Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 5
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 243


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

3. THE MILLER'S TALE

Prologue

 3109  Whan  that  the  Knyght  had  thus  his  tale  ytoold,
 3110  In  al  the  route  nas  ther  yong  ne  oold
 3111  That  he  ne  seyde  it  was  a  noble  storie
 3112  And  worthy  for  to  drawen  to  memorie,
 3113  And  namely  the  gentils  everichon.
 3114  Oure  Hooste  lough  and  swoor,  "So  moot  I  gon,
 3115  This  gooth  aright;  unbokeled  is  the  male.
 3116  Lat  se  now  who  shal  telle  another  tale;
 3117  For  trewely  the  game  is  wel  bigonne.
 3118  Now  telleth  ye,  sir  Monk,  if  that  ye  konne,
 3119  Somwhat  to  quite  with  the  Knyghtes  tale."
 3120  The  Millere,  that  for  dronken  was  al  pale,
 3121  So  that  unnethe  upon  his  hors  he  sat,
 3122  He  nolde  avalen  neither  hood  ne  hat,
 3123  Ne  abyde  no  man  for  his  curteisie,
 3124  But  in  Pilates  voys  he  gan  to  crie,
 3125  And  swoor,  "By  armes,  and  by  blood  and  bones,
 3126  I  kan  a  noble  tale  for  the  nones,
 3127  With  which  I  wol  now  quite  the  Knyghtes  tale."
 3128  Oure  Hooste  saugh  that  he  was  dronke  of  ale,
 3129  And  seyde,  "  Abyd,  Robyn,  my  leeve  brother;
 3130  Som  bettre  man  shal  telle  us  first  another.
 3131  Abyd,  and  lat  us  werken  thriftily."
 3132  "By  Goddes  soule,"  quod  he,  "that  wol  nat  I;
 3133  For  I  wol  speke  or  elles  go  my  wey."
 3134  Oure  Hoost  answerde,  "Tel  on,  a  devel  wey!
 3135  Thou  art  a  fool;  thy  wit  is  overcome."
 3136  "Now  herkneth,"  quod  the  Millere,  "alle  and  some!
 3137  But  first  I  make  a  protestacioun
 3138  That  I  am  dronke;  I  knowe  it  by  my  soun.
 3139  And  therfore  if  that  I  mysspeke  or  seye,
 3140  Wyte  it  the  ale  of  Southwerk,  I  you  preye.
 3141  For  I  wol  telle  a  legende  and  a  lyf
 3142  Bothe  of  a  carpenter  and  of  his  wyf,
 3143  How  that  a  clerk  hath  set  the  wrightes  cappe."
 3144  The  Reve  answerde  and  seyde,  "Stynt  thy  clappe!
 3145  Lat  be  thy  lewed  dronken  harlotrye.
 3146  It  is  a  synne  and  eek  a  greet  folye
 3147  To  apeyren  any  man,  or  hym  defame,
 3148  And  eek  to  bryngen  wyves  in  swich  fame.
 3149  Thou  mayst  ynogh  of  othere  thynges  seyn."
 3150  This  dronke  Millere  spak  ful  soone  ageyn
 3151  And  seyde,  "Leve  brother  Osewold,
 3152  Who  hath  no  wyf,  he  is  no  cokewold.
 3153  But  I  sey  nat  therfore  that  thou  art  oon;
 3154  Ther  been  ful  goode  wyves  many  oon,
 3155  And  evere  a  thousand  goode  ayeyns  oon  badde.
 3156  That  knowestow  wel  thyself,  but  if  thou  madde.
 3157  Why  artow  angry  with  my  tale  now?
 3158  I  have  a  wyf,  pardee,  as  wel  as  thow;
 3159  Yet  nolde  I,  for  the  oxen  in  my  plogh,
 3160  Take  upon  me  moore  than  ynogh,
 3161  As  demen  of  myself  that  I  were  oon;
 3162  I  wol  bileve  wel  that  I  am  noon.
 3163  An  housbonde  shal  nat  been  inquisityf
 3164  Of  Goddes  pryvetee,  nor  of  his  wyf.
 3165  So  he  may  fynde  Goddes  foyson  there,
 3166  Of  the  remenant  nedeth  nat  enquere."
 3167  What  sholde  I  moore  seyn,  but  this  Millere
 3168  He  nolde  his  wordes  for  no  man  forbere,
 3169  But  tolde  his  cherles  tale  in  his  manere.
 3170  M'  athynketh  that  I  shal  reherce  it  heere.
 3171  And  therfore  every  gentil  wight  I  preye,
 3172  For  Goddes  love,  demeth  nat  that  I  seye
 3173  Of  yvel  entente,  but  for  I  moot  reherce
 3174  Hir  tales  alle,  be  they  bettre  or  werse,
 3175  Or  elles  falsen  som  of  my  mateere.
 3176  And  therfore,  whoso  list  it  nat  yheere,
 3177  Turne  over  the  leef  and  chese  another  tale;
 3178  For  he  shal  fynde  ynowe,  grete  and  smale,
 3179  Of  storial  thyng  that  toucheth  gentillesse,
 3180  And  eek  moralitee  and  hoolynesse.
 3181  Blameth  nat  me  if  that  ye  chese  amys.
 3182  The  Millere  is  a  cherl;  ye  knowe  wel  this.
 3183  So  was  the  Reve  eek  and  othere  mo,
 3184  And  harlotrie  they  tolden  bothe  two.
 3185  Avyseth  yow,  and  put  me  out  of  blame;
 3186  And  eek  men  shal  nat  maken  ernest  of  game.



The  Tale

