Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




John Gower

Ïðî÷èòàíèé : 275


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

part 6

Explicit  Liber  Quintus.




Incipit  Liber  Sextus


                   Est  gula,  que  nostrum  maculavit  prima  parentem
                             Ex  vetito  pomo,  quo  dolet  omnis  homo
                   Hec  agit,  ut  corpus  anime  contraria  spirat,
                             Quo  caro  fit  crassa,  spiritus  atque  macer.
                   Intus  et  exterius  si  que  virtutis  habentur,
                             Potibus  ebrietas  conviciata  ruit.
                   Mersa  sopore  labis,  que  Bachus  inebriat  hospes,
                             Indignata  Venus  oscula  raro  premit.


                   The  grete  Senne  original,
                   Which  every  man  in  general
                   Upon  his  berthe  hath  envenymed,
                   In  Paradis  it  was  mystymed:
                   Whan  Adam  of  thilke  Appel  bot,
                   His  swete  morscel  was  to  hot,
                   Which  dedly  made  the  mankinde.
                   And  in  the  bokes  as  I  finde,
                   This  vice,  which  so  out  of  rule
                   Hath  sette  ous  alle,  is  cleped  Gule;    10
                   Of  which  the  branches  ben  so  grete,
                   That  of  hem  alle  I  wol  noght  trete,
                   Bot  only  as  touchende  of  tuo
                   I  thenke  speke  and  of  no  mo;
                   Wherof  the  ferste  is  Dronkeschipe,
                   Which  berth  the  cuppe  felaschipe.
                   Ful  many  a  wonder  doth  this  vice,
                   He  can  make  of  a  wisman  nyce,
                   And  of  a  fool,  that  him  schal  seme
                   That  he  can  al  the  lawe  deme,      20
                   And  yiven  every  juggement
                   Which  longeth  to  the  firmament
                   Bothe  of  the  sterre  and  of  the  mone;
                   And  thus  he  makth  a  gret  clerk  sone
                   Of  him  that  is  a  lewed  man.
                   Ther  is  nothing  which  he  ne  can,
                   Whil  he  hath  Dronkeschipe  on  honde,
                   He  knowth  the  See,  he  knowth  the  stronde,
                   He  is  a  noble  man  of  armes,
                   And  yit  no  strengthe  is  in  his  armes:        30
                   Ther  he  was  strong  ynouh  tofore,
                   With  Dronkeschipe  it  is  forlore,
                   And  al  is  changed  his  astat,
                   And  wext  anon  so  fieble  and  mat,
                   That  he  mai  nouther  go  ne  come,
                   Bot  al  togedre  him  is  benome
                   The  pouer  bothe  of  hond  and  fot,
                   So  that  algate  abide  he  mot.
                   And  alle  hise  wittes  he  foryet,
                   The  which  is  to  him  such  a  let,        40
                   That  he  wot  nevere  what  he  doth,
                   Ne  which  is  fals,  ne  which  is  soth,
                   Ne  which  is  dai,  ne  which  is  nyht,
                   And  for  the  time  he  knowth  no  wyht,
                   That  he  ne  wot  so  moche  as  this,
                   What  maner  thing  himselven  is,
                   Or  he  be  man,  or  he  be  beste.
                   That  holde  I  riht  a  sori  feste,
                   Whan  he  that  reson  understod
                   So  soudeinliche  is  woxe  wod,        50
                   Or  elles  lich  the  dede  man,
                   Which  nouther  go  ne  speke  can.
                   Thus  ofte  he  is  to  bedde  broght,
                   Bot  where  he  lith  yit  wot  he  noght,
                   Til  he  arise  upon  the  morwe;
                   And  thanne  he  seith,  "O,  which  a  sorwe
                   It  is  a  man  be  drinkeles!"
                   So  that  halfdrunke  in  such  a  res
                   With  dreie  mouth  he  sterte  him  uppe,
                   And  seith,  "Nou  baillez  a  the  cuppe."                60
                   That  made  him  lese  his  wit  at  eve
                   Is  thanne  a  morwe  al  his  beleve;
                   The  cuppe  is  al  that  evere  him  pleseth,
                   And  also  that  him  most  deseseth;
                   It  is  the  cuppe  whom  he  serveth,
                   Which  alle  cares  fro  him  kerveth
                   And  alle  bales  to  him  bringeth:
                   In  joie  he  wepth,  in  sorwe  he  singeth,
                   For  Dronkeschipe  is  so  divers,
                   It  may  no  whyle  stonde  in  vers.        70
                   He  drinkth  the  wyn,  bot  ate  laste
                   The  wyn  drynkth  him  and  bint  him  faste,
                   And  leith  him  drunke  be  the  wal,
                   As  him  which  is  his  bonde  thral
                   And  al  in  his  subjeccion.
                   And  lich  to  such  condicion,
                   As  forto  speke  it  other  wise,
                   It  falleth  that  the  moste  wise
                   Ben  otherwhile  of  love  adoted,
                   And  so  bewhaped  and  assoted,        80
                   Of  drunke  men  that  nevere  yit
                   Was  non,  which  half  so  loste  his  wit
                   Of  drinke,  as  thei  of  such  thing  do
                   Which  cleped  is  the  jolif  wo;
                   And  waxen  of  here  oghne  thoght
                   So  drunke,  that  thei  knowe  noght
                   What  reson  is,  or  more  or  lesse.
                   Such  is  the  kinde  of  that  sieknesse,
                   And  that  is  noght  for  lacke  of  brain,
                   Bot  love  is  of  so  gret  a  main,    90
                   That  where  he  takth  an  herte  on  honde,
                   Ther  mai  nothing  his  miht  withstonde:
                   The  wise  Salomon  was  nome,
                   And  stronge  Sampson  overcome,
                   The  knihtli  David  him  ne  mihte
                   Rescoue,  that  he  with  the  sihte
                   Of  Bersabee  ne  was  bestad,
                   Virgile  also  was  overlad,
                   And  Aristotle  was  put  under.
                   Forthi,  mi  Sone,  it  is  no  wonder      100
                   If  thou  be  drunke  of  love  among,
                   Which  is  above  alle  othre  strong:
                   And  if  so  is  that  thou  so  be,
                   Tell  me  thi  Schrifte  in  privite;
                   It  is  no  schame  of  such  a  thew
                   A  yong  man  to  be  dronkelew.
                   Of  such  Phisique  I  can  a  part,
                   And  as  me  semeth  be  that  art,
                   Thou  scholdest  be  Phisonomie
                   Be  schapen  to  that  maladie      110
                   Of  lovedrunke,  and  that  is  routhe.
                   Ha,  holi  fader,  al  is  trouthe
                   That  ye  me  telle:  I  am  beknowe
                   That  I  with  love  am  so  bethrowe,
                   And  al  myn  herte  is  so  thurgh  sunke,
                   That  I  am  verrailiche  drunke,
                   And  yit  I  mai  bothe  speke  and  go.
                   Bot  I  am  overcome  so,
                   And  torned  fro  miself  so  clene,
                   That  ofte  I  wot  noght  what  I  mene;        120
                   So  that  excusen  I  ne  mai
                   Min  herte,  fro  the  ferste  day
                   That  I  cam  to  mi  ladi  kiththe,
                   I  was  yit  sobre  nevere  siththe.
                   Wher  I  hire  se  or  se  hire  noght,
                   With  musinge  of  min  oghne  thoght,
                   Of  love,  which  min  herte  assaileth,
                   So  drunke  I  am,  that  mi  wit  faileth
                   And  al  mi  brain  is  overtorned,
                   And  mi  manere  so  mistorned,    130
                   That  I  foryete  al  that  I  can
                   And  stonde  lich  a  mased  man;
                   That  ofte,  whanne  I  scholde  pleie,
                   It  makth  me  drawe  out  of  the  weie
                   In  soulein  place  be  miselve,
                   As  doth  a  labourer  to  delve,
                   Which  can  no  gentil  mannes  chere;
                   Or  elles  as  a  lewed  Frere,
                   Whan  he  is  put  to  his  penance,
                   Riht  so  lese  I  mi  contienance.    140
                   And  if  it  nedes  to  betyde,
                   That  I  in  compainie  abyde,
                   Wher  as  I  moste  daunce  and  singe
                   The  hovedance  and  carolinge,
                   Or  forto  go  the  newefot,
                   I  mai  noght  wel  heve  up  mi  fot,
                   If  that  sche  be  noght  in  the  weie;
                   For  thanne  is  al  mi  merthe  aweie,
                   And  waxe  anon  of  thoght  so  full,
                   Wherof  mi  limes  ben  so  dull,        150
                   I  mai  unethes  gon  the  pas.
                   For  thus  it  is  and  evere  was,
                   Whanne  I  on  suche  thoghtes  muse,
                   The  lust  and  merthe  that  men  use,
                   Whan  I  se  noght  mi  ladi  byme,
                   Al  is  foryete  for  the  time
                   So  ferforth  that  mi  wittes  changen
                   And  alle  lustes  fro  me  strangen,
                   That  thei  seie  alle  trewely,
                   And  swere,  that  it  am  noght  I.    160
                   For  as  the  man  which  ofte  drinketh,
                   With  win  that  in  his  stomac  sinketh
                   Wext  drunke  and  witles  for  a  throwe,
                   Riht  so  mi  lust  is  overthrowe,
                   And  of  myn  oghne  thoght  so  mat
                   I  wexe,  that  to  myn  astat
                   Ther  is  no  lime  wol  me  serve,
                   Bot  as  a  drunke  man  I  swerve,
                   And  suffre  such  a  Passion,
                   That  men  have  gret  compassion,    170
                   And  everich  be  himself  merveilleth
                   What  thing  it  is  that  me  so  eilleth.
