Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 256


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

18. THE TALE OF SIR THOPAS

Prologue    

 691  Whan  seyd  was  al  this  miracle,  every  man
 692  As  sobre  was  that  wonder  was  to  se,
 693  Til  that  oure  Hooste  japen  tho  bigan,
 694  And  thanne  at  erst  he  looked  upon  me,
 695  And  seyde  thus:  "What  man  artow?"  quod  he;
 696  "Thou  lookest  as  thou  woldest  fynde  an  hare,
 697  For  evere  upon  the  ground  I  se  thee  stare.
 698  "  Approche  neer,  and  looke  up  murily.
 699  Now  war  yow,  sires,  and  lat  this  man  have  place!
 700  He  in  the  waast  is  shape  as  wel  as  I;
 701  This  were  a  popet  in  an  arm  t'  enbrace
 702  For  any  womman,  smal  and  fair  of  face.
 703  He  semeth  elvyssh  by  his  contenaunce,
 704  For  unto  no  wight  dooth  he  daliaunce.
 705  "Sey  now  somwhat,  syn  oother  folk  han  sayd;
 706  Telle  us  a  tale  of  myrthe,  and  that  anon."
 707  "Hooste,"  quod  I,  "ne  beth  nat  yvele  apayd,
 708  For  oother  tale  certes  kan  I  noon,
 709  But  of  a  rym  I  lerned  longe  agoon."
 710  "Ye,  that  is  good,"  quod  he;  "now  shul  we  heere
 711  Som  deyntee  thyng,  me  thynketh  by  his  cheere."


