  thanne  preide,
                   That  wherupon  his  hond  he  leide,
                   It  scholde  thurgh  his  touche  anon
                   Become  gold,  and  therupon        270
                   This  god  him  granteth  as  he  bad.
                   Tho  was  this  king  of  Frige  glad,
                   And  forto  put  it  in  assai
                   With  al  the  haste  that  he  mai,
                   He  toucheth  that,  he  toucheth  this,
                   And  in  his  hond  al  gold  it  is,
                   The  Ston,  the  Tree,  the  Lef,  the  gras,
                   The  flour,  the  fruit,  al  gold  it  was.
                   Thus  toucheth  he,  whil  he  mai  laste
                   To  go,  bot  hunger  ate  laste    280
                   Him  tok,  so  that  he  moste  nede
                   Be  weie  of  kinde  his  hunger  fede.
                   The  cloth  was  leid,  the  bord  was  set,
                   And  al  was  forth  tofore  him  fet,
                   His  disch,  his  coppe,  his  drinke,  his  mete;
                   Bot  whanne  he  wolde  or  drinke  or  ete,
                   Anon  as  it  his  mouth  cam  nyh,
                   It  was  al  gold,  and  thanne  he  syh
                   Of  Avarice  the  folie.
                   And  he  with  that  began  to  crie,        290
                   And  preide  Bachus  to  foryive
                   His  gilt,  and  soffre  him  forto  live
                   And  be  such  as  he  was  tofore,
                   So  that  he  were  not  forlore.
                   This  god,  which  herde  of  his  grevance,
                   Tok  rowthe  upon  his  repentance,
                   And  bad  him  go  forth  redily
                   Unto  a  flod  was  faste  by,
                   Which  Paceole  thanne  hyhte,
                   In  which  as  clene  as  evere  he  myhte      300
                   He  scholde  him  waisshen  overal,
                   And  seide  him  thanne  that  he  schal
                   Recovere  his  ferste  astat  ayein.
                   This  king,  riht  as  he  herde  sein,
                   Into  the  flod  goth  fro  the  lond,
                   And  wissh  him  bothe  fot  and  hond,
                   And  so  forth  al  the  remenant,
                   As  him  was  set  in  covenant:
                   And  thanne  he  syh  merveilles  strange,
                   The  flod  his  colour  gan  to  change,        310
                   The  gravel  with  the  smale  Stones
                   To  gold  thei  torne  bothe  at  ones,
                   And  he  was  quit  of  that  he  hadde,
                   And  thus  fortune  his  chance  ladde.
                   And  whan  he  sih  his  touche  aweie,
                   He  goth  him  hom  the  rihte  weie
                   And  liveth  forth  as  he  dede  er,
                   And  putte  al  Avarice  afer,
                   And  the  richesse  of  gold  despiseth,
                   And  seith  that  mete  and  cloth  sufficeth.        320
                   Thus  hath  this  king  experience
                   Hou  foles  don  the  reverence
                   To  gold,  which  of  his  oghne  kinde
                   Is  lasse  worth  than  is  the  rinde
                   To  sustienance  of  mannes  fode;
                   And  thanne  he  made  lawes  goode
                   And  al  his  thing  sette  upon  skile:
                   He  bad  his  poeple  forto  tile
                   Here  lond,  and  live  under  the  lawe,
                   And  that  thei  scholde  also  forthdrawe        330
                   Bestaile,  and  seche  non  encress
                   Of  gold,  which  is  the  breche  of  pes.
                   For  this  a  man  mai  finde  write,
                   Tofor  the  time,  er  gold  was  smite
                   In  Coign,  that  men  the  florin  knewe,
                   Ther  was  welnyh  noman  untrewe;
                   Tho  was  ther  nouther  schield  ne  spere
                   Ne  dedly  wepne  forto  bere;
                   Tho  was  the  toun  withoute  wal,
                   Which  nou  is  closed  overal;    340
                   Tho  was  ther  no  brocage  in  londe,
                   Which  nou  takth  every  cause  on  honde:
                   So  mai  men  knowe,  hou  the  florin
                   Was  moder  ferst  of  malengin
                   And  bringere  inne  of  alle  werre,
                   Wherof  this  world  stant  out  of  herre
                   Thurgh  the  conseil  of  Avarice,
                   Which  of  his  oghne  propre  vice
                   Is  as  the  helle  wonderfull;
                   For  it  mai  neveremor  be  full,      350
                   That  what  as  evere  comth  therinne,
                   Awey  ne  may  it  nevere  winne.
                   Bot  Sone  myn,  do  thou  noght  so,
                   Let  al  such  Avarice  go,
                   And  tak  thi  part  of  that  thou  hast:
                   I  bidde  noght  that  thou  do  wast,
                   Bot  hold  largesce  in  his  mesure;
                   And  if  thou  se  a  creature,
                   Which  thurgh  poverte  is  falle  in  nede,
                   Yif  him  som  good,  for  this  I  rede    360
                   To  him  that  wol  noght  yiven  here,
                   What  peine  he  schal  have  elleswhere.
                   Ther  is  a  peine  amonges  alle
                   Benethe  in  helle,  which  men  calle
                   The  wofull  peine  of  Tantaly,
                   Of  which  I  schal  thee  redely
                   Devise  hou  men  therinne  stonde.
                   In  helle,  thou  schalt  understonde,
                   Ther  is  a  flod  of  thilke  office,
                   Which  serveth  al  for  Avarice:      370
                   What  man  that  stonde  schal  therinne,
                   He  stant  up  evene  unto  the  chinne;
                   Above  his  hed  also  ther  hongeth
                   A  fruyt,  which  to  that  peine  longeth,
                   And  that  fruit  toucheth  evere  in  on
                   His  overlippe:  and  therupon
                   Swich  thurst  and  hunger  him  assaileth,
                   That  nevere  his  appetit  ne  faileth.
                   Bot  whanne  he  wolde  his  hunger  fede,
                   The  fruit  withdrawth  him  ate  nede,        380
                   And  thogh  he  heve  his  hed  on  hyh,
                   The  fruit  is  evere  aliche  nyh,
                   So  is  the  hunger  wel  the  more:
                   And  also,  thogh  him  thurste  sore
                   And  to  the  water  bowe  a  doun,
                   The  flod  in  such  condicioun
                   Avaleth,  that  his  drinke  areche
                   He  mai  noght.  Lo  nou,  which  a  wreche,
                   That  mete  and  drinke  is  him  so  couth,
                   And  yit  ther  comth  non  in  his  mouth!    390
                   Lich  to  the  peines  of  this  flod
                   Stant  Avarice  in  worldes  good:
                   He  hath  ynowh  and  yit  him  nedeth,
                   For  his  skarsnesse  it  him  forbiedeth,
                   And  evere  his  hunger  after  more
                   Travaileth  him  aliche  sore,
                   So  is  he  peined  overal.
                   Forthi  thi  goodes  forth  withal,
                   Mi  Sone,  loke  thou  despende,
                   Wherof  thou  myht  thiself  amende        400
                   Bothe  hier  and  ek  in  other  place.
                   And  also  if  thou  wolt  pourchace
                   To  be  beloved,  thou  most  use
                   Largesce,  for  if  thou  refuse
                   To  yive  for  thi  loves  sake,
                   It  is  no  reson  that  thou  take
                   Of  love  that  thou  woldest  crave.
                   Forthi,  if  thou  wolt  grace  have,
                   Be  gracious  and  do  largesse,
                   Of  Avarice  and  the  seknesse    410
                   Eschuie  above  alle  other  thing,
                   And  tak  ensample  of  Mide  king
                   And  of  the  flod  of  helle  also,
                   Where  is  ynowh  of  alle  wo.
                   And  thogh  ther  were  no  matiere
                   Bot  only  that  we  finden  hiere,
                   Men  oghten  Avarice  eschuie;
                   For  what  man  thilke  vice  suie,
                   He  get  himself  bot  litel  reste.
