Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 3
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 269


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

16. THE SHIPMAN'S TALE

1  A  marchant  whilom  dwelled  at  Seint-Denys,
 2  That  riche  was,  for  which  men  helde  hym  wys.
 3  A  wyf  he  hadde  of  excellent  beautee;
 4  And  compaignable  and  revelous  was  she,
 5  Which  is  a  thyng  that  causeth  more  dispence
 6  Than  worth  is  al  the  chiere  and  reverence
 7  That  men  hem  doon  at  festes  and  at  daunces.
 8  Swiche  salutaciouns  and  contenaunces
 9  Passen  as  dooth  a  shadwe  upon  the  wal;
 10  But  wo  is  hym  that  payen  moot  for  al!
 11  The  sely  housbonde,  algate  he  moot  paye,
 12  He  moot  us  clothe,  and  he  moot  us  arraye,
 13  Al  for  his  owene  worshipe  richely,
 14  In  which  array  we  daunce  jolily.
 15  And  if  that  he  noght  may,  par  aventure,
 16  Or  ellis  list  no  swich  dispence  endure,
 17  But  thynketh  it  is  wasted  and  ylost,
 18  Thanne  moot  another  payen  for  oure  cost,
 19  Or  lene  us  gold,  and  that  is  perilous.
 20  This  noble  marchaunt  heeld  a  worthy  hous,
 21  For  which  he  hadde  alday  so  greet  repair
 22  For  his  largesse,  and  for  his  wyf  was  fair,
 23  That  wonder  is;  but  herkneth  to  my  tale.
 24  Amonges  alle  his  gestes,  grete  and  smale,
 25  Ther  was  a  monk,  a  fair  man  and  a  boold  --
 26  I  trowe  a  thritty  wynter  he  was  oold  --
 27  That  evere  in  oon  was  drawynge  to  that  place.
 28  This  yonge  monk,  that  was  so  fair  of  face,
 29  Aqueynted  was  so  with  the  goode  man,
 30  Sith  that  hir  firste  knoweliche  bigan,
 31  That  in  his  hous  as  famulier  was  he
 32  As  it  is  possible  any  freend  to  be.
 33  And  for  as  muchel  as  this  goode  man,
 34  And  eek  this  monk  of  which  that  I  bigan,
 35  Were  bothe  two  yborn  in  o  village,
 36  The  monk  hym  claymeth  as  for  cosynage,
 37  And  he  agayn;  he  seith  nat  ones  nay,
 38  But  was  as  glad  therof  as  fowel  of  day,
 39  For  to  his  herte  it  was  a  greet  plesaunce.
 40  Thus  been  they  knyt  with  eterne  alliaunce,
 41  And  ech  of  hem  gan  oother  for  t'  assure
 42  Of  bretherhede  whil  that  hir  lyf  may  dure.
 43  Free  was  daun  John,  and  manly  of  dispence,
 44  As  in  that  hous,  and  ful  of  diligence
 45  To  doon  plesaunce,  and  also  greet  costage.
 46  He  noght  forgat  to  yeve  the  leeste  page
 47  In  al  that  hous;  but  after  hir  degree,
 48  He  yaf  the  lord,  and  sitthe  al  his  meynee,
 49  Whan  that  he  cam,  som  manere  honest  thyng,
 50  For  which  they  were  as  glad  of  his  comyng
 51  As  fowel  is  fayn  whan  that  the  sonne  up  riseth.
 52  Na  moore  of  this  as  now,  for  it  suffiseth.
 53  But  so  bifel,  this  marchant  on  a  day
 54  Shoop  hym  to  make  redy  his  array
 55  Toward  the  toun  of  Brugges  for  to  fare,
 56  To  byen  there  a  porcioun  of  ware;
 57  For  which  he  hath  to  Parys  sent  anon
 58  A  messager,  and  preyed  hath  daun  John
 59  That  he  sholde  come  to  Seint-Denys  to  pleye
