Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 386


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

1. GENERAL PROLOGUE

1  Whan  that  Aprill  with  his  shoures  soote
 2  The  droghte  of  March  hath  perced  to  the  roote,
 3  And  bathed  every  veyne  in  swich  licour
 4  Of  which  vertu  engendred  is  the  flour;
 5  Whan  Zephirus  eek  with  his  sweete  breeth
 6  Inspired  hath  in  every  holt  and  heeth
 7  The  tendre  croppes,  and  the  yonge  sonne
 8  Hath  in  the  Ram  his  half  cours  yronne,
 9  And  smale  foweles  maken  melodye,
 10  That  slepen  al  the  nyght  with  open  ye
 11  (So  priketh  hem  Nature  in  hir  corages),
 12  Thanne  longen  folk  to  goon  on  pilgrimages,
 13  And  palmeres  for  to  seken  straunge  strondes,
 14  To  ferne  halwes,  kowthe  in  sondry  londes;
 15  And  specially  from  every  shires  ende
 16  Of  Engelond  to  Caunterbury  they  wende,
 17  The  hooly  blisful  martir  for  to  seke,
 18  That  hem  hath  holpen  whan  that  they  were  seeke.
 19  Bifil  that  in  that  seson  on  a  day,
 20  In  Southwerk  at  the  Tabard  as  I  lay
 21  Redy  to  wenden  on  my  pilgrymage
 22  To  Caunterbury  with  ful  devout  corage,
 23  At  nyght  was  come  into  that  hostelrye
 24  Wel  nyne  and  twenty  in  a  compaignye
 25  Of  sondry  folk,  by  aventure  yfalle
 26  In  felaweshipe,  and  pilgrimes  were  they  alle,
 27  That  toward  Caunterbury  wolden  ryde.
 28  The  chambres  and  the  stables  weren  wyde,
 29  And  wel  we  weren  esed  atte  beste.
 30  And  shortly,  whan  the  sonne  was  to  reste,
 31  So  hadde  I  spoken  with  hem  everichon
 32  That  I  was  of  hir  felaweshipe  anon,
 33  And  made  forward  erly  for  to  ryse,
 34  To  take  oure  wey  ther  as  I  yow  devyse.
 35  But  nathelees,  whil  I  have  tyme  and  space,
 36  Er  that  I  ferther  in  this  tale  pace,
 37  Me  thynketh  it  acordaunt  to  resoun
 38  To  telle  yow  al  the  condicioun
 39  Of  ech  of  hem,  so  as  it  semed  me,
 40  And  whiche  they  weren,  and  of  what  degree,
 41  And  eek  in  what  array  that  they  were  inne;
 42  And  at  a  knyght  than  wol  I  first  bigynne.
 43  A  KNYGHT  ther  was,  and  that  a  worthy  man,
 44  That  fro  the  tyme  that  he  first  bigan
 45  To  riden  out,  he  loved  chivalrie,
 46  Trouthe  and  honour,  fredom  and  curteisie.
 47  Ful  worthy  was  he  in  his  lordes  werre,
 48  And  therto  hadde  he  riden,  no  man  ferre,
 49  As  wel  in  cristendom  as  in  hethenesse,
 50  And  evere  honoured  for  his  worthynesse;
 51  At  Alisaundre  he  was  whan  it  was  wonne.
 52  Ful  ofte  tyme  he  hadde  the  bord  bigonne
 53  Aboven  alle  nacions  in  Pruce;
 54  In  Lettow  hadde  he  reysed  and  in  Ruce,
 55  No  Cristen  man  so  ofte  of  his  degree.
 56  In  Gernade  at  the  seege  eek  hadde  he  be
 57  Of  Algezir,  and  riden  in  Belmarye.
 58  At  Lyeys  was  he  and  at  Satalye,
 59  Whan  they  were  wonne,  and  in  the  Grete  See
 60  At  many  a  noble  armee  hadde  he  be.
 61  At  mortal  batailles  hadde  he  been  fiftene,
 62  And  foughten  for  oure  feith  at  Tramyssene
 63  In  lystes  thries,  and  ay  slayn  his  foo.
 64  This  ilke  worthy  knyght  hadde  been  also
 65  Somtyme  with  the  lord  of  Palatye
 66  Agayn  another  hethen  in  Turkye;
 67  And  everemoore  he  hadde  a  sovereyn  prys.
 68  And  though  that  he  were  worthy,  he  was  wys,
 69  And  of  his  port  as  meeke  as  is  a  mayde.
 70  He  nevere  yet  no  vileynye  ne  sayde
 71  In  al  his  lyf  unto  no  maner  wight.
 72  He  was  a  verray,  parfit  gentil  knyght.
 73  But  for  to  tellen  yow  of  his  array,
 74  His  hors  were  goode,  but  he  was  nat  gay.
 75  Of  fustian  he  wered  a  gypon
 76  Al  bismotered  with  his  habergeon,
 77  For  he  was  late  ycome  from  his  viage,
 78  And  wente  for  to  doon  his  pilgrymage.
 79  With  hym  ther  was  his  sone,  a  yong  SQUIER,

 80  A  lovyere  and  a  lusty  bacheler,
 81  With  lokkes  crulle  as  they  were  leyd  in  presse.
 82  Of  twenty  yeer  of  age  he  was,  I  gesse.
 83  Of  his  stature  he  was  of  evene  lengthe,
 84  And  wonderly  delyvere,  and  of  greet  strengthe.
 85  And  he  hadde  been  somtyme  in  chyvachie
 86  In  Flaundres,  in  Artoys,  and  Pycardie,
 87  And  born  hym  weel,  as  of  so  litel  space,
 88  In  hope  to  stonden  in  his  lady  grace.
 89  Embrouded  was  he,  as  it  were  a  meede
 90  Al  ful  of  fresshe  floures,  whyte  and  reede.
 91  Syngynge  he  was,  or  floytynge,  al  the  day;
 92  He  was  as  fressh  as  is  the  month  of  May.
 93  Short  was  his  gowne,  with  sleves  longe  and  wyde.
 94  Wel  koude  he  sitte  on  hors  and  faire  ryde.
 95  He  koude  songes  make  and  wel  endite,
 96  Juste  and  eek  daunce,  and  weel  purtreye  and  write.
 97  So  hoote  he  lovede  that  by  nyghtertale
 98  He  sleep  namoore  than  dooth  a  nyghtyngale.
 99  Curteis  he  was,  lowely,  and  servysable,
 100  And  carf  biforn  his  fader  at  the  table.
 101  A  YEM  AN  hadde  he  and  servantz  namo
 102  At  that  tyme,  for  hym  liste  ride  so,
 103  And  he  was  clad  in  cote  and  hood  of  grene.
 104  A  sheef  of  pecok  arwes,  bright  and  kene,
 105  Under  his  belt  he  bar  ful  thriftily
 106  (Wel  koude  he  dresse  his  takel  yemanly;