                   For  hou  so  that  the  body  reste,        420
                   The  herte  upon  the  gold  travaileth,
                   Whom  many  a  nyhtes  drede  assaileth;
                   For  thogh  he  ligge  abedde  naked,
                   His  herte  is  everemore  awaked,
                   And  dremeth,  as  he  lith  to  slepe,
                   How  besi  that  he  is  to  kepe
                   His  tresor,  that  no  thief  it  stele.
                   Thus  hath  he  bot  a  woful  wele.
                   And  riht  so  in  the  same  wise,
                   If  thou  thiself  wolt  wel  avise,        430
                   Ther  be  lovers  of  suche  ynowe,
                   That  wole  unto  no  reson  bowe.
                   If  so  be  that  thei  come  above,
                   Whan  thei  ben  maistres  of  here  love,
                   And  that  thei  scholden  be  most  glad,
                   With  love  thei  ben  most  bestad,
                   So  fain  thei  wolde  it  holden  al.
                   Here  herte,  here  yhe  is  overal,
                   And  wenen  every  man  be  thief,
                   To  stele  awey  that  hem  is  lief;        440
                   Thus  thurgh  here  oghne  fantasie
                   Thei  fallen  into  Jelousie.
                   Thanne  hath  the  Schip  tobroke  his  cable,
                   With  every  wynd  and  is  muable.
                   Mi  fader,  for  that  ye  nou  telle,
                   I  have  herd  ofte  time  telle
                   Of  Jelousie,  bot  what  it  is
                   Yit  understod  I  nevere  er  this:
                   Wherfore  I  wolde  you  beseche,
                   That  ye  me  wolde  enforme  and  teche        450
                   What  maner  thing  it  mihte  be.
                   Mi  Sone,  that  is  hard  to  me:
                   Bot  natheles,  as  I  have  herd,
                   Now  herkne  and  thou  schalt  ben  ansuerd.
                   Among  the  men  lacke  of  manhode
                   In  Mariage  upon  wifhode
                   Makth  that  a  man  himself  deceiveth,
                   Wherof  it  is  that  he  conceiveth
                   That  ilke  unsely  maladie,
                   The  which  is  cleped  Jelousie:      460
                   Of  which  if  I  the  proprete
                   Schal  telle  after  the  nycete,
                   So  as  it  worcheth  on  a  man,
                   A  Fievere  it  is  cotidian,
                   Which  every  day  wol  come  aboute,
                   Wher  so  a  man  be  inne  or  oute.
                   At  hom  if  that  a  man  wol  wone,
                   This  Fievere  is  thanne  of  comun  wone
                   Most  grevous  in  a  mannes  yhe:
                   For  thanne  he  makth  him  tote  and  pryhe,    470
                   Wher  so  as  evere  his  love  go;
                   Sche  schal  noght  with  hir  litel  too
                   Misteppe,  bot  he  se  it  al.
                   His  yhe  is  walkende  overal;
                   Wher  that  sche  singe  or  that  sche  dance,
                   He  seth  the  leste  contienance,
                   If  sche  loke  on  a  man  aside
                   Or  with  him  roune  at  eny  tyde,
                   Or  that  sche  lawghe,  or  that  sche  loure,
                   His  yhe  is  ther  at  every  houre.        480
                   And  whanne  it  draweth  to  the  nyht,
                   If  sche  thanne  is  withoute  lyht,
                   Anon  is  al  the  game  schent;
                   For  thanne  he  set  his  parlement
                   To  speke  it  whan  he  comth  to  bedde,
                   And  seith,  "If  I  were  now  to  wedde,
                   I  wolde  neveremore  have  wif."
                   And  so  he  torneth  into  strif
                   The  lust  of  loves  duete,
                   And  al  upon  diversete.        490
                   If  sche  be  freissh  and  wel  araied,
                   He  seith  hir  baner  is  displaied
                   To  clepe  in  gestes  fro  the  weie:
                   And  if  sche  be  noght  wel  beseie,
                   And  that  hir  list  noght  to  be  gladd,
                   He  berth  an  hond  that  sche  is  madd
                   And  loveth  noght  hire  housebonde;
                   He  seith  he  mai  wel  understonde,
                   That  if  sche  wolde  his  compaignie,
                   Sche  scholde  thanne  afore  his  ije    500
                   Schewe  al  the  plesir  that  sche  mihte.
                   So  that  be  daie  ne  be  nyhte
                   Sche  not  what  thing  is  for  the  beste,
                   Bot  liveth  out  of  alle  reste;
                   For  what  as  evere  him  liste  sein,
                   Sche  dar  noght  speke  a  word  ayein,
                   Bot  wepth  and  holt  hire  lippes  clos.
                   Sche  mai  wel  wryte,  "Sanz  repos,"
                   The  wif  which  is  to  such  on  maried.
                   Of  alle  wommen  be  he  waried,        510
                   For  with  this  Fievere  of  Jalousie
                   His  echedaies  fantasie
                   Of  sorghe  is  evere  aliche  grene,
                   So  that  ther  is  no  love  sene,
                   Whil  that  him  list  at  hom  abyde.
                   And  whan  so  is  he  wol  out  ryde,
                   Thanne  hath  he  redi  his  aspie
                   Abidinge  in  hir  compaignie,
                   A  janglere,  an  evel  mouthed  oon,
                   That  sche  ne  mai  nowhider  gon,    520
                   Ne  speke  a  word,  ne  ones  loke,
                   That  he  ne  wol  it  wende  and  croke
                   And  torne  after  his  oghne  entente,
                   Thogh  sche  nothing  bot  honour  mente.
                   Whan  that  the  lord  comth  hom  ayein,
                   The  janglere  moste  somwhat  sein;
                   So  what  withoute  and  what  withinne,
                   This  Fievere  is  evere  to  beginne,
                   For  where  he  comth  he  can  noght  ende,
                   Til  deth  of  him  have  mad  an  ende.    530
                   For  thogh  so  be  that  he  ne  hiere
                   Ne  se  ne  wite  in  no  manere
                   Bot  al  honour  and  wommanhiede,
                   Therof  the  Jelous  takth  non  hiede,
                   Bot  as  a  man  to  love  unkinde,
                   He  cast  his  staf,  as  doth  the  blinde,
                   And  fint  defaulte  where  is  non;
                   As  who  so  dremeth  on  a  Ston
                   Hou  he  is  leid,  and  groneth  ofte,
                   Whan  he  lith  on  his  pilwes  softe.    540
                   So  is  ther  noght  bot  strif  and  cheste;
                   Whan  love  scholde  make  his  feste,
                   It  is  gret  thing  if  he  hir  kisse:
                   Thus  hath  sche  lost  the  nyhtes  blisse,
                   For  at  such  time  he  gruccheth  evere
                   And  berth  on  hond  ther  is  a  levere,
                   And  that  sche  wolde  an  other  were
                   In  stede  of  him  abedde  there;
                   And  with  tho  wordes  and  with  mo
                   Of  Jelousie,  he  torneth  fro    550
                   And  lith  upon  his  other  side,
                   And  sche  with  that  drawth  hire  aside,
                   And  ther  sche  wepeth  al  the  nyht.
                   Ha,  to  what  peine  sche  is  dyht,
                   That  in  hire  youthe  hath  so  beset
                   The  bond  which  mai  noght  ben  unknet!
                   I  wot  the  time  is  ofte  cursed,
                   That  evere  was  the  gold  unpursed,
                   The  which  was  leid  upon  the  bok,
                   Whan  that  alle  othre  sche  forsok      560
                   For  love  of  him;  bot  al  to  late
                   Sche  pleigneth,  for  as  thanne  algate
                   Sche  mot  forbere  and  to  him  bowe,
                   Thogh  he  ne  wole  it  noght  allowe.
                   For  man  is  lord  of  thilke  feire,
                   So  mai  the  womman  bot  empeire,
                   If  sche  speke  oght  ayein  his  wille;
                   And  thus  sche  berth  hir  peine  stille.