 60  With  hym  and  with  his  wyf  a  day  or  tweye,
 61  Er  he  to  Brugges  wente,  in  alle  wise.
 62  This  noble  monk,  of  which  I  yow  devyse,
 63  Hath  of  his  abbot,  as  hym  list,  licence,
 64  By  cause  he  was  a  man  of  heigh  prudence
 65  And  eek  an  officer,  out  for  to  ryde,
 66  To  seen  hir  graunges  and  hire  bernes  wyde,
 67  And  unto  Seint-Denys  he  comth  anon.
 68  Who  was  so  welcome  as  my  lord  daun  John,
 69  Oure  deere  cosyn,  ful  of  curteisye?
 70  With  hym  broghte  he  a  jubbe  of  malvesye,
 71  And  eek  another  ful  of  fyn  vernage,
 72  And  volatyl,  as  ay  was  his  usage.
 73  And  thus  I  lete  hem  ete  and  drynke  and  pleye,
 74  This  marchant  and  this  monk,  a  day  or  tweye.
 75  The  thridde  day,  this  marchant  up  ariseth,
 76  And  on  his  nedes  sadly  hym  avyseth,
 77  And  up  into  his  countour-hous  gooth  he
 78  To  rekene  with  hymself,  wel  may  be,
 79  Of  thilke  yeer  how  that  it  with  hym  stood,
 80  And  how  that  he  despended  hadde  his  good,
 81  And  if  that  he  encressed  were  or  noon.
 82  His  bookes  and  his  bagges  many  oon
 83  He  leith  biforn  hym  on  his  countyng-bord.
 84  Ful  riche  was  his  tresor  and  his  hord,
 85  For  which  ful  faste  his  countour-dore  he  shette;
 86  And  eek  he  nolde  that  no  man  sholde  hym  lette
 87  Of  his  acountes,  for  the  meene  tyme;
 88  And  thus  he  sit  til  it  was  passed  pryme.
 89  Daun  John  was  rysen  in  the  morwe  also,
 90  And  in  the  gardyn  walketh  to  and  fro,
 91  And  hath  his  thynges  seyd  ful  curteisly.
 92  This  goode  wyf  cam  walkynge  pryvely
 93  Into  the  gardyn,  there  he  walketh  softe,
 94  And  hym  saleweth,  as  she  hath  doon  ofte.
 95  A  mayde  child  cam  in  hire  compaignye,
 96  Which  as  hir  list  she  may  governe  and  gye,
 97  For  yet  under  the  yerde  was  the  mayde.
 98  "O  deere  cosyn  myn,  daun  John,"  she  sayde,
 99  "What  eyleth  yow  so  rathe  for  to  ryse?"
 100  "Nece,"  quod  he,  "it  oghte  ynough  suffise
 101  Fyve  houres  for  to  slepe  upon  a  nyght,
 102  But  it  were  for  an  old  appalled  wight,
 103  As  been  thise  wedded  men,  that  lye  and  dare
 104  As  in  a  fourme  sit  a  wery  hare,
 105  Were  al  forstraught  with  houndes  grete  and  smale.
 106  But  deere  nece,  why  be  ye  so  pale?
 107  I  trowe,  certes,  that  oure  goode  man
 108  Hath  yow  laboured  sith  the  nyght  bigan
 109  That  yow  were  nede  to  resten  hastily."
 110  And  with  that  word  he  lough  ful  murily,
 111  And  of  his  owene  thought  he  wax  al  reed.
 112  This  faire  wyf  gan  for  to  shake  hir  heed
 113  And  seyde  thus,  "Ye,  God  woot  al,"  quod  she.
 114  "Nay,  cosyn  myn,  it  stant  nat  so  with  me;
 115  For,  by  that  God  that  yaf  me  soule  and  lyf,
 116  In  al  the  reawme  of  France  is  ther  no  wyf
 117  That  lasse  lust  hath  to  that  sory  pley.
 118  For  I  may  synge  `allas  and  weylawey
 119  That  I  was  born,'  but  to  no  wight,"  quod  she,
 120  "Dar  I  nat  telle  how  that  it  stant  with  me.
