Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




William Langland

Ïðî÷èòàíèé : 232


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

Piers Plowman

-1-


P.1:  In  a  somer  seson,  whan  softe  was  the  sonne,  
P.2:  I  shoop  me  into  shroudes  as  I  a  sheep  were,  
P.3:  In  habite  as  an  heremite  unholy  of  werkes,  
P.4:  Wente  wide  in  this  world  wondres  to  here.  
P.5:  Ac  on  a  May  morwenynge  on  Malverne  hilles  
P.6:  Me  bifel  a  ferly,  of  Fairye  me  thoghte.  
P.7:  I  was  wery  forwandred  and  wente  me  to  reste  
P.8:  Under  a  brood  bank  by  a  bourne  syde;  
P.9:  And  as  I  lay  and  lenede  and  loked  on  the  watres,  
P.10:  I  slombred  into  a  slepyng,  it  sweyed  so  murye.  
P.11:  Thanne  gan  I  meten  a  merveillous  swevene  --  
P.12:  That  I  was  in  a  wildernesse,  wiste  I  nevere  where.  
P.13:  A[c]  as  I  biheeld  into  the  eest  an  heigh  to  the  sonne,  
P.14:  I  seigh  a  tour  on  a  toft  trieliche  ymaked,  
P.15:  A  deep  dale  bynethe,  a  dongeon  therinne,  
P.16:  With  depe  diches  and  derke  and  dredfulle  of  sighte.  
P.17:  A  fair  feeld  ful  of  folk  fond  I  ther  bitwene  --  
P.18:  Of  alle  manere  of  men,  the  meene  and  the  riche,  
P.19:  Werchynge  and  wandrynge  as  the  world  asketh.  
P.20:  Somme  putten  hem  to  the  plough,  pleiden  ful  selde,  
P.21:  In  settynge  and  sowynge  swonken  ful  harde,  
P.22:  And  wonnen  that  thise  wastours  with  glotonye  destruyeth  
________________________________________

-2-

P.23:  And  somme  putten  hem  to  pride,  apparailed  hem  therafter,  
P.24:  In  contenaunce  of  clothynge  comen  disgised-
P.25:  In  preieres  and  penaunce  putten  hem  manye,  
P.26:  Al  for  the  love  of  Oure  Lord  lyveden  ful  streyte  
P.27:  In  hope  to  have  heveneriche  blisse  --  
P.28:  As  ancres  and  heremites  that  holden  hem  in  hire  selles,  
P.29:  Coveiten  noght  in  contree  to  cairen  aboute  
P.30:  For  no  likerous  liflode  hire  likame  to  plese.  
P.31:  And  somme  chosen  chaffare;  they  cheveden  the  bettre  --  
P.32:  As  it  semeth  to  oure  sight  that  swiche  men  thryveth;  
P.33:  And  somme  murthes  to  make  as  mynstralles  konne,  
P.34:  And  geten  gold  with  hire  glee  --  [gilt]lees,  I  leeve-
P.35:  Ac  japeres  and  jangeleres,  Judas  children,  
P.36:  Feynen  hem  fantasies,  and  fooles  hem  maketh  --  
P.37:  And  han  wit  at  wille  to  werken  if  they  wolde.  
P.38:  That  Poul  precheth  of  hem  I  wol  nat  preve  it  here:  
P.39:  Qui  loquitur  turpiloquium  is  Luciferes  hyne-
P.40:  Bidderes  and  beggeres  faste  aboute  yede  
P.41:  [Til]  hire  bely  and  hire  bagge  [were]  bredful  ycrammed,  
P.42:  Faiteden  for  hire  foode,  foughten  at  the  ale.  
P.43:  In  glotonye,  God  woot,  go  thei  to  bedde,  
P.44:  And  risen  with  ribaudie,  tho  Roberdes  knaves;  
P.45:  Sleep  and  sory  sleuthe  seweth  hem  evere.  
P.46:  Pilgrymes  and  palmeres  plighten  hem  togidere  
P.47:  For  to  seken  Seint  Jame  and  seintes  at  Rome;  
________________________________________

-3-

P.48:  Wenten  forth  in  hire  wey  with  many  wise  tales,  
P.49:  And  hadden  leve  to  lyen  al  hire  lif  after.  
P.50:  I  seigh  somme  that  seiden  thei  hadde  ysought  seintes:  
P.51:  To  ech  a  tale  that  thei  tolde  hire  tonge  was  tempred  to  lye  
P.52:  Moore  than  to  seye  sooth,  it  semed  bi  hire  speche.  
P.53:  Heremytes  on  an  heep  with  hoked  staves  ,  
P.54:  Wenten  to  Walsyngham  --  and  hire  wenches  after:  
P.55:  Grete  lobies  and  longe  that  lothe  were  to  swynke  
P.56:  Clothed  hem  in  copes  to  ben  knowen  from  othere,  
P.57:  And  shopen  hem  heremytes  hire  ese  to  have.  
P.58:  I  fond  there  freres,  alle  the  foure  ordres,  
P.59:  Prechynge  the  peple  for  profit  of  [the  wombe]:  
P.60:  Glosed  the  gospel  as  hem  good  liked;  
P.61:  For  coveitise  of  copes  construwed  it  as  thei  wolde.  
P.62:  Manye  of  thise  maistres  mowe  clothen  hem  at  likyng  
P.63:  For  hire  moneie  and  hire  marchaundise  marchen  togideres.  
P.64:  Sith  charite  hath  ben  chapman  and  chief  to  shryve  lordes  
P.65:  Manye  ferlies  han  fallen  in  a  fewe  yeres.  
P.66:  But  Holy  Chirche  and  hii  holde  bettre  togidres  
P.67:  The  mooste  meschief  on  molde  is  mountynge  up  faste.  
P.68:  Ther  preched  a  pardoner  as  he  a  preest  were:  
P.69:  Broughte  forth  a  bulle  with  bisshopes  seles,  
P.70:  And  seide  that  hymself  myghte  assoillen  hem  alle  
P.71:  Of  falshede  of  fastynge,  of  avowes  ybroken.  -
P.72:  Lewed  men  leved  hym  wel  and  liked  hise  wordes,  
P.73:  Comen  up  knelynge  to  kissen  his  bulle.  
P.74:  He  bonched  hem  with  his  brevet  and  blered  hire  eighen,  
P.75:  And  raughte  with  his  rageman  rynges  and  broches.  
________________________________________

-4-

P.76:  --  Thus  ye  gyven  youre  gold  glotons  to  helpe,  
P.77:  And  leneth  it  losels  that  leccherie  haunten"  
P.78:  Were  the  bisshop  yblessed  and  worth  bothe  his  eris,  
P.79:  His  seel  sholde  noght  be  sent  to  deceyve  the  peple.  
P.80:  Ac  it  is  noght  by  the  bisshop  that  the  boy  precheth  --  
P.81:  For  the  parisshe  preest  and  the  pardoner  parten  the  silver  
P.82:  That  the  povere  [peple]  of  the  parissche  sholde  have  if  they  ne  were.  
P.83:  Persons  and  parisshe  preestes  pleyned  hem  to  the  bisshop  
P.84:  That  hire  parisshes  weren  povere  sith  the  pestilence  tyme,  
P.85:  To  have  a  licence  and  leve  at  London  to  dwelle,  
P.86:  And  syngen  ther  for  symonie,  for  silver  is  swete.  
P.87:  Bisshopes  and  bachelers,  bothe  maistres  and  doctours  --  
P.88:  That  han  cure  under  Crist,  and  crownynge  in  tokene  
P.89:  And  signe  that  thei  sholden  shryven  hire  parisshens,  
P.90:  Prechen  and  praye  for  hem,  and  the  povere  fede  --  
P.91:  Liggen  at  Londoun  in  Lenten  and  ellis.  
P.92:  Somme  serven  the  King  and  his  silver  tellen,  
P.93:  In  Cheker  and  in  Chauncelrie  chalangen  his  dettes  
P.94:  Of  wardes  and  of  wardemotes,  weyves  and  streyves.  
P.95:  And  somme  serven  as  servaunts  lordes  and  ladies,  
P.96:  And  in  stede  of  stywardes  sitten  and  demen.  
P.97:  Hire  messe  and  hire  matyns  and  many  of  hire  houres  
P.98:  Arn  doone  undevoutliche;  drede  is  at  the  laste  
P.99:  Lest  Crist  in  Consistorie  acorse  ful  manye"  
P.100:  I  parceyved  of  the  power  that  Peter  hadde  to  kepe  --  
P.101:  To  bynden  and  unbynden,  as  the  Book  telleth  --  
P.102:  How  he  it  lefte  with  love  as  Oure  Lord  highte  
P.103:  Amonges  foure  vertues,  most  vertuous  of  alle  vertues,  
________________________________________

-5-

P.104:  That  cardinals  ben  called  and  closynge  yates  
P.105:  There  Crist  is  in  kyngdom,  to  close  and  to  shette,  
P.106:  And  to  opene  it  to  hem  and  hevene  blisse  shewe.  
P.107:  Ac  of  the  Cardinals  at  court  that  kaughte  of  that  name  
P.108:  And  power  presumed  in  hem  a  Pope  to  make  
P.109:  To  han  the  power  that  Peter  hadde.  impugnen  I  nelle  --  
P.110:  For  in  love  and  in  lettrure  the  eleccion  bilongeth;  
P.111:  Forthi  I  kan  and  kan  naught  of  court  speke  moore.  
P.112:  Thanne  kam  ther  a  Kyng:  Knyghthod  hym  ladde;  
P.113:  Might  of  the  communes  made  hym  to  regne.  
P.114:  And  thanne  cam  Kynde  Wit  and  clerkes  he  made,  
P.115:  For  to  counseillen  the  Kyng  and  the  Commune  save.  
P.116:  The  Kyng  and  Knyghthod  and  Clergie  bothe  
P.117:  Casten  that  the  Commune  sholde  hem  [communes]  fynde.  
P.118:  The  Commune  contreved  of  Kynde  Wit  craftes,  
P.119:  And  for  profit  of  al  the  peple  plowmen  ordeyned  
P.120:  To  tilie  and  to  travaille  as  trewe  lif  asketh.  
P.121:  The  Kyng  and  the  Commune  and  Kynde  Wit  the  thridde  
P.122:  Shopen  lawe  and  leaute  --  eeh  lif  to  knowe  his  owene.  
P.123:  Thanne  loked  up  a  lunatik,  a  leene  thyng  withalle,  
P.124:  And  knelynge  to  the  Kyng  clergially  he  seide,  
P.125:  "Crist  kepe  thee,  sire  Kyng,  and  thi  kyngryche,  
P.126:  And  lene  thee  lede  thi  lond  so  leaute  thee  lovye,  
P.127:  And  for  thi  rightful  rulyng  be  rewarded  in  hevene"'  
P.128:  And  sithen  in  the  eyr  on  heigh  an  aungel  of  hevene  
P.129:  Lowed  to  speke  in  Latyn  --  for  lewed  men  ne  koude  
P.130:  Jangle  ne  jugge  that  justifie  hem  sholde,  
P.131:  But  suffren  and  serven  --  forthi  seide  the  aungel:  
________________________________________