                   Bot  if  this  Fievere  a  womman  take,
                   Sche  schal  be  wel  mor  harde  schake;      570
                   For  thogh  sche  bothe  se  and  hiere,
                   And  finde  that  ther  is  matiere,
                   Sche  dar  bot  to  hirselve  pleine,
                   And  thus  sche  suffreth  double  peine.
                   Lo  thus,  mi  Sone,  as  I  have  write,
                   Thou  miht  of  Jelousie  wite
                   His  fievere  and  his  condicion,
                   Which  is  full  of  suspecion.
                   Bot  wherof  that  this  fievere  groweth,
                   Who  so  these  olde  bokes  troweth,      580
                   Ther  mai  he  finden  hou  it  is:
                   For  thei  ous  teche  and  telle  this,
                   Hou  that  this  fievere  of  Jelousie
                   Somdel  it  groweth  of  sotie
                   Of  love,  and  somdiel  of  untrust.
                   For  as  a  sek  man  lest  his  lust,
                   And  whan  he  may  no  savour  gete,
                   He  hateth  thanne  his  oughne  mete,
                   Riht  so  this  fieverous  maladie,
                   Which  caused  is  of  fantasie,        590
                   Makth  the  Jelous  in  fieble  plit
                   To  lese  of  love  his  appetit
                   Thurgh  feigned  enformacion
                   Of  his  ymaginacion.
                   Bot  finali  to  taken  hiede,
                   Men  mai  wel  make  a  liklihiede
                   Betwen  him  which  is  averous
                   Of  gold  and  him  that  is  jelous
                   Of  love,  for  in  on  degre
                   Thei  stonde  bothe,  as  semeth  me.      600
                   That  oon  wolde  have  his  bagges  stille,
                   And  noght  departen  with  his  wille,
                   And  dar  noght  for  the  thieves  slepe,
                   So  fain  he  wolde  his  tresor  kepe;
                   That  other  mai  noght  wel  be  glad,
                   For  he  is  evere  more  adrad
                   Of  these  lovers  that  gon  aboute,
                   In  aunter  if  thei  putte  him  oute.
                   So  have  thei  bothe  litel  joye
                   As  wel  of  love  as  of  monoie.        610
                   Now  hast  thou,  Sone,  at  my  techinge
                   Of  Jelousie  a  knowlechinge,
                   That  thou  myht  understonde  this,
                   Fro  whenne  he  comth  and  what  he  is,
                   And  ek  to  whom  that  he  is  lik.
                   Be  war  forthi  thou  be  noght  sik
                   Of  thilke  fievere  as  I  have  spoke,
                   For  it  wol  in  himself  be  wroke.
                   For  love  hateth  nothing  more,
                   As  men  mai  finde  be  the  lore        620
                   Of  hem  that  whilom  were  wise,
                   Hou  that  thei  spieke  in  many  wise.
                   Mi  fader,  soth  is  that  ye  sein.
                   Bot  forto  loke  therayein,
                   Befor  this  time  hou  it  is  falle,
                   Wherof  ther  mihte  ensample  falle
                   To  suche  men  as  be  jelous
                   In  what  manere  it  is  grevous,
                   Riht  fain  I  wolde  ensample  hiere.
                   My  goode  Sone,  at  thi  preiere      630
                   Of  suche  ensamples  as  I  finde,
                   So  as  thei  comen  nou  to  mynde
                   Upon  this  point,  of  time  gon
                   I  thenke  forto  tellen  on.
                   Ovide  wrot  of  manye  thinges,
                   Among  the  whiche  in  his  wrytinges
                   He  tolde  a  tale  in  Poesie,
                   Which  toucheth  unto  Jelousie,
                   Upon  a  certein  cas  of  love.
                   Among  the  goddes  alle  above    640
                   It  fell  at  thilke  time  thus:
                   The  god  of  fyr,  which  Vulcanus
                   Is  hote,  and  hath  a  craft  forthwith
                   Assigned,  forto  be  the  Smith
                   Of  Jupiter,  and  his  figure
                   Bothe  of  visage  and  of  stature
                   Is  lothly  and  malgracious,
                   Bot  yit  he  hath  withinne  his  hous
                   As  for  the  likynge  of  his  lif
                   The  faire  Venus  to  his  wif.    650
                   Bot  Mars,  which  of  batailles  is
                   The  god,  an  yhe  hadde  unto  this:
                   As  he  which  was  chivalerous,
                   It  fell  him  to  ben  amerous,
                   And  thoghte  it  was  a  gret  pite
                   To  se  so  lusti  on  as  sche
                   Be  coupled  with  so  lourde  a  wiht:
                   So  that  his  peine  day  and  nyht
                   He  dede,  if  he  hire  winne  myhte;
                   And  sche,  which  hadde  a  good  insihte    660
                   Toward  so  noble  a  knyhtli  lord,
                   In  love  fell  of  his  acord.
                   Ther  lacketh  noght  bot  time  and  place,
                   That  he  nys  siker  of  hire  grace:
                   Bot  whan  tuo  hertes  falle  in  on,
                   So  wys  await  was  nevere  non,
                   That  at  som  time  thei  ne  mete;
                   And  thus  this  faire  lusti  swete
                   With  Mars  hath  ofte  compaignie.
                   Bot  thilke  unkynde  Jelousie,        670
                   Which  everemor  the  herte  opposeth,
                   Makth  Vulcanus  that  he  supposeth
                   That  it  is  noght  wel  overal,
                   And  to  himself  he  seide,  he  schal
                   Aspie  betre,  if  that  he  may;
                   And  so  it  fell  upon  a  day,
                   That  he  this  thing  so  slyhli  ledde,
                   He  fond  hem  bothe  tuo  abedde
                   Al  warm,  echon  with  other  naked.
                   And  he  with  craft  al  redy  maked        680
                   Of  stronge  chenes  hath  hem  bounde,
                   As  he  togedre  hem  hadde  founde,
                   And  lefte  hem  bothe  ligge  so,
                   And  gan  to  clepe  and  crie  tho
                   Unto  the  goddes  al  aboute;
                   And  thei  assembled  in  a  route
                   Come  alle  at  ones  forto  se.
                   Bot  none  amendes  hadde  he,
                   Bot  was  rebuked  hiere  and  there
                   Of  hem  that  loves  frendes  were;        690
                   And  seiden  that  he  was  to  blame,
                   For  if  ther  fell  him  eny  schame,
                   It  was  thurgh  his  misgovernance:
                   And  thus  he  loste  contienance,
                   This  god,  and  let  his  cause  falle;
                   And  thei  to  skorne  him  lowhen  alle,
                   And  losen  Mars  out  of  hise  bondes.
                   Wherof  these  erthli  housebondes
                   For  evere  myhte  ensample  take,
                   If  such  a  chaunce  hem  overtake:        700
                   For  Vulcanus  his  wif  bewreide,
                   The  blame  upon  himself  he  leide,
                   Wherof  his  schame  was  the  more;
                   Which  oghte  forto  ben  a  lore
                   For  every  man  that  liveth  hiere,
                   To  reulen  him  in  this  matiere.
                   Thogh  such  an  happ  of  love  asterte,
                   Yit  scholde  he  noght  apointe  his  herte
                   With  Jelousie  of  that  is  wroght,
                   Bot  feigne,  as  thogh  he  wiste  it  noght:    710
                   For  if  he  lete  it  overpasse,
                   The  sclaundre  schal  be  wel  the  lasse,
                   And  he  the  more  in  ese  stonde.
                   For  this  thou  myht  wel  understonde,
                   That  where  a  man  schal  nedes  lese,
                   The  leste  harm  is  forto  chese.
                   Bot  Jelousie  of  his  untrist
                   Makth  that  full  many  an  harm  arist,
                   Which  elles  scholde  noght  arise;
                   And  if  a  man  him  wolde  avise        720
                   Of  that  befell  to  Vulcanus,
                   Him  oghte  of  reson  thenke  thus,
                   That  sithe  a  god  therof  was  schamed,
                   Wel  scholde  an  erthli  man  be  blamed
                   To  take  upon  him  such  a  vice.
