Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 5
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Geoffrey Chaucer

Ïðî÷èòàíèé : 203


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

25. THE PARSON'S TALE

Prologue

 1  By  that  the  Maunciple  hadde  his  tale  al  ended,
 2  The  sonne  fro  the  south  lyne  was  descended
 3  So  lowe  that  he  nas  nat,  to  my  sighte,
 4  Degrees  nyne  and  twenty  as  in  highte.
 5  Foure  of  the  clokke  it  was  tho,  as  I  gesse,
 6  For  ellevene  foot,  or  litel  moore  or  lesse,
 7  My  shadwe  was  at  thilke  tyme,  as  there
 8  Of  swiche  feet  as  my  lengthe  parted  were
 9  In  sixe  feet  equal  of  proporcioun.
 10  Therwith  the  moones  exaltacioun  --
 11  I  meene  Libra  --  alwey  gan  ascende
 12  As  we  were  entryng  at  a  thropes  ende;
 13  For  which  oure  Hoost,  as  he  was  wont  to  gye,
 14  As  in  this  caas,  oure  joly  compaignye,
 15  Seyde  in  this  wise:  "Lordynges  everichoon,
 16  Now  lakketh  us  no  tales  mo  than  oon.
 17  Fulfilled  is  my  sentence  and  my  decree;
 18  I  trowe  that  we  han  herd  of  ech  degree;
 19  Almoost  fulfild  is  al  myn  ordinaunce.
 20  I  pray  to  God,  so  yeve  hym  right  good  chaunce,
 21  That  telleth  this  tale  to  us  lustily.
 22  "Sire  preest,"  quod  he,  "artow  a  vicary?
 23  Or  arte  a  person?  Sey  sooth,  by  thy  fey!
 24  Be  what  thou  be,  ne  breke  thou  nat  oure  pley;
 25  For  every  man,  save  thou,  hath  toold  his  tale.
 26  Unbokele  and  shewe  us  what  is  in  thy  male;
 27  For  trewely,  me  thynketh  by  thy  cheere
 28  Thou  sholdest  knytte  up  wel  a  greet  mateere.
 29  Telle  us  a  fable  anon,  for  cokkes  bones!"
 30  This  Persoun  answerde,  al  atones,
 31  "Thou  getest  fable  noon  ytoold  for  me,
 32  For  Paul,  that  writeth  unto  Thymothee,
 33  Repreveth  hem  that  weyven  soothfastnesse
 34  And  tellen  fables  and  swich  wrecchednesse.
 35  Why  sholde  I  sowen  draf  out  of  my  fest,
 36  Whan  I  may  sowen  whete,  if  that  me  lest?
 37  For  which  I  seye,  if  that  yow  list  to  heere
 38  Moralitee  and  vertuous  mateere,
 39  And  thanne  that  ye  wol  yeve  me  audience,
 40  I  wol  ful  fayn,  at  Cristes  reverence,
 41  Do  yow  plesaunce  leefful,  as  I  kan.
 42  But  trusteth  wel,  I  am  a  Southren  man;
 43  I  kan  nat  geeste  `rum,  ram,  ruf,'  by  lettre,
 44  Ne,  God  woot,  rym  holde  I  but  litel  bettre;
 45  And  therfore,  if  yow  list  --  I  wol  nat  glose  --
 46  I  wol  yow  telle  a  myrie  tale  in  prose
 47  To  knytte  up  al  this  feeste  and  make  an  ende.
 48  And  Jhesu,  for  his  grace,  wit  me  sende
 49  To  shewe  yow  the  wey,  in  this  viage,
 50  Of  thilke  parfit  glorious  pilgrymage
 51  That  highte  Jerusalem  celestial.
 52  And  if  ye  vouche  sauf,  anon  I  shal
 53  Bigynne  upon  my  tale,  for  which  I  preye
 54  Telle  youre  avys;  I  kan  no  bettre  seye.
 55  "But  nathelees,  this  meditacioun
 56  I  putte  it  ay  under  correccioun
 57  Of  clerkes,  for  I  am  nat  textueel;
 58  I  take  but  the  sentence,  trusteth  weel.
 59  Therfore  I  make  protestacioun
 60  That  I  wol  stonde  to  correccioun."
 61  Upon  this  word  we  han  assented  soone,
 62  For,  as  it  seemed,  it  was  for  to  doone  --
 63  To  enden  in  som  vertuous  sentence,
 64  And  for  to  yeve  hym  space  and  audience,
 65  And  bade  oure  Hoost  he  sholde  to  hym  seye
 66  That  alle  we  to  telle  his  tale  hym  preye.
 67  Oure  Hoost  hadde  the  wordes  for  us  alle;
 68  "Sire  preest,"  quod  he,  "now  faire  yow  bifalle!
 69  Telleth,"  quod  he,  "youre  meditacioun.
 70  But  hasteth  yow;  the  sonne  wole  adoun;
 71  Beth  fructuous,  and  that  in  litel  space,
 72  And  to  do  wel  God  sende  yow  his  grace!
 73  Sey  what  yow  list,  and  we  wol  gladly  heere."
 74  And  with  that  word  he  seyde  in  this  manere.


The  Tale

 75  Oure  sweete  Lord  God  of  hevene,  that  no  man  wole  perisse  but  wole  that
 75  A  we  comen  alle  to  the  knoweleche  of  hym  and  to  the  blisful  lif  that  is  perdurable,
 76  amonesteth  us  by  the  prophete  Jeremie,  that  seith  in  thys  wyse:
 77  "Stondeth  upon  the  weyes,  and  seeth  and  axeth  of  olde  pathes  (that  is  to  seyn,  of  olde  sentences)  which  is  the  goode  wey,
 78  and  walketh  in  that  wey,  and  ye  shal  fynde  refresshynge  for  youre  soules,  etc."
 79  Manye  been  the  weyes  espirituels  that  leden  folk  to  oure  Lord  Jhesu  Crist  and  to  the  regne  of  glorie.
 80  Of  whiche  weyes  ther  is  a  ful  noble  wey  and  a  ful  covenable,  which  may  nat  fayle  to  man  ne  to  womman
 80  A  that  thurgh  synne  hath  mysgoon  fro  the  righte  wey  of  Jerusalem  celestial;
 81  and  this  wey  is  cleped  Penitence,  of  which  man  sholde  gladly  herknen  and  enquere  with  al  his  herte
 82  to  wyten  what  is  Penitence,  and  whennes  it  is  cleped  Penitence,  and  in  how  manye  maneres  been  the  acciouns  or  werkynges  of  Penitence,
 83  and  how  manye  speces  ther  been  of  Penitence,  and  whiche  thynges  apertenen  and  bihoven  to  Penitence,  and  whiche  thynges  destourben  Penitence.
 84  Seint  Ambrose  seith  that  Penitence  is  the  pleynynge  of  man  for  the  gilt  that  he  hath  doon,
 84  A  and  namoore  to  do  any  thyng  for  which  hym  oghte  to  pleyne.
 85  And  som  doctour  seith,  "Penitence  is  the  waymentynge  of  man  that  sorweth  for  his  synne  and  pyneth  hymself  for  he  hath  mysdoon."
 86  Penitence,  with  certeyne  circumstances,  is  verray  repentance  of  a  man  that  halt  hymself  in  sorwe  and  oother  peyne  for  his  giltes.
 87  And  for  he  shal  be  verray  penitent,  he  shal  first  biwaylen  the  synnes  that  he  hath  doon,
 87  A  and  stidefastly  purposen  in  his  herte  to  have  shrift  of  mouthe,  and  to  doon  satisfaccioun,
 88  and  nevere  to  doon  thyng  for  which  hym  oghte  moore  to  biwayle
 88  A  or  to  compleyne,  and  to  continue  in  goode  werkes,  or  elles  his  repentance  may  nat  availle.
 89  For,  as  seith  Seint  Ysidre,
 89  A  "He  is  a  japere  and  a  gabbere  and  no  verray  repentant  that  eftsoone  dooth  thyng  for  which  hym  oghte  repente."
 90  Wepynge,  and  nat  for  to  stynte  to  do  synne,  may  nat  avayle.
 91  But  nathelees,  men  shal  hope  that  every  tyme  that  man  falleth,  be  it  never  so  ofte,
 91  A  that  he  may  arise  thurgh  Penitence,  if  he  have  grace;  but  certeinly  it  is  greet  doute.
 92  For,  as  seith  Seint  Gregorie,  "Unnethe  ariseth  he  out  of  his  synne,  that  is  charged  with  the  charge  of  yvel  usage."
 93  And  therfore  repentant  folk,  that  stynte  for  to  synne  and  forlete  synne  er  that  synne  forlete  hem,
 93  A  hooly  chirche  holdeth  hem  siker  of  hire  savacioun.
 94  And  he  that  synneth  and  verraily  repenteth  hym  in  his  laste,  hooly  chirche  yet  hopeth  his  savacioun,
 94  A  by  the  grete  mercy  of  oure  Lord  Jhesu  Crist,  for  his  repentaunce;  but  taak  the  siker  wey.
 95  And  now,  sith  I  have  declared  yow  what  thyng  is  Penitence,  now  shul  ye  understonde  that  ther  been  three  acciouns  of  Penitence.
 96  The  firste  is  that  if  a  man  be  baptized  after  that  he  hath  synned.
 97  Seint  Augustyn  seith,  "But  he  be  penytent  for  his  olde  synful  lyf,  he  may  nat  bigynne  the  newe  clene  lif."
 98  For,  certes,  if  he  be  baptized  withouten  penitence  of  his  olde  gilt,  he  receyveth  the  mark  of  baptesme
 98  A  but  nat  the  grace  ne  the  remission  of  his  synnes,  til  he  have  repentance  verray.
 99  Another  defaute  is  this:  that  men  doon  deedly  synne  after  that  they  han  receyved  baptesme.
 100  The  thridde  defaute  is  that  men  fallen  in  venial  synnes  after  hir  baptesme  fro  day  to  day.
 101  Therof  seith  Seint  Augustyn  that  penitence  of  goode  and  humble  folk  is  the  penitence  of  every  day.
 102  The  speces  of  Penitence  been  three.  That  oon  of  hem  is  solempne,  another  is  commune,  and  the  thridde  is  privee.
 103  Thilke  penance  that  is  solempne  is  in  two  maneres;
 103  A  as  to  be  put  out  of  hooly  chirche  in  Lente  for  slaughtre  of  children,  and  swich  maner  thyng.
 104  Another  is,  whan  a  man  hath  synned  openly,  of  which  synne  the  fame  is  openly  spoken  in  the  contree,
 104  A  and  thanne  hooly  chirche  by  juggement  destreyneth  hym  for  to  do  open  penaunce.
 105  Commune  penaunce  is  that  preestes  enjoynen  men  communly  in  certeyn  caas,  as  for  to  goon  peraventure  naked  in  pilgrimages,  or  barefoot.
 106  Pryvee  penaunce  is  thilke  that  men  doon  alday  for  privee  synnes,  of  whiche  we  shryve  us  prively  and  receyve  privee  penaunce.
 107  Now  shaltow  understande  what  is  bihovely  and  necessarie  to  verray  parfit  Penitence.  And  this  stant  on  three  thynges:
 108  Contricioun  of  Herte,  Confessioun  of  Mouth,  and  Satisfaccioun.
 109  For  which  seith  Seint  John  Crisostom,  "Penitence  destreyneth  a  man  to  accepte  benygnely  every  peyne  that  hym  is  enjoyned,
 109  A  with  contricioun  of  herte,  and  shrift  of  mouth,  with  satisfaccioun,  and  in  werkynge  of  alle  manere  humylitee."