-6-

P.132:  "  Sum  Rex,  sum  Princeps",-neutrum  fortasse  deinceps  "  
P.132:  O  qui  iura  regis  Christi  specialia  regis,  
P.132:  Hoc  quod  agas  melius  --  iustus  es,  esto  pius  "  
P.135:  Nudum  ius  a  te  vestiri  vult  pietate.  
P.135:  Qualia  vis  metere,  talia  grana  sere:  
P.135:  Si  ius  nudatur,  nudo  de  iure  metatur;  
P.135:  Si  seritur  pietas,  de  pietate  metas'.  
P.136:  Thanne  greved  hym  a  goliardeis,  a  gloton  of  wordes,  
P.140:  And  to  the  aungel  an  heigh  answerde  after:  
P.141:  "  Dum  "  rex"  a  "  regere  "  dicatur  nomen  habere,  
P.141:  Nomen  habet  sine  re  nisi  studet  iura  tenere'.  
P.142:  Thanne  [c]an  al  the  commune  crye  in  vers  of  Latyn  
P.143:  To  the  Kynges  counseil  --  construe  whoso  wolde  --  
P.143:  "Precepta  Regis  sunt  nobis  vincula  legis"'  
P.144:  With  that  ran  ther  a  route  of  ratons  at  ones  
P.145:  And  smale  mees  myd  hem:  mo  than  a  thousand  
P.146:  Comen  to  a  counseil  for  the  commune  profit;  
P.147:  For  a  cat  of  a  court  cam  whan  hym  liked  
P.150:  And  overleep  hem  lightliche  and  laughte  hem  at  his  wille,  
P.151:  And  pleide  with  hem  perillousli  and  possed  aboute.  
P.152:  "For  doute  of  diverse  dredes  we  dar  noght  wel  loke"  
P.153:  And  if  we  grucche  of  his  gamen  he  wol  greven  us  alle  --  
P.154:  Cracchen  us  or  clawen  us  and  in  hise  clouches  holde.  
P.155:  That  us  lotheth  the  lif  er  he  late  us  passe.  
P.156:  Mighte  we  with  any  wit  his  wille  withstonde,  
P.157:  We  myghte  be  lordes  olofte  and  lyven  at  oure  ese'.  
P.158:  A  raton  of  renoun,  moost  renable  of  tonge,  
P.159:  Seide  for  a  sovereyn  [salve]  to  hem  alle,  
________________________________________

-7-

P.160:  "I  have  yseyen  segges',  quod  he,  "in  the  Cite  of  Londoun  
P.161:  Beren  beighes  ful  brighte  abouten  hire  nekkes,  
P.162:  And  somme  colers  of  crafty  work;  uncoupled  they  wenden  
P.163:  Bothe  in  wareyne  and  in  waast  where  hem  leve  liketh,  
P.164:  And  outher  while  thei  arn  elliswhere,  as  I  here  telle.  
P.165:  Were  ther  a  belle  on  hire  beighe,  by  Jesus,  as  me  thynketh,  
P.166:  Men  myghte  witen  wher  thei  wente  and  awey  renne.  
P.167:  And  right  so',  quod  that  raton,  "reson  me  sheweth  
P.168:  To  bugge  a  belle  of  bras  or  of  bright  silver  
P.169:  And  knytten  it  on  a  coler  for  oure  commune  profit  
P.170:  And  hangen  it  upon  the  cattes  hals  --  thanne  here  we  mowen  
P.171:  Wher  he  ryt  or  rest  or  rometh  to  pleye;  
P.172:  And  if  hym  list  for  to  laike,  thanne  loke  we  mowen  
P.173:  And  peeren  in  his  presence  the  while  hym  pleye  liketh,  
P.174:  And  if  hym  wratheth,  be  war  and  his  wey  shonye'.  
P.175:  Al  the  route  of  ratons  to  this  reson  assented;  
P.176:  Ac  tho  the  belle  was  ybrought  and  on  the  beighe  hanged  
P.177:  Ther  ne  was  raton  in  al  the  route,  for  al  the  reaume  of  France,  
P.178:  That  dorste  have  bounden  the  belle  aboute  the  cattes  nekke,  
P.179:  Ne  hangen  it  aboute  his  hals  al  Engelond  to  wynne,  
P.180:  [Ac]  helden  hem  unhardy  and  hir  counseil  feble,  
P.181:  And  leten  hire  laboure  lost  and  al  hire  longe  studie.  
P.182:  A  mous  that  muche  good  kouthe,  as  me  tho  thoughte,  
P.183:  Strook  forth  sternely  and  stood  bifore  hem  alle,  
P.184:  And  to  the  route  of  ratons  reherced  thise  wordes:  
P.185:  "Though  we  hadde  ykilled  the  cat,  yet  sholde  ther  come  another  
P.186:  To  cracchen  us  and  al  oure  kynde,  though  we  cropen  under  benches.  
P.187:  Forthi  I  counseille  al  the  commune  to  late  the  cat  worthe,  
P.188:  And  be  we  nevere  so  bolde  the  belle  hym  to  shewe.  
P.188:  The  Vision  of  Piers  Plowman  
________________________________________

-8-

P.189:  The  while  he  caccheth  conynges  he  coveiteth  noght  oure  caroyne,  
P.190:  But  fedeth  hym  al  with  venyson;  defame  we  hym  nevere.  
P.191:  For  bettre  is  a  litel  los  than  a  long  sorwe:  
P.192:  The  maze  among  us  alle,  theigh  we  mysse  a  sherewe!  
P.193:  For  I  herde  my  sire  seyn,  is  seven  yeer  ypassed,  
P.194:  ""Ther  the  cat  is  a  kitoun,  the  court  is  ful  elenge''.  
P.195:  That  witnesseth  Holy  Writ,  whoso  wole  it  rede  --  
P.196:  Ve  terre  ubi  puer  rex  est,  &c.  
P.197:  For  may  no  renk  ther  reste  have  for  ratons  by  nyghte.  
P.198:  For  many  mennes  malt  we  mees  wolde  destruye,  
P.199:  And  also  ye  route  of  ratons  rende  mennes  clothes,  
P.200:  Nere  the  cat  of  the  court  that  kan  you  overlepe;  
P.201:  For  hadde  ye  rattes  youre  [raik]  ye  kouthe  noght  rule  yowselve.  
P.202:  "I  seye  for  me',  quod  the  mous,  "  I  se  so  muchel  after,  
P.203:  Shal  nevere  the  cat  ne  the  kiton  by  my  counseil  be  greved,  
P.204:  Ne  carpynge  of  this  coler  that  costed  me  nevere.  
P.205:  And  though  it  costned  me  catel,  biknowen  it  I  nolde,  
P.206:  But  suffren  as  hymself  wolde  [s]o  doon  as  hym  liketh  --  
P.207:  Coupled  and  uncoupled  to  cacche  what  thei  mowe.  
P.208:  Forthi  ech  a  wis  wight  I  warne  --  wite  wel  his  owene!'  
P.209:  (What  this  metels  bymeneth,  ye  men  that  ben  murye,  
P.210:  Devyne  ye  --  for  I  ne  dar,  by  deere  God  in  hevene)!  
P.211:  Yet  hoved  ther  an  hundred  in  howves  of  selk  --  
P.212:  Sergeants,  it  semed,  that  serveden  at  the  Barre,  
P.213:  Pleteden  for  penyes  and  pounded  the  lawe,  
P.214:  And  noght  for  love  of  Oure  Lord  unlose  hire  lippes  ones.  
P.215:  Thow  myghtest  bettre  meete  myst  on  Malverne  Hilles  
P.216:  Than  get  a  "mom'  of  hire  mouth  til  moneie  be  shewed!  
P.217:  Barins  and  burgeises  and  bondemen  als  
________________________________________

-9-

P.218:  I  seigh  in  this  assemblee,  as  ye  shul  here  after;  
P.219:  Baksteres  and  brewesteres  and  bochiers  manye,  
P.220:  Wollen  webbesters  and  weveres  of  lynnen,  
P.221:  Taillours  and  tynkers  and  tollers  in  markettes,  
P.222:  Masons  and  mynours  and  many  othere  craftes:  
P.223:  Of  alle  kynne  lybbynge  laborers  lopen  forth  somme-
P.224:  As  dykeres  and  delveres  that  doon  hire  dedes  ille  
P.225:  And  dryveth  forth  the  longe  day  with  "Dieu  save  Dame  Emme!'  
P.226:  Cokes  and  hire  knaves  cryden,  "  Hote  pies,  hote!  
P.227:  Goode  gees  and  grys!  Go  we  dyne,  go  we!'  
P.228:  Taverners  until  hem  tolden  the  same:  
P.229:  "Whit  wyn  of  Oseye  and  wyn  of  Gascoigne,  
P.230:  Of  the  Ryn  and  of  the  Rochel,  the  roost  to  defie!'  
P.231:  --  Al  this  I  seigh  slepyng,  and  sevene  sythes  more.  

1.001:  What  this  mountaigne  bymeneth  and  the  merke  dale  
1.002:  And  the  feld  ful  of  folk,  I  shal  yow  faire  shewe.  
1.003:  A  lovely  lady  of  leere  in  lynnen  yclothed  
1.004:  Cam  doun  fom  [the]  castel  and  called  me  faire,  
1.005:  And  seide,  "Sone,  slepestow?  Sestow  this  peple-
1.006:  How  bisie  they  ben  aboute  the  maze?  
1.007:  The  mooste  partie  of  this  peple  that  passeth  on  this  erthe,  
1.008:  Have  thei  worship  in  this  world,  thei  wilne  no  bettre;  
1.009:  Of  oother  hevene  than  here  holde  thei  no  tale'.-
1.010:  I  was  afeed  of  hire  face,  theigh  she  faire  weere,  
1.011:  And  seide,  "  Mercy,  madame,  what  [may]  this  [be]  to  mene?'  
________________________________________

-10-

1.012:  "The  tour  upon  the  toft',  quod  she,  "Truthe  is  therinne,  
1.013:  And  wolde  that  ye  wroughte  as  his  word  techeth.  
1.014:  For  he  is  fader  of  feith  and  formed  yow  alle  
1.015:  Bothe  with  fel  and  with  face  and  yaf  yow  fyve  wittes  
1.016:  For  to  worshipe  hym  therwith  while  that  ye  ben  here.  
1.017:  And  therfore  he  highte  the  erthe  to  helpe  yow  echone  
1.018:  Of  woilene,  of  lynnen,  of  liflode  at  nede  
1.019:  In  mesurable  manere  to  make  yow  at  ese;  
1.020:  And  comaunded  of  his  curteisie  in  commune  three  thynges:  
1.021:  Are  none  nedfulle  but  tho,  and  nempne  hem  I  thynke,  
1.022:  And  rekene  hem  by  reson  --  reherce  thow  hem  after.  
1.023:  "That  oon  is  vesture  from  chele  thee  to  save,  
1.024:  And  mete  at  meel  for  mysese  of  thiselve,  
1.025:  And  drynke  whan  thow  driest  --  ac  do  noght  out  of  reson,  
1.026:  That  thow  worthe  the  wers  whan  thow  werche  sholdest.  
1.027:  For  Lot  in  hise  lifdayes,  for  likynge  of  drynke,  
1.028:  Dide  by  hise  doughtres  that  the  devel  liked:  
1.029:  Delited  hym  in  drynke  as  the  devel  wolde,  
1.030:  And  leccherie  hym  laughte,  and  lay  by  hem  bothe  --  
1.031:  And  al  he  witte  it  the  wyn,  that  wikked  dede:  
1.031:  Inebriemus  eum  vino  dormiamusque  cum  eo,  ut  
1.031:  servare  possimus  de  patre  nostro  semen.  
1.032:  Thorugh  wyn  and  thorugh  wommen  ther  was  Loth  acombred,  
1.033:  And  there  gat  in  glotonie  gerles  that  were  cherles.  
1.034:  Forthi  dred  delitable  drynke  and  thow  shalt  do  the  bettre.  
1.035:  Mesure  is  medicine,  though  thow  muchel  yerne.  
1.036:  Al  is  nought  good  to  the  goost  that  the  gut  asketh,  
1.037:  Ne  liflode  to  the  likame  that  leef  is  to  the  soule.  
1.038:  Leve  nought  thi  likame,  for  a  liere  hym  techeth  --  
1.039:  That  is  the  wrecched  world,  wolde  thee  bitraye.  
________________________________________