 107  His  arwes  drouped  noght  with  fetheres  lowe),
 108  And  in  his  hand  he  baar  a  myghty  bowe.
 109  A  not  heed  hadde  he,  with  a  broun  visage.
 110  Of  wodecraft  wel  koude  he  al  the  usage.
 111  Upon  his  arm  he  baar  a  gay  bracer,
 112  And  by  his  syde  a  swerd  and  a  bokeler,
 113  And  on  that  oother  syde  a  gay  daggere
 114  Harneised  wel  and  sharp  as  point  of  spere;
 115  A  Cristopher  on  his  brest  of  silver  sheene.
 116  An  horn  he  bar,  the  bawdryk  was  of  grene;
 117  A  forster  was  he,  soothly,  as  I  gesse.
 118  Ther  was  also  a  Nonne,  a  PRIORESSE,
 119  That  of  hir  smylyng  was  ful  symple  and  coy;
 120  Hire  gretteste  ooth  was  but  by  Seinte  Loy;
 121  And  she  was  cleped  madame  Eglentyne.
 122  Ful  weel  she  soong  the  service  dyvyne,
 123  Entuned  in  hir  nose  ful  semely;
 124  And  Frenssh  she  spak  ful  faire  and  fetisly,
 125  After  the  scole  of  Stratford  atte  Bowe,
 126  For  Frenssh  of  Parys  was  to  hire  unknowe.
 127  At  mete  wel  ytaught  was  she  with  alle;
 128  She  leet  no  morsel  from  hir  lippes  falle,
 129  Ne  wette  hir  fyngres  in  hir  sauce  depe;
 130  Wel  koude  she  carie  a  morsel  and  wel  kepe
 131  That  no  drope  ne  fille  upon  hire  brest.
 132  In  curteisie  was  set  ful  muchel  hir  lest.
 133  Hir  over-lippe  wyped  she  so  clene
 134  That  in  hir  coppe  ther  was  no  ferthyng  sene
 135  Of  grece,  whan  she  dronken  hadde  hir  draughte.
 136  Ful  semely  after  hir  mete  she  raughte.
 137  And  sikerly  she  was  of  greet  desport,
 138  And  ful  plesaunt,  and  amyable  of  port,
 139  And  peyned  hire  to  countrefete  cheere
 140  Of  court,  and  to  been  estatlich  of  manere,
 141  And  to  ben  holden  digne  of  reverence.
 142  But  for  to  speken  of  hire  conscience,
 143  She  was  so  charitable  and  so  pitous
 144  She  wolde  wepe,  if  that  she  saugh  a  mous
 145  Kaught  in  a  trappe,  if  it  were  deed  or  bledde.
 146  Of  smale  houndes  hadde  she  that  she  fedde
 147  With  rosted  flessh,  or  milk  and  wastel-breed.
 148  But  soore  wepte  she  if  oon  of  hem  were  deed,
 149  Or  if  men  smoot  it  with  a  yerde  smerte;
 150  And  al  was  conscience  and  tendre  herte.
 151  Ful  semyly  hir  wympul  pynched  was,
 152  Hir  nose  tretys,  hir  eyen  greye  as  glas,
 153  Hir  mouth  ful  smal,  and  therto  softe  and  reed.
 154  But  sikerly  she  hadde  a  fair  forheed;
 155  It  was  almoost  a  spanne  brood,  I  trowe;
 156  For,  hardily,  she  was  nat  undergrowe.
 157  Ful  fetys  was  hir  cloke,  as  I  was  war.
 158  Of  smal  coral  aboute  hire  arm  she  bar
 159  A  peire  of  bedes,  gauded  al  with  grene,
 160  And  theron  heng  a  brooch  of  gold  ful  sheene,
 161  On  which  ther  was  first  write  a  crowned  A,
 162  And  after  Amor  vincit  omnia.
 163  Another  NONNE  with  hire  hadde  she,
 164  That  was  hir  chapeleyne,  and  preestes  thre.
 165  A  MONK  ther  was,  a  fair  for  the  maistrie,
 166  An  outridere,  that  lovede  venerie,
 167  A  manly  man,  to  been  an  abbot  able.
 168  Ful  many  a  deyntee  hors  hadde  he  in  stable,
 169  And  whan  he  rood,  men  myghte  his  brydel  heere
 170  Gynglen  in  a  whistlynge  wynd  als  cleere
 171  And  eek  as  loude  as  dooth  the  chapel  belle
 172  Ther  as  this  lord  was  kepere  of  the  celle.
 173  The  reule  of  Seint  Maure  or  of  Seint  Beneit  --
 174  By  cause  that  it  was  old  and  somdel  streit
 175  This  ilke  Monk  leet  olde  thynges  pace,
 176  And  heeld  after  the  newe  world  the  space.
 177  He  yaf  nat  of  that  text  a  pulled  hen,
 178  That  seith  that  hunters  ben  nat  hooly  men,
 179  Ne  that  a  monk,  whan  he  is  recchelees,
 180  Is  likned  til  a  fissh  that  is  waterlees  --
 181  This  is  to  seyn,  a  monk  out  of  his  cloystre.
 182  But  thilke  text  heeld  he  nat  worth  an  oystre;
 183  And  I  seyde  his  opinion  was  good.
 184  What  sholde  he  studie  and  make  hymselven  wood,
 185  Upon  a  book  in  cloystre  alwey  to  poure,
 186  Or  swynken  with  his  handes,  and  laboure,
 187  As  Austyn  bit?  How  shal  the  world  be  served?
 188  Lat  Austyn  have  his  swynk  to  hym  reserved!
 189  Therfore  he  was  a  prikasour  aright:
 190  Grehoundes  he  hadde  as  swift  as  fowel  in  flight;
 191  Of  prikyng  and  of  huntyng  for  the  hare
 192  Was  al  his  lust,  for  no  cost  wolde  he  spare.
 193  I  seigh  his  sleves  purfiled  at  the  hond
 194  With  grys,  and  that  the  fyneste  of  a  lond;
 195  And  for  to  festne  his  hood  under  his  chyn,
 196  He  hadde  of  gold  ywroght  a  ful  curious  pyn;
 197  A  love-knotte  in  the  gretter  ende  ther  was.
 198  His  heed  was  balled,  that  shoon  as  any  glas,
 199  And  eek  his  face,  as  he  hadde  been  enoynt.
 200  He  was  a  lord  ful  fat  and  in  good  poynt;
 201  His  eyen  stepe,  and  rollynge  in  his  heed,
 202  That  stemed  as  a  forneys  of  a  leed;
 203  His  bootes  souple,  his  hors  in  greet  estaat.
 204  Now  certeinly  he  was  a  fair  prelaat;
 205  He  was  nat  pale  as  a  forpyned  goost.
 206  A  fat  swan  loved  he  best  of  any  roost.
 207  His  palfrey  was  as  broun  as  is  a  berye.
 208  A  FRERE  ther  was,  a  wantowne  and  a  merye,
 209  A  lymytour,  a  ful  solempne  man.
 210  In  alle  the  ordres  foure  is  noon  that  kan
 211  So  muchel  of  daliaunce  and  fair  langage.
