Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 2
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




William Dunbar

Ïðî÷èòàíèé : 228


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

Of the Passion of Christ

Àmang  thir  freiris,  within  ane  cloister,
I  enterit  in  ane  oritorie,
And  knelit  doun  with  ane  Pater  Noster
Befoir  the  michtie  King  of  Glorie,
Haveing  His  Passioun  in  memorie;
Syn  to  His  mother  I  did  inclyne,
Hir  halsing  with  ane  gaude  flore;
And  sudandlie  I  sleipit  syne.

Methocht  Judas  with  mony  ane  Jow
Tuik  blissit  Jesu,  our  Salvatour,
And  schot  Him  furth  with  mony  ane  schow,
With  schamefull  wourdis  of  dishonour,
And  lyk  ane  theif  or  ane  tratour
Thay  leid  that  hevinlie  Prince  most  hie
With  manassing  attour  messour,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Falslie  condamnit  befoir  ane  juge
Thay  spittit  in  His  visage  fayr;
And  as  lyounis  with  awfull  ruge,
In  yre  thay  hurlit  Him  heir  and  thair,
And  gaif  Him  mony  buffat  sair
That  it  wes  sorow  for  to  se.
Of  all  His  claythis  thay  tirvit  Him  bair,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Thay  terandis,  to  revenge  thair  tein,
For  scorne  thai  cled  Him  into  quhyt,
And  hid  His  blythfull  glorious  ene
To  se  quham  angellis  had  delyt;
Dispituouslie  syn  did  Him  smyt
Saying,  "Gif  sone  of  God  Thow  be,
Quha  straik  Thee  now,  Thow  tell  us  tyt?"
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

In  tene  thay  tirvit  Him  agane,
And  till  ane  pillar  thai  Him  band;
Quhill  blude  birst  out  at  everie  vane,
Thay  scurgit  Him  bayth  fut  and  hand;
At  everie  straik  ran  furth  ane  strand
Quhilk  mycht  have  ransonit  warldis  thre;
He  baid  in  stour  quhill  He  mycht  stand,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Nixt  all  in  purpyr  thay  Him  cled,
And  syne  with  thornis  scharp  and  kene
His  saikles  blude  agane  thay  sched,
Persing  His  heid  with  pykis  grene;
Unneis  with  lyf  He  micht  sustene
That  croune  on  thrungin  with  crueltie,
Quhill  flude  of  blude  blindit  His  ene,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Ane  croce  that  wes  bayth  large  and  lang
To  beir  thay  gaif  this  blissit  Lord;
Syn  fullelie,  as  theif  to  hang,
Thay  harlit  Him  furth  with  raip  and  corde;
With  bluid  and  sweit  was  all  deflorde
His  face,  the  fude  of  angellis  fre;
His  feit  with  stanis  was  revin  and  scorde,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Agane  thay  tirvit  Him  bak  and  syd,
Als  brim  as  ony  baris  woid;
The  clayth  that  claif  to  His  cleir  hyd
Thay  raif  away  with  ruggis  rude,
Quhill  fersly  followit  flesche  and  blude
That  it  was  pietie  for  to  se.
Na  kynd  of  torment  He  ganestude,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

On  to  the  Crose  of  breid  and  lenth
To  gar  His  lymmis  langar  wax,
Thay  straitit  Him  with  all  thair  strenth,
Quhill  to  the  Rude  thay  gart  Him  rax,  
Syn  tyit  Him  on  with  greit  irne  takkis;
And  Him  all  nakit  on  the  Tre
Thay  raissit  on  loft  be  houris  sax,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Quhen  He  was  bendit  so  on  breid,
Quhill  all  His  vanis  brist  and  brak,
To  gar  His  cruell  pane  exceid
Thay  leit  Him  fall  doun  with  ane  swak
Quhill  cors  and  corps  and  all  did  crak.
Agane  thay  rasit  Him  on  hie,
Reddie  may  turmentis  for  to  mak,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Betuix  tuo  theiffis  the  spreit  He  gaif
Onto  the  Fader  most  of  micht.
The  erde  did  trimmill,  the  stanis  claif,
The  sone  obscurit  of  his  licht,
The  day  wox  dirk  as  ony  nicht,
Deid  bodies  rais  in  the  cité.
Goddis  deir  Sone  all  thus  was  dicht,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

In  weir  that  He  wes  yit  on  lyf,
Thay  rane  ane  rude  speir  in  His  syde
And  did  His  precious  body  ryff,
Quhill  blude  and  watter  did  furth  glyde.
Thus  Jesus  with  His  woundis  wyde
As  martir  sufferit  for  to  de
And  tholit  to  be  crucifyid,
O  mankynd,  for  the  luif  of  thee.

Methocht  Compassioun,  vode  of  feiris,
Than  straik  at  me  with  mony  ane  stound,
And  soir  Contritioun,  bathit  in  teiris,
My  visage  all  in  watter  drownit;
And  Reuth  into  my  eir  ay  rounde,
"For  schame,  allace,  behald,  man,  how
Beft  is  with  mony  ane  bludy  wound
Thy  blissit  Salvatour  Jesu!"

Than  rudelie  come  Remembrance
Ay  rugging  me  withouttin  rest,
Quhilk  Crose  and  nalis,  scharp  scurge  and  lance
And  bludy  crowne  befoir  me  kest;
Than  Pane  with  passioun  me  opprest,  
And  evir  did  Petie  on  me  pow,
Saying,  "Behald  how  Jowis  hes  drest
Thy  blissit  Salvatour,  Chryst  Jesu!"

With  greiting  glaid  be  than  come  Grace
With  wourdis  sweit  saying  to  me,
"Ordane  for  Him  ane  resting  place,
That  is  so  werie  wrocht  for  thee:
The  Lord  within  thir  dayis  thre
Sall  law  undir  thy  lyntell  bow;
And  in  thy  hous  sall  herbrit  be
Thy  blissit  Salvatour,  Chryst  Jesu."

Than  swyth  Contritioun  wes  on  steir,
And  did  eftir  Confessioun  ryn;
And  Conscience  me  accusit  heir
And  kest  out  mony  cankerit  syn;
To  rys  Repentence  did  begin
And  out  at  the  gettis  did  schow.
Pennance  did  walk  the  hous  within,
Byding  our  Salvitour,  Chryst  Jesu.

Grace  become  gyd  and  governour,
To  keip  the  hous  in  sicker  stait
Ay  reddie  till  our  Salvatour,
Quhill  that  He  come,  air  or  lait;
Repentence  ay  with  cheikis  wait
No  pane  nor  pennence  did  eschew
The  hous  within  evir  to  debait,
Onlie  for  luif  of  sweit  Jesu.

For  grit  terrour  of  Chrystis  deid
The  erde  did  trymmill  quhair  I  lay,
Quhairthrow  I  waiknit  in  that  steid
With  spreit  halflingis  in  effray.
Than  wrayt  I  all  without  delay,
Richt  heir  as  I  have  schawin  to  yow,
Quhat  me  befell  on  Gud  Fryday
Befoir  the  Crose  of  sweit  Jesu.


Íîâ³ òâîðè