 110  And  this  is  fruytful  penitence  agayn  three  thynges  in  which  we  wratthe  oure  Lord  Jhesu  Crist;
 111  this  is  to  seyn,  by  delit  in  thynkynge,  by  reccheleesnesse  in  spekynge,  and  by  wikked  synful  werkynge.
 112  And  agayns  thise  wikkede  giltes  is  Penitence,  that  may  be  likned  unto  a  tree.
 113  The  roote  of  this  tree  is  Contricioun,  that  hideth  hym  in  the  herte  of  hym  that  is  verray  repentaunt,
 113  A  right  as  the  roote  of  a  tree  hydeth  hym  in  the  erthe.
 114  Of  the  roote  of  Contricioun  spryngeth  a  stalke  that  bereth  braunches  and  leves  of  Confessioun,  and  fruyt  of  Satisfaccioun.
 115  For  which  Crist  seith  in  his  gospel,  "Dooth  digne  fruyt  of  Penitence";  for  by  this  fruyt  may  men  knowe  this  tree,
 115  A  and  nat  by  the  roote  that  is  hyd  in  the  herte  of  man,  ne  by  the  braunches,  ne  by  the  leves  of  Confessioun.
 116  And  therfore  oure  Lord  Jhesu  Crist  seith  thus:  "By  the  fruyt  of  hem  shul  ye  knowen  hem."
 117  Of  this  roote  eek  spryngeth  a  seed  of  grace,  the  which  seed  is  mooder  of  sikernesse,  and  this  seed  is  egre  and  hoot.
 118  The  grace  of  this  seed  spryngeth  of  God  thurgh  remembrance  of  the  day  of  doom  and  on  the  peynes  of  helle.
 119  Of  this  matere  seith  Salomon  that  in  the  drede  of  God  man  forleteth  his  synne.
 120  The  heete  of  this  seed  is  the  love  of  God  and  the  desiryng  of  the  joye  perdurable.
 121  This  heete  draweth  the  herte  of  a  man  to  God  and  dooth  hym  haten  his  synne.
 122  For  soothly  ther  is  nothyng  that  savoureth  so  wel  to  a  child  as  the  milk  of  his  norice,
 122  A  ne  nothyng  is  to  hym  moore  abhomynable  than  thilke  milk  whan  it  is  medled  with  oother  mete.
 123  Right  so  the  synful  man  that  loveth  his  synne,  hym  semeth  that  it  is  to  him  moost  sweete  of  any  thyng;
 124  but  fro  that  tyme  that  he  loveth  sadly  oure  Lord  Jhesu  Crist,
 124  A  and  desireth  the  lif  perdurable,  ther  nys  to  him  no  thyng  moore  abhomynable.
 125  For  soothly  the  lawe  of  God  is  the  love  of  God;  for  which  David  the  prophete  seith.
 125  A  "I  have  loved  thy  lawe  and  hated  wikkednesse  and  hate";  he  that  loveth  God  kepeth  his  lawe  and  his  word.
 126  This  tree  saugh  the  prophete  Daniel  in  spirit,  upon  the  avysioun  of  the  kyng  Nabugodonosor,  whan  he  conseiled  hym  to  do  penitence.
 127  Penaunce  is  the  tree  of  lyf  to  hem  that  it  receyven,
 127  A  and  he  that  holdeth  hym  in  verray  penitence  is  blessed,  after  the  sentence  of  Salomon.
 128  In  this  Penitence  or  Contricioun  man  shal  understonde  foure  thynges;  that  is  to  seyn,  what  is  Contricioun,
 128  A  and  whiche  been  the  causes  that  moeven  a  man  to  Contricioun,  and  how  he  sholde  be  contrit,  and  what  Contricioun  availleth  to  the  soule.
 129  Thanne  is  it  thus:  that  Contricioun  is  the  verray  sorwe  that  a  man  receyveth  in  his  herte  for  his  synnes,
 129  A  with  sad  purpos  to  shryve  hym,  and  to  do  penaunce,  and  neveremoore  to  do  synne.
 130  And  this  sorwe  shal  been  in  this  manere,  as  seith  Seint  Bernard:
 130  A  "It  shal  been  hevy  and  grevous,  and  ful  sharp  and  poynaunt  in  herte."
 131  First,  for  man  hath  agilt  his  Lord  and  his  Creatour;  and  moore  sharp  and  poynaunt  for  he  hath  agilt  hys  Fader  celestial;
 132  and  yet  moore  sharp  and  poynaunt  for  he  hath  wrathed  and  agilt  hym  that  boghte  hym,  that  with  his  precious  blood  hath  delivered  us
 132  A  fro  the  bondes  of  synne,  and  fro  the  crueltee  of  the  devel,  and  fro  the  peynes  of  helle.
 133  The  causes  that  oghte  moeve  a  man  to  Contricioun  been  sixe.  First  a  man  shal  remembre  hym  of  his  synnes;
 134  but  looke  he  that  thilke  remembraunce  ne  be  to  hym  no  delit  by  no  wey,  but  greet  shame  and  sorwe  for  his  gilt.
 134  A  For  Job  seith,  "Synful  men  doon  werkes  worthy  of  confusioun."
 135  And  therfore  seith  Ezechie,  "I  wol  remembre  me  alle  the  yeres  of  my  lyf  in  bitternesse  of  myn  herte."
 136  And  God  seith  in  the  Apocalipse,  "Remembreth  yow  fro  whennes  that  ye  been  falle";
 136  A  for  biforn  that  tyme  that  ye  synned,  ye  were  the  children  of  God  and  lymes  of  the  regne  of  God;
 137  but  for  youre  synne  ye  been  woxen  thral,  and  foul,  and  membres  of  the  feend,  hate  of  aungels,  sclaundre  of  hooly  chirche,
 137  A  and  foode  of  the  false  serpent,  perpetueel  matere  of  the  fir  of  helle;
 138  and  yet  moore  foul  and  abhomynable,  for  ye  trespassen  so  ofte  tyme  as  dooth  the  hound  that  retourneth  to  eten  his  spewyng.
 139  And  yet  be  ye  fouler  for  youre  longe  continuyng  in  synne  and  youre  synful  usage,
 139  A  for  which  ye  be  roten  in  youre  synne,  as  a  beest  in  his  dong.
 140  Swiche  manere  of  thoghtes  maken  a  man  to  have  shame  of  his  synne,  and  no  delit,  as  God  seith  by  the  prophete  Ezechiel,
 141  "Ye  shal  remembre  yow  of  youre  weyes,  and  they  shuln  displese  yow."  Soothly  synnes  been  the  weyes  that  leden  folk  to  helle.
 142  The  seconde  cause  that  oghte  make  a  man  to  have  desdeyn  of  synne  is  this:
 142  A  that,  as  seith  Seint  Peter,  "whoso  that  dooth  synne  is  thral  of  synne";  and  synne  put  a  man  in  greet  thraldom.
 143  And  therfore  seith  the  prophete  Ezechiel:  "I  wente  sorweful  in  desdayn  of  myself."
 143  A  Certes,  wel  oghte  a  man  have  desdayn  of  synne  and  withdrawe  hym  from  that  thraldom  and  vileynye.
 144  And  lo,  what  seith  Seneca  in  this  matere?  He  seith  thus:  "Though  I  wiste  that  neither  God  ne  man  ne  sholde  nevere  knowe  it,
 144  A  yet  wolde  I  have  desdayn  for  to  do  synne."
 145  And  the  same  Seneca  also  seith,  "I  am  born  to  gretter  thynges  than  to  be  thral  to  my  body,
 145  A  or  than  for  to  maken  of  my  body  a  thral."
 146  Ne  a  fouler  thral  may  no  man  ne  womman  maken  of  his  body  than  for  to  yeven  his  body  to  synne.
 147  Al  were  it  the  fouleste  cherl  or  the  fouleste  womman  that  lyveth,  and  leest  of  value,
 147  A  yet  is  he  thanne  moore  foul  and  moore  in  servitute.
 148  Evere  fro  the  hyer  degree  that  man  falleth,  the  moore  is  he  thral,  and  moore  to  God  and  to  the  world  vile  and  abhomynable.
 149  O  goode  God,  wel  oghte  man  have  desdayn  of  synne,  sith  that  thurgh  synne  ther  he  was  free  now  is  he  maked  bonde.
 150  And  therfore  seyth  Seint  Augustyn:  "If  thou  hast  desdayn  of  thy  servant,
 150  A  if  he  agilte  or  synne,  have  thou  thanne  desdayn  that  thou  thyself  sholdest  do  synne."
 151  Tak  reward  of  thy  value,  that  thou  ne  be  to  foul  to  thyself.
 152  Allas,  wel  oghten  they  thanne  have  desdayn  to  been  servauntz  and  thralles  to  synne,  and  soore  been  ashamed  of  hemself
 153  that  God  of  his  endelees  goodnesse  hath  set  hem  in  heigh  estaat,  or  yeven  hem  wit,  strengthe  of  body,  heele,  beautee,  prosperitee,
 154  and  boghte  hem  fro  the  deeth  with  his  herte-blood,
 154  A  that  they  so  unkyndely,  agayns  his  gentilesse,  quiten  hym  so  vileynsly  to  slaughtre  of  hir  owene  soules.
 155  O  goode  God,  ye  wommen  that  been  of  so  greet  beautee,  remembreth  yow  of  the  proverbe  of  Salomon.  He  seith,
 156  "Likneth  a  fair  womman  that  is  a  fool  of  hire  body
 156  A  lyk  to  a  ryng  of  gold  that  were  in  the  groyn  of  a  soughe."
 157  For  right  as  a  soughe  wroteth  in  everich  ordure,  so  wroteth  she  hire  beautee  in  the  stynkynge  ordure  of  synne.
 158  The  thridde  cause  that  oghte  moeve  a  man  to  Contricioun  is  drede  of  the  day  of  doom  and  of  the  horrible  peynes  of  helle.
 159  For  as  Seint  Jerome  seith,  "  At  every  tyme  that  me  remembreth  of  the  day  of  doom  I  quake;
 160  for  whan  I  ete  or  drynke,  or  what  so  that  I  do,  evere  semeth  me  that  the  trompe  sowneth  in  myn  ere:
 161  `Riseth  up,  ye  that  been  dede,  and  cometh  to  the  juggement.'"
 162  O  goode  God,  muchel  oghte  a  man  to  drede  swich  a  juggement,  "ther  as  we  shullen  been  alle,"
 162  A  as  Seint  Poul  seith,  "biforn  the  seete  of  oure  Lord  Jhesu  Crist";
 163  whereas  he  shal  make  a  general  congregacioun,  whereas  no  man  may  been  absent.
 164  For  certes  there  availleth  noon  essoyne  ne  excusacioun.
 165  And  nat  oonly  that  oure  defautes  shullen  be  jugged,  but  eek  that  alle  oure  werkes  shullen  openly  be  knowe.
 166  And,  as  seith  Seint  Bernard,  "Ther  ne  shal  no  pledynge  availle,  ne  no  sleighte;  we  shullen  yeven  rekenynge  of  everich  ydel  word."