                   Such  is  the  manere  of  mi  wo
                   Which  time  that  I  am  hire  fro,
                   Til  eft  ayein  that  I  hire  se.
                   Bot  thanne  it  were  a  nycete
                   To  telle  you  hou  that  I  fare:
                   For  whanne  I  mai  upon  hire  stare,
                   Hire  wommanhede,  hire  gentilesse,
                   Myn  herte  is  full  of  such  gladnesse,    180
                   That  overpasseth  so  mi  wit,
                   That  I  wot  nevere  where  it  sit,
                   Bot  am  so  drunken  of  that  sihte,
                   Me  thenkth  that  for  the  time  I  mihte
                   Riht  sterte  thurgh  the  hole  wall;
                   And  thanne  I  mai  wel,  if  I  schal,
                   Bothe  singe  and  daunce  and  lepe  aboute,
                   And  holde  forth  the  lusti  route.
                   Bot  natheles  it  falleth  so
                   Fulofte,  that  I  fro  hire  go    190
                   Ne  mai,  bot  as  it  were  a  stake,
                   I  stonde  avisement  to  take
                   And  loke  upon  hire  faire  face;
                   That  for  the  while  out  of  the  place
                   For  al  the  world  ne  myhte  I  wende.
                   Such  lust  comth  thanne  unto  mi  mende,
                   So  that  withoute  mete  or  drinke,
                   Of  lusti  thoughtes  whiche  I  thinke
                   Me  thenkth  I  mihte  stonden  evere;
                   And  so  it  were  to  me  levere    200
                   Than  such  a  sihte  forto  leve,
                   If  that  sche  wolde  yif  me  leve
                   To  have  so  mochel  of  mi  wille.
                   And  thus  thenkende  I  stonde  stille
                   Withoute  blenchinge  of  myn  yhe,
                   Riht  as  me  thoghte  that  I  syhe
                   Of  Paradis  the  moste  joie:
                   And  so  therwhile  I  me  rejoie,
                   Into  myn  herte  a  gret  desir,
                   The  which  is  hotere  than  the  fyr,    210
                   Al  soudeinliche  upon  me  renneth,
                   That  al  mi  thoght  withinne  brenneth,
                   And  am  so  ferforth  overcome,
                   That  I  not  where  I  am  become;
                   So  that  among  the  hetes  stronge
                   In  stede  of  drinke  I  underfonge
                   A  thoght  so  swete  in  mi  corage,
                   That  nevere  Pyment  ne  vernage
                   Was  half  so  swete  forto  drinke.
                   For  as  I  wolde,  thanne  I  thinke        220
                   As  thogh  I  were  at  myn  above,
                   For  so  thurgh  drunke  I  am  of  love,
                   That  al  that  mi  sotye  demeth
                   Is  soth,  as  thanne  it  to  me  semeth.
                   And  whyle  I  mai  tho  thoghtes  kepe,
                   Me  thenkth  as  thogh  I  were  aslepe
                   And  that  I  were  in  goddes  barm;
                   Bot  whanne  I  se  myn  oghne  harm,
                   And  that  I  soudeinliche  awake
                   Out  of  my  thought,  and  hiede  take    230
                   Hou  that  the  sothe  stant  in  dede,
                   Thanne  is  mi  sekernesse  in  drede
                   And  joie  torned  into  wo,
                   So  that  the  hete  is  al  ago
                   Of  such  sotie  as  I  was  inne.
                   And  thanne  ayeinward  I  beginne
                   To  take  of  love  a  newe  thorst,
                   The  which  me  grieveth  altherworst,
                   For  thanne  comth  the  blanche  fievere,
                   With  chele  and  makth  me  so  to  chievere,    240
                   And  so  it  coldeth  at  myn  herte,
                   That  wonder  is  hou  I  asterte,
                   In  such  a  point  that  I  ne  deie:
                   For  certes  ther  was  nevere  keie
                   Ne  frosen  ys  upon  the  wal
                   More  inly  cold  that  I  am  al.
                   And  thus  soffre  I  the  hote  chele,
                   Which  passeth  othre  peines  fele;
                   In  cold  I  brenne  and  frese  in  hete:
                   And  thanne  I  drinke  a  biter  swete            250
                   With  dreie  lippe  and  yhen  wete.
                   Lo,  thus  I  tempre  mi  diete,
                   And  take  a  drauhte  of  such  reles,
                   That  al  mi  wit  is  herteles,
                   And  al  myn  herte,  ther  it  sit,
                   Is,  as  who  seith,  withoute  wit;
                   So  that  to  prove  it  be  reson
                   In  makinge  of  comparison
                   Ther  mai  no  difference  be
                   Betwen  a  drunke  man  and  me.    260
                   Bot  al  the  worste  of  everychon
                   Is  evere  that  I  thurste  in  on;
                   The  more  that  myn  herte  drinketh,
                   The  more  I  may;  so  that  me  thinketh,
                   My  thurst  schal  nevere  ben  aqueint.
                   God  schilde  that  I  be  noght  dreint
                   Of  such  a  superfluite:
                   For  wel  I  fiele  in  mi  degre
                   That  al  mi  wit  is  overcast,
                   Wherof  I  am  the  more  agast,    270
                   That  in  defaulte  of  ladischipe
                   Per  chance  in  such  a  drunkeschipe
                   I  mai  be  ded  er  I  be  war.
                   For  certes,  fader,  this  I  dar
                   Beknowe  and  in  mi  schrifte  telle:
                   Bot  I  a  drauhte  have  of  that  welle,
                   In  which  mi  deth  is  and  mi  lif,
                   Mi  joie  is  torned  into  strif,
                   That  sobre  schal  I  nevere  worthe,
                   Bot  as  a  drunke  man  forworthe;    280
                   So  that  in  londe  where  I  fare
                   The  lust  is  lore  of  mi  welfare,
                   As  he  that  mai  no  bote  finde.
                   Bot  this  me  thenkth  a  wonder  kinde,
                   As  I  am  drunke  of  that  I  drinke,
                   So  am  I  ek  for  falte  of  drinke;
                   Of  which  I  finde  no  reles:
                   Bot  if  I  myhte  natheles
                   Of  such  a  drinke  as  I  coveite,
                   So  as  me  liste,  have  o  receite,        290
                   I  scholde  assobre  and  fare  wel.
                   Bot  so  fortune  upon  hire  whiel
                   On  hih  me  deigneth  noght  to  sette,
                   For  everemore  I  finde  a  lette:
                   The  boteler  is  noght  mi  frend,
                   Which  hath  the  keie  be  the  bend;
                   I  mai  wel  wisshe  and  that  is  wast,
                   For  wel  I  wot,  so  freissh  a  tast,
                   Bot  if  mi  grace  be  the  more,
                   I  schal  assaie  neveremore.      300
                   Thus  am  I  drunke  of  that  I  se,
                   For  tastinge  is  defended  me,
                   And  I  can  noght  miselven  stanche:
                   So  that,  mi  fader,  of  this  branche
                   I  am  gultif,  to  telle  trouthe.
                   Mi  Sone,  that  me  thenketh  routhe;
                   For  lovedrunke  is  the  meschief
                   Above  alle  othre  the  most  chief,
                   If  he  no  lusti  thoght  assaie,
                   Which  mai  his  sori  thurst  allaie:    310
                   As  for  the  time  yit  it  lisseth
                   To  him  which  other  joie  misseth.
                   Forthi,  mi  Sone,  aboven  alle
                   Thenk  wel,  hou  so  it  the  befalle,
                   And  kep  thi  wittes  that  thou  hast,
                   And  let  hem  noght  be  drunke  in  wast:
                   Bot  natheles  ther  is  no  wyht
                   That  mai  withstonde  loves  miht.
                   Bot  why  the  cause  is,  as  I  finde,
                   Of  that  ther  is  diverse  kinde      320
                   Of  lovedrunke,  why  men  pleigneth
                   After  the  court  which  al  ordeigneth,
                   I  wol  the  tellen  the  manere;
                   Nou  lest,  mi  Sone,  and  thou  schalt  hiere.
                   For  the  fortune  of  every  chance
                   After  the  goddes  pourveance
                   To  man  it  groweth  from  above,
                   So  that  the  sped  of  every  love
                   Is  schape  there,  er  it  befalle.
                   For  Jupiter  aboven  alle,    330
                   Which  is  of  goddes  soverein,
                   Hath  in  his  celier,  as  men  sein,
                   Tuo  tonnes  fulle  of  love  drinke,
                   That  maken  many  an  herte  sinke
                   And  many  an  herte  also  to  flete,
                   Or  of  the  soure  or  of  the  swete.
                   That  on  is  full  of  such  piment,
                   Which  passeth  all  entendement
                   Of  mannes  witt,  if  he  it  taste,
                   And  makth  a  jolif  herte  in  haste:    340
                   That  other  biter  as  the  galle,
                   Which  makth  a  mannes  herte  palle,
                   Whos  drunkeschipe  is  a  sieknesse
                   Thurgh  fielinge  of  the  biternesse.
                   Cupide  is  boteler  of  bothe,
                   Which  to  the  lieve  and  to  the  lothe
                   Yifth  of  the  swete  and  of  the  soure,
                   That  some  lawhe,  and  some  loure.
                   Bot  for  so  moche  as  he  blind  is,
                   Fulofte  time  he  goth  amis        350
                   And  takth  the  badde  for  the  goode,
                   Which  hindreth  many  a  mannes  fode
                   Withoute  cause,  and  forthreth  eke.
                   So  be  ther  some  of  love  seke,
                   Whiche  oghte  of  reson  to  ben  hole,
                   And  some  comen  to  the  dole
                   In  happ  and  as  hemselve  leste
                   Drinke  undeserved  of  the  beste.