-11-

1.040:  For  the  fend  and  thi  flessh  folwen  togidere,  
1.041:  And  that  [shendeth]  thi  soule;  set  it  in  thin  herte.  
1.042:  And  for  thow  sholdest  ben  ywar,  I  wisse  thee  the  beste.'  
1.043:  "A,  madame,  mercy,'  quod  I,  "  me  liketh  wel  youre  wordes.  
1.044:  Ac  the  moneie  of  this  molde  that  men  so  faste  holdeth  --  
1.045:  Telleth  me  to  whom  that  tresour  appendeth.'  
1.046:  Go  to  the  Gospel,'  quod  she,  "that  God  seide  hymselven,  
1.047:  Tho  the  poeple  hym  apposede  with  a  peny  in  the  Temple  
1.048:  Wheither  thei  sholde  therwith  worshipe  the  kyng  Cesar.  
1.049:  And  God  asked  of  hem,  of  whom  spak  the  lettre,  
1.050:  And  the  ymage  ylike  that  therinne  stondeth?  
1.051:  Cesares,  thei  seiden,  "we  seen  it  wel  echone.'  
1.052:  ""Reddite  Cesari,''  quod  God,  ""  that  Cesari  bifalleth,  
1.053:  Et  que  sunt  Dei  Deo,  or  ellis  ye  don  ille.'  
1.054:  --  For  rightfully  Reson  sholde  rule  yow  alle,  
1.055:  And  Kynde  Wit  be  wardeyn  youre  welthe  to  kepe,  
1.056:  And  tutour  of  youre  tresor,  and  take  it  yow  at  nede,  
1.057:  For  housbondrie  and  he  holden  togidres.'  
1.058:  Thanne  I  frayned  hire  faire,  for  Hym  that  hire  made,  
1.059:  "That  dongeon  in  the  dale  that  dredful  is  of  sighte  --  
1.060:  What  may  it  bemeene,  madame,  I  yow  biseche?'  
1.061:  "That  is  the  castel  of  care  --  whoso  comth  therinne  
1.062:  May  banne  that  he  born  was  to  bodi  or  to  soule!  
1.063:  Therinne  wonyeth  a  wight  that  Wrong  is  yhote,  
1.064:  Fader  of  falshede  --  and  founded  it  hymselve.  
1.065:  Adam  and  Eve  he  egged  to  ille,  
1.066:  Counseilled  Kaym  to  killen  his  brother,  
1.067:  Judas  he  japed  with  Jewen  silver,  
1.068:  And  sithen  on  an  eller  hanged  hym  after.  
1.069:  He  is  lettere  of  love  and  lieth  hem  alle:  
1.070:  That  trusten  on  his  tresour  bitrayed  arn  sonnest.'  
________________________________________

-12-

1.071:  Thanne  hadde  I  wonder  in  my  wit  what  womman  it  weere  
1.072:  That  swiche  wise  wordes  of  Holy  Writ  shewed,  
1.073:  And  halsede  hire  on  the  heighe  name,  er  she  thennes  yede,  
1.074:  What  she  were  witterly  that  wissed  me  so  faire.  
1.075:  "Holi  Chirche  I  am,'  quod  she,  thow  oughtest  me  to  knowe.  
1.076:  I  underfeng  thee  first  and  the  feith  taughte.  
1.077:  Thow  broughtest  me  borwes  my  biddyng  to  fulfille,  
1.078:  And  to  loven  me  leelly  the  while  thi  lif  dureth.'  
1.079:  Thanne  I  courbed  on  my  knees  and  cried  hire  of  grace,  
1.080:  And  preide  hire  pitously  to  preye  for  my  synnes,  
1.081:  And  also  kenne  me  kyndely  on  Crist  to  bileve,  
1.082:  That  I  myghte  werchen  His  wille  that  wroghte  me  to  man:  
1.083:  "Teche  me  to  no  tresor,  but  tel  me  this  ilke  =  
1.084:  How  I  may  save  my  soule,  that  seint  art  yholden.'  
1.085:  "Whan  alle  tresors  arn  tried,'  quod  she,-Treuthe  is  the  beste.  
1.086:  I  do  it  on  Deus  caritas  to  deme  the  sothe;  
1.087:  It  is  as  dereworthe  a  drury  as  deere  God  hymselven.  
1.088:  Who  is  trewe  of  his  tonge  and  telleth  noon  oother,  
1.089:  And  dooth  the  werkes  therwith  and  wilneth  no  man  ille,  
1.090:  He  is  a  god  by  the  Gospel,  agrounde  and  olofte,  
1.091:  And  ylik  to  Oure  Lord,  by  Seint  Lukes  wordes.  
1.092:  The  clerkes  that  knowen  this  sholde  kennen  it  aboute,  
1.093:  For  Cristen  and  uncristen  cleymeth  it  echone.  
1.094:  "  Kynges  and  knyghtes  sholde  kepen  it  by  reson  --  
1.095:  Riden  and  rappen  doun  in  reaumes  aboute,  
1.096:  And  taken  transgressores  and  tyen  hem  faste  
1.097:  Til  treuthe  hadde  ytermyned  hire  trespas  to  the  ende.  
1.098:  For  David  in  hise  dayes  dubbed  knyghtes,  
1.099:  And  dide  hem  sweren  on  hir  swerd  to  serven  truthe  evere.  
1.100:  And  that  is  the  profession  apertly  that  apendeth  to  knyghtes,  
________________________________________

-13-

1.101:  And  naught  to  Fasten  o  Friday  in  fyve  score  wynter,  
1.102:  But  holden  with  hym  and  with  here  that  wolden  alle  truthe,  
1.103:  And  never  leve  hem  for  love  ne  for  lacchynge  of  silver  --  
1.104:  And  whoso  passe[th]  that  point  is  apostata  in  the  ordre.  
1.105:  -But  Crist,  kyngene  kyng,  knyghted  ten  --  
1.106:  Cherubyn  and  Seraphyn,  swiche  sevene  and  another,  
1.107:  And  yaf  hem  myght  in  his  majestee  --  the  murier  hem  thoughte  --  
1.108:  And  over  his  meene  meynee  made  hem  archangeles;  
1.109:  Taughte  hem  by  the  Trinitee  treuthe  to  knowe,  
1.110:  To  be  buxom  at  his  biddyng  --  he  bad  hem  nought  ellis.  
1.111:  "Lucifer  with  legions  lerned  it  in  hevene,  
1.112:  [And  was  the  lovelokest  to  loke  after  Oure  Lord  (one)]  
1.113:  Til  he  brak  buxomnesse;  his  blisse  gan  he  tyne,  
1.114:  And  fel  fro  that  felawshipe  in  a  fendes  liknesse  
1.115:  into  a  deep  derk  helle  to  dwelle  there  for  evere.  
1.116:  And  mo  thousandes  myd  hym  than  man  kouthe  nombre  
1.117:  Lopen  out  with  Lucifer  in  lothliche  forme  
1.118:  For  thei  leveden  upon  hym  that  lyed  in  this  manere:  
1.119:  Ponam  pedem  in  aquilone,  et  similis  ero  Altissimo.  
1.120:  And  alle  that  hoped  it  myghte  be  so,  noon  hevene  myghte  hem  holde,  
1.121:  But  fellen  out  in  fendes  liknesse  [ful]  nyne  dayes  togideres,  
1.122:  Til  God  of  his  goodnesse  [garte  the  hevene  to  stekie  
1.123:  And  gan  stable  it  and  stynte]  and  stonden  in  quiete.  
1.124:  "  Whan  thise  wikkede  wenten  out,  wonderwise  thei  fellen  --  
1.125:  Somme  in  eyr,  somme  in  erthe,  somme  in  helle  depe;  
1.126:  Ac  Lucifer  lowest  lith  of  hem  alle:  
________________________________________

-14-

1.127:  For  pride  that  he  putte  out,  his  peyne  hath  noon  ende.  
1.128:  And  alle  that  werchen  with  wrong  wende  thei  shulle  
1.129:  After  hir  deth  day  and  dwelle  with  that  sherewe;  
1.130:  Ac  tho  that  werche  wel  as  Holy  Writ  telleth,  
1.131:  And  enden  as  I  er  seide  in  truthe,  that  is  the  beste,  
1.132:  Mowe  be  siker  that  hire  soules  shul  wende  to  hevene,  
1.133:  Ther  Treuthe  is  in  Trinitee  and  troneth  hem  alle.  
1.134:  Forthi  I  seye,  as  I  seyde  er,  by  sighte  of  thise  textes  --  
1.135:  Whan  alle  tresors  arn  tried,  Truthe  is  the  beste.  
1.136:  Lereth  it  th[u]s  lewed  men,  for  lettred  it  knoweth  --  
1.137:  That  Treuthe  is  tresor  the  trieste  on  erthe.'  
1.138:  "Yet  have  I  no  kynde  knowynge,'  quod  I,  "ye  mote  kenne  me  bettre  
1.139:  By  what  craft  in  my  cors  it  comseth,  and  where.'  
1.140:  "Thow  doted  daffe!'  quod  she,  dulle  are  thi  wittes.  
1.141:  To  litel  Latyn  thow  lernedest,  leode,  in  thi  youthe:  
1.141:  Heu  michi  quia  sterilem  duxi  vitam  iuvenilem!  
1.142:  It  is  a  kynde  knowynge  that  kenneth  in  thyn  herte  
1.143:  For  to  loven  thi  Lord  levere  than  thiselve,  
1.144:  No  dedly  synne  to  do,  deye  theigh  thow  sholdest  --  
1.145:  This  I  trowe  be  truthe;  who  kan  teche  thee  bettre,  
1.146:  Loke  thow  suffre  hym  to  seye,  and  sithen  lere  it  after;  
1.147:  For  thus  witnesseth  his  word;  worche  thow  therafter.  
1.148:  "  For  Truthe  telleth  that  love  is  triacle  of  hevene:  
1.149:  May  no  synne  be  on  hym  seene  that  that  spice  useth.  
1.150:  And  alle  his  werkes  he  wroughte  with  love  as  hym  liste,  
1.151:  And  lered  it  Moyses  for  the  leveste  thyng  and  moost  lik  to  hevene,  
1.152:  And  also  the  plante  of  pees,  moost  precious  of  vertues  :  
1.153:  For  hevene  myghte  nat  holden  it,  so  was  it  hevy  of  hymself,  
1.154:  Til  it  hadde  of  the  erthe  eten  his  fille.  
1.155:  And  whan  it  hadde  of  this  fold  flessh  and  blood  taken,  
1.156:  Was  nevere  leef  upon  lynde  lighter  therafter,  
1.157:  And  portatif  and  persaunt  as  the  point  of  a  nedle,  
________________________________________

-15-

1.158:  That  myghte  noon  armure  it  lette  ne  none  heighe  walles.  
1.159:  "  Forthi  is  love  ledere  of  the  Lordes  folk  of  hevene,  
1.160:  And  a  meene,  as  the  mair  is,  [inmiddes]  the  kyng  and  the  commune;  
1.161:  Right  so  is  love  a  ledere  and  the  lawe  shapeth:  
1.162:  Upon  man  for  hise  mysdedes  the  mercyment  he  taxeth.  
1.163:  And  for  to  knowen  it  kyndely  --  it  comseth  by  myght,  
1.164:  And  in  the  herte,  there  is  the  heed  and  the  heighe  welle.  
1.165:  For  in  kynde  knowynge  in  herte  ther  [coms]eth  a  myght  --  
1.166:  And  that  falleth  to  the  Fader  that  formed  us  alle,  
1.167:  Loked  on  us  with  love  and  leet  his  sone  dye  
1.168:  Mekely  for  oure  mysdedes,  to  amenden  us  alle.  
1.169:  And  yet  wolde  he  hem  no  wo  that  wroughte  hym  that  peyne,  
1.170:  But  mekely  with  mouthe  mercy  he  bisoughte,  
1.171:  To  have  pite  of  that  peple  that  peyned  hym  to  dethe.  
1.172:  "  Here  myghtow  sen  ensample  in  hymself  oone  --  
1.173:  That  he  was  myghtful  and  meke,  and  mercy  gan  graunte  
1.174:  To  hem  that  hengen  hym  heigh  and  his  herte  thirled.  
1.175:  "  Forthi  I  rede  yow  riche,  haveth  ruthe  of  the  povere,  
1.176:  Though  ye  be  myghty  to  mote,  beeth  meke  in  youre  werkes,  
1.177:  For  the  same  mesure  that  ye  mete,  amys  outher  ellis,  
1.178:  Ye  shulle  ben  weyen  therwith  whan  ye  wenden  hennes:  
1.178:  Eadem  mensura  qua  mensi  fueritis  remecietur  vobis.  
1.179:  For  though  ye  be  trewe  of  youre  tonge  and  treweliche  wynne,  
1.180:  And  as  chaste  as  a  child  that  in  chirche  wepeth,  
1.181:  But  if  ye  loven  leelly  and  lene  the  povere  
1.182:  Of  swich  good  as  God  sent,  goodliche  parteth,  
1.183:  Ye  ne  have  na  moore  merite  in  Masse  ne  in  houres  
________________________________________

