Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Robert Henryson

Ïðî÷èòàíèé : 166


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

The Bludy Serk

This  hindir  yeir  I  hard  be  tald
Thair  was  a  worthy  king;
Dukis,  erlis,  and  barronis  bald
He  had  at  his  bidding;
The  lord  was  anceane  and  ald
And  sexty  yeiris  cowth  ring,
He  had  a  dochter  fair  to  fald,
A  lusty  lady  ying.
 
Off  all  fairheid  scho  bur  the  flour,
And  eik  hir  faderis  air,
Off  lusty  laitis  and  he  honour,
Meik  bot  and  debonair;
Scho  wynnit  in  a  bigly  bour,
On  fold  wes  none  so  fair,
Princis  luvit  hir  paramour
In  cuntreis  our-allquhair.
 
Thair  dwelt  alyt  besyde  the  king
A  fowll  gyane  of  ane;
Stollin  he  hes  the  lady  ying,
Away  with  hir  is  gane,
And  kest  hir  in  his  dungering
Quhair  licht  scho  micht  se  nane;
Hungir  and  cauld  and  grit  thristing
Scho  fand  in  to  hir  wane.
 
He  wes  the  laithliest  on  to  luk
That  on  the  grund  mycht  gang,
His  nailis  wes  lyk  ane  hellis  cruk,
Thairwith  fyve  quarteris  lang;
Thair  wes  nane  that  he  ovrtuk,
In  rycht  or  yit  in  wrang,
Bot  all  in  schondir  he  thame  schuke,
The  gyane  wes  so  strang.
 
He  held  the  lady  day  and  nycht
Within  his  deip  dungeoun,
He  wald  nocht  gif  of  hir  a  sicht
For  gold  nor  yit  ransoun,
Bot  gife  the  king  mycht  get  a  knycht
To  fecht  with  his  persoun,
To  fecht  with  him  both  day  and  nycht
Quhill  ane  wer  dungin  doun.
 
The  king  gart  seik  baith  fer  and  neir,
Beth  be  se  and  land,
Off  ony  knycht  gife  he  micht  heir
Wald  fecht  with  that  gyand;
A  worthy  prince  that  had  no  peir
Hes  tane  the  deid  on  hand,
For  the  luve  of  the  lady  cleir,
And  held  full  trew  cunnand.
 
That  prince  come  prowdly  to  the  toun,
Of  that  gyane  to  heir,
And  fawcht  with  him  his  awin  persoun
And  tuke  him  presoneir,
And  kest  him  in  his  awin  dungeoun
Allane  withouttin  feir,
With  hungir,  cauld,  and  confusioun,
As  full  weill  worthy  weir.
 
Syne  brak  the  bour,  had  hame  the  bricht  
Unto  hir  fadir  deir;
Sa  evill  wondit  was  the  knycht
That  he  behuvit  to  de;
Unlusum  was  his  likame  dicht,
His  sark  was  all  bludy;
In  all  the  warld  was  thair  a  wicht
So  peteous  for  to  sy?
 
The  lady  murnyt  and  maid  grit  mone
With  all  hir  mekle  micht,
"I  luvit  nevir  lufe  bot  one
That  dulfully  now  is  dicht.
God  sen  my  lyfe  wer  fra  me  tone
Or  I  had  sene  yone  sicht,
Or  ellis  in  begging  evir  to  gone
Furth  with  yone  curtas  knycht!"
 
He  said,  "Fair  lady,  now  mone  I  de,
Trestly  ye  me  trow;
Tak  ye  my  sark  that  is  bludy,
And  hing  it  forrow  yow;
First  think  on  it  and  syne  on  me
Quhen  men  cumis  yow  to  wow."
The  lady  said,  "Be  Mary  fre,
Thairto  I  mak  a  wow!"
 
Quhen  that  scho  lukit  to  the  serk
Scho  thocht  on  the  persoun,
And  prayit  for  him  with  all  hir  harte
That  lowsd  hir  of  bandoun,
Quhair  scho  was  wont  to  sit  full  merk
In  that  deip  dungeoun;
And  evir  quhill  scho  wes  in  quert
That  was  hir  a  lessoun.
 
Sa  weill  the  lady  luvit  the  knycht
That  no  man  wald  scho  tak;
Sa  suld  we  do  our  God  of  micht
That  did  all  for  us  mak,
Quhilk  fullely  to  deid  wes  dicht
For  sinfull  manis  saik;
Sa  suld  we  do  both  day  and  nycht,
With  prayaris  to  him  mak.

Moralitas
 
This  king  is  lyk  the  Trinitie,
Baith  in  hevin  and  heir,
The  manis  saule  to  the  lady,
The  gyane  to  Lucefeir,
The  knycht  to  Chryst  that  deit  on  tre
And  coft  our  synnis  deir,
The  pit  to  hell  with  panis  fell,
The  syn  to  the  woweir.
 
The  lady  was  wowd,  bot  scho  said  nay
With  men  that  wald  hir  wed;
Sa  suld  we  wryth  all  syn  away,
That  in  our  breist  is  bred.
I  pray  to  Jesu  Chryst  verrey,
For  us  His  blud  that  bled,
To  be  our  help  on  domysday
Quhair  lawis  ar  straitly  led.
 
The  saule  is  Godis  dochtir  deir,
And  eik  his  handewerk,
That  was  betrasit  with  Lucifeir
Quha  sittis  in  hell  full  merk,
Borrowit  with  Chrystis  angell  cleir;
Hend  men,  will  ye  nocht  herk?
For  His  lufe  that  bocht  us  deir,
Think  on  the  bludy  serk.


Íîâ³ òâîðè