 212  He  hadde  maad  ful  many  a  mariage
 213  Of  yonge  wommen  at  his  owene  cost.
 214  Unto  his  ordre  he  was  a  noble  post.
 215  Ful  wel  biloved  and  famulier  was  he
 216  With  frankeleyns  over  al  in  his  contree,
 217  And  eek  with  worthy  wommen  of  the  toun;
 218  For  he  hadde  power  of  confessioun,
 219  As  seyde  hymself,  moore  than  a  curat,
 220  For  of  his  ordre  he  was  licenciat.
 221  Ful  swetely  herde  he  confessioun,
 222  And  plesaunt  was  his  absolucioun:
 223  He  was  an  esy  man  to  yeve  penaunce,
 224  Ther  as  he  wiste  to  have  a  good  pitaunce.
 225  For  unto  a  povre  ordre  for  to  yive
 226  Is  signe  that  a  man  is  wel  yshryve;
 227  For  if  he  yaf,  he  dorste  make  avaunt,
 228  He  wiste  that  a  man  was  repentaunt;
 229  For  many  a  man  so  hard  is  of  his  herte,
 230  He  may  nat  wepe,  althogh  hym  soore  smerte.
 231  Therfore  in  stede  of  wepynge  and  preyeres
 232  Men  moote  yeve  silver  to  the  povre  freres.
 233  His  typet  was  ay  farsed  ful  of  knyves

 234  And  pynnes,  for  to  yeven  faire  wyves.
 235  And  certeinly  he  hadde  a  murye  note:
 236  Wel  koude  he  synge  and  pleyen  on  a  rote;
 237  Of  yeddynges  he  baar  outrely  the  pris.
 238  His  nekke  whit  was  as  the  flour-de-lys;
 239  Therto  he  strong  was  as  a  champioun.
 240  He  knew  the  tavernes  wel  in  every  toun
 241  And  everich  hostiler  and  tappestere
 242  Bet  than  a  lazar  or  a  beggestere,
 243  For  unto  swich  a  worthy  man  as  he
 244  Acorded  nat,  as  by  his  facultee,
 245  To  have  with  sike  lazars  aqueyntaunce.
 246  It  is  nat  honest;  it  may  nat  avaunce,
 247  For  to  deelen  with  no  swich  poraille,
 248  But  al  with  riche  and  selleres  of  vitaille.
 249  And  over  al,  ther  as  profit  sholde  arise,
 250  Curteis  he  was  and  lowely  of  servyse;
 251  Ther  nas  no  man  nowher  so  vertuous.
 252  He  was  the  beste  beggere  in  his  hous;
 252a  [  And  yaf  a  certeyn  ferme  for  the  graunt;
 252b  Noon  of  his  bretheren  cam  ther  in  his  haunt;]
 253  For  thogh  a  wydwe  hadde  noght  a  sho,
 254  So  plesaunt  was  his  "In  principio,"
 255  Yet  wolde  he  have  a  ferthyng,  er  he  wente.
 256  His  purchas  was  wel  bettre  than  his  rente.
 257  And  rage  he  koude,  as  it  were  right  a  whelp.
 258  In  love-dayes  ther  koude  he  muchel  help,
 259  For  ther  he  was  nat  lyk  a  cloysterer
 260  With  a  thredbare  cope,  as  is  a  povre  scoler,
 261  But  he  was  lyk  a  maister  or  a  pope.
 262  Of  double  worstede  was  his  semycope,
 263  That  rounded  as  a  belle  out  of  the  presse.
 264  Somwhat  he  lipsed,  for  his  wantownesse,
 265  To  make  his  Englissh  sweete  upon  his  tonge;
 266  And  in  his  harpyng,  whan  that  he  hadde  songe,
 267  His  eyen  twynkled  in  his  heed  aryght
 268  As  doon  the  sterres  in  the  frosty  nyght.
 269  This  worthy  lymytour  was  cleped  Huberd.
 270  A  M  ARCH  ANT  was  ther  with  a  forked  berd,
 271  In  mottelee,  and  hye  on  horse  he  sat;
 272  Upon  his  heed  a  Flaundryssh  bever  hat,
 273  His  bootes  clasped  faire  and  fetisly.
 274  His  resons  he  spak  ful  solempnely,
 275  Sownynge  alwey  th'  encrees  of  his  wynnyng.
 276  He  wolde  the  see  were  kept  for  any  thyng
 277  Bitwixe  Middelburgh  and  Orewelle.
 278  Wel  koude  he  in  eschaunge  sheeldes  selle.
 279  This  worthy  man  ful  wel  his  wit  bisette:
 280  Ther  wiste  no  wight  that  he  was  in  dette,
 281  So  estatly  was  he  of  his  governaunce
 282  With  his  bargaynes  and  with  his  chevyssaunce.
 283  For  sothe  he  was  a  worthy  man  with  alle,
 284  But,  sooth  to  seyn,  I  noot  how  men  hym  calle.
 285  A  CLERK  ther  was  of  Oxenford  also,
 286  That  unto  logyk  hadde  longe  ygo.
 287  As  leene  was  his  hors  as  is  a  rake,
 288  And  he  nas  nat  right  fat,  I  undertake,
 289  But  looked  holwe,  and  therto  sobrely.
 290  Ful  thredbare  was  his  overeste  courtepy,
 291  For  he  hadde  geten  hym  yet  no  benefice,
 292  Ne  was  so  worldly  for  to  have  office.
 293  For  hym  was  levere  have  at  his  beddes  heed
 294  Twenty  bookes,  clad  in  blak  or  reed,
 295  Of  Aristotle  and  his  philosophie
 296  Than  robes  riche,  or  fithele,  or  gay  sautrie.
 297  But  al  be  that  he  was  a  philosophre,
 298  Yet  hadde  he  but  litel  gold  in  cofre;
 299  But  al  that  he  myghte  of  his  freendes  hente,
 300  On  bookes  and  on  lernynge  he  it  spente,
 301  And  bisily  gan  for  the  soules  preye
 302  Of  hem  that  yaf  hym  wherwith  to  scoleye.
 303  Of  studie  took  he  moost  cure  and  moost  heede.
 304  Noght  o  word  spak  he  moore  than  was  neede,
 305  And  that  was  seyd  in  forme  and  reverence,
 306  And  short  and  quyk  and  ful  of  hy  sentence;
 307  Sownynge  in  moral  vertu  was  his  speche,
 308  And  gladly  wolde  he  lerne  and  gladly  teche.
 309  A  SERGE  ANT  OF  THE  L  AWE,  war  and  wys,
 310  That  often  hadde  been  at  the  Parvys,
 311  Ther  was  also,  ful  riche  of  excellence.
 312  Discreet  he  was  and  of  greet  reverence  --
 313  He  semed  swich,  his  wordes  weren  so  wise.
 314  Justice  he  was  ful  often  in  assise,
 315  By  patente  and  by  pleyn  commissioun.
 316  For  his  science  and  for  his  heigh  renoun,
 317  Of  fees  and  robes  hadde  he  many  oon.

