Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 203


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

8. THE FRIAR'S TALE

Prologue

 1265  This  worthy  lymytour,  this  noble  Frere,
 1266  He  made  alwey  a  maner  louryng  chiere
 1267  Upon  the  Somonour,  but  for  honestee
 1268  No  vileyns  word  as  yet  to  hym  spak  he.
 1269  But  atte  laste  he  seyde  unto  the  wyf,
 1270  "Dame,"  quod  he,  "God  yeve  yow  right  good  lyf!
 1271  Ye  han  heer  touched,  also  moot  I  thee,
 1272  In  scole-matere  greet  difficultee.
 1273  Ye  han  seyd  muche  thyng  right  wel,  I  seye;
 1274  But,  dame,  heere  as  we  ryde  by  the  weye,
 1275  Us  nedeth  nat  to  speken  but  of  game,
 1276  And  lete  auctoritees,  on  Goddes  name,
 1277  To  prechyng  and  to  scoles  of  clergye.
 1278  But  if  it  lyke  to  this  compaignye,
 1279  I  wol  yow  of  a  somonour  telle  a  game.
 1280  Pardee,  ye  may  wel  knowe  by  the  name
 1281  That  of  a  somonour  may  no  good  be  sayd;
 1282  I  praye  that  noon  of  you  be  yvele  apayd.
 1283  A  somonour  is  a  rennere  up  and  doun
 1284  With  mandementz  for  fornicacioun,
 1285  And  is  ybet  at  every  townes  ende."
 1286  Oure  Hoost  tho  spak,  "  A,  sire,  ye  sholde  be  hende
 1287  And  curteys,  as  a  man  of  youre  estaat;
 1288  In  compaignye  we  wol  have  no  debaat.
 1289  Telleth  youre  tale,  and  lat  the  Somonour  be."
 1290  "Nay,"  quod  the  Somonour,  "lat  hym  seye  to  me
 1291  What  so  hym  list;  whan  it  comth  to  my  lot,
 1292  By  God,  I  shal  hym  quiten  every  grot.
 1293  I  shal  hym  tellen  which  a  greet  honour
 1294  It  is  to  be  a  flaterynge  lymytour,
 1295  And  of  many  another  manere  cryme
 1296  Which  nedeth  nat  rehercen  at  this  tyme;
 1297  And  his  office  I  shal  hym  telle,  ywis."
 1298  Oure  Hoost  answerde,  "Pees,  namoore  of  this!"
 1299  And  after  this  he  seyde  unto  the  Frere,
 1300  "Tel  forth  youre  tale,  leeve  maister  deere."


The  Tale