-16-

1.184:  Than  Malkyn  of  hire  maydenhede,  that  no  man  desireth.  
1.185:  For  James  the  gentile  jugged  in  hise  bokes  
1.186:  That  feith  withouten  feetis  (feblere]  than  nought,  
1.187:  And  as  deed  as  a  dorenai  but  if  the  dedes  folwe:  
1.187:  Fides  sine  operibus  mortua  est  &c.  
1.188:  "Forthi  chastite  withouten  charite  worth  cheyned  in  helle;  
1.189:  It  is  as  lewed  as  a  lampe  that  no  light  is  inne.  
1.190:  Manye  chapeleyns  arn  chaste,  ac  charite  is  aweye;  
1.191:  Are  none  hardere  than  hii  whan  [hii]  ben  avaunced:  
1.192:  Unkynde  to  hire  kyn  and  to  alle  Cristene,  
1.193:  Chewen  hire  charite  and  chiden  after  moore  --  
1.194:  Swich  chastite  withouten  charite  worth  cheyned  in  helle.  
1.195:  Manye  curatours  kepen  hem  clene  of  hire  bodies;  
1.196:  Thei  ben  acombred  with  coveitise,  thei  konne  noght  out  crepe,  
1.197:  So  harde  hath  avarice  yhasped  hem  togideres.  
1.198:  And  that  is  no  truthe  of  the  Trinite,  but  tricherie  of  helle,  
1.199:  And  lernynge  to  lewed  men  the  latter  for  to  deele.  
1.200:  For  [thise  ben  wordes]  writen  in  the  [Euaungelie]:  
1.201:  ""  Date,  et  dabitur  vobis  --  for  I  deele  yow  alle.  
1.202:  And  that  is  the  lok  of  love  that  leteth  out  my  grace,  
1.203:  To  conforten  the  carefulle  acombred  with  synne.''  
1.204:  Love  is  leche  of  lif  and  next  Oure  Lord  selve,  
1.205:  And  also  the  graithe  gate  that  goth  into  hevene.  
1.206:  Forthi  I  seye  as  I  seide  er  by  sighte  of  the  textes:  
1.207:  Whan  alle  tresors  ben  tried,  Treuthe  is  the  beste.  
1.208:  "Now  have  I  told  thee  what  truthe  is  --  that  no  tresor  is  bettre  --  
1.209:  I  may  no  lenger  lenge  thee  with;  now  loke  thee  Oure  Lord!'  
________________________________________

-17-


2.001:  Yet  I  courbed  on  my  knees  and  cried  hire  of  grace,  
2.002:  And  seide,  "  Mercy,  madame,  for  Marie  love  of  hevene,  
2.003:  That  bar  that  blisful  barn  that  boughte  us  on  the  Rode  --  
2.004:  Kenne  me  by  sorn  craft  to  knowe  the  false.'  
2.005:  Loke  upon  thi  let-t  half,  and  lo  where  he  stondeth  --  
2.006:  Bothe  Fals  and  Favel,  and  hire  feeres  manye!'  
2.007:  I  loked  on  my  left  half  as  the  Lady  me  taughte,  
2.008:  And  was  war  of  a  womman  wonderliche  yclothed  --  
2.009:  Purfiled  with  pelure,  the  pureste  on  erthe,  
2.010:  Ycorouned  with  a  coroune,  the  Kyng  hath  noon  bettre.  
2.011:  Fetisliche  hire  fyngres  were  fretted  with  gold  wyr,  
2.012:  And  thereon  rede  rubies  as  rede  as  any  gleede,  
2.013:  And  diamaundes  of  derrest  pris  and  double  manere  saphires,  
2.014:  Orientals  and  ewages  envenymes  to  destroye.  
2.015:  Hire  robe  was  ful  riche,  of  reed  scarlet  engreyned,  
2.016:  With  ribanes  of  reed  gold  and  of  riche  stones.  
2.017:  Hire  array  me  ravysshed,  swich  richesse  saugh  I  newere.  
2.018:  I  hadde  wonder  what  she  was  and  whos  wif  she  were.  
2.019:  "What  is  this  womman,'  quod  I,  so  worthili  atired?'  
2.020:  "That  is  Mede  the  mayde.'  quod  she,  hath  noyed  me  ful  ofte,  
2.021:  And  ylakked  my  lemman  that  Leautee  is  hoten,  
2.022:  And  bilowen  h[ym]  to  lordes  that  lawes  han  to  kepe.  
2.023:  In  the  Popes  paleis  she  is  pryvee  as  myselve,  
2.024:  But  soothnesse  wolde  noght  so  --  for  she  is  a  bastard,  
2.025:  For  Fals  was  hire  fader  that  hath  a  fikel  tonge,  
2.026:  And  nevere  sooth  seide  sithen  he  com  to  erthe;  
2.027:  And  Mede  is  manered  after  hym,  right  as  [asketh  kynde]:  
2.027:  Qualis  pater,  talis  filius.  Bona  arbor  bonum  fructum  facit.  
________________________________________

-18-

2.028:  "I  oughte  ben  hyere  than  [heo]  --  I  kam  of  a  bettre.  
2.029:  My  fader  the  grete  God  is  and  ground  of  alle  graces,  
2.030:  Oo  God  withouten  gynnyng,  and  I  his  goode  doughter,  
2.031:  And  hath  yeven  me  Mercy  to  marie  with  myselve;  
2.032:  And  what  man  be  merciful  and  leelly  me  love  
2.033:  Shal  be  mylord  and  I  his  leef  in  the  heighe  hevene;  
2.034:  And  what  man  taketh  Mede.  myn  heed  dar  I  legge  
2.035:  That  he  shal  lese  for  hire  love  a  lappe  of  Caritatis.  
2.036:  "How  construeth  David  the  King  of  men  that  [cacch]eth  Mede,  
2.037:  And  men  of  this  moolde  that  maynteneth  truthe,  
2.038:  And  how  ye  shul  save  yourself?  The  Sauter  bereth  witnesse:  
2.038:  Domine,  quis  habitabit  in  tabernaculo  tuo,  &c.  
2.040:  "And  now  worth  this  Mede  ymaried  to  a  mansed  sherewe,  
2.041:  To  oon  Fals  Fikel-tonge,  a  fendes  biyete.  
2.042:  Favel  thorugh  his  faire  speche  hath  this  folk  enchaunted,  
2.043:  And  al  is  Lieres  ledynge  that  [lady]  is  thus  ywedded.  
2.044:  Tomorwe  worth  ymaked  the  maydenes  bridale;  
2.045:  And  there  myghtow  witen  if  thow  wilt  whiche  thei  ben  alle  
2.046:  That  longen  to  that  lordshipe,  the  lasse  and  the  moore.  
2.047:  Knowe  hem  there  if  thow  kanst,  and  kepe  [thee  from  hem  alle],  
2.048:  And  lakke  hem  noght  but  lat  hem  worthe,  til  Leaute  oe  Justice  
2.049:  And  have  power  to  punysshe  hem  --  thanne  put  forth  thi  reson.  
2.050:  Now  I  bikenne  thee  Crist,'  quod  she,  "and  his  clene  moder,  
2.051:  And  lat  no  conscience  acombre  thee  for  coveitise  of  Mede.'  
2.052:  Thus  lefte  me  that  lady  liggynge  aslepe,  
2.053:  And  how  Mede  was  ymaried  in  metels  me  thoughte  --  
2.054:  That  al  the  riche  retenaunce  that  regneth  with  the  False  
2.055:  Were  boden  to  the  bridale  on  bothe  two  sides,  
2.056:  Of  alle  manere  of  men,  the  meene  and  the  riche.  
2.057:  To  marien  this  mayde  was  many  man  assembled,  
2.058:  As  of  knyghtes  and  of  clerkes  and  oother  commune  peple,  
2.059:  As  sisours  and  somonours,  sherreves  and  hire  clerkes,  
2.060:  Bedelles  and  baillifs  and  brocours  of  chaffare,  
________________________________________

-19-

2.061:  Forgoers  and  vitaillers  and  vokettes  of  the  Arches;  
2.062:  I  kan  noght  rekene  the  route  that  ran  aboute  Mede.  
2.063:  Ac  Symonie  and  Cyvylle  and  sisours  of  courtes  
2.064:  Were  moost  pryvee  with  Mede  of  any  men,  me  thoughte.  
2.065:  Ac  Favel  was  the  firste  that  fette  hire  out  of  boure  
2.066:  And  as  a  brocour  broughte  hire  to  be  with  Fals  enjoyned.  
2.067:  Whan  Symonye  and  Cyvylle  seighe  hir  bother  wille,  
2.068:  Thei  assented  for  silver  to  seye  as  bothe  wolde.  
2.069:  Thanne  leep  Liere  forth  and  seide,  "Lo!  here  a  chartre  
2.070:  That  Gile  with  his  grete  othes  gaf  hem  togidere,'  --  
2.071:  And  preide  Cyvylle  to  see  and  Symonye  to  rede  it.  
2.072:  Thanne  Symonye  and  Cyvylle  stonden  forth  bothe  
2.073:  And  unfoldeth  the  feffement  that  Fals  hath  ymaked,  
2.074:  And  thus  bigynnen  thise  gomes  to  greden  ful  heighe:  
2.074:  "Sciant  presentes  &  futuri,  &c.  
2.075:  Witeth  and  witnesseth,  that  wonieth  upon  this  erthe,  
2.076:  That  Mede  is  ymaried  moore  for  hire  goodes  
2.077:  Than  for  any  vertue  or  fairnesse  or  any  free  kynde.  
2.078:  Falsnesse  is  fayn  of  hire  for  he  woot  hire  riche;  
2.079:  And  Favel  with  his  fikel  speche  feffeth  by  this  chartre  
2.080:  To  be  Princes  in  Pride,  and  poverte  to  despise,  
2.081:  To  bakbite  and  to  bosten  and  bere  fals  witnesse,  
2.082:  To  scorne  and  to  scolde  and  sclaundre  to  make,  
2.083:  Unbuxome  and  bolde  to  breke  the  ten  hestes.  
2.084:  And  the  erldom  of  Envye  and  Wrathe  togideres,  
2.085:  With  the  chastilet  of  cheste  and  chaterynge  out  of  reson.  
2.086:  The  countee  of  Coveitise  and  alle  the  costes  about  --  
2.087:  That  is  usure  and  avarice  --  al  I  hem  graunte  
2.088:  In  bargaynes  and  in  brocages  with  al  the  burghe  of  thefte,  
2.089:  And  al  the  lordshipe  of  Leccherie  in  lengthe  and  in  brede  --  
2.090:  As  in  werkes  and  in  wordes  and  in  waitynges  with  eighes,  
2.091:  And  in  wedes  and  in  wisshynges  and  with  ydel  thoughtes  
2.092:  Ther  as  wil  wolde  and  werkmanshipe  faylith.'  
2.093:  Glotonye  he  gaf  hem  ek  and  grete  othes  togidere,  
2.094:  And  al  day  to  drynken  at  diverse  tavernes,  
________________________________________