 318  So  greet  a  purchasour  was  nowher  noon:
 319  Al  was  fee  symple  to  hym  in  effect;
 320  His  purchasyng  myghte  nat  been  infect.
 321  Nowher  so  bisy  a  man  as  he  ther  nas,
 322  And  yet  he  semed  bisier  than  he  was.
 323  In  termes  hadde  he  caas  and  doomes  alle
 324  That  from  the  tyme  of  kyng  William  were  falle.
 325  Therto  he  koude  endite  and  make  a  thyng,
 326  Ther  koude  no  wight  pynche  at  his  writyng;
 327  And  every  statut  koude  he  pleyn  by  rote.
 328  He  rood  but  hoomly  in  a  medlee  cote,
 329  Girt  with  a  ceint  of  silk,  with  barres  smale;
 330  Of  his  array  telle  I  no  lenger  tale.
 331  A  FR  ANKELEYN  was  in  his  compaignye.
 332  Whit  was  his  berd  as  is  the  dayesye;
 333  Of  his  complexioun  he  was  sangwyn.
 334  Wel  loved  he  by  the  morwe  a  sop  in  wyn;
 335  To  lyven  in  delit  was  evere  his  wone,
 336  For  he  was  Epicurus  owene  sone,
 337  That  heeld  opinioun  that  pleyn  delit
 338  Was  verray  felicitee  parfit.
 339  An  housholdere,  and  that  a  greet,  was  he;
 340  Seint  Julian  he  was  in  his  contree.
 341  His  breed,  his  ale,  was  alweys  after  oon;
 342  A  bettre  envyned  man  was  nowher  noon.
 343  Withoute  bake  mete  was  nevere  his  hous,
 344  Of  fissh  and  flessh,  and  that  so  plentevous
 345  It  snewed  in  his  hous  of  mete  and  drynke;
 346  Of  alle  deyntees  that  men  koude  thynke,
 347  After  the  sondry  sesons  of  the  yeer,
 348  So  chaunged  he  his  mete  and  his  soper.
 349  Ful  many  a  fat  partrich  hadde  he  in  muwe,
 350  And  many  a  breem  and  many  a  luce  in  stuwe.
 351  Wo  was  his  cook  but  if  his  sauce  were
 352  Poynaunt  and  sharp,  and  redy  al  his  geere.
 353  His  table  dormant  in  his  halle  alway
 354  Stood  redy  covered  al  the  longe  day.
 355  At  sessiouns  ther  was  he  lord  and  sire;
 356  Ful  ofte  tyme  he  was  knyght  of  the  shire.
 357  An  anlaas  and  a  gipser  al  of  silk
 358  Heeng  at  his  girdel,  whit  as  morne  milk.
 359  A  shirreve  hadde  he  been,  and  a  contour.
 360  Was  nowher  swich  a  worthy  vavasour.
 361  AN  H  ABERD  ASSHERE  and  a  C  ARPENTER,
 362  A  WEBBE,  a  DYERE,  and  a  T  APYCER  --
 363  And  they  were  clothed  alle  in  o  lyveree
 364  Of  a  solempne  and  a  greet  fraternitee.
 365  Ful  fressh  and  newe  hir  geere  apiked  was;
 366  Hir  knyves  were  chaped  noght  with  bras
 367  But  al  with  silver,  wroght  ful  clene  and  weel,
 368  Hire  girdles  and  hir  pouches  everydeel.
 369  Wel  semed  ech  of  hem  a  fair  burgeys
 370  To  sitten  in  a  yeldehalle  on  a  deys.
 371  Everich,  for  the  wisdom  that  he  kan,
 372  Was  shaply  for  to  been  an  alderman.
 373  For  catel  hadde  they  ynogh  and  rente,
 374  And  eek  hir  wyves  wolde  it  wel  assente;
 375  And  elles  certeyn  were  they  to  blame.
 376  It  is  ful  fair  to  been  ycleped  "madame,"
 377  And  goon  to  vigilies  al  bifore,
 378  And  have  a  mantel  roialliche  ybore.
 379  A  COOK  they  hadde  with  hem  for  the  nones
 380  To  boille  the  chiknes  with  the  marybones,
 381  And  poudre-marchant  tart  and  galyngale.
 382  Wel  koude  he  knowe  a  draughte  of  Londoun  ale.
 383  He  koude  rooste,  and  sethe,  and  broille,  and  frye,
 384  Maken  mortreux,  and  wel  bake  a  pye.
 385  But  greet  harm  was  it,  as  it  thoughte  me,
 386  That  on  his  shyne  a  mormal  hadde  he.
 387  For  blankmanger,  that  made  he  with  the  beste.
 388  A  SHIPM  AN  was  ther,  wonynge  fer  by  weste;
 389  For  aught  I  woot,  he  was  of  Dertemouthe.
 390  He  rood  upon  a  rouncy,  as  he  kouthe,
 391  In  a  gowne  of  faldyng  to  the  knee.
 392  A  daggere  hangynge  on  a  laas  hadde  he
 393  Aboute  his  nekke,  under  his  arm  adoun.
 394  The  hoote  somer  hadde  maad  his  hewe  al  broun;
 395  And  certeinly  he  was  a  good  felawe.
 396  Ful  many  a  draughte  of  wyn  had  he  ydrawe
 397  Fro  Burdeux-ward,  whil  that  the  chapman  sleep.
 398  Of  nyce  conscience  took  he  no  keep.
 399  If  that  he  faught  and  hadde  the  hyer  hond,
 400  By  water  he  sente  hem  hoom  to  every  lond.
 401  But  of  his  craft  to  rekene  wel  his  tydes,
 402  His  stremes,  and  his  daungers  hym  bisides,
 403  His  herberwe,  and  his  moone,  his  lodemenage,
 404  Ther  nas  noon  swich  from  Hulle  to  Cartage.
 405  Hardy  he  was  and  wys  to  undertake;
 406  With  many  a  tempest  hadde  his  berd  been  shake.
 407  He  knew  alle  the  havenes,  as  they  were,
 408  Fro  Gootlond  to  the  cape  of  Fynystere,
 409  And  every  cryke  in  Britaigne  and  in  Spayne.
 410  His  barge  ycleped  was  the  Maudelayne.
 411  With  us  ther  was  a  DOCTOUR  OF  PHISIK;
 412  In  al  this  world  ne  was  ther  noon  hym  lik,
 413  To  speke  of  phisik  and  of  surgerye,
 414  For  he  was  grounded  in  astronomye.
 415  He  kepte  his  pacient  a  ful  greet  deel
 416  In  houres  by  his  magyk  natureel.
 417  Wel  koude  he  fortunen  the  ascendent
 418  Of  his  ymages  for  his  pacient.
 419  He  knew  the  cause  of  everich  maladye,
 420  Were  it  of  hoot,  or  coold,  or  moyste,  or  drye,
 421  And  where  they  engendred,  and  of  what  humour.
 422  He  was  a  verray,  parfit  praktisour:
 423  The  cause  yknowe,  and  of  his  harm  the  roote,
 424  Anon  he  yaf  the  sike  man  his  boote.
 425  Ful  redy  hadde  he  his  apothecaries
 426  To  sende  hym  drogges  and  his  letuaries,
 427  For  ech  of  hem  made  oother  for  to  wynne  --
 428  Hir  frendshipe  nas  nat  newe  to  bigynne.
 429  Wel  knew  he  the  olde  Esculapius,
 430  And  Deyscorides,  and  eek  Rufus,
 431  Olde  Ypocras,  Haly,  and  Galyen,
 432  Serapion,  Razis,  and  Avycen,
 433  Averrois,  Damascien,  and  Constantyn,