 167  Ther  shul  we  han  a  juge  that  may  nat  been  deceyved  ne  corrupt.  And  why?
 167  A  For,  certes,  alle  oure  thoghtes  been  discovered  as  to  hym,  ne  for  preyere  ne  for  meede  he  shal  nat  been  corrupt.
 168  And  therfore  seith  Salomon,  "The  wratthe  of  God  ne  wol  nat  spare  no  wight,  for  preyere  ne  for  yifte";
 168  A  and  therfore,  at  the  day  of  doom  ther  nys  noon  hope  to  escape.
 169  Wherfore,  as  seith  Seint  Anselm,  "Ful  greet  angwyssh  shul  the  synful  folk  have  at  that  tyme;
 170  ther  shal  the  stierne  and  wrothe  juge  sitte  above,  and  under  hym  the  horrible  pit  of  helle  open  to  destroyen  hym
 170  A  that  moot  biknowen  his  synnes,  whiche  synnes  openly  been  shewed  biforn  God  and  biforn  every  creature;
 171  and  in  the  left  syde  mo  develes  than  herte  may  bithynke,  for  to  harye  and  drawe  the  synful  soules  to  the  peyne  of  helle;
 172  and  withinne  the  hertes  of  folk  shal  be  the  bitynge  conscience,  and  withouteforth  shal  be  the  world  al  brennynge.
 173  Whider  shal  thanne  the  wrecched  synful  man  flee  to  hiden  hym?  Certes,  he  may  nat  hyden  hym;  he  moste  come  forth  and  shewen  hym."
 174  For  certes,  as  seith  Seint  Jerome,  "the  erthe  shal  casten  hym  out  of  hym,  and  the  see  also,
 174  A  and  the  eyr  also,  that  shal  be  ful  of  thonder-clappes  and  lightnynges."
 175  Now  soothly,  whoso  wel  remembreth  hym  of  thise  thynges,  I  gesse  that  his  synne  shal  nat  turne  hym  into  delit,
 175  A  but  to  greet  sorwe  for  drede  of  the  peyne  of  helle.
 176  And  therfore  seith  Job  to  God,  "Suffre,  Lord,  that  I  may  a  while  biwaille  and  wepe,
 176  A  er  I  go  withoute  returnyng  to  the  derke  lond,  covered  with  the  derknesse  of  deeth,
 177  to  the  lond  of  mysese  and  of  derknesse,  whereas  is  the  shadwe  of  deeth,
 177  A  whereas  ther  is  noon  ordre  or  ordinaunce  but  grisly  drede  that  evere  shal  laste."
 178  Loo,  heere  may  ye  seen  that  Job  preyde  respit  a  while  to  biwepe  and  waille  his  trespas,
 178  A  for  soothly  oo  day  of  respit  is  bettre  than  al  the  tresor  of  this  world.
 179  And  forasmuche  as  a  man  may  acquiten  hymself  biforn  God  by  penitence  in  this  world,  and  nat  by  tresor,
 179  A  therfore  sholde  he  preye  to  God  to  yeve  hym  respit  a  while  to  biwepe  and  biwaillen  his  trespas.
 180  For  certes,  al  the  sorwe  that  a  man  myghte  make  fro  the  bigynnyng  of  the  world
 180  A  nys  but  a  litel  thyng  at  regard  of  the  sorwe  of  helle.
 181  The  cause  why  that  Job  clepeth  helle  the  "lond  of  derkness.":
 182  understondeth  that  he  clepeth  it  "lond"  or  erthe,  for  it  is  stable  and  nevere  shal  faille;  "derk,"
 182  A  for  he  that  is  in  helle  hath  defaute  of  light  material.
 183  For  certes,  the  derke  light  that  shal  come  out  of  the  fyr  that  evere  shal  brenne
 183  A  shal  turne  hym  al  to  peyne  that  is  in  helle  for  it  sheweth  him  to  the  horrible  develes  that  hym  tormenten.
 184  "Covered  with  the  derknesse  of  deeth"  --  that  is  to  seyn,  that
 184  A  he  that  is  in  helle  shal  have  defaute  of  the  sighte  of  God,  for  certes  the  sighte  of  God  is  the  lyf  perdurable.
 185  "The  derknesse  of  deeth"  been  the  synnes  that  the  wrecched  man  hath  doon,  whiche  that  destourben  hym  to  see  the  face  of  God,
 185  A  right  as  dooth  a  derk  clowde  bitwixe  us  and  the  sonne.
 186  "Lond  of  misese,"  by  cause  that  ther  been  three  maneres  of  defautes,
 186  A  agayn  three  thynges  that  folk  of  this  world  han  in  this  present  lyf;  that  is  to  seyn,  honours,  delices,  and  richesses.
 187  Agayns  honour,  have  they  in  helle  shame  and  confusioun.
 188  For  wel  ye  woot  that  men  clepen  honour  the  reverence  that  man  doth  to  man,  but  in  helle  is  noon  honour  ne  reverence.
 188  A  For  certes,  namoore  reverence  shal  be  doon  there  to  a  kyng  than  to  a  knave.
 189  For  which  God  seith  by  the  prophete  Jeremye,  "Thilke  folk  that  me  despisen  shul  been  in  despit."
 190  Honour  is  eek  cleped  greet  lordshipe;  ther  shal  no  wight  serven  other,  but  of  harm
 190  A  and  torment.  Honour  is  eek  cleped  greet  dignytee  and  heighnesse,  but  in  helle  shul  they  been  al  fortroden  of  develes.
 191  And  God  seith,  "The  horrible  develes  shulle  goon  and  comen  upon  the  hevedes  of  the  dampned  folk."  And  this  is  for  as  muche  as
 191  A  the  hyer  that  they  were  in  this  present  lyf,  the  moore  shulle  they  been  abated  and  defouled  in  helle.
 192  Agayns  the  richesse  of  this  world  shul  they  han  mysese  of  poverte,  and  this  poverte  shal  been  in  foure  thynges:
 193  In  defaute  of  tresor,  of  which  that  David  seith,  "The  riche  folk,  that  embraceden  and  oneden  al  hire  herte  to  tresor  of  this  world,
 193  A  shul  slepe  in  the  slepynge  of  deeth;  and  nothyng  ne  shal  they  fynden  in  hir  handes  of  al  hir  tresor."
 194  And  mooreover  the  myseyse  of  helle  shal  been  in  defaute  of  mete  and  drinke.
 195  For  God  seith  thus  by  Moyses:  "They  shul  been  wasted  with  hunger,  and  the  briddes  of  helle  shul  devouren  hem  with  bitter  deeth,
 195  A  and  the  galle  of  the  dragon  shal  been  hire  drynke,  and  the  venym  of  the  dragon  hire  morsels."
 196  And  forther  over,  hire  myseyse  shal  been  in  defaute  of  clothyng,  for  they  shulle  be  naked  in  body  as  of  clothyng,
 196  A  save  the  fyr  in  which  they  brenne,  and  othere  filthes;
 197  and  naked  shul  they  been  of  soule,  as  of  alle  manere  vertues,  which  that  is  the  clothyng  of  the  soule.
 197  A  Where  been  thanne  the  gaye  robes,  and  the  softe  shetes,  and  the  smale  shertes?
 198  Loo,  what  seith  God  of  hem  by  the  prophete  Ysaye:  that
 198  A  "under  hem  shul  been  strawed  motthes,  and  hire  covertures  shulle  been  of  wormes  of  helle."
 199  And  forther  over,  hir  myseyse  shal  been  in  defaute  of  freendes.
 199  A  For  he  nys  nat  povre  that  hath  goode  freendes;  but  there  is  no  frend,
 200  for  neither  God  ne  no  creature  shal  been  freend  to  hem,  and  everich  of  hem  shal  haten  oother  with  deedly  hate.
 201  "The  sones  and  the  doghtren  shullen  rebellen  agayns  fader  and  mooder,  and  kynrede  agayns  kynrede,  and  chiden
 201  A  and  despisen  everich  of  hem  oother  bothe  day  and  nyght,"  as  God  seith  by  the  prophete  Michias.
 202  And  the  lovynge  children,  that  whilom  loveden  so  flesshly  everich  oother,  wolden  everich  of  hem  eten  oother  if  they  myghte.
 203  For  how  sholden  they  love  hem  togidre  in  the  peyne  of  helle,
 203  A  whan  they  hated  everich  of  hem  oother  in  the  prosperitee  of  this  lyf?
 204  For  truste  wel,  hir  flesshly  love  was  deedly  hate,  as  seith  the  prophete  David:  "Whoso  that  loveth  wikkednesse,  he  hateth  his  soule."
 205  And  whoso  hateth  his  owene  soule,  certes,  he  may  love  noon  oother  wight  in  no  manere.
 206  And  therfore,  in  helle  is  no  solas  ne  no  freendshipe,  but  evere  the  moore  flesshly  kynredes  that  been  in  helle,
 206  A  the  moore  cursynges,  the  more  chidynges,  and  the  moore  deedly  hate  ther  is  among  hem.
 207  And  forther  over,  they  shul  have  defaute  of  alle  manere  delices.
 207  A  For  certes,  delices  been  after  the  appetites  of  the  fyve  wittes,  as  sighte,  herynge,  smellynge,  savorynge,  and  touchynge.
 208  But  in  helle  hir  sighte  shal  be  ful  of  derknesse  and  of  smoke,
 208  A  and  therfore  ful  of  teeres;  and  hir  herynge  ful  of  waymentynge  and  of  gryntynge  of  teeth,  as  seith  Jhesu  Crist.
 209  Hir  nose-thirles  shullen  be  ful  of  stynkynge  stynk;  and,  as  seith  Ysaye  the  prophete,  "hir  savoryng  shal  be  ful  of  bitter  galle";
 210  and  touchynge  of  al  hir  body  ycovered  with  "fir
 210  A  that  nevere  shal  quenche  and  with  wormes  that  nevere  shul  dyen,"
 210B  as  God  seith  by  the  mouth  of  Ysaye.
 211  And  for  as  muche  as  they  shul  nat  wene  that  they  may  dyen  for  peyne,  and  by  hir  deeth  flee  fro  peyne,
 211  A  that  may  they  understonden  by  the  word  of  Job,  that  seith,  "ther  as  is  the  shadwe  of  deeth."
 212  Certes,  a  shadwe  hath  the  liknesse  of  the  thyng  of  which  it  is  shadwe,
 212  A  but  shadwe  is  nat  the  same  thyng  of  which  it  is  shadwe.
 213  Right  so  fareth  the  peyne  of  helle;  it  is  lyk  deeth  for  the  horrible  angwissh,  and  why?
 213  A  For  it  peyneth  hem  evere,  as  though  they  sholde  dye  anon;  but  certes,  they  shal  nat  dye.
 214  For,  as  seith  Seint  Gregorie,  "To  wrecche  caytyves  shal  be  deeth  withoute  deeth,  and  ende  withouten  ende,  and  defaute  withoute  failynge.
 215  For  hir  deeth  shal  alwey  lyven,  and  hir  ende  shal  everemo  bigynne,  and  hir  defaute  shal  nat  faille."