 121  Wherfore  I  thynke  out  of  this  land  to  wende,
 122  Or  elles  of  myself  to  make  an  ende,
 123  So  ful  am  I  of  drede  and  eek  of  care."
 124  This  monk  bigan  upon  this  wyf  to  stare,
 125  And  seyde,  "  Allas,  my  nece,  God  forbede
 126  That  ye,  for  any  sorwe  or  any  drede,
 127  Fordo  youreself;  but  telleth  me  youre  grief.
 128  Paraventure  I  may,  in  youre  meschief,
 129  Conseille  or  helpe;  and  therfore  telleth  me
 130  Al  youre  anoy,  for  it  shal  been  secree.
 131  For  on  my  portehors  I  make  an  ooth
 132  That  nevere  in  my  lyf,  for  lief  ne  looth,
 133  Ne  shal  I  of  no  conseil  yow  biwreye."
 134  "The  same  agayn  to  yow,"  quod  she,  "I  seye.
 135  By  God  and  by  this  portehors  I  swere,
 136  Though  men  me  wolde  al  into  pieces  tere,
 137  Ne  shal  I  nevere,  for  to  goon  to  helle,
 138  Biwreye  a  word  of  thyng  that  ye  me  telle,
 139  Nat  for  no  cosynage  ne  alliance,
 140  But  verraily  for  love  and  affiance."
 141  Thus  been  they  sworn,  and  heerupon  they  kiste,
 142  And  ech  of  hem  tolde  oother  what  hem  liste.
 143  "Cosyn,"  quod  she,  "if  that  I  hadde  a  space,
 144  As  I  have  noon,  and  namely  in  this  place,
 145  Thanne  wolde  I  telle  a  legende  of  my  lyf,
 146  What  I  have  suffred  sith  I  was  a  wyf
 147  With  myn  housbonde,  al  be  he  youre  cosyn."
 148  "Nay,"  quod  this  monk,  "by  God  and  Seint  Martyn,
 149  He  is  na  moore  cosyn  unto  me
 150  Than  is  this  leef  that  hangeth  on  the  tree!
 151  I  clepe  hym  so,  by  Seint  Denys  of  Fraunce,
 152  To  have  the  moore  cause  of  aqueyntaunce
 153  Of  yow,  which  I  have  loved  specially
 154  Aboven  alle  wommen,  sikerly.
 155  This  swere  I  yow  on  my  professioun.
 156  Telleth  youre  grief,  lest  that  he  come  adoun;
 157  And  hasteth  yow,  and  gooth  youre  wey  anon."
 158  "My  deere  love,"  quod  she,  "O  my  daun  John,
 159  Ful  lief  were  me  this  conseil  for  to  hyde,
 160  But  out  it  moot;  I  may  namoore  abyde.
 161  Myn  housbonde  is  to  me  the  worste  man
 162  That  evere  was  sith  that  the  world  bigan.
 163  But  sith  I  am  a  wyf,  it  sit  nat  me
 164  To  tellen  no  wight  of  oure  privetee,
 165  Neither  abedde  ne  in  noon  oother  place;
 166  God  shilde  I  sholde  it  tellen,  for  his  grace!
 167  A  wyf  ne  shal  nat  seyn  of  hir  housbonde
 168  But  al  honour,  as  I  kan  understonde;