 434  Bernard,  and  Gatesden,  and  Gilbertyn.
 435  Of  his  diete  mesurable  was  he,
 436  For  it  was  of  no  superfluitee,
 437  But  of  greet  norissyng  and  digestible.
 438  His  studie  was  but  litel  on  the  Bible.
 439  In  sangwyn  and  in  pers  he  clad  was  al,
 440  Lyned  with  taffata  and  with  sendal.
 441  And  yet  he  was  but  esy  of  dispence;
 442  He  kepte  that  he  wan  in  pestilence.
 443  For  gold  in  phisik  is  a  cordial,
 444  Therefore  he  lovede  gold  in  special.
 445  A  good  WIF  was  ther  OF  biside  B  ATHE,
 446  But  she  was  somdel  deef,  and  that  was  scathe.
 447  Of  clooth-makyng  she  hadde  swich  an  haunt
 448  She  passed  hem  of  Ypres  and  of  Gaunt.
 449  In  al  the  parisshe  wif  ne  was  ther  noon
 450  That  to  the  offrynge  bifore  hire  sholde  goon;
 451  And  if  ther  dide,  certeyn  so  wrooth  was  she
 452  That  she  was  out  of  alle  charitee.
 453  Hir  coverchiefs  ful  fyne  weren  of  ground;
 454  I  dorste  swere  they  weyeden  ten  pound
 455  That  on  a  Sonday  weren  upon  hir  heed.
 456  Hir  hosen  weren  of  fyn  scarlet  reed,
 457  Ful  streite  yteyd,  and  shoes  ful  moyste  and  newe.
 458  Boold  was  hir  face,  and  fair,  and  reed  of  hewe.
 459  She  was  a  worthy  womman  al  hir  lyve:
 460  Housbondes  at  chirche  dore  she  hadde  fyve,
 461  Withouten  oother  compaignye  in  youthe  --
 462  But  thereof  nedeth  nat  to  speke  as  nowthe.
 463  And  thries  hadde  she  been  at  Jerusalem;
 464  She  hadde  passed  many  a  straunge  strem;
 465  At  Rome  she  hadde  been,  and  at  Boloigne,
 466  In  Galice  at  Seint-Jame,  and  at  Coloigne.
 467  She  koude  muchel  of  wandrynge  by  the  weye.
 468  Gat-tothed  was  she,  soothly  for  to  seye.
 469  Upon  an  amblere  esily  she  sat,
 470  Ywympled  wel,  and  on  hir  heed  an  hat
 471  As  brood  as  is  a  bokeler  or  a  targe;
 472  A  foot-mantel  aboute  hir  hipes  large,
 473  And  on  hir  feet  a  paire  of  spores  sharpe.
 474  In  felaweshipe  wel  koude  she  laughe  and  carpe.
 475  Of  remedies  of  love  she  knew  per  chaunce,
 476  For  she  koude  of  that  art  the  olde  daunce.
 477  A  good  man  was  ther  of  religioun,
 478  And  was  a  povre  PERSOUN  OF  A  TOUN,
 479  But  riche  he  was  of  hooly  thoght  and  werk.
 480  He  was  also  a  lerned  man,  a  clerk,
 481  That  Cristes  gospel  trewely  wolde  preche;
 482  His  parisshens  devoutly  wolde  he  teche.
 483  Benygne  he  was,  and  wonder  diligent,
 484  And  in  adversitee  ful  pacient,
 485  And  swich  he  was  ypreved  ofte  sithes.
 486  Ful  looth  were  hym  to  cursen  for  his  tithes,
 487  But  rather  wolde  he  yeven,  out  of  doute,
 488  Unto  his  povre  parisshens  aboute
 489  Of  his  offryng  and  eek  of  his  substaunce.
 490  He  koude  in  litel  thyng  have  suffisaunce.
 491  Wyd  was  his  parisshe,  and  houses  fer  asonder,
 492  But  he  ne  lefte  nat,  for  reyn  ne  thonder,
 493  In  siknesse  nor  in  meschief  to  visite
 494  The  ferreste  in  his  parisshe,  muche  and  lite,
 495  Upon  his  feet,  and  in  his  hand  a  staf.
 496  This  noble  ensample  to  his  sheep  he  yaf,
 497  That  first  he  wroghte,  and  afterward  he  taughte.
 498  Out  of  the  gospel  he  tho  wordes  caughte,
 499  And  this  figure  he  added  eek  therto,
 500  That  if  gold  ruste,  what  shal  iren  do?
 501  For  if  a  preest  be  foul,  on  whom  we  truste,
 502  No  wonder  is  a  lewed  man  to  ruste;
 503  And  shame  it  is,  if  a  prest  take  keep,
 504  A  shiten  shepherde  and  a  clene  sheep.
 505  Wel  oghte  a  preest  ensample  for  to  yive,
 506  By  his  clennesse,  how  that  his  sheep  sholde  lyve.
 507  He  sette  nat  his  benefice  to  hyre
 508  And  leet  his  sheep  encombred  in  the  myre
 509  And  ran  to  Londoun  unto  Seinte  Poules
 510  To  seken  hym  a  chaunterie  for  soules,
 511  Or  with  a  bretherhed  to  been  withholde;
 512  But  dwelte  at  hoom,  and  kepte  wel  his  folde,
 513  So  that  the  wolf  ne  made  it  nat  myscarie;
 514  He  was  a  shepherde  and  noght  a  mercenarie.
 515  And  though  he  hooly  were  and  vertuous,
 516  He  was  to  synful  men  nat  despitous,
 517  Ne  of  his  speche  daungerous  ne  digne,
 518  But  in  his  techyng  discreet  and  benygne.
 519  To  drawen  folk  to  hevene  by  fairnesse,
 520  By  good  ensample,  this  was  his  bisynesse.
 521  But  it  were  any  persone  obstinat,
 522  What  so  he  were,  of  heigh  or  lough  estat,
 523  Hym  wolde  he  snybben  sharply  for  the  nonys.
 524  A  bettre  preest  I  trowe  that  nowher  noon  ys.
 525  He  waited  after  no  pompe  and  reverence,
 526  Ne  maked  him  a  spiced  conscience,
 527  But  Cristes  loore  and  his  apostles  twelve
 528  He  taughte;  but  first  he  folwed  it  hymselve.
 529  With  hym  ther  was  a  PLOWM  AN,  was  his  brother,
 530  That  hadde  ylad  of  dong  ful  many  a  fother;
 531  A  trewe  swynkere  and  a  good  was  he,
 532  Lyvynge  in  pees  and  parfit  charitee.
 533  God  loved  he  best  with  al  his  hoole  herte
 534  At  alle  tymes,  thogh  him  gamed  or  smerte,
 535  And  thanne  his  neighebor  right  as  hymselve.
 536  He  wolde  thresshe,  and  therto  dyke  and  delve,
 537  For  Cristes  sake,  for  every  povre  wight,
 538  Withouten  hire,  if  it  lay  in  his  myght.
 539  His  tithes  payde  he  ful  faire  and  wel,
 540  Bothe  of  his  propre  swynk  and  his  catel.
 541  In  a  tabard  he  rood  upon  a  mere.
 542  Ther  was  also  a  REVE,  and  a  MILLERE,
 543  A  SOMNOUR,  and  a  P  ARDONER  also,
 544  A  M  AUNCIPLE,  and  myself  --  ther  were  namo.
 545  The  MILLERE  was  a  stout  carl  for  the  nones;
 546  Ful  byg  he  was  of  brawn,  and  eek  of  bones.