 216  And  therfore  seith  Seint  John  the  Evaungelist,  "They  shullen  folwe  deeth,
 216  A  and  they  shul  nat  fynde  hym;  and  they  shul  desiren  to  dye,  and  deeth  shal  flee  fro  hem."
 217  And  eek  Job  seith  that  in  helle  is  noon  ordre  of  rule.
 218  And  al  be  it  so  that  God  hath  creat  alle  thynges  in  right  ordre,  and  no  thyng  withouten  ordre,
 218  A  but  alle  thynges  been  ordeyned  and  nombred;  yet,  nathelees,  they  that  been  dampned  been  nothyng  in  ordre,  ne  holden  noon  ordre,
 219  for  the  erthe  ne  shal  bere  hem  no  fruyt.
 220  For,  as  the  prophete  David  seith,  "God  shal  destroie  the  fruyt  of  the  erthe  as  fro  hem;
 220  A  ne  water  ne  shal  yeve  hem  no  moisture,  ne  the  eyr  no  refresshyng,  ne  fyr  no  light."
 221  For,  as  seith  Seint  Basilie,  "The  brennynge  of  the  fyr  of  this  world  shal  God  yeven  in  helle  to  hem  that  been  dampned,
 222  but  the  light  and  the  cleernesse  shal  be  yeven  in  hevene  to  his  children,"
 222  A  right  as  the  goode  man  yeveth  flessh  to  his  children  and  bones  to  his  houndes.
 223  And  for  they  shullen  have  noon  hope  to  escape,  seith  Seint  Job  atte  laste  that  "ther  shal  horrour  and  grisly  drede  dwellen  withouten  ende."
 224  Horrour  is  alwey  drede  of  harm  that  is  to  come,  and  this  drede  shal  evere  dwelle  in  the  hertes  of  hem  that  been  dampned.
 224  A  And  therfore  han  they  lorn  al  hire  hope,  for  sevene  causes.
 225  First,  for  God,  that  is  hir  juge,  shal  be  withouten  mercy  to  hem;  and  they  may  nat  plese  hym  ne  noon  of  his  halwes;
 225  A  ne  they  ne  may  yeve  no  thyng  for  hir  raunsoun;
 226  ne  they  have  no  voys  to  speke  to  hym;  ne  they  may  nat  fle  fro  peyne;
 226  A  ne  they  have  no  goodnesse  in  hem,  that  they  mowe  shewe  to  delivere  hem  fro  peyne.
 227  And  therfore  seith  Salomon:  "The  wikked  man  dyeth,  and  whan  he  is  deed,  he  shal  have  noon  hope  to  escape  fro  peyne."
 228  Whoso  thanne  wolde  wel  understande  thise  peynes  and  bithynke  hym  weel  that  he  hath  deserved  thilke  peynes  for  his  synnes,
 228  A  certes,  he  sholde  have  moore  talent  to  siken  and  to  wepe  than  for  to  syngen  and  to  pleye.
 229  For,  as  that  seith  Salomon,  "Whoso  that  hadde  the  science  to  knowe  the  peynes
 229  A  that  been  establissed  and  ordeyned  for  synne,  he  wolde  make  sorwe."
 230  "Thilke  science,"  as  seith  Seint  Augustyn,  "maketh  a  man  to  waymenten  in  his  herte."
 231  The  fourthe  point  that  oghte  maken  a  man  to  have  contricion  is  the  sorweful  remembraunce  of  the  good
 231  A  that  he  hath  left  to  doon  heere  in  erthe,  and  eek  the  good  that  he  hath  lorn.
 232  Soothly,  the  goode  werkes  that  he  hath  lost,  outher  they  been  the  goode  werkes  that  he  wroghte  er  he  fel  into  deedly  synne
 232  A  or  elles  the  goode  werkes  that  he  wroghte  while  he  lay  in  synne.
 233  Soothly,  the  goode  werkes  that  he  dide  biforn  that  he  fil  in  synne  been  al  mortefied  and  astoned  and  dulled  by  the  ofte  synnyng.
 234  The  othere  goode  werkes,  that  he  wroghte  whil  he  lay  in  deedly  synne,
 234  A  thei  been  outrely  dede,  as  to  the  lyf  perdurable  in  hevene.
 235  Thanne  thilke  goode  werkes  that  been  mortefied  by  ofte  synnyng,
 235  A  whiche  goode  werkes  he  dide  whil  he  was  in  charitee,  ne  mowe  nevere  quyken  agayn  withouten  verray  penitence.
 236  And  therof  seith  God  by  the  mouth  of  Ezechiel,  that
 236  A  "if  the  rightful  man  returne  agayn  from  his  rightwisnesse  and  werke  wikkednesse,  shal  he  lyve?"
 237  Nay,  for  alle  the  goode  werkes  that  he  hath  wroght  ne  shul  nevere  been  in  remembraunce,  for  he  shal  dyen  in  his  synne.
 238  And  upon  thilke  chapitre  seith  Seint  Gregorie  thus:  that  "we  shulle  understonde  this  principally;
 239  that  whan  we  doon  deedly  synne,
 239  A  it  is  for  noght  thanne  to  rehercen  or  drawen  into  memorie  the  goode  werkes  that  we  han  wroght  biforn."
 240  For  certes,  in  the  werkynge  of  the  deedly  synne,  ther  is  no  trust  to  no  good  werk  that  we  han  doon  biforn;
 240  A  that  is  to  seyn,  as  for  to  have  therby  the  lyf  perdurable  in  hevene.
 241  But  nathelees,  the  goode  werkes  quyken  agayn,  and  comen  agayn,  and  helpen,
 241  A  and  availlen  to  have  the  lyf  perdurable  in  hevene,  whan  we  han  contricioun.
 242  But  soothly,  the  goode  werkes  that  men  doon  whil  they  been  in  deedly  synne,
 242  A  for  as  muche  as  they  were  doon  in  deedly  synne,  they  may  nevere  quyke  agayn.
 243  For  certes,  thyng  that  nevere  hadde  lyf  may  nevere  quykene;  and  nathelees,  al  be  it  that  they  ne  availle  noght  to  han  the  lyf  perdurable,
 243  A  yet  availlen  they  to  abregge  of  the  peyne  of  helle,  or  elles  to  geten  temporal  richesse,
 244  or  elles  that  God  wole  the  rather  enlumyne  and  lightne  the  herte  of  the  synful  man  to  have  repentaunce;
 245  and  eek  they  availlen  for  to  usen  a  man  to  doon  goode  werkes,  that  the  feend  have  the  lasse  power  of  his  soule.
 246  And  thus  the  curteis  Lord  Jhesu  Crist  ne  wole  that  no  good  werk  be  lost,  for  in  somwhat  it  shal  availle.
 247  But,  for  as  muche  as  the  goode  werkes  that  men  doon  whil  they  been  in  good  lyf  been  al  mortefied  by  synne  folwynge,
 247  A  and  eek  sith  that  alle  the  goode  werkes  that  men  doon  whil  they  been  in  deedly  synne  been  outrely  dede
 247B  as  for  to  have  the  lyf  perdurable,
 248  wel  may  that  man  that  no  good  werk  ne  dooth  synge  thilke  newe  Frenshe  song,  "Jay  tout  perdu  mon  temps  et  mon  labour."
 249  For  certes,  synne  bireveth  a  man  bothe  goodnesse  of  nature  and  eek  the  goodnesse  of  grace.
 250  For  soothly,  the  grace  of  the  Hooly  Goost  fareth  lyk  fyr,  that  may  nat  been  ydel;
 250  A  for  fyr  fayleth  anoon  as  it  forleteth  his  wirkynge,  and  right  so  grace  fayleth  anoon  as  it  forleteth  his  werkynge.
 251  Then  leseth  the  synful  man  the  goodnesse  of  glorie,  that  oonly  is  bihight  to  goode  men  that  labouren  and  werken.
 252  Wel  may  he  be  sory  thanne,  that  oweth  al  his  lif  to  God  as  longe  as  he  hath  lyved,  and  eek  as  longe
 252  A  as  he  shal  lyve,  that  no  goodnesse  ne  hath  to  paye  with  his  dette  to  God  to  whom  he  oweth  al  his  lyf.
 253  For  trust  wel,  "He  shal  yeven  acountes,"  as  seith  Seint  Bernard,
 253  A  "of  alle  the  goodes  that  han  be  yeven  hym  in  this  present  lyf,  and  how  he  hath  hem  despended,
 254  [in]  so  muche  that  ther  shal  nat  perisse  an  heer  of  his  heed,  ne  a  moment  of  an  houre
 254  A  ne  shal  nat  perisse  of  his  tyme,  that  he  ne  shal  yeve  of  it  a  rekenyng."
 255  The  fifthe  thyng  that  oghte  moeve  a  man  to  contricioun
 255  A  is  remembrance  of  the  passioun  that  oure  Lord  Jhesu  Crist  suffred  for  oure  synnes.
 256  For,  as  seith  Seint  Bernard,  "Whil  that  I  lyve  I  shal  have  remembrance  of  the  travailles  that  oure  Lord  Crist  suffred  in  prechyng:
 257  his  werynesse  in  travaillyng,  his  temptaciouns  whan  he  fasted,  his  longe  wakynges
 257  A  whan  he  preyde,  hise  teeres  whan  that  he  weep  for  pitee  of  good  peple,
 258  the  wo  and  the  shame  and  the  filthe  that  men  seyden  to  hym,  of  the  foule  spittyng  that  men  spitte  in  his  face,
 258  A  of  the  buffettes  that  men  yaven  hym,  of  the  foule  mowes,  and  of  the  repreves  that  men  to  hym  seyden,
 259  of  the  nayles  with  whiche  he  was  nayled  to  the  croys,
 259  A  and  of  al  the  remenant  of  his  passioun  that  he  suffred  for  my  synnes,  and  no  thyng  for  his  gilt."
 260  And  ye  shul  understonde  that  in  mannes  synne  is  every  manere  of  ordre  or  ordinaunce  turned  up-so-doun.
 261  For  it  is  sooth  that  God,  and  resoun,  and  sensualitee,  and  the  body  of  man  been  so  ordeyned
 261  A  that  everich  of  thise  foure  thynges  sholde  have  lordshipe  over  that  oother,
 262  as  thus:  God  sholde  have  lordshipe  over  resoun,  and  resoun  over  sensualitee,  and  sensualitee  over  the  body  of  man.
 263  But  soothly,  whan  man  synneth,  al  this  ordre  or  ordinaunce  is  turned  up-so-doun.
 264  And  therfore  thanne,  for  as  muche  as  the  resoun  of  man  ne  wol  nat  be  subget  ne  obeisant  to  God,  that  is
 264  A  his  lord  by  right,  therfore  leseth  it  the  lordshipe  that  it  sholde  have  over  sensualitee,  and  eek  over  the  body  of  man.
 265  And  why?  For  sensualitee  rebelleth  thanne  agayns  resoun,  and  by  that  way  leseth  resoun  the  lordshipe  over  sensualitee  and  over  the  body.
 266  For  right  as  resoun  is  rebel  to  God,  right  so  is  bothe  sensualitee  rebel  to  resoun  and  the  body  also.
 267  And  certes  this  disordinaunce  and  this  rebellioun  oure  Lord  Jhesu  Crist  aboghte  upon  his  precious  body  ful  deere,  and  herkneth  in  which  wise.
 268  For  as  muche  thanne  as  resoun  is  rebel  to  God,  therfore  is  man  worthy  to  have  sorwe  and  to  be  deed.