 169  Save  unto  yow  thus  muche  I  tellen  shal:
 170  As  helpe  me  God,  he  is  noght  worth  at  al
 171  In  no  degree  the  value  of  a  flye.
 172  But  yet  me  greveth  moost  his  nygardye.
 173  And  wel  ye  woot  that  wommen  naturelly
 174  Desiren  thynges  sixe  as  wel  as  I:
 175  They  wolde  that  hir  housbondes  sholde  be
 176  Hardy  and  wise,  and  riche,  and  therto  free,
 177  And  buxom  unto  his  wyf  and  fressh  abedde.
 178  But  by  that  ilke  Lord  that  for  us  bledde,
 179  For  his  honour,  myself  for  to  arraye,
 180  A  Sonday  next  I  moste  nedes  paye
 181  An  hundred  frankes,  or  ellis  I  am  lorn.
 182  Yet  were  me  levere  that  I  were  unborn
 183  Than  me  were  doon  a  sclaundre  or  vileynye;
 184  And  if  myn  housbonde  eek  it  myghte  espye,
 185  I  nere  but  lost;  and  therfore  I  yow  preye,
 186  Lene  me  this  somme,  or  ellis  moot  I  deye.
 187  Daun  John,  I  seye,  lene  me  thise  hundred  frankes.
 188  Pardee,  I  wol  nat  faille  yow  my  thankes,
 189  If  that  yow  list  to  doon  that  I  yow  praye.
 190  For  at  a  certeyn  day  I  wol  yow  paye,
 191  And  doon  to  yow  what  plesance  and  service
 192  That  I  may  doon,  right  as  yow  list  devise.
 193  And  but  I  do,  God  take  on  me  vengeance
 194  As  foul  as  evere  hadde  Genylon  of  France."
 195  This  gentil  monk  answerde  in  this  manere:
 196  "Now  trewely,  myn  owene  lady  deere,
 197  I  have,"  quod  he,  "on  yow  so  greet  a  routhe
 198  That  I  yow  swere,  and  plighte  yow  my  trouthe,
 199  That  whan  youre  housbonde  is  to  Flaundres  fare,
 200  I  wol  delyvere  yow  out  of  this  care;
 201  For  I  wol  brynge  yow  an  hundred  frankes."
 202  And  with  that  word  he  caughte  hire  by  the  flankes,
 203  And  hire  embraceth  harde,  and  kiste  hire  ofte.
 204  "Gooth  now  youre  wey,"  quod  he,  "al  stille  and  softe,
 205  And  lat  us  dyne  as  soone  as  that  ye  may;
 206  For  by  my  chilyndre  it  is  pryme  of  day.
 207  Gooth  now,  and  beeth  as  trewe  as  I  shal  be."
 208  "Now  elles  God  forbede,  sire,"  quod  she;
 209  And  forth  she  gooth  as  jolif  as  a  pye,
 210  And  bad  the  cookes  that  they  sholde  hem  hye,
 211  So  that  men  myghte  dyne,  and  that  anon.
 212  Up  to  hir  housbonde  is  this  wyf  ygon,
 213  And  knokketh  at  his  countour  boldely.
 214  "Quy  la?"  quod  he.  "Peter!  it  am  I,"