-20-

2.095:  And  there  to  jangle  and  jape  and  jugge  hir  evencristen,  
2.096:  And  in  fastynge  dayes  to  frete  er  ful  tyme  were.  
2.097:  And  thanne  to  sitten  and  soupen  til  sleep  hem  assaille,  
2.098:  And  breden  at  burgh  swyn,  and  bedden  hem  esily,  
2.099:  Til  Sleuthe  and  sleep  sliken  hise  sydes;  
2.100:  And  thanne  wanhope  to  awaken  hym  so  with  no  wil  to  amende,  
2.101:  For  he  leveth  be  lost  --  this  is  his  laste  ende.  
2.102:  "And  thei  to  have  and  to  holde,  and  hire  heires  after,  
2.103:  A  dwellynge  with  the  devel,  and  dampned  be  for  evere,  
2.104:  With  alle  the  appurtinaunces  of  Purgatorie  into  the  pyne  of  helle-
2.105:  Yeldynge  for  this  thyng  at  one  yeres  ende  
2.106:  Hire  soules  to  Sathan,  to  suffre  with  hym  peynes,  
2.107:  And  with  hym  to  wonye  with  wo  while  God  is  in  hevene.'  
2.108:  In  witnesse  of  which  thyng  Wrong  was  the  firste,  
2.109:  And  Piers  the  Pardoner  of  Paulynes  doctrine,  
2.110:  Bette  the  Bedel  of  Bokynghamshire,  
2.111:  Reynald  the  Reve  of  Rutland  Sokene,  
2.112:  Munde  the  Millere  --  and  many  mo  othere.  
2.113:  "In  the  date  of  the  devel  this  dede  I  assele  
2.114:  By  sighte  of  Sire  Symonie  and  Cyvyles  leeve.'  
2.115:  Thanne  tened  hym  Theologie  whan  he  this  tale  herde,-
2.116:  And  seide  to  Cyvyle,  "Now  sorwe  mote  thow  have  --  
2.117:  Swiche  weddynges  to  werche  to  wrathe  with  Truthe!  
2.118:  And  er  this  weddynge  be  wroght,  wo  thee  bitide!  
2.119:  For  Mede  is  muliere,  of  Amendes  engendred;  
2.120:  And  God  graunted  to  gyve  Mede  to  truthe,  
2.121:  And  thow  hast  gyven  hire  to  a  gilour  --  now  God  gyve  thee  sorwe!  
2.122:  The  text  telleth  thee  noght  so,  Truthe  woot  the  sothe,  
2.123:  For  Dignus  est  operarius  his  hire  to  have  --  
2.124:  And  thow  hast  fest  hire  to  Fals;  fy  on  thi  lawe!  
2.125:  For  al  bi  lesynges  thow  lyvest  and  lecherouse  werkes.  
2.126:  Symonye  and  thiself  shenden  Holi  Chirche,  
2.127:  The  notaries  and  ye  noyen  the  peple.  
2.128:  Ye  shul  abiggen  bothe,  by  God  that  me  made!  
2.129:  "  Wel  ye  witen,  wernardes,  but  if  youre  wit  faille,  
________________________________________

-21-

2.130:  That  Fals  is  feithlees  and  fikel  in  hise  werkes  
2.131:  And  as  a  bastarde  ybore  of  Belsabubbes  kynne.  
2.132:  And  Mede  is  muliere,  a  maiden  of  goode,  
2.133:  And  myghte  kisse  the  Kyng  for  cosyn  and  she  wolde.  
2.134:  Forthi  wercheth  by  wisdom  and  by  wit  also,  
2.135:  And  ledeth  hire  to  Londoun,  there  lawe  is  yshewed,  
2.136:  If  any  lawe  wol  loke  thei  ligge  togideres.  
2.137:  And  though  justices  juggen  hire  to  be  joyned  with  Fals,  
2.138:  Yet  be  war  of  the  weddynge  --  for  witty  is  Truthe,  
2.139:  And  Conscience  is  of  his  counseil  and  knoweth  yow  echone,  
2.140:  And  if  he  fynde  yow  in  defaute  and  with  the  false  holde,  
2.141:  It  shal  bisitte  youre  soules  ful  soure  at  the  laste.'  
2.142:  Herto  assenteth  Cyvyle,  ac  Symonye  ne  wolde,  
2.143:  Til  he  hadde  silver  for  his  se[el]  and  [signes]  of  notaries.  
2.144:  Thanne  fette  Favel  forth  floryns  ynowe  
2.145:  And  bad  Gile,  "Go  gyve  gold  al  aboute,  
2.146:  And  namely  to  the  notaries,  that  hem  noon  faille;  
2.147:  And  feffe  Fals-witnesse  with  floryns  ynowe,  
2.148:  For  he  may  Mede  amaistrye  and  maken  at  my  wille.'  
2.149:  Tho  this  gold  was  ygyve,  gret  was  the  thonkyng  
2.150:  To  Fals  and  to  Favel  for  hire  faire  yiftes,  
2.151:  And  comen  to  conforten  from  care  the-False,  
2.152:  And  seiden,  "Certes,  sire,  cessen  shul  we  nevere,  
2.153:  Til  Mede  be  thi  wedded  wif  thorugh  wit  of  us  alle;  
2.154:  For  we  have  Mede  amaistried  with  oure  murie  speche,  
2.155:  That  she  graunteth  to  goon  with  a  good  wille  
2.156:  To  London,  to  loken  if  the  lawe  wolde  
2.157:  Juggen  yow  joyntly  in  joie  for  evere.'  
2.158:  Thanne  was  Falsnesse  fayn  and  Favel  as  blithe,  
2.159:  And  leten  somone  alle  segges  in  shires  aboute,  
2.160:  And  bad  hem  alle  be  bown,  beggers  and  othere,  
2.161:  To  wenden  with  hem  to  Westmynstre  to  witnesse  this  dede.  
2.162:  Ac  thanne  cared  thei  for  caples  to  carien  hem  thider;  
2.163:  And  Favel  fette  forth  thanne  foles  ynowe  
2.164:  And  sette  Mede  upon  a  sherreve  shoed  al  newe,  
2.165:  And  Fals  sat  on  a  sisour  that  softeli  trotted  
2.166:  And  Favel  on  a  flaterere  fetisly  atired.  
________________________________________

-22-

2.167:  Tho  hadde  notaries  none;  anoyed  thei  were  
2.168:  For  Symonye  and  Cyvylle  sholde  on  hire  feet  gange.  
2.169:  Ac  thanne  swoor  Symonye  and  Cyvylle  bothe  
2.170:  That  somonours  golde  be  sadeled  and  serven  hem  echone.  
2.171:  "And  late  apparaille  thise  provisours  in  palfreyes  wise;  
2.172:  Sire  Symonye  hymself  shal  sitte  upon  hir  bakkes.  
2.173:  Denes  and  southdenes,  drawe  yow  togideres;  
2.174:  Erchedekenes  and  officials  and  alle  youre  registrers,  
2.175:  Lat  sadle  hem  with  silver  oure  synne  to  suffre  --  
2.176:  As  devoutrye  and  divorses  and  derne  usurie  --  
2.177:  To  bere  bisshopes  aboute  abrood  in  visitynge.  
2.178:  Paulynes  pryvees  for  pleintes  in  consistorie  
2.179:  Shul  serven  myself  that  Cyvyle  is  nempned.  
2.180:  And  cartsadle  the  commissarie  --  oure  cart  shal  he  [drawe],  
2.181:  And  fecchen  us  vitailles  at  fornicatores,  
2.182:  And  maketh  of  Lyere  a  lang  cart  to  leden  alle  thise  othere,  
2.183:  As  fobberes  and  faitours  that  on  hire  feet  rennen.'  
2.184:  And  thus  Fals  and  Favel  fareth  forth  togideres,  
2.185:  And  Mede  in  the  middes  and  alle  thise  men  after.  
2.186:  I  have  no  tome  to  telle  the  tail  that  hem  folweth,  
2.187:  Of  many  maner  man  that  on  this  molde  libbeth,  
2.188:  Ac  Gyle  was  forgoer  and  gyed  hem  alle.  
2.189:  Sothnesse  seigh  hem  wel,  and  seide  but  litel,  
2.190:  A[c]  priked  his  palfrey  and  passed  hem  alle,  
2.191:  And  com  to  the  Kynges  court  and  Conseience  it  tolde,  
2.192:  And  Conseience  to  the  Kyng  carped  it  after.  
2.193:  "  Now,  by  Cryst!'  quod  the  Kyng,  "and  I  cacche  myghte  
2.194:  Fals  or  Favel  or  any  of  hise  feeris,  
2.195:  I  wolde  be  wroken  of  tho  wrecches  that  wercheth  so  ille,  
2.196:  And  doon  hem  hange  by  the  hals  and  alle  that  hem  maynteneth.  
2.197:  Shal  nevere  man  of  this  molde  meynprise  the  leeste,  
2.198:  But  right  as  the  lawe  loke[th],  lat  falle  on  hem  alle!'  
2.199:  And  comaunded  a  constable  that  com  at  the  firste,  
________________________________________

-23-

2.200:  To  attachen  tho  tyraunts:  "For  any  [tresor],  I  hote,  
2.201:  Fettreth  Falsnesse  faste,  for  any  kynnes  yiftes,  
2.202:  And  girdeth  of  Gyles  heed  --  lat  hym  go  no  ferther;  
2.203:  And  bringeth  Mede  to  me  maugree  hem  alle!  
2.204:  And  if  ye  lacche  Lyere,  lat  hym  noght  ascapen  
2.205:  Er  he  be  put  on  the  pillory,  for  any  preyere,  I  hote.'  
2.206:  Drede  at  the  dore  stood  and  the  doom  herde,  
2.207:  And  how  the  Kyng  comaunded  constables  and  sergeaunts  
2.208:  Falsnesse  and  his  Felawship  to  fettren  and  to  bynden.  
2.209:  Thanne  Drede  wente  wyghtliche  and  warned  the  False,  
2.210:  And  bad  hym  fle  for  fere,  and  hise  feeris  alle.  
2.211:  Falsnesse  for  fere  thanne  fleigh  to  the  freres  
2.212:  And  Gyle  dooth  hym  to  go,  agast  for  to  dye.  
2.213:  Ac  marchaunts  metten  with  hym  and  made  hym  abyde,  
2.214:  And  bishetten  hym  in  hire  shoppes  to  shewen  hire  ware,  
2.215:  Apparailed  hym  as  a  prentice  the  peple  to  serve.  
2.216:  Lightliche  Lyere  leep  awey  thennes,  
2.217:  Lurkynge  thorugh  lanes,  tolugged  of  manye.  
2.218:  He  was  nowher  welcome  for  his  manye  tales,  
2.219:  Over  al  yhonted  and  yhote  trusse,  
2.220:  Til  pardoners  hadde  pite,  and  pulled  hym  into  house.  
2.221:  They  wesshen  hym  and  wiped  hym  and  wounden  hym  in  cloutes,  
2.222:  And  senten  hym  [on  Sondayes  with  seles]  to  chirches,  
2.223:  And  gaf  pardoun  for  pens  poundemele  aboute.  
2.224:  Thanne  lourede  leches,  and  lettres  thei  sente  
2.225:  That  he  sholde  wonye  with  hem  watres  to  loke.  
2.226:  Spycers  speken  with  hym  to  spien  hire  ware,  
2.227:  For  he  kouthe  on  hir  craft  and  knew  manye  gommes.  
2.228:  Ac  mynstrales  and  messagers  mette  with  hym  ones,  
2.229:  And  [with]helden  hym  an  half  yeer  and  ellevene  dayes.  
2.230:  Freres  with  fair  speche  fetten  hymthen,  
2.231:  And  for  knowynge  of  comeres  coped  hym  as  a  frere;  
2.232:  Ac  he  hath  leve  to  lepen  out  as  ofte  as  hym  liketh,  
________________________________________

-24-

2.233:  And  is  welcome  whan  he  wile,  and  woneth  with  hem  ofte.  
2.234:  Alle  fledden  for  fere  and  flowen  into  hernes;  
2.235:  Save  Mede  the  mayde  na  mo  dorste  abide.  
2.236:  Ac  trewely  to  telle,  she  trembled  for  fere,  
2.237:  And  ek  wepte  and  wrong  whan  she  was  attached.  