 547  That  proved  wel,  for  over  al  ther  he  cam,
 548  At  wrastlynge  he  wolde  have  alwey  the  ram.
 549  He  was  short-sholdred,  brood,  a  thikke  knarre;
 550  Ther  was  no  dore  that  he  nolde  heve  of  harre,
 551  Or  breke  it  at  a  rennyng  with  his  heed.
 552  His  berd  as  any  sowe  or  fox  was  reed,
 553  And  therto  brood,  as  though  it  were  a  spade.
 554  Upon  the  cop  right  of  his  nose  he  hade
 555  A  werte,  and  theron  stood  a  toft  of  herys,
 556  Reed  as  the  brustles  of  a  sowes  erys;
 557  His  nosethirles  blake  were  and  wyde.
 558  A  swerd  and  a  bokeler  bar  he  by  his  syde.
 559  His  mouth  as  greet  was  as  a  greet  forneys.
 560  He  was  a  janglere  and  a  goliardeys,
 561  And  that  was  moost  of  synne  and  harlotries.
 562  Wel  koude  he  stelen  corn  and  tollen  thries;
 563  And  yet  he  hadde  a  thombe  of  gold,  pardee.
 564  A  whit  cote  and  a  blew  hood  wered  he.
 565  A  baggepipe  wel  koude  he  blowe  and  sowne,
 566  And  therwithal  he  broghte  us  out  of  towne.
 567  A  gentil  M  AUNCIPLE  was  ther  of  a  temple,
 568  Of  which  achatours  myghte  take  exemple
 569  For  to  be  wise  in  byynge  of  vitaille;
 570  For  wheither  that  he  payde  or  took  by  taille,
 571  Algate  he  wayted  so  in  his  achaat
 572  That  he  was  ay  biforn  and  in  good  staat.
 573  Now  is  nat  that  of  God  a  ful  fair  grace
 574  That  swich  a  lewed  mannes  wit  shal  pace
 575  The  wisdom  of  an  heep  of  lerned  men?
 576  Of  maistres  hadde  he  mo  than  thries  ten,
 577  That  weren  of  lawe  expert  and  curious,
 578  Of  which  ther  were  a  duszeyne  in  that  hous
 579  Worthy  to  been  stywardes  of  rente  and  lond
 580  Of  any  lord  that  is  in  Engelond,
 581  To  make  hym  lyve  by  his  propre  good
 582  In  honour  dettelees  (but  if  he  were  wood),
 583  Or  lyve  as  scarsly  as  hym  list  desire;
 584  And  able  for  to  helpen  al  a  shire
 585  In  any  caas  that  myghte  falle  or  happe.
 586  And  yet  this  Manciple  sette  hir  aller  cappe.
 587  The  REVE  was  a  sclendre  colerik  man.
 588  His  berd  was  shave  as  ny  as  ever  he  kan;
 589  His  heer  was  by  his  erys  ful  round  yshorn;
 590  His  top  was  dokked  lyk  a  preest  biforn.
 591  Ful  longe  were  his  legges  and  ful  lene,
 592  Ylyk  a  staf;  ther  was  no  calf  ysene.
 593  Wel  koude  he  kepe  a  gerner  and  a  bynne;
 594  Ther  was  noon  auditour  koude  on  him  wynne.
 595  Wel  wiste  he  by  the  droghte  and  by  the  reyn
 596  The  yeldynge  of  his  seed  and  of  his  greyn.
 597  His  lordes  sheep,  his  neet,  his  dayerye,
 598  His  swyn,  his  hors,  his  stoor,  and  his  pultrye
 599  Was  hoolly  in  this  Reves  governynge,
 600  And  by  his  covenant  yaf  the  rekenynge,
 601  Syn  that  his  lord  was  twenty  yeer  of  age.
 602  Ther  koude  no  man  brynge  hym  in  arrerage.
 603  Ther  nas  baillif,  ne  hierde,  nor  oother  hyne,
 604  That  he  ne  knew  his  sleighte  and  his  covyne;
 605  They  were  adrad  of  hym  as  of  the  deeth.
 606  His  wonyng  was  ful  faire  upon  an  heeth;
 607  With  grene  trees  yshadwed  was  his  place.
 608  He  koude  bettre  than  his  lord  purchace.
 609  Ful  riche  he  was  astored  pryvely.
 610  His  lord  wel  koude  he  plesen  subtilly,
 611  To  yeve  and  lene  hym  of  his  owene  good,
 612  And  have  a  thank,  and  yet  a  cote  and  hood.
 613  In  youthe  he  hadde  lerned  a  good  myster:
 614  He  was  a  wel  good  wrighte,  a  carpenter.
 615  This  Reve  sat  upon  a  ful  good  stot
 616  That  was  al  pomely  grey  and  highte  Scot.
 617  A  long  surcote  of  pers  upon  he  hade,
 618  And  by  his  syde  he  baar  a  rusty  blade.
 619  Of  Northfolk  was  this  Reve  of  which  I  telle,
 620  Biside  a  toun  men  clepen  Baldeswelle.
 621  Tukked  he  was  as  is  a  frere  aboute,
 622  And  evere  he  rood  the  hyndreste  of  oure  route.
 623  A  SOMONOUR  was  ther  with  us  in  that  place,
 624  That  hadde  a  fyr-reed  cherubynnes  face,
 625  For  saucefleem  he  was,  with  eyen  narwe.
 626  As  hoot  he  was  and  lecherous  as  a  sparwe,
 627  With  scalled  browes  blake  and  piled  berd.
 628  Of  his  visage  children  were  aferd.
 629  Ther  nas  quyk-silver,  lytarge,  ne  brymstoon,
 630  Boras,  ceruce,  ne  oille  of  tartre  noon,
 631  Ne  oynement  that  wolde  clense  and  byte,
 632  That  hym  myghte  helpen  of  his  whelkes  white,
 633  Nor  of  the  knobbes  sittynge  on  his  chekes.
 634  Wel  loved  he  garleek,  oynons,  and  eek  lekes,
 635  And  for  to  drynken  strong  wyn,  reed  as  blood;
 636  Thanne  wolde  he  speke  and  crie  as  he  were  wood.
 637  And  whan  that  he  wel  dronken  hadde  the  wyn,
 638  Thanne  wolde  he  speke  no  word  but  Latyn.
 639  A  fewe  termes  hadde  he,  two  or  thre,
 640  That  he  had  lerned  out  of  som  decree  --
 641  No  wonder  is,  he  herde  it  al  the  day;
 642  And  eek  ye  knowen  wel  how  that  a  jay
 643  Kan  clepen  "Watte"  as  wel  as  kan  the  pope.
 644  But  whoso  koude  in  oother  thyng  hym  grope,
 645  Thanne  hadde  he  spent  al  his  philosophie;
 646  Ay  "Questio  quid  iuris"  wolde  he  crie.
 647  He  was  a  gentil  harlot  and  a  kynde;
 648  A  bettre  felawe  sholde  men  noght  fynde.

 649  He  wolde  suffre  for  a  quart  of  wyn
 650  A  good  felawe  to  have  his  concubyn
 651  A  twelf  month,  and  excuse  hym  atte  fulle;
 652  Ful  prively  a  fynch  eek  koude  he  pulle.
 653  And  if  he  foond  owher  a  good  felawe,
 654  He  wolde  techen  him  to  have  noon  awe
 655  In  swich  caas  of  the  ercedekenes  curs,
 656  But  if  a  mannes  soule  were  in  his  purs;
 657  For  in  his  purs  he  sholde  ypunysshed  be.
 658  "Purs  is  the  ercedekenes  helle,"  seyde  he.