                   Forthi,  my  Sone,  in  thin  office
                   Be  war  that  thou  be  noght  jelous,
                   Which  ofte  time  hath  schent  the  hous.
                   Mi  fader,  this  ensample  is  hard,
                   Hou  such  thing  to  the  heveneward      730
                   Among  the  goddes  myhte  falle:
                   For  ther  is  bot  o  god  of  alle,
                   Which  is  the  lord  of  hevene  and  helle.
                   Bot  if  it  like  you  to  telle
                   Hou  suche  goddes  come  aplace,
                   Ye  mihten  mochel  thonk  pourchace,
                   For  I  schal  be  wel  tawht  withal.
                   Mi  Sone,  it  is  thus  overal
                   With  hem  that  stonden  misbelieved,
                   That  suche  goddes  ben  believed:        740
                   In  sondri  place  sondri  wise
                   Amonges  hem  whiche  are  unwise
                   Ther  is  betaken  of  credence;
                   Wherof  that  I  the  difference
                   In  the  manere  as  it  is  write
                   Schal  do  the  pleinly  forto  wite.
                   Er  Crist  was  bore  among  ous  hiere,
                   Of  the  believes  that  tho  were
                   In  foure  formes  thus  it  was.
                   Thei  of  Caldee  as  in  this  cas      750
                   Hadde  a  believe  be  hemselve,
                   Which  stod  upon  the  signes  tuelve,
                   Forth  ek  with  the  Planetes  sevene,
                   Whiche  as  thei  sihe  upon  the  hevene.
                   Of  sondri  constellacion
                   In  here  ymaginacion
                   With  sondri  kerf  and  pourtreture
                   Thei  made  of  goddes  the  figure.
                   In  thelementz  and  ek  also
                   Thei  hadden  a  believe  tho;              760
                   And  al  was  that  unresonable:
                   For  thelementz  ben  servicable
                   To  man,  and  ofte  of  Accidence,
                   As  men  mai  se  thexperience,
                   Thei  ben  corrupt  be  sondri  weie;
                   So  mai  no  mannes  reson  seie
                   That  thei  ben  god  in  eny  wise.
                   And  ek,  if  men  hem  wel  avise,
                   The  Sonne  and  Mone  eclipse  bothe,
                   That  be  hem  lieve  or  be  hem  lothe,        770
                   Thei  soffre;  and  what  thing  is  passible
                   To  ben  a  god  is  impossible.
                   These  elementz  ben  creatures,
                   So  ben  these  hevenly  figures,
                   Wherof  mai  wel  be  justefied
                   That  thei  mai  noght  be  deified:
                   And  who  that  takth  awey  thonour
                   Which  due  is  to  the  creatour,
                   And  yifth  it  to  the  creature,
                   He  doth  to  gret  a  forsfaiture.    780
                   Bot  of  Caldee  natheles
                   Upon  this  feith,  thogh  it  be  les,
                   Thei  holde  affermed  the  creance;
                   So  that  of  helle  the  penance,
                   As  folk  which  stant  out  of  believe,
                   They  schull  receive,  as  we  believe.
                   Of  the  Caldeus  lo  in  this  wise
                   Stant  the  believe  out  of  assisse:
                   Bot  in  Egipte  worst  of  alle
                   The  feith  is  fals,  hou  so  it  falle;      790
                   For  thei  diverse  bestes  there
                   Honoure,  as  thogh  thei  goddes  were:
                   And  natheles  yit  forth  withal
                   Thre  goddes  most  in  special
                   Thei  have,  forth  with  a  goddesse,
                   In  whom  is  al  here  sikernesse.
                   Tho  goddes  be  yit  cleped  thus,
                   Orus,  Typhon  and  Isirus:
                   Thei  were  brethren  alle  thre,
                   And  the  goddesse  in  hir  degre      800
                   Here  Soster  was  and  Ysis  hyhte,
                   Whom  Isirus  forlai  be  nyhte
                   And  hield  hire  after  as  his  wif.
                   So  it  befell  that  upon  strif
                   Typhon  hath  Isre  his  brother  slain,
                   Which  hadde  a  child  to  Sone  Orayn,
                   And  he  his  fader  deth  to  herte
                   So  tok,  that  it  mai  noght  asterte
                   That  he  Typhon  after  ne  slowh,
                   Whan  he  was  ripe  of  age  ynowh.    810
                   Bot  yit  thegipcienes  trowe
                   For  al  this  errour,  which  thei  knowe,
                   That  these  brethren  ben  of  myht
                   To  sette  and  kepe  Egipte  upriht,
                   And  overthrowe,  if  that  hem  like.
                   Bot  Ysis,  as  seith  the  Cronique,
                   Fro  Grece  into  Egipte  cam,
                   And  sche  thanne  upon  honde  nam
                   To  teche  hem  forto  sowe  and  eere,
                   Which  noman  knew  tofore  there.    820
                   And  whan  thegipcienes  syhe
                   The  fieldes  fulle  afore  here  yhe,
                   And  that  the  lond  began  to  greine,
                   Which  whilom  hadde  be  bareigne,-
                   For  therthe  bar  after  the  kinde
                   His  due  charge,-  this  I  finde,
                   That  sche  of  berthe  the  goddesse
                   Is  cleped,  so  that  in  destresse
                   The  wommen  there  upon  childinge
                   To  hire  clepe,  and  here  offringe      830
                   Thei  beren,  whan  that  thei  ben  lyhte.
                   Lo,  hou  Egipte  al  out  of  syhte
                   Fro  resoun  stant  in  misbelieve
                   For  lacke  of  lore,  as  I  believe.
                   Among  the  Greks,  out  of  the  weie
                   As  thei  that  reson  putte  aweie,
                   Ther  was,  as  the  Cronique  seith,
                   Of  misbelieve  an  other  feith,
                   That  thei  here  goddes  and  goddesses,
                   As  who  seith,  token  al  to  gesses      840
                   Of  suche  as  weren  full  of  vice,
                   To  whom  thei  made  here  sacrifice.
                   The  hihe  god,  so  as  thei  seide,
                   To  whom  thei  most  worschipe  leide,
                   Saturnus  hihte,  and  king  of  Crete
                   He  hadde  be;  bot  of  his  sete
                   He  was  put  doun,  as  he  which  stod
                   In  frenesie,  and  was  so  wod,
                   That  fro  his  wif,  which  Rea  hihte,
                   Hise  oghne  children  he  to  plihte,    850
                   And  eet  hem  of  his  comun  wone.
                   Bot  Jupiter,  which  was  his  Sone
                   And  of  full  age,  his  fader  bond
                   And  kutte  of  with  his  oghne  hond
                   Hise  genitals,  whiche  als  so  faste
                   Into  the  depe  See  he  caste;
                   Wherof  the  Greks  afferme  and  seie,
                   Thus  whan  thei  were  caste  aweie,
                   Cam  Venus  forth  be  weie  of  kinde.
                   And  of  Saturne  also  I  finde    860
                   How  afterward  into  an  yle
                   This  Jupiter  him  dede  exile,
                   Wher  that  he  stod  in  gret  meschief.
                   Lo,  which  a  god  thei  maden  chief!
                   And  sithen  that  such  on  was  he,
                   Which  stod  most  hihe  in  his  degre
                   Among  the  goddes,  thou  miht  knowe,
                   These  othre,  that  ben  more  lowe,
                   Ben  litel  worth,  as  it  is  founde.
                   For  Jupiter  was  the  secounde,      870
                   Which  Juno  hadde  unto  his  wif;
                   And  yit  a  lechour  al  his  lif
                   He  was,  and  in  avouterie
                   He  wroghte  many  a  tricherie;
                   And  for  he  was  so  full  of  vices,
                   Thei  cleped  him  god  of  delices:
                   Of  whom,  if  thou  wolt  more  wite,
                   Ovide  the  Poete  hath  write.