3.001:  Now  is  Mede  the  mayde  and  no  mo  of  hem  alle,  
3.002:  With  bedeles  and  baillies  brought  bifore  the  Kyng.  
3.003:  The  Kyng  called  a  clerk  --  l  kan  noght  his  name  --  
3.004:  To  take  Mede  the  maide  and  maken  hire  at  ese.  
3.005:  I  shal  assayen  hire  myself  and  soothliche  appose  
3.006:  What  man  of  this  world  that  hire  were  levest.  
3.007:  And  if  she  werche  bi  wit  and  my  wil  folwe  
3.008:  I  wol  forgyven  hire  this  gilt,  so  me  God  helpe!'  
3.009:  Curteisly  the  clerk  thanne,  as  the  Kyng  highte,  
3.010:  Took  Mede  bi  the  myddel  and  broghte  hire  into  chambre.  
3.011:  Ac  ther  was  murthe  and  mynstralcie  Mede  to  plese;  
3.012:  That  wonyeth  at  Westmynstre  worshipeth  hire  alle.  
3.013:  Gentilliche  with  joye  the  justices  somme  
3.014:  Busked  hem  to  the  bour  ther  the  burde  dwellede,  
3.015:  Conforted  hyre  kyndely  by  Clergies  leve,  
3.016:  And  seiden,  "  Mourne  noght,  Mede,  ne  make  thow  no  sorwe,  
3.017:  For  we  wol  wisse  the  Kyng  and  thi  wey  shape  
3.018:  To  be  wedded  at  thi  wille  and  wher  thee  leef  liketh  
3.019:  For  al  Conscienees  cast  or  craft,  as  I  trowe.'  
3.020:  Mildely  Mede  thanne  merciede  hem  alle  
________________________________________

-25-

3.021:  Of  hire  grete  goodnesse  --  and  gaf  hem  echone  
3.022:  Coupes  of  clene  gold  and  coppes  of  silver,  
3.023:  Rynges  with  rubies  and  richesses  manye,  
3.024:  The  Ieeste  man  of  hire  meynee  a  moton  of  golde.  
3.025:  Thanne  laughte  thei  leve  thise  lordes  at  Mede.  
3.026:  With  that  comenclerkes  to  conforten  hire  the  same,  
3.027:  And  beden  hire  be  blithe  --  "For  we  beth  thyne  owene  
3.028:  For  to  werche  thi  wille  the  while  thow  myght  laste.'  
3.029:  Hendiliche  heo  thanne  bihighte  hem  the  same  --  
3.030:  To  loven  hem  lelly  and  lordes  to  make,  
3.031:  And  in  the  consistorie  at  the  court  do  callen  hire  names.  
3.032:  "  Shal  no  lewednesse  lette  the  clerke  that  I  lovye,  
3.033:  That  he  ne  worth  first  avaunced  for  I  am  biknowen  
3.034:  Ther  konnynge  clerkes  shul  clokke  bihynde.'  
3.035:  Thanne  cam  ther  a  confessour  coped  as  a  frere;  
3.036:  To  Mede  the  mayde  [mekeliche  he  loutede]  
3.037:  And  seide  ful  softely,  in  shrift  as  it  were,  
3.038:  "Theigh  lewed  men  and  lered  men  hadde  leyen  by  thee  bothe.  
3.039:  And  Falshede  hadde  yfolwed  thee  alle  thise  fifty  wynter,  
3.040:  I  shal  assoille  thee  myself  for  a  seem  of  whete,  
3.041:  And  also  be  thi  bedeman,  and  bere  wel  thyn  er[ende],  
3.042:  Amonges  knyghtes  and  clerkes,  Conscience  to  torne.  
3.043:  Thanne  Mede  for  hire  mysdedes  to  that  man  kneled,  
3.044:  And  shrof  hire  of  hire  sherewednesse  --  shamelees,  I  trowe;  
3.045:  Tolde  hym  a  tale  and  took  hym  a  noble  
3.046:  For  to  ben  hire  bedeman  and  hire  brocour  als.  
3.047:  Thanne  he  assoiled  hire  soone  and  sithen  he  seide,  
3.048:  "  We  have  a  wyndow  in  werchynge,  wole  stonden  us  ful  hye;  
3.049:  Woldestow  glaze  that  gable  and  grave  therinne  thy  name,  
3.050:  Sykir  sholde  thi  soule  be  hevene  to  have.'  
3.051:  "  Wiste  I  that,'  quod  the  womman,-I  wolde  noght  spare  
3.052:  For  to  be  youre  frend,  frere,  and  faile  yow  nevere  
3.053:  While  ye  love  lordes  that  lecherie  haunten  
3.054:  And  lakketh  noght  ladies  that  loven  wel  the  same.  
________________________________________

-26-

3.055:  It  is  a  freletee  of  flessh  --  ye  fynden  it  in  bokes  --  
3.056:  And  a  cours  of  kynde.  wherof  we  comen  alle.  
3.057:  Who  may  scape  the  sclaundre,  the  scathe  is  soone  amended;  
3.058:  It  is  synne  of  the  sevene  sonnest  relessed.  
3.059:  Have  mercy,'  quod  Mede,  of  men  that  it  haunteth  
3.060:  And  I  shal  covere  youre  kirk,  youre  cloistre  do  maken,  
3.061:  Wowes  do  whiten  and  wyndowes  glazen,  
3.062:  Do  peynten  and  portraye  [who  paied]  for  the  makynge,  
3.063:  That  every  segge  shall  see  I  am  suster  of  youre  house.'  
3.064:  Ac  God  to  alle  good  folk  swich  gravynge  defendeth  --  
3.065:  To  writen  in  wyndowes  of  hir  wel  dedes  --  
3.066:  An  aventure  pride  be  peynted  there,  and  pomp  of  the  world;  
3.067:  For  God  knoweth  thi  conscience  and  thi  kynde  wille,  
3.068:  And  thi  cost  and  thi  coveitise  and  who  the  catel  oughte.  
3.069:  Forthi  I  lere  yow  lordes,  leveth  swiche  w[rityng]es  --  
3.070:  To  writen  in  wyndowes  of  youre  wel  dedes  
3.071:  Or  to  greden  after  Goddes  men  whan  ye  [gyve]  doles,  
3.072:  On  aventure  ye  have  youre  hire  here  and  youre  hevene  als.  
3.072:  Nesciat  sinsitra  quid  faciat  dextra:  
3.073:  Lat  noght  thi  left  half,  late  ne  rathe,  
3.074:  Wite  what  thow  werchest  with  thi  right  syde  --  
3.075:  For  thus  bit  the  Gospel  goode  men  doon  hir  almesse.  
3.076:  Maires  and  maceres,  that  menes  ben  bitwene  
3.077:  The  kyng  and  the  comune  to  kepe  the  lawes,  
3.078:  To  punysshe  on  pillories  and  on  pynynge  stooles  
3.079:  Brewesters  and  baksters,  bochiers  and  cokes  --  
3.080:  For  thise  are  men  on  this  molde  that  moost  harm  wercheth  
3.081:  To  the  povere  peple  that  parcelmele  buggen.  
3.082:  For  thei  poisone  the  peple  pryveliche  and  ofte,  
________________________________________

-27-

3.083:  Thei  richen  thorugh  regratrie  and  rentes  hem  biggen  
3.084:  With  that  the  povere  peple  sholde  putte  in  hire  wombe.  
3.085:  For  toke  thei  on  trewely,  thei  tymbred  nought  so  heighe,  
3.086:  Ne  boughte  none  burgages  --  be  ye  ful  certeyne!  
3.087:  Ac  Mede  the  mayde  the  mair  h[eo]  bisought[e]  
3.088:  Of  alle  swiche  selleris  silver  to  take,  
3.089:  Or  presents  withouten  pens  --  as  pieces  of  silver,  
3.090:  Rynges  or  oother  richesse  the  regratiers  to  mayntene.  
3.091:  "  For  my  love,'  quod  that  lady,  love  hem  echone,  
3.092:  And  suffre  hem  to  selle  somdel  ayeins  reson.'  
3.093:  Salamon  the  sage  a  sermon  he  made  
3.094:  For  to  amenden  maires  and  men  that  kepen  lawes,  
3.095:  And  tolde  hem  this  teme  that  I  telle  thynke:  
3.095:  Ignis  devorabit  tabernacula  eorum  qui  libenter  accipiunt  munera,  &c.  
3.096:  Among  thise  lettrede  leodes  this  Latyn  is  to  mene  
3.097:  That  fir  shall  falle  and  [for]brenne  al  to  bloo  askes  
3.098:  The  houses  and  the  homes  of  hem  that  desireth  
3.100:  Yiftes  or  yeresyeves  because  of  hire  offices.  
3.101:  The  Kyng  fro  counseil  cam,  and  called  after  Mede,  
3.102:  And  ofsente  hire  as  swithe  with  sergeaunts  manye  
3.103:  That  broughte  hire  to  boure  with  blisse  and  with  joye.  
3.104:  Curteisly  the  Kyng  thanne  comsed  to  telle;  
3.105:  To  Mede  the  mayde  he  melleth  thise  wordes:  
3.106:  "  Unwittily,  womman,  wroght  hastow  ofte;  
3.107:  Ac  worse  wroghtest  thow  nevere  than  tho  thow  Fals  toke.  
3.108:  But  I  forgyve  thee  that  gilt,  and  graunte  thee  my  grace;  
3.109:  Hennes  to  thi  deeth  day  do  so  na  moore!  
3.110:  I  have  a  knyght,  Conscience,  cam  late  fro  biyonde;  
3.111:  If  he  wilneth  thee  to  wif,  wiltow  hym  have?'  
3.112:  "Ye,  Iord,'  quod  that  lady,  "  Lord  forbede  it  ellis!  
3.113:  But  I  be  holly  at  youre  heste,  lat  hange  me  soone!'  
3.114:  Thanne  was  Conscience  called  to  come  and  appere  
3.115:  Bifore  the  Kyng  and  his  conseil,  as  clerkes  and  othere.  
________________________________________

-28-

3.116:  Knelynge  Conseience  to  the  Kyng  louted,  
3.117:  To  wite  what  his  wille  were  and  what  he  do  sholde.  
3.118:  "Woltow  wedde  this  womman,'  quod  the  Kyng,  "if  I  wole  assente?  
3.119:  For  she  is  fayn  of  thi  felaweshipe,  for  to  be  thi  make.'  
3.120:  Quod  Conscience  to  the-Kyng,  "Crist  it  me  forbede!  
3.121:  Er  I  wedde  swich  a  wif,  wo  me  bitide!  
3.122:  For  she  is  frele  of  hire  feith,  fikel  of  hire  speche,  
3.123:  And  maketh  men  mysdo  many  score  tymes.  
3.124:  In  trust  of  hire  tresor  she  t[en]eth  ful  manye:  
3.125:  Wyves  and  widewes  wantounnesse  she  techeth,  
3.126:  And  lereth  hem  lecherie  that  loveth  hire  yiftes.  
3.127:  Poure  fader  she  felled  thorugh  false  biheste,  
3.128:  And  hath  apoisoned  popes  and  peired  Holy  Chirche.  
3.129:  Is  noght  a  bettre  baude,  by  Hym  that  me  made,  
3.130:  Bitwene  hevene  and  helle,  in  erthe  though  men  soghte!  
3.131:  For  she  is  tikel  of  hire  tail,  talewis  of  tonge,  
3.132:  As  commune  as  the  cartwey  to  [knaves  and  to  alle]  --  
3.133:  To  monkes,  to  mynstrales,  to  meseles  in  hegges;  
3.134:  Sisours  and  somonours,  swiche  men  hire  preiseth,  
3.135:  Sherreves  of  shires  were  shent  if  she  ne  were  --  
3.136:  For  she  dooth  men  lese  hire  lond  and  hire  lif  bothe.  
3.137:  She  leteth  passe  prisoners  and  paieth  for  hem  ofte,  
3.138:  And  gyveth  the  gailers  gold  and  grotes  togidres  
3.139:  To  unfettre  the  Fals  --  fle  where  hym  liketh;  
3.140:  And  taketh  the  trewe  bi  the  top  and  tieth  hym  faste,  
3.141:  And  hangeth  hym  for  hatrede  that  harm[e]de  nevere.  
3.142:  "To  be  cursed  in  consistorie  she  counteth  noght  a  russhe  
3.143:  For  she  copeth  the  commissarie  and  coteth  hise  clerkes.  
3.144:  She  is  assoiled  as  soone  as  hireself  liketh;  
3.145:  She  may  neigh  as  muche  do  in  a  monthe  ones  
3.146:  As  youre  secret  seel  in  sixe  seore  dayes!  
3.147:  She  is  pryvee  with  the  Pope  --  provisours  it  knoweth,  
3.148:  For  Sire  Symonie  and  hirselve  seleth  hire  bulles.  
3.149:  She  blesseth  thise  bisshopes,  theigh  thei  be  lewed;  
________________________________________