                   And  thus  this  blinde  Boteler
                   Yifth  of  the  trouble  in  stede  of  cler        360
                   And  ek  the  cler  in  stede  of  trouble:
                   Lo,  hou  he  can  the  hertes  trouble,
                   And  makth  men  drunke  al  upon  chaunce
                   Withoute  lawe  of  governance.
                   If  he  drawe  of  the  swete  tonne,
                   Thanne  is  the  sorwe  al  overronne
                   Of  lovedrunke,  and  schalt  noght  greven
                   So  to  be  drunken  every  even,
                   For  al  is  thanne  bot  a  game.
                   Bot  whanne  it  is  noght  of  the  same,      370
                   And  he  the  biter  tonne  draweth,
                   Such  drunkeschipe  an  herte  gnaweth
                   And  fiebleth  al  a  mannes  thoght,
                   That  betre  him  were  have  drunke  noght
                   And  al  his  bred  have  eten  dreie;
                   For  thanne  he  lest  his  lusti  weie
                   With  drunkeschipe,  and  wot  noght  whider
                   To  go,  the  weies  ben  so  slider,
                   In  which  he  mai  per  cas  so  falle,
                   That  he  schal  breke  his  wittes  alle.    380
                   And  in  this  wise  men  be  drunke
                   After  the  drink  that  thei  have  drunke:
                   Bot  alle  drinken  noght  alike,
                   For  som  schal  singe  and  som  schal  syke,
                   So  that  it  me  nothing  merveilleth,
                   Mi  Sone,  of  love  that  thee  eilleth;
                   For  wel  I  knowe  be  thi  tale,
                   That  thou  hast  drunken  of  the  duale,
                   Which  biter  is,  til  god  the  sende
                   Such  grace  that  thou  miht  amende.    390
                   Bot,  Sone,  thou  schalt  bidde  and  preie
                   In  such  a  wise  as  I  schal  seie,
                   That  thou  the  lusti  welle  atteigne
                   Thi  wofull  thurstes  to  restreigne
                   Of  love,  and  taste  the  swetnesse;
                   As  Bachus  dede  in  his  distresse,
                   Whan  bodiliche  thurst  him  hente
                   In  strange  londes  where  he  wente.
                   This  Bachus  Sone  of  Jupiter
                   Was  hote,  and  as  he  wente  fer      400
                   Be  his  fadres  assignement
                   To  make  a  werre  in  Orient,
                   And  gret  pouer  with  him  he  ladde,
                   So  that  the  heiere  hond  he  hadde
                   And  victoire  of  his  enemys,
                   And  torneth  homward  with  his  pris,
                   In  such  a  contre  which  was  dreie
                   A  meschief  fell  upon  the  weie.
                   As  he  rod  with  his  compainie
                   Nyh  to  the  strondes  of  Lubie,      410
                   Ther  myhte  thei  no  drinke  finde
                   Of  water  nor  of  other  kinde,
                   So  that  himself  and  al  his  host
                   Were  of  defalte  of  drinke  almost
                   Destruid,  and  thanne  Bachus  preide
                   To  Jupiter,  and  thus  he  seide:
                   "O  hihe  fader,  that  sest  al,
                   To  whom  is  reson  that  I  schal
                   Beseche  and  preie  in  every  nede,
                   Behold,  mi  fader,  and  tak  hiede        420
                   This  wofull  thurst  that  we  ben  inne
                   To  staunche,  and  grante  ous  forto  winne,
                   And  sauf  unto  the  contre  fare,
                   Wher  that  oure  lusti  loves  are
                   Waitende  upon  oure  hom  cominge."
                   And  with  the  vois  of  his  preiynge,
                   Which  herd  was  to  the  goddes  hihe,
                   He  syh  anon  tofore  his  yhe
                   A  wether,  which  the  ground  hath  sporned;
                   And  wher  he  hath  it  overtorned,        430
                   Ther  sprang  a  welle  freissh  and  cler,
                   Wherof  his  oghne  boteler
                   After  the  lustes  of  his  wille
                   Was  every  man  to  drinke  his  fille.
                   And  for  this  ilke  grete  grace
                   Bachus  upon  the  same  place
                   A  riche  temple  let  arere,
                   Which  evere  scholde  stonde  there
                   To  thursti  men  in  remembrance.
                   Forthi,  mi  Sone,  after  this  chance        440
                   It  sit  thee  wel  to  taken  hiede
                   So  forto  preie  upon  thi  nede,
                   As  Bachus  preide  for  the  welle;
                   And  thenk,  as  thou  hast  herd  me  telle,
                   Hou  grace  he  gradde  and  grace  he  hadde.
                   He  was  no  fol  that  ferst  so  radde,
                   For  selden  get  a  domb  man  lond:
                   Tak  that  proverbe,  and  understond
                   That  wordes  ben  of  vertu  grete.
                   Forthi  to  speke  thou  ne  lete,      450
                   And  axe  and  prei  erli  and  late
                   Thi  thurst  to  quenche,  and  thenk  algate,
                   The  boteler  which  berth  the  keie
                   Is  blind,  as  thou  hast  herd  me  seie;
                   And  if  it  mihte  so  betyde,
                   That  he  upon  the  blinde  side
                   Per  cas  the  swete  tonne  arauhte,
                   Than  schalt  thou  have  a  lusti  drauhte
                   And  waxe  of  lovedrunke  sobre.
                   And  thus  I  rede  thou  assobre        460
                   Thin  herte  in  hope  of  such  a  grace;
                   For  drunkeschipe  in  every  place,
                   To  whether  side  that  it  torne,
                   Doth  harm  and  makth  a  man  to  sporne
                   And  ofte  falle  in  such  a  wise,
                   Wher  he  per  cas  mai  noght  arise.
                   And  forto  loke  in  evidence
                   Upon  the  sothe  experience,
                   So  as  it  hath  befalle  er  this,
                   In  every  mannes  mouth  it  is    470
                   Hou  Tristram  was  of  love  drunke
                   With  Bele  Ysolde,  whan  thei  drunke
                   The  drink  which  Brangwein  hem  betok,
                   Er  that  king  Marc  his  Eem  hire  tok
                   To  wyve,  as  it  was  after  knowe.
                   And  ek,  mi  Sone,  if  thou  wolt  knowe,
                   As  it  hath  fallen  overmore
                   In  loves  cause,  and  what  is  more
                   Of  drunkeschipe  forto  drede,
                   As  it  whilom  befell  in  dede,        480
                   Wherof  thou  miht  the  betre  eschuie
                   Of  drunke  men  that  thou  ne  suie
                   The  compaignie  in  no  manere,
                   A  gret  ensample  thou  schalt  hiere.
                   This  finde  I  write  in  Poesie
                   Of  thilke  faire  Ipotacie,
                   Of  whos  beaute  ther  as  sche  was
                   Spak  every  man,  -  and  fell  per  cas,
                   That  Piroto  s  so  him  spedde,
                   That  he  to  wyve  hire  scholde  wedde,      490
                   Wherof  that  he  gret  joie  made.
                   And  for  he  wolde  his  love  glade,
                   Ayein  the  day  of  mariage
                   Be  mouthe  bothe  and  be  message
                   Hise  frendes  to  the  feste  he  preide,
                   With  gret  worschipe  and,  as  men  seide,
                   He  hath  this  yonge  ladi  spoused.
                   And  whan  that  thei  were  alle  housed,
                   And  set  and  served  ate  mete,
                   Ther  was  no  wyn  which  mai  be  gete,        500
                   That  ther  ne  was  plente  ynouh:
                   Bot  Bachus  thilke  tonne  drouh,
                   Wherof  be  weie  of  drunkeschipe
                   The  greteste  of  the  felaschipe
                   Were  oute  of  reson  overtake;
                   And  Venus,  which  hath  also  take
                   The  cause  most  in  special,
                   Hath  yove  hem  drinke  forth  withal
                   Of  thilke  cuppe  which  exciteth
                   The  lust  wherinne  a  man  deliteth:            510
                   And  thus  be  double  weie  drunke,
                   Of  lust  that  ilke  fyri  funke
                   Hath  mad  hem,  as  who  seith,  halfwode,
                   That  thei  no  reson  understode,
                   Ne  to  non  other  thing  thei  syhen,
                   Bot  hire,  which  tofore  here  yhen
                   Was  wedded  thilke  same  day,
                   That  freisshe  wif,  that  lusti  May,
                   On  hire  it  was  al  that  thei  thoghten.
                   And  so  ferforth  here  lustes  soghten,    520
                   That  thei  the  whiche  named  were
                   Centauri,  ate  feste  there
                   Of  on  assent,  of  an  acord
                   This  yonge  wif  malgre  hire  lord
                   In  such  a  rage  awei  forth  ladden,
                   As  thei  whiche  non  insihte  hadden
                   Bot  only  to  her  drunke  fare,
                   Which  many  a  man  hath  mad  misfare
                   In  love  als  wel  as  other  weie.
                   Wherof,  if  I  schal  more  seie        530
                   Upon  the  nature  of  the  vice,
                   Of  custume  and  of  exercice
                   The  mannes  grace  hou  it  fordoth,
                   A  tale,  which  was  whilom  soth,
                   Of  fooles  that  so  drunken  were,
                   I  schal  reherce  unto  thine  Ere.
                   I  rede  in  a  Cronique  thus
                   Of  Galba  and  of  Vitellus,
                   The  whiche  of  Spaigne  bothe  were
                   The  greteste  of  alle  othre  there,    540
                   And  bothe  of  o  condicion
                   After  the  disposicion
                   Of  glotonie  and  drunkeschipe.