                   Bot  yit  here  Sterres  bothe  tuo,
                   Saturne  and  Jupiter  also,        880
                   Thei  have,  althogh  thei  be  to  blame,
                   Attitled  to  here  oghne  name.
                   Mars  was  an  other  in  that  lawe,
                   The  which  in  Dace  was  forthdrawe,
                   Of  whom  the  clerk  Vegecius
                   Wrot  in  his  bok,  and  tolde  thus,
                   Hou  he  into  Ytaile  cam,
                   And  such  fortune  ther  he  nam
                   That  he  a  Maiden  hath  oppressed,
                   Which  in  hire  ordre  was  professed,        890
                   As  sche  which  was  the  Prioresse
                   In  Vestes  temple  the  goddesse,
                   So  was  sche  wel  the  mor  to  blame.
                   Dame  Ylia  this  ladi  name
                   Men  clepe,  and  ek  sche  was  also
                   The  kinges  dowhter  that  was  tho,
                   Which  Mynitor  be  name  hihte.
                   So  that  ayein  the  lawes  ryhte
                   Mars  thilke  time  upon  hire  that
                   Remus  and  Romulus  begat,    900
                   Whiche  after,  whan  thei  come  in  Age,
                   Of  knihthode  and  of  vassellage
                   Ytaile  al  hol  thei  overcome
                   And  foundeden  the  grete  Rome;
                   In  Armes  and  of  such  emprise
                   Thei  weren,  that  in  thilke  wise
                   Here  fader  Mars  for  the  mervaile
                   The  god  was  cleped  of  bataille.
                   Thei  were  his  children  bothe  tuo,
                   Thurgh  hem  he  tok  his  name  so,    910
                   Ther  was  non  other  cause  why:
                   And  yit  a  Sterre  upon  the  Sky
                   He  hath  unto  his  name  applied,
                   In  which  that  he  is  signified.
                   An  other  god  thei  hadden  eke,
                   To  whom  for  conseil  thei  beseke,
                   The  which  was  brother  to  Venus,
                   Appollo  men  him  clepe  thus.
                   He  was  an  Hunte  upon  the  helles,
                   Ther  was  with  him  no  vertu  elles,    920
                   Wherof  that  enye  bokes  karpe,
                   Bot  only  that  he  couthe  harpe;
                   Which  whanne  he  walked  over  londe,
                   Fulofte  time  he  tok  on  honde,
                   To  gete  him  with  his  sustienance,
                   For  lacke  of  other  pourveance.
                   And  otherwhile  of  his  falshede
                   He  feignede  him  to  conne  arede
                   Of  thing  which  after  scholde  falle;
                   Wherof  among  hise  sleyhtes  alle        930
                   He  hath  the  lewed  folk  deceived,
                   So  that  the  betre  he  was  received.
                   Lo  now,  thurgh  what  creacion
                   He  hath  deificacion,
                   And  cleped  is  the  god  of  wit
                   To  suche  as  be  the  foles  yit.
                   An  other  god,  to  whom  thei  soghte,
                   Mercurie  hihte,  and  him  ne  roghte
                   What  thing  he  stal,  ne  whom  he  slowh.
                   Of  Sorcerie  he  couthe  ynowh,        940
                   That  whanne  he  wolde  himself  transforme,
                   Fulofte  time  he  tok  the  forme
                   Of  womman  and  his  oghne  lefte;
                   So  dede  he  wel  the  more  thefte.
                   A  gret  spekere  in  alle  thinges
                   He  was  also,  and  of  lesinges
                   An  Auctour,  that  men  wiste  non
                   An  other  such  as  he  was  on.
                   And  yit  thei  maden  of  this  thief
                   A  god,  which  was  unto  hem  lief,        950
                   And  clepede  him  in  tho  believes
                   The  god  of  Marchantz  and  of  thieves.
                   Bot  yit  a  sterre  upon  the  hevene
                   He  hath  of  the  planetes  sevene.
                   But  Vulcanus,  of  whom  I  spak,
                   He  hadde  a  courbe  upon  the  bak,
                   And  therto  he  was  hepehalt:
                   Of  whom  thou  understonde  schalt,
                   He  was  a  schrewe  in  al  his  youthe,
                   And  he  non  other  vertu  couthe      960
                   Of  craft  to  helpe  himselve  with,
                   Bot  only  that  he  was  a  Smith
                   With  Jupiter,  which  in  his  forge
                   Diverse  thinges  made  him  forge;
                   So  wot  I  noght  for  what  desir
                   Thei  clepen  him  the  god  of  fyr.
                   King  of  Cizile  Ypolitus
                   A  Sone  hadde,  and  Eolus
                   He  hihte,  and  of  his  fader  grant
                   He  hield  be  weie  of  covenant        970
                   The  governance  of  every  yle
                   Which  was  longende  unto  Cizile,
                   Of  hem  that  fro  the  lond  forein
                   Leie  open  to  the  wynd  al  plein.
                   And  fro  thilke  iles  to  the  londe
                   Fulofte  cam  the  wynd  to  honde:
                   After  the  name  of  him  forthi
                   The  wyndes  cleped  Eoli
                   Tho  were,  and  he  the  god  of  wynd.
                   Lo  nou,  hou  this  believe  is  blynd!        980
                   The  king  of  Crete  Jupiter,
                   The  same  which  I  spak  of  er,
                   Unto  his  brother,  which  Neptune
                   Was  hote,  it  list  him  to  comune
                   Part  of  his  good,  so  that  be  Schipe
                   He  mad  him  strong  of  the  lordschipe
                   Of  al  the  See  in  tho  parties;
                   Wher  that  he  wroghte  his  tyrannyes,
                   And  the  strange  yles  al  aboute
                   He  wan,  that  every  man  hath  doute    990
                   Upon  his  marche  forto  saile;
                   For  he  anon  hem  wolde  assaile
                   And  robbe  what  thing  that  thei  ladden,
                   His  sauf  conduit  bot  if  thei  hadden.
                   Wherof  the  comun  vois  aros
                   In  every  lond,  that  such  a  los
                   He  cawhte,  al  nere  it  worth  a  stre,
                   That  he  was  cleped  of  the  See
                   The  god  be  name,  and  yit  he  is
                   With  hem  that  so  believe  amis.    1000
                   This  Neptune  ek  was  thilke  also,
                   Which  was  the  ferste  foundour  tho
                   Of  noble  Troie,  and  he  forthi
                   Was  wel  the  more  lete  by.
                   The  loresman  of  the  Schepherdes,
                   And  ek  of  hem  that  ben  netherdes,
                   Was  of  Archade  and  hihte  Pan:
                   Of  whom  hath  spoke  many  a  man;
                   For  in  the  wode  of  Nonarcigne,
                   Enclosed  with  the  tres  of  Pigne,      1010
                   And  on  the  Mont  of  Parasie
                   He  hadde  of  bestes  the  baillie,
                   And  ek  benethe  in  the  valleie,
                   Wher  thilke  rivere,  as  men  seie,
                   Which  Ladon  hihte,  made  his  cours,
                   He  was  the  chief  of  governours
                   Of  hem  that  kepten  tame  bestes,
                   Wherof  thei  maken  yit  the  festes
                   In  the  Cite  Stinfalides.
                   And  forth  withal  yit  natheles      1020
                   He  tawhte  men  the  forthdrawinge
                   Of  bestaile,  and  ek  the  makinge
                   Of  Oxen,  and  of  hors  the  same,
                   Hou  men  hem  scholde  ryde  and  tame:
                   Of  foules  ek,  so  as  we  finde,
                   Ful  many  a  soubtiel  craft  of  kinde
                   He  fond,  which  noman  knew  tofore.
                   Men  dede  him  worschipe  ek  therfore,
                   That  he  the  ferste  in  thilke  lond
                   Was  which  the  melodie  fond      1030
                   Of  Riedes,  whan  thei  weren  ripe,
                   With  double  pipes  forto  pipe;
                   Therof  he  yaf  the  ferste  lore,
                   Til  afterward  men  couthe  more.
