Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 228


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

17. THE PRIORESS' TALE

Prologue

 453  O  Lord,  oure  Lord,  thy  name  how  merveillous
 454  Is  in  this  large  world  ysprad  --  quod  she  --
 455  For  noght  oonly  thy  laude  precious
 456  Parfourned  is  by  men  of  dignitee,
 457  But  by  the  mouth  of  children  thy  bountee
 458  Parfourned  is,  for  on  the  brest  soukynge
 459  Somtyme  shewen  they  thyn  heriynge.
 460  Wherfore  in  laude,  as  I  best  kan  or  may,
 461  Of  thee  and  of  the  white  lylye  flour
 462  Which  that  the  bar,  and  is  a  mayde  alway,
 463  To  telle  a  storie  I  wol  do  my  labour;
 464  Nat  that  I  may  encressen  hir  honour,
 465  For  she  hirself  is  honour  and  the  roote
 466  Of  bountee,  next  hir  Sone,  and  soules  boote.
 467  O  mooder  Mayde,  O  mayde  Mooder  free!
 468  O  bussh  unbrent,  brennynge  in  Moyses  sighte,
 469  That  ravyshedest  doun  fro  the  Deitee,
 470  Thurgh  thyn  humblesse,  the  Goost  that  in  th'  alighte,
 471  Of  whos  vertu,  whan  he  thyn  herte  lighte,
 472  Conceyved  was  the  Fadres  sapience,
 473  Help  me  to  telle  it  in  thy  reverence!
 474  Lady,  thy  bountee,  thy  magnificence,
 475  Thy  vertu  and  thy  grete  humylitee
 476  Ther  may  no  tonge  expresse  in  no  science;
 477  For  somtyme,  Lady,  er  men  praye  to  thee,
 478  Thou  goost  biforn  of  thy  benyngnytee,
 479  And  getest  us  the  lyght,  of  thy  preyere,
 480  To  gyden  us  unto  thy  Sone  so  deere.
 481  My  konnyng  is  so  wayk,  O  blisful  Queene,
 482  For  to  declare  thy  grete  worthynesse
 483  That  I  ne  may  the  weighte  nat  susteene;
 484  But  as  a  child  of  twelf  month  oold,  or  lesse,
 485  That  kan  unnethes  any  word  expresse,
 486  Right  so  fare  I,  and  therfore  I  yow  preye,
 487  Gydeth  my  song  that  I  shal  of  yow  seye.