 269  This  suffred  oure  Lord  Jhesu  Crist  for  man,  after  that  he  hadde  be  bitraysed  of  his  disciple,  and  distreyned  and  bounde
 269  A  so  that  his  blood  brast  out  at  every  nayl  of  his  handes,  as  seith  Seint  Augustyn.
 270  And  forther  over,  for  as  muchel  as  resoun  of  man  ne  wol  nat  daunte  sensualitee  whan  it  may,
 270  A  therfore  is  man  worthy  to  have  shame;  and  this  suffred  oure  Lord  Jhesu  Crist  for  man,  whan  they  spetten  in  his  visage.
 271  And  forther  over,  for  as  muchel  thanne  as  the  caytyf  body  of  man  is  rebel  bothe  to  resoun  and  to  sensualitee,
 271  A  therfore  is  it  worthy  the  deeth.
 272  And  this  suffred  oure  Lord  Jhesu  Crist  for  man  upon  the  croys,
 272  A  where  as  ther  was  no  part  of  his  body  free  withouten  greet  peyne  and  bitter  passioun.
 273  And  al  this  suffred  Jhesu  Crist,  that  nevere  forfeted.  And  therfore  resonably  may  be  seyd  of  Jhesu  in  this  manere:
 273  A  "To  muchel  am  I  peyned  for  the  thynges  that  I  nevere  deserved,  and  to  muche  defouled  for  shendshipe  that  man  is  worthy  to  have."
 274  And  therfore  may  the  synful  man  wel  seye,  as  seith  Seint  Bernard,
 274  A  "  Acursed  be  the  bitternesse  of  my  synne,  for  which  ther  moste  be  suffred  so  muchel  bitternesse."
 275  For  certes,  after  the  diverse  [disordinaunces]  of  oure  wikkednesses  was  the  passioun  of  Jhesu  Crist  ordeyned  in  diverse  thynges.
 276  As  thus:  Certes,  synful  mannes  soule  is  bitraysed  of  the  devel  by  coveitise  of  temporeel  prosperitee,  and  scorned  by  deceite
 276  A  whan  he  cheseth  flesshly  delices;  and  yet  is  it  tormented  by  inpacience  of  adversitee  and  bispet  by  servage  and  subjeccioun  of  synne;
 276B  and  atte  laste  it  is  slayn  fynally.
 277  For  this  disordinaunce  of  synful  man  was  Jhesu  Crist  first  bitraysed,
 277  A  and  after  that  was  he  bounde,  that  cam  for  to  unbynden  us  of  synne  and  peyne.
 278  Thanne  was  he  byscorned,  that  oonly  sholde  han  been  honoured  in  alle  thynges  and  of  alle  thynges.
 279  Thanne  was  his  visage,  that  oghte  be  desired  to  be  seyn  of  al  mankynde,  in  which  visage  aungels  desiren  to  looke,  vileynsly  bispet.
 280  Thanne  was  he  scourged,  that  no  thyng  hadde  agilt;  and  finally,  thanne  was  he  crucified  and  slayn.
 281  Thanne  was  acompliced  the  word  of  Ysaye,  "He  was  wounded  for  oure  mysdedes  and  defouled  for  oure  felonies."
 282  Now  sith  that  Jhesu  Crist  took  upon  hymself  the  peyne  of  alle  oure  wikkednesses,  muchel  oghte  synful  man  wepen  and  biwayle,
 282  A  that  for  his  synnes  Goddes  sone  of  hevene  sholde  al  this  peyne  endure.
 283  The  sixte  thyng  that  oghte  moeve  a  man  to  contricioun  is  the  hope  of  three  thynges;  that  is  to  seyn,  foryifnesse  of  synne,
 283  A  and  the  yifte  of  grace  wel  for  to  do,  and  the  glorie  of  hevene,  with  which  God  shal  gerdone  man  for  his  goode  dedes.
 284  And  for  as  muche  as  Jhesu  Crist  yeveth  us  thise  yiftes  of  his  largesse  and  of  his  sovereyn  bountee,
 284  A  therfore  is  he  cleped  Jhesus  Nazarenus  rex  Judeorum.
 285  Jhesus  is  to  seyn  "saveour"  or  "salvacioun,"  on  whom  men  shul  hope  to  have  foryifnesse  of  synnes,  which  that  is  proprely  salvacioun  of  synnes.
 286  And  therfore  seyde  the  aungel  to  Joseph,  "Thou  shalt  clepen  his  name  Jhesus,  that  shal  saven  his  peple  of  hir  synnes."
 287  And  heerof  seith  Seint  Peter:  "Ther  is  noon  oother  name  under  hevene
 287  A  that  is  yeve  to  any  man,  by  which  a  man  may  be  saved,  but  oonly  Jhesus."
 288  Nazarenus  is  as  muche  for  to  seye  as  "florisshynge,"  in  which  a  man  shal  hope  that
 288  A  he  that  yeveth  hym  remissioun  of  synnes  shal  yeve  hym  eek  grace  wel  for  to  do.
 288B  For  in  the  flour  is  hope  of  fruyt  in  tyme  comynge,  and  in  foryifnesse  of  synnes  hope  of  grace  wel  for  to  do.
 289  "I  was  atte  dore  of  thyn  herte,"  seith  Jhesus,  "and  cleped  for  to  entre.  He  that  openeth  to  me  shal  have  foryifnesse  of  synne.
 290  I  wol  entre  into  hym  by  my  grace  and  soupe  with  hym,"  by  the  goode  werkes  that  he  shal  doon,
 290  A  whiche  werkes  been  the  foode  of  God;  "and  he  shal  soupe  with  me"  by  the  grete  joye  that  I  shal  yeven  hym.
 291  Thus  shal  man  hope,  for  his  werkes  of  penaunce  that  God  shal  yeven  hym  his  regne,  as  he  bihooteth  hym  in  the  gospel.
 292  Now  shal  a  man  understonde  in  which  manere  shal  been  his  contricioun.  I  seye  that  it  shal  been  universal  and  total.
 292  A  This  is  to  seyn,  a  man  shal  be  verray  repentaunt  for  alle  his  synnes  that  he  hath  doon
 292B  in  delit  of  his  thoght,  for  delit  is  ful  perilous.
 293  For  ther  been  two  manere  of  consentynges:  that  oon  of  hem  is  cleped  consentynge  of  affeccioun,
 293  A  whan  a  man  is  moeved  to  do  synne,  and  deliteth  hym  longe  for  to  thynke  on  that  synne;
 294  and  his  reson  aperceyveth  it  wel  that  it  is  synne  agayns  the  lawe  of  God,
 294  A  and  yet  his  resoun  refreyneth  nat  his  foul  delit  or  talent,  though  he  se  wel  apertly  that  it  is  agayns  the  reverence  of  God.
 294B  Although  his  resoun  ne  consente  noght  to  doon  that  synne  in  dede,
 295  yet  seyn  somme  doctours  that  swich  delit  that  dwelleth  longe,  it  is  ful  perilous,  al  be  it  nevere  so  lite.
 296  And  also  a  man  sholde  sorwe  namely  for  al  that  evere  he  hath  desired  agayn  the  lawe  of  God
 296  A  with  parfit  consentynge  of  his  resoun,  for  therof  is  no  doute,  that  it  is  deedly  synne  in  consentynge.
 297  For  certes,  ther  is  no  deedly  synne  that  it  nas  first  in  mannes  thought
 297  A  and  after  that  in  his  delit,  and  so  forth  into  consentynge  and  into  dede.
 298  Wherfore  I  seye  that  many  men  ne  repenten  hem  nevere  of  swiche  thoghtes  and  delites,
 298  A  ne  nevere  shryven  hem  of  it,  but  oonly  of  the  dede  of  grete  synnes  outward.
 299  Wherfore  I  seye  that  swiche  wikked  delites  and  wikked  thoghtes  been  subtile  bigileres  of  hem  that  shullen  be  dampned.
 300  Mooreover,  man  oghte  to  sorwe  for  his  wikkede  wordes  as  wel  as  for  his  wikkede  dedes.
 300  A  For  certes,  the  repentaunce  of  a  synguler  synne,  and  nat  repente  of  alle  his  othere  synnes,
 300B  or  elles  repenten  hym  of  alle  his  othere  synnes  and  nat  of  a  synguler  synne,  may  nat  availle.
 301  For  certes,  God  almyghty  is  al  good,  and  therfore  he  foryeveth  al  or  elles  right  noght.
 302  And  heerof  seith  Seint  Augustyn,
 303  "I  wot  certeynly  that  God  is  enemy  to  everich  synnere."  And  how  thanne?
 303  A  He  that  observeth  o  synne,  shal  he  have  foryifnesse  of  the  remenaunt  of  his  othere  synnes?  Nay.
 304  And  forther  over,  contricioun  sholde  be  wonder  sorweful  and  angwissous;  and  therfore  yeveth  hym  God  pleynly  his  mercy;
 304  A  and  therfore,  whan  my  soule  was  angwissous  withinne  me,  I  hadde  remembrance  of  God  that  my  preyere  myghte  come  to  hym.
 305  Forther  over,  contricioun  moste  be  continueel,  and  that  man  have  stedefast  purpos  to  shriven  hym,  and  for  to  amenden  hym  of  his  lyf.
 306  For  soothly,  whil  contricioun  lasteth,  man  may  evere  have  hope  of  foryifnesse;
 306  A  and  of  this  comth  hate  of  synne,  that  destroyeth  synne,  bothe  in  himself  and  eek  in  oother  folk  at  his  power.
 307  For  which  seith  David:  "Ye  that  loven  God,  hateth  wikkednesse."
 307  A  For  trusteth  wel,  to  love  God  is  for  to  love  that  he  loveth,  and  hate  that  he  hateth.
 308  The  laste  thyng  that  men  shal  understonde  in  contricioun  is  this:
 308  A  wherof  avayleth  contricioun.  I  seye  that  somtyme  contricioun  delivereth  a  man  fro  synne;
 309  of  which  that  David  seith,  "I  seye,"  quod  David  (that  is  to  seyn,
 309  A  I  purposed  fermely)  "to  shryve  me,  and  thow,  Lord,  relessedest  my  synne."
 310  And  right  so  as  contricion  availleth  noght  withouten  sad  purpos  of  shrifte,
 310  A  if  man  have  oportunitee,  right  so  litel  worth  is  shrifte  or  satisfaccioun  withouten  contricioun.
 311  And  mooreover  contricion  destroyeth  the  prisoun  of  helle,  and  maketh  wayk  and  fieble  alle  the  strengthes  of  the  develes,
 311  A  and  restoreth  the  yiftes  of  the  Hooly  Goost  and  of  alle  goode  vertues;
 312  and  it  clenseth  the  soule  of  synne,  and  delivereth  the  soule  fro  the  peyne  of  helle,  and  fro  the  compaignye  of  the  devel,
 312  A  and  fro  the  servage  of  synne,  and  restoreth  it  to  alle  goodes  espirituels,  and  to  the  compaignye  and  communyoun  of  hooly  chirche.
 313  And  forther  over,  it  maketh  hym  that  whilom  was  sone  of  ire  to  be  sone  of  grace;
 313  A  and  alle  thise  thynges  been  preved  by  hooly  writ.
 314  And  therfore,  he  that  wolde  sette  his  entente  to  thise  thynges,  he  were  ful  wys;
 314  A  for  soothly  he  ne  sholde  nat  thanne  in  al  his  lyf  have  corage  to  synne,
 314B  but  yeven  his  body  and  al  his  herte  to  the  service  of  Jhesu  Crist,  and  therof  doon  hym  hommage.