 659  But  wel  I  woot  he  lyed  right  in  dede;
 660  Of  cursyng  oghte  ech  gilty  man  him  drede,
 661  For  curs  wol  slee  right  as  assoillyng  savith,
 662  And  also  war  hym  of  a  Significavit.
 663  In  daunger  hadde  he  at  his  owene  gise
 664  The  yonge  girles  of  the  diocise,
 665  And  knew  hir  conseil,  and  was  al  hir  reed.
 666  A  gerland  hadde  he  set  upon  his  heed,
 667  As  greet  as  it  were  for  an  ale-stake.
 668  A  bokeleer  hadde  he  maad  hym  of  a  cake.
 669  With  hym  ther  rood  a  gentil  P  ARDONER
 670  Of  Rouncivale,  his  freend  and  his  compeer,
 671  That  streight  was  comen  fro  the  court  of  Rome.
 672  Ful  loude  he  soong  "Com  hider,  love,  to  me!"
 673  This  Somonour  bar  to  hym  a  stif  burdoun;
 674  Was  nevere  trompe  of  half  so  greet  a  soun.
 675  This  Pardoner  hadde  heer  as  yelow  as  wex,
 676  But  smothe  it  heeng  as  dooth  a  strike  of  flex;
 677  By  ounces  henge  his  lokkes  that  he  hadde,
 678  And  therwith  he  his  shuldres  overspradde;
 679  But  thynne  it  lay,  by  colpons  oon  and  oon.
 680  But  hood,  for  jolitee,  wered  he  noon,
 681  For  it  was  trussed  up  in  his  walet.
 682  Hym  thoughte  he  rood  al  of  the  newe  jet;
 683  Dischevelee,  save  his  cappe,  he  rood  al  bare.
 684  Swiche  glarynge  eyen  hadde  he  as  an  hare.
 685  A  vernycle  hadde  he  sowed  upon  his  cappe.
 686  His  walet,  biforn  hym  in  his  lappe,
 687  Bretful  of  pardoun  comen  from  Rome  al  hoot.
 688  A  voys  he  hadde  as  smal  as  hath  a  goot.
 689  No  berd  hadde  he,  ne  nevere  sholde  have;
 690  As  smothe  it  was  as  it  were  late  shave.
 691  I  trowe  he  were  a  geldyng  or  a  mare.
 692  But  of  his  craft,  fro  Berwyk  into  Ware
 693  Ne  was  ther  swich  another  pardoner.
 694  For  in  his  male  he  hadde  a  pilwe-beer,
 695  Which  that  he  seyde  was  Oure  Lady  veyl;
 696  He  seyde  he  hadde  a  gobet  of  the  seyl
 697  That  Seint  Peter  hadde,  whan  that  he  wente
 698  Upon  the  see,  til  Jhesu  Crist  hym  hente.
 699  He  hadde  a  croys  of  latoun  ful  of  stones,
 700  And  in  a  glas  he  hadde  pigges  bones.
 701  But  with  thise  relikes,  whan  that  he  fond
 702  A  povre  person  dwellynge  upon  lond,
 703  Upon  a  day  he  gat  hym  moore  moneye
 704  Than  that  the  person  gat  in  monthes  tweye;
 705  And  thus,  with  feyned  flaterye  and  japes,
 706  He  made  the  person  and  the  peple  his  apes.
 707  But  trewely  to  tellen  atte  laste,
 708  He  was  in  chirche  a  noble  ecclesiaste.
 709  Wel  koude  he  rede  a  lessoun  or  a  storie,
 710  But  alderbest  he  song  an  offertorie;
 711  For  wel  he  wiste,  whan  that  song  was  songe,
 712  He  moste  preche  and  wel  affile  his  tonge
 713  To  wynne  silver,  as  he  ful  wel  koude;
 714  Therefore  he  song  the  murierly  and  loude.
 715  Now  have  I  toold  you  soothly,  in  a  clause,
 716  Th'  estaat,  th'  array,  the  nombre,  and  eek  the  cause
 717  Why  that  assembled  was  this  compaignye
 718  In  Southwerk  at  this  gentil  hostelrye
 719  That  highte  the  Tabard,  faste  by  the  Belle.
 720  But  now  is  tyme  to  yow  for  to  telle
 721  How  that  we  baren  us  that  ilke  nyght,
 722  Whan  we  were  in  that  hostelrie  alyght;
 723  And  after  wol  I  telle  of  our  viage
 724  And  al  the  remenaunt  of  oure  pilgrimage.
 725  But  first  I  pray  yow,  of  youre  curteisye,
 726  That  ye  n'  arette  it  nat  my  vileynye,
 727  Thogh  that  I  pleynly  speke  in  this  mateere,
 728  To  telle  yow  hir  wordes  and  hir  cheere,
 729  Ne  thogh  I  speke  hir  wordes  proprely.
 730  For  this  ye  knowen  al  so  wel  as  I:
 731  Whoso  shal  telle  a  tale  after  a  man,
 732  He  moot  reherce  as  ny  as  evere  he  kan
 733  Everich  a  word,  if  it  be  in  his  charge,
 734  Al  speke  he  never  so  rudeliche  and  large,
 735  Or  ellis  he  moot  telle  his  tale  untrewe,
 736  Or  feyne  thyng,  or  fynde  wordes  newe.
 737  He  may  nat  spare,  althogh  he  were  his  brother;
 738  He  moot  as  wel  seye  o  word  as  another.
 739  Crist  spak  hymself  ful  brode  in  hooly  writ,
 740  And  wel  ye  woot  no  vileynye  is  it.
 741  Eek  Plato  seith,  whoso  kan  hym  rede,
 742  The  wordes  moote  be  cosyn  to  the  dede.
 743  Also  I  prey  yow  to  foryeve  it  me,
 744  Al  have  I  nat  set  folk  in  hir  degree
 745  Heere  in  this  tale,  as  that  they  sholde  stonde.
 746  My  wit  is  short,  ye  may  wel  understonde.
 747  Greet  chiere  made  oure  Hoost  us  everichon,
 748  And  to  the  soper  sette  he  us  anon.
 749  He  served  us  with  vitaille  at  the  beste;
 750  Strong  was  the  wyn,  and  wel  to  drynke  us  leste.
 751  A  semely  man  OURE  HOOSTE  was  withalle
 752  For  to  been  a  marchal  in  an  halle.
 753  A  large  man  he  was  with  eyen  stepe  --
 754  A  fairer  burgeys  was  ther  noon  in  Chepe  --
 755  Boold  of  his  speche,  and  wys,  and  wel  ytaught,
 756  And  of  manhod  hym  lakkede  right  naught.
 757  Eek  therto  he  was  right  a  myrie  man;
 758  And  after  soper  pleyen  he  bigan,