 3187  Whilom  ther  was  dwellynge  at  Oxenford
 3188  A  riche  gnof,  that  gestes  heeld  to  bord,
 3189  And  of  his  craft  he  was  a  carpenter.
 3190  With  hym  ther  was  dwellynge  a  poure  scoler,
 3191  Hadde  lerned  art,  but  al  his  fantasye
 3192  Was  turned  for  to  lerne  astrologye,
 3193  And  koude  a  certeyn  of  conclusiouns,
 3194  To  demen  by  interrogaciouns,
 3195  If  that  men  asked  hym,  in  certein  houres
 3196  Whan  that  men  sholde  have  droghte  or  elles  shoures,
 3197  Or  if  men  asked  hym  what  sholde  bifalle
 3198  Of  every  thyng;  I  may  nat  rekene  hem  alle.
 3199  This  clerk  was  cleped  hende  Nicholas.
 3200  Of  deerne  love  he  koude  and  of  solas;
 3201  And  therto  he  was  sleigh  and  ful  privee,
 3202  And  lyk  a  mayden  meke  for  to  see.
 3203  A  chambre  hadde  he  in  that  hostelrye
 3204  Allone,  withouten  any  compaignye,
 3205  Ful  fetisly  ydight  with  herbes  swoote;
 3206  And  he  hymself  as  sweete  as  is  the  roote
 3207  Of  lycorys  or  any  cetewale.
 3208  His  Almageste,  and  bookes  grete  and  smale,
 3209  His  astrelabie,  longynge  for  his  art,
 3210  His  augrym  stones  layen  faire  apart,
 3211  On  shelves  couched  at  his  beddes  heed;
 3212  His  presse  ycovered  with  a  faldyng  reed;
 3213  And  al  above  ther  lay  a  gay  sautrie,
 3214  On  which  he  made  a-nyghtes  melodie
 3215  So  swetely  that  all  the  chambre  rong;
 3216  And  Angelus  ad  virginem  he  song;
 3217  And  after  that  he  song  the  Kynges  Noote.
 3218  Ful  often  blessed  was  his  myrie  throte.
 3219  And  thus  this  sweete  clerk  his  tyme  spente
 3220  After  his  freendes  fyndyng  and  his  rente.
 3221  This  carpenter  hadde  wedded  newe  a  wyf,
 3222  Which  that  he  lovede  moore  than  his  lyf;
 3223  Of  eighteteene  yeer  she  was  of  age.
 3224  Jalous  he  was,  and  heeld  hire  narwe  in  cage,
 3225  For  she  was  wylde  and  yong,  and  he  was  old
 3226  And  demed  hymself  been  lik  a  cokewold.
 3227  He  knew  nat  Catoun,  for  his  wit  was  rude,
 3228  That  bad  man  sholde  wedde  his  simylitude.
 3229  Men  sholde  wedden  after  hire  estaat,
 3230  For  youthe  and  elde  is  often  at  debaat.
 3231  But  sith  that  he  was  fallen  in  the  snare,
 3232  He  moste  endure,  as  oother  folk,  his  care.
 3233  Fair  was  this  yonge  wyf,  and  therwithal
 3234  As  any  wezele  hir  body  gent  and  smal.
 3235  A  ceynt  she  werede,  barred  al  of  silk,
 3236  A  barmclooth  as  whit  as  morne  milk
 3237  Upon  hir  lendes,  ful  of  many  a  goore.
 3238  Whit  was  hir  smok,  and  broyden  al  bifoore
 3239  And  eek  bihynde,  on  hir  coler  aboute,
 3240  Of  col-blak  silk,  withinne  and  eek  withoute.
 3241  The  tapes  of  hir  white  voluper
 3242  Were  of  the  same  suyte  of  hir  coler;
 3243  Hir  filet  brood  of  silk,  and  set  ful  hye.
 3244  And  sikerly  she  hadde  a  likerous  ye;
 3245  Ful  smale  ypulled  were  hire  browes  two,
 3246  And  tho  were  bent  and  blake  as  any  sloo.
 3247  She  was  ful  moore  blisful  on  to  see
 3248  Than  is  the  newe  pere-jonette  tree,
 3249  And  softer  than  the  wolle  is  of  a  wether.
 3250  And  by  hir  girdel  heeng  a  purs  of  lether,
 3251  Tasseled  with  silk  and  perled  with  latoun.
 3252  In  al  this  world,  to  seken  up  and  doun,
 3253  There  nys  no  man  so  wys  that  koude  thenche
 3254  So  gay  a  popelote  or  swich  a  wenche.
 3255  Ful  brighter  was  the  shynyng  of  hir  hewe
 3256  Than  in  the  Tour  the  noble  yforged  newe.
 3257  But  of  hir  song,  it  was  as  loude  and  yerne
 3258  As  any  swalwe  sittynge  on  a  berne.
 3259  Therto  she  koude  skippe  and  make  game,
 3260  As  any  kyde  or  calf  folwynge  his  dame.
 3261  Hir  mouth  was  sweete  as  bragot  or  the  meeth,
 3262  Or  hoord  of  apples  leyd  in  hey  or  heeth.
 3263  Wynsynge  she  was,  as  is  a  joly  colt,
 3264  Long  as  a  mast,  and  upright  as  a  bolt.
 3265  A  brooch  she  baar  upon  hir  lowe  coler,
 3266  As  brood  as  is  the  boos  of  a  bokeler.
 3267  Hir  shoes  were  laced  on  hir  legges  hye.
 3268  She  was  a  prymerole,  a  piggesnye,
 3269  For  any  lord  to  leggen  in  his  bedde,
 3270  Or  yet  for  any  good  yeman  to  wedde.
 3271  Now,  sire,  and  eft,  sire,  so  bifel  the  cas
 3272  That  on  a  day  this  hende  Nicholas
 3273  Fil  with  this  yonge  wyf  to  rage  and  pleye,
 3274  Whil  that  hir  housbonde  was  at  Oseneye,
 3275  As  clerkes  ben  ful  subtile  and  ful  queynte;
 3276  And  prively  he  caughte  hire  by  the  queynte,
 3277  And  seyde,  "Ywis,  but  if  ich  have  my  wille,
 3278  For  deerne  love  of  thee,  lemman,  I  spille."
 3279  And  heeld  hire  harde  by  the  haunchebones,
 3280  And  seyde,  "Lemman,  love  me  al  atones,
 3281  Or  I  wol  dyen,  also  God  me  save!"
 3282  And  she  sproong  as  a  colt  dooth  in  the  trave,
 3283  And  with  hir  heed  she  wryed  faste  awey,
 3284  And  seyde,  "I  wol  nat  kisse  thee,  by  my  fey!
 3285  Why,  lat  be!"  quod  she.  "Lat  be,  Nicholas,
 3286  Or  I  wol  crie  `out,  harrow'  and  `allas'!
 3287  Do  wey  youre  handes,  for  youre  curteisye!"
 3288  This  Nicholas  gan  mercy  for  to  crye,
 3289  And  spak  so  faire,  and  profred  him  so  faste,
 3290  That  she  hir  love  hym  graunted  atte  laste,
 3291  And  swoor  hir  ooth,  by  Seint  Thomas  of  Kent,
 3292  That  she  wol  been  at  his  comandement,
 3293  Whan  that  she  may  hir  leyser  wel  espie.
 3294  "Myn  housbonde  is  so  ful  of  jalousie
 3295  That  but  ye  wayte  wel  and  been  privee,
 3296  I  woot  right  wel  I  nam  but  deed,"  quod  she.
 3297  "Ye  moste  been  ful  deerne,  as  in  this  cas."