 1301  Whilom  ther  was  dwellynge  in  my  contree
 1302  An  erchedeken,  a  man  of  heigh  degree,
 1303  That  boldely  dide  execucioun
 1304  In  punysshynge  of  fornicacioun,
 1305  Of  wicchecraft,  and  eek  of  bawderye,
 1306  Of  diffamacioun,  and  avowtrye,
 1307  Of  chirche  reves,  and  of  testamentz,
 1308  Of  contractes  and  of  lakke  of  sacramentz,
 1309  Of  usure,  and  of  symonye  also.
 1310  But  certes,  lecchours  dide  he  grettest  wo;
 1311  They  sholde  syngen  if  that  they  were  hent;
 1312  And  smale  tytheres  weren  foule  yshent,
 1313  If  any  persoun  wolde  upon  hem  pleyne.
 1314  Ther  myghte  asterte  hym  no  pecunyal  peyne.
 1315  For  smale  tithes  and  for  smal  offrynge
 1316  He  made  the  peple  pitously  to  synge,
 1317  For  er  the  bisshop  caughte  hem  with  his  hook,
 1318  They  weren  in  the  erchedeknes  book.
 1319  Thanne  hadde  he,  thurgh  his  jurisdiccioun,
 1320  Power  to  doon  on  hem  correccioun.
 1321  He  hadde  a  somonour  redy  to  his  hond;
 1322  A  slyer  boye  nas  noon  in  Engelond;
 1323  For  subtilly  he  hadde  his  espiaille,
 1324  That  taughte  hym  wel  wher  that  hym  myghte  availle.
 1325  He  koude  spare  of  lecchours  oon  or  two,
 1326  To  techen  hym  to  foure  and  twenty  mo.
 1327  For  thogh  this  Somonour  wood  were  as  an  hare,
 1328  To  telle  his  harlotrye  I  wol  nat  spare;
 1329  For  we  been  out  of  his  correccioun.
 1330  They  han  of  us  no  jurisdiccioun,
 1331  Ne  nevere  shullen,  terme  of  alle  hir  lyves.
 1332  "Peter!  so  been  wommen  of  the  styves,"
 1333  Quod  the  Somonour,  "yput  out  of  oure  cure!"
 1334  "Pees!  with  myschance  and  with  mysaventure!"
 1335  Thus  seyde  oure  Hoost,  "and  lat  hym  telle  his  tale.
 1336  Now  telleth  forth,  thogh  that  the  Somonour  gale;
 1337  Ne  spareth  nat,  myn  owene  maister  deere."
 1338  This  false  theef,  this  somonour,  quod  the  Frere,
 1339  Hadde  alwey  bawdes  redy  to  his  hond,
 1340  As  any  hauk  to  lure  in  Engelond,
 1341  That  tolde  hym  al  the  secree  that  they  knewe,
 1342  For  hire  acqueyntance  was  nat  come  of  newe.
 1343  They  weren  his  approwours  prively.
 1344  He  took  hymself  a  greet  profit  therby;
 1345  His  maister  knew  nat  alwey  what  he  wan.
 1346  Withouten  mandement  a  lewed  man
 1347  He  koude  somne,  on  peyne  of  Cristes  curs,
 1348  And  they  were  glade  for  to  fille  his  purs
 1349  And  make  hym  grete  feestes  atte  nale.
 1350  And  right  as  Judas  hadde  purses  smale,
 1351  And  was  a  theef,  right  swich  a  theef  was  he;
 1352  His  maister  hadde  but  half  his  duetee.
 1353  He  was,  if  I  shal  yeven  hym  his  laude,
 1354  A  theef,  and  eek  a  somnour,  and  a  baude.
 1355  He  hadde  eek  wenches  at  his  retenue,
 1356  That,  wheither  that  sir  Robert  or  sir  Huwe,
 1357  Or  Jakke,  or  Rauf,  or  whoso  that  it  were
 1358  That  lay  by  hem,  they  tolde  it  in  his  ere.
 1359  Thus  was  the  wenche  and  he  of  oon  assent,
 1360  And  he  wolde  fecche  a  feyned  mandement,
 1361  And  somne  hem  to  chapitre  bothe  two,
 1362  And  pile  the  man,  and  lete  the  wenche  go.
 1363  Thanne  wolde  he  seye,  "Freend,  I  shal  for  thy  sake
 1364  Do  striken  hire  out  of  oure  lettres  blake;
 1365  Thee  thar  namoore  as  in  this  cas  travaille.
 1366  I  am  thy  freend,  ther  I  thee  may  availle."
 1367  Certeyn  he  knew  of  briberyes  mo
 1368  Than  possible  is  to  telle  in  yeres  two.
 1369  For  in  this  world  nys  dogge  for  the  bowe
 1370  That  kan  an  hurt  deer  from  an  hool  yknowe
 1371  Bet  than  this  somnour  knew  a  sly  lecchour,
 1372  Or  an  avowtier,  or  a  paramour.
 1373  And  for  that  was  the  fruyt  of  al  his  rente,
 1374  Therfore  on  it  he  sette  al  his  entente.
 1375  And  so  bifel  that  ones  on  a  day
 1376  This  somnour,  evere  waityng  on  his  pray,
 1377  Rood  for  to  somne  an  old  wydwe,  a  ribibe,
 1378  Feynynge  a  cause,  for  he  wolde  brybe.
 1379  And  happed  that  he  saugh  bifore  hym  ryde
 1380  A  gay  yeman,  under  a  forest  syde.
 1381  A  bowe  he  bar,  and  arwes  brighte  and  kene;
 1382  He  hadde  upon  a  courtepy  of  grene,
 1383  An  hat  upon  his  heed  with  frenges  blake.
 1384  "Sire,"  quod  this  somnour,  "hayl,  and  wel  atake!"
 1385  "Welcome,"  quod  he,  "and  every  good  felawe!
 1386  Wher  rydestow,  under  this  grene-wode  shawe?"
 1387  Seyde  this  yeman,  "Wiltow  fer  to  day?"
 1388  This  somnour  hym  answerde  and  seyde,  "Nay;
 1389  Heere  faste  by,"  quod  he,  "is  myn  entente
 1390  To  ryden,  for  to  reysen  up  a  rente
 1391  That  longeth  to  my  lordes  duetee."
 1392  "  Artow  thanne  a  bailly?"  "Ye,"  quod  he.
 1393  He  dorste  nat,  for  verray  filthe  and  shame
 1394  Seye  that  he  was  a  somonour,  for  the  name.
 1395  "Depardieux,"  quod  this  yeman,  "deere  broother,
 1396  Thou  art  a  bailly,  and  I  am  another.
 1397  I  am  unknowen  as  in  this  contree;
 1398  Of  thyn  aqueyntance  I  wolde  praye  thee,
 1399  And  eek  of  bretherhede,  if  that  yow  leste.
 1400  I  have  gold  and  silver  in  my  cheste;
 1401  If  that  thee  happe  to  comen  in  oure  shire,
 1402  Al  shal  be  thyn,  right  as  thou  wolt  desire."
 1403  "Grant  mercy,"  quod  this  somonour,  "by  my  feith!"
 1404  Everych  in  ootheres  hand  his  trouthe  leith,
 1405  For  to  be  sworne  bretheren  til  they  deye.
 1406  In  daliance  they  ryden  forth  and  pleye.
 1407  This  somonour,  which  that  was  as  ful  of  jangles
 1408  As  ful  of  venym  been  thise  waryangles
 1409  And  evere  enqueryng  upon  every  thyng,
 1410  "Brother,"  quod  he,  "where  is  now  youre  dwellyng
 1411  Another  day  if  that  I  sholde  yow  seche?"
 1412  This  yeman  hym  answerde  in  softe  speche,
 1413  "Brother,"  quod  he,  "fer  in  the  north  contree,
 1414  Whereas  I  hope  som  tyme  I  shal  thee  see.
 1415  Er  we  departe,  I  shal  thee  so  wel  wisse
 1416  That  of  myn  hous  ne  shaltow  nevere  mysse."
 1417  "Now,  brother,"  quod  this  somonour,  "I  yow  preye,
 1418  Teche  me,  whil  that  we  ryden  by  the  weye,
 1419  Syn  that  ye  been  a  baillif  as  am  I,
 1420  Som  subtiltee,  and  tel  me  feithfully
 1421  In  myn  office  how  that  I  may  moost  wynne;
 1422  And  spareth  nat  for  conscience  ne  synne,
 1423  But  as  my  brother  tel  me,  how  do  ye."
 1424  "Now,  by  my  trouthe,  brother  deere,"  seyde  he,
 1425  "  As  I  shal  tellen  thee  a  feithful  tale,
 1426  My  wages  been  ful  streite  and  ful  smale.
 1427  My  lord  is  hard  to  me  and  daungerous,
 1428  And  myn  office  is  ful  laborous,
 1429  And  therfore  by  extorcions  I  lyve.
 1430  For  sothe,  I  take  al  that  men  wol  me  yive.
 1431  Algate,  by  sleyghte  or  by  violence,
 1432  Fro  yeer  to  yeer  I  wynne  al  my  dispence.
 1433  I  kan  no  bettre  telle,  feithfully."
 1434  "Now  certes,"  quod  this  Somonour,  "so  fare  I.
 1435  I  spare  nat  to  taken,  God  it  woot,
 1436  But  if  it  be  to  hevy  or  to  hoot.
 1437  What  I  may  gete  in  conseil  prively,
 1438  No  maner  conscience  of  that  have  I.
 1439  Nere  myn  extorcioun,  I  myghte  nat  lyven,
 1440  Ne  of  swiche  japes  wol  I  nat  be  shryven.
 1441  Stomak  ne  conscience  ne  knowe  I  noon;
 1442  I  shrewe  thise  shrifte-fadres  everychoon.
 1443  Wel  be  we  met,  by  God  and  by  Seint  Jame!
 1444  But,  leeve  brother,  tel  me  thanne  thy  name,"
 1445  Quod  this  somonour.  In  this  meene  while
 1446  This  yeman  gan  a  litel  for  to  smyle.
 1447  "Brother,"  quod  he,  "wiltow  that  I  thee  telle?
 1448  I  am  a  feend;  my  dwellyng  is  in  helle,
 1449  And  heere  I  ryde  aboute  my  purchasyng,
 1450  To  wite  wher  men  wol  yeve  me  any  thyng.
 1451  My  purchas  is  th'  effect  of  al  my  rente.
 1452  Looke  how  thou  rydest  for  the  same  entente,
 1453  To  wynne  good,  thou  rekkest  nevere  how;
 1454  Right  so  fare  I,  for  ryde  wolde  I  now
 1455  Unto  the  worldes  ende  for  a  preye."
 1456  "  A!"  quod  this  somonour,  "benedicite!  What  sey  ye?
 1457  I  wende  ye  were  a  yeman  trewely.
 1458  Ye  han  a  mannes  shap  as  wel  as  I;
 1459  Han  ye  a  figure  thanne  determinat
 1460  In  helle,  ther  ye  been  in  youre  estat?"
 1461  "Nay,  certeinly,"  quod  he,  "ther  have  we  noon;
 1462  But  whan  us  liketh  we  kan  take  us  oon,
 1463  Or  elles  make  yow  seme  we  been  shape;
 1464  Somtyme  lyk  a  man,  or  lyk  an  ape,
 1465  Or  lyk  an  angel  kan  I  ryde  or  go.
 1466  It  is  no  wonder  thyng  thogh  it  be  so;
 1467  A  lowsy  jogelour  kan  deceyve  thee,
 1468  And  pardee,  yet  kan  I  moore  craft  than  he."
 1469  "Why,"  quod  this  somonour,  "ryde  ye  thanne  or  goon
 1470  In  sondry  shap,  and  nat  alwey  in  oon?"
 1471  "For  we,"  quod  he,  "wol  us  swiche  formes  make
 1472  As  moost  able  is  oure  preyes  for  to  take."
 1473  "What  maketh  yow  to  han  al  this  labour?"
 1474  "Ful  many  a  cause,  leeve  sire  somonour,"
 1475  Seyde  this  feend,  "but  alle  thyng  hath  tyme.
 1476  The  day  is  short,  and  it  is  passed  pryme,
 1477  And  yet  ne  wan  I  nothyng  in  this  day.
 1478  I  wol  entende  to  wynnyng,  if  I  may,
 1479  And  nat  entende  oure  wittes  to  declare.
 1480  For,  brother  myn,  thy  wit  is  al  to  bare
 1481  To  understonde,  althogh  I  tolde  hem  thee.
 1482  But,  for  thou  axest  why  labouren  we  --
 1483  For  somtyme  we  been  Goddes  instrumentz
 1484  And  meenes  to  doon  his  comandementz,
 1485  Whan  that  hym  list,  upon  his  creatures,
 1486  In  divers  art  and  in  diverse  figures.
 1487  Withouten  hym  we  have  no  myght,  certayn,
 1488  If  that  hym  list  to  stonden  ther-agayn.
 1489  And  somtyme,  at  oure  prayere,  han  we  leve
 1490  Oonly  the  body  and  nat  the  soule  greve;
 1491  Witnesse  on  Job,  whom  that  we  diden  wo.
 1492  And  somtyme  han  we  myght  of  bothe  two  --
 1493  This  is  to  seyn,  of  soule  and  body  eke.
 1494  And  somtyme  be  we  suffred  for  to  seke
 1495  Upon  a  man  and  doon  his  soule  unreste
 1496  And  nat  his  body,  and  al  is  for  the  beste.
 1497  Whan  he  withstandeth  oure  temptacioun,
 1498  It  is  a  cause  of  his  savacioun,
 1499  Al  be  it  that  it  was  nat  oure  entente
 1500  He  sholde  be  sauf,  but  that  we  wolde  hym  hente.
 1501  And  somtyme  be  we  servant  unto  man,
 1502  As  to  the  erchebisshop  Seint  Dunstan,
 1503  And  to  the  apostles  servant  eek  was  I."
 1504  "Yet  tel  me,"  quod  the  somonour,  "feithfully,
 1505  Make  ye  yow  newe  bodies  thus  alway
 1506  Of  elementz?"  The  feend  answerde,  "Nay.
 1507  Somtyme  we  feyne,  and  somtyme  we  aryse
 1508  With  dede  bodyes,  in  ful  sondry  wyse,
 1509  And  speke  as  renably  and  faire  and  wel
 1510  As  to  the  Phitonissa  dide  Samuel.
 1511  (  And  yet  wol  som  men  seye  it  was  nat  he;
 1512  I  do  no  fors  of  youre  dyvynytee.)
 1513  But  o  thyng  warne  I  thee,  I  wol  nat  jape:
 1514  Thou  wolt  algates  wite  how  we  been  shape;
 1515  Thou  shalt  herafterward,  my  brother  deere,
 1516  Come  there  thee  nedeth  nat  of  me  to  leere,
 1517  For  thou  shalt,  by  thyn  owene  experience,
 1518  Konne  in  a  chayer  rede  of  this  sentence
 1519  Bet  than  Virgile,  while  he  was  on  lyve,
 1520  Or  Dant  also.  Now  lat  us  ryde  blyve,
 1521  For  I  wole  holde  compaignye  with  thee
 1522  Til  it  be  so  that  thou  forsake  me."
 1523  "Nay,"  quod  this  somonour,  "that  shal  nat  bityde!
 1524  I  am  a  yeman,  knowen  is  ful  wyde;
 1525  My  trouthe  wol  I  holde,  as  in  this  cas.
 1526  For  though  thou  were  the  devel  Sathanas,
 1527  My  trouthe  wol  I  holde  to  my  brother,
 1528  As  I  am  sworn,  and  ech  of  us  til  oother,
 1529  For  to  be  trewe  brother  in  this  cas;
 1530  And  bothe  we  goon  abouten  oure  purchas.
 1531  Taak  thou  thy  part,  what  that  men  wol  thee  yive,
 1532  And  I  shal  myn;  thus  may  we  bothe  lyve.
 1533  And  if  that  any  of  us  have  moore  than  oother,
 1534  Lat  hym  be  trewe  and  parte  it  with  his  brother."
 1535  "I  graunte,"  quod  the  devel,  "by  my  fey."
 1536  And  with  that  word  they  ryden  forth  hir  wey.
 1537  And  right  at  the  entryng  of  the  townes  ende,
 1538  To  which  this  somonour  shoop  hym  for  to  wende,
 1539  They  saugh  a  cart  that  charged  was  with  hey,
 1540  Which  that  a  cartere  droof  forth  in  his  wey.
 1541  Deep  was  the  wey,  for  which  the  carte  stood.
 1542  The  cartere  smoot  and  cryde  as  he  were  wood,
 1543  "Hayt,  Brok!  Hayt,  Scot!  What  spare  ye  for  the  stones?
 1544  The  feend,"  quod  he,  "yow  fecche,  body  and  bones,
 1545  As  ferforthly  as  evere  were  ye  foled,
 1546  So  muche  wo  as  I  have  with  yow  tholed!
 1547  The  devel  have  al,  bothe  hors  and  cart  and  hey!"
 1548  This  somonour  seyde,  "Heere  shal  we  have  a  pley."
 1549  And  neer  the  feend  he  drough,  as  noght  ne  were,
 1550  Ful  prively,  and  rowned  in  his  ere:
 1551  "Herkne,  my  brother,  herkne,  by  thy  feith!
 1552  Herestow  nat  how  that  the  cartere  seith?
 1553  Hent  it  anon,  for  he  hath  yeve  it  thee,
 1554  Bothe  hey  and  cart,  and  eek  his  caples  thre."
 1555  "Nay,"  quod  the  devel,  "God  woot,  never  a  deel!
 1556  It  is  nat  his  entente,  trust  me  weel.
 1557  Axe  hym  thyself,  if  thou  nat  trowest  me;
 1558  Or  elles  stynt  a  while,  and  thou  shalt  see."
 1559  This  cartere  thakketh  his  hors  upon  the  croupe,
 1560  And  they  bigonne  to  drawen  and  to  stoupe.
 1561  "Heyt!  Now,"  quod  he,  "ther  Jhesu  Crist  yow  blesse,
 1562  And  al  his  handwerk,  bothe  moore  and  lesse!
 1563  That  was  wel  twight,  myn  owene  lyard  boy.
 1564  I  pray  God  save  thee,  and  Seinte  Loy!
 1565  Now  is  my  cart  out  of  the  slow,  pardee!"
 1566  "Lo,  brother,"  quod  the  feend,  "what  tolde  I  thee?
 1567  Heere  may  ye  se,  myn  owene  deere  brother,
 1568  The  carl  spak  oo  thing,  but  he  thoghte  another.
 1569  Lat  us  go  forth  abouten  oure  viage;
 1570  Heere  wynne  I  nothyng  upon  cariage."
 1571  Whan  that  they  coomen  somwhat  out  of  towne,
 1572  This  somonour  to  his  brother  gan  to  rowne:
 1573  "Brother,"  quod  he,  "heere  woneth  an  old  rebekke
 1574  That  hadde  almoost  as  lief  to  lese  hire  nekke
 1575  As  for  to  yeve  a  peny  of  hir  good.
 1576  I  wole  han  twelf  pens,  though  that  she  be  wood,
 1577  Or  I  wol  sompne  hire  unto  oure  office;
 1578  And  yet,  God  woot,  of  hire  knowe  I  no  vice.
 1579  But  for  thou  kanst  nat,  as  in  this  contree,
 1580  Wynne  thy  cost,  taak  heer  ensample  of  me."
 1581  This  somonour  clappeth  at  the  wydwes  gate.
 1582  "Com  out,"  quod  he,  "thou  olde  virytrate!
 1583  I  trowe  thou  hast  som  frere  or  preest  with  thee."
 1584  "Who  clappeth?"  seyde  this  wyf,  "benedicitee!
 1585  God  save  you,  sire,  what  is  youre  sweete  wille?"
 1586  "I  have,"  quod  he,  "of  somonce  here  a  bille;
 1587  Up  peyne  of  cursyng,  looke  that  thou  be
 1588  Tomorn  bifore  the  erchedeknes  knee
 1589  T'  answere  to  the  court  of  certeyn  thynges."
 1590  "Now,  Lord,"  quod  she,  "Crist  Jhesu,  kyng  of  kynges,
 1591  So  wisly  helpe  me,  as  I  ne  may.
 1592  I  have  been  syk,  and  that  ful  many  a  day.
 1593  I  may  nat  go  so  fer,"  quod  she,  "ne  ryde,
 1594  But  I  be  deed,  so  priketh  it  in  my  syde.
 1595  May  I  nat  axe  a  libel,  sire  somonour,
 1596  And  answere  there  by  my  procuratour
 1597  To  swich  thyng  as  men  wole  opposen  me?"
 1598  "Yis,"  quod  this  somonour,  "pay  anon  --  lat  se  --
 1599  Twelf  pens  to  me,  and  I  wol  thee  acquite.
 1600  I  shal  no  profit  han  therby  but  lite;
 1601  My  maister  hath  the  profit  and  nat  I.
 1602  Com  of,  and  lat  me  ryden  hastily;
 1603  Yif  me  twelf  pens,  I  may  no  lenger  tarye."
 1604  "Twelf  pens!"  quod  she,  "Now,  lady  Seinte  Marie
 1605  So  wisly  help  me  out  of  care  and  synne,
 1606  This  wyde  world  thogh  that  I  sholde  wynne,
 1607  Ne  have  I  nat  twelf  pens  withinne  myn  hoold.
 1608  Ye  knowen  wel  that  I  am  povre  and  oold;
 1609  Kithe  youre  almesse  on  me,  povre  wrecche."
 1610  "Nay  thanne,"  quod  he,  "the  foule  feend  me  fecche
 1611  If  I  th'  excuse,  though  thou  shul  be  spilt!"
 1612  "  Allas!"  quod  she,  "God  woot,  I  have  no  gilt."
 1613  "Pay  me,"  quod  he,  "or  by  the  sweete  Seinte  Anne,
 1614  As  I  wol  bere  awey  thy  newe  panne
 1615  For  dette  which  thou  owest  me  of  old.
 1616  Whan  that  thou  madest  thyn  housbonde  cokewold,
 1617  I  payde  at  hoom  for  thy  correccioun."
 1618  "Thou  lixt!"  quod  she,  "by  my  savacioun,
 1619  Ne  was  I  nevere  er  now,  wydwe  ne  wyf,
 1620  Somoned  unto  youre  court  in  al  my  lyf;
 1621  Ne  nevere  I  nas  but  of  my  body  trewe!
 1622  Unto  the  devel  blak  and  rough  of  hewe
 1623  Yeve  I  thy  body  and  my  panne  also!"
 1624  And  whan  the  devel  herde  hire  cursen  so
 1625  Upon  hir  knees,  he  seyde  in  this  manere,
 1626  "Now,  Mabely,  myn  owene  mooder  deere,
 1627  Is  this  youre  wyl  in  ernest  that  ye  seye?"
 1628  "The  devel,"  quod  she,  "so  fecche  hym  er  he  deye,
 1629  And  panne  and  al,  but  he  wol  hym  repente!"
 1630  "Nay,  olde  stot,  that  is  nat  myn  entente,"
 1631  Quod  this  somonour,  "for  to  repente  me
 1632  For  any  thyng  that  I  have  had  of  thee.
 1633  I  wolde  I  hadde  thy  smok  and  every  clooth!"
 1634  "Now,  brother,"  quod  the  devel,  "be  nat  wrooth;
 1635  Thy  body  and  this  panne  been  myne  by  right.
 1636  Thou  shalt  with  me  to  helle  yet  tonyght,
 1637  Where  thou  shalt  knowen  of  oure  privetee
 1638  Moore  than  a  maister  of  dyvynytee."
 1639  And  with  that  word  this  foule  feend  hym  hente;
 1640  Body  and  soule  he  with  the  devel  wente
 1641  Where  as  that  somonours  han  hir  heritage.
 1642  And  God,  that  maked  after  his  ymage
 1643  Mankynde,  save  and  gyde  us,  alle  and  some,
 1644  And  leve  thise  somonours  goode  men  bicome!
 1645  Lordynges,  I  koude  han  toold  yow,  quod  this  Frere,
 1646  Hadde  I  had  leyser  for  this  Somnour  heere,
 1647  After  the  text  of  Crist,  Poul,  and  John,
 1648  And  of  oure  othere  doctours  many  oon,
 1649  Swiche  peynes  that  youre  hertes  myghte  agryse,
 1650  Al  be  it  so  no  tonge  may  it  devyse,
 1651  Thogh  that  I  myghte  a  thousand  wynter  telle
 1652  The  peynes  of  thilke  cursed  hous  of  helle.
 1653  But  for  to  kepe  us  fro  that  cursed  place,
 1654  Waketh  and  preyeth  Jhesu  for  his  grace
 1655  So  kepe  us  fro  the  temptour  Sathanas.
 1656  Herketh  this  word!  Beth  war,  as  in  this  cas:
 1657  "The  leoun  sit  in  his  awayt  alway
 1658  To  sle  the  innocent,  if  that  he  may."
 1659  Disposeth  ay  youre  hertes  to  withstonde
 1660  The  feend,  that  yow  wolde  make  thral  and  bonde.
 1661  He  may  nat  tempte  yow  over  youre  myght,
 1662  For  Crist  wol  be  youre  champion  and  knyght.
 1663  And  prayeth  that  thise  somonours  hem  repente
 1664  Of  hir  mysdedes,  er  that  the  feend  hem  hente!


Íîâ³ òâîðè