                   That  was  a  sori  felaschipe:
                   For  this  thou  miht  wel  understonde,
                   That  man  mai  wel  noght  longe  stonde
                   Which  is  wyndrunke  of  comun  us;
                   For  he  hath  lore  the  vertus,
                   Wherof  reson  him  scholde  clothe;
                   And  that  was  seene  upon  hem  bothe.        550
                   Men  sein  ther  is  non  evidence,
                   Wherof  to  knowe  a  difference
                   Betwen  the  drunken  and  the  wode,
                   For  thei  be  nevere  nouther  goode;
                   For  wher  that  wyn  doth  wit  aweie,
                   Wisdom  hath  lost  the  rihte  weie,
                   That  he  no  maner  vice  dredeth;
                   Nomore  than  a  blind  man  thredeth
                   His  nedle  be  the  Sonnes  lyht,
                   Nomore  is  reson  thanne  of  myht,        560
                   Whan  he  with  drunkeschipe  is  blent.
                   And  in  this  point  thei  weren  schent,
                   This  Galba  bothe  and  ek  Vitelle,
                   Upon  the  cause  as  I  schal  telle,
                   Wherof  good  is  to  taken  hiede.
                   For  thei  tuo  thurgh  her  drunkenhiede
                   Of  witles  excitacioun
                   Oppressede  al  the  nacion
                   Of  Spaigne;  for  of  fool  usance,
                   Which  don  was  of  continuance        570
                   Of  hem,  whiche  alday  drunken  were,
                   Ther  was  no  wif  ne  maiden  there,
                   What  so  thei  were,  or  faire  or  foule,
                   Whom  thei  ne  token  to  defoule,
                   Wherof  the  lond  was  often  wo:
                   And  ek  in  othre  thinges  mo
                   Thei  wroghten  many  a  sondri  wrong.
                   Bot  hou  so  that  the  dai  be  long,
                   The  derke  nyht  comth  ate  laste:
                   God  wolde  noght  thei  scholden  laste,    580
                   And  schop  the  lawe  in  such  a  wise,
                   That  thei  thurgh  dom  to  the  juise
                   Be  dampned  forto  be  forlore.
                   Bot  thei,  that  hadden  ben  tofore
                   Enclin  to  alle  drunkenesse,-
                   Here  ende  thanne  bar  witnesse;
                   For  thei  in  hope  to  assuage
                   The  peine  of  deth,  upon  the  rage
                   That  thei  the  lasse  scholden  fiele,
                   Of  wyn  let  fille  full  a  Miele,    590
                   And  dronken  til  so  was  befalle
                   That  thei  her  strengthes  losten  alle
                   Withouten  wit  of  eny  brain;
                   And  thus  thei  ben  halfdede  slain,
                   That  hem  ne  grieveth  bot  a  lyte.
                   Mi  Sone,  if  thou  be  forto  wyte
                   In  eny  point  which  I  have  seid,
                   Wherof  thi  wittes  ben  unteid,
                   I  rede  clepe  hem  hom  ayein.
                   I  schal  do,  fader,  as  ye  sein,    600
                   Als  ferforth  as  I  mai  suffise:
                   Bot  wel  I  wot  that  in  no  wise
                   The  drunkeschipe  of  love  aweie
                   I  mai  remue  be  no  weie,
                   It  stant  noght  upon  my  fortune.
                   Bot  if  you  liste  to  comune
                   Of  the  seconde  Glotonie,
                   Which  cleped  is  Delicacie,
                   Wherof  ye  spieken  hier  tofore,
                   Beseche  I  wolde  you  therfore.      610
                   Mi  Sone,  as  of  that  ilke  vice,
                   Which  of  alle  othre  is  the  Norrice,
                   And  stant  upon  the  retenue
                   Of  Venus,  so  as  it  is  due,
                   The  proprete  hou  that  it  fareth
                   The  bok  hierafter  nou  declareth.
                   Of  this  chapitre  in  which  we  trete
                   There  is  yit  on  of  such  diete,
                   To  which  no  povere  mai  atteigne;
                   For  al  is  Past  of  paindemeine      620
                   And  sondri  wyn  and  sondri  drinke,
                   Wherof  that  he  wole  ete  and  drinke:
                   Hise  cokes  ben  for  him  affaited,
                   So  that  his  body  is  awaited,
                   That  him  schal  lacke  no  delit,
                   Als  ferforth  as  his  appetit
                   Sufficeth  to  the  metes  hote.
                   Wherof  this  lusti  vice  is  hote
                   Of  Gule  the  Delicacie,
                   Which  al  the  hole  progenie      630
                   Of  lusti  folk  hath  undertake
                   To  feede,  whil  that  he  mai  take
                   Richesses  wherof  to  be  founde:
                   Of  Abstinence  he  wot  no  bounde,
                   To  what  profit  it  scholde  serve.
                   And  yit  phisique  of  his  conserve
                   Makth  many  a  restauracioun
                   Unto  his  recreacioun,
                   Which  wolde  be  to  Venus  lief.
                   Thus  for  the  point  of  his  relief      640
                   The  coc  which  schal  his  mete  arraie,
                   Bot  he  the  betre  his  mouth  assaie,
                   His  lordes  thonk  schal  ofte  lese,
                   Er  he  be  served  to  the  chese:
                   For  ther  mai  lacke  noght  so  lyte,
                   That  he  ne  fint  anon  a  wyte;
                   For  bot  his  lust  be  fully  served,
                   Ther  hath  no  wiht  his  thonk  deserved.
                   And  yit  for  mannes  sustenance,
                   To  kepe  and  holde  in  governance,              650
                   To  him  that  wole  his  hele  gete
                   Is  non  so  good  as  comun  mete:
                   For  who  that  loketh  on  the  bokes,
                   It  seith,  confeccion  of  cokes,
                   A  man  him  scholde  wel  avise
                   Hou  he  it  toke  and  in  what  wise.
                   For  who  that  useth  that  he  knoweth,
                   Ful  selden  seknesse  on  him  groweth,
                   And  who  that  useth  metes  strange,
                   Though  his  nature  empeire  and  change    660
                   It  is  no  wonder,  lieve  Sone,
                   Whan  that  he  doth  ayein  his  wone;
                   For  in  Phisique  this  I  finde,
                   Usage  is  the  seconde  kinde.
                   And  riht  so  changeth  his  astat
                   He  that  of  love  is  delicat:
                   For  though  he  hadde  to  his  hond
                   The  beste  wif  of  al  the  lond,
                   Or  the  faireste  love  of  alle,
                   Yit  wolde  his  herte  on  othre  falle        670
                   And  thenke  hem  mor  delicious
                   Than  he  hath  in  his  oghne  hous:
                   Men  sein  it  is  nou  ofte  so;
                   Avise  hem  wel,  thei  that  so  do.
                   And  forto  speke  in  other  weie,
                   Fulofte  time  I  have  herd  seie,
                   That  he  which  hath  no  love  achieved,
                   Him  thenkth  that  he  is  noght  relieved,
                   Thogh  that  his  ladi  make  him  chiere,
                   So  as  sche  mai  in  good  manere      680
                   Hir  honour  and  hir  name  save,
                   Bot  he  the  surplus  mihte  have.
                   Nothing  withstondende  hire  astat,
                   Of  love  more  delicat
                   He  set  hire  chiere  at  no  delit,
                   Bot  he  have  al  his  appetit.
                   Mi  Sone,  if  it  be  with  thee  so,
                   Tell  me.  Myn  holi  fader,  no:
                   For  delicat  in  such  a  wise
                   Of  love,  as  ye  to  me  devise,        690
                   Ne  was  I  nevere  yit  gultif;
                   For  if  I  hadde  such  a  wif
                   As  ye  speke  of,  what  scholde  I  more?
                   For  thanne  I  wolde  neveremore
                   For  lust  of  eny  wommanhiede
                   Myn  herte  upon  non  other  fiede:
                   And  if  I  dede,  it  were  a  wast.
                   Bot  al  withoute  such  repast
                   Of  lust,  as  ye  me  tolde  above,
                   Of  wif,  or  yit  of  other  love,      700
                   I  faste,  and  mai  no  fode  gete;
                   So  that  for  lacke  of  deinte  mete,
                   Of  which  an  herte  mai  be  fedd,
                   I  go  fastende  to  my  bedd.
                   Bot  myhte  I  geten,  as  ye  tolde,
                   So  mochel  that  mi  ladi  wolde
                   Me  fede  with  hir  glad  semblant,
                   Though  me  lacke  al  the  remenant,
                   Yit  scholde  I  somdel  ben  abeched
                   And  for  the  time  wel  refreched.        710
                   Bot  certes,  fader,  sche  ne  doth;
                   For  in  good  feith,  to  telle  soth,
                   I  trowe,  thogh  I  scholde  sterve,
                   Sche  wolde  noght  hire  yhe  swerve,
                   Min  herte  with  o  goodly  lok
                   To  fede,  and  thus  for  such  a  cok
                   I  mai  go  fastinge  everemo:
                   Bot  if  so  is  that  eny  wo
                   Mai  fede  a  mannes  herte  wel,
                   Therof  I  have  at  every  meel    720
                   Of  plente  more  than  ynowh;
                   Bot  that  is  of  himself  so  towh,
                   Mi  stomac  mai  it  noght  defie.
                   Lo,  such  is  the  delicacie
                   Of  love,  which  myn  herte  fedeth;
                   Thus  have  I  lacke  of  that  me  nedeth.
                   Bot  for  al  this  yit  natheles
                   I  seie  noght  I  am  gylteles,
                   That  I  somdel  am  delicat:
                   For  elles  were  I  fulli  mat,    730
                   Bot  if  that  I  som  lusti  stounde
                   Of  confort  and  of  ese  founde,
                   To  take  of  love  som  repast;
                   For  thogh  I  with  the  fulle  tast
                   The  lust  of  love  mai  noght  fiele,
                   Min  hunger  otherwise  I  kiele
                   Of  smale  lustes  whiche  I  pike,
                   And  for  a  time  yit  thei  like;
                   If  that  ye  wisten  what  I  mene.