The  Tale  

 712  Listeth,  lordes,  in  good  entent,
 713  And  I  wol  telle  verrayment
 714  Of  myrthe  and  of  solas,
 715  Al  of  a  knyght  was  fair  and  gent
 716  In  bataille  and  in  tourneyment;
 717  His  name  was  sire  as.
 718  Yborn  he  was  in  fer  contree,
 719  In  Flaundres,  al  biyonde  the  see,
 720  At  Poperyng,  in  the  place.
 721  His  fader  was  a  man  ful  free,
 722  And  lord  he  was  of  that  contree,
 723  As  it  was  Goddes  grace.
 724  Sire  as  wax  a  doghty  swayn;
 725  Whit  was  his  face  as  payndemayn,
 726  His  lippes  rede  as  rose;
 727  His  rode  is  lyk  scarlet  in  grayn,
 728  And  I  yow  telle  in  good  certayn
 729  He  hadde  a  semely  nose.
 730  His  heer,  his  berd  was  lyk  saffroun,
 731  That  to  his  girdel  raughte  adoun;
 732  His  shoon  of  cordewane.
 733  Of  Brugges  were  his  hosen  broun,
 734  His  robe  was  of  syklatoun,
 735  That  coste  many  a  jane.
 736  He  koude  hunte  at  wilde  deer,
 737  And  ride  an  haukyng  for  river
 738  With  grey  goshauk  on  honde;
 739  Therto  he  was  a  good  archeer;
 740  Of  wrastlyng  was  ther  noon  his  peer,
 741  Ther  any  ram  shal  stonde.
 742  Ful  many  a  mayde,  bright  in  bour,
 743  They  moorne  for  hym  paramour,
 744  Whan  hem  were  bet  to  slepe;
 745  But  he  was  chaast  and  no  lechour,
 746  And  sweete  as  is  the  brembul  flour
 747  That  bereth  the  rede  hepe.
 748  And  so  bifel  upon  a  day,
 749  For  sothe,  as  I  yow  telle  may,
 750  Sire  as  wolde  out  ride.
 751  He  worth  upon  his  steede  gray,
 752  And  in  his  hand  a  launcegay,
 753  A  long  swerd  by  his  side.
 754  He  priketh  thurgh  a  fair  forest,
 755  Therinne  is  many  a  wilde  best,
 756  Ye,  bothe  bukke  and  hare;
 757  And  as  he  priketh  north  and  est,
 758  I  telle  it  yow,  hym  hadde  almest
 759  Bitid  a  sory  care.
 760  Ther  spryngen  herbes  grete  and  smale,
 761  The  lycorys  and  the  cetewale,
 762  And  many  a  clowe-gylofre;
 763  And  notemuge  to  putte  in  ale,
 764  Wheither  it  be  moyste  or  stale,
 765  Or  for  to  leye  in  cofre.
 766  The  briddes  synge,  it  is  no  nay,
 767  The  sparhauk  and  the  papejay,
 768  That  joye  it  was  to  heere;
 769  The  thrustelcok  made  eek  hir  lay,
 770  The  wodedowve  upon  the  spray
 771  She  sang  ful  loude  and  cleere.
 772  Sire  as  fil  in  love-longynge,
 773  Al  whan  he  herde  the  thrustel  synge,
 774  And  pryked  as  he  were  wood.
 775  His  faire  steede  in  his  prikynge
 776  So  swatte  that  men  myghte  him  wrynge;
 777  His  sydes  were  al  blood.
 778  Sire  as  eek  so  wery  was
 779  For  prikyng  on  the  softe  gras,
 780  So  fiers  was  his  corage,
 781  That  doun  he  leyde  him  in  that  plas
 782  To  make  his  steede  som  solas,
 783  And  yaf  hym  good  forage.
 784  "O  Seinte  Marie,  benedicite!
 785  What  eyleth  this  love  at  me
 786  To  bynde  me  so  soore?
 787  Me  dremed  al  this  nyght,  pardee,
 788  An  elf-queene  shal  my  lemman  be
 789  And  slepe  under  my  goore.
 790  "  An  elf-queene  wol  I  love,  ywis,
 791  For  in  this  world  no  womman  is
 792  Worthy  to  be  my  make
 793  In  towne;
 794  Alle  othere  wommen  I  forsake,
 795  And  to  an  elf-queene  I  me  take
 796  By  dale  and  eek  by  downe!"
 797  Into  his  sadel  he  clamb  anon,
 798  And  priketh  over  stile  and  stoon
 799  An  elf-queene  for  t'  espye,
 800  Til  he  so  longe  hath  riden  and  goon