 759  And  spak  of  myrthe  amonges  othere  thynges,
 760  Whan  that  we  hadde  maad  oure  rekenynges,
 761  And  seyde  thus:  "Now,  lordynges,  trewely,
 762  Ye  been  to  me  right  welcome,  hertely;
 763  For  by  my  trouthe,  if  that  I  shal  nat  lye,
 764  I  saugh  nat  this  yeer  so  myrie  a  compaignye
 765  Atones  in  this  herberwe  as  is  now.
 766  Fayn  wolde  I  doon  yow  myrthe,  wiste  I  how.
 767  And  of  a  myrthe  I  am  right  now  bythoght,
 768  To  doon  yow  ese,  and  it  shal  coste  noght.
 769  "Ye  goon  to  Caunterbury  --  God  yow  speede,
 770  The  blisful  martir  quite  yow  youre  meede!
 771  And  wel  I  woot,  as  ye  goon  by  the  weye,
 772  Ye  shapen  yow  to  talen  and  to  pleye;
 773  For  trewely,  confort  ne  myrthe  is  noon
 774  To  ride  by  the  weye  doumb  as  a  stoon;
 775  And  therfore  wol  I  maken  yow  disport,
 776  As  I  seyde  erst,  and  doon  yow  som  confort.
 777  And  if  yow  liketh  alle  by  oon  assent
 778  For  to  stonden  at  my  juggement,
 779  And  for  to  werken  as  I  shal  yow  seye,
 780  Tomorwe,  whan  ye  riden  by  the  weye,
 781  Now,  by  my  fader  soule  that  is  deed,
 782  But  ye  be  myrie,  I  wol  yeve  yow  myn  heed!
 783  Hoold  up  youre  hondes,  withouten  moore  speche."
 784  Oure  conseil  was  nat  longe  for  to  seche.
 785  Us  thoughte  it  was  noght  worth  to  make  it  wys,
 786  And  graunted  hym  withouten  moore  avys,
 787  And  bad  him  seye  his  voirdit  as  hym  leste.
 788  "Lordynges,"  quod  he,  "now  herkneth  for  the  beste;
 789  But  taak  it  nought,  I  prey  yow,  in  desdeyn.
 790  This  is  the  poynt,  to  speken  short  and  pleyn,
 791  That  ech  of  yow,  to  shorte  with  oure  weye,
 792  In  this  viage  shal  telle  tales  tweye
 793  To  Caunterbury-ward,  I  mene  it  so,
 794  And  homward  he  shal  tellen  othere  two,
 795  Of  aventures  that  whilom  han  bifalle.
 796  And  which  of  yow  that  bereth  hym  best  of  alle  --
 797  That  is  to  seyn,  that  telleth  in  this  caas
 798  Tales  of  best  sentence  and  moost  solaas  --
 799  Shal  have  a  soper  at  oure  aller  cost
 800  Heere  in  this  place,  sittynge  by  this  post,
 801  Whan  that  we  come  agayn  fro  Caunterbury.
 802  And  for  to  make  yow  the  moore  mury,
 803  I  wol  myselven  goodly  with  yow  ryde,
 804  Right  at  myn  owene  cost,  and  be  youre  gyde;
 805  And  whoso  wole  my  juggement  withseye
 806  Shal  paye  al  that  we  spenden  by  the  weye.
 807  And  if  ye  vouche  sauf  that  it  be  so,
 808  Tel  me  anon,  withouten  wordes  mo,
 809  And  I  wol  erly  shape  me  therfore."
 810  This  thyng  was  graunted,  and  oure  othes  swore
 811  With  ful  glad  herte,  and  preyden  hym  also
 812  That  he  wolde  vouche  sauf  for  to  do  so,
 813  And  that  he  wolde  been  oure  governour,
 814  And  of  oure  tales  juge  and  reportour,
 815  And  sette  a  soper  at  a  certeyn  pris,
 816  And  we  wol  reuled  been  at  his  devys
 817  In  heigh  and  lough;  and  thus  by  oon  assent
 818  We  been  acorded  to  his  juggement.
 819  And  therupon  the  wyn  was  fet  anon;
 820  We  dronken,  and  to  reste  wente  echon,
 821  Withouten  any  lenger  taryynge.
 822  Amorwe,  whan  that  day  bigan  to  sprynge,
 823  Up  roos  oure  Hoost,  and  was  oure  aller  cok,
 824  And  gadrede  us  togidre  alle  in  a  flok,
 825  And  forth  we  riden  a  litel  moore  than  paas
 826  Unto  the  Wateryng  of  Seint  Thomas;
 827  And  there  oure  Hoost  bigan  his  hors  areste
 828  And  seyde,  "Lordynges,  herkneth,  if  yow  leste.
 829  Ye  woot  youre  foreward,  and  I  it  yow  recorde.
 830  If  even-song  and  morwe-song  accorde,
 831  Lat  se  now  who  shal  telle  the  firste  tale.
 832  As  evere  mote  I  drynke  wyn  or  ale,
 833  Whoso  be  rebel  to  my  juggement
 834  Shal  paye  for  al  that  by  the  wey  is  spent.
 835  Now  draweth  cut,  er  that  we  ferrer  twynne;
 836  He  which  that  hath  the  shorteste  shal  bigynne.
 837  Sire  Knyght,"  quod  he,  "my  mayster  and  my  lord,
 838  Now  draweth  cut,  for  that  is  myn  accord.
 839  Cometh  neer,"  quod  he,  "my  lady  Prioresse.
 840  And  ye,  sire  Clerk,  lat  be  youre  shamefastnesse,
 841  Ne  studieth  noght;  ley  hond  to,  every  man!"
 842  Anon  to  drawen  every  wight  bigan,
 843  And  shortly  for  to  tellen  as  it  was,
 844  Were  it  by  aventure,  or  sort,  or  cas,
 845  The  sothe  is  this:  the  cut  fil  to  the  Knyght,
 846  Of  which  ful  blithe  and  glad  was  every  wyght,
 847  And  telle  he  moste  his  tale,  as  was  resoun,
 848  By  foreward  and  by  composicioun,
 849  As  ye  han  herd;  what  nedeth  wordes  mo?
 850  And  whan  this  goode  man  saugh  that  it  was  so,
 851  As  he  that  wys  was  and  obedient
 852  To  kepe  his  foreward  by  his  free  assent,
 853  He  seyde,  "Syn  I  shal  bigynne  the  game,
 854  What,  welcome  be  the  cut,  a  Goddes  name!
 855  Now  lat  us  ryde,  and  herkneth  what  I  seye."
 856  And  with  that  word  we  ryden  forth  oure  weye,
 857  And  he  bigan  with  right  a  myrie  cheere
 858  His  tale  anon,  and  seyde  as  ye  may  heere.


Íîâ³ òâîðè