                   Nou,  goode  Sone,  schrif  thee  clene        740
                   Of  suche  deyntes  as  ben  goode,
                   Wherof  thou  takst  thin  hertes  fode.
                   Mi  fader,  I  you  schal  reherce,
                   Hou  that  mi  fodes  ben  diverse,
                   So  as  thei  fallen  in  degre.
                   O  fiedinge  is  of  that  I  se,
                   An  other  is  of  that  I  here,
                   The  thridde,  as  I  schal  tellen  here,
                   It  groweth  of  min  oghne  thoght:
                   And  elles  scholde  I  live  noght;        750
                   For  whom  that  failleth  fode  of  herte,
                   He  mai  noght  wel  the  deth  asterte.
                   Of  sihte  is  al  mi  ferste  fode,
                   Thurgh  which  myn  yhe  of  alle  goode
                   Hath  that  to  him  is  acordant,
                   A  lusti  fode  sufficant.
                   Whan  that  I  go  toward  the  place
                   Wher  I  schal  se  my  ladi  face,
                   Min  yhe,  which  is  loth  to  faste,
                   Beginth  to  hungre  anon  so  faste,              760
                   That  him  thenkth  of  on  houre  thre,
                   Til  I  ther  come  and  he  hire  se:
                   And  thanne  after  his  appetit
                   He  takth  a  fode  of  such  delit,
                   That  him  non  other  deynte  nedeth.
                   Of  sondri  sihtes  he  him  fedeth:
                   He  seth  hire  face  of  such  colour,
                   That  freisshere  is  than  eny  flour,
                   He  seth  hire  front  is  large  and  plein
                   Withoute  fronce  of  eny  grein,      770
                   He  seth  hire  yhen  lich  an  hevene,
                   He  seth  hire  nase  strauht  and  evene,
                   He  seth  hire  rode  upon  the  cheke,
                   He  seth  hire  rede  lippes  eke,
                   Hire  chyn  acordeth  to  the  face,
                   Al  that  he  seth  is  full  of  grace,
                   He  seth  hire  necke  round  and  clene,
                   Therinne  mai  no  bon  be  sene,
                   He  seth  hire  handes  faire  and  whyte;
                   For  al  this  thing  withoute  wyte        780
                   He  mai  se  naked  ate  leste,
                   So  is  it  wel  the  more  feste
                   And  wel  the  mor  Delicacie
                   Unto  the  fiedinge  of  myn  yhe.
                   He  seth  hire  schapthe  forth  withal,
                   Hire  bodi  round,  hire  middel  smal,
                   So  wel  begon  with  good  array,
                   Which  passeth  al  the  lust  of  Maii,
                   Whan  he  is  most  with  softe  schoures
                   Ful  clothed  in  his  lusti  floures.    790
                   With  suche  sihtes  by  and  by
                   Min  yhe  is  fed;  bot  finaly,
                   Whan  he  the  port  and  the  manere
                   Seth  of  hire  wommanysshe  chere,
                   Than  hath  he  such  delice  on  honde,
                   Him  thenkth  he  mihte  stille  stonde,
                   And  that  he  hath  ful  sufficance
                   Of  liflode  and  of  sustienance
                   As  to  his  part  for  everemo.
                   And  if  it  thoghte  alle  othre  so,      800
                   Fro  thenne  wolde  he  nevere  wende,
                   Bot  there  unto  the  worldes  ende
                   He  wolde  abyde,  if  that  he  mihte,
                   And  fieden  him  upon  the  syhte.
                   For  thogh  I  mihte  stonden  ay
                   Into  the  time  of  domesday
                   And  loke  upon  hire  evere  in  on,
                   Yit  whanne  I  scholde  fro  hire  gon,
                   Min  yhe  wolde,  as  thogh  he  faste,
                   Ben  hungerstorven  al  so  faste,    810
                   Til  efte  ayein  that  he  hire  syhe.
                   Such  is  the  nature  of  myn  yhe:
                   Ther  is  no  lust  so  deintefull,
                   Of  which  a  man  schal  noght  be  full,
                   Of  that  the  stomac  underfongeth,
                   Bot  evere  in  on  myn  yhe  longeth:
                   For  loke  hou  that  a  goshauk  tireth,
                   Riht  so  doth  he,  whan  that  he  pireth
                   And  toteth  on  hire  wommanhiede;
                   For  he  mai  nevere  fulli  fiede      820
                   His  lust,  bot  evere  aliche  sore
                   Him  hungreth,  so  that  he  the  more
                   Desireth  to  be  fed  algate:
                   And  thus  myn  yhe  is  mad  the  gate,
                   Thurgh  which  the  deyntes  of  my  thoght
                   Of  lust  ben  to  myn  herte  broght.
                   Riht  as  myn  yhe  with  his  lok
                   Is  to  myn  herte  a  lusti  coc
                   Of  loves  fode  delicat,
                   Riht  so  myn  Ere  in  his  astat,      830
                   Wher  as  myn  yhe  mai  noght  serve,
                   Can  wel  myn  hertes  thonk  deserve
                   And  fieden  him  fro  day  to  day
                   With  suche  deyntes  as  he  may.
                   For  thus  it  is,  that  overal,
                   Wher  as  I  come  in  special,
                   I  mai  hiere  of  mi  ladi  pris;
                   I  hiere  on  seith  that  sche  is  wys,
                   An  other  seith  that  sche  is  good,
                   And  som  men  sein,  of  worthi  blod      840
                   That  sche  is  come,  and  is  also
                   So  fair,  that  nawher  is  non  so;
                   And  som  men  preise  hire  goodli  chiere:
                   Thus  every  thing  that  I  mai  hiere,
                   Which  souneth  to  mi  ladi  goode,
                   Is  to  myn  Ere  a  lusti  foode.
                   And  ek  min  Ere  hath  over  this
                   A  deynte  feste,  whan  so  is
                   That  I  mai  hiere  hirselve  speke;
                   For  thanne  anon  mi  faste  I  breke      850
                   On  suche  wordes  as  sche  seith,
                   That  full  of  trouthe  and  full  of  feith
                   Thei  ben,  and  of  so  good  desport,
                   That  to  myn  Ere  gret  confort
                   Thei  don,  as  thei  that  ben  delices.
                   For  al  the  metes  and  the  spices,
                   That  eny  Lombard  couthe  make,
                   Ne  be  so  lusti  forto  take
                   Ne  so  ferforth  restauratif,
                   I  seie  as  for  myn  oghne  lif,        860
                   As  ben  the  wordes  of  hire  mouth:
                   For  as  the  wyndes  of  the  South
                   Ben  most  of  alle  debonaire,
                   So  whan  hir  list  to  speke  faire,
                   The  vertu  of  hire  goodly  speche
                   Is  verraily  myn  hertes  leche.
                   And  if  it  so  befalle  among,
                   That  sche  carole  upon  a  song,
                   Whan  I  it  hiere  I  am  so  fedd,
                   That  I  am  fro  miself  so  ledd,      870
                   As  thogh  I  were  in  paradis;
                   For  certes,  as  to  myn  avis,
                   Whan  I  here  of  hir  vois  the  stevene,
                   Me  thenkth  it  is  a  blisse  of  hevene.
                   And  ek  in  other  wise  also
                   Fulofte  time  it  falleth  so,
                   Min  Ere  with  a  good  pitance
                   Is  fedd  of  redinge  of  romance
                   Of  Ydoine  and  of  Amadas,
                   That  whilom  weren  in  mi  cas,        880
                   And  eke  of  othre  many  a  score,
                   That  loveden  longe  er  I  was  bore.
                   For  whan  I  of  here  loves  rede,
                   Min  Ere  with  the  tale  I  fede;
                   And  with  the  lust  of  here  histoire
                   Somtime  I  drawe  into  memoire
                   Hou  sorwe  mai  noght  evere  laste;
                   And  so  comth  hope  in  ate  laste,
                   Whan  I  non  other  fode  knowe.
                   And  that  endureth  bot  a  throwe,        890
                   Riht  as  it  were  a  cherie  feste;
                   Bot  forto  compten  ate  leste,
                   As  for  the  while  yit  it  eseth
                   And  somdel  of  myn  herte  appeseth:
                   For  what  thing  to  myn  Ere  spreedeth,
                   Which  is  plesant,  somdel  it  feedeth
                   With  wordes  suche  as  he  mai  gete
                   Mi  lust,  in  stede  of  other  mete.
                   Lo  thus,  mi  fader,  as  I  seie,
                   Of  lust  the  which  myn  yhe  hath  seie,    900
                   And  ek  of  that  myn  Ere  hath  herd,
                   Fulofte  I  have  the  betre  ferd.
                   And  tho  tuo  bringen  in  the  thridde,
                   The  which  hath  in  myn  herte  amidde
                   His  place  take,  to  arraie
                   The  lusti  fode,  which  assaie
                   I  mot;  and  nameliche  on  nyhtes,
                   Whan  that  me  lacketh  alle  sihtes,
                   And  that  myn  heringe  is  aweie,
                   Thanne  is  he  redy  in  the  weie      910
                   Mi  reresouper  forto  make,
                   Of  which  myn  hertes  fode  I  take.
                   This  lusti  cokes  name  is  hote
                   Thoght,  which  hath  evere  hise  pottes  hote
                   Of  love  buillende  on  the  fyr
                   With  fantasie  and  with  desir,
                   Of  whiche  er  this  fulofte  he  fedde
                   Min  herte,  whanne  I  was  abedde;
                   And  thanne  he  set  upon  my  bord
                   Bothe  every  syhte  and  every  word      920
                   Of  lust,  which  I  have  herd  or  sein.
                   Bot  yit  is  noght  mi  feste  al  plein,
                   Bot  al  of  woldes  and  of  wisshes,
                   Therof  have  I  my  fulle  disshes,
                   Bot  as  of  fielinge  and  of  tast,
                   Yit  mihte  I  nevere  have  o  repast.