-29-

3.150:  Provendreth  persones  and  preestes  she  maynteneth  
3.151:  To  h[old]e  lemmans  and  lotebies  alle  hire  lif  daies  
3.152:  And  bryngen  forth  barnes  ayein  forbode  lawes.  
3.153:  "Ther  she  is  wel  with  the  kyng,  wo  is  the  reaume  --  
3.154:  For  she  is  favorable  to  Fals  and  defouleth  truthe  ofte.  
3.155:  By  Jesus!  with  hire  jeweles  youre  justice  she  shendeth  
3.156:  And  lith  ayein  the  lawe  and  letteth  hym  the  gate,  
3.157:  That  feith  may  noght  have  his  forth,  hire  floryns  go  so  thinke.  
3.158:  She  ledeth  the  lawe  as  hire  list  and  lovedaies  maketh,  
3.159:  And  doth  men  lese  thorugh  hire  love  that  lawe  myghte  wynne  --  
3.160:  The  maze  for  a  mene  man,  though  he  mote  evere!  
3.161:  Lawe  is  so  lordlich,  and  looth  to  maken  ende:  
3.162:  Withouten  presents  or  pens  he  pleseth  wel  fewe.  
3.163:  "Barons  and  burgeises  she  bryngeth  in  sorwe,  
3.164:  And  al  the  comune  in  care  that  coveiten  lyve  in  truthe,  
3.165:  For  clergie  and  coveitise  she  coupleth  togidres.  
3.166:  This  is  the  lif  of  that  lady  --  now  Lord  yyve  hire  sorwe,  
3.167:  And  alle  that  maynteneth  hire  men,  meschaunee  hem  bitide!  
3.168:  For  povere  men  may  have  no  power  to  pleyne  though  thei  smerte,  
3.169:  Swich  a  maister  is  Mede  among  men  of  goode.'  
3.170:  Thanne  mournede  Mede  and  mened  hire  to  the  Kynge  
3.171:  To  have  space  to  speke,  spede  if  she  myghte.  
3.172:  The  Kyng  graunted  hire  grace  with  a  good  wille:  
3.173:  "Excuse  thee  if  thow  kanst;  I  kan  namoore  seggen,  
3.174:  For  Conscience  accuseth  thee,  to  congeien  thee  for  evere.'  
3.175:  "Nay,  lord,'  quod  that  lady,  "leveth  hym  the  werse  
3.176:  Whan  ye  witen  witterly  wher  the  wrong  liggeth.  
3.177:  Ther  that  meschief  is  gret,  Mede  may  helpe.  
3.178:  And  thow  knowest,  Conscience,  I  kam  noght  to  chide,  
3.179:  Ne  to  deprave  thi  persone  with  a  proud  herte.  
3.180:  Wel  thow  woost,  wernard,  but  if  thow  wolt  gabbe,  
3.181:  Thow  hast  hanged  on  myn  half  ellevene  tymes,  
3.182:  And  also  griped  my  gold,  and  gyve  it  where  thee  liked.  
3.183:  ow  wrathest  thee  now,  wonder  me  thynketh  !  
________________________________________

-30-

3.184:  Yet  I  may,  as  I  myghte,  menske  thee  with  yiftes  
3.185:  And  mayntene  thi  manhode  moore  than  thow  knowest.  
3.186:  "Ac  thow  hast  famed  me  foule  bifore  the  Kyng  here;  
3.187:  For  killed  I  nevere  no  kyng,  ne  counseiled  therafter,  
3.188:  Ne  dide  as  thow  demest  --  I  do  it  on  the  Kynge.  
3.189:  In  Normandie  was  he  noght  noyed  for  my  sake  --  
3.190:  Ac  thow  thiself,  soothly,  shamedest  hym  ofte:  
3.191:  Crope  into  a  cabane  for  cold  of  thi  nayles,  
3.192:  Wendest  that  wynter  wolde  han  ylasted  evere,  
3.193:  And  dreddest  to  be  ded  for  a  dym  cloude,  
3.194:  And  hyedest  homward  for  hunger  of  thi  wombe.  
3.195:  Withouten  pite,  pilour,  povere  men  thow  robbedest  
3.196:  And  bere  hire  bras  at  thi  bak  to  Caleis  to  selle,  
3.197:  Ther  I  lafte  with  my  lord  his  lif  for  to  save.  
3.198:  I  made  his  men  murye  and  mournynge  lette;  
3.199:  I  batred  hem  on  the  bak  and  boldede  hire  hertes,  
3.200:  And  dide  hem  hoppe  for  hope  to  have  me  at  wille.  
3.201:  Hadde  I  ben  marchal  of  his  men,  by  Marie  of  hevene!  
3.202:  I  dorste  have  leyd  my  lif  and  no  lasse  wedde,  
3.203:  He  sholde  have  be  lord  of  that  lond  in  lengthe  and  in  brede,  
3.204:  And  also  kyng  of  that  kith  his  kyn  for  to  helpe  --  
3.205:  The  leeste  brol  of  his  blood  a  barones  piere!  
3.206:  Cowardly  thow,  Conscience,  conseiledest  hym  thennes  --  
3.207:  To  leven  his  lordshipe  for  a  litel  silver,  
3.208:  That  is  the  richeste  reaume  that  reyn  overhoveth.  
3.209:  "It  bicometh  to  a  kyng  that  kepeth  a  reaume  
3.210:  To  yeve  [men  mede]  that  mekely  hym  serveth  --  
3.211:  To  aliens  and  to  alle  men,  to  honouren  hem  with  yiftes;  
3.212:  Mede  maketh  hym  biloved  and  for  a  man  holden.  
3.213:  Emperours  and  erles  and  alle  manere  lordes  
3.214:  Thorugh  yiftes  han  yonge  men  to  yerne  and  to  ryde.  
3.215:  The  Pope  and  alle  prelates  presents  underfongen  
3.216:  And  medeth  men  hemselven  to  mayntene  hir  lawes,  
3.217:  Servaunts  for  hire  servyce,  we  seeth  wel  the  sothe,  
3.218:  Taken  mede  of  hir  maistres,  as  thei  mowe  acorde.  
3.219:  Beggeres  for  hir  biddynge  bidden  men  mede.  
3.220:  Mynstrales  for  hir  myrthe  mede  thei  aske.  
3.221:  The  Kyng  hath  mede  of  his  men  to  make  pees  in  londe.  
3.222:  Men  that  [kenne  clerkes]  craven  of  hem  mede.  
3.223:  Preestes  that  prechen  the  peple  to  goode  
________________________________________

-31-

3.224:  Asken  mede  and  massepens  and  hire  mete  [also].  
3.225:  Alle  kyn  crafty  men  craven  mede  for  hir  prentices.  
3.226:  Marchaundise  and  mede  mote  nede  go  togideres:  
3.227:  No  wight,  es  I  wene,  withouten  Mede  may  libbe!  
3.228:  Quod  the  Kyng  to  Conscience,  "By  Crist,  as  me  thynketh,  
3.229:  Mede  is  worthi  the  maistrie  to  have!-
3.230:  "Nay,'  quod  Conscience  to  the  Kyng  and  kneled  to  the  erthe,  
3.231:  "Ther  are  two  manere  of  medes,  my  Iord,  by  youre  leve.  
3.232:  That  oon  God  of  his  grace  graunteth  in  his  blisse  
3.233:  To  tho  that  wel  werchen  while  thei  ben  here.  
3.234:  The  Prophete  precheth  therof  and  putte  it  in  the  Sauter:  
3.234:  Domine,  quis  habitabit  in  tabernaculo  tuo?  
3.235:  Lord,  who  shal  wonye  in  thi  wones  with  thyne  holy  seintes  
3.236:  Or  resten  in  thyne  holy  hilles?  --  This  asketh  David.  
3.237:  And  David  assoileth  it  hymself,  as  the  Sauter  telleth:  
3.237:  Qui  ingreditur  sine  macula  et  operatur  iusticiam.  
3.238:  Tho  that  entren  of  o  colour  and  of  one  wille,  
3.239:  And  han  ywroght  werkes  with  right  and  with  reson,  
3.240:  And  he  that  useth  noght  the  lyf  of  usurie  
3.241:  And  enformeth  povere  men  and  pursueth  truthe:  
3.241:  Qui  pecuniam  suam  non  dedit  ad  usuram,  et  munera  super  innocentem  &c.  
3.242:  And  alle  that  helpen  the  innocent  and  holden  with  the  rightfulle,  
3.243:  Withouten  mede  doth  hem  good  and  the  truthe  helpeth  --  
3.244:  Swiche  manere  men,  my  lord,  shul  have  this  firste  mede  
3.245:  Of  God  at  a  gret  nede,  whan  thei  gon  hennes.  
3.246:  "Ther  is  another  mede  mesurelees,  that  maistres  desireth:  
3.247:  To  mayntene  mysdoers  mede  thei  take,  
3.248:  And  therof  seith  the  Sauter  in  a  salmes  ende  --  
3.248:  In  quorum  manibus  iniquitates  sunt;  dextra  eorum  repleta  est  muneribus:  
3.250:  And  he  that  gripeth  hir  gold,  so  me  God  helpe,  
________________________________________

