Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




John Gower

Ïðî÷èòàíèé : 231


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

part 5

Thus  medleth  sche  with  joie  wo
                   And  with  hir  sorwe  merthe  also,        5990
                   So  that  of  loves  maladie
                   Sche  makth  diverse  melodie,
                   And  seith  love  is  a  wofull  blisse,
                   A  wisdom  which  can  noman  wisse,
                   A  lusti  fievere,  a  wounde  softe:
                   This  note  sche  reherceth  ofte
                   To  hem  whiche  understonde  hir  tale.
                   Nou  have  I  of  this  nyhtingale,
                   Which  erst  was  cleped  Philomene,
                   Told  al  that  evere  I  wolde  mene,      6000
                   Bothe  of  hir  forme  and  of  hir  note,
                   Wherof  men  mai  the  storie  note.
                   And  of  hir  Soster  Progne  I  finde,
                   Hou  sche  was  torned  out  of  kinde
                   Into  a  Swalwe  swift  of  winge,
                   Which  ek  in  wynter  lith  swounynge,
                   Ther  as  sche  mai  nothing  be  sene:
                   Bot  whan  the  world  is  woxe  grene
                   And  comen  is  the  Somertide,
                   Than  fleth  sche  forth  and  ginth  to  chide,      6010
                   And  chitreth  out  in  hir  langage
                   What  falshod  is  in  mariage,
                   And  telleth  in  a  maner  speche
                   Of  Tere  s  the  Spousebreche.
                   Sche  wol  noght  in  the  wodes  duelle,
                   For  sche  wolde  openliche  telle;
                   And  ek  for  that  sche  was  a  spouse,
                   Among  the  folk  sche  comth  to  house,
                   To  do  thes  wyves  understonde
                   The  falshod  of  hire  housebonde,        6020
                   That  thei  of  hem  be  war  also,
                   For  ther  ben  manye  untrewe  of  tho.
                   Thus  ben  the  Sostres  briddes  bothe,
                   And  ben  toward  the  men  so  lothe,
                   That  thei  ne  wole  of  pure  schame
                   Unto  no  mannes  hand  be  tame;
                   For  evere  it  duelleth  in  here  mynde
                   Of  that  thei  founde  a  man  unkinde,
                   And  that  was  false  Tere  s.
                   If  such  on  be  amonges  ous        6030
                   I  not,  bot  his  condicion
                   Men  sein  in  every  region
                   Withinne  toune  and  ek  withoute
                   Nou  regneth  comunliche  aboute.
                   And  natheles  in  remembrance
                   I  wol  declare  what  vengance
                   The  goddes  hadden  him  ordeined,
                   Of  that  the  Sostres  hadden  pleigned:
                   For  anon  after  he  was  changed
                   And  from  his  oghne  kinde  stranged,        6040
                   A  lappewincke  mad  he  was,
                   And  thus  he  hoppeth  on  the  gras,
                   And  on  his  hed  ther  stant  upriht
                   A  creste  in  tokne  he  was  a  kniht;
                   And  yit  unto  this  dai  men  seith,
                   A  lappewincke  hath  lore  his  feith
                   And  is  the  brid  falseste  of  alle.
                   Bewar,  mi  Sone,  er  thee  so  falle;
                   For  if  thou  be  of  such  covine,
                   To  gete  of  love  be  Ravine        6050
                   Thi  lust,  it  mai  thee  falle  thus,
                   As  it  befell  of  Tere  s.
                   Mi  fader,  goddes  forebode!
                   Me  were  levere  be  fortrode
                   With  wilde  hors  and  be  todrawe,
                   Er  I  ayein  love  and  his  lawe
                   Dede  eny  thing  or  loude  or  stille,
                   Which  were  noght  mi  ladi  wille.
                   Men  sein  that  every  love  hath  drede;
                   So  folweth  it  that  I  hire  drede,      6060
                   For  I  hire  love,  and  who  so  dredeth,
                   To  plese  his  love  and  serve  him  nedeth.
                   Thus  mai  ye  knowen  be  this  skile
                   That  no  Ravine  don  I  wile
                   Ayein  hir  will  be  such  a  weie;
                   Bot  while  I  live,  I  wol  obeie
                   Abidinge  on  hire  courtesie,
                   If  eny  merci  wolde  hir  plie.
                   Forthi,  mi  fader,  as  of  this
                   I  wot  noght  I  have  don  amis:        6070
                   Bot  furthermore  I  you  beseche,
                   Som  other  point  that  ye  me  teche,
                   And  axeth  forth,  if  ther  be  auht,
                   That  I  mai  be  the  betre  tauht.
                   Whan  Covoitise  in  povere  astat
                   Stant  with  himself  upon  debat
                   Thurgh  lacke  of  his  misgovernance,
                   That  he  unto  his  sustienance
                   Ne  can  non  other  weie  finde
                   To  gete  him  good,  thanne  as  the  blinde,    6080
                   Which  seth  noght  what  schal  after  falle,
                   That  ilke  vice  which  men  calle
                   Of  Robberie,  he  takth  on  honde;
                   Wherof  be  water  and  be  londe
                   Of  thing  which  othre  men  beswinke
                   He  get  him  cloth  and  mete  and  drinke.
                   Him  reccheth  noght  what  he  beginne,
                   Thurgh  thefte  so  that  he  mai  winne:
                   Forthi  to  maken  his  pourchas
                   He  lith  awaitende  on  the  pas,      6090
                   And  what  thing  that  he  seth  ther  passe,
                   He  takth  his  part,  or  more  or  lasse,
                   If  it  be  worthi  to  be  take.
                   He  can  the  packes  wel  ransake,
                   So  prively  berth  non  aboute
                   His  gold,  that  he  ne  fint  it  oute,
                   Or  other  juel,  what  it  be;
                   He  takth  it  as  his  proprete.
                   In  wodes  and  in  feldes  eke
                   Thus  Robberie  goth  to  seke,    6100
                   Wher  as  he  mai  his  pourpos  finde.
                   And  riht  so  in  the  same  kinde,
                   My  goode  Sone,  as  thou  miht  hiere,
                   To  speke  of  love  in  the  matiere
                   And  make  a  verrai  resemblance,
                   Riht  as  a  thief  makth  his  chevance
                   And  robbeth  mennes  good  aboute
                   In  wode  and  field,  wher  he  goth  oute,
                   So  be  ther  of  these  lovers  some,
                   In  wylde  stedes  wher  thei  come    6110
                   And  finden  there  a  womman  able,
                   And  therto  place  covenable,
                   Withoute  leve,  er  that  thei  fare,
                   Thei  take  a  part  of  that  chaffare:
                   Yee,  though  sche  were  a  Scheperdesse,
                   Yit  wol  the  lord  of  wantounesse
                   Assaie,  althogh  sche  be  unmete,
                   For  other  mennes  good  is  swete.
                   Bot  therof  wot  nothing  the  wif
                   At  hom,  which  loveth  as  hir  lif        6120
                   Hir  lord,  and  sitt  alday  wisshinge
                   After  hir  lordes  hom  comynge:
                   Bot  whan  that  he  comth  hom  at  eve,
                   Anon  he  makth  his  wif  beleve,
                   For  sche  noght  elles  scholde  knowe:
                   He  telth  hire  hou  his  hunte  hath  blowe,
                   And  hou  his  houndes  have  wel  runne,
                   And  hou  ther  schon  a  merye  Sunne,
                   And  hou  his  haukes  flowen  wel;
                   Bot  he  wol  telle  her  nevere  a  diel        6130
                   Hou  he  to  love  untrewe  was,
                   Of  that  he  robbede  in  the  pas,
                   And  tok  his  lust  under  the  schawe
                   Ayein  love  and  ayein  his  lawe.
                   Which  thing,  mi  Sone,  I  thee  forbede,
                   For  it  is  an  ungoodly  dede.
                   For  who  that  takth  be  Robberie
                   His  love,  he  mai  noght  justefie
                   His  cause,  and  so  fulofte  sithe
                   For  ones  that  he  hath  be  blithe        6140
                   He  schal  ben  after  sory  thries.
                   Ensample  of  suche  Robberies
                   I  finde  write,  as  thou  schalt  hiere,
                   Acordende  unto  this  matiere.
                   I  rede  hou  whilom  was  a  Maide,
                   The  faireste,  as  Ovide  saide,
                   Which  was  in  hire  time  tho;
                   And  sche  was  of  the  chambre  also
                   Of  Pallas,  which  is  the  goddesse
                   And  wif  to  Marte,  of  whom  prouesse        6150
                   Is  yove  to  these  worthi  knihtes.
                   For  he  is  of  so  grete  mihtes,
                   That  he  governeth  the  bataille;
                   Withouten  him  may  noght  availe
                   The  stronge  hond,  bot  he  it  helpe;
                   Ther  mai  no  knyht  of  armes  yelpe,
                   Bot  he  feihte  under  his  banere.
                   Bot  nou  to  speke  of  mi  matiere,
                   This  faire,  freisshe,  lusti  mai,
                   Al  one  as  sche  wente  on  a  dai      6160
                   Upon  the  stronde  forto  pleie,
                   Ther  cam  Neptunus  in  the  weie,
                   Which  hath  the  See  in  governance;
                   And  in  his  herte  such  plesance
                   He  tok,  whan  he  this  Maide  sih,
                   That  al  his  herte  aros  on  hih,
                   For  he  so  sodeinliche  unwar
                   Behield  the  beaute  that  sche  bar.
                   And  caste  anon  withinne  his  herte
                   That  sche  him  schal  no  weie  asterte,    6170
                   Bot  if  he  take  in  avantage
                   Fro  thilke  maide  som  pilage,
                   Noght  of  the  broches  ne  the  Ringes,
                   Bot  of  some  othre  smale  thinges
                   He  thoghte  parte,  er  that  sche  wente;
                   And  hire  in  bothe  hise  armes  hente,
                   And  putte  his  hond  toward  the  cofre,
                   Wher  forto  robbe  he  made  a  profre,
                   That  lusti  tresor  forto  stele,
                   Which  passeth  othre  goodes  fele        6180
                   And  cleped  is  the  maidenhede,
                   Which  is  the  flour  of  wommanhede.
                   This  Maiden,  which  Cornix  be  name
                   Was  hote,  dredende  alle  schame,
                   Sih  that  sche  mihte  noght  debate,
                   And  wel  sche  wiste  he  wolde  algate
                   Fulfille  his  lust  of  Robberie,
                   Anon  began  to  wepe  and  crie,
                   And  seide,  "O  Pallas,  noble  queene,
                   Scheu  nou  thi  myht  and  let  be  sene,      6190
                   To  kepe  and  save  myn  honour:
                   Help,  that  I  lese  noght  mi  flour,
                   Which  nou  under  thi  keie  is  loke."
                   That  word  was  noght  so  sone  spoke,
                   Whan  Pallas  schop  recoverir
                   After  the  will  and  the  desir
                   Of  hire,  which  a  Maiden  was,
                   And  sodeinliche  upon  this  cas
                   Out  of  hire  wommanisshe  kinde
                   Into  a  briddes  like  I  finde    6200
                   Sche  was  transformed  forth  withal,
                   So  that  Neptunus  nothing  stal
                   Of  such  thing  as  he  wolde  have  stole.
                   With  fetheres  blake  as  eny  cole
                   Out  of  hise  armes  in  a  throwe
                   Sche  flih  before  his  yhe  a  Crowe;
                   Which  was  to  hire  a  more  delit,
                   To  kepe  hire  maidenhede  whit
                   Under  the  wede  of  fethers  blake,
                   In  Perles  whyte  than  forsake        6210
                   That  no  lif  mai  restore  ayein.
                   Bot  thus  Neptune  his  herte  in  vein
                   Hath  upon  Robberie  sett;
                   The  bridd  is  flowe  and  he  was  let,
                   The  faire  Maide  him  hath  ascaped,
                   Wherof  for  evere  he  was  bejaped
                   And  scorned  of  that  he  hath  lore.
                   Mi  Sone,  be  thou  war  therfore
                   That  thou  no  maidenhode  stele,
                   Wherof  men  sen  deseses  fele    6220
                   Aldai  befalle  in  sondri  wise;
                   So  as  I  schal  thee  yit  devise
                   An  other  tale  therupon,
                   Which  fell  be  olde  daies  gon.
                   King  Lichaon  upon  his  wif
                   A  dowhter  hadde,  a  goodly  lif,
                   A  clene  Maide  of  worthi  fame,
                   Calistona  whos  rihte  name
                   Was  cleped,  and  of  many  a  lord
                   Sche  was  besoght,  bot  hire  acord      6230
                   To  love  myhte  noman  winne,
                   As  sche  which  hath  no  lust  therinne;
                   Bot  swor  withinne  hir  herte  and  saide
                   That  sche  wolde  evere  ben  a  Maide.
                   Wherof  to  kepe  hireself  in  pes,
                   With  suche  as  Amadriades
                   Were  cleped,  wodemaydes,  tho,
                   And  with  the  Nimphes  ek  also
                   Upon  the  spring  of  freisshe  welles
                   Sche  schop  to  duelle  and  nagher  elles.      6240
                   And  thus  cam  this  Calistona
                   Into  the  wode  of  Tegea,
                   Wher  sche  virginite  behihte
                   Unto  Diane,  and  therto  plihte
                   Her  trouthe  upon  the  bowes  grene,
                   To  kepe  hir  maidenhode  clene.
                   Which  afterward  upon  a  day
                   Was  priveliche  stole  away;
                   For  Jupiter  thurgh  his  queintise
                   From  hire  it  tok  in  such  a  wise,      6250
                   That  sodeinliche  forth  withal
                   Hire  wombe  aros  and  sche  toswal,
                   So  that  it  mihte  noght  ben  hidd.
                   And  therupon  it  is  betidd,
                   Diane,  which  it  herde  telle,
                   In  prive  place  unto  a  welle
                   With  Nimphes  al  a  compainie
                   Was  come,  and  in  a  ragerie
                   Sche  seide  that  sche  bathe  wolde,
                   And  bad  that  every  maide  scholde      6260
                   With  hire  al  naked  bathe  also.
                   And  tho  began  the  prive  wo,
                   Calistona  wax  red  for  schame;
                   Bot  thei  that  knewe  noght  the  game,
                   To  whom  no  such  thing  was  befalle,
                   Anon  thei  made  hem  naked  alle,
                   As  thei  that  nothing  wolden  hyde:
                   Bot  sche  withdrouh  hire  evere  asyde,
                   And  natheles  into  the  flod,
                   Wher  that  Diane  hirselve  stod,    6270
                   Sche  thoghte  come  unaperceived.
                   Bot  therof  sche  was  al  deceived;
                   For  whan  sche  cam  a  litel  nyh,
                   And  that  Diane  hire  wombe  syh,
                   Sche  seide,  "Awey,  thou  foule  beste,
                   For  thin  astat  is  noght  honeste
                   This  chaste  water  forto  touche;
                   For  thou  hast  take  such  a  touche,
                   Which  nevere  mai  ben  hol  ayein."
                   And  thus  goth  sche  which  was  forlein    6280
                   With  schame,  and  fro  the  Nimphes  fledde,
                   Til  whanne  that  nature  hire  spedde,
                   That  of  a  Sone,  which  Archas
                   Was  named,  sche  delivered  was.
                   And  tho  Juno,  which  was  the  wif
                   Of  Jupiter,  wroth  and  hastif,
                   In  pourpos  forto  do  vengance
                   Cam  forth  upon  this  ilke  chance,
                   And  to  Calistona  sche  spak,
                   And  sette  upon  hir  many  a  lak,    6290
                   And  seide,  "Ha,  nou  thou  art  atake,
                   That  thou  thi  werk  myht  noght  forsake.
                   Ha,  thou  ungoodlich  ypocrite,
                   Hou  thou  art  gretly  forto  wyte!
                   Bot  nou  thou  schalt  ful  sore  abie
                   That  ilke  stelthe  and  micherie,
                   Which  thou  hast  bothe  take  and  do;
                   Wherof  thi  fader  Lichao
                   Schal  noght  be  glad,  whan  he  it  wot,
                   Of  that  his  dowhter  was  so  hot,        6300
                   That  sche  hath  broke  hire  chaste  avou.
                   Bot  I  thee  schal  chastise  nou;
                   Thi  grete  beaute  schal  be  torned,
                   Thurgh  which  that  thou  hast  be  mistorned,
                   Thi  large  frount,  thin  yhen  greie,
                   I  schal  hem  change  in  other  weie,
                   And  al  the  feture  of  thi  face
                   In  such  a  wise  I  schal  deface,
                   That  every  man  thee  schal  forbere."
                   With  that  the  liknesse  of  a  bere      6310
                   Sche  tok  and  was  forschape  anon.
                   Withinne  a  time  and  therupon
                   Befell  that  with  a  bowe  on  honde,
                   To  hunte  and  gamen  forto  fonde,
                   Into  that  wode  goth  to  pleie
                   Hir  Sone  Archas,  and  in  his  weie
                   It  hapneth  that  this  bere  cam.
                   And  whan  that  sche  good  hiede  nam,
                   Wher  that  he  stod  under  the  bowh,
                   Sche  kneu  him  wel  and  to  him  drouh;      6320
                   For  thogh  sche  hadde  hire  forme  lore,
                   The  love  was  noght  lost  therfore
                   Which  kinde  hath  set  under  his  lawe.
                   Whan  sche  under  the  wodesschawe
                   Hire  child  behield,  sche  was  so  glad,
                   That  sche  with  bothe  hire  armes  sprad,
                   As  thogh  sche  were  in  wommanhiede,
                   Toward  him  cam,  and  tok  non  hiede
                   Of  that  he  bar  a  bowe  bent.
                   And  he  with  that  an  Arwe  hath  hent        6330
                   And  gan  to  teise  it  in  his  bowe,
                   As  he  that  can  non  other  knowe,
                   Bot  that  it  was  a  beste  wylde.
                   Bot  Jupiter,  which  wolde  schylde
                   The  Moder  and  the  Sone  also,
                   Ordeineth  for  hem  bothe  so,
                   That  thei  for  evere  were  save.
                   Bot  thus,  mi  Sone,  thou  myht  have
                   Ensample,  hou  that  it  is  to  fle
                   To  robbe  the  virginite        6340
                   Of  a  yong  innocent  aweie:
                   And  overthis  be  other  weie,
                   In  olde  bokes  as  I  rede,
                   Such  Robberie  is  forto  drede,
                   And  nameliche  of  thilke  good
                   Which  every  womman  that  is  good
                   Desireth  forto  kepe  and  holde,
                   As  whilom  was  be  daies  olde.
                   For  if  thou  se  mi  tale  wel
                   Of  that  was  tho,  thou  miht  somdiel        6350
                   Of  old  ensample  taken  hiede,
                   Hou  that  the  flour  of  maidenhiede
                   Was  thilke  time  holde  in  pris.
                   And  so  it  was,  and  so  it  is,
                   And  so  it  schal  for  evere  stonde:
                   And  for  thou  schalt  it  understonde,
                   Nou  herkne  a  tale  next  suiende,
                   Hou  maidenhod  is  to  commende.
                   Of  Rome  among  the  gestes  olde
                   I  finde  hou  that  Valerie  tolde    6360
                   That  what  man  tho  was  Emperour
                   Of  Rome,  he  scholde  don  honour
                   To  the  virgine,  and  in  the  weie,
                   Wher  he  hire  mette,  he  scholde  obeie
                   In  worschipe  of  virginite,
                   Which  tho  was  of  gret  dignite.
                   Noght  onliche  of  the  wommen  tho,
                   Bot  of  the  chaste  men  also
                   It  was  commended  overal:
                   And  forto  speke  in  special      6370
                   Touchende  of  men,  ensample  I  finde,
                   Phyryns,  which  was  of  mannes  kinde
                   Above  alle  othre  the  faireste
                   Of  Rome  and  ek  the  comelieste,
                   That  wel  was  hire  which  him  mihte
                   Beholde  and  have  of  him  a  sihte.
                   Thus  was  he  tempted  ofte  sore;
                   Bot  for  he  wolde  be  nomore
                   Among  the  wommen  so  coveited,
                   The  beaute  of  his  face  streited        6380
                   He  hath,  and  threste  out  bothe  hise  yhen,
                   That  alle  wommen  whiche  him  syhen
                   Thanne  afterward,  of  him  ne  roghte:
                   And  thus  his  maidehiede  he  boghte.
                   So  mai  I  prove  wel  forthi,
                   Above  alle  othre  under  the  Sky,
                   Who  that  the  vertus  wolde  peise,
                   Virginite  is  forto  preise,
                   Which,  as  thapocalips  recordeth,
                   To  Crist  in  hevene  best  acordeth.    6390
                   So  mai  it  schewe  wel  therfore,
                   As  I  have  told  it  hier  tofore,
                   In  hevene  and  ek  in  Erthe  also
                   It  is  accept  to  bothe  tuo.
                   And  if  I  schal  more  over  this
                   Declare  what  this  vertu  is,
                   I  finde  write  upon  this  thing
                   Of  Valentinian  the  king
                   And  Emperour  be  thilke  daies,
                   A  worthi  knyht  at  alle  assaies,        6400
                   Hou  he  withoute  Mariage
                   Was  of  an  hundred  wynter  Age,
                   And  hadde  ben  a  worthi  kniht
                   Bothe  of  his  lawe  and  of  his  myht.
                   Bot  whan  men  wolde  his  dedes  peise
                   And  his  knyhthode  of  Armes  preise,
                   Of  that  he  dede  with  his  hondes,
                   Whan  he  the  kinges  and  the  londes
                   To  his  subjeccion  put  under,
                   Of  al  that  pris  hath  he  no  wonder,        6410
                   For  he  it  sette  of  non  acompte,
                   And  seide  al  that  may  noght  amonte
                   Ayeins  o  point  which  he  hath  nome,
                   That  he  his  fleissh  hath  overcome:
                   He  was  a  virgine,  as  he  seide;
                   On  that  bataille  his  pris  he  leide.
                   Lo  nou,  my  Sone,  avise  thee.
                   Yee,  fader,  al  this  wel  mai  be,
                   Bot  if  alle  othre  dede  so,
                   The  world  of  men  were  sone  go:    6420
                   And  in  the  lawe  a  man  mai  finde,
                   Hou  god  to  man  be  weie  of  kinde
                   Hath  set  the  world  to  multeplie;
                   And  who  that  wol  him  justefie,
                   It  is  ynouh  to  do  the  lawe.
                   And  natheles  youre  goode  sawe
                   Is  good  to  kepe,  who  so  may,
                   I  wol  noght  therayein  seie  nay.
                   Mi  Sone,  take  it  as  I  seie;
                   If  maidenhod  be  take  aweie      6430
                   Withoute  lawes  ordinance,
                   It  mai  noght  failen  of  vengance.
                   And  if  thou  wolt  the  sothe  wite,
                   Behold  a  tale  which  is  write,
                   Hou  that  the  King  Agamenon,
                   Whan  he  the  Cite  of  Lesbon
                   Hath  wonne,  a  Maiden  ther  he  fond,
                   Which  was  the  faireste  of  the  Lond
                   In  thilke  time  that  men  wiste.
                   He  tok  of  hire  what  him  liste      6440
                   Of  thing  which  was  most  precious,
                   Wherof  that  sche  was  dangerous.
                   This  faire  Maiden  cleped  is
                   Criseide,  douhter  of  Crisis,
                   Which  was  that  time  in  special
                   Of  thilke  temple  principal,
                   Wher  Phebus  hadde  his  sacrifice,
                   So  was  it  wel  the  more  vice.
                   Agamenon  was  thanne  in  weie
                   To  Troieward,  and  tok  aweie    6450
                   This  Maiden,  which  he  with  him  ladde,
                   So  grete  a  lust  in  hire  he  hadde.
                   Bot  Phebus,  which  hath  gret  desdeign
                   Of  that  his  Maiden  was  forlein,
                   Anon  as  he  to  Troie  cam,
                   Vengance  upon  this  dede  he  nam
                   And  sende  a  comun  pestilence.
                   Thei  soghten  thanne  here  evidence
                   And  maden  calculacion,
                   To  knowe  in  what  condicion      6460
                   This  deth  cam  in  so  sodeinly;
                   And  ate  laste  redyly
                   The  cause  and  ek  the  man  thei  founde:
                   And  forth  withal  the  same  stounde
                   Agamenon  opposed  was,
                   Which  hath  beknowen  al  the  cas
                   Of  the  folie  which  he  wroghte.
                   And  therupon  mercy  thei  soghte
                   Toward  the  god  in  sondri  wise
                   With  preiere  and  with  sacrifise,      6470
                   The  Maide  and  hom  ayein  thei  sende,
                   And  yive  hire  good  ynouh  to  spende
                   For  evere  whil  sche  scholde  live:
                   And  thus  the  Senne  was  foryive
                   And  al  the  pestilence  cessed.
                   Lo,  what  it  is  to  ben  encressed
                   Of  love  which  is  evele  wonne.
                   It  were  betre  noght  begonne
                   Than  take  a  thing  withoute  leve,
                   Which  thou  most  after  nedes  leve,    6480
                   And  yit  have  malgre  forth  withal.
                   Forthi  to  robben  overal
                   In  loves  cause  if  thou  beginne,
                   I  not  what  ese  thou  schalt  winne.
                   Mi  Sone,  be  wel  war  of  this,
                   For  thus  of  Robberie  it  is.
                   Mi  fader,  youre  ensamplerie
                   In  loves  cause  of  Robberie
                   I  have  it  riht  wel  understonde.
                   Bot  overthis,  hou  so  it  stonde,        6490
                   Yit  wolde  I  wite  of  youre  aprise
                   What  thing  is  more  of  Covoitise.
                   With  Covoitise  yit  I  finde
                   A  Servant  of  the  same  kinde,
                   Which  Stelthe  is  hote,  and  Mecherie
                   With  him  is  evere  in  compainie.
                   Of  whom  if  I  schal  telle  soth,
                   He  stalketh  as  a  Pocok  doth,
                   And  takth  his  preie  so  covert,
                   That  noman  wot  it  in  apert.    6500
                   For  whan  he  wot  the  lord  from  home,
                   Than  wol  he  stalke  aboute  and  rome;
                   And  what  thing  he  fint  in  his  weie,
                   Whan  that  he  seth  the  men  aweie,
                   He  stelth  it  and  goth  forth  withal,
                   That  therof  noman  knowe  schal.
                   And  ek  fulofte  he  goth  a  nyht
                   Withoute  Mone  or  sterreliht,
                   And  with  his  craft  the  dore  unpiketh,
                   And  takth  therinne  what  him  liketh:      6510
                   And  if  the  dore  be  so  schet,
                   That  he  be  of  his  entre  let,
                   He  wole  in  ate  wyndou  crepe,
                   And  whil  the  lord  is  faste  aslepe,
                   He  stelth  what  thing  as  him  best  list,
                   And  goth  his  weie  er  it  be  wist.
                   Fulofte  also  be  lyhte  of  day
                   Yit  wole  he  stele  and  make  assay;
                   Under  the  cote  his  hond  he  put,
                   Til  he  the  mannes  Purs  have  cut,      6520
                   And  rifleth  that  he  fint  therinne.
                   And  thus  he  auntreth  him  to  winne,
                   And  berth  an  horn  and  noght  ne  bloweth,
                   For  noman  of  his  conseil  knoweth;
                   What  he  mai  gete  of  his  Michinge,
                   It  is  al  bile  under  the  winge.
                   And  as  an  hound  that  goth  to  folde
                   And  hath  ther  taken  what  he  wolde,
                   His  mouth  upon  the  gras  he  wypeth,
                   And  so  with  feigned  chiere  him  slypeth,    6530
                   That  what  as  evere  of  schep  he  strangle,
                   Ther  is  noman  therof  schal  jangle,
                   As  forto  knowen  who  it  dede;
                   Riht  so  doth  Stelthe  in  every  stede,
                   Where  as  him  list  his  preie  take.
                   He  can  so  wel  his  cause  make
                   And  so  wel  feigne  and  so  wel  glose,
                   That  ther  ne  schal  noman  suppose,
                   Bot  that  he  were  an  innocent,
                   And  thus  a  mannes  yhe  he  blent:        6540
                   So  that  this  craft  I  mai  remene
                   Withouten  help  of  eny  mene.
                   Ther  be  lovers  of  that  degre,
                   Which  al  here  lust  in  privete,
                   As  who  seith,  geten  al  be  Stelthe,
                   And  ofte  atteignen  to  gret  welthe
                   As  for  the  time  that  it  lasteth.
                   For  love  awaiteth  evere  and  casteth
                   Hou  he  mai  stele  and  cacche  his  preie,
                   Whan  he  therto  mai  finde  a  weie:      6550
                   For  be  it  nyht  or  be  it  day,
                   He  takth  his  part,  whan  that  he  may,
                   And  if  he  mai  nomore  do,
                   Yit  wol  he  stele  a  cuss  or  tuo.
                   Mi  Sone,  what  seist  thou  therto?
                   Tell  if  thou  dedest  evere  so.
                   Mi  fader,  hou?  Mi  Sone,  thus,-
                   If  thou  hast  stolen  eny  cuss
                   Or  other  thing  which  therto  longeth,
                   For  noman  suche  thieves  hongeth:      6560
                   Tell  on  forthi  and  sei  the  trouthe.
                   Mi  fader,  nay,  and  that  is  routhe,
                   For  be  mi  will  I  am  a  thief;
                   Bot  sche  that  is  to  me  most  lief,
                   Yit  dorste  I  nevere  in  privete
                   Noght  ones  take  hire  be  the  kne,
                   To  stele  of  hire  or  this  or  that,
                   And  if  I  dorste,  I  wot  wel  what:
                   And  natheles,  bot  if  I  lie,
                   Be  Stelthe  ne  be  Robberie        6570
                   Of  love,  which  fell  in  mi  thoght,
                   To  hire  dede  I  nevere  noght.
                   Bot  as  men  sein,  wher  herte  is  failed,
                   Ther  schal  no  castell  ben  assailed;
                   Bot  thogh  I  hadde  hertes  ten,
                   And  were  als  strong  as  alle  men,
                   If  I  be  noght  myn  oghne  man
                   And  dar  noght  usen  that  I  can,
                   I  mai  miselve  noght  recovere.
                   Thogh  I  be  nevere  man  so  povere,      6580
                   I  bere  an  herte  and  hire  it  is,
                   So  that  me  faileth  wit  in  this,
                   Hou  that  I  scholde  of  myn  acord
                   The  servant  lede  ayein  the  lord:
                   For  if  mi  fot  wolde  awher  go,
                   Or  that  min  hand  wolde  elles  do,
                   Whan  that  myn  herte  is  therayein,
                   The  remenant  is  al  in  vein.
                   And  thus  me  lacketh  alle  wele,
                   And  yit  ne  dar  I  nothing  stele    6590
                   Of  thing  which  longeth  unto  love:
                   And  ek  it  is  so  hyh  above,
                   I  mai  noght  wel  therto  areche,
                   Bot  if  so  be  at  time  of  speche,
                   Ful  selde  if  thanne  I  stele  may
                   A  word  or  tuo  and  go  my  way.
                   Betwen  hire  hih  astat  and  me
                   Comparison  ther  mai  non  be,
                   So  that  I  fiele  and  wel  I  wot,
                   Al  is  to  hevy  and  to  hot    6600
                   To  sette  on  hond  withoute  leve:
                   And  thus  I  mot  algate  leve
                   To  stele  that  I  mai  noght  take,
                   And  in  this  wise  I  mot  forsake
                   To  ben  a  thief  ayein  mi  wille
                   Of  thing  which  I  mai  noght  fulfille.
                   For  that  Serpent  which  nevere  slepte
                   The  flees  of  gold  so  wel  ne  kepte
                   In  Colchos,  as  the  tale  is  told,
                   That  mi  ladi  a  thousendfold    6610
                   Nys  betre  yemed  and  bewaked,
                   Wher  sche  be  clothed  or  be  naked.
                   To  kepe  hir  bodi  nyht  and  day,
                   Sche  hath  a  wardein  redi  ay,
                   Which  is  so  wonderful  a  wyht,
                   That  him  ne  mai  no  mannes  myht
                   With  swerd  ne  with  no  wepne  daunte,
                   Ne  with  no  sleihte  of  charme  enchaunte,
                   Wherof  he  mihte  be  mad  tame,
                   And  Danger  is  his  rihte  name;      6620
                   Which  under  lock  and  under  keie,
                   That  noman  mai  it  stele  aweie,
                   Hath  al  the  Tresor  underfonge
                   That  unto  love  mai  belonge.
                   The  leste  lokinge  of  hire  yhe
                   Mai  noght  be  stole,  if  he  it  syhe;
                   And  who  so  gruccheth  for  so  lyte,
                   He  wolde  sone  sette  a  wyte
                   On  him  that  wolde  stele  more.
                   And  that  me  grieveth  wonder  sore,    6630
                   For  this  proverbe  is  evere  newe,
                   That  stronge  lokes  maken  trewe
                   Of  hem  that  wolden  stele  and  pyke:
                   For  so  wel  can  ther  noman  slyke
                   Be  him  ne  be  non  other  mene,
                   To  whom  Danger  wol  yive  or  lene
                   Of  that  tresor  he  hath  to  kepe.
                   So  thogh  I  wolde  stalke  and  crepe,
                   And  wayte  on  eve  and  ek  on  morwe,
                   Of  Danger  schal  I  nothing  borwe,      6640
                   And  stele  I  wot  wel  may  I  noght:
                   And  thus  I  am  riht  wel  bethoght,
                   Whil  Danger  stant  in  his  office,
                   Of  Stelthe,  which  ye  clepe  a  vice,
                   I  schal  be  gultif  neveremo.
                   Therfore  I  wolde  he  were  ago
                   So  fer  that  I  nevere  of  him  herde,
                   Hou  so  that  afterward  it  ferde:
                   For  thanne  I  mihte  yit  per  cas
                   Of  love  make  som  pourchas        6650
                   Be  Stelthe  or  be  som  other  weie,
                   That  nou  fro  me  stant  fer  aweie.
                   Bot,  fader,  as  ye  tolde  above,
                   Hou  Stelthe  goth  a  nyht  for  love,
                   I  mai  noght  wel  that  point  forsake,
                   That  ofte  times  I  ne  wake
                   On  nyhtes,  whan  that  othre  slepe;
                   Bot  hou,  I  prei  you  taketh  kepe.
                   Whan  I  am  loged  in  such  wise
                   That  I  be  nyhte  mai  arise,      6660
                   At  som  wyndowe  and  loken  oute
                   And  se  the  housinge  al  aboute,
                   So  that  I  mai  the  chambre  knowe
                   In  which  mi  ladi,  as  I  trowe,
                   Lyth  in  hir  bed  and  slepeth  softe,
                   Thanne  is  myn  herte  a  thief  fulofte:
                   For  there  I  stonde  to  beholde
                   The  longe  nyhtes  that  ben  colde,
                   And  thenke  on  hire  that  lyth  there.
                   And  thanne  I  wisshe  that  I  were        6670
                   Als  wys  as  was  Nectanabus
                   Or  elles  as  was  Prothe  s,
                   That  couthen  bothe  of  nigromaunce
                   In  what  liknesse,  in  what  semblaunce,
                   Riht  as  hem  liste,  hemself  transforme:
                   For  if  I  were  of  such  a  forme,
                   I  seie  thanne  I  wolde  fle
                   Into  the  chambre  forto  se
                   If  eny  grace  wolde  falle,
                   So  that  I  mihte  under  the  palle        6680
                   Som  thing  of  love  pyke  and  stele.
                   And  thus  I  thenke  thoghtes  fele,
                   And  thogh  therof  nothing  be  soth,
                   Yit  ese  as  for  a  time  it  doth:
                   Bot  ate  laste  whanne  I  finde
                   That  I  am  falle  into  my  mynde,
                   And  se  that  I  have  stonde  longe
                   And  have  no  profit  underfonge,
                   Than  stalke  I  to  mi  bedd  withinne.
                   And  this  is  al  that  evere  I  winne    6690
                   Of  love,  whanne  I  walke  on  nyht:
                   Mi  will  is  good,  bot  of  mi  myht
                   Me  lacketh  bothe  and  of  mi  grace;
                   For  what  so  that  mi  thoght  embrace,
                   Yit  have  I  noght  the  betre  ferd.
                   Mi  fader,  lo,  nou  have  ye  herd
                   What  I  be  Stelthe  of  love  have  do,
                   And  hou  mi  will  hath  be  therto:
                   If  I  be  worthi  to  penance
                   I  put  it  on  your  ordinance.    6700
                   Mi  Sone,  of  Stelthe  I  the  behiete,
                   Thogh  it  be  for  a  time  swete,
                   At  ende  it  doth  bot  litel  good,
                   As  be  ensample  hou  that  it  stod
                   Whilom,  I  mai  thee  telle  nou.
                   I  preie  you,  fader,  sei  me  hou.
                   Mi  Sone,  of  him  which  goth  be  daie
                   Be  weie  of  Stelthe  to  assaie,
                   In  loves  cause  and  takth  his  preie,
                   Ovide  seide  as  I  schal  seie,        6710
                   And  in  his  Methamor  he  tolde
                   A  tale,  which  is  good  to  holde.
                   The  Poete  upon  this  matiere
                   Of  Stelthe  wrot  in  this  manere.
                   Venus,  which  hath  this  lawe  in  honde
                   Of  thing  which  mai  noght  be  withstonde,
                   As  sche  which  the  tresor  to  warde
                   Of  love  hath  withinne  hir  warde,
                   Phebum  to  love  hath  so  constreigned,
                   That  he  withoute  reste  is  peined      6720
                   With  al  his  herte  to  coveite
                   A  Maiden,  which  was  warded  streyte
                   Withinne  chambre  and  kept  so  clos,
                   That  selden  was  whan  sche  desclos
                   Goth  with  hir  moder  forto  pleie.
                   Leuchotoe,  so  as  men  seie,
                   This  Maiden  hihte,  and  Orchamus
                   Hir  fader  was;  and  befell  thus.
                   This  doughter,  that  was  kept  so  deere,
                   And  hadde  be  fro  yer  to  yeere      6730
                   Under  hir  moder  discipline
                   A  clene  Maide  and  a  Virgine,
                   Upon  the  whos  nativite
                   Of  comelihiede  and  of  beaute
                   Nature  hath  set  al  that  sche  may,
                   That  lich  unto  the  fresshe  Maii,
                   Which  othre  monthes  of  the  yeer
                   Surmonteth,  so  withoute  pier
                   Was  of  this  Maiden  the  feture.
                   Wherof  Phebus  out  of  mesure    6740
                   Hire  loveth,  and  on  every  syde
                   Awaiteth,  if  so  mai  betyde,
                   That  he  thurgh  eny  sleihte  myhte
                   Hire  lusti  maidenhod  unrihte,
                   The  which  were  al  his  worldes  welthe.
                   And  thus  lurkende  upon  his  stelthe
                   In  his  await  so  longe  he  lai,
                   Til  it  befell  upon  a  dai,
                   That  he  thurghout  hir  chambre  wall
                   Cam  in  al  sodeinliche,  and  stall      6750
                   That  thing  which  was  to  him  so  lief.
                   Bot  wo  the  while,  he  was  a  thief!
                   For  Venus,  which  was  enemie
                   Of  thilke  loves  micherie,
                   Discovereth  al  the  pleine  cas
                   To  Clymene,  which  thanne  was
                   Toward  Phebus  his  concubine.
                   And  sche  to  lette  the  covine
                   Of  thilke  love,  dedli  wroth
                   To  pleigne  upon  this  Maide  goth,      6760
                   And  tolde  hire  fader  hou  it  stod;
                   Wherof  for  sorwe  welnyh  wod
                   Unto  hire  moder  thus  he  saide:
                   "Lo,  what  it  is  to  kepe  a  Maide!
                   To  Phebus  dar  I  nothing  speke,
                   Bot  upon  hire  I  schal  be  wreke,
                   So  that  these  Maidens  after  this
                   Mow  take  ensample,  what  it  is
                   To  soffre  her  maidenhed  be  stole,
                   Wherof  that  sche  the  deth  schal  thole."    6770
                   And  bad  with  that  do  make  a  pet,
                   Wherinne  he  hath  his  douhter  set,
                   As  he  that  wol  no  pite  have,
                   So  that  sche  was  al  quik  begrave
                   And  deide  anon  in  his  presence.
                   Bot  Phebus,  for  the  reverence
                   Of  that  sche  hadde  be  his  love,
                   Hath  wroght  thurgh  his  pouer  above,
                   That  sche  sprong  up  out  of  the  molde
                   Into  a  flour  was  named  golde,      6780
                   Which  stant  governed  of  the  Sonne.
                   And  thus  whan  love  is  evele  wonne,
                   Fulofte  it  comth  to  repentaile.
                   Mi  fader,  that  is  no  mervaile,
                   Whan  that  the  conseil  is  bewreid.
                   Bot  ofte  time  love  hath  pleid
                   And  stole  many  a  prive  game,
                   Which  nevere  yit  cam  into  blame,
                   Whan  that  the  thinges  weren  hidde.
                   Bot  in  youre  tale,  as  it  betidde,    6790
                   Venus  discoverede  al  the  cas,
                   And  ek  also  brod  dai  it  was,
                   Whan  Phebus  such  a  Stelthe  wroghte,
                   Wherof  the  Maide  in  blame  he  broghte,
                   That  afterward  sche  was  so  lore.
                   Bot  for  ye  seiden  nou  tofore
                   Hou  stelthe  of  love  goth  be  nyhte,
                   And  doth  hise  thinges  out  of  syhte,
                   Therof  me  liste  also  to  hiere
                   A  tale  lich  to  the  matiere,    6800
                   Wherof  I  myhte  ensample  take.
                   Mi  goode  Sone,  and  for  thi  sake,
                   So  as  it  fell  be  daies  olde,
                   And  so  as  the  Poete  it  tolde,
                   Upon  the  nyhtes  micherie
                   Nou  herkne  a  tale  of  Poesie.
                   The  myhtieste  of  alle  men
                   Whan  Hercules  with  Eolen,
                   Which  was  the  love  of  his  corage,
                   Togedre  upon  a  Pelrinage    6810
                   Towardes  Rome  scholden  go,
                   It  fell  hem  be  the  weie  so,
                   That  thei  upon  a  dai  a  Cave
                   Withinne  a  roche  founden  have,
                   Which  was  real  and  glorious
                   And  of  Entaile  curious,
                   Be  name  and  Thophis  it  was  hote.
                   The  Sonne  schon  tho  wonder  hote,
                   As  it  was  in  the  Somer  tyde;
                   This  Hercules,  which  be  his  syde      6820
                   Hath  Eolen  his  love  there,
                   Whan  thei  at  thilke  cave  were,
                   He  seide  it  thoghte  him  for  the  beste
                   That  sche  hire  for  the  hete  reste
                   Al  thilke  day  and  thilke  nyht;
                   And  sche,  that  was  a  lusti  wyht,
                   It  liketh  hire  al  that  he  seide:
                   And  thus  thei  duelle  there  and  pleide
                   The  longe  dai.  And  so  befell,
                   This  Cave  was  under  the  hell        6830
                   Of  Tymolus,  which  was  begrowe
                   With  vines,  and  at  thilke  throwe
                   Faunus  with  Saba  the  goddesse,
                   Be  whom  the  large  wildernesse
                   In  thilke  time  stod  governed,
                   Weere  in  a  place,  as  I  am  lerned,
                   Nyh  by,  which  Bachus  wode  hihte.
                   This  Faunus  tok  a  gret  insihte
                   Of  Eolen,  that  was  so  nyh;
                   For  whan  that  he  hire  beaute  syh,    6840
                   Out  of  his  wit  he  was  assoted,
                   And  in  his  herte  it  hath  so  noted,
                   That  he  forsok  the  Nimphes  alle,
                   And  seide  he  wolde,  hou  so  it  falle,
                   Assaie  an  other  forto  winne;
                   So  that  his  hertes  thoght  withinne
                   He  sette  and  caste  hou  that  he  myhte
                   Of  love  pyke  awey  be  nyhte
                   That  he  be  daie  in  other  wise
                   To  stele  mihte  noght  suffise:      6850
                   And  therupon  his  time  he  waiteth.
                   Nou  tak  good  hiede  hou  love  afaiteth
                   Him  which  withal  is  overcome.
                   Faire  Eolen,  whan  sche  was  come
                   With  Hercules  into  the  Cave,
                   Sche  seide  him  that  sche  wolde  have
                   Hise  clothes  of  and  hires  bothe,
                   That  ech  of  hem  scholde  other  clothe.
                   And  al  was  do  riht  as  sche  bad,
                   He  hath  hire  in  hise  clothes  clad            6860
                   And  caste  on  hire  his  gulion,
                   Which  of  the  Skyn  of  a  Leoun
                   Was  mad,  as  he  upon  the  weie
                   It  slouh,  and  overthis  to  pleie
                   Sche  tok  his  grete  Mace  also
                   And  knet  it  at  hir  gerdil  tho.
                   So  was  sche  lich  the  man  arraied,
                   And  Hercules  thanne  hath  assaied
                   To  clothen  him  in  hire  array:
                   And  thus  thei  jape  forth  the  dai,    6870
                   Til  that  her  Souper  redy  were.
                   And  whan  thei  hadden  souped  there,
                   Thei  schopen  hem  to  gon  to  reste;
                   And  as  it  thoghte  hem  for  the  beste,
                   Thei  bede,  as  for  that  ilke  nyht,
                   Tuo  sondri  beddes  to  be  dyht,
                   For  thei  togedre  ligge  nolde,
                   Be  cause  that  thei  offre  wolde
                   Upon  the  morwe  here  sacrifice.
                   The  servantz  deden  here  office    6880
                   And  sondri  beddes  made  anon,
                   Wherin  that  thei  to  reste  gon
                   Ech  be  himself  in  sondri  place.
                   Faire  Eole  hath  set  the  Mace
                   Beside  hire  beddes  hed  above,
                   And  with  the  clothes  of  hire  love
                   Sche  helede  al  hire  bed  aboute;
                   And  he,  which  hadde  of  nothing  doute,
                   Hire  wympel  wond  aboute  his  cheke,
                   Hire  kertell  and  hire  mantel  eke      6890
                   Abrod  upon  his  bed  he  spredde.
                   And  thus  thei  slepen  bothe  abedde;
                   And  what  of  travail,  what  of  wyn,
                   The  servantz  lich  to  drunke  Swyn
                   Begunne  forto  route  faste.
                   This  Faunus,  which  his  Stelthe  caste,
                   Was  thanne  come  to  the  Cave,
                   And  fond  thei  weren  alle  save
                   Withoute  noise,  and  in  he  wente.
                   The  derke  nyht  his  sihte  blente,      6900
                   And  yit  it  happeth  him  to  go
                   Where  Eolen  abedde  tho
                   Was  leid  al  one  for  to  slepe;
                   Bot  for  he  wolde  take  kepe
                   Whos  bed  it  was,  he  made  assai,
                   And  of  the  Leoun,  where  it  lay,
                   The  Cote  he  fond,  and  ek  he  fieleth
                   The  Mace,  and  thanne  his  herte  kieleth,
                   That  there  dorste  he  noght  abyde,
                   Bot  stalketh  upon  every  side        6910
                   And  soghte  aboute  with  his  hond,
                   That  other  bedd  til  that  he  fond,
                   Wher  lai  bewympled  a  visage.
                   Tho  was  he  glad  in  his  corage,
                   For  he  hir  kertell  fond  also
                   And  ek  hir  mantell  bothe  tuo
                   Bespred  upon  the  bed  alofte.
                   He  made  him  naked  thanne,  and  softe
                   Into  the  bedd  unwar  he  crepte,
                   Wher  Hercules  that  time  slepte,        6920
                   And  wende  wel  it  were  sche;
                   And  thus  in  stede  of  Eole
                   Anon  he  profreth  him  to  love.
                   But  he,  which  felte  a  man  above,
                   This  Hercules,  him  threw  to  grounde
                   So  sore,  that  thei  have  him  founde
                   Liggende  there  upon  the  morwe;
                   And  tho  was  noght  a  litel  sorwe,
                   That  Faunus  of  himselve  made,
                   Bot  elles  thei  were  alle  glade    6930
                   And  lowhen  him  to  scorne  aboute:
                   Saba  with  Nimphis  al  a  route
                   Cam  doun  to  loke  hou  that  he  ferde,
                   And  whan  that  thei  the  sothe  herde,
                   He  was  bejaped  overal.
                   Mi  Sone,  be  thou  war  withal
                   To  seche  suche  mecheries,
                   Bot  if  thou  have  the  betre  aspies,
                   In  aunter  if  the  so  betyde
                   As  Faunus  dede  thilke  tyde,    6940
                   Wherof  thou  miht  be  schamed  so.
                   Min  holi  fader,  certes  no.
                   Bot  if  I  hadde  riht  good  leve,
                   Such  mecherie  I  thenke  leve:
                   Mi  feinte  herte  wol  noght  serve;
                   For  malgre  wolde  I  noght  deserve
                   In  thilke  place  wher  I  love.
                   Bot  for  ye  tolden  hier  above
                   Of  Covoitise  and  his  pilage,
                   If  ther  be  more  of  that  lignage,      6950
                   Which  toucheth  to  mi  schrifte,  I  preie
                   That  ye  therof  me  wolde  seie,
                   So  that  I  mai  the  vice  eschuie.
                   Mi  Sone,  if  I  be  order  suie
                   The  vices,  as  thei  stonde  arowe,
                   Of  Covoitise  thou  schalt  knowe
                   Ther  is  yit  on,  which  is  the  laste;
                   In  whom  ther  mai  no  vertu  laste,
                   For  he  with  god  himself  debateth,
                   Wherof  that  al  the  hevene  him  hateth.        6960
                   The  hihe  god,  which  alle  goode
                   Pourveied  hath  for  mannes  fode
                   Of  clothes  and  of  mete  and  drinke,
                   Bad  Adam  that  he  scholde  swinke
                   To  geten  him  his  sustienance:
                   And  ek  he  sette  an  ordinance
                   Upon  the  lawe  of  Moi5ses,
                   That  though  a  man  be  haveles,
                   Yit  schal  he  noght  be  thefte  stele.
                   Bot  nou  adaies  ther  ben  fele,              6970
                   That  wol  no  labour  undertake,
                   Bot  what  thei  mai  be  Stelthe  take
                   Thei  holde  it  sikerliche  wonne.
                   And  thus  the  lawe  is  overronne,
                   Which  god  hath  set,  and  namely
                   With  hem  that  so  untrewely
                   The  goodes  robbe  of  holi  cherche.
                   The  thefte  which  thei  thanne  werche
                   Be  name  is  cleped  Sacrilegge,
                   Ayein  the  whom  I  thenke  alegge.        6980
                   Of  his  condicion  to  telle,
                   Which  rifleth  bothe  bok  and  belle,
                   So  forth  with  al  the  remenant
                   To  goddes  hous  appourtenant,
                   Wher  that  he  scholde  bidde  his  bede,
                   He  doth  his  thefte  in  holi  stede,
                   And  takth  what  thing  he  fint  therinne:
                   For  whan  he  seth  that  he  mai  winne,
                   He  wondeth  for  no  cursednesse,
                   That  he  ne  brekth  the  holinesse        6990
                   And  doth  to  god  no  reverence;
                   For  he  hath  lost  his  conscience,
                   That  though  the  Prest  therfore  curse,
                   He  seith  he  fareth  noght  the  wurse.
                   And  forto  speke  it  otherwise,
                   What  man  that  lasseth  the  franchise
                   And  takth  of  holi  cherche  his  preie,
                   I  not  what  bedes  he  schal  preie.
                   Whan  he  fro  god,  which  hath  yive  al,
                   The  Pourpartie  in  special,      7000
                   Which  unto  Crist  himself  is  due,
                   Benymth,  he  mai  noght  wel  eschue
                   The  peine  comende  afterward;
                   For  he  hath  mad  his  foreward
                   With  Sacrilegge  forto  duelle,
                   Which  hath  his  heritage  in  helle.
                   And  if  we  rede  of  tholde  lawe,
                   I  finde  write,  in  thilke  dawe
                   Of  Princes  hou  ther  weren  thre
                   Coupable  sore  in  this  degre.        7010
                   That  on  of  hem  was  cleped  thus,
                   The  proude  king  Antiochus;
                   That  other  Nabuzardan  hihte,
                   Which  of  his  crualte  behyhte
                   The  temple  to  destruie  and  waste,
                   And  so  he  dede  in  alle  haste;
                   The  thridde,  which  was  after  schamed,
                   Was  Nabugodonosor  named,
                   And  he  Jerusalem  putte  under,
                   Of  Sacrilegge  and  many  a  wonder        7020
                   There  in  the  holi  temple  he  wroghte,
                   Which  Baltazar  his  heir  aboghte,
                   Whan  Mane,  Techel,  Phares  write
                   Was  on  the  wal,  as  thou  miht  wite,
                   So  as  the  bible  it  hath  declared.
                   Bot  for  al  that  it  is  noght  spared
                   Yit  nou  aday,  that  men  ne  pile,
                   And  maken  argument  and  skile
                   To  Sacrilegge  as  it  belongeth,
                   For  what  man  that  ther  after  longeth,        7030
                   He  takth  non  hiede  what  he  doth.
                   And  riht  so,  forto  telle  soth,
                   In  loves  cause  if  I  schal  trete,
                   Ther  ben  of  suche  smale  and  grete:
                   If  thei  no  leisir  fynden  elles,
                   Thei  wol  noght  wonden  for  the  belles,
                   Ne  thogh  thei  sen  the  Prest  at  masse;
                   That  wol  thei  leten  overpasse.
                   If  that  thei  finde  here  love  there,
                   Thei  stonde  and  tellen  in  hire  Ere,      7040
                   And  axe  of  god  non  other  grace,
                   Whyl  thei  ben  in  that  holi  place;
                   Bot  er  thei  gon  som  avantage
                   Ther  wol  thei  have,  and  som  pilage
                   Of  goodli  word  or  of  beheste,
                   Or  elles  thei  take  ate  leste
                   Out  of  hir  hand  or  ring  or  glove,
                   So  nyh  the  weder  thei  wol  love,
                   As  who  seith  sche  schal  noght  foryete,
                   Nou  I  this  tokne  of  hire  have  gete:      7050
                   Thus  halwe  thei  the  hihe  feste.
                   Such  thefte  mai  no  cherche  areste,
                   For  al  is  leveful  that  hem  liketh,
                   To  whom  that  elles  it  misliketh.
                   And  ek  riht  in  the  selve  kinde
                   In  grete  Cites  men  mai  finde
                   This  lusti  folk,  that  make  it  gay,
                   And  waite  upon  the  haliday:
                   In  cherches  and  in  Menstres  eke
                   Thei  gon  the  wommen  forto  seke,        7060
                   And  wher  that  such  on  goth  aboute,
                   Tofore  the  faireste  of  the  route,
                   Wher  as  thei  sitten  alle  arewe,
                   Ther  wol  he  most    his  bodi  schewe,
                   His  croket  kembd  and  theron  set
                   A  Nouche  with  a  chapelet,
                   Or  elles  on  of  grene  leves,
                   Which  late  com  out  of  the  greves,
                   Al  for  he  scholde  seme  freissh.
                   And  thus  he  loketh  on  the  fleissh,                7070
                   Riht  as  an  hauk  which  hath  a  sihte
                   Upon  the  foul,  ther  he  schal  lihte;
                   And  as  he  were  of  faierie,
                   He  scheweth  him  tofore  here  yhe
                   In  holi  place  wher  thei  sitte,
                   Al  forto  make  here  hertes  flitte.
                   His  yhe  nawher  wole  abyde,
                   Bot  loke  and  prie  on  every  syde
                   On  hire  and  hire,  as  him  best  lyketh:
                   And  otherwhile  among  he  syketh;        7080
                   Thenkth  on  of  hem,  "That  was  for  me,"
                   And  so  ther  thenken  tuo  or  thre,
                   And  yit  he  loveth  non  of  alle,
                   Bot  wher  as  evere  his  chance  falle.
                   And  natheles  to  seie  a  soth,
                   The  cause  why  that  he  so  doth
                   Is  forto  stele  an  herte  or  tuo,
                   Out  of  the  cherche  er  that  he  go:
                   And  as  I  seide  it  hier  above,
                   Al  is  that  Sacrilege  of  love;      7090
                   For  wel  mai  be  he  stelth  away
                   That  he  nevere  after  yelde  may.
                   Tell  me  forthi,  my  Sone,  anon,
                   Hast  thou  do  Sacrilege,  or  non,
                   As  I  have  said  in  this  manere?
                   Mi  fader,  as  of  this  matiere
                   I  wole  you  tellen  redely
                   What  I  have  do;  bot  trewely
                   I  mai  excuse  min  entente,
                   That  nevere  I  yit  to  cherche  wente        7100
                   In  such  manere  as  ye  me  schryve,
                   For  no  womman  that  is  on  lyve.
                   The  cause  why  I  have  it  laft
                   Mai  be  for  I  unto  that  craft
                   Am  nothing  able  so  to  stele,
                   Thogh  ther  be  wommen  noght  so  fele.
                   Bot  yit  wol  I  noght  seie  this,
                   Whan  I  am  ther  mi  ladi  is,
                   In  whom  lith  holly  mi  querele,
                   And  sche  to  cherche  or  to  chapele    7110
                   Wol  go  to  matins  or  to  messe,-
                   That  time  I  waite  wel  and  gesse,
                   To  cherche  I  come  and  there  I  stonde,
                   And  thogh  I  take  a  bok  on  honde,
                   Mi  contienance  is  on  the  bok,
                   Bot  toward  hire  is  al  my  lok;
                   And  if  so  falle  that  I  preie
                   Unto  mi  god,  and  somwhat  seie
                   Of  Paternoster  or  of  Crede,
                   Al  is  for  that  I  wolde  spede,      7120
                   So  that  mi  bede  in  holi  cherche
                   Ther  mihte  som  miracle  werche
                   Mi  ladi  herte  forto  chaunge,
                   Which  evere  hath  be  to  me  so  strange.
                   So  that  al  mi  devocion
                   And  al  mi  contemplacion
                   With  al  min  herte  and  mi  corage
                   Is  only  set  on  hire  ymage;
                   And  evere  I  waite  upon  the  tyde.
                   If  sche  loke  eny  thing  asyde,      7130
                   That  I  me  mai  of  hire  avise,
                   Anon  I  am  with  covoitise
                   So  smite,  that  me  were  lief
                   To  ben  in  holi  cherche  a  thief;
                   Bot  noght  to  stele  a  vestement,
                   For  that  is  nothing  mi  talent,
                   Bot  I  wold  stele,  if  that  I  mihte,
                   A  glad  word  or  a  goodly  syhte;
                   And  evere  mi  service  I  profre,
                   And  namly  whan  sche  wol  gon  offre,        7140
                   For  thanne  I  lede  hire,  if  I  may,
                   For  somwhat  wolde  I  stele  away.
                   Whan  I  beclippe  hire  on  the  wast,
                   Yit  ate  leste  I  stele  a  tast,
                   And  otherwhile  "grant  mercy"
                   Sche  seith,  and  so  winne  I  therby
                   A  lusti  touch,  a  good  word  eke,
                   Bot  al  the  remenant  to  seke
                   Is  fro  mi  pourpos  wonder  ferr.
                   So  mai  I  seie,  as  I  seide  er,      7150
                   In  holy  cherche  if  that  I  wowe,
                   My  conscience  it  wolde  allowe,
                   Be  so  that  up  amendement
                   I  mihte  gete  assignement
                   Wher  forto  spede  in  other  place:
                   Such  Sacrilege  I  holde  a  grace.
                   And  thus,  mi  fader,  soth  to  seie,
                   In  cherche  riht  as  in  the  weie,
                   If  I  mihte  oght  of  love  take,
                   Such  hansell  have  I  noght  forsake.        7160
                   Bot  finali  I  me  confesse,
                   Ther  is  in  me  non  holinesse,
                   Whil  I  hire  se  in  eny  stede;
                   And  yit,  for  oght  that  evere  I  dede,
                   No  Sacrilege  of  hire  I  tok,
                   Bot  if  it  were  of  word  or  lok,
                   Or  elles  if  that  I  hir  fredde,
                   Whan  I  toward  offringe  hir  ledde,
                   Take  therof  what  I  take  may,
                   For  elles  bere  I  noght  away:        7170
                   For  thogh  I  wolde  oght  elles  have,
                   Alle  othre  thinges  ben  so  save
                   And  kept  with  such  a  privilege,
                   That  I  mai  do  no  Sacrilege.
                   God  wot  mi  wille  natheles,
                   Thogh  I  mot  nedes  kepe  pes
                   And  malgre  myn  so  let  it  passe,
                   Mi  will  therto  is  noght  the  lasse,
                   If  I  mihte  other  wise  aweie.
                   Forthi,  mi  fader,  I  you  preie,    7180
                   Tell  what  you  thenketh  therupon,
                   If  I  therof  have  gult  or  non.
                   Thi  will,  mi  Sone,  is  forto  blame,
                   The  remenant  is  bot  a  game,
                   That  I  have  herd  the  telle  as  yit.
                   Bot  tak  this  lore  into  thi  wit,
                   That  alle  thing  hath  time  and  stede,
                   The  cherche  serveth  for  the  bede,
                   The  chambre  is  of  an  other  speche.
                   Bot  if  thou  wistest  of  the  wreche,        7190
                   Hou  Sacrilege  it  hath  aboght,
                   Thou  woldest  betre  ben  bethoght;
                   And  for  thou  schalt  the  more  amende,
                   A  tale  I  wole  on  the  despende.
                   To  alle  men,  as  who  seith,  knowe
                   It  is,  and  in  the  world  thurgh  blowe,
                   Hou  that  of  Troie  Lamedon
                   To  Hercules  and  to  Jasoun,
                   Whan  toward  Colchos  out  of  Grece
                   Be  See  sailende  upon  a  piece        7200
                   Of  lond  of  Troie  reste  preide,-
                   Bot  he  hem  wrathfulli  congeide:
                   And  for  thei  founde  him  so  vilein,
                   Whan  thei  come  into  Grece  ayein,
                   With  pouer  that  thei  gete  myhte
                   Towardes  Troie  thei  hem  dyhte,
                   And  ther  thei  token  such  vengance,
                   Wherof  stant  yit  the  remembrance;
                   For  thei  destruide  king  and  al,
                   And  leften  bot  the  brente  wal.    7210
                   The  Grecs  of  Troiens  many  slowe
                   And  prisoners  thei  toke  ynowe,
                   Among  the  whiche  ther  was  on,
                   The  kinges  doughter  Lamedon,
                   Esiona,  that  faire  thing,
                   Which  unto  Thelamon  the  king
                   Be  Hercules  and  be  thassent
                   Of  al  the  hole  parlement
                   Was  at  his  wille  yove  and  granted.
                   And  thus  hath  Grece  Troie  danted,    7220
                   And  hom  thei  torne  in  such  manere:
                   Bot  after  this  nou  schalt  thou  hiere
                   The  cause  why  this  tale  I  telle,
                   Upon  the  chances  that  befelle.
                   King  Lamedon,  which  deide  thus,
                   He  hadde  a  Sone,  on  Priamus,
                   Which  was  noght  thilke  time  at  hom:
                   Bot  whan  he  herde  of  this,  he  com,
                   And  fond  hou  the  Cite  was  falle,
                   Which  he  began  anon  to  walle        7230
                   And  made  ther  a  cite  newe,
                   That  thei  whiche  othre  londes  knewe
                   Tho  seiden,  that  of  lym  and  Ston
                   In  al  the  world  so  fair  was  non.
                   And  on  that  o  side  of  the  toun
                   The  king  let  maken  Ylioun,
                   That  hihe  Tour,  that  stronge  place,
                   Which  was  adrad  of  no  manace
                   Of  quarel  nor  of  non  engin;
                   And  thogh  men  wolde  make  a  Myn,        7240
                   No  mannes  craft  it  mihte  aproche,
                   For  it  was  sett  upon  a  roche.
                   The  walles  of  the  toun  aboute,
                   Hem  stod  of  al  the  world  no  doute,
                   And  after  the  proporcion
                   Sex  gates  weren  of  the  toun
                   Of  such  a  forme,  of  such  entaile,
                   That  hem  to  se  was  gret  mervaile:
                   The  diches  weren  brode  and  depe,
                   A  fewe  men  it  mihte  kepe    7250
                   From  al  the  world,  as  semeth  tho,
                   Bot  if  the  goddes  weren  fo.
                   Gret  presse  unto  that  cite  drouh,
                   So  that  ther  was  of  poeple  ynouh,
                   Of  Burgeis  that  therinne  duellen;
                   Ther  mai  no  mannes  tunge  tellen
                   Hou  that  cite  was  riche  of  good.
                   Whan  al  was  mad  and  al  wel  stod,
                   King  Priamus  tho  him  bethoghte
                   What  thei  of  Grece  whilom  wroghte,        7260
                   And  what  was  of  her  swerd  devoured,
                   And  hou  his  Soster  deshonoured
                   With  Thelamon  awey  was  lad:
                   And  so  thenkende  he  wax  unglad,
                   And  sette  anon  a  parlement,
                   To  which  the  lordes  were  assent.
                   In  many  a  wise  ther  was  spoke,
                   Hou  that  thei  mihten  ben  awroke,
                   Bot  ate  laste  natheles
                   Thei  seiden  alle,  "Acord  and  pes."        7270
                   To  setten  either  part  in  reste
                   It  thoghte  hem  thanne  for  the  beste
                   With  resonable  amendement;
                   And  thus  was  Anthenor  forth  sent
                   To  axe  Esionam  ayein
                   And  witen  what  thei  wolden  sein.
                   So  passeth  he  the  See  be  barge
                   To  Grece  forto  seie  his  charge,
                   The  which  he  seide  redely
                   Unto  the  lordes  by  and  by:      7280
                   Bot  where  he  spak  in  Grece  aboute,
                   He  herde  noght  bot  wordes  stoute,
                   And  nameliche  of  Thelamon;
                   The  maiden  wolde  he  noght  forgon,
                   He  seide,  for  no  maner  thing,
                   And  bad  him  gon  hom  to  his  king,
                   For  there  gat  he  non  amende
                   For  oght  he  couthe  do  or  sende.
                   This  Anthenor  ayein  goth  hom
                   Unto  his  king,  and  whan  he  com,        7290
                   He  tolde  in  Grece  of  that  he  herde,
                   And  hou  that  Thelamon  ansuerde,
                   And  hou  thei  were  at  here  above,
                   That  thei  wol  nouther  pes  ne  love,
                   Bot  every  man  schal  don  his  beste.
                   Bot  for  men  sein  that  nyht  hath  reste,
                   The  king  bethoghte  him  al  that  nyht,
                   And  erli,  whan  the  dai  was  lyht,
                   He  tok  conseil  of  this  matiere;
                   And  thei  acorde  in  this  manere,        7300
                   That  he  withouten  eny  lette
                   A  certein  time  scholde  sette
                   Of  Parlement  to  ben  avised:
                   And  in  the  wise  it  was  devised,
                   Of  parlement  he  sette  a  day,
                   And  that  was  in  the  Monthe  of  Maii.
                   This  Priamus  hadde  in  his  yhte
                   A  wif,  and  Hecuba  sche  hyhte,
                   Be  whom  that  time  ek  hadde  he
                   Of  Sones  fyve,  and  douhtres  thre      7310
                   Besiden  hem,  and  thritty  mo,
                   And  weren  knyhtes  alle  tho,
                   Bot  noght  upon  his  wif  begete,
                   Bot  elles  where  he  myhte  hem  gete
                   Of  wommen  whiche  he  hadde  knowe;
                   Such  was  the  world  at  thilke  throwe:
                   So  that  he  was  of  children  riche,
                   As  therof  was  noman  his  liche.
                   Of  Parlement  the  dai  was  come,
                   Ther  ben  the  lordes  alle  and  some;        7320
                   Tho  was  pronounced  and  pourposed,
                   And  al  the  cause  hem  was  desclosed,
                   Hou  Anthenor  in  Grece  ferde.
                   Thei  seten  alle  stille  and  herde,
                   And  tho  spak  every  man  aboute:
                   Ther  was  alegged  many  a  doute,
                   And  many  a  proud  word  spoke  also;
                   Bot  for  the  moste  part  as  tho
                   Thei  wisten  noght  what  was  the  beste,
                   Or  forto  werre  or  forto  reste.    7330
                   Bot  he  that  was  withoute  fere,
                   Hector,  among  the  lordes  there
                   His  tale  tolde  in  such  a  wise,
                   And  seide,  "Lordes,  ye  ben  wise,
                   Ye  knowen  this  als  wel  as  I,
                   Above  all  othre  most  worthi
                   Stant  nou  in  Grece  the  manhode
                   Of  worthinesse  and  of  knihthode;
                   For  who  so  wole  it  wel  agrope,
                   To  hem  belongeth  al  Europe,    7340
                   Which  is  the  thridde  parti  evene
                   Of  al  the  world  under  the  hevene;
                   And  we  be  bot  of  folk  a  fewe.
                   So  were  it  reson  forto  schewe
                   The  peril,  er  we  falle  thrinne:
                   Betre  is  to  leve,  than  beginne
                   Thing  which  as  mai  noght  ben  achieved;
                   He  is  noght  wys  that  fint  him  grieved,
                   And  doth  so  that  his  grief  be  more;
                   For  who  that  loketh  al  tofore      7350
                   And  wol  noght  se  what  is  behinde,
                   He  mai  fulofte  hise  harmes  finde:
                   Wicke  is  to  stryve  and  have  the  worse.
                   We  have  encheson  forto  corse,
                   This  wot  I  wel,  and  forto  hate
                   The  Greks;  bot  er  that  we  debate
                   With  hem  that  ben  of  such  a  myht,
                   It  is  ful  good  that  every  wiht
                   Be  of  himself  riht  wel  bethoght.
                   Bot  as  for  me  this  seie  I  noght;      7360
                   For  while  that  mi  lif  wol  stonde,
                   If  that  ye  taken  werre  on  honde,
                   Falle  it  to  beste  or  to  the  werste,
                   I  schal  miselven  be  the  ferste
                   To  grieven  hem,  what  evere  I  may.
                   I  wol  noght  ones  seie  nay
                   To  thing  which  that  youre  conseil  demeth,
                   For  unto  me  wel  more  it  quemeth
                   The  werre  certes  than  the  pes;
                   Bot  this  I  seie  natheles,        7370
                   As  me  belongeth  forto  seie.
                   Nou  schape  ye  the  beste  weie."
                   Whan  Hector  hath  seid  his  avis,
                   Next  after  him  tho  spak  Paris,
                   Which  was  his  brother,  and  alleide
                   What  him  best  thoghte,  and  thus  he  seide:
                   "Strong  thing  it  is  to  soffre  wrong,
                   And  suffre  schame  is  more  strong,
                   Bot  we  have  suffred  bothe  tuo;
                   And  for  al  that  yit  have  we  do    7380
                   What  so  we  mihte  to  reforme
                   The  pes,  whan  we  in  such  a  forme
                   Sente  Anthenor,  as  ye  wel  knowe.
                   And  thei  here  grete  wordes  blowe
                   Upon  her  wrongful  dedes  eke;
                   And  who  that  wole  himself  noght  meke
                   To  pes,  and  list  no  reson  take,
                   Men  sein  reson  him  wol  forsake:
                   For  in  the  multitude  of  men
                   Is  noght  the  strengthe,  for  with  ten    7390
                   It  hath  be  sen  in  trew  querele
                   Ayein  an  hundred  false  dele,
                   And  had  the  betre  of  goddes  grace.
                   This  hath  befalle  in  many  place;
                   And  if  it  like  unto  you  alle,
                   I  wolde  assaie,  hou  so  it  falle,
                   Oure  enemis  if  I  mai  grieve;
                   For  I  have  cawht  a  gret  believe
                   Upon  a  point  I  wol  declare.
                   This  ender  day,  as  I  gan  fare      7400
                   To  hunte  unto  the  grete  hert,
                   Which  was  tofore  myn  houndes  stert,
                   And  every  man  went  on  his  syde
                   Him  to  poursuie,  and  I  to  ryde
                   Began  the  chace,  and  soth  to  seie,
                   Withinne  a  while  out  of  mi  weie
                   I  rod,  and  nyste  where  I  was.
                   And  slep  me  cauhte,  and  on  the  gras
                   Beside  a  welle  I  lay  me  doun
                   To  slepe,  and  in  a  visioun      7410
                   To  me  the  god  Mercurie  cam;
                   Goddesses  thre  with  him  he  nam,
                   Minerve,  Venus  and  Juno,
                   And  in  his  hond  an  Appel  tho
                   He  hield  of  gold  with  lettres  write:
                   And  this  he  dede  me  to  wite,
                   Hou  that  thei  putt  hem  upon  me,
                   That  to  the  faireste  of  hem  thre
                   Of  gold  that  Appel  scholde  I  yive.
                   With  ech  of  hem  tho  was  I  schrive,        7420
                   And  echon  faire  me  behihte;
                   Bot  Venus  seide,  if  that  sche  mihte
                   That  Appel  of  mi  yifte  gete,
                   Sche  wolde  it  neveremor  foryete,
                   And  seide  hou  that  in  Grece  lond
                   Sche  wolde  bringe  unto  myn  hond
                   Of  al  this  Erthe  the  faireste;
                   So  that  me  thoghte  it  for  the  beste,
                   To  hire  and  yaf  that  Appel  tho.
                   Thus  hope  I  wel,  if  that  I  go,    7430
                   That  sche  for  me  wol  so  ordeine,
                   That  thei  matiere  forto  pleigne
                   Schul  have,  er  that  I  come  ayein.
                   Nou  have  ye  herd  that  I  wol  sein:
                   Sey  ye  what  stant  in  youre  avis."
                   And  every  man  tho  seide  his,
                   And  sundri  causes  thei  recorde,
                   Bot  ate  laste  thei  acorde
                   That  Paris  schal  to  Grece  wende,
                   And  thus  the  parlement  tok  ende.      7440
                   Cassandra,  whan  sche  herde  of  this,
                   The  which  to  Paris  Soster  is,
                   Anon  sche  gan  to  wepe  and  weile,
                   And  seide,  "Allas,  what  mai  ous  eile?
                   Fortune  with  hire  blinde  whiel
                   Ne  wol  noght  lete  ous  stonde  wel:
                   For  this  I  dar  wel  undertake,
                   That  if  Paris  his  weie  take,
                   As  it  is  seid  that  he  schal  do,
                   We  ben  for  evere  thanne  undo."    7450
                   This,  which  Cassandre  thanne  hihte,
                   In  al  the  world  as  it  berth  sihte,
                   In  bokes  as  men  finde  write,
                   Is  that  Sibille  of  whom  ye  wite,
                   That  alle  men  yit  clepen  sage.
                   Whan  that  sche  wiste  of  this  viage,
                   Hou  Paris  schal  to  Grece  fare,
                   No  womman  mihte  worse  fare
                   Ne  sorwe  more  than  sche  dede;
                   And  riht  so  in  the  same  stede      7460
                   Ferde  Helenus,  which  was  hir  brother,
                   Of  prophecie  and  such  an  other:
                   And  al  was  holde  bot  a  jape,
                   So  that  the  pourpos  which  was  schape,
                   Or  were  hem  lief  or  were  hem  loth,
                   Was  holde,  and  into  Grece  goth
                   This  Paris  with  his  retenance.
                   And  as  it  fell  upon  his  chance,
                   Of  Grece  he  londeth  in  an  yle,
                   And  him  was  told  the  same  whyle        7470
                   Of  folk  which  he  began  to  freyne,
                   Tho  was  in  thyle  queene  Heleyne,
                   And  ek  of  contres  there  aboute
                   Of  ladis  many  a  lusti  route,
                   With  mochel  worthi  poeple  also.
                   And  why  thei  comen  theder  tho,
                   The  cause  stod  in  such  a  wise,-
                   For  worschipe  and  for  sacrifise
                   That  thei  to  Venus  wolden  make,
                   As  thei  tofore  hadde  undertake,        7480
                   Some  of  good  will,  some  of  beheste,
                   For  thanne  was  hire  hihe  feste
                   Withinne  a  temple  which  was  there.
                   Whan  Paris  wiste  what  thei  were,
                   Anon  he  schop  his  ordinance
                   To  gon  and  don  his  obeissance
                   To  Venus  on  hire  holi  day,
                   And  dede  upon  his  beste  aray.
                   With  gret  richesse  he  him  behongeth,
                   As  it  to  such  a  lord  belongeth,        7490
                   He  was  noght  armed  natheles,
                   Bot  as  it  were  in  lond  of  pes,
                   And  thus  he  goth  forth  out  of  Sch

Íîâ³ òâîðè