                   And  thus,  as  I  have  seid  aforn,
                   I  licke  hony  on  the  thorn,
                   And  as  who  seith,  upon  the  bridel
                   I  chiewe,  so  that  al  is  ydel        930
                   As  in  effect  the  fode  I  have.
                   Bot  as  a  man  that  wolde  him  save,
                   Whan  he  is  seck,  be  medicine,
                   Riht  so  of  love  the  famine
                   I  fonde  in  al  that  evere  I  mai
                   To  fiede  and  dryve  forth  the  day,
                   Til  I  mai  have  the  grete  feste,
                   Which  al  myn  hunger  myhte  areste.
                   Lo  suche  ben  mi  lustes  thre;
                   Of  that  I  thenke  and  hiere  and  se    940
                   I  take  of  love  my  fiedinge
                   Withoute  tastinge  or  fielinge:
                   And  as  the  Plover  doth  of  Eir
                   I  live,  and  am  in  good  espeir
                   That  for  no  such  delicacie
                   I  trowe  I  do  no  glotonie.
                   And  natheles  to  youre  avis,
                   Min  holi  fader,  that  be  wis,
                   I  recomande  myn  astat
                   Of  that  I  have  be  delicat.      950
                   Mi  Sone,  I  understonde  wel
                   That  thou  hast  told  hier  everydel,
                   And  as  me  thenketh  be  thi  tale,
                   It  ben  delices  wonder  smale,
                   Wherof  thou  takst  thi  loves  fode.
                   Bot,  Sone,  if  that  thou  understode
                   What  is  to  ben  delicious,
                   Thou  woldest  noght  be  curious
                   Upon  the  lust  of  thin  astat
                   To  ben  to  sore  delicat,      960
                   Wherof  that  thou  reson  excede:
                   For  in  the  bokes  thou  myht  rede,
                   If  mannes  wisdom  schal  be  suied,
                   It  oghte  wel  to  ben  eschuied
                   In  love  als  wel  as  other  weie;
                   For,  as  these  holi  bokes  seie,
                   The  bodely  delices  alle
                   In  every  point,  hou  so  thei  falle,
                   Unto  the  Soule  don  grievance.
                   And  forto  take  in  remembrance,    970
                   A  tale  acordant  unto  this,
                   Which  of  gret  understondinge  is
                   To  mannes  soule  resonable,
                   I  thenke  telle,  and  is  no  fable.
                   Of  Cristes  word,  who  wole  it  rede,
                   Hou  that  this  vice  is  forto  drede
                   In  thevangile  it  telleth  plein,
                   Which  mot  algate  be  certein,
                   For  Crist  himself  it  berth  witnesse.
                   And  thogh  the  clerk  and  the  clergesse        980
                   In  latin  tunge  it  rede  and  singe,
                   Yit  for  the  more  knoulechinge
                   Of  trouthe,  which  is  good  to  wite,
                   I  schal  declare  as  it  is  write
                   In  Engleissh,  for  thus  it  began.
                   Crist  seith:  "Ther  was  a  riche  man,
                   A  mihti  lord  of  gret  astat,
                   And  he  was  ek  so  delicat
                   Of  his  clothing,  that  everyday
                   Of  pourpre  and  bisse  he  made  him  gay,        990
                   And  eet  and  drank  therto  his  fille
                   After  the  lustes  of  his  wille,
                   As  he  which  al  stod  in  delice
                   And  tok  non  hiede  of  thilke  vice.
                   And  as  it  scholde  so  betyde,
                   A  povere  lazre  upon  a  tyde
                   Cam  to  the  gate  and  axed  mete:
                   Bot  there  mihte  he  nothing  gete
                   His  dedly  hunger  forto  stanche;
                   For  he,  which  hadde  his  fulle  panche    1000
                   Of  alle  lustes  ate  bord,
                   Ne  deigneth  noght  to  speke  a  word,
                   Onliche  a  Crumme  forto  yive,
                   Wherof  the  povere  myhte  live
                   Upon  the  yifte  of  his  almesse.
                   Thus  lai  this  povere  in  gret  destresse
                   Acold  and  hungred  ate  gate,
                   Fro  which  he  mihte  go  no  gate,
                   So  was  he  wofulli  besein.
                   And  as  these  holi  bokes  sein,      1010
                   The  houndes  comen  fro  the  halle,
                   Wher  that  this  sike  man  was  falle,
                   And  as  he  lay  ther  forto  die,
                   The  woundes  of  his  maladie
                   Thei  licken  forto  don  him  ese.
                   Bot  he  was  full  of  such  desese,
                   That  he  mai  noght  the  deth  eschape;
                   Bot  as  it  was  that  time  schape,
                   The  Soule  fro  the  bodi  passeth,
                   And  he  whom  nothing  overpasseth,      1020
                   The  hihe  god,  up  to  the  hevene
                   Him  tok,  wher  he  hath  set  him  evene
                   In  Habrahammes  barm  on  hyh,
                   Wher  he  the  hevene  joie  syh
                   And  hadde  al  that  he  have  wolde.
                   And  fell,  as  it  befalle  scholde,
                   This  riche  man  the  same  throwe
                   With  soudein  deth  was  overthrowe,
                   And  forth  withouten  eny  wente
                   Into  the  helle  straght  he  wente;      1030
                   The  fend  into  the  fyr  him  drouh,
                   Wher  that  he  hadde  peine  ynouh
                   Of  flamme  which  that  evere  brenneth.
                   And  as  his  yhe  aboute  renneth,
                   Toward  the  hevene  he  cast  his  lok,
                   Wher  that  he  syh  and  hiede  tok
                   Hou  Lazar  set  was  in  his  Se
                   Als  ferr  as  evere  he  mihte  se
                   With  Habraham;  and  thanne  he  preide
                   Unto  the  Patriarch  and  seide:      1040
                   "Send  Lazar  doun  fro  thilke  Sete,
                   And  do  that  he  his  finger  wete
                   In  water,  so  that  he  mai  droppe
                   Upon  my  tunge,  forto  stoppe
                   The  grete  hete  in  which  I  brenne."
                   Bot  Habraham  answerde  thenne
                   And  seide  to  him  in  this  wise:
                   "Mi  Sone,  thou  thee  miht  avise
                   And  take  into  thi  remembrance,
                   Hou  Lazar  hadde  gret  penance,      1050
                   Whyl  he  was  in  that  other  lif,
                   Bot  thou  in  al  thi  lust  jolif
                   The  bodily  delices  soghtest:
                   Forthi,  so  as  thou  thanne  wroghtest,
                   Nou  schalt  thou  take  thi  reward
                   Of  dedly  peine  hierafterward
                   In  helle,  which  schal  evere  laste;
                   And  this  Lazar  nou  ate  laste
                   The  worldes  peine  is  overronne,
                   In  hevene  and  hath  his  lif  begonne        1060
                   Of  joie,  which  is  endeles.
                   Bot  that  thou  preidest  natheles,
                   That  I  schal  Lazar  to  the  sende
                   With  water  on  his  finger  ende,
                   Thin  hote  tunge  forto  kiele,
                   Thou  schalt  no  such  graces  fiele;
                   For  to  that  foule  place  of  Sinne,
                   For  evere  in  which  thou  schalt  ben  inne,
                   Comth  non  out  of  this  place  thider,
                   Ne  non  of  you  mai  comen  hider;    1070
                   Thus  be  yee  parted  nou  atuo."
                   The  riche  ayeinward  cride  tho:
                   "O  Habraham,  sithe  it  so  is,
                   That  Lazar  mai  noght  do  me  this
                   Which  I  have  axed  in  this  place,
                   I  wolde  preie  an  other  grace.
                   For  I  have  yit  of  brethren  fyve,
                   That  with  mi  fader  ben  alyve
                   Togedre  duellende  in  on  hous;
                   To  whom,  as  thou  art  gracious,    1080
                   I  preie  that  thou  woldest  sende
                   Lazar,  so  that  he  mihte  wende
                   To  warne  hem  hou  the  world  is  went,
                   That  afterward  thei  be  noght  schent
                   Of  suche  peines  as  I  drye.
                   Lo,  this  I  preie  and  this  I  crie,
                   Now  I  may  noght  miself  amende."
                   The  Patriarch  anon  suiende
                   To  his  preiere  ansuerde  nay;
                   And  seide  him  hou  that  everyday        1090
                   His  brethren  mihten  knowe  and  hiere
                   Of  Moi5ses  on  Erthe  hiere
                   And  of  prophetes  othre  mo,
                   What  hem  was  best.  And  he  seith  no;
                   Bot  if  ther  mihte  a  man  aryse
                   Fro  deth  to  lyve  in  such  a  wise,
                   To  tellen  hem  hou  that  it  were,
                   He  seide  hou  thanne  of  pure  fere
                   Thei  scholden  wel  be  war  therby.
                   Quod  Habraham:  "Nay  sikerly;        1100
                   For  if  thei  nou  wol  noght  obeie
                   To  suche  as  techen  hem  the  weie,
                   And  alday  preche  and  alday  telle
                   Hou  that  it  stant  of  hevene  and  helle,
                   Thei  wol  noght  thanne  taken  hiede,
                   Thogh  it  befelle  so  in  dede
                   That  eny  ded  man  were  arered,
                   To  ben  of  him  no  betre  lered
                   Than  of  an  other  man  alyve."
                   If  thou,  mi  Sone,  canst  descryve      1110
                   This  tale,  as  Crist  himself  it  tolde,
                   Thou  schalt  have  cause  to  beholde,
                   To  se  so  gret  an  evidence,
                   Wherof  the  sothe  experience
                   Hath  schewed  openliche  at  ije,
                   That  bodili  delicacie
                   Of  him  which  yeveth  non  almesse
                   Schal  after  falle  in  gret  destresse.