 801  That  he  foond,  in  a  pryve  woon,
 802  The  contree  of  Fairye
 803  So  wilde;
 804  For  in  that  contree  was  ther  noon
 805  That  to  him  durste  ride  or  goon,
 806  Neither  wyf  ne  childe;
 807  Til  that  ther  cam  a  greet  geaunt,
 808  His  name  was  sire  Olifaunt,
 809  A  perilous  man  of  dede.
 810  He  seyde,  "Child,  by  Termagaunt,
 811  But  if  thou  prike  out  of  myn  haunt,
 812  Anon  I  sle  thy  steede
 813  With  mace.
 814  Heere  is  the  queene  of  Fayerye,
 815  With  harpe  and  pipe  and  symphonye,
 816  Dwellynge  in  this  place."
 817  The  child  seyde,  "  Also  moote  I  thee,
 818  Tomorwe  wol  I  meete  with  thee,
 819  Whan  I  have  myn  armoure;
 820  And  yet  I  hope,  par  ma  fay,
 821  That  thou  shalt  with  this  launcegay
 822  Abyen  it  ful  sowre.
 823  Thy  mawe
 824  Shal  I  percen,  if  I  may,
 825  Er  it  be  fully  pryme  of  day,
 826  For  heere  thow  shalt  be  slawe."
 827  Sire  as  drow  abak  ful  faste;
 828  This  geant  at  hym  stones  caste
 829  Out  of  a  fel  staf-slynge.
 830  But  faire  escapeth  child  as,
 831  And  al  it  was  thurgh  Goddes  gras,
 832  And  thurgh  his  fair  berynge.
 833  Yet  listeth,  lordes,  to  my  tale
 834  Murier  than  the  nightyngale,
 835  For  now  I  wol  yow  rowne
 836  How  sir  as,  with  sydes  smale,
 837  Prikyng  over  hill  and  dale,
 838  Is  comen  agayn  to  towne.
 839  His  myrie  men  comanded  he
 840  To  make  hym  bothe  game  and  glee,
 841  For  nedes  moste  he  fighte
 842  With  a  geaunt  with  hevedes  three,
 843  For  paramour  and  jolitee
 844  Of  oon  that  shoon  ful  brighte.
 845  "Do  come,"  he  seyde,  "my  mynstrales,
 846  And  geestours  for  to  tellen  tales,
 847  Anon  in  myn  armynge,
 848  Of  romances  that  been  roiales,
 849  Of  popes  and  of  cardinales,
 850  And  eek  of  love-likynge."
 851  They  fette  hym  first  the  sweete  wyn,
 852  And  mede  eek  in  a  mazelyn,
 853  And  roial  spicerye
 854  Of  gyngebreed  that  was  ful  fyn,
 855  And  lycorys,  and  eek  comyn,
 856  With  sugre  that  is  trye.
 857  He  dide  next  his  white  leere
 858  Of  cloth  of  lake  fyn  and  cleere,
 859  A  breech  and  eek  a  sherte;
 860  And  next  his  sherte  an  aketoun,
 861  And  over  that  an  haubergeoun
 862  For  percynge  of  his  herte;
 863  And  over  that  a  fyn  hawberk,
 864  Was  al  ywroght  of  Jewes  werk,
 865  Ful  strong  it  was  of  plate;
 866  And  over  that  his  cote-armour
 867  As  whit  as  is  a  lilye  flour,
 868  In  which  he  wol  debate.
 869  His  sheeld  was  al  of  gold  so  reed,
 870  And  therinne  was  a  bores  heed,
 871  A  charbocle  bisyde;
 872  And  there  he  swoor  on  ale  and  breed
 873  How  that  the  geaunt  shal  be  deed,
 874  Bityde  what  bityde!
 875  His  jambeux  were  of  quyrboilly,
 876  His  swerdes  shethe  of  yvory,
 877  His  helm  of  latoun  bright;
 878  His  sadel  was  of  rewel  boon,
 879  His  brydel  as  the  sonne  shoon,
 880  Or  as  the  moone  light.
 881  His  spere  was  of  fyn  ciprees,
 882  That  bodeth  werre,  and  nothyng  pees,
 883  The  heed  ful  sharpe  ygrounde;
 884  His  steede  was  al  dappull  gray,
 885  It  gooth  an  ambil  in  the  way
 886  Ful  softely  and  rounde
 887  In  londe.
 888  Loo,  lordes  myne,  heere  is  a  fit!
 889  If  ye  wol  any  moore  of  it,
 890  To  telle  it  wol  I  fonde.
 891  Now  holde  youre  mouth,  par  charitee,
 892  Bothe  knyght  and  lady  free,