                   To  every  craft  for  mannes  helpe
                   He  hadde  a  redi  wit  to  helpe
                   Thurgh  naturel  experience:
                   And  thus  the  nyce  reverence
                   Of  foles,  whan  that  he  was  ded,
                   The  fot  hath  torned  to  the  hed,        1040
                   And  clepen  him  god  of  nature,
                   For  so  thei  maden  his  figure.
                   An  other  god,  so  as  thei  fiele,
                   Which  Jupiter  upon  Samele
                   Begat  in  his  avouterie,
                   Whom,  forto  hide  his  lecherie,
                   That  non  therof  schal  take  kepe,
                   In  a  Montaigne  forto  kepe,
                   Which  Dyon  hihte  and  was  in  Ynde,
                   He  sende,  in  bokes  as  I  finde:    1050
                   And  he  be  name  Bachus  hihte,
                   Which  afterward,  whan  that  he  mihte,
                   A  wastour  was,  and  al  his  rente
                   In  wyn  and  bordel  he  despente.
                   Bot  yit,  al  were  he  wonder  badde,
                   Among  the  Greks  a  name  he  hadde;
                   Thei  cleped  him  the  god  of  wyn,
                   And  thus  a  glotoun  was  dyvyn.
                   Ther  was  yit  Esculapius
                   A  godd  in  thilke  time  as  thus.    1060
                   His  craft  stod  upon  Surgerie,
                   Bot  for  the  lust  of  lecherie,
                   That  he  to  Daires  dowhter  drowh,
                   It  felle  that  Jupiter  him  slowh:
                   And  yit  thei  made  him  noght  forthi
                   A  god,  and  was  no  cause  why.
                   In  Rome  he  was  long  time  also
                   A  god  among  the  Romeins  tho;
                   For,  as  he  seide,  of  his  presence
                   Ther  was  destruid  a  pestilence,        1070
                   Whan  thei  to  thyle  of  Delphos  wente,
                   And  that  Appollo  with  hem  sente
                   This  Esculapius  his  Sone,
                   Among  the  Romeins  forto  wone.
                   And  there  he  duelte  for  a  while,
                   Til  afterward  into  that  yle,
                   Fro  whenne  he  cam,  ayein  he  torneth,
                   Where  al  his  lyf  that  he  sojorneth
                   Among  the  Greks,  til  that  he  deide.
                   And  thei  upon  him  thanne  leide    1080
                   His  name,  and  god  of  medicine
                   He  hatte  after  that  ilke  line.
                   An  other  god  of  Hercules
                   Thei  made,  which  was  natheles
                   A  man,  bot  that  he  was  so  strong,
                   In  al  this  world  that  brod  and  long
                   So  myhti  was  noman  as  he.
                   Merveiles  tuelve  in  his  degre,
                   As  it  was  couth  in  sondri  londes,
                   He  dede  with  hise  oghne  hondes    1090
                   Ayein  geantz  and  Monstres  bothe,
                   The  whiche  horrible  were  and  lothe,
                   Bot  he  with  strengthe  hem  overcam:
                   Wherof  so  gret  a  pris  he  nam,
                   That  thei  him  clepe  amonges  alle
                   The  god  of  strengthe,  and  to  him  calle.
                   And  yit  ther  is  no  reson  inne,
                   For  he  a  man  was  full  of  sinne,
                   Which  proved  was  upon  his  ende,
                   For  in  a  rage  himself  he  brende;      1100
                   And  such  a  cruel  mannes  dede
                   Acordeth  nothing  with  godhede.
                   Thei  hadde  of  goddes  yit  an  other,
                   Which  Pluto  hihte,  and  was  the  brother
                   Of  Jupiter,  and  he  fro  youthe
                   With  every  word  which  cam  to  mouthe,
                   Of  eny  thing  whan  he  was  wroth,
                   He  wolde  swere  his  commun  oth,
                   Be  Lethen  and  be  Flegeton,
                   Be  Cochitum  and  Acheron,    1110
                   The  whiche,  after  the  bokes  telle,
                   Ben  the  chief  flodes  of  the  helle:
                   Be  Segne  and  Stige  he  swor  also,
                   That  ben  the  depe  Pettes  tuo
                   Of  helle  the  most  principal.
                   Pluto  these  othes  overal
                   Swor  of  his  commun  custummance,
                   Til  it  befell  upon  a  chance,
                   That  he  for  Jupiteres  sake
                   Unto  the  goddes  let  do  make    1120
                   A  sacrifice,  and  for  that  dede
                   On  of  the  pettes  for  his  mede
                   In  helle,  of  which  I  spak  of  er,
                   Was  granted  him;  and  thus  he  ther
                   Upon  the  fortune  of  this  thing
                   The  name  tok  of  helle  king.
                   Lo,  these  goddes  and  wel  mo
                   Among  the  Greks  thei  hadden  tho,
                   And  of  goddesses  manyon,
                   Whos  names  thou  schalt  hiere  anon,        1130
                   And  in  what  wise  thei  deceiven
                   The  foles  whiche  here  feith  receiven.
                   So  as  Saturne  is  soverein
                   Of  false  goddes,  as  thei  sein,
                   So  is  Sibeles  of  goddesses
                   The  Moder,  whom  withoute  gesses
                   The  folk  Payene  honoure  and  serve,
                   As  thei  the  whiche  hire  lawe  observe.
                   Bot  forto  knowen  upon  this
                   Fro  when  sche  cam  and  what  sche  is,      1140
                   Bethincia  the  contre  hihte,
                   Wher  sche  cam  ferst  to  mannes  sihte;
                   And  after  was  Saturnes  wif,
                   Be  whom  thre  children  in  hire  lif
                   Sche  bar,  and  thei  were  cleped  tho
                   Juno,  Neptunus  and  Pluto,
                   The  whiche  of  nyce  fantasie
                   The  poeple  wolde  deifie.
                   And  for  hire  children  were  so,
                   Sibeles  thanne  was  also      1150
                   Mad  a  goddesse,  and  thei  hire  calle
                   The  moder  of  the  goddes  alle.
                   So  was  that  name  bore  forth,
                   And  yit  the  cause  is  litel  worth.
                   A  vois  unto  Saturne  tolde
                   Hou  that  his  oghne  Sone  him  scholde
                   Out  of  his  regne  putte  aweie;
                   And  he  be  cause  of  thilke  weie,
                   That  him  was  schape  such  a  fate,
                   Sibele  his  wif  began  to  hate                1160
                   And  ek  hire  progenie  bothe.
                   And  thus,  whil  that  thei  were  wrothe,
                   Be  Philerem  upon  a  dai
                   In  his  avouterie  he  lai,
                   On  whom  he  Jupiter  begat;
                   And  thilke  child  was  after  that
                   Which  wroghte  al  that  was  prophecied,
                   As  it  tofore  is  specefied:
                   So  that  whan  Jupiter  of  Crete
                   Was  king,  a  wif  unto  him  mete      1170
                   The  Dowhter  of  Sibele  he  tok,
                   And  that  was  Juno,  seith  the  bok.
                   Of  his  deificacion
                   After  the  false  oppinion,
                   That  have  I  told,  so  as  thei  meene;
                   And  for  this  Juno  was  the  queene
                   Of  Jupiter  and  Soster  eke,
                   The  foles  unto  hire  sieke,
                   And  sein  that  sche  is  the  goddesse
                   Of  Regnes  bothe  and  of  richesse:      1180
                   And  ek  sche,  as  thei  understonde,
                   The  water  Nimphes  hath  in  honde
                   To  leden  at  hire  oghne  heste;
                   And  whan  hir  list  the  Sky  tempeste,
                   The  reinbowe  is  hir  Messager.
                   Lo,  which  a  misbelieve  is  hier!
                   That  sche  goddesse  is  of  the  Sky
                   I  wot  non  other  cause  why.