 215  Quod  she;  "What,  sire,  how  longe  wol  ye  faste?
 216  How  longe  tyme  wol  ye  rekene  and  caste
 217  Youre  sommes,  and  youre  bookes,  and  youre  thynges?
 218  The  devel  have  part  on  alle  swiche  rekenynges!
 219  Ye  have  ynough,  pardee,  of  Goddes  sonde;
 220  Com  doun  to-day,  and  lat  youre  bagges  stonde.
 221  Ne  be  ye  nat  ashamed  that  daun  John
 222  Shal  fasting  al  this  day  alenge  goon?
 223  What,  lat  us  heere  a  messe,  and  go  we  dyne."
 224  "Wyf,"  quod  this  man,  "litel  kanstow  devyne
 225  The  curious  bisynesse  that  we  have.
 226  For  of  us  chapmen,  also  God  me  save,
 227  And  by  that  lord  that  clepid  is  Seint  Yve,
 228  Scarsly  amonges  twelve  tweye  shul  thryve
 229  Continuelly,  lastynge  unto  oure  age.
 230  We  may  wel  make  chiere  and  good  visage,
 231  And  dryve  forth  the  world  as  it  may  be,
 232  And  kepen  oure  estaat  in  pryvetee,
 233  Til  we  be  deed,  or  elles  that  we  pleye
 234  A  pilgrymage,  or  goon  out  of  the  weye.
 235  And  therfore  have  I  greet  necessitee
 236  Upon  this  queynte  world  t'  avyse  me,
 237  For  everemoore  we  moote  stonde  in  drede
 238  Of  hap  and  fortune  in  oure  chapmanhede.
 239  "To  Flaundres  wol  I  go  to-morwe  at  day,
 240  And  come  agayn,  as  soone  as  evere  I  may.
 241  For  which,  my  deere  wyf,  I  thee  biseke,
 242  As  be  to  every  wight  buxom  and  meke,
 243  And  for  to  kepe  oure  good  be  curious,
 244  And  honestly  governe  wel  oure  hous.
 245  Thou  hast  ynough,  in  every  maner  wise,
 246  That  to  a  thrifty  houshold  may  suffise.
 247  Thee  lakketh  noon  array  ne  no  vitaille;
 248  Of  silver  in  thy  purs  shaltow  nat  faille."
 249  And  with  that  word  his  countour-dore  he  shette,
 250  And  doun  he  gooth,  no  lenger  wolde  he  lette.
 251  But  hastily  a  messe  was  ther  seyd,
 252  And  spedily  the  tables  were  yleyd,
 253  And  to  the  dyner  faste  they  hem  spedde,
 254  And  richely  this  monk  the  chapman  fedde.
 255  At  after-dyner  daun  John  sobrely
 256  This  chapman  took  apart,  and  prively
 257  He  seyde  hym  thus:  "Cosyn,  it  standeth  so,
 258  That  wel  I  se  to  Brugges  wol  ye  go.
 259  God  and  Seint  Austyn  spede  yow  and  gyde!
 260  I  prey  yow,  cosyn,  wisely  that  ye  ryde.
 261  Governeth  yow  also  of  youre  diete
 262  Atemprely,  and  namely  in  this  hete.
 263  Bitwix  us  two  nedeth  no  strange  fare;
 264  Farewel,  cosyn;  God  shilde  yow  fro  care!
 265  And  if  that  any  thyng  by  day  or  nyght,
 266  If  it  lye  in  my  power  and  my  myght,
 267  That  ye  me  wol  comande  in  any  wyse,
 268  It  shal  be  doon  right  as  ye  wol  devyse.
 269  "O  thyng,  er  that  ye  goon,  if  it  may  be,
 270  I  wolde  prey  yow:  for  to  lene  me
 271  An  hundred  frankes,  for  a  wyke  or  tweye,
 272  For  certein  beestes  that  I  moste  beye,
 273  To  stoore  with  a  place  that  is  oures.
 274  God  helpe  me  so,  I  wolde  it  were  youres!
 275  I  shal  nat  faille  surely  of  my  day,
 276  Nat  for  a  thousand  frankes,  a  mile  way.
 277  But  lat  this  thyng  be  secree,  I  yow  preye,
 278  For  yet  to-nyght  thise  beestes  moot  I  beye.