 3298  "Nay,  therof  care  thee  noght,"  quod  Nicholas.
 3299  "  A  clerk  hadde  litherly  biset  his  whyle,
 3300  But  if  he  koude  a  carpenter  bigyle."
 3301  And  thus  they  been  accorded  and  ysworn
 3302  To  wayte  a  tyme,  as  I  have  told  biforn.
 3303  Whan  Nicholas  had  doon  thus  everideel
 3304  And  thakked  hire  aboute  the  lendes  weel,
 3305  He  kiste  hire  sweete  and  taketh  his  sawtrie,
 3306  And  pleyeth  faste,  and  maketh  melodie.
 3307  Thanne  fil  it  thus,  that  to  the  paryssh  chirche,
 3308  Cristes  owene  werkes  for  to  wirche,
 3309  This  goode  wyf  went  on  an  haliday.
 3310  Hir  forheed  shoon  as  bright  as  any  day,
 3311  So  was  it  wasshen  whan  she  leet  hir  werk.
 3312  Now  was  ther  of  that  chirche  a  parissh  clerk,
 3313  The  which  that  was  ycleped  Absolon.
 3314  Crul  was  his  heer,  and  as  the  gold  it  shoon,
 3315  And  strouted  as  a  fanne  large  and  brode;
 3316  Ful  streight  and  evene  lay  his  joly  shode.
 3317  His  rode  was  reed,  his  eyen  greye  as  goos.
 3318  With  Poules  wyndow  corven  on  his  shoos,
 3319  In  hoses  rede  he  wente  fetisly.
 3320  Yclad  he  was  ful  smal  and  proprely
 3321  Al  in  a  kirtel  of  a  lyght  waget;
 3322  Ful  faire  and  thikke  been  the  poyntes  set.
 3323  And  therupon  he  hadde  a  gay  surplys
 3324  As  whit  as  is  the  blosme  upon  the  rys.
 3325  A  myrie  child  he  was,  so  God  me  save.
 3326  Wel  koude  he  laten  blood,  and  clippe  and  shave,
 3327  And  maken  a  chartre  of  lond  or  acquitaunce.
 3328  In  twenty  manere  koude  he  trippe  and  daunce
 3329  After  the  scole  of  Oxenforde  tho,
 3330  And  with  his  legges  casten  to  and  fro,
 3331  And  pleyen  songes  on  a  smal  rubible;
 3332  Therto  he  song  som  tyme  a  loud  quynyble;
 3333  And  as  wel  koude  he  pleye  on  a  giterne.
 3334  In  al  the  toun  nas  brewhous  ne  taverne
 3335  That  he  ne  visited  with  his  solas,
 3336  Ther  any  gaylard  tappestere  was.
 3337  But  sooth  to  seyn,  he  was  somdeel  squaymous
 3338  Of  fartyng,  and  of  speche  daungerous.
 3339  This  Absolon,  that  jolif  was  and  gay,
 3340  Gooth  with  a  sencer  on  the  haliday,
 3341  Sensynge  the  wyves  of  the  parisshe  faste;
 3342  And  many  a  lovely  look  on  hem  he  caste,
 3343  And  namely  on  this  carpenteris  wyf.
 3344  To  looke  on  hire  hym  thoughte  a  myrie  lyf,
 3345  She  was  so  propre  and  sweete  and  likerous.
 3346  I  dar  wel  seyn,  if  she  hadde  been  a  mous,
 3347  And  he  a  cat,  he  wolde  hire  hente  anon.
 3348  This  parissh  clerk,  this  joly  Absolon,
 3349  Hath  in  his  herte  swich  a  love-longynge
 3350  That  of  no  wyf  took  he  noon  offrynge;
 3351  For  curteisie,  he  seyde,  he  wolde  noon.
 3352  The  moone,  whan  it  was  nyght,  ful  brighte  shoon,
 3353  And  Absolon  his  gyterne  hath  ytake;
 3354  For  paramours  he  thoghte  for  to  wake.
 3355  And  forth  he  gooth,  jolif  and  amorous,
 3356  Til  he  cam  to  the  carpenteres  hous
 3357  A  litel  after  cokkes  hadde  ycrowe,
 3358  And  dressed  hym  up  by  a  shot-wyndowe
 3359  That  was  upon  the  carpenteris  wal.
 3360  He  syngeth  in  his  voys  gentil  and  smal,
 3361  "Now,  deere  lady,  if  thy  wille  be,
 3362  I  praye  yow  that  ye  wole  rewe  on  me,"
 3363  Ful  wel  acordaunt  to  his  gyternynge.
 3364  This  carpenter  awook,  and  herde  him  synge,
 3365  And  spak  unto  his  wyf,  and  seyde  anon,
 3366  "What!  Alison!  Herestow  nat  Absolon,
 3367  That  chaunteth  thus  under  oure  boures  wal?"
 3368  And  she  answerde  hir  housbonde  therwithal,
 3369  "Yis,  God  woot,  John,  I  heere  it  every  deel."