The  Tale

 488  Ther  was  in  Asye,  in  a  greet  citee,
 489  Amonges  Cristene  folk  a  Jewerye,
 490  Sustened  by  a  lord  of  that  contree
 491  For  foule  usure  and  lucre  of  vileynye,
 492  Hateful  to  Crist  and  to  his  compaignye;
 493  And  thurgh  the  strete  men  myghte  ride  or  wende,
 494  For  it  was  free  and  open  at  eyther  ende.
 495  A  litel  scole  of  Cristen  folk  ther  stood
 496  Doun  at  the  ferther  ende,  in  which  ther  were
 497  Children  an  heep,  ycomen  of  Cristen  blood,
 498  That  lerned  in  that  scole  yeer  by  yere
 499  Swich  manere  doctrine  as  men  used  there,
 500  This  is  to  seyn,  to  syngen  and  to  rede,
 501  As  smale  children  doon  in  hire  childhede.
 502  Among  thise  children  was  a  wydwes  sone,
 503  A  litel  clergeon,  seven  yeer  of  age,
 504  That  day  by  day  to  scole  was  his  wone,
 505  And  eek  also,  where  as  he  saugh  th'  ymage
 506  Of  Cristes  mooder,  hadde  he  in  usage,
 507  As  hym  was  taught,  to  knele  adoun  and  seye
 508  His  Ave  Marie,  as  he  goth  by  the  weye.
 509  Thus  hath  this  wydwe  hir  litel  sone  ytaught
 510  Oure  blisful  Lady,  Cristes  mooder  deere,
 511  To  worshipe  ay,  and  he  forgat  it  naught,
 512  For  sely  child  wol  alday  soone  leere.
 513  But  ay,  whan  I  remembre  on  this  mateere,
 514  Seint  Nicholas  stant  evere  in  my  presence,
 515  For  he  so  yong  to  Crist  dide  reverence.
 516  This  litel  child,  his  litel  book  lernynge,
 517  As  he  sat  in  the  scole  at  his  prymer,
 518  He  Alma  redemptoris  herde  synge,
 519  As  children  lerned  hire  antiphoner;
 520  And  as  he  dorste,  he  drough  hym  ner  and  ner,
 521  And  herkned  ay  the  wordes  and  the  noote,
 522  Til  he  the  firste  vers  koude  al  by  rote.
 523  Noght  wiste  he  what  this  Latyn  was  to  seye,
 524  For  he  so  yong  and  tendre  was  of  age.
 525  But  on  a  day  his  felawe  gan  he  preye
 526  T'  expounden  hym  this  song  in  his  langage,
 527  Or  telle  hym  why  this  song  was  in  usage;
 528  This  preyde  he  hym  to  construe  and  declare
 529  Ful  often  tyme  upon  his  knowes  bare.
 530  His  felawe,  which  that  elder  was  than  he,
 531  Answerde  hym  thus:  "This  song,  I  have  herd  seye,
 532  Was  maked  of  our  blisful  Lady  free,
 533  Hire  to  salue,  and  eek  hire  for  to  preye
 534  To  been  oure  help  and  socour  whan  we  deye.
 535  I  kan  namoore  expounde  in  this  mateere.
 536  I  lerne  song;  I  kan  but  smal  grammeere."
 537  "  And  is  this  song  maked  in  reverence
 538  Of  Cristes  mooder?"  seyde  this  innocent.
 539  "Now,  certes,  I  wol  do  my  diligence
 540  To  konne  it  al  er  Cristemasse  be  went.
 541  Though  that  I  for  my  prymer  shal  be  shent
 542  And  shal  be  beten  thries  in  an  houre,
 543  I  wol  it  konne  Oure  Lady  for  to  honoure!"
 544  His  felawe  taughte  hym  homward  prively,
 545  Fro  day  to  day,  til  he  koude  it  by  rote,
 546  And  thanne  he  song  it  wel  and  boldely,
 547  Fro  word  to  word,  acordynge  with  the  note.
 548  Twies  a  day  it  passed  thurgh  his  throte,
 549  To  scoleward  and  homward  whan  he  wente;
 550  On  Cristes  mooder  set  was  his  entente.
 551  As  I  have  seyd,  thurghout  the  Juerie
 552  This  litel  child,  as  he  cam  to  and  fro,
 553  Ful  murily  than  wolde  he  synge  and  crie
 554  O  Alma  redemptoris  everemo.
 555  The  swetnesse  his  herte  perced  so
 556  Of  Cristes  mooder  that,  to  hire  to  preye,
 557  He  kan  nat  stynte  of  syngyng  by  the  weye.
 558  Oure  firste  foo,  the  serpent  Sathanas,
 559  That  hath  in  Jues  herte  his  waspes  nest,
 560  Up  swal,  and  seide,  "O  Hebrayk  peple,  allas!
 561  Is  this  to  yow  a  thyng  that  is  honest,
 562  That  swich  a  boy  shal  walken  as  hym  lest
 563  In  youre  despit,  and  synge  of  swich  sentence,
 564  Which  is  agayn  youre  lawes  reverence?"
 565  Fro  thennes  forth  the  Jues  han  conspired
 566  This  innocent  out  of  this  world  to  chace.
 567  An  homycide  therto  han  they  hyred,
 568  That  in  an  aleye  hadde  a  privee  place;
 569  And  as  the  child  gan  forby  for  to  pace,
 570  This  cursed  Jew  hym  hente,  and  heeld  hym  faste,
 571  And  kitte  his  throte,  and  in  a  pit  hym  caste.
 572  I  seye  that  in  a  wardrobe  they  hym  threwe
 573  Where  as  thise  Jewes  purgen  hire  entraille.
 574  O  cursed  folk  of  Herodes  al  newe,
 575  What  may  youre  yvel  entente  yow  availle?
 576  Mordre  wol  out,  certeyn,  it  wol  nat  faille,
 577  And  namely  ther  th'  onour  of  God  shal  sprede;
 578  The  blood  out  crieth  on  youre  cursed  dede.
 579  O  martir,  sowded  to  virginitee,
 580  Now  maystow  syngen,  folwynge  evere  in  oon
 581  The  white  Lamb  celestial  --  quod  she  --
 582  Of  which  the  grete  evaungelist,  Seint  John,
 583  In  Pathmos  wroot,  which  seith  that  they  that  goon
 584  Biforn  this  Lamb  and  synge  a  song  al  newe,
 585  That  nevere,  flesshly,  wommen  they  ne  knewe.
 586  This  poure  wydwe  awaiteth  al  that  nyght
 587  After  hir  litel  child,  but  he  cam  noght;
 588  For  which,  as  soone  as  it  was  dayes  lyght,
 589  With  face  pale  of  drede  and  bisy  thoght,
 590  She  hath  at  scole  and  elleswhere  hym  soght,
 591  Til  finally  she  gan  so  fer  espie
 592  That  he  last  seyn  was  in  the  Juerie.
 593  With  moodres  pitee  in  hir  brest  enclosed,
 594  She  gooth,  as  she  were  half  out  of  hir  mynde,
 595  To  every  place  where  she  hath  supposed
 596  By  liklihede  hir  litel  child  to  fynde;
 597  And  evere  on  Cristes  mooder  meeke  and  kynde
 598  She  cride,  and  atte  laste  thus  she  wroghte:
 599  Among  the  cursed  Jues  she  hym  soghte.
 600  She  frayneth  and  she  preyeth  pitously
 601  To  every  Jew  that  dwelte  in  thilke  place,
 602  To  telle  hire  if  hir  child  wente  oght  forby.
 603  They  seyde  "nay";  but  Jhesu  of  his  grace
 604  Yaf  in  hir  thoght  inwith  a  litel  space
 605  That  in  that  place  after  hir  sone  she  cryde,
 606  Where  he  was  casten  in  a  pit  bisyde.
 607  O  grete  God,  that  parfournest  thy  laude
 608  By  mouth  of  innocentz,  lo,  heere  thy  myght!
 609  This  gemme  of  chastite,  this  emeraude,
 610  And  eek  of  martirdom  the  ruby  bright,
 611  Ther  he  with  throte  ykorven  lay  upright,
 612  He  Alma  redemptoris  gan  to  synge
 613  So  loude  that  al  the  place  gan  to  rynge.
 614  The  Cristene  folk  that  thurgh  the  strete  wente
 615  In  coomen  for  to  wondre  upon  this  thyng,
 616  And  hastily  they  for  the  provost  sente;
 617  He  cam  anon  withouten  tariyng,
 618  And  herieth  Crist  that  is  of  hevene  kyng,
 619  And  eek  his  mooder,  honour  of  mankynde,
 620  And  after  that  the  Jewes  leet  he  bynde.
 621  This  child  with  pitous  lamentacioun
 622  Up  taken  was,  syngynge  his  song  alway,
 623  And  with  honour  of  greet  processioun
 624  They  carien  hym  unto  the  nexte  abbay.
 625  His  mooder  swownynge  by  his  beere  lay;
 626  Unnethe  myghte  the  peple  that  was  theere
 627  This  newe  Rachel  brynge  fro  his  beere.
 628  With  torment  and  with  shameful  deeth  echon,
 629  This  provost  dooth  thise  Jewes  for  to  sterve
 630  That  of  this  mordre  wiste,  and  that  anon.
 631  He  nolde  no  swich  cursednesse  observe.
 632  "Yvele  shal  have  that  yvele  wol  deserve";
 633  Therfore  with  wilde  hors  he  dide  hem  drawe,
 634  And  after  that  he  heng  hem  by  the  lawe.
 635  Upon  this  beere  ay  lith  this  innocent
 636  Biforn  the  chief  auter,  whil  the  masse  laste;
 637  And  after  that,  the  abbot  with  his  covent
 638  Han  sped  hem  for  to  burien  hym  ful  faste;
 639  And  whan  they  hooly  water  on  hym  caste,
 640  Yet  spak  this  child,  whan  spreynd  was  hooly  water,
 641  And  song  O  Alma  redemptoris  mater!
 642  This  abbot,  which  that  was  an  hooly  man,
 643  As  monkes  been  --  or  elles  oghte  be  --
 644  This  yonge  child  to  conjure  he  bigan,
 645  And  seyde,  "O  deere  child,  I  halse  thee,
 646  In  vertu  of  the  hooly  Trinitee,
 647  Tel  me  what  is  thy  cause  for  to  synge,
 648  Sith  that  thy  throte  is  kut  to  my  semynge?"
 649  "My  throte  is  kut  unto  my  nekke  boon,"
 650  Seyde  this  child,  "and  as  by  wey  of  kynde
 651  I  sholde  have  dyed,  ye,  longe  tyme  agon.
 652  But  Jesu  Crist,  as  ye  in  bookes  fynde,
 653  Wil  that  his  glorie  laste  and  be  in  mynde,
 654  And  for  the  worship  of  his  Mooder  deere
 655  Yet  may  I  synge  O  Alma  loude  and  cleere.
 656  "This  welle  of  mercy,  Cristes  mooder  sweete,
 657  I  loved  alwey,  as  after  my  konnynge;
 658  And  whan  that  I  my  lyf  sholde  forlete,
 659  To  me  she  cam,  and  bad  me  for  to  synge
 660  This  anthem  verraily  in  my  deyynge,
 661  As  ye  han  herd,  and  whan  that  I  hadde  songe,
 662  Me  thoughte  she  leyde  a  greyn  upon  my  tonge.
 663  "Wherfore  I  synge,  and  synge  moot  certeyn,
 664  In  honour  of  that  blisful  Mayden  free
 665  Til  fro  my  tonge  of  taken  is  the  greyn;
 666  And  after  that  thus  seyde  she  to  me:
 667  `My  litel  child,  now  wol  I  fecche  thee,
 668  Whan  that  the  greyn  is  fro  thy  tonge  ytake.
 669  Be  nat  agast;  I  wol  thee  nat  forsake.'"
 670  This  hooly  monk,  this  abbot,  hym  meene  I,
 671  His  tonge  out  caughte,  and  took  awey  the  greyn,
 672  And  he  yaf  up  the  goost  ful  softely.
 673  And  whan  this  abbot  hadde  this  wonder  seyn,
 674  His  salte  teeris  trikled  doun  as  reyn,
 675  And  gruf  he  fil  al  plat  upon  the  grounde,
 676  And  stille  he  lay  as  he  had  ben  ybounde.
 677  The  covent  eek  lay  on  the  pavement
 678  Wepynge,  and  herying  Cristes  mooder  deere,
 679  And  after  that  they  ryse,  and  forth  been  went,
 680  And  tooken  awey  this  martir  from  his  beere;
 681  And  in  a  tombe  of  marbul  stones  cleere
 682  Enclosen  they  his  litel  body  sweete.
 683  Ther  he  is  now,  God  leve  us  for  to  meete!
 684  O  yonge  Hugh  of  Lyncoln,  slayn  also
 685  With  cursed  Jewes,  as  it  is  notable,
 686  For  it  is  but  a  litel  while  ago,
 687  Preye  eek  for  us,  we  synful  folk  unstable,
 688  That  of  his  mercy  God  so  merciable
 689  On  us  his  grete  mercy  multiplie,
 690  For  reverence  of  his  mooder  Marie.  Amen.


Íîâ³ òâîðè