                   An  other  goddesse  is  Minerve,
                   To  whom  the  Greks  obeie  and  serve:        1190
                   And  sche  was  nyh  the  grete  lay
                   Of  Triton  founde,  wher  sche  lay
                   A  child  forcast,  bot  what  sche  was
                   Ther  knew  noman  the  sothe  cas.
                   Bot  in  Aufrique  sche  was  leid
                   In  the  manere  as  I  have  seid,
                   And  caried  fro  that  ilke  place
                   Into  an  Yle  fer  in  Trace,
                   The  which  Palene  thanne  hihte,
                   Wher  a  Norrice  hir  kepte  and  dihte.      1200
                   And  after,  for  sche  was  so  wys
                   That  sche  fond  ferst  in  hire  avis
                   The  cloth  makinge  of  wolle  and  lyn,
                   Men  seiden  that  sche  was  divin,
                   And  the  goddesse  of  Sapience
                   Thei  clepen  hire  in  that  credence.
                   Of  the  goddesse  which  Pallas
                   Is  cleped  sondri  speche  was.
                   On  seith  hire  fader  was  Pallant,
                   Which  in  his  time  was  geant,        1210
                   A  cruel  man,  a  bataillous:
                   An  other  seith  hou  in  his  hous
                   Sche  was  the  cause  why  he  deide.
                   And  of  this  Pallas  some  ek  seide
                   That  sche  was  Martes  wif;  and  so
                   Among  the  men  that  weren  tho
                   Of  misbelieve  in  the  riote
                   The  goddesse  of  batailles  hote
                   She  was,  and  yit  sche  berth  the  name.
                   Now  loke,  hou  they  be  forto  blame.        1220
                   Saturnus  after  his  exil
                   Fro  Crete  cam  in  gret  peril
                   Into  the  londes  of  Ytaile,
                   And  ther  he  dede  gret  mervaile,
                   Wherof  his  name  duelleth  yit.
                   For  he  fond  of  his  oghne  wit
                   The  ferste  craft  of  plowh  tilinge,
                   Of  Eringe  and  of  corn  sowinge,
                   And  how  men  scholden  sette  vines
                   And  of  the  grapes  make  wynes;      1230
                   Al  this  he  tawhte,  and  it  fell  so,
                   His  wif,  the  which  cam  with  him  tho,
                   Was  cleped  Cereres  be  name,
                   And  for  sche  tawhte  also  the  same,
                   And  was  his  wif  that  ilke  throwe,
                   As  it  was  to  the  poeple  knowe,
                   Thei  made  of  Ceres  a  goddesse,
                   In  whom  here  tilthe  yit  thei  blesse,
                   And  sein  that  Tricolonius
                   Hire  Sone  goth  amonges  ous      1240
                   And  makth  the  corn  good  chep  or  dere,
                   Riht  as  hire  list  fro  yer  to  yeere;
                   So  that  this  wif  be  cause  of  this
                   Goddesse  of  Cornes  cleped  is.
                   King  Jupiter,  which  his  likinge
                   Whilom  fulfelde  in  alle  thinge,
                   So  priveliche  aboute  he  ladde
                   His  lust,  that  he  his  wille  hadde
                   Of  Latona,  and  on  hire  that
                   Diane  his  dowhter  he  begat      1250
                   Unknowen  of  his  wif  Juno.
                   And  afterward  sche  knew  it  so,
                   That  Latona  for  drede  fledde
                   Into  an  Ile,  wher  sche  hedde
                   Hire  wombe,  which  of  childe  aros.
                   Thilke  yle  cleped  was  Delos;
                   In  which  Diana  was  forthbroght,
                   And  kept  so  that  hire  lacketh  noght.
                   And  after,  whan  sche  was  of  Age,
                   Sche  tok  non  hiede  of  mariage,    1260
                   Bot  out  of  mannes  compaignie
                   Sche  tok  hire  al  to  venerie
                   In  forest  and  in  wildernesse
                   For  ther  was  al  hire  besinesse
                   Be  daie  and  ek  be  nyhtes  tyde
                   With  arwes  brode  under  the  side
                   And  bowe  in  honde,  of  which  sche  slowh
                   And  tok  al  that  hir  liste  ynowh
                   Of  bestes  whiche  ben  chacable:
                   Wherof  the  Cronique  of  this  fable    1270
                   Seith  that  the  gentils  most  of  alle
                   Worschipen  hire  and  to  hire  calle,
                   And  the  goddesse  of  hihe  helles,
                   Of  grene  trees,  of  freisshe  welles,
                   They  clepen  hire  in  that  believe,
                   Which  that  no  reson  mai  achieve.
                   Proserpina,  which  dowhter  was
                   Of  Cereres,  befell  this  cas:
                   Whil  sche  was  duellinge  in  Cizile,
                   Hire  moder  in  that  ilke  while      1280
                   Upon  hire  blessinge  and  hire  heste
                   Bad  that  sche  scholde  ben  honeste,
                   And  lerne  forto  weve  and  spinne,
                   And  duelle  at  hom  and  kepe  hire  inne.
                   Bot  sche  caste  al  that  lore  aweie,
                   And  as  sche  wente  hir  out  to  pleie,
                   To  gadre  floures  in  a  pleine,
                   And  that  was  under  the  monteine
                   Of  Ethna,  fell  the  same  tyde
                   That  Pluto  cam  that  weie  ryde,    1290
                   And  sodeinly,  er  sche  was  war,
                   He  tok  hire  up  into  his  char.
                   And  as  thei  riden  in  the  field,
                   Hire  grete  beaute  he  behield,
                   Which  was  so  plesant  in  his  ije,
                   That  forto  holde  in  compainie
                   He  weddeth  hire  and  hield  hire  so
                   To  ben  his  wif  for  everemo.
                   And  as  thou  hast  tofore  herd  telle
                   Hou  he  was  cleped  god  of  helle,        1300
                   So  is  sche  cleped  the  goddesse
                   Be  cause  of  him,  ne  mor  ne  lesse.
                   Lo,  thus,  mi  Sone,  as  I  thee  tolde,
                   The  Greks  whilom  be  daies  olde
                   Here  goddes  hadde  in  sondri  wise,
                   And  thurgh  the  lore  of  here  aprise
                   The  Romeins  hielden  ek  the  same.
                   And  in  the  worschipe  of  here  name
                   To  every  godd  in  special
                   Thei  made  a  temple  forth  withal,      1310
                   And  ech  of  hem  his  yeeres  dai
                   Attitled  hadde;  and  of  arai
                   The  temples  weren  thanne  ordeigned,
                   And  ek  the  poeple  was  constreigned
                   To  come  and  don  here  sacrifice;
                   The  Prestes  ek  in  here  office
                   Solempne  maden  thilke  festes.
                   And  thus  the  Greks  lich  to  the  bestes
                   The  men  in  stede  of  god  honoure,
                   Whiche  mihten  noght  hemself  socoure,    1320
                   Whil  that  thei  were  alyve  hiere.
                   And  over  this,  as  thou  schalt  hiere,
                   The  Greks  fulfild  of  fantasie
                   Sein  ek  that  of  the  helles  hihe
                   The  goddes  ben  in  special,
                   Bot  of  here  name  in  general
                   Thei  hoten  alle  Satiri.
                   Ther  ben  of  Nimphes  proprely
                   In  the  believe  of  hem  also:
                   Oreades  thei  seiden  tho      1330
                   Attitled  ben  to  the  monteines;
                   And  for  the  wodes  in  demeynes
                   To  kepe,  tho  ben  Driades;
                   Of  freisshe  welles  Naiades;
                   And  of  the  Nimphes  of  the  See
                   I  finde  a  tale  in  proprete,
                   Hou  Dorus  whilom  king  of  Grece,
                   Which  hadde  of  infortune  a  piece,-
                   His  wif  forth  with  hire  dowhtres  alle,
                   So  as  the  happes  scholden  falle,      1340
                   With  many  a  gentil  womman  there
                   Dreint  in  the  salte  See  thei  were:
                   Wherof  the  Greks  that  time  seiden,
                   And  such  a  name  upon  hem  leiden,
                   Nerei5des  that  thei  ben  hote,
                   The  Nimphes  whiche  that  thei  note
                   To  regne  upon  the  stremes  salte.