                   And  that  was  sene  upon  the  riche:
                   For  he  ne  wolde  unto  his  liche    1120
                   A  Crumme  yiven  of  his  bred,
                   Thanne  afterward,  whan  he  was  ded,
                   A  drope  of  water  him  was  werned.
                   Thus  mai  a  mannes  wit  be  lerned
                   Of  hem  that  so  delices  taken;
                   Whan  thei  with  deth  ben  overtaken,
                   That  erst  was  swete  is  thanne  sour.
                   Bot  he  that  is  a  governour
                   Of  worldes  good,  if  he  be  wys,
                   Withinne  his  herte  he  set  no  pris    1130
                   Of  al  the  world,  and  yit  he  useth
                   The  good,  that  he  nothing  refuseth,
                   As  he  which  lord  is  of  the  thinges.
                   The  Nouches  and  the  riche  ringes,
                   The  cloth  of  gold  and  the  Perrie
                   He  takth,  and  yit  delicacie
                   He  leveth,  thogh  he  were  al  this.
                   The  beste  mete  that  ther  is
                   He  ett,  and  drinkth  the  beste  drinke;
                   Bot  hou  that  evere  he  ete  or  drinke,    1140
                   Delicacie  he  put  aweie,
                   As  he  which  goth  the  rihte  weie
                   Noght  only  forto  fiede  and  clothe
                   His  bodi,  bot  his  soule  bothe.
                   Bot  thei  that  taken  otherwise
                   Here  lustes,  ben  none  of  the  wise;
                   And  that  whilom  was  schewed  eke,
                   If  thou  these  olde  bokes  seke,
                   Als  wel  be  reson  as  be  kinde,
                   Of  olde  ensample  as  men  mai  finde.        1150
                   What  man  that  wolde  him  wel  avise,
                   Delicacie  is  to  despise,
                   Whan  kinde  acordeth  noght  withal;
                   Wherof  ensample  in  special
                   Of  Nero  whilom  mai  be  told,
                   Which  ayein  kinde  manyfold
                   Hise  lustes  tok,  til  ate  laste
                   That  god  him  wolde  al  overcaste;
                   Of  whom  the  Cronique  is  so  plein,
                   Me  list  nomore  of  him  to  sein.    1160
                   And  natheles  for  glotonie
                   Of  bodili  Delicacie,
                   To  knowe  his  stomak  hou  it  ferde,
                   Of  that  noman  tofore  herde,
                   Which  he  withinne  himself  bethoghte,
                   A  wonder  soubtil  thing  he  wroghte.
                   Thre  men  upon  eleccioun
                   Of  age  and  of  complexioun
                   Lich  to  himself  be  alle  weie
                   He  tok  towardes  him  to  pleie,      1170
                   And  ete  and  drinke  als  wel  as  he.
                   Therof  was  no  diversite;
                   For  every  day  whan  that  thei  eete,
                   Tofore  his  oghne  bord  thei  seete,
                   And  of  such  mete  as  he  was  served,
                   Althogh  thei  hadde  it  noght  deserved,
                   Thei  token  service  of  the  same.
                   Bot  afterward  al  thilke  game
                   Was  into  wofull  ernest  torned;
                   For  whan  thei  weren  thus  sojorned,        1180
                   Withinne  a  time  at  after  mete
                   Nero,  which  hadde  noght  foryete
                   The  lustes  of  his  frele  astat,
                   As  he  which  al  was  delicat,
                   To  knowe  thilke  experience,
                   The  men  let  come  in  his  presence:
                   And  to  that  on  the  same  tyde,
                   A    courser  that  he  scholde  ryde
                   Into  the  feld,  anon  he  bad;
                   Wherof  this  man  was  wonder  glad,      1190
                   And  goth  to  prike  and  prance  aboute.
                   That  other,  whil  that  he  was  oute,
                   He  leide  upon  his  bedd  to  slepe:
                   The  thridde,  which  he  wolde  kepe
                   Withinne  his  chambre,  faire  and  softe
                   He  goth  now  doun  nou  up  fulofte,
                   Walkende  a  pass,  that  he  ne  slepte,
                   Til  he  which  on  the  courser  lepte
                   Was  come  fro  the  field  ayein.
                   Nero  thanne,  as  the  bokes  sein,        1200
                   These  men  doth  taken  alle  thre
                   And  slouh  hem,  for  he  wolde  se
                   The  whos  stomak  was  best  defied:
                   And  whanne  he  hath  the  sothe  tryed,
                   He  fond  that  he  which  goth  the  pass
                   Defyed  best  of  alle  was,
                   Which  afterward  he  usede  ay.
                   And  thus  what  thing  unto  his  pay
                   Was  most  plesant,  he  lefte  non:
                   With  every  lust  he  was  begon,      1210
                   Wherof  the  bodi  myhte  glade,
                   For  he  non  abstinence  made;
                   Bot  most  above  alle  erthli  thinges
                   Of  wommen  unto  the  likinges
                   Nero  sette  al  his  hole  herte,
                   For  that  lust  scholde  him  noght  asterte.
                   Whan  that  the  thurst  of  love  him  cawhte,
                   Wher  that  him  list  he  tok  a  drauhte,
                   He  spareth  nouther  wif  ne  maide,
                   That  such  an  other,  as  men  saide,    1220
                   In  al  this  world  was  nevere  yit.
                   He  was  so  drunke  in  al  his  wit
                   Thurgh  sondri  lustes  whiche  he  tok,
                   That  evere,  whil  ther  is  a  bok,
                   Of  Nero  men  schul  rede  and  singe
                   Unto  the  worldes  knowlechinge,
                   Mi  goode  Sone,  as  thou  hast  herd.
                   For  evere  yit  it  hath  so  ferd,
                   Delicacie  in  loves  cas
                   Withoute  reson  is  and  was;      1230
                   For  wher  that  love  his  herte  set,
                   Him  thenkth  it  myhte  be  no  bet;
                   And  thogh  it  be  noght  fulli  mete,
                   The  lust  of  love  is  evere  swete.
                   Lo,  thus  togedre  of  felaschipe
                   Delicacie  and  drunkeschipe,
                   Wherof  reson  stant  out  of  herre,
                   Have  mad  full  many  a  wisman  erre
                   In  loves  cause  most  of  alle:
                   For  thanne  hou  so  that  evere  it  falle,      1240
                   Wit  can  no  reson  understonde,
                   Bot  let  the  governance  stonde
                   To  Will,  which  thanne  wext  so  wylde,
                   That  he  can  noght  himselve  schylde
                   Fro  no  peril,  bot  out  of  feere
                   The  weie  he  secheth  hiere  and  there,
                   Him  recheth  noght  upon  what  syde:
                   For  oftetime  he  goth  beside,
                   And  doth  such  thing  withoute  drede,
                   Wherof  him  oghte  wel  to  drede.    1250
                   Bot  whan  that  love  assoteth  sore,
                   It  passeth  alle  mennes  lore;
                   What  lust  it  is  that  he  ordeigneth,
                   Ther  is  no  mannes  miht  restreigneth,
                   And  of  the  godd  takth  he  non  hiede:
                   Bot  laweles  withoute  drede,
                   His  pourpos  for  he  wolde  achieve
                   Ayeins  the  pointz  of  the  believe,
                   He  tempteth  hevene  and  erthe  and  helle,
                   Hierafterward  as  I  schall  telle.      1260
                   Who  dar  do  thing  which  love  ne  dar?
                   To  love  is  every  lawe  unwar,
                   Bot  to  the  lawes  of  his  heste
                   The  fissch,  the  foul,  the  man,  the  beste
                   Of  al  the  worldes  kinde  louteth.
                   For  love  is  he  which  nothing  douteth:
                   In  mannes  herte  where  he  sit,
                   He  compteth  noght  toward  his  wit
                   The  wo  nomore  than  the  wele,
                   No  mor  the  hete  than  the  chele,        1270
                   No  mor  the  wete  than  the  dreie,
                   No  mor  to  live  than  to  deie,
                   So  that  tofore  ne  behinde
                   He  seth  nothing,  bot  as  the  blinde
                   Withoute  insyhte  of  his  corage
                   He  doth  merveilles  in  his  rage.
                   To  what  thing  that  he  wole  him  drawe,
                   Ther  is  no  god,  ther  is  no  lawe,
                   Of  whom  that  he  takth  eny  hiede;
                   Bot  as  Baiard  the  blinde  stede,        1280
                   Til  he  falle  in  the  dich  amidde,
                   He  goth  ther  noman  wole  him  bidde;
                   He  stant  so  ferforth  out  of  reule,
                   Ther  is  no  wit  that  mai  him  reule.
                   And  thus  to  telle  of  him  in  soth,
                   Ful  many  a  wonder  thing  he  doth,
                   That  were  betre  to  be  laft,
                   Among  the  whiche  is  wicchecraft,
                   That  som  men  clepen  Sorcerie,
                   Which  forto  winne  his  druerie      1290
                   With  many  a  circumstance  he  useth,
                   Ther  is  no  point  which  he  refuseth.
                   The  craft  which  that  Saturnus  fond,
                   To  make  prickes  in  the  Sond,
                   That  Geomance  cleped  is,
                   Fulofte  he  useth  it  amis;
                   And  of  the  flod  his  Ydromance,
                   And  of  the  fyr  the  Piromance,
                   With  questions  echon  of  tho
                   He  tempteth  ofte,  and  ek  also      1300
                   Ae5remance  in  juggement
                   To  love  he  bringth  of  his  assent:
                   For  these  craftes,  as  I  finde,
                   A  man  mai  do  be  weie  of  kinde,
                   Be  so  it  be  to  good  entente.
                   Bot  he  goth  al  an  other  wente;
                   For  rathere  er  he  scholde  faile,
                   With  Nigromance  he  wole  assaile
                   To  make  his  incantacioun
                   With  hot  subfumigacioun.            1310
                   Thilke  art  which  Spatula  is  hote,
                   And  used  is  of  comun  rote
                   Among  Paiens,  with  that  craft  ek
                   Of  which  is  Auctor  Thosz  the  Grek,
                   He  worcheth  on  and  on  be  rowe:
                   Razel  is  noght  to  him  unknowe,
                   Ne  Salomones  Candarie,
                   His  Ydeac,  his  Eutonye;
                   The  figure  and  the  bok  withal
                   Of  Balamuz,  and  of  Ghenbal      1320
                   The  Seal,  and  therupon  thymage
                   Of  Thebith,  for  his  avantage
                   He  takth,  and  somwhat  of  Gibiere,
                   Which  helplich  is  to  this  matiere.
                   Babilla  with  hire  Sones  sevene,
                   Which  hath  renonced  to  the  hevene,
                   With  Cernes  bothe  square  and  rounde,
                   He  traceth  ofte  upon  the  grounde,
                   Makende  his  invocacioun;
                   And  for  full  enformacioun        1330
                   The  Scole  which  Honorius
                   Wrot,  he  poursuieth:  and  lo,  thus
                   Magique  he  useth  forto  winne
                   His  love,  and  spareth  for  no  Sinne.
                   And  over  that  of  his  Sotie,
                   Riht  as  he  secheth  Sorcerie
                   Of  hem  that  ben  Magiciens,
                   Riht  so  of  the  Naturiens
                   Upon  the  Sterres  from  above
                   His  weie  he  secheth  unto  love,    1340
                   Als  fer  as  he  hem  understondeth.
                   In  many  a  sondry  wise  he  fondeth:
                   He  makth  ymage,  he  makth  sculpture,
                   He  makth  writinge,  he  makth  figure,
                   He  makth  his  calculacions,
                   He  makth  his  demonstracions;
                   His  houres  of  Astronomie
                   He  kepeth  as  for  that  partie
                   Which  longeth  to  thinspeccion
                   Of  love  and  his  affeccion;      1350
                   He  wolde  into  the  helle  seche
                   The  devel  himselve  to  beseche,
                   If  that  he  wiste  forto  spede,
                   To  gete  of  love  his  lusti  mede:
                   Wher  that  he  hath  his  herte  set,
                   He  bede  nevere  fare  bet
                   Ne  wite  of  other  hevene  more.
                   Mi  Sone,  if  thou  of  such  a  lore
                   Hast  ben  er  this,  I  red  thee  leve.
                   Min  holi  fader,  be  youre  leve      1360
                   Of  al  that  ye  have  spoken  hiere
                   Which  toucheth  unto  this  matiere,
                   To  telle  soth  riht  as  I  wene,
                   I  wot  noght  o  word  what  ye  mene.
                   I  wol  noght  seie,  if  that  I  couthe,
                   That  I  nolde  in  mi  lusti  youthe
                   Benethe  in  helle  and  ek  above
                   To  winne  with  mi  ladi  love
                   Don  al  that  evere  that  I  mihte;
                   For  therof  have  I  non  insihte      1370
                   Wher  afterward  that  I  become,
                   To  that  I  wonne  and  overcome
                   Hire  love,  which  I  most  coveite.
                   Mi  Sone,  that  goth  wonder  streite:
                   For  this  I  mai  wel  telle  soth,
                   Ther  is  noman  the  which  so  doth,
                   For  al  the  craft  that  he  can  caste,
                   That  he  nabeith  it  ate  laste.
                   For  often  he  that  wol  beguile
                   Is  guiled  with  the  same  guile,    1380
                   And  thus  the  guilour  is  beguiled;
                   As  I  finde  in  a  bok  compiled
                   To  this  matiere  an  old  histoire,
                   The  which  comth  nou  to  mi  memoire,
                   And  is  of  gret  essamplerie
                   Ayein  the  vice  of  Sorcerie,
                   Wherof  non  ende  mai  be  good.
                   Bot  hou  whilom  therof  it  stod,
                   A  tale  which  is  good  to  knowe
                   To  thee,  mi  Sone,  I  schal  beknowe.        1390
                   Among  hem  whiche  at  Troie  were,
                   Uluxes  ate  Siege  there
                   Was  on  be  name  in  special;
                   Of  whom  yit  the  memorial
                   Abit,  for  whyl  ther  is  a  mouth,
                   For  evere  his  name  schal  be  couth.
                   He  was  a  worthi  knyht  and  king
                   And  clerk  knowende  of  every  thing;
                   He  was  a  gret  rethorien,
                   He  was  a  gret  magicien;      1400
                   Of  Tullius  the  rethorique,
                   Of  king  Zorastes  the  magique,
                   Of  Tholome  thastronomie,
                   Of  Plato  the  Philosophie,
                   Of  Daniel  the  slepi  dremes,
                   Of  Neptune  ek  the  water  stremes,
                   Of  Salomon  and  the  proverbes,
                   Of  Macer  al  the  strengthe  of  herbes,
                   And  the  Phisique  of  Ypocras,
                   And  lich  unto  Pictagoras    1410
                   Of  Surgerie  he  knew  the  cures.
                   Bot  somwhat  of  his  aventures,
                   Which  schal  to  mi  matiere  acorde,
                   To  thee,  mi  Sone,  I  wol  recorde.
                   This  king,  of  which  thou  hast  herd  sein,
                   Fro  Troie  as  he  goth  hom  ayein
                   Be  Schipe,  he  fond  the  See  divers,
                   With  many  a  wyndi  storm  revers.
                   Bot  he  thurgh  wisdom  that  he  schapeth
                   Ful  many  a  gret  peril  ascapeth,        1420
                   Of  whiche  I  thenke  tellen  on,
                   Hou  that  malgre  the  nedle  and  ston
                   Wynddrive  he  was  al  soudeinly
                   Upon  the  strondes  of  Cilly,
                   Wher  that  he  moste  abyde  a  whyle.
                   Tuo  queenes  weren  in  that  yle
                   Calipsa  named  and  Circes;
                   And  whan  they  herde  hou  Uluxes
                   Is  londed  ther  upon  the  ryve,
                   For  him  thei  senden  als  so  blive.    1430
                   With  him  suche  as  he  wolde  he  nam
                   And  to  the  court  to  hem  he  cam.
                   Thes  queenes  were  as  tuo  goddesses
                   Of  Art  magique  Sorceresses,
                   That  what  lord  comth  to  that  rivage,
                   Thei  make  him  love  in  such  a  rage
                   And  upon  hem  assote  so,
                   That  thei  wol  have,  er  that  he  go,
                   Al  that  he  hath  of  worldes  good.
                   Uluxes  wel  this  understod,      1440
                   Thei  couthe  moche,  he  couthe  more;
                   Thei  schape  and  caste  ayein  him  sore
                   And  wroghte  many  a  soutil  wyle,
                   Bot  yit  thei  mihte  him  noght  beguile.
                   Bot  of  the  men  of  his  navie
                   Thei  tuo  forschope  a  gret  partie,
                   Mai  non  of  hem  withstonde  here  hestes;
                   Som  part  thei  schopen  into  bestes,
                   Som  part  thei  schopen  into  foules,
                   To  beres,  tigres,  Apes,  oules,    1450
                   Or  elles  be  som  other  weie;
                   Ther  myhte  hem  nothing  desobeie,
                   Such  craft  thei  hadde  above  kinde.
                   Bot  that  Art  couthe  thei  noght  finde,
                   Of  which  Uluxes  was  deceived,
                   That  he  ne  hath  hem  alle  weyved,
                   And  broght  hem  into  such  a  rote,
                   That  upon  him  thei  bothe  assote;
                   And  thurgh  the  science  of  his  art
                   He  tok  of  hem  so  wel  his  part,    1460
                   That  he  begat  Circes  with  childe.
                   He  kepte  him  sobre  and  made  hem  wilde,
                   He  sette  himselve  so  above,
                   That  with  here  good  and  with  here  love,
                   Who  that  therof  be  lief  or  loth,
                   Al  quit  into  his  Schip  he  goth.
                   Circes  toswolle  bothe  sides
                   He  lefte,  and  waiteth  on  the  tydes,
                   And  straght  thurghout  the  salte  fom
                   He  takth  his  cours  and  comth  him  hom,        1470
                   Where  as  he  fond  Penolope;
                   A  betre  wif  ther  mai  non  be,
                   And  yit  ther  ben  ynowhe  of  goode.
                   Bot  who  hir  goodschipe  understode
                   Fro  ferst  that  sche  wifhode  tok,
                   Hou  many  loves  sche  forsok
                   And  hou  sche  bar  hire  al  aboute,
                   Ther  whiles  that  hire  lord  was  oute,
                   He  mihte  make  a  gret  avant
                   Amonges  al  the  remenant      1480
                   That  sche  was  on  of  al  the  beste.
                   Wel  myhte  he  sette  his  herte  in  reste,
                   This  king,  whan  he  hir  fond  in  hele;
                   For  as  he  couthe  in  wisdom  dele,
                   So  couthe  sche  in  wommanhiede:
                   And  whan  sche  syh  withoute  drede
                   Hire  lord  upon  his  oghne  ground,
                   That  he  was  come  sauf  and  sound,
                   In  al  this  world  ne  mihte  be
                   A  gladdere  womman  than  was  sche.      1490
                   The  fame,  which  mai  noght  ben  hidd,
                   Thurghout  the  lond  is  sone  kidd,
                   Here  king  is  come  hom  ayein:
                   Ther  mai  noman  the  fulle  sein,
                   Hou  that  thei  weren  alle  glade,
                   So  mochel  joie  of  him  thei  made.
                   The  presens  every  day  be  newed,
                   He  was  with  yiftes  al  besnewed;
                   The  poeple  was  of  him  so  glad,
       

Íîâ³ òâîðè