 315  For  soothly  oure  sweete  Lord  Jhesu  Crist  hath  spared  us  so  debonairly  in  oure  folies  that
 315  A  if  he  ne  hadde  pitee  of  mannes  soule,  a  sory  song  we  myghten  alle  synge.
 316  The  seconde  partie  of  Penitence  is  Confessioun,  that  is  signe  of  contricioun.
 317  Now  shul  ye  understonde  what  is  Confessioun,
 317  A  and  wheither  it  oghte  nedes  be  doon  or  noon,  and  whiche  thynges  been  covenable  to  verray  Confessioun.
 318  First  shaltow  understonde  that  Confessioun  is  verray  shewynge  of  synnes  to  the  preest.
 319  This  is  to  seyn  "verray,"  for  he  moste  confessen  hym  of  alle  the  condiciouns  that  bilongen  to  his  synne,  as  ferforth  as  he  kan.
 320  Al  moot  be  seyd,  and  no  thyng  excused  ne  hyd  ne  forwrapped,  and  noght  avaunte  thee  of  thy  goode  werkes.
 321  And  forther  over,  it  is  necessarie  to  understonde  whennes  that  synnes  spryngen,  and  how  they  encreessen,  and  whiche  they  been.
 322  Of  the  spryngynge  of  synnes  seith  Seint  Paul  in  this  wise:  that  "Right  as  by  a  man  synne  entred  first  into  this  world,
 322  A  and  thurgh  that  synne  deeth,  right  so  thilke  deeth  entred  into  alle  men  that  synneden."
 323  And  this  man  was  Adam,  by  whom  synne  entred  into  this  world,  whan  he  brak  the  comaundementz  of  God.
 324  And  therfore,  he  that  first  was  so  myghty  that  he  sholde  nat  have  dyed,  bicam  swich  oon  that  he  moste  nedes  dye,
 324  A  wheither  he  wolde  or  noon,  and  al  his  progenye  in  this  world,  that  in  thilke  man  synneden.
 325  Looke  that  in  th'  estaat  of  innocence,  whan  Adam  and  Eve  naked  weren  in  Paradys,  and  nothyng  ne  hadden  shame  of  hir  nakednesse,
 326  how  that  the  serpent,  that  was  moost  wily  of  alle  othere  beestes  that  God  hadde  maked,  seyde  to  the  womman,
 326  A  "Why  comaunded  God  to  yow  ye  sholde  nat  eten  of  every  tree  in  Paradys?"
 327  The  womman  answerde:  "Of  the  fruyt,"  quod  she,  "of  the  trees  in  Paradys  we  feden  us,
 327  A  but  soothly,  of  the  fruyt  of  the  tree  that  is  in  the  myddel  of  Paradys,  God  forbad  us  for  to  ete,
 327B  ne  nat  touchen  it,  lest  per  aventure  we  sholde  dyen."
 328  The  serpent  seyde  to  the  womman,  "Nay,  nay,  ye  shul  nat  dyen  of  deeth;  for  sothe,  God  woot  that
 328  A  what  day  that  ye  eten  therof,  youre  eyen  shul  opene  and  ye  shul  been  as  goddes,  knowynge  good  and  harm."
 329  The  womman  thanne  saugh  that  the  tree  was  good  to  feedyng,  and  fair  to  the  eyen,  and  delitable  to  the  sighte.
 329  A  She  took  of  the  fruyt  of  the  tree,  and  eet  it,  and  yaf  to  hire  housbonde,
 329B  and  he  eet,  and  anoon  the  eyen  of  hem  bothe  openeden.
 330  And  whan  that  they  knewe  that  they  were  naked,  they  sowed  of  fige  leves  a  maner  of  breches  to  hiden  hire  membres.
 331  There  may  ye  seen  that  deedly  synne  hath,  first,  suggestion  of  the  feend,  as  sheweth  heere  by  the  naddre;
 331  A  and  afterward,  the  delit  of  the  flessh,  as  sheweth  heere  by  Eve;  and  after  that,  the  consentynge  of  resoun,  as  sheweth  heere  by  Adam.
 332  For  trust  wel,  though  so  were  that  the  feend  tempted  Eve  --  that  is  to  seyn,  the  flessh  --
 332  A  and  the  flessh  hadde  delit  in  the  beautee  of  the  fruyt  defended,  yet  certes,  til  that  resoun  --  that  is  to  seyn,  Adam  --
 332B  consented  to  the  etynge  of  the  fruyt,  yet  stood  he  in  th'  estaat  of  innocence.
 333  Of  thilke  Adam  tooke  we  thilke  synne  original,
 333  A  for  of  hym  flesshly  descended  be  we  alle,  and  engendred  of  vile  and  corrupt  mateere.
 334  And  whan  the  soule  is  put  in  oure  body,  right  anon  is  contract  original  synne;
 334  A  and  that  that  was  erst  but  oonly  peyne  of  concupiscence  is  afterward  bothe  peyne  and  synne.
 335  And  therfore  be  we  alle  born  sones  of  wratthe  and  of  dampnacioun  perdurable,  if  it  nere  baptesme  that  we  receyven,
 335  A  which  bynymeth  us  the  culpe.  But  for  sothe,  the  peyne  dwelleth  with  us,  as  to  temptacioun,  which  peyne  highte  concupiscence.
 336  And  this  concupiscence,  whan  it  is  wrongfully  disposed  or  ordeyned  in  man,  it  maketh  hym  coveite,  by  coveitise  of  flessh,
 336  A  flesshly  synne,  by  sighte  of  his  eyen  as  to  erthely  thynges,  and  eek  coveitise  of  hynesse  by  pride  of  herte.
 337  Now,  as  for  to  speken  of  the  firste  coveitise,  that  is  concupiscence,  after  the  lawe  of  oure  membres
 337  A  that  weren  lawefulliche  ymaked  and  by  rightful  juggement  of  God,
 338  I  seye,  forasmuche  as  man  is  nat  obeisaunt  to  God,  that  is  his  lord,
 338  A  therfore  is  the  flessh  to  hym  disobeisaunt  thurgh  concupiscence,  which  yet  is  cleped  norrissynge  of  synne  and  occasioun  of  synne.
 339  Therfore,  al  the  while  that  a  man  hath  in  hym  the  peyne  of  concupiscence,
 339  A  it  is  impossible  but  he  be  tempted  somtime  and  moeved  in  his  flessh  to  synne.
 340  And  this  thyng  may  nat  faille  as  longe  as  he  lyveth.
 340  A  it  may  wel  wexe  fieble  and  faille  by  vertu  of  baptesme  and  by  the  grace  of  God  thurgh  penitence,
 341  but  fully  ne  shal  it  nevere  quenche,  that  he  ne  shal  som  tyme  be  moeved  in  hymself,
 341  A  but  if  he  were  al  refreyded  by  siknesse,  or  by  malefice  of  sorcerie,  or  colde  drynkes.
 342  For  lo,  what  seith  Seint  Paul:  "The  flessh  coveiteth  agayn  the  spirit,  and  the  spirit  agayn  the  flessh;
 342  A  they  been  so  contrarie  and  so  stryven  that  a  man  may  nat  alway  doon  as  he  wolde."
 343  The  same  Seint  Paul,  after  his  grete  penaunce  in  water  and  in  lond  --
 343B  in  water  by  nyght  and  by  day  in  greet  peril  and  in  greet  peyne;
 343C  in  lond,  in  famyne  and  thurst,  in  coold  and  cloothlees,  and  ones  stoned  almoost  to  the  deeth
 344  --  yet  seyde  he,  "  Allas,  I  caytyf  man!  Who  shal  delivere  me  fro  the  prisoun  of  my  caytyf  body?"
 345  And  Seint  Jerome,  whan  he  longe  tyme  hadde  woned  in  desert,  where  as  he  hadde  no  compaignye  but  of  wilde  beestes,
 345  A  where  as  he  ne  hadde  no  mete  but  herbes,  and  water  to  his  drynke,  ne  no  bed  but  the  naked  erthe,
 345B  for  which  his  flessh  was  blak  as  an  Ethiopeen  for  heete,  and  ny  destroyed  for  coold,
 346  yet  seyde  he  that  "the  brennynge  of  lecherie  boyled  in  al  his  body."
 347  Wherfore  I  woot  wel  sykerly  that  they  been  deceyved  that  seyn  that  they  ne  be  nat  tempted  in  hir  body.
 348  Witnesse  on  Seint  Jame  the  Apostel,  that  seith  that  "every  wight  is  tempted  in  his  owene  concupiscence";  that  is  to  seyn,
 348  A  that  everich  of  us  hath  matere  and  occasioun  to  be  tempted  of  the  norissynge  of  synne  that  is  in  his  body.
 349  And  therfore  seith  Seint  John  the  Evaungelist,  "If  that  we  seyn  that  we  be  withoute  synne,
 349  A  we  deceyve  us  selve,  and  trouthe  is  nat  in  us."
 350  Now  shal  ye  understonde  in  what  manere  that  synne  wexeth  or  encreesseth  in  man.
 350  A  The  firste  thyng  is  thilke  norissynge  of  synne  of  which  I  spak  biforn,  thilke  flesshly  concupiscence.
 351  And  after  that  comth  the  subjeccioun  of  the  devel  --
 351  A  this  is  to  seyn,  the  develes  bely,  with  which  he  bloweth  in  man  the  fir  of  flesshly  concupiscence.
 352  And  after  that,  a  man  bithynketh  hym  wheither  he  wol  doon  or  no  thilke  thing  to  which  he  is  tempted.
 353  And  thanne,  if  that  a  man  withstonde  and  weyve  the  firste  entisynge  of  his  flessh  and  of  the  feend,
 353  A  thanne  is  it  no  synne;  and  if  it  so  be  that  he  do  nat  so,  thanne  feeleth  he  anoon  a  flambe  of  delit.
 354  And  thanne  is  it  good  to  be  war  and  kepen  hym  wel,
 354  A  or  elles  he  wol  falle  anon  into  consentynge  of  synne;  and  thanne  wol  he  do  it,  if  he  may  have  tyme  and  place.
 355  And  of  this  matere  seith  Moyses  by  the  devel  in  this  manere:  "The  feend  seith,
 355  A  `I  wole  chace  and  pursue  the  man  by  wikked  suggestioun,  and  I  wole  hente  hym  by  moevynge  or  stirynge  of  synne.
 355B  And  I  wol  departe  my  prise  or  my  praye  by  deliberacioun,  and  my  lust  shal  been  acompliced  in  delit.
 355C  I  wol  drawe  my  swerd  in  consentyng.'"  --
 356  for  certes,  right  as  a  swerd  departeth  a  thyng  in  two  peces,  right  so  consentynge  departeth  God  fro  man  --
 356  A  "`and  thanne  wol  I  sleen  hym  with  myn  hand  in  dede  of  synne';  thus  seith  the  feend."
 357  For  certes,  thanne  is  a  man  al  deed  in  soule.
 357  A  And  thus  is  synne  acompliced  by  temptacioun,  by  delit,  and  by  consentynge;  and  thanne  is  the  synne  cleped  actueel.
 358  For  sothe,  synne  is  in  two  maneres;  outher  it  is  venial  or  deedly  synne.
 358  A  Soothly,  whan  man  loveth  any  creature  moore  than  Jhesu  Crist  oure  Creatour,  thanne  is  it  deedly  synne.
 358B  And  venial  synne  is  it,  if  man  love  Jhesu  Crist  lasse  than  hym  oghte.
 359  For  sothe,  the  dede  of  this  venial  synne  is  ful  perilous,
 359  A  for  it  amenuseth  the  love  that  men  sholde  han  to  God  moore  and  moore.
 360  And  therfore,  if  a  man  charge  hymself  with  manye  swiche  venial  synnes,
 360  A  certes,  but  if  so  be  that  he  somtyme  descharge  hym  of  hem  by  shrifte,
 360B  they  mowe  ful  lightly  amenuse  in  hym  al  the  love  that  he  hath  to  Jhesu  Crist;
 361  and  in  this  wise  skippeth  venial  into  deedly  synne.  For  certes,  the  moore  that  a  man  chargeth  his  soule  with  venial  synnes,
 361  A  the  moore  is  he  enclyned  to  fallen  into  deedly  synne.
 362  And  therfore  lat  us  nat  be  necligent  to  deschargen  us  of  venial  synnes.  For  the  proverbe  seith  that  "Manye  smale  maken  a  greet."
 363  And  herkne  this  ensample.  A  greet  wawe  of  the  see  comth  som  tyme  with  so  greet  a  violence  that  it  drencheth  the  ship.
 363  A  And  the  same  harm  doon  som  tyme  the  smale  dropes  of  water,  that  entren  thurgh  a  litel  crevace  into  the  thurrok,
 363B  and  in  the  botme  of  the  ship,  if  men  be  so  necligent  that  they  ne  descharge  hem  nat  by  tyme.
 364  And  therfore,  although  ther  be  a  difference  bitwixe  thise  two  causes  of  drenchynge,  algates  the  ship  is  dreynt.
 365  Right  so  fareth  it  somtyme  of  deedly  synne,  and  of  anoyouse  veniale  synnes,
 365  A  whan  they  multiplie  in  a  man  so  greetly  that  [the  love  of]  thilke  worldly  thynges  that  he  loveth,
 365B  thurgh  whiche  he  synneth  venyally,  is  as  greet  in  his  herte  as  the  love  of  God,  or  moore.
 366  And  therfore,  the  love  of  every  thyng  that  is  nat  biset  in  God,  ne  doon  principally  for  Goddes  sake,
 366  A  although  that  a  man  love  it  lasse  than  God,  yet  is  it  venial  synne;
 367  and  deedly  synne  whan  the  love  of  any  thyng  weyeth  in  the  herte  of  man  as  muchel  as  the  love  of  God,  or  moore.
 368  "Deedly  synne,"  as  seith  Seint  Augustyn,  "is  whan  a  man  turneth  his  herte  fro  God,
 368  A  which  that  is  verray  sovereyn  bountee,  that  may  nat  chaunge,  and  yeveth  his  herte  to  thyng  that  may  chaunge  and  flitte."
 369  And  certes,  that  is  every  thyng  save  God  of  hevene.
 369  A  For  sooth  is  that  if  a  man  yeve  his  love,  the  which  that  he  oweth  al  to  God  with  al  his  herte,  unto  a  creature,
 369B  certes,  as  muche  of  his  love  as  he  yeveth  to  thilke  creature,  so  muche  he  bireveth  fro  God;
 370  and  therfore  dooth  he  synne.  For  he  that  is  dettour  to  God  ne  yeldeth  nat  to  God  al  his  dette;
 370  A  that  is  to  seyn,  al  the  love  of  his  herte.
 371  Now  sith  man  understondeth  generally  which  is  venial  synne,  thanne  is  it  covenable  to  tellen  specially  of  synnes  whiche  that  many
 371  A  a  man  peraventure  ne  demeth  hem  nat  synnes,  and  ne  shryveth  him  nat  of  the  same  thynges,  and  yet  natheless  they  been  synnes
 372  soothly,  as  thise  clerkes  writen;  this  is  to  seyn,  that  at  every  tyme  that  a  man  eteth  or  drynketh
 372  A  moore  than  suffiseth  to  the  sustenaunce  of  his  body,  in  certein  he  dooth  synne.
 373  And  eek  whan  he  speketh  moore  than  it  nedeth,  it  is  synne.  Eke  whan  he  herkneth  nat  benignely  the  compleint  of  the  povre;
 374  eke  whan  he  is  in  heele  of  body  and  wol  nat  faste  whan  other  folk  faste,  withouten  cause  resonable;
 374  A  eke  whan  he  slepeth  moore  than  nedeth,  or  whan  he  comth  by  thilke  enchesoun  to  late  to  chirche,  or  to  othere  werkes  of  charite;
 375  eke  whan  he  useth  his  wyf  withouten  sovereyn  desir  of  engendrure  to  the  honour  of  God
 375  A  or  for  the  entente  to  yelde  to  his  wyf  the  dette  of  his  body;
 376  eke  whan  he  wol  nat  visite  the  sike  and  the  prisoner,  if  he  may;
 376  A  eke  if  he  love  wyf  or  child,  or  oother  worldly  thyng,  moore  than  resoun  requireth.
 376B  eke  if  he  flatere  or  blandise  moore  than  hym  oghte  for  any  necessitee;
 377  eke  if  he  amenuse  or  withdrawe  the  almesse  of  the  povre;
 377  A  eke  if  he  apparailleth  his  mete  moore  deliciously  than  nede  is,  or  ete  it  to  hastily  by  likerousnesse;
 378  eke  if  he  tale  vanytees  at  chirche  or  at  Goddes  service,  or  that  he  be  a  talker
 378  A  of  ydel  wordes  of  folye  or  of  vileynye,  for  he  shal  yelden  acountes  of  it  at  the  day  of  doom;
 379  eke  whan  he  biheteth  or  assureth  to  do  thynges  that  he  may  nat  parfourne;
 379  A  eke  whan  that  he  by  lightnesse  or  folie  mysseyeth  or  scorneth  his  neighebor;
 380  eke  whan  he  hath  any  wikked  suspecioun  of  thyng  ther  he  ne  woot  of  it  no  soothfastnesse:
 381  thise  thynges,  and  mo  withoute  nombre,  been  synnes,  as  seith  Seint  Augustyn.
 382  Now  shal  men  understonde  that,  al  be  it  so  that  noon  erthely  man  may  eschue  alle  venial  synnes,
 382  A  yet  may  he  refreyne  hym  by  the  brennynge  love  that  he  hath  to  oure  Lord  Jhesu  Crist,
 382B  and  by  preyeres  and  confessioun  and  othere  goode  werkes,  so  that  it  shal  but  litel  greve.
 383  For,  as  seith  Seint  Augustyn,  "If  a  man  love  God  in  swich  manere  that  al  that  evere  he  dooth
 383B  is  in  the  love  of  God  and  for  the  love  of  God  verraily,  for  he  brenneth  in  the  love  of  God,
 384  looke  how  muche  that  a  drope  of  water  that  falleth  in  a  fourneys  ful  of  fyr  anoyeth
 384  A  or  greveth,  so  muche  anoyeth  a  venial  synne  unto  a  man  that  is  parfit  in  the  love  of  Jhesu  Crist."
 385  Men  may  also  refreyne  venial  synne  by  receyvynge  worthily  of  the  precious  body  of  Jhesu  Crist;
 386  by  receyvynge  eek  of  hooly  water,  by  almesdede,  by  general  confessioun  of  Confiteor  at  masse  and  at  complyn,
 386  A  and  by  blessynge  of  bisshopes  and  of  preestes,  and  by  oothere  goode  werkes.
 387  Now  is  it  bihovely  thyng  to  telle  whiche  been  the  sevene  deedly  synnes,
 387  A  this  is  to  seyn,  chieftaynes  of  synnes.  Alle  they  renne  in  o  lees,  but  in  diverse  manneres.
 387B  Now  been  they  cleped  chieftaynes,  for  as  muche  as  they  been  chief  and  spryng  of  alle  othere  synnes.
 388  Of  the  roote  of  thise  sevene  synnes,  thanne,  is  Pride  the  general  roote  of  alle  harmes.
 388B  For  of  this  roote  spryngen  certein  braunches,  as  Ire,  Envye,  Accidie  or  Slewthe,  Avarice  or  Coveitise  (to  commune  understondynge),  Glotonye,  and  Lecherye.
 389  And  everich  of  thise  chief  synnes  hath  his  braunches  and  his  twigges,  as  shal  be  declared  in  hire  chapitres  folwynge.
 390  And  thogh  so  be  that  no  man  kan  outrely  telle  the  nombre  of  the  twigges  and  of  the  harmes  that  cometh  of  Pride,
 390  A  yet  wol  I  shewe  a  partie  of  hem,  as  ye  shul  understonde.
 391  Ther  is  inobedience,  avauntynge,  ypocrisie,  despit,  arrogance,  inpudence,  swellynge  of  herte,  insolence,  elacioun,  inpacience,  strif,  contumacie,  presumpcioun,  irreverence,  pertinacie,  veyneglorie,
 391  A  and  many  another  twig  that  I  kan  nat  declare.
 392  Inobedient  is  he  that  disobeyeth  for  despit  to  the  comandementz  of  God,  and  to  his  sovereyns,  and  to  his  goostly  fader.
 393  Avauntour  is  he  that  bosteth  of  the  harm  or  of  the  bountee  that  he  hath  doon.
 394  Ypocrite  is  he  that  hideth  to  shewe  hym  swich  as  he  is  and  sheweth  hym  swich  as  he  noght  is.
 395  Despitous  is  he  that  hath  desdeyn  of  his  neighebor  --
 395  A  that  is  to  seyn,  of  his  evene-Cristene  --  or  hath  despit  to  doon  that  hym  oghte  to  do.
 396  Arrogant  is  he  that  thynketh  that  he  hath  thilke  bountees  in  hym  that  he  hath  noght,
 396  A  or  weneth  that  he  sholde  have  hem  by  his  desertes,  or  elles  he  demeth  that  he  be  that  he  nys  nat.
 397  Inpudent  is  he  that  for  his  pride  hath  no  shame  of  his  synnes.
 398  Swellynge  of  herte  is  whan  a  man  rejoyseth  hym  of  harm  that  he  hath  doon.
 399  Insolent  is  he  that  despiseth  in  his  juggement  alle  othere  folk,
 399  A  as  to  regard  of  his  value,  and  of  his  konnyng,  and  of  his  spekyng,  and  of  his  beryng.
 400  Elacioun  is  whan  he  ne  may  neither  suffre  to  have  maister  ne  felawe.
 401  Inpacient  is  he  that  wol  nat  been  ytaught  ne  undernome  of  his  vice,  and  by  strif  werreieth  trouthe  wityngly,  and  deffendeth  his  folye.
 402  Contumax  is  he  that  thurgh  his  indignacioun  is  agayns  everich  auctoritee  or  power  of  hem  that  been  his  sovereyns.
 403  Presumpcioun  is  whan  a  man  undertaketh  an  emprise  that  hym  oghte  nat  do,  or  elles  that  he  may  nat  do;
 403  A  and  this  is  called  surquidrie.  Irreverence  is  whan  men  do  nat  honour  there  as  hem  oghte  to  doon,  and  waiten  to  be  reverenced.
 404  Pertinacie  is  whan  man  deffendeth  his  folie  and  trusteth  to  muchel  to  his  owene  wit.
 405  Veyneglorie  is  for  to  have  pompe  and  delit  in  his  temporeel  hynesse,  and  glorifie  hym  in  this  worldly  estaat.
 406  Janglynge  is  whan  a  man  speketh  to  muche  biforn  folk,  and  clappeth  as  a  mille,  and  taketh  no  keep  what  he  seith.
 407  And  yet  is  ther  a  privee  spece  of  Pride  that  waiteth  first  to  be  salewed
 407  A  er  he  wole  salewe,  al  be  he  lasse  worth  than  that  oother  is,  peraventure;
 407B  and  eek  he  waiteth  or  desireth  to  sitte,  or  elles  to  goon  above  hym  in  the  wey,
 407C  or  kisse  pax,  or  been  encensed,  or  goon  to  offryng  biforn  his  neighebor,
 408  and  swiche  semblable  thynges,  agayns  his  duetee,  peraventure,  but  that  he  hath  his  herte
 408  A  and  his  entente  in  swich  a  proud  desir  to  be  magnified  and  honoured  biforn  the  peple.
 409  Now  been  ther  two  maneres  of  Pride:  that  oon  of  hem  is  withinne  the  herte  of  man,  and  that  oother  is  withoute.
 410  Of  whiche,  soothly,  thise  forseyde  thynges,  and  mo  than  I  have  seyd,  apertenen  to  Pride  that  is  in  the  herte  of  man;
 410  A  and  that  othere  speces  of  Pride  been  withoute.
 411  But  natheles  that  oon  of  thise  speces  of  Pride  is  signe  of  that  oother,
 411  A  right  as  the  gaye  leefsel  atte  taverne  is  signe  of  the  wyn  that  is  in  the  celer.
 412  And  this  is  in  manye  thynges:  as  in  speche  and  contenaunce,  and  in  outrageous  array  of  clothyng.
 413  For  certes,  if  ther  ne  hadde  be  no  synne  in  clothyng,
 413  A  Crist  wolde  nat  so  soone  have  noted  and  spoken  of  the  clothyng  of  thilke  riche  man  in  the  gospel.
 414  And,  as  seith  Seint  Gregorie,  that  "precious  clothyng  is  cowpable  for  the  derthe  of  it,  and  for  his  softenesse,
 414  A  and  for  his  strangenesse  and  degisynesse,  and  for  the  superfluitee,  or  for  the  inordinat  scantnesse  of  it."
 415  Allas,  may  man  nat  seen,  as  in  oure  dayes,  the  synful  costlewe  array  of  clothynge,
 415  A  and  namely  in  to  muche  superfluite,  or  elles  in  to  desordinat  scantnesse?
 416  As  to  the  first  synne,  that  is  in  superfluitee  of  clothynge,  which  that  maketh  it  so  deere,  to  harm  of  the  peple;
 417  nat  oonly  the  cost  of  embrowdynge,  the  degise  endentynge  or  barrynge,  owndynge,  palynge,  wyndynge  or  bendynge,  and  semblable  wast  of  clooth  in  vanitee,
 418  but  ther  is  also  costlewe  furrynge  in  hir  gownes,  so  muche  pownsonynge  of  chisels  to  maken  holes,  so  muche  daggynge  of  sheres;
 419  forth-with  the  superfluitee  in  lengthe  of  the  forseide  gownes,  trailynge  in  the  dong  and  in  the  mire,  on  horse  and  eek  on  foote,
 419  A  as  wel  of  man  as  of  womman,  that  al  thilke  trailyng  is  verraily  as  in  effect  wasted,  consumed,  thredbare,  and  roten  with  donge,
 419B  rather  than  it  is  yeven  to  the  povre,  to  greet  damage  of  the  forseyde  povre  folk.
 420  And  that  in  sondry  wise;  this  is  to  seyn  that  the  moore  that  clooth  is  wasted,
 420  A  the  moore  moot  it  coste  to  the  peple  for  the  scarsnesse.
 421  And  forther  over,  if  so  be  that  they  wolde  yeven  swich  pownsoned  and  dagged  clothyng  to  the  povre  folk,
 421  A  it  is  nat  convenient  to  were  for  hire  estaat,  ne  suffisant  to  beete  hire  necessitee,  to  kepe  hem  fro  the  distemperance  of  the  firmament.
 422  Upon  that  oother  side,  to  speken  of  the  horrible  disordinat  scantnesse  of  clothyng,  as  been  thise  kutted  sloppes,  or  haynselyns,
 422  A  that  thurgh  hire  shortnesse  ne  covere  nat  the  shameful  membres  of  man,  to  wikked  entente.
 423  Allas,  somme  of  hem  shewen  the  boce  of  hir  shap,  and  the  horrible  swollen  membres,
 423  A  that  semeth  lik  the  maladie  of  hirnia,  in  the  wrappynge  of  hir  hoses;
 424  and  eek  the  buttokes  of  hem  faren  as  it  were  the  hyndre  part  of  a  she-ape  in  the  fulle  of  the  moone.
 425  And  mooreover,  the  wrecched  swollen  membres  that  they  shewe  thurgh  disgisynge,
 425  A  in  departynge  of  hire  hoses  in  whit  and  reed,  semeth  that  half  hir  shameful  privee  membres  weren  flayne.
 426  And  if  so  be  that  they  departen  hire  hoses  in  othere  colours,
 426  A  as  is  whit  and  blak,  or  whit  and  blew,  or  blak  and  reed,  and  so  forth,
 427  thanne  semeth  it,  as  by  variaunce  of  colour,  that  half  the  partie  of  hire  privee  membres  were  corrupt
 427  A  by  the  fir  of  Seint  Antony,  or  by  cancre,  or  by  oother  swich  meschaunce.
 428  Of  the  hyndre  part  of  hir  buttokes,  it  is  ful  horrible  for  to  see.
 428  A  For  certes,  in  that  partie  of  hir  body  ther  as  they  purgen  hir  stynkynge  ordure,
 429  that  foule  partie  shewe  they  to  the  peple  prowdly  in  despit  of  honestitee,
 429  A  which  honestitee  that  Jhesu  Crist  and  his  freendes  observede  to  shewen  in  hir  lyve.
 430  Now,  as  of  the  outrageous  array  of  wommen,  God  woot  that  though  the  visages  of  somme  of  hem  seme  ful  chaast  and  debonaire,
 430  A  yet  notifie  they  in  hire  array  of  atyr  likerousnesse  and  pride.
 431  I  sey  nat  that  honestitee  in  clothynge  of  man  or  womman  is  uncovenable,  but  certes  the  superfluitee  or  disordinat  scantitee  of  clothynge  is  reprevable.
 432  Also  the  synne  of  aornement  or  of  apparaille  is  in  thynges  that  apertenen  to  ridynge,
 432  A  as  in  to  manye  delicat  horses  that  been  hoolden  for  delit,  that  been  so  faire,  fatte,  and  costlewe;
 433  and  also  in  many  a  vicious  knave  that  is  sustened  by  cause  of  hem;  and  in  to  curious  harneys,
 433  A  as  in  sadeles,  in  crouperes,  peytrels,  and  bridles  covered  with  precious  clothyng,  and  riche  barres  and  plates  of  gold  and  of  silver.
 434  For  which  God  seith  by  Zakarie  the  prophete,  "I  wol  confounde  the  rideres  of  swiche  horses."
 435  This  folk  taken  litel  reward  of  the  ridynge  of  Goddes  sone  of  hevene,  and  of  his  harneys  whan  he  rood  upon  the  asse,
 435  A  and  ne  hadde  noon  oother  harneys  but  the  povre  clothes  of  his  disciples;
 435B  ne  we  ne  rede  nat  that  evere  he  rood  on  oother  beest.
 436  I  speke  this  for  the  synne  of  superfluitee,  and  nat  for  resonable  honestitee,  whan  reson  it  requireth.
 437  And  forther  over,  certes,  pride  is  greetly  notified  in  holdynge  of  greet  meynee,  whan  they  be  of  litel  profit  or  of  right  no  profit,
 438  and  namely  whan  that  meynee  is  felonous  and  damageous  to  the  peple  by  hardynesse  of  heigh  lordshipe  or  by  wey  of  offices.
 439  For  certes,  swiche  lordes  sellen  thanne  hir  lordshipe  to  the  devel  of  helle,  whanne  they  sustenen  the  wikkednesse  of  hir  meynee.
 440  Or  elles,  whan  this  folk  of  lowe  degree,  as  thilke  that  holden  hostelries,  sustenen  the  thefte  of  hire  hostilers,
 440  A  and  that  is  in  many  manere  of  deceites.
 441  Thilke  manere  of  folk  been  the  flyes  that  folwen  the  hony,
 441  A  or  elles  the  houndes  that  folwen  the  careyne.  Swich  forseyde  folk  stranglen  spiritually  hir  lordshipes;
 442  for  which  thus  seith  David  the  prophete:
 442  A  "Wikked  deeth  moote  come  upon  thilke  lordshipes,  and  God  yeve  that  they  moote  descenden  into  helle  al  doun,
 442B  for  in  hire  houses  been  iniquitees  and  shrewednesses  and  nat  God  of  hevene."
 443  And  certes,  but  if  they  doon  amendement,  right  as  God  yaf  his  benysoun  to  [Laban]  by  the  service  of  Jacob,
 443  A  and  to  [Pharao]  by  the  service  of  Joseph,  right  so  God  wol  yeve  his  malisoun
 443B  to  swiche  lordshipes  as  sustenen  the  wikkednesse  of  hir  servauntz,  but  they  come  to  amendement.
 444  Pride  of  the  table  appeereth  eek  ful  ofte;  for  certes,  riche  men  been  cleped  to  festes,  and  povre  folk  been  put  awey  and  rebuked.
 445  Also  in  excesse  of  diverse  metes  and  drynkes,  and  namely  swich  manere  bake-metes  and  dissh-metes,  brennynge  of  wilde  fir
 445  A  and  peynted  and  castelled  with  papir,  and  semblable  wast,  so  that  it  is  abusioun  for  to  thynke.
 446  And  eek  in  to  greet  preciousnesse  of  vessel  and  curiositee  of  mynstralcie,  by  whiche  a  man  is  stired  the  moore  to  delices  of  luxurie,
 447  if  so  be  that  he  sette  his  herte  the  lasse  upon  oure  Lord  Jhesu  Crist,  certeyn  it  is  a  synne;
 447  A  and  certeinly  the  delices  myghte  been  so  grete  in  this  caas  that  man  myghte  lightly  falle  by  hem  into  deedly  synne.
 448  The  especes  that  sourden  of  Pride,  soothly  whan  they  sourden  of  malice  ymagined,  avised,  and  forncast,
 448  A  or  elles  of  usage,  been  deedly  synnes,  it  is  no  doute.
 449  And  whan  they  sourden  by  freletee  unavysed,  and  sodeynly  withdrawen
 449  A  ayeyn,  al  been  they  grevouse  synnes,  I  gesse  that  they  ne  been  nat  deedly.
 450  Now  myghte  men  axe  wherof  that  Pride  sourdeth  and  spryngeth,  and  I  seye,
 450  A  somtyme  it  spryngeth  of  the  goodes  of  nature,  and  somtyme  of  the  goodes  of  fortune,  and  somtyme  of  the  goodes  of  grace.
 451  Certes,  the  goodes  of  nature  stonden  outher  in  goodes  of  body  or  in  goodes  of  soule.
 452  Certes,  goodes  of  body  been  heele  of  body,  strengthe,  delivernesse,  beautee,  gen

Íîâ³ òâîðè