-32-

3.251:  Shal  abien  it  bittre,  or  the  Book  lieth!  
3.252:  Preestes  and  persons  that  plesynge  desireth,  
3.253:  That  taken  mede  and  moneie  for  masses  that  thei  syngeth,  
3.254:  Taken  hire  mede  here  as  Mathew  us  techeth:  
3.254:  Amen,  amen,  receperunt  mercedem  suam.  
3.255:  That  laborers  and  lewede  [leodes]  taken  of  hire  maistres,  
3.256:  It  is  no  manere  mede  but  a  mesurable  hire.  
3.257:  In  marchaundise  is  no  mede,  I  may  it  wel  avowe:  
3.258:  It  is  a  permutacion  apertly  --  a  penyworth  for  another.  
3.259:  "Ac  reddestow  nevere  Regum,  thow  recrayed  Mede,  
3.260:  Whi  the  vengeaunce  fel  on  Saul  and  on  his  children?  
3.261:  God  sente  to  Saul  by  Samuel  the  prophete  
3.262:  That  Agag  of  Amalec  and  al  his  peple  after  
3.263:  Sholden  deye  for  a  dede  that  doon  hadde  hire  eldres.  
3.264:  "Forthi,'  seide  Samuel  to  Saul,  "God  hymself  hoteth  thee  
3.265:  To  be  buxom  at  his  biddynge,  his  wil  to  fulfille.  
3.266:  Weend  to  Amalec  with  thyn  oost,  and  what  thow  fyndest  there  --  sle  it:  
3.267:  Burnes  and  beestes  --  bren  hem  to  dethe!  
3.268:  Widwes  and  wyves,  wommen  and  children,  
3.269:  Moebles  and  unmoebles,  and  al  thow  myght  fynde  --  
3.270:  Bren  it,  bere  it  noght  awey,  be  it  never  so  riche;  
3.271:  For  mede  ne  for  monee,  loke  thow  destruye  it!  
3.272:  Spille  it  and  spare  it  noght  --  thow  shalt  spede  the  bettre.''  
3.273:  And  for  he  coveited  hir  catel  and  the  kyng  spared,  
3.274:  Forbar  hym  and  his  beestes  bothe  as  the  Bible  witnesseth  
3.275:  Otherwise  than  he  was  warned  of  the  prophete,  
3.276:  God  seide  to  Samuel  that  Saul  sholde  deye,  
3.277:  And  al  his  seed  for  that  synne  shenfulliche  ende.  
3.278:  Swich  a  meschief  Mede  made  the  kyng  to  have  
3.279:  That  God  hated  hym  for  evere  and  alle  his  heires  after.  
3.280:  "The  culorum  of  this  cas  kepe  I  noght  to  shewe;  
3.281:  On  aventure  it  noyed  me,  noon  ende  wol  I  make,  
3.282:  For  so  is  this  world  went  with  hem  that  han  power  
________________________________________

-33-

3.283:  That  whoso  seith  hem  sothest  is  sonnest  yblamed!  
3.284:  "I,  Conseience,  knowe  this,  for  Kynde  Wit  it  me  taughte  --  
3.285:  That  Reson  shal  regne  and  reaumes  governe,  
3.286:  And  right  as  Agag  hadde,  happe  shul  somme:  
3.287:  Samuel  shal  sleen  hym  and  Saul  shal  be  blamed,  
3.288:  And  David  shal  be  diademed  and  daunten  hem  alle,  
3.289:  And  oon  Cristene  kyng  kepen  [us]  echone.  
3.290:  Shal  na  moore  Mede  be  maister  as  she  is  nouthe,  
3.291:  Ac  love  and  lowenesse  and  leautee  togideres  --  
3.292:  Thise  shul  ben  raaistres  on  moolde  [trewe  men]  to  save.  
3.293:  And  whoso  trespaseth  ayein  truthe  or  taketh  ayein  his  wille,  
3.294:  Leaute  shal  don  hym  lawe,  and  no  lif  ellis.  
3.295:  Shal  no  sergeant  for  his  service  were  a  sik  howve,  
3.296:  Ne  no  pelure  in  his  [paviloun]  for  pledynge  at  the  barre.  
3.297:  "  Mede  of  mysdoeres  maketh  manye  lordes,  
3.298:  And  over  lordes  Iawes  [led]eth  the  reaumes.  
3.299:  Ac  kynde  love  shal  come  yit  and  Conscience  togideres  
3.300:  And  make  of  lawe  a  laborer;  swich  love  shal  arise  
3.301:  And  swich  pees  among  the  peple  and  a  parfit  truthe  
3.302:  That  Jewes  shul  wene  in  hire  wit,  and  wexen  wonder  glade,  
3.303:  That  Moyses  or  Messie  be  come  into  this  erthe,  
3.304:  And  have  wonder  in  hire  hertes  that  men  beth  so  trewe.  
3.305:  "Alle  that  beren  baselard,  brood  swerd  or  launce,  
3.306:  Ax  outher  hachet  or  any  wepene  ellis,  
3.307:  Shal  be  demed  to  the  deeth  but  if  he  do  it  smythye  
3.308:  into  sikel  or  to  sithe,  to  shaar  or  to  kultour  --  
3.308:  Conflabunt  gladios  suos  in  vomeres,  &c  --  
3.309:  Ech  man  to  pleye  with  a  plow,  pykoise  or  spade,  
3.310:  Spynne,  or  sprede  donge,  or  spille  hymself  with  sleuthe;  
3.311:  Preestes  and  persons  with  Plucebo  to  hunte,  
3.312:  And  dyngen  upon  David  eche  day  til  eve.  
3.313:  Huntynge  or  haukyng  if  any  of  hem  use,  
3.314:  His  boost  of  his  benefice  worth  bynomen  hym  after.  
________________________________________

-34-

3.315:  "Shal  neither  kyng  ne  knyght,  constable  ne  meire  
3.316:  Over[carke]  the  commune  ne  to  the  court  sompne,  
3.317:  Ne  putte  hem  in  panel  to  doon  hem  plighte  hir  truthe;  
3.318:  But  after  the  dede  that  is  doon  oon  doom  shal  rewarde  
3.319:  Mercy  or  no  mercy  as  Truthe  [moste]  acorde.  
3.320:  "  Kynges  court  and  commune  court,  consistorie  and  chapitle  --  
3.321:  Al  shal  be  but  oon  court,  and  oon  b[ur]n  be  justice:  
3.322:  That  worth  Trewe-tonge,  a  tidy  man  that  tened  me  nevere.  
3.323:  Batailles  shul  none  be,  ne  no  man  bere  wepene,  
3.324:  And  what  smyth  that  any  smytheth  be  smyte  therwith  to  dethe!  
3.324:  Non  levabit  gens  contra  gentem  gladium  &c.  
3.325:  "And  er  this  fortune  falle,  fynde  men  shul  the  worste,  
3.326:  By  sixe  sonnes  and  a  ship  and  half  a  shef  of  arwes;  
3.327:  And  the  myddel  of  a  moone  shal  make  the  Jewes  torne,  
3.328:  And  Sarsynes  for  that  sighte  shul  synge  Gloria  in  excelsis  &c  --  
3.329:  For  Makometh  and  Mede  myshappe  shul  that  tyme;  
3.330:  For  Melius  est  bonum  nomen  quam  divicie  multe.'  
3.331:  Also  wroth  as  the  wynd  weex  Mede  in  a  while.  
3.332:  "  I  kan  no  Latyn?'  quod  she.  "Clerkes  wite  the  sothe!  
3.333:  Se  what  Salomon  seith  in  Sapience  bokes:  
3.334:  That  thei  that  yyven  yiftes  the  victorie  wynneth,  
3.335:  And  muche  worshipe  have  therwith,  as  Holy  Writ  telleth  --  
3.335:  Honorem  adquiret  qui  dat  munera,  &c.'  
3.336:  "  I  leve  wel,  lady,'  quod  Conscience,  "that  thi  Latyn  be  trewe.  
3.337:  Ac  thow  art  lik  a  lady  that  radde  a  lesson  ones,  
3.338:  Was  omnia  probate,  and  that  plesed  hire  herte  --  
3.340:  For  that  lyne  was  no  lenger  at  the  leves  ende.  
3.341:  Hadde  she  loked  that  other  half  and  the  leef  torned,  
3.342:  She  sholde  have  founden  fele  wordes  folwynge  therafter:  
________________________________________

-35-

3.343:  Quod  bonum  est  tenete  --  Truthe  that  text  made.  
3.344:  And  so  [mys]ferde  ye,  madame  --  ye  kouthe  na  moore  fynde  
3.345:  Tho  ye  loked  on  Sapience,  sittynge  in  youre  studie.  
3.346:  This  text  that  ye  han  told  were  [tidy]  for  lordes,  
3.347:  Ac  yow  failed  a  konnynge  clerk  that  kouthe  the  leef  han  torned.  
3.348:  And  if  ye  seche  Sapience  eft,  fynde  shul  ye  that  folweth.  
3.349:  A  ful  teneful  text  to  hem  that  taketh  mede:  
3.349:  350  And  that  is  Animam  autem  aufert  accipientium  &c.  
3.350:  And  that  is  the  tail  of  the  text  of  that  tale  ye  shewed  --  
3.351:  That  theigh  we  wynne  worshipe  and  with  mede  have  victorie,  
3.352:  The  soule  that  the  soude  taketh  by  so  muche  is  bounde.-  

4.001:  "  Cesseth!'  seide  the  Kyng,  "  I  suffre  yow  no  lenger.  
4.002:  Ye  shul  saughtne,  forsothe,  and  serve  me  bothe.  
4.003:  Kis  hire,'  quod  the  Kyng,  "Conscience,  I  hote!'  
4.004:  "  Nay,  by  Crist!'  quod  Conscience,  "  congeye  me  rather!  
4.005:  But  Reson  rede  me  therto,  rather  wol  I  deye.'  
4.006:  "And  I  comaunde  thee,'  quod  the  Kyng  to  Conseience  thanne,  
4.007:  "Rape  thee  to  ryde,  and  Reson  that  thow  fecche.  
4.008:  Comaunde  hym  that  he  come  my  counseil  to  here,  
4.009:  For  he  shal  rule  my  reaume  and  rede  me  the  beste  
4.010:  Mede  and  of  mo  othere,  what  man  shal  hire  wedde,  
________________________________________

-36-

4.011:  And  acounte  with  thee,  Conscience,  so  me  Crist  helpe,  
4.012:  How  thow  lernest  the  peple,  the  lered  and  the  lewed!'  
4.013:  "I  am  fayn  of  that  foreward,'  seide  the  freke  thanne,  
4.014:  And  ryt  right  to  Reson  and  rouneth  in  his  ere,  
4.015:  And  seide  hym  as  the  Kyng  seide,  and  sithen  took  his  leve.  
4.016:  "I  shal  arraye  me  to  ryde,'  quod  Reson,-reste  thee  a  while,'  
4.017:  And  called  Caton  his  knave,  curteis  of  speche,  
4.018:  And  also  Tomme  Trewe-tonge-tel-me-no-tales  
4.019:  Ne  lesynge-to-laughen-of-for-I-loved-hem-nevere.  
4.020:  "  Set  my  sadel  upon  Suffre-til-I-se-my-tyme,  
4.021:  And  lat  warroke  hym  wel  with  witty-wordes  gerthes.  
4.022:  Hange  on  hym  the  hevy  brydel  to  holde  his  heed  lowe,  
4.023:  For  he  wol  make  ""wehee''  twies  er  he  be  there.'  
4.024:  Thanne  Conscience  on  his  capul  caireth  forth  faste,  
4.025:  And  Reson  with  hym  ryt,  rownynge  togideres  
4.026:  Whiche  maistries  Mede  maketh  on  this  erthe.  
4.027:  Oon  Waryn  Wisdom  and  Witty  his  fere  
4.028:  Folwed  hem  faste,  for  thei  hadde  to  doone  
4.029:  In  th'Eseheker  and  in  the  Chauncerye,  to  ben  descharged  of  thynges,  
4.030:  And  riden  faste  for  Reson  sholde  rede  hem  the  beste  
4.031:  For  to  save  hem  for  silver  from  shame  and  from  harmes.  
4.032:  A[c]  Conscience  knew  hem  wel,  thei  loved  coveitise,  
4.033:  And  bad  Reson  ryde  faste  and  recche  of  hir  neither:  
4.034:  "Ther  are  wiles  in  hire  wordes,  and  with  Mede  thei  dweneth  --  
4.035:  Ther  as  wrathe  and  wranglynge  is,  ther  wynne  thei  silver;  
4.036:  Ac  there  is  love  and  leautee,  thei  wol  noght  come  there:  
4.036:  Contricio  et  infelicitas  in  viis  eorum  &c.  
4.037:  Thei  ne  gyveth  noght  of  God  one  goose  wynge:  
4.037:  Non  est  timor  Dei  ante  oculos  eorum  &c.  
4.038:  For  thei  wolde  do  moore  for  a  dozeyne  chiknes  
4.039:  Than  for  the  love  of  Oure  Lorde  or  alle  hise  leeve  seintes!  
________________________________________

-37-

4.040:  Forthi,  Reson,  lat  hem  ride,

Íîâ³ òâîðè