 279  And  fare  now  wel,  myn  owene  cosyn  deere;
 280  Graunt  mercy  of  youre  cost  and  of  youre  cheere."
 281  This  noble  marchant  gentilly  anon
 282  Answerde  and  seyde,  "O  cosyn  myn,  daun  John,
 283  Now  sikerly  this  is  a  smal  requeste.
 284  My  gold  is  youres,  whan  that  it  yow  leste,
 285  And  nat  oonly  my  gold,  but  my  chaffare.
 286  Take  what  yow  list;  God  shilde  that  ye  spare.
 287  "But  o  thyng  is,  ye  knowe  it  wel  ynogh
 288  Of  chapmen,  that  hir  moneie  is  hir  plogh.
 289  We  may  creaunce  whil  we  have  a  name,
 290  But  goldlees  for  to  be,  it  is  no  game.
 291  Paye  it  agayn  whan  it  lith  in  youre  ese;
 292  After  my  myght  ful  fayn  wolde  I  yow  plese."
 293  Thise  hundred  frankes  he  fette  forth  anon,
 294  And  prively  he  took  hem  to  daun  John.
 295  No  wight  in  al  this  world  wiste  of  this  loone
 296  Savynge  this  marchant  and  daun  John  allone.
 297  They  drynke,  and  speke,  and  rome  a  while  and  pleye,
 298  Til  that  daun  John  rideth  to  his  abbeye.
 299  The  morwe  cam,  and  forth  this  marchant  rideth
 300  To  Flaundres-ward;  his  prentys  wel  hym  gydeth
 301  Til  he  came  into  Brugges  murily.
 302  Now  gooth  this  marchant  faste  and  bisily
 303  Aboute  his  nede,  and  byeth  and  creaunceth.
 304  He  neither  pleyeth  at  the  dees  ne  daunceth,
 305  But  as  a  marchaunt,  shortly  for  to  telle,
 306  He  let  his  lyf,  and  there  I  lete  hym  dwelle.
 307  The  Sonday  next  the  marchant  was  agon,
 308  To  Seint-Denys  ycomen  is  daun  John,
 309  With  crowne  and  berd  al  fressh  and  newe  yshave.
 310  In  al  the  hous  ther  nas  so  litel  a  knave,
 311  Ne  no  wight  elles,  that  he  nas  ful  fayn
 312  That  my  lord  daun  John  was  come  agayn.
 313  And  shortly  to  the  point  right  for  to  gon,
 314  This  faire  wyf  acorded  with  daun  John
 315  That  for  thise  hundred  frankes  he  sholde  al  nyght
 316  Have  hire  in  his  armes  bolt  upright;
 317  And  this  acord  parfourned  was  in  dede.
 318  In  myrthe  al  nyght  a  bisy  lyf  they  lede
 319  Til  it  was  day,  that  daun  John  wente  his  way,
 320  And  bad  the  meynee  "Farewel,  have  good  day!"
 321  For  noon  of  hem,  ne  no  wight  in  the  toun,
 322  Hath  of  daun  John  right  no  suspecioun.
 323  And  forth  he  rydeth  hoom  to  his  abbeye,
 324  Or  where  hym  list;  namoore  of  hym  I  seye.
 325  This  marchant,  whan  that  ended  was  the  faire,
 326  To  Seint-Denys  he  gan  for  to  repaire,
 327  And  with  his  wyf  he  maketh  feeste  and  cheere,
 328  And  telleth  hire  that  chaffare  is  so  deere
 329  That  nedes  moste  he  make  a  chevyssaunce,
 330  For  he  was  bounden  in  a  reconyssaunce
 331  To  paye  twenty  thousand  sheeld  anon.
 332  For  which  this  marchant  is  to  Parys  gon
 333  To  borwe  of  certeine  freendes  that  he  hadde
 334  A  certeyn  frankes;  and  somme  with  him  he  ladde.
 335  And  whan  that  he  was  come  into  the  toun,
 336  For  greet  chiertee  and  greet  affeccioun,
 337  Unto  daun  John  he  first  gooth  hym  to  pleye;
 338  Nat  for  to  axe  or  borwe  of  hym  moneye,
 339  But  for  to  wite  and  seen  of  his  welfare,
 340  And  for  to  tellen  hym  of  his  chaffare,
 341  As  freendes  doon  whan  they  been  met  yfeere.
 342  Daun  John  hym  maketh  feeste  and  murye  cheere,
 343  And  he  hym  tolde  agayn,  ful  specially,
 344  How  he  hadde  wel  yboght  and  graciously,
 345  Thanked  be  God,  al  hool  his  marchandise,
 346  Save  that  he  moste,  in  alle  maner  wise,
 347  Maken  a  chevyssaunce,  as  for  his  beste,
 348  And  thanne  he  sholde  been  in  joye  and  reste.
 349  Daun  John  answerde,  "Certes,  I  am  fayn
 350  That  ye  in  heele  ar  comen  hom  agayn.
 351  And  if  that  I  were  riche,  as  have  I  blisse,
 352  Of  twenty  thousand  sheeld  sholde  ye  nat  mysse,
 353  For  ye  so  kyndely  this  oother  day
 354  Lente  me  gold;  and  as  I  kan  and  may,
 355  I  thanke  yow,  by  God  and  by  Seint  Jame!
 356  But  nathelees,  I  took  unto  oure  dame,
 357  Youre  wyf,  at  hom,  the  same  gold  ageyn
 358  Upon  youre  bench;  she  woot  it  wel,  certeyn,
 359  By  certeyn  tokenes  that  I  kan  hire  telle.
 360  Now,  by  youre  leve,  I  may  no  lenger  dwelle;
 361  Oure  abbot  wole  out  of  this  toun  anon,
 362  And  in  his  compaignye  moot  I  goon.
 363  Grete  wel  oure  dame,  myn  owene  nece  sweete,
 364  And  fare  wel,  deere  cosyn,  til  we  meete!"
 365  This  marchant,  which  that  was  ful  war  and  wys,
 366  Creanced  hath,  and  payd  eek  in  Parys
 367  To  certeyn  Lumbardes,  redy  in  hir  hond,
 368  The  somme  of  gold,  and  gat  of  hem  his  bond;
 369  And  hoom  he  gooth,  murie  as  a  papejay,
 370  For  wel  he  knew  he  stood  in  swich  array
 371  That  nedes  moste  he  wynne  in  that  viage
 372  A  thousand  frankes  aboven  al  his  costage.
 373  His  wyf  ful  redy  mette  hym  atte  gate,
 374  As  she  was  wont  of  oold  usage  algate,
 375  And  al  that  nyght  in  myrthe  they  bisette;
 376  For  he  was  riche  and  cleerly  out  of  dette.
 377  Whan  it  was  day,  this  marchant  gan  embrace
 378  His  wyf  al  newe,  and  kiste  hire  on  hir  face,
 379  And  up  he  gooth  and  maketh  it  ful  tough.
 380  "Namoore,"  quod  she,  "by  God,  ye  have  ynough!"
 381  And  wantownly  agayn  with  hym  she  pleyde
 382  Til  atte  laste  thus  this  marchant  seyde:
 383  "By  God,"  quod  he,  "I  am  a  litel  wrooth
 384  With  yow,  my  wyf,  although  it  be  me  looth.
 385  And  woot  ye  why?  By  God,  as  that  I  gesse
 386  That  ye  han  maad  a  manere  straungenesse
 387  Bitwixen  me  and  my  cosyn  daun  John.
 388  Ye  sholde  han  warned  me,  er  I  had  gon,
 389  That  he  yow  hadde  an  hundred  frankes  payed
 390  By  redy  token;  and  heeld  hym  yvele  apayed,
 391  For  that  I  to  hym  spak  of  chevyssaunce;
 392  Me  semed  so,  as  by  his  contenaunce.
 393  But  nathelees,  by  God,  oure  hevene  kyng,
 394  I  thoughte  nat  to  axen  hym  no  thyng.
 395  I  prey  thee,  wyf,  ne  do  namoore  so;
 396  Telle  me  alwey,  er  that  I  fro  thee  go,
 397  If  any  dettour  hath  in  myn  absence
 398  Ypayed  thee,  lest  thurgh  thy  necligence
 399  I  myghte  hym  axe  a  thing  that  he  hath  payed."
 400  This  wyf  was  nat  afered  nor  affrayed,
 401  But  boldely  she  seyde,  and  that  anon,
 402  "Marie,  I  deffie  the  false  monk,  daun  John!
 403  I  kepe  nat  of  his  tokenes  never  a  deel;
 404  He  took  me  certeyn  gold,  that  woot  I  weel  --
 405  What!  Yvel  thedam  on  his  monkes  snowte!
 406  For,  God  it  woot,  I  wende,  withouten  doute,
 407  That  he  hadde  yeve  it  me  bycause  of  yow
 408  To  doon  therwith  myn  honour  and  my  prow,
 409  For  cosynage,  and  eek  for  beele  cheere
 410  That  he  hath  had  ful  ofte  tymes  heere.
 411  But  sith  I  se  I  stonde  in  this  disjoynt,
 412  I  wol  answere  yow  shortly  to  the  poynt.
 413  Ye  han  mo  slakkere  dettours  than  am  I!
 414  For  I  wol  paye  yow  wel  and  redily
 415  Fro  day  to  day,  and  if  so  be  I  faille,
 416  I  am  youre  wyf;  score  it  upon  my  taille,
 417  And  I  shal  paye  as  soone  as  ever  I  may.
 418  For  by  my  trouthe,  I  have  on  myn  array,
 419  And  nat  on  wast,  bistowed  every  deel;
 420  And  for  I  have  bistowed  it  so  weel
 421  For  youre  honour,  for  Goddes  sake,  I  seye,
 422  As  be  nat  wrooth,  but  lat  us  laughe  and  pleye.
 423  Ye  shal  my  joly  body  have  to  wedde;
 424  By  God,  I  wol  nat  paye  yow  but  abedde!
 425  Forgyve  it  me,  myn  owene  spouse  deere;
 426  Turne  hiderward,  and  maketh  bettre  cheere."
 427  This  marchant  saugh  ther  was  no  remedie,
 428  And  for  to  chide  it  nere  but  folie,
 429  Sith  that  the  thyng  may  nat  amended  be.
 430  "Now  wyf,"  he  seyde,  "and  I  foryeve  it  thee;
 431  But,  by  thy  lyf,  ne  be  namoore  so  large.
 432  Keep  bet  thy  good,  this  yeve  I  thee  in  charge."
 433  Thus  endeth  my  tale,  and  God  us  sende
 434  Taillynge  ynough  unto  oure  lyves  ende.  Amen
 435  "Wel  seyd,  by  corpus  dominus,"  quod  oure  Hoost,
 436  "Now  longe  moote  thou  saille  by  the  cost,
 437  Sire  gentil  maister,  gentil  maryneer!
 438  God  yeve  the  monk  a  thousand  last  quade  yeer!
 439  A  ha!  Felawes,  beth  ware  of  swich  a  jape!
 440  The  monk  putte  in  the  mannes  hood  an  ape,
 441  And  in  his  wyves  eek,  by  Seint  Austyn!
 442  Draweth  no  monkes  moore  unto  youre  in.
 443  "But  now  passe  over,  and  lat  us  seke  aboute,
 444  Who  shal  now  telle  first  of  al  this  route
 445  Another  tale;"  and  with  that  word  he  sayde,
 446  As  curteisly  as  it  had  been  a  mayde,
 447  "My  lady  Prioresse,  by  youre  leve,
 448  So  that  I  wiste  I  sholde  yow  nat  greve,
 449  I  wolde  demen  that  ye  tellen  sholde
 450  A  tale  next,  if  so  were  that  ye  wolde.
 451  Now  wol  ye  vouche  sauf,  my  lady  deere?"
 452  "Gladly,"  quod  she,  and  seyde  as  ye  shal  heere.


Íîâ³ òâîðè