 3370  This  passeth  forth;  what  wol  ye  bet  than  weel?
 3371  Fro  day  to  day  this  joly  Absolon
 3372  So  woweth  hire  that  hym  is  wo  bigon.
 3373  He  waketh  al  the  nyght  and  al  the  day;
 3374  He  kembeth  his  lokkes  brode,  and  made  hym  gay;
 3375  He  woweth  hire  by  meenes  and  brocage,
 3376  And  swoor  he  wolde  been  hir  owene  page;
 3377  He  syngeth,  brokkynge  as  a  nyghtyngale;
 3378  He  sente  hire  pyment,  meeth,  and  spiced  ale,
 3379  And  wafres,  pipyng  hoot  out  of  the  gleede;
 3380  And,  for  she  was  of  town,  he  profred  meede;
 3381  For  som  folk  wol  ben  wonnen  for  richesse,
 3382  And  somme  for  strokes,  and  somme  for  gentillesse.
 3383  Somtyme,  to  shewe  his  lightnesse  and  maistrye,
 3384  He  pleyeth  Herodes  upon  a  scaffold  hye.
 3385  But  what  availleth  hym  as  in  this  cas?
 3386  She  loveth  so  this  hende  Nicholas
 3387  That  Absolon  may  blowe  the  bukkes  horn;
 3388  He  ne  hadde  for  his  labour  but  a  scorn.
 3389  And  thus  she  maketh  Absolon  hire  ape,
 3390  And  al  his  ernest  turneth  til  a  jape.
 3391  Ful  sooth  is  this  proverbe,  it  is  no  lye,
 3392  Men  seyn  right  thus:  "  Alwey  the  nye  slye
 3393  Maketh  the  ferre  leeve  to  be  looth."
 3394  For  though  that  Absolon  be  wood  or  wrooth,
 3395  By  cause  that  he  fer  was  from  hire  sight,
 3396  This  nye  Nicholas  stood  in  his  light.
 3397  Now  ber  thee  wel,  thou  hende  Nicholas,
 3398  For  Absolon  may  waille  and  synge  "allas."
 3399  And  so  bifel  it  on  a  Saterday,
 3400  This  carpenter  was  goon  til  Osenay;
 3401  And  hende  Nicholas  and  Alisoun
 3402  Acorded  been  to  this  conclusioun,
 3403  That  Nicholas  shal  shapen  hym  a  wyle
 3404  This  sely  jalous  housbonde  to  bigyle;
 3405  And  if  so  be  the  game  wente  aright,
 3406  She  sholde  slepen  in  his  arm  al  nyght,
 3407  For  this  was  his  desir  and  hire  also.
 3408  And  right  anon,  withouten  wordes  mo,
 3409  This  Nicholas  no  lenger  wolde  tarie,
 3410  But  dooth  ful  softe  unto  his  chambre  carie
 3411  Bothe  mete  and  drynke  for  a  day  or  tweye,
 3412  And  to  hire  housbonde  bad  hire  for  to  seye,
 3413  If  that  he  axed  after  Nicholas,
 3414  She  sholde  seye  she  nyste  where  he  was;
 3415  Of  al  that  day  she  saugh  hym  nat  with  ye;
 3416  She  trowed  that  he  was  in  maladye,
 3417  For,  for  no  cry  hir  mayde  koude  hym  calle,
 3418  He  nolde  answere  for  thyng  that  myghte  falle.
 3419  This  passeth  forth  al  thilke  Saterday,
 3420  That  Nicholas  stille  in  his  chambre  lay,
 3421  And  eet  and  sleep,  or  dide  what  hym  leste,
 3422  Til  Sonday,  that  the  sonne  gooth  to  reste.
 3423  This  sely  carpenter  hath  greet  merveyle
 3424  Of  Nicholas,  or  what  thyng  myghte  hym  eyle,
 3425  And  seyde,  "I  am  adrad,  by  Seint  Thomas,
 3426  It  stondeth  nat  aright  with  Nicholas.
 3427  God  shilde  that  he  deyde  sodeynly!
 3428  This  world  is  now  ful  tikel,  sikerly.
 3429  I  saugh  today  a  cors  yborn  to  chirche
 3430  That  now,  on  Monday  last,  I  saugh  hym  wirche.
 3431  "Go  up,"  quod  he  unto  his  knave  anoon,
 3432  "Clepe  at  his  dore,  or  knokke  with  a  stoon.
 3433  Looke  how  it  is,  and  tel  me  boldely."
 3434  This  knave  gooth  hym  up  ful  sturdily,
 3435  And  at  the  chambre  dore  whil  that  he  stood,
 3436  He  cride  and  knokked  as  that  he  were  wood,
 3437  "What,  how!  What  do  ye,  maister  Nicholay?
 3438  How  may  ye  slepen  al  the  longe  day?"
 3439  But  al  for  noght;  he  herde  nat  a  word.
 3440  An  hole  he  foond,  ful  lowe  upon  a  bord,
 3441  Ther  as  the  cat  was  wont  in  for  to  crepe,
 3442  And  at  that  hole  he  looked  in  ful  depe,
 3443  And  at  the  laste  he  hadde  of  hym  a  sight.
 3444  This  Nicholas  sat  evere  capyng  upright,
 3445  As  he  had  kiked  on  the  newe  moone.
 3446  Adoun  he  gooth,  and  tolde  his  maister  soone
 3447  In  what  array  he  saugh  this  ilke  man.
 3448  This  carpenter  to  blessen  hym  bigan,
 3449  And  seyde,  "Help  us,  Seinte  Frydeswyde!
 3450  A  man  woot  litel  what  hym  shal  bityde.
 3451  This  man  is  falle,  with  his  astromye,
 3452  In  some  woodnesse  or  in  som  agonye.
 3453  I  thoghte  ay  wel  how  that  it  sholde  be!
 3454  Men  sholde  nat  knowe  of  Goddes  pryvetee.
 3455  Ye,  blessed  be  alwey  a  lewed  man
 3456  That  noght  but  oonly  his  bileve  kan!
 3457  So  ferde  another  clerk  with  astromye;
 3458  He  walked  in  the  feeldes  for  to  prye
 3459  Upon  the  sterres,  what  ther  sholde  bifalle,
 3460  Til  he  was  in  a  marle-pit  yfalle;
 3461  He  saugh  nat  that.  But  yet,  by  Seint  Thomas,
 3462  Me  reweth  soore  of  hende  Nicholas.
 3463  He  shal  be  rated  of  his  studiyng,
 3464  If  that  I  may,  by  Jhesus,  hevene  kyng!
 3465  Get  me  a  staf,  that  I  may  underspore,
 3466  Whil  that  thou,  Robyn,  hevest  up  the  dore.
 3467  He  shal  out  of  his  studiyng,  as  I  gesse."
 3468  And  to  the  chambre  dore  he  gan  hym  dresse.
 3469  His  knave  was  a  strong  carl  for  the  nones,
 3470  And  by  the  haspe  he  haaf  it  of  atones;
 3471  Into  the  floor  the  dore  fil  anon.
 3472  This  Nicholas  sat  ay  as  stille  as  stoon,
 3473  And  evere  caped  upward  into  the  eir.
 3474  This  carpenter  wende  he  were  in  despeir,
 3475  And  hente  hym  by  the  sholdres  myghtily,
 3476  And  shook  hym  harde,  and  cride  spitously,
 3477  "What!  Nicholay!  What,  how!  What,  looke  adoun!