                   Lo  now,  if  this  believe  halte!
                   Bot  of  the  Nimphes  as  thei  telle,
                   In  every  place  wher  thei  duelle        1350
                   Thei  ben  al  redi  obeissant
                   As  damoiselles  entendant
                   To  the  goddesses,  whos  servise
                   Thei  mote  obeie  in  alle  wise;
                   Wherof  the  Greks  to  hem  beseke
                   With  tho  that  ben  goddesses  eke,
                   And  have  in  hem  a  gret  credence.
                   And  yit  withoute  experience
                   Salve  only  of  illusion,
                   Which  was  to  hem  dampnacion,        1360
                   For  men  also  that  were  dede
                   Thei  hadden  goddes,  as  I  rede,
                   And  tho  be  name  Manes  hihten,
                   To  whom  ful  gret  honour  thei  dihten,
                   So  as  the  Grekes  lawe  seith,
                   Which  was  ayein  the  rihte  feith.
                   Thus  have  I  told  a  gret  partie;
                   Bot  al  the  hole  progenie
                   Of  goddes  in  that  ilke  time
                   To  long  it  were  forto  rime.    1370
                   Bot  yit  of  that  which  thou  hast  herd,
                   Of  misbelieve  hou  it  hath  ferd,
                   Ther  is  a  gret  diversite.
                   Mi  fader,  riht  so  thenketh  me.
                   Bot  yit  o  thing  I  you  beseche,
                   Which  stant  in  alle  mennes  speche,
                   The  godd  and  the  goddesse  of  love,
                   Of  whom  ye  nothing  hier  above
                   Have  told,  ne  spoken  of  her  fare,
                   That  ye  me  wolden  now  declare      1380
                   Hou  thei  ferst  comen  to  that  name.
                   Mi  Sone,  I  have  it  left  for  schame,
                   Be  cause  I  am  here  oghne  Prest;
                   Bot  for  thei  stonden  nyh  thi  brest
                   Upon  the  schrifte  of  thi  matiere,
                   Thou  schalt  of  hem  the  sothe  hiere:
                   And  understond  nou  wel  the  cas.
                   Venus  Saturnes  dowhter  was,
                   Which  alle  danger  putte  aweie
                   Of  love,  and  fond  to  lust  a  weie;    1390
                   So  that  of  hire  in  sondri  place
                   Diverse  men  felle  into  grace,
                   And  such  a  lusti  lif  sche  ladde,
                   That  sche  diverse  children  hadde,
                   Nou  on  be  this,  nou  on  be  that.
                   Of  hire  it  was  that  Mars  beyat
                   A  child,  which  cleped  was  Armene;
                   Of  hire  also  cam  Andragene,
                   To  whom  Mercurie  fader  was:
                   Anchises  begat  Eneas      1400
                   Of  hire  also,  and  Ericon
                   Biten  begat,  and  therupon,
                   Whan  that  sche  sih  ther  was  non  other,
                   Be  Jupiter  hire  oghne  brother
                   Sche  lay,  and  he  begat  Cupide.
                   And  thilke  Sone  upon  a  tyde,
                   Whan  he  was  come  unto  his  Age,
                   He  hadde  a  wonder  fair  visage,
                   And  fond  his  Moder  amourous,
                   And  he  was  also  lecherous:      1410
                   So  whan  thei  weren  bothe  al  one,
                   As  he  which  yhen  hadde  none
                   To  se  reson,  his  Moder  kiste;
                   And  sche  also,  that  nothing  wiste
                   Bot  that  which  unto  lust  belongeth,
                   To  ben  hire  love  him  underfongeth.
                   Thus  was  he  blind,  and  sche  unwys:
                   Bot  natheles  this  cause  it  is,
                   Why  Cupide  is  the  god  of  love,
                   For  he  his  moder  dorste  love.      1420
                   And  sche,  which  thoghte  hire  lustes  fonde,
                   Diverse  loves  tok  in  honde,
                   Wel  mo  thanne  I  the  tolde  hiere:
                   And  for  sche  wolde  hirselve  skiere,
                   Sche  made  comun  that  desport,
                   And  sette  a  lawe  of  such  a  port,
                   That  every  womman  mihte  take
                   What  man  hire  liste,  and  noght  forsake
                   To  ben  als  comun  as  sche  wolde.
                   Sche  was  the  ferste  also  which  tolde    1430
                   That  wommen  scholde  here  bodi  selle;
                   Semiramis,  so  as  men  telle,
                   Of  Venus  kepte  thilke  aprise,
                   And  so  dede  in  the  same  wise
                   Of  Rome  faire  Neabole,
                   Which  liste  hire  bodi  to  rigole;
                   Sche  was  to  every  man  felawe,
                   And  hild  the  lust  of  thilke  lawe,
                   Which  Venus  of  hirself  began;
                   Wherof  that  sche  the  name  wan,    1440
                   Why  men  hire  clepen  the  goddesse
                   Of  love  and  ek  of  gentilesse,
                   Of  worldes  lust  and  of  plesance.
                   Se  nou  the  foule  mescreance
                   Of  Greks  in  thilke  time  tho,
                   Whan  Venus  tok  hire  name  so.
                   Ther  was  no  cause  under  the  Mone
                   Of  which  thei  hadden  tho  to  done,
                   Of  wel  or  wo  wher  so  it  was,
                   That  thei  ne  token  in  that  cas    1450
                   A  god  to  helpe  or  a  goddesse.
                   Wherof,  to  take  mi  witnesse,
                   The  king  of  Bragmans  Dindimus
                   Wrot  unto  Alisandre  thus:
                   In  blaminge  of  the  Grekes  feith
                   And  of  the  misbelieve,  he  seith
                   How  thei  for  every  membre  hadden
                   A  sondri  god,  to  whom  thei  spradden
                   Here  armes,  and  of  help  besoghten.
                   Minerve  for  the  hed  thei  soghten,    1460
                   For  sche  was  wys,  and  of  a  man
                   The  wit  and  reson  which  he  can
                   Is  in  the  celles  of  the  brayn,
                   Wherof  thei  made  hire  soverain.
                   Mercurie,  which  was  in  his  dawes
                   A  gret  spekere  of  false  lawes,
                   On  him  the  kepinge  of  the  tunge
                   Thei  leide,  whan  thei  spieke  or  sunge.
                   For  Bachus  was  a  glotoun  eke,
                   Him  for  the  throte  thei  beseke,        1470
                   That  he  it  wolde  waisshen  ofte
                   With  swote  drinkes  and  with  softe.
                   The  god  of  schuldres  and  of  armes
                   Was  Hercules;  for  he  in  armes
                   The  myhtieste  was  to  fihte,
                   To  him  tho  Limes  they  behihte.
                   The  god  whom  that  thei  clepen  Mart
                   The  brest  to  kepe  hath  for  his  part,
                   Forth  with  the  herte,  in  his  ymage
                   That  he  adresce  the  corage.    1480
                   And  of  the  galle  the  goddesse,
                   For  sche  was  full  of  hastifesse
                   Of  wraththe  and  liht  to  grieve  also,
                   Thei  made  and  seide  it  was  Juno.
                   Cupide,  which  the  brond  afyre
                   Bar  in  his  hond,  he  was  the  Sire
                   Of  the  Stomak,  which  builleth  evere,
                   Wherof  the  lustes  ben  the  levere.
                   To  the  goddesse  Cereres,
                   Which  of  the  corn  yaf  hire  encress        1490
                   Upon  the  feith  that  tho  was  take,
                   The  wombes  cure  was  betake;
                   And  Venus  thurgh  the  Lecherie,
                   For  which  that  thei  hire  deifie,
                   Sche  kept  al  doun  the  remenant
                   To  thilke  office  appourtenant.
                   Thus  was  dispers  in  sondri  wise
                   The  misbe

Íîâ³ òâîðè