 893  And  herkneth  to  my  spelle;
 894  Of  bataille  and  of  chivalry,
 895  And  of  ladyes  love-drury
 896  Anon  I  wol  yow  telle.
 897  Men  speken  of  romances  of  prys,
 898  Of  Horn  child  and  of  Ypotys,
 899  Of  Beves  and  sir  Gy,
 900  Of  sir  Lybeux  and  Pleyndamour  --
 901  But  sir  as,  he  bereth  the  flour
 902  Of  roial  chivalry!
 903  His  goode  steede  al  he  bistrood,
 904  And  forth  upon  his  wey  he  glood
 905  As  sparcle  out  of  the  bronde;
 906  Upon  his  creest  he  bar  a  tour,
 907  And  therinne  stiked  a  lilie  flour  --
 908  God  shilde  his  cors  fro  shonde!
 909  And  for  he  was  a  knyght  auntrous,
 910  He  nolde  slepen  in  noon  hous,
 911  But  liggen  in  his  hoode;
 912  His  brighte  helm  was  his  wonger,
 913  And  by  hym  baiteth  his  dextrer
 914  Of  herbes  fyne  and  goode.
 915  Hymself  drank  water  of  the  well,
 916  As  dide  the  knyght  sire  Percyvell
 917  So  worly  under  wede,
 918  Til  on  a  day  --
 919  "Namoore  of  this,  for  Goddes  dignitee,"
 920  Quod  oure  Hooste,  "for  thou  makest  me
 921  So  wery  of  thy  verray  lewednesse
 922  That,  also  wisly  God  my  soule  blesse,
 923  Myne  eres  aken  of  thy  drasty  speche.
 924  Now  swich  a  rym  the  devel  I  biteche!
 925  This  may  wel  be  rym  dogerel,"  quod  he.
 926  "Why  so?"  quod  I,  "why  wiltow  lette  me
 927  Moore  of  my  tale  than  another  man,
 928  Syn  that  it  is  the  beste  rym  I  kan?"
 929  "By  God,"  quod  he,  "for  pleynly,  at  a  word,
 930  Thy  drasty  rymyng  is  nat  worth  a  toord!
 931  Thou  doost  noght  elles  but  despendest  tyme.
 932  Sire,  at  o  word,  thou  shalt  no  lenger  ryme.
 933  Lat  se  wher  thou  kanst  tellen  aught  in  geeste,
 934  Or  telle  in  prose  somwhat,  at  the  leeste,
 935  In  which  ther  be  som  murthe  or  som  doctryne."
 936  "Gladly,"  quod  I,  "by  Goddes  sweete  pyne!
 937  I  wol  yow  telle  a  litel  thyng  in  prose
 938  That  oghte  liken  yow,  as  I  suppose,
 939  Or  elles,  certes,  ye  been  to  daungerous.
 940  It  is  a  moral  tale  vertuous,
 941  Al  be  it  told  somtyme  in  sondry  wyse
 942  Of  sondry  folk,  as  I  shal  yow  devyse.
 943  "  As  thus:  ye  woot  that  every  Evaungelist
 944  That  telleth  us  the  peyne  of  Jhesu  Crist
 945  Ne  seith  nat  alle  thyng  as  his  felawe  dooth;
 946  But  nathelees  hir  sentence  is  al  sooth,
 947  And  alle  acorden  as  in  hire  sentence,
 948  Al  be  ther  in  hir  tellyng  difference.
 949  For  somme  of  hem  seyn  moore,  and  somme  seyn  lesse,
 950  Whan  they  his  pitous  passioun  expresse  --
 951  I  meene  of  Mark,  Mathew,  Luc,  and  John  --
 952  But  doutelees  hir  sentence  is  al  oon.
 953  Therfore,  lordynges  alle,  I  yow  biseche,
 954  If  that  yow  thynke  I  varie  as  in  my  speche,
 955  As  thus,  though  that  I  telle  somwhat  moore
 956  Of  proverbes  than  ye  han  herd  bifoore
 957  Comprehended  in  this  litel  tretys  heere,
 958  To  enforce  with  th'  effect  of  my  mateere;
 959  And  though  I  nat  the  same  wordes  seye
 960  As  ye  han  herd,  yet  to  yow  alle  I  preye
 961  Blameth  me  nat;  for,  as  in  my  sentence,
 962  Shul  ye  nowher  fynden  difference
 963  Fro  the  sentence  of  this  tretys  lyte
 964  After  the  which  this  murye  tale  I  write.
 965  And  therfore  herkneth  what  that  I  shal  seye,
 966  And  lat  me  tellen  al  my  tale,  I  preye."


Íîâ³ òâîðè