 3478  Awak,  and  thenk  on  Cristes  passioun!
 3479  I  crouche  thee  from  elves  and  fro  wightes."
 3480  Therwith  the  nyght-spel  seyde  he  anon-rightes
 3481  On  foure  halves  of  the  hous  aboute,
 3482  And  on  the  thresshfold  of  the  dore  withoute:
 3483  "Jhesu  Crist  and  Seinte  Benedight,
 3484  Blesse  this  hous  from  every  wikked  wight,
 3485  For  nyghtes  verye,  the  white  pater-noster!
 3486  Where  wentestow,  Seinte  Petres  soster?"
 3487  And  atte  laste  this  hende  Nicholas
 3488  Gan  for  to  sik  soore,  and  seyde,  "  Allas!
 3489  Shal  al  the  world  be  lost  eftsoones  now?"
 3490  This  carpenter  answerde,  "What  seystow?
 3491  What!  Thynk  on  God,  as  we  doon,  men  that  swynke."
 3492  This  Nicholas  answerde,  "Fecche  me  drynke,
 3493  And  after  wol  I  speke  in  pryvetee
 3494  Of  certeyn  thyng  that  toucheth  me  and  thee.
 3495  I  wol  telle  it  noon  oother  man,  certeyn."
 3496  This  carpenter  goth  doun,  and  comth  ageyn,
 3497  And  broghte  of  myghty  ale  a  large  quart;
 3498  And  whan  that  ech  of  hem  had  dronke  his  part,
 3499  This  Nicholas  his  dore  faste  shette,
 3500  And  doun  the  carpenter  by  hym  he  sette.
 3501  He  seyde,  "John,  myn  hooste,  lief  and  deere,
 3502  Thou  shalt  upon  thy  trouthe  swere  me  heere
 3503  That  to  no  wight  thou  shalt  this  conseil  wreye,
 3504  For  it  is  Cristes  conseil  that  I  seye,
 3505  And  if  thou  telle  it  man,  thou  art  forlore;
 3506  For  this  vengeaunce  thou  shalt  han  therfore,
 3507  That  if  thou  wreye  me,  thou  shalt  be  wood."
 3508  "Nay,  Crist  forbede  it,  for  his  hooly  blood!"
 3509  Quod  tho  this  sely  man,  "I  nam  no  labbe,
 3510  Ne,  though  I  seye,  I  nam  nat  lief  to  gabbe.
 3511  Sey  what  thou  wolt,  I  shal  it  nevere  telle
 3512  To  child  ne  wyf,  by  hym  that  harwed  helle!"
 3513  "Now  John,"  quod  Nicholas,  "I  wol  nat  lye;
 3514  I  have  yfounde  in  myn  astrologye,
 3515  As  I  have  looked  in  the  moone  bright,
 3516  That  now  a  Monday  next,  at  quarter  nyght,
 3517  Shal  falle  a  reyn,  and  that  so  wilde  and  wood
 3518  That  half  so  greet  was  nevere  Noes  flood.
 3519  This  world,"  he  seyde,  "in  lasse  than  an  hour
 3520  Shal  al  be  dreynt,  so  hidous  is  the  shour.
 3521  Thus  shal  mankynde  drenche,  and  lese  hir  lyf."
 3522  This  carpenter  answerde,  "  Allas,  my  wyf!
 3523  And  shal  she  drenche?  Allas,  myn  Alisoun!"
 3524  For  sorwe  of  this  he  fil  almoost  adoun,
 3525  And  seyde,  "Is  ther  no  remedie  in  this  cas?"
 3526  "Why,  yis,  for  Gode,"  quod  hende  Nicholas,
 3527  "If  thou  wolt  werken  after  loore  and  reed.
 3528  Thou  mayst  nat  werken  after  thyn  owene  heed;
 3529  For  thus  seith  Salomon,  that  was  ful  trewe:
 3530  `Werk  al  by  conseil,  and  thou  shalt  nat  rewe.'
 3531  And  if  thou  werken  wolt  by  good  conseil,
 3532  I  undertake,  withouten  mast  and  seyl,
 3533  Yet  shal  I  saven  hire  and  thee  and  me.
 3534  Hastow  nat  herd  hou  saved  was  Noe,
 3535  Whan  that  oure  Lord  hadde  warned  hym  biforn
 3536  That  al  the  world  with  water  sholde  be  lorn?"
 3537  "Yis,"  quod  this  Carpenter,  "ful  yoore  ago."
 3538  "Hastou  nat  herd,"  quod  Nicholas,  "also
 3539  The  sorwe  of  Noe  with  his  felaweshipe,
 3540  Er  that  he  myghte  gete  his  wyf  to  shipe?
 3541  Hym  hadde  be  levere,  I  dar  wel  undertake,
 3542  At  thilke  tyme,  than  alle  his  wetheres  blake
 3543  That  she  hadde  had  a  ship  hirself  allone.
 3544  And  therfore,  woostou  what  is  best  to  doone?
 3545  This  asketh  haste,  and  of  an  hastif  thyng
 3546  Men  may  nat  preche  or  maken  tariyng.
 3547  "  Anon  go  gete  us  faste  into  this  in
 3548  A  knedyng  trogh,  or  ellis  a  kymelyn,
 3549  For  ech  of  us,  but  looke  that  they  be  large,
 3550  In  which  we  mowe  swymme  as  in  a  barge,
 3551  And  han  therinne  vitaille  suffisant
 3552  But  for  a  day  --  fy  on  the  remenant!
 3553  The  water  shal  aslake  and  goon  away
 3554  Aboute  pryme  upon  the  nexte  day.
 3555  But  Robyn  may  nat  wite  of  this,  thy  knave,
 3556  Ne  eek  thy  mayde  Gille  I  may  nat  save;
 3557  Axe  nat  why,  for  though  thou  aske  me,
 3558  I  wol  nat  tellen  Goddes  pryvetee.
 3559  Suffiseth  thee,  but  if  thy  wittes  madde,
 3560  To  han  as  greet  a  grace  as  Noe  hadde.
 3561  Thy  wyf  shal  I  wel  saven,  out  of  doute.
 3562  Go  now  thy  wey,  and  speed  thee  heer-aboute.
 3563  "But  whan  thou  hast,  for  hire  and  thee  and  me,
 3564  Ygeten  us  thise  knedyng  tubbes  thre,
 3565  Thanne  shaltow  hange  hem  in  the  roof  ful  hye,
 3566  That  no  man  of  oure  purveiaunce  espye.
 3567  And  whan  thou  thus  hast  doon  as  I  have  seyd,
 3568  And  hast  oure  vitaille  faire  in  hem  yleyd,
 3569  And  eek  an  ax  to  smyte  the  corde  atwo,
 3570  Whan  that  the  water  comth,  that  we  may  go
 3571  And  breke  an  hole  an  heigh,  upon  the  gable,
 3572  Unto  the  gardyn-ward,  over  the  stable,
 3573  That  we  may  frely  passen  forth  oure  way,
 3574  Whan  that  the  grete  shour  is  goon  away.
 3575  Thanne  shaltou  swymme  as  myrie,  I  undertake,
 3576  As  dooth  the  white  doke  after  hire  drake.
 3577  Thanne  wol  I  clepe,  `How,  Alison!  How,  John!
 3578  Be  myrie,  for  the  flood  wol  passe  anon.'
 3579  And  thou  wolt  seyn,  `Hayl,  maister  Nicholay!
 3580  Good  morwe,  I  se  thee  wel,  for  it  is  day.'
 3581  And  thanne  shul  we  be  lordes  al  oure  lyf
 3582  Of  al  the  world,  as  Noe  and  his  wyf.
 3583  "But  of  o  thyng  I  warne  thee  ful  right:
 3584  Be  wel  avysed  on  that  ilke  nyght
 3585  That  we  ben  entred  into  shippes  bord,
 3586  That  noon  of  us  ne  speke  nat  a  word,
 3587  Ne  clepe,  ne  crie,  but  be  in  his  preyere;
 3588  For  it  is  Goddes  owene  heeste  deere.
 3589  "Thy  wyf  and  thou  moote  hange  fer  atwynne,
 3590  For  that  bitwixe  yow  shal  be  no  synne,
 3591  Namoore  in  lookyng  than  ther  shal  in  deede.
 3592  This  ordinance  is  seyd.  Go,  God  thee  speede!
 3593  Tomorwe  at  nyght,  whan  men  ben  alle  aslepe,
 3594  Into  oure  knedyng-tubbes  wol  we  crepe,
 3595  And  sitten  there,  abidyng  Goddes  grace.
 3596  Go  now  thy  wey;  I  have  no  lenger  space
 3597  To  make  of  this  no  lenger  sermonyng.
 3598  Men  seyn  thus,  `sende  the  wise,  and  sey  no  thyng.'
 3599  Thou  art  so  wys,  it  needeth  thee  nat  teche.
 3600  Go,  save  oure  lyf,  and  that  I  the  biseche."
 3601  This  sely  carpenter  goth  forth  his  wey.
 3602  Ful  ofte  he  seide  "  Allas  and  weylawey,"
 3603  And  to  his  wyf  he  tolde  his  pryvetee,
 3604  And  she  was  war,  and  knew  it  bet  than  he,
 3605  What  al  this  queynte  cast  was  for  to  seye.
 3606  But  nathelees  she  ferde  as  she  wolde  deye,
 3607  And  seyde,  "  Allas!  go  forth  thy  wey  anon,
 3608  Help  us  to  scape,  or  we  been  dede  echon!
 3609  I  am  thy  trewe,  verray  wedded  wyf;
 3610  Go,  deere  spouse,  and  help  to  save  oure  lyf."
 3611  Lo,  which  a  greet  thyng  is  affeccioun!
 3612  Men  may  dyen  of  ymaginacioun,
 3613  So  depe  may  impressioun  be  take.
 3614  This  sely  carpenter  bigynneth  quake;
 3615  Hym  thynketh  verraily  that  he  may  see
 3616  Noees  flood  come  walwynge  as  the  see
 3617  To  drenchen  Alisoun,  his  hony  deere.
 3618  He  wepeth,  weyleth,  maketh  sory  cheere;
 3619  He  siketh  with  ful  many  a  sory  swogh;
 3620  He  gooth  and  geteth  hym  a  knedyng  trogh,
 3621  And  after  that  a  tubbe  and  a  kymelyn,
 3622  And  pryvely  he  sente  hem  to  his  in,
 3623  And  heng  hem  in  the  roof  in  pryvetee.
 3624  His  owene  hand  he  made  laddres  thre,
 3625  To  clymben  by  the  ronges  and  the  stalkes
 3626  Unto  the  tubbes  hangynge  in  the  balkes,
 3627  And  hem  vitailled,  bothe  trogh  and  tubbe,
 3628  With  breed,  and  chese,  and  good  ale  in  a  jubbe,
 3629  Suffisynge  right  ynogh  as  for  a  day.
 3630  But  er  that  he  hadde  maad  al  this  array,
 3631  He  sente  his  knave,  and  eek  his  wenche  also,
 3632  Upon  his  nede  to  London  for  to  go.
 3633  And  on  the  Monday,  whan  it  drow  to  nyght,
 3634  He  shette  his  dore  withoute  candel-lyght,
 3635  And  dressed  alle  thyng  as  it  sholde  be.
 3636  And  shortly,  up  they  clomben  alle  thre;
 3637  They  seten  stille  wel  a  furlong  way.
 3638  "Now,  Pater-noster,  clom!"  seyde  Nicholay,
 3639  And  "Clom!"  quod  John,  and  "Clom!"  seyde  Alisoun.
 3640  This  carpenter  seyde  his  devocioun,
 3641  And  stille  he  sit,  and  biddeth  his  preyere,
 3642  Awaitynge  on  the  reyn,  if  he  it  heere.
 3643  The  dede  sleep,  for  wery  bisynesse,
 3644  Fil  on  this  carpenter  right,  as  I  gesse,
 3645  Aboute  corfew-tyme,  or  litel  moore;
 3646  For  travaille  of  his  goost  he  groneth  soore,
 3647  And  eft  he  routeth,  for  his  heed  myslay.
 3648  Doun  of  the  laddre  stalketh  Nicholay,
 3649  And  Alisoun  ful  softe  adoun  she  spedde;
 3650  Withouten  wordes  mo  they  goon  to  bedde,
 3651  Ther  as  the  carpenter  is  wont  to  lye.
 3652  Ther  was  the  revel  and  the  melodye;
 3653  And  thus  lith  Alison  and  Nicholas,
 3654  In  bisynesse  of  myrthe  and  of  solas,
 3655  Til  that  the  belle  of  laudes  gan  to  rynge,
 3656  And  freres  in  the  chauncel  gonne  synge.
 3657  This  parissh  clerk,  this  amorous  Absolon,
 3658  That  is  for  love  alwey  so  wo  bigon,
 3659  Upon  the  Monday  was  at  Oseneye
 3660  With  compaignye,  hym  to  disporte  and  pleye,
 3661  And  axed  upon  cas  a  cloisterer
 3662  Ful  prively  after  John  the  carpenter;
 3663  And  he  drough  hym  apart  out  of  the  chirche,
 3664  And  seyde,  "I  noot;  I  saugh  hym  heere  nat  wirche
 3665  Syn  Saterday;  I  trowe  that  he  be  went
 3666  For  tymber,  ther  oure  abbot  hath  hym  sent;
 3667  For  he  is  wont  for  tymber  for  to  go
 3668  And  dwellen  at  the  grange  a  day  or  two;
 3669  Or  elles  he  is  at  his  hous,  certeyn.
 3670  Where  that  he  be,  I  kan  nat  soothly  seyn."
 3671  This  Absolon  ful  joly  was  and  light,
 3672  And  thoghte,  "Now  is  tyme  to  wake  al  nyght,
 3673  For  sikirly  I  saugh  hym  nat  stirynge
 3674  Aboute  his  dore,  syn  day  bigan  to  sprynge.
 3675  "So  moot  I  thryve,  I  shal,  at  cokkes  crowe,
 3676  Ful  pryvely  knokken  at  his  wyndowe
 3677  That  stant  ful  lowe  upon  his  boures  wal.
 3678  To  Alison  now  wol  I  tellen  al
 3679  My  love-longynge,  for  yet  I  shal  nat  mysse
 3680  That  at  the  leeste  wey  I  shal  hire  kisse.
 3681  Som  maner  confort  shal  I  have,  parfay.
 3682  My  mouth  hath  icched  al  this  longe  day;
 3683  That  is  a  signe  of  kissyng  atte  leeste.
 3684  Al  nyght  me  mette  eek  I  was  at  a  feeste.
 3685  Therfore  I  wol  go  slepe  an  houre  or  tweye,
 3686  And  al  the  nyght  thanne  wol  I  wake  and  pleye."
 3687  Whan  that  the  firste  cok  hath  crowe,  anon
 3688  Up  rist  this  joly  lovere  Absolon,
 3689  And  hym  arraieth  gay,  at  poynt-devys.
 3690  But  first  he  cheweth  greyn  and  lycorys,
 3691  To  smellen  sweete,  er  he  hadde  kembd  his  heer.
 3692  Under  his  tonge  a  trewe-love  he  beer,
 3693  For  therby  wende  he  to  ben  gracious.
 3694  He  rometh  to  the  carpenteres  hous,
 3695  And  stille  he  stant  under  the  shot-wyndowe  --
 3696  Unto  his  brest  it  raughte,  it  was  so  lowe  --
 3697  And  softe  he  cougheth  with  a  semy  soun:
 3698  "What  do  ye,  hony-comb,  sweete  Alisoun,
 3699  My  faire  bryd,  my  sweete  cynamome?
 3700  Awaketh,  lemman  myn,  and  speketh  to  me!
 3701  Wel  litel  thynken  ye  upon  my  wo,
 3702  That  for  youre  love  I  swete  ther  I  go.
 3703  No  wonder  is  thogh  that  I  swelte  and  swete;
 3704  I  moorne  as  dooth  a  lamb  after  the  tete.
 3705  Ywis,  lemman,  I  have  swich  love-longynge
 3706  That  lik  a  turtel  trewe  is  my  moornynge.
 3707  I  may  nat  ete  na  moore  than  a  mayde."
 3708  "Go  fro  the  wyndow,  Jakke  fool,"  she  sayde;
 3709  "  As  help  me  God,  it  wol  nat  be  `com  pa  me.'
 3710  I  love  another  --  and  elles  I  were  to  blame  --
 3711  Wel  bet  than  thee,  by  Jhesu,  Absolon.
 3712  Go  forth  thy  wey,  or  I  wol  caste  a  ston,
 3713  And  lat  me  slepe,  a  twenty  devel  wey!"
 3714  "  Allas,"  quod  Absolon,  "and  weylawey,
 3715  That  trewe  love  was  evere  so  yvel  biset!
 3716  Thanne  kysse  me,  syn  it  may  be  no  bet,
 3717  For  Jhesus  love,  and  for  the  love  of  me."
 3718  "Wiltow  thanne  go  thy  wey  therwith?"  quod  she.
 3719  "Ye,  certes,  lemman,"  quod  this  Absolon.
 3720  "Thanne  make  thee  redy,"  quod  she,  "I  come  anon."
 3721  And  unto  Nicholas  she  seyde  stille,
 3722  "Now  hust,  and  thou  shalt  laughen  al  thy  fille."
 3723  This  Absolon  doun  sette  hym  on  his  knees
 3724  And  seyde,  "I  am  a  lord  at  alle  degrees;
 3725  For  after  this  I  hope  ther  cometh  moore.
 3726  Lemman,  thy  grace,  and  sweete  bryd,  thyn  oore!"
 3727  The  wyndow  she  undoth,  and  that  in  haste.
 3728  "Have  do,"  quod  she,  "com  of,  and  speed  the  faste,
 3729  Lest  that  oure  neighebores  thee  espie."
 3730  This  Absolon  gan  wype  his  mouth  ful  drie.
 3731  Derk  was  the  nyght  as  pich,  or  as  the  cole,
 3732  And  at  the  wyndow  out  she  putte  hir  hole,
 3733  And  Absolon,  hym  fil  no  bet  ne  wers,
 3734  But  with  his  mouth  he  kiste  hir  naked  ers
 3735  Ful  savourly,  er  he  were  war  of  this.
 3736  Abak  he  stirte,  and  thoughte  it  was  amys,
 3737  For  wel  he  wiste  a  womman  hath  no  berd.
 3738  He  felte  a  thyng  al  rough  and  long  yherd,
 3739  And  seyde,  "Fy!  allas!  what  have  I  do?"
 3740  "Tehee!"  quod  she,  and  clapte  the  wyndow  to,
 3741  And  Absolon  gooth  forth  a  sory  pas.
 3742  "  A  berd!  A  berd!"  quod  hende  Nicholas,
 3743  "By  Goddes  corpus,  this  goth  faire  and  weel."
 3744  This  sely  Absolon  herde  every  deel,
 3745  And  on  his  lippe  he  gan  for  anger  byte,
 3746  And  to  hymself  he  seyde,  "I  shal  thee  quyte."
 3747  Who  rubbeth  now,  who  froteth  now  his  lippes
 3748  With  dust,  with  sond,  with  straw,  with  clooth,  with  chippes,
 3749  But  Absolon,  that  seith  ful  ofte,  "  Allas!"
 3750  "My  soule  bitake  I  unto  Sathanas,
 3751  But  me  were  levere  than  al  this  toun,"  quod  he,
 3752  "Of  this  despit  awroken  for  to  be.
 3753  Allas,"  quod  he,  "allas,  I  ne  hadde  ybleynt!"
 3754  His  hoote  love  was  coold  and  al  yqueynt;
 3755  For  fro  that  tyme  that  he  hadde  kist  hir  ers,
 3756  Of  paramours  he  sette  nat  a  kers,
 3757  For  he  was  heeled  of  his  maladie.
 3758  Ful  ofte  paramours  he  gan  deffie,
 3759  And  weep  as  dooth  a  child  that  is  ybete.
 3760  A  softe  paas  he  wente  over  the  strete
 3761  Until  a  smyth  men  cleped  daun  Gerveys,
 3762  That  in  his  forge  smythed  plough  harneys;
 3763  He  sharpeth  shaar  and  kultour  bisily.
 3764  This  Absolon  knokketh  al  esily,
 3765  And  seyde,  "Undo,  Gerveys,  and  that  anon."
 3766  "What,  who  artow?"  "It  am  I,  Absolon."
 3767  "What,  Absolon!  for  Cristes  sweete  tree,
 3768  Why  rise  ye  so  rathe?  Ey,  benedicitee!
 3769  What  eyleth  yow?  Som  gay  gerl,  God  it  woot,
 3770  Hath  broght  yow  thus  upon  the  viritoot.
 3771  By  Seinte  Note,  ye  woot  wel  what  I  mene."
 3772  This  Absolon  ne  roghte  nat  a  bene
 3773  Of  al  his  pley;  no  word  agayn  he  yaf;
 3774  He  hadde  moore  tow  on  his  distaf
 3775  Than  Gerveys  knew,  and  seyde,  "Freend  so  deere,
 3776  That  hoote  kultour  in  the  chymenee  heere,
 3777  As  lene  it  me;  I  have  therwith  to  doone,
 3778  And  I  wol  brynge  it  thee  agayn  ful  soone."
 3779  Gerveys  answerde,  "Certes,  were  it  gold,
 3780  Or  in  a  poke  nobles  alle  untold,
 3781  Thou  sholdest  have,  as  I  am  trewe  smyth.
 3782  Ey,  Cristes  foo!  What  wol  ye  do  therwith?"
 3783  "Therof,"  quod  Absolon,  "be  as  be  may.
 3784  I  shal  wel  telle  it  thee  to-morwe  day"  --
 3785  And  caughte  the  kultour  by  the  colde  stele.
 3786  Ful  softe  out  at  the  dore  he  gan  to  stele,
 3787  And  wente  unto  the  carpenteris  wal.
 3788  He  cogheth  first,  and  knokketh  therwithal
 3789  Upon  the  wyndowe,  right  as  he  dide  er.
 3790  This  Alison  answerde,  "Who  is  ther
 3791  That  knokketh  so?  I  warante  it  a  theef."
 3792  "Why,  nay,"  quod  he,  "God  woot,  my  sweete  leef,
 3793  I  am  thyn  Absolon,  my  deerelyng.
 3794  Of  gold,"  quod  he,  "I  have  thee  broght  a  ryng.
 3795  My  mooder  yaf  it  me,  so  God  me  save;
 3796  Ful  fyn  it  is,  and  therto  wel  ygrave.
 3797  This  wol  I  yeve  thee,  if  thou  me  kisse."
 3798  This  Nicholas  was  risen  for  to  pisse,
 3799  And  thoughte  he  wolde  amenden  al  the  jape;
 3800  He  sholde  kisse  his  ers  er  that  he  scape.
 3801  And  up  the  wyndowe  dide  he  hastily,
 3802  And  out  his  ers  he  putteth  pryvely
 3803  Over  the  buttok,  to  the  haunche-bon;
 3804  And  therwith  spak  this  clerk,  this  Absolon,
 3805  "Spek,  sweete  bryd,  I  noot  nat  where  thou  art."
 3806  This  Nicholas  anon  leet  fle  a  fart
 3807  As  greet  as  it  had  been  a  thonder-dent,
 3808  That  with  the  strook  he  was  almoost  yblent;
 3809  And  he  was  redy  with  his  iren  hoot,
 3810  And  Nicholas  amydde  the  ers  he  smoot.
 3811  Of  gooth  the  skyn  an  hande-brede  aboute,
 3812  The  hoote  kultour  brende  so  his  toute,
 3813  And  for  the  smert  he  wende  for  to  dye.
 3814  As  he  were  wood,  for  wo  he  gan  to  crye,
 3815  "Help!  Water!  Water!  Help,  for  Goddes  herte!"
 3816  This  carpenter  out  of  his  slomber  sterte,
 3817  And  herde  oon  crien  "water!"  as  he  were  wood,
 3818  And  thoughte,  "  Allas,  now  comth  Nowelis  flood!"
 3819  He  sit  hym  up  withouten  wordes  mo,
 3820  And  with  his  ax  he  smoot  the  corde  atwo,
 3821  And  doun  gooth  al;  he  foond  neither  to  selle,
 3822  Ne  breed  ne  ale,  til  he  cam  to  the  celle
 3823  Upon  the  floor,  and  ther  aswowne  he  lay.
 3824  Up  stirte  hire  Alison  and  Nicholay,
 3825  And  criden  "Out"  and  "Harrow"  in  the  strete.
 3826  The  neighebores,  bothe  smale  and  grete,
 3827  In  ronnen  for  to  gauren  on  this  man,
 3828  That  yet  aswowne  lay,  bothe  pale  and  wan,
 3829  For  with  the  fal  he  brosten  hadde  his  arm.
 3830  But  stonde  he  moste  unto  his  owene  harm;
 3831  For  whan  he  spak,  he  was  anon  bore  doun
 3832  With  hende  Nicholas  and  Alisoun.
 3833  They  tolden  every  man  that  he  was  wood;
 3834  He  was  agast  so  of  Nowelis  flood
 3835  Thurgh  fantasie  that  of  his  vanytee
 3836  He  hadde  yboght  hym  knedyng  tubbes  thre,
 3837  And  hadde  hem  hanged  in  the  roof  above;
 3838  And  that  he  preyed  hem,  for  Goddes  love,
 3839  To  sitten  in  the  roof,  par  compaignye.
 3840  The  folk  gan  laughen  at  his  fantasye;
 3841  Into  the  roof  they  kiken  and  they  cape,
 3842  And  turned  al  his  harm  unto  a  jape.
 3843  For  what  so  that  this  carpenter  answerde,
 3844  It  was  for  noght;  no  man  his  reson  herde.
 3845  With  othes  grete  he  was  so  sworn  adoun
 3846  That  he  was  holde  wood  in  al  the  toun;
 3847  For  every  clerk  anonright  heeld  with  oother.
 3848  They  seyde,  "The  man  is  wood,  my  leeve  brother";
 3849  And  every  wight  gan  laughen  at  this  stryf.
 3850  Thus  swyved  was  this  carpenteris  wyf,
 3851  For  al  his  kepyng  and  his  jalousye,
 3852  And  Absolon  hath  kist  hir  nether  ye,
 3853  And  Nicholas  is  scalded  in  the  towte.
 3854  This  tale  is  doon,  and  God  save  al  the  rowte!


